Transcript
  • Petjada1

    LLENGUAI LITERATURA

    J. M. RIPOLLJ. MACI

    A. M. MUOZ

    BATXILLERAT

    Llibre del professorat

  • La reproducci parcial o total daquesta obra per qualsevol procediment,compresos la reprografia i el tractament informtic, i la distribuci dexem-plars mitjanant lloguer o prstec pblic queden rigorosament prohibidessene lautoritzaci escrita dels titulars del copyright i estaran sotmeses a lessancions establertes per la llei.

    Aquesta obra ha estat impresa en paper ecolgic i totalment reciclable.

    CobertaCarles Bonet

    Realitzaci tcnicaEx-Libris, SCCL

    Autors

    A. M. Muoz Morata, J. Maci Guila, J.M. Ripoll Pea

    Primera edici, 2008

    A. M. Muoz Morata, J. Maci Guila, J.M. Ripoll Pea Editorial Teide SA - Viladomat, 291 - 08029 [email protected]

    ISBN: 978-84-307-5276-8Dipsit legal:Imprs a

  • 3NDEX

    Projecte curricular

    Introducci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 71. El currculum de lmbit de llenges:

    Llengua catalana i Literatura, Llengua castellanai Literatura, Llenges estrangeres . . . . . . . . . . 91.1. Finalitats i objectius del currculum

    oficial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9Competncies generals i comunes del Batxillerat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11Competncies especfiques en lmbit de llenges . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13Connexi amb altres matries . . . . . . . . . 13

    1.2. Competncies del currculum oficial . . . . 111.3. Continguts del currculum oficial . . . . . . . 14

    A. Dimensi esttica i literria . . . . . . . . 14B. Literatura catalana . . . . . . . . . . . . . . . 15C. Dimensi de recerca i tractament

    de la informaci . . . . . . . . . . . . . . . . . 15D. Continguts comuns amb altres

    matries . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 161.4. Criteris davaluaci del currculum oficial . 16

    2. La programaci curricular del llibre de 1r de Batxillerat de Llengua catalana i Literatura delEditorial Teide . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 172.1. Concreci de les finalitats i els objectius . 17

    Estructura del llibre . . . . . . . . . . . . . . . . . 17

    Temporitzaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 182.2. Concreci dels continguts . . . . . . . . . . . . 18

    Unitat 1 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18Unitat 2 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20Unitat 3 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22Unitat 4 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23Unitat 5 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26Unitat 6 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 28

    2.3. Concreci dels criteris davaluaci . . . . . 31

    Solucionari del llibre de lalumne

    Unitat 1 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 35Unitat 2 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 39Unitat 3 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 41Unitat 4 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 45Unitat 5 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 49Unitat 6 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 55Annex 1. Antologia oficial de poesia . . . . . . . . . . . 63Taller dexpressi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 67

    Solucionari del Manual de llengua

    Fontica i ortografia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 79Morfologia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 85Sintaxi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 89Signes de puntuaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93

  • Projecte curricular

  • Aquesta programaci curricular desenvolupa i com-pleta el currculum de 1r de Batxillerat correspo-nent a la matria de Llengua catalana i Literaturafixat pel Decret 142/2008, de 15 de juliol, pel qualsestableix lordenaci dels ensenyaments de Batxi-llerat (pg. 59.042).1

    En primer lloc, presenta el currculum oficial delmbit de llenges (Llengua catalana i Literatura, Llen-gua castellana i Literatura, Llenges estrangeres).

    En segon lloc, concreta el currculum de Llenguacatalana i Literatura per a 1r de Batxillerat, continuantla lnia proposada per leditorial als llibres de llenguadESO.

    7

    INTRODUCCI

    1 Les diverses referncies al currculum de Batxillerat i a les com-petncies bsiques de letapa han estat extretes i adaptades apartir daquest decret.

  • 1.1. Finalitats i objectius del currculum oficial

    El Batxillerat t com a finalitat proporcionar a lalumnatformaci, maduresa intellectual i humana, coneixe-ments i habilitats que li permetin desenvolupar fun-cions socials i incorporar-se a la vida activa amb res-ponsabilitat i competncia sense els condicionants degnere. Aix mateix, ha de capacitar lalumnat peraccedir a leducaci superior.

    El Batxillerat s la continuaci de lescolaritzaciobligatria i linici estructurat de la formaci cientfi-ca. Per tant, ha de tenir com a finalitat la consoli-daci dels aprenentatges bsics que necessita qual-sevol ciutad o ciutadana per esdevenir participantcrtic en la vida social, i tamb ha de preparar lalum-nat per a la recerca i el tractament de la informacipropis de lensenyament superior, tot garantint la co-herncia i lequilibri necessaris de la formaci huma-nstica.

    Per a la consolidaci dels aprenentatges bsicsrealitzats durant leducaci obligatria, les matrieslingstiques, de llengua i literatura, shan de centrarfonamentalment en els aspectes de la cultura huma-nstica de la formaci de lalumnat i en el desenvolu-pament de les capacitats comunicatives afavoridoresde les capacitats danlisi, sntesi i crtica per a laccsi elaboraci de la informaci que es genera en la nos-tra societat, la qual cosa es produeix sobretot en lsdels mitjans de comunicaci de massa i les TIC.Shan de centrar tamb en el desenvolupament de la

    potenciaci de les actituds positives davant la diversi-tat i pluralitat de la nostra societat.

    Lensenyament de les llenges sha de fer a partirdel seu s en situacions comunicatives diverses quelomplin de significat. Aix suposa que, en les activi-tats densenyament i aprenentatge de les diferentsmatries, cal considerar com a element central elscontinguts propis de cadascuna. En el cas de lesmatries lingstiques, el contingut especfic s la lite-ratura (oral i escrita) i les construccions lingstiques iaudiovisuals prpies dels diferents mitjans de comuni-caci, i tot all que es pot relacionar amb la funciesttica de la llengua.

    Lestudi de la literatura s un objectiu centralde lensenyament i aprenentatge de llenges; apartir de la lectura, lanlisi, la reflexi, la interpretacii ls dels textos literaris, ser possible mostrar lesveritables capacitats de linstrument lingstic.

    El contacte i lestudi de les obres ms rellevantsde la tradici literria dels nostres mbits lingsticsha de ser un motiu denriquiment que noms el pro-fessorat de la matria pot propiciar. A partir daquestcontext, cal afavorir lanlisi i explicaci dels fetsliteraris, situats en el seu marc social, histric i cultu-ral, per poder procedir a la crtica que representen lainterpretaci i la presa de posicions. Les activitats esbasaran, sobretot, en la lectura i la comprensi delstextos, la qual cosa far possible la redacci danli-sis, comentaris, explicacions i crtiques. Aix mateix,com a tasca complementria es poden tenir en comp-te tamb els exercicis de versionament i imitaci.

    9

    1. EL CURRCULUM DE LMBITDE LLENGES: LLENGUA CATALANA

    I LITERATURA, LLENGUA CASTELLANAI LITERATURA, LLENGES

    ESTRANGERES

  • Actualment, laprenentatge lingstic no pot obli-dar el paper que hi tenen els mitjans de comunicacii les tecnologies de la informaci i la comunicaci. Calfacilitar les eines necessries per comprendren i in-terpretar-ne crticament els productes, com sn la pu-blicitat i els diferents programes o gneres, amb unaatenci especial a les especificitats de les llenges iels llenguatges audiovisuals amb qu es construeixenles seves produccions. Aix contribueix a construirtamb la capacitat per esdevenir productor i comuni-cador de missatges susceptibles de ser vehiculatsmitjanant diferents mitjans i tecnologies (competn-cia meditica i digital).

    La finalitat de lensenyament de les llenges s elprogressiu domini daquestes, essencial en la vivn-cia de la cultura i lobertura al mn, i un dels factorsque contribueix ms plenament a la identitat indi-vidual, social i personal i, en definitiva, al desenvo-lupament de les competncies bsiques. Lobjectiudaquest mbit s educar els nois i les noies perqudesenvolupin aquelles competncies comunicatives ilingstiques que facin possible que tant personal-ment com socialment siguin capaos dactuar i reeixiren el seu entorn i construir els fonaments de la ciuta-dania, del coneixement del que s la condici huma-na, de la comprensi daltri.

    Les matries de Llengua catalana i Literatura,Llengua castellana i Literatura i Llenges estrangeresdel Batxillerat tenen com a objectiu el desenvolupa-ment de les capacitats segents:11. Valorar la llengua i la comunicaci com a mitj per

    a la comprensi del mn dels altres i dun mateix,per a la participaci en la societat plural i diversadel segle XXI, i per a lenteniment i mediaci entrepersones de procedncies, llenges i culturesdiverses, a fi devitar qualsevol tipus de discrimi-naci i estereotips lingstics.

    12. Aconseguir la competncia comunicativa oral,escrita i audiovisual en les llenges de lescolaper comunicar-se amb els altres, per aprendre (enla cerca i lelaboraci dinformaci, i en la transfor-maci dels coneixements), per expressar les opi-nions i concepcions personals, apropiar-se de lesriqueses culturals i transmetre-les, i satisfer les ne-cessitats individuals i socials.

    13. Aconseguir la competncia en la llengua cata-lana com a vehicle de comunicaci parlada oescrita, per a la construcci dels coneixements,per al desenvolupament personal i lexpressi, i

    Llengua catalana i Literatura Batxillerat

    per a la seva participaci en les creacions cul-turals.

    14. Aconseguir la competncia en llengua castellanade manera que sigui possible que, al final del Bat-xillerat, sutilitzin normalment i correctament lesdues llenges oficials.

    15. Aconseguir la competncia en llenges estrange-res com a eina daprenentatge de continguts di-versos, com a font de plaer i de creixement per-sonal, i com a porta oberta a altres persones i cul-tures.

    16. Utilitzar amb autonomia i esperit crtic els mitjansde comunicaci social i les tecnologies de la infor-maci i comunicaci per obtenir, interpretar, elabo-rar i presentar en diferents formats informacions,opinions i sentiments diversos i per participar enla vida social.

    17. Interaccionar, expressar-se i comprendre oralment,per escrit o audiovisualment, de manera coherenti adequada als contextos acadmic, social i cultu-ral, adoptant una actitud respectuosa i de coope-raci.

    18. Escoltar i comprendre informaci general i espe-cfica, i expressar-se i interactuar en llengua es-trangera en situacions habituals de comunica-ci adoptant una actitud adequada, participativa,oberta i respectuosa i amb un cert grau dautono-mia.

    19. Comprendre discursos orals i escrits en els diver-sos contextos de lactivitat acadmica, social i cul-tural, tot valorant la lectura com a font de plaer,denriquiment personal i de coneixement dun ma-teix i del mn, i consolidar hbits lectors.

    10. Comprendre i crear textos literaris utilitzant elsconeixements bsics sobre les convencions delsgneres, els temes i motius de la tradici literriai els recursos estilstics, tot valorant el coneixe-ment del patrimoni literari com una manera desimbolitzar lexperincia individual i collectiva.

    11. Aplicar de manera reflexiva els coneixements so-bre el funcionament de la llengua i les normesds lingstic per comprendre i produir missat-ges orals i escrits amb adequaci, coherncia,cohesi i correcci, i transferir aquests conei-xements a les altres llenges que saprenen apartir de la reflexi sobre els processos dapre-nentatge propis.

    12. Conixer la realitat plurilinge de Catalunya, dEs-panya i del mn actual, i valorar les varietats de la

    10

  • llengua i la diversitat lingstica del mn com unariquesa cultural.

    13. Manifestar una actitud receptiva, interessada i deconfiana en la capacitat daprenentatge i dsprpia de les llenges i participar activament enel control i lavaluaci de laprenentatge propi i eldels altres.

    1.2. Competncies del currculumoficial

    Totes les competncies prpies de lmbit de les llen-ges estan totalment relacionades amb altres mat-ries curriculars. En el currculum es destaquen lesconnexions segents: La competncia comunicativa esdev la clau en

    totes les matries, i en la lingstica articula elsaprenentatges que shan de fer en totes les llen-ges.

    El paper que tenen la llengua i la comunicacien els processos daprenentatge i el fet que la ba-se dels seus ensenyaments se situ en ls socialimpliquen que els aprenentatges lingstics i co-municatius que es produeixen en qualsevol mat-ria, amb una bona coordinaci docent, es puguinaplicar a laprenentatge de les altres i, alhora, afa-voreixin la competncia plurilinge i interculturalde lalumnat.

    Competncies generals i comunes del Batxillerat

    En el Batxillerat sidentifiquen com a competncies ge-nerals i comunes les sis competncies segents: com-petncia comunicativa, competncia en recerca,competncia en la gesti i el tractament de la infor-maci, competncia digital, competncia personali interpersonal i competncia en el coneixement i lainteracci amb el mn, que tot seguit es comenten.Aquestes competncies generals continuen el desen-volupament de les competncies bsiques de letapaeducativa anterior i preparen per a la vida activa i peractuar de manera eficient en els estudis superiors.

    A continuaci es descriuen els aspectes nuclearsde les competncies generals del Batxillerat, que cal-dr exercitar en tots dos cursos i des de totes lesmatries, la tutoria i les diferents activitats del centreper aconseguir un aprenentatge competencial global.

    Projecte curricularCompetncies del currculum oficial

    Competncia comunicativa

    s de les llenges en contextos comunicatiusdiversos.

    Mobilitzaci dels recursos lingstics orals i escritsper poder-los aplicar a les diverses circumstn-cies acadmiques i socials.

    Actitud destimaci de la creativitat implcita enlexpressi didees, experincies o sentiments.

    Organitzaci i autoregulaci del pensament propi,i tamb per a la gesti de les prpies emocions ila conducta.

    Desenvolupament de les diverses activitats da-prenentatge, en les quals t un paper fonamentallexpressi oral.

    Possibilitat de dileg i interacci adequada ambaltres persones.

    Facilitat per acostar-se a altres cultures. Foment de ls no sexista del llenguatge. Foment de la comunicaci creativa en qualsevol

    tipus de llenguatge.

    Competncia en recerca

    Construcci, dins lepistemologia de cada matriadel Batxillerat, de la capacitat delegir amb criteripropi, dimaginar projectes i demprendre les ac-cions necessries per desenvolupar les opcions iels plans en el marc dels projectes individuals ocollectius amb responsabilitat, rigor i perseve-rana.

    Adquisici dun grau dautonomia personal, dins elmarc de letapa del Batxillerat i amb lorientaci iguia del professorat.

    Desenvolupament de la creativitat i lesperit derecerca, que equival a imaginar i formular-se pre-guntes, ser emprenedor i prendre decisions, pla-nificar la metodologia de recerca, actuar, avaluar iautoavaluar-se, i extreuren conclusions.

    Potenciaci dels processos creatius, ja que lesactivitats creatives es construeixen des de lamemria dall que sha viscut i experimentat pr-viament, que s el que permet assentar-los i cer-car nous camins.

    Realitzaci preceptiva dun treball de recerca, queesdev un model de tasca o conjunt de tasquesen les quals es posen en joc recursos i simultnia-ment saprn a mobilitzar-los.

    11

  • Competncia en la gesti i el tractament de la informaci

    Capacitat de distingir entre els diferents tipus defonts i suports i de fer s de les biblioteques tradi-cionals o electrniques, incloent-hi les destresesde cerca dinformaci a les xarxes de tota mena(Internet i intranets).

    Capacitat de valorar si la informaci obtinguda spertinent dacord amb les preguntes formulades oen funci dels objectius proposats, com la facultatde convertir-la en coneixement.

    Necessitat de construir acadmicament cada ma-tria mitjanant les activitats daprenentatge pr-pies que integren la capacitat dinterpretar la de-manda per tal de decidir quina mena dinformacical cercar o b de definir de manera clara quin sel problema a resoldre per tal dindagar-ne la so-luci.

    Desenvolupament del conjunt de procedimentsgenrics adequats seguint aquests passos: iden-tificar i localitzar la informaci, seleccionar la ques directament rellevant i necessria per resoldrela demanda o el problema, accedir al ventall defonts que calgui i, finalment, avaluar-ne la qualitati la fiabilitat.

    Conscincia de la dimensi tica en el maneig i sde la informaci, s a dir, coneixement de la formaadequada de respectar els drets dautoria, lamanera de citar adequadament les fonts consulta-des i ls tic de la informaci obtinguda.

    Competncia digital

    Capacitat de mobilitzar en situacions singularsdiverses, de carcter acadmic, social o personal,el conjunt de capacitats i destreses derivades delsconeixements terics i prctics bsics de la socie-tat de la informaci, de la seva cultura i dels seusproductes, aix com de les bones prctiques delseu entorn.

    Introducci en els entorns no presencials de lacomunicaci digital.

    Iniciaci en la creaci de petites comunitats detreball no presencial que permetin compartir co-neixement sempre a partir de bones prctiques ide conductes tiques en el seu s.

    Orientaci dels esforos daprenentatge per mobi-litzar els recursos derivats de la seva adquisici,

    Llengua catalana i Literatura Batxillerat

    tant en ls estrictament operacional (obtenir infor-maci i comunicar-la) com tamb en una utilitza-ci productora de coneixement o de productesculturals. En aquest sentit, aquesta competnciacal que sigui operacional i funcional.

    Competncia personal i interpersonal

    Adquisici de flexibilitat i versatilitat per adaptar-se a entorns daprenentatge canviants; autocon-trol, creativitat i esperit emprenedor.

    Bona actitud per treballar en equip i disposicidhabilitats dialgiques i de mediaci.

    Exercici de la ciutadania activa, s a dir, actuaramb comproms per millorar lentorn des de laseva acci individual.

    Capacitat dautocontrol emocional i de superacide les limitacions prpies, sensibilitat per captar iinterpretar estmuls, esperit emprenedor per po-sar a la prctica accions, per tamb capacitat detreballar en equip i de reflexionar sobre la prcticaprpia, que ha de contribuir a la millora de la so-cietat.

    Capacitat dadquirir autoconeixement, de com-prendre els sentiments propis, habilitat de refle-xionar sobre les experincies prpies i capacitatde fer-se una imatge ajustada dun mateix.

    Potenciaci de les habilitats socials, de la capaci-tat de treballar en equip i de fer projectes en co-m, de la capacitat assertiva i dialgica, i de lamediaci en la resoluci pacfica de conflictes.

    Acceptaci de la diferncia i de la diversitat cultu-ral i capacitat descoltar i daprendre dels altres atravs dactivitats daprenentatge i davaluaci queajudin a fonamentar aquest conjunt de recursos.

    Capacitat de prendre decisions durant el procsdaprenentatge propi, entesa com la capacitatdadquirir les eines per intervenir de manera din-mica i activa en entorns collaboratius, descobrirper si mateix les solucions als problemes, coni-xer les fites a assolir i validar en conseqncia la-prenentatge propi, i incrementar alhora la motiva-ci per aprendre ms.

    Competncia en el coneixement i la interacciamb el mn

    Capacitat dutilitzar de manera responsable elsrecursos dins duna conscincia de sostenibilitat

    12

  • del medi ambient i adquisici dhbits racionals deconsum i de gesti de la salut individual i collec-tiva.

    Capacitat de comprendre fenmens de tipus es-pacial, prenent conscincia de la incidncia delactivitat humana en el medi.

    Capacitat dintegrar conceptes i principis bsicsprocedents de camps diversos, per entendre lacomplexitat de les relacions entre la humanitat i elmedi (producci, tecnologia, cincia, consum, sal,etc.) i per aplicar el marc teric en la resoluci deproblemtiques reals o simulades, basades enaspectes de la vida quotidiana, del mn laboral ode contextos ms globals.

    Capacitat per comprendre crticament la realitatsocial que envolta lalumnat, que li permeti analit-zar els problemes socials des dun punt de vistalocal i alhora global, tot considerant la multiplicitatde factors explicatius.

    Capacitat per prendre conscincia de la diversitatde perspectives per analitzar la realitat, de la ne-cessitat de dialogar per apreciar els diferents puntsde vista i consensuar elements comuns, valorantel treball collaboratiu com a forma denriquimentpersonal.

    Desenvolupament duna actitud proactiva peratendre la diversitat destmuls externs, aix comduna disposici personal oberta per afrontar isuperar obstacles i experimentar nous camins,fent s de la llibertat delecci, de la intuci i delexperincia o memria creadora.

    Mobilitzaci de recursos tics, perqu en elsvalors de referncia sactu i es defensi el reconei-xement de la igualtat de drets i doportunitats (enparticular, entre homes i dones), es visualitzin lesaportacions dels diferents collectius, es desenvo-lupi la conscienciaci de la pertinena social icomunitria i sapliquin els factors de cohesi so-cial dins la diversitat.

    Orientaci a la construcci dun sistema de valorspropi, dacord amb un model de societat plural,democrtica i solidria, al comproms social i tic,i a la valoraci crtica de les diferents manifesta-cions culturals i artstiques, evitant tota menadestereotips i prejudicis.

    Projecte curricularCompetncies del currculum oficial

    Competncies especfiques del Batxillerat en lmbit de llenges

    Competncia esttica i literria

    Foment de lhbit de la lectura i la competnciadel lector literari.

    Coneixement dels tpics, els moviments i elsgneres literaris.

    Activaci de les capacitats de reflexi i expressi,estmul de lexpressi oral i escrita ms adequadaper al resultat daquestes reflexions.

    Competncia plurilinge i intercultural

    Actuaci adequada en un mn plural, multilinge imulticultural.

    Aprenentatge dactituds i habilitats per afrontaraltres llenges, fins i tot desconegudes (conixer-les i valorar-les, saber gestionar els problemesde les interaccions multilinges, respectar altresmaneres de veure el mn, etc).

    Actuaci adequada en un mn plural, multilinge imulticultural.

    Competncia en la recerca i el tractament de la informaci

    Iniciaci en el camp de la investigaci. Coordinaci amb altres matries per acordar estra-

    tgies i itineraris que facilitin els mtodes de recer-ca, la sistematitzaci de la informaci, ls de fonts,i la planificaci i elaboraci del producte final.

    Connexi amb altres matries

    Des de la perspectiva de la construcci dels saberspropis de cada matria, totes les matries shan deplantejar el treball coordinat de la competncia comu-nicativa. Per aquest motiu, tots els continguts de ladimensi comunicativa shan dinterpretar en la claude cadascuna de les matries.

    El mateix que sha dit respecte a la dimensicomunicativa cal aplicar-ho a la dimensi de la recer-ca i tractament de la informaci. Entre tot el professo-rat cal consensuar els continguts pensant, sobretot,en la realitzaci del treball de recerca.

    La coordinaci, i tant com es pugui, la integracide totes les matries lingstiques s el primer que cal

    13

  • fer duna manera global per aconseguir un bon domi-ni de les llenges.

    En aquest sentit, cal: Fer s de les estratgies necessries per prendre

    la paraula o intervenir en el moment adequat. Collaborar perqu la interacci sigui reeixida i per

    defensar els punts de vista personals amb preci-si i respecte vers les altres persones.

    Fer una lectura i un treball sistemtic de textos detipologia diversa, amb interpretaci guiada de lesidees complexes i posicionament crtic davant deltext literari, dels mitjans de comunicaci o altres.

    Observar atentament discursos de tota mena, iden-tificar-ne el registre lingstic i el gnere o tipolo-gia, si escau, i analitzar els discursos des del puntde vista de la pragmtica, per a una captaci rigo-rosa del contingut, a fi dadoptar una posici crti-ca en la seva interpretaci.Les matries lingstiques tenen en com amb

    lmbit de cincies socials laproximaci a lactualitatpoltica, econmica, social, cultural a travs de la lec-tura de la premsa impresa o en format digital i elvisionament de noticiaris. Aquestes activitats afavorei-xen el debat sobre les causes i les conseqncies delsesdeveniments del nostre entorn, amb la qual cosasofereix un terreny de reflexi totalment compartit ambles matries de filosofia i ciutadania, histria de la filo-sofia i histria. Amb aquestes matries caldr establiruna coordinaci efica que eviti repeticions i que afa-voreixi les necessries transferncies de recursos,principalment de coneixements i de procediments.

    Aix mateix, el treball sobre les manifestacions ar-tstiques de la literatura universal o sobre el cinemapermet explorar temes, obres i autors per mitj dunallengua estrangera i presenta oportunitats per abordarel valor de les diferents llenges i cultures.

    1.3. Continguts del currculumoficial

    Els continguts del currculum sestructuren de maneraunitria per a tot lmbit de llenges, per tal dafavorirel desenvolupament de la competncia plurilinge iintercultural. Sorganitzen entorn de les grans compe-tncies, esmentades abans, amb la finalitat datendreels diferents usos socials.

    Tot seguit es concreten els continguts propis decada dimensi del currculum.

    Llengua catalana i Literatura Batxillerat

    A. Dimensi esttica i literria

    1. Participaci en converses sobre textos literaris

    Gesti fluida i espontnia de les interaccions oralsen la realitzaci de comentaris literaris i per a laconstrucci del coneixement. (A. 1.1)

    s de les estratgies necessries per adequar-seen cada moment als altres participants en la inter-acci i per collaborar-hi eficament. (A. 1.2)

    s de les estratgies necessries per prendre laparaula o intervenir en el moment adequat i col-laborant perqu la interacci sigui reeixida; tambper defensar els punts de vista personals sobreliteratura amb precisi i respecte vers les altrespersones. (A. 1.3)

    Participaci en converses sobre literatura amb fle-xibilitat i eficcia, matisant les opinions prpies iresponent adequadament en situacions dhumor,doble sentit, formals o de tipus colloquial. (A. 1.4)

    Coneixement del registre oral formal i el seu s enles exposicions individuals o de grup, en les mani-festacions argumentades prpies de la interacci.(A. 1.5)

    2. Comprensi de discursos literaris

    Lectura, anlisi i comprensi crtica de textos lite-raris, per tal dinterpretar lexpressi de diferentscontextos histrics i socials, i que ajudin a lenri-quiment personal i a la descoberta del plaer est-tic. (A. 2.1)

    Lectura en veu alta i comentari dobres breus i defragments representatius de les diferents poques,gneres i moviments, de manera que es recone-guin les formes literries caracterstiques, es pren-gui conscincia de certs temes i de levoluci dela manera de tractar-los. (A. 2.2)

    Comentari interpretatiu de textos literaris relle-vants de la nostra histria, tot relacionant-los ambels corrents esttics i literaris en els quals sins-criuen i per fer la comparaci amb altres obres dela literatura universal. (A. 2.3)

    Consolidaci de lautonomia lectora i valoracide la literatura per al coneixement daltres mons,temps i cultures. (A. 2.4)

    Utilitzaci autnoma de la biblioteca del centre, debiblioteques de lentorn i tamb de virtuals. (A. 2.5)

    Comprensi, anlisi i caracteritzaci dels recursos

    14

  • propis del mn de la ficci (especialment de la lite-rria) en la societat actual. (A. 2.6)

    3. Producci de discursos orals, escrits i audiovisuals

    Elaboraci dun discurs crtic argumentat a partirde la lectura dels textos literaris, amb adequaci,coherncia, cohesi i correcci lingstica. (A. 3.1)

    Elaboraci de textos amb voluntat literria a partirde lanlisi i la imitaci tcnica de models delsescriptors i escriptores que han estat objecte da-nlisi. (A. 3.2)

    Planificaci de lestructura del discurs en relaciamb els gneres tradicionals: prosa, poesia i tea-tre. (A. 3.3)

    Composici escrita i audiovisual de breus seqn-cies de teatre, can, gui cinematogrfic, cmic,publicitat, etc., amb especial atenci al llenguatgeliterari. (A. 3.4)

    Coneixement dels textos clssics de la literatura.(A. 3.5)

    Coneixement de la tradici literria (oral i escrita)a partir del contacte directe amb el text i amb la-jut complementari daltres mitjans. (A. 3.6)

    Identificaci de la simbologia, dels estereotips idels tpics de limaginari collectiu en textos litera-ris, i amb lajut de recursos audiovisuals (canons,pellcules, etc.). (A. 3.7)

    Identificaci i contextualitzaci de manifestacionsliterries diverses en lestructura dels diferentsgneres literaris, tal com apareixen en els contex-tos histrics i culturals: narratius, potics, teatralso daltres. (A. 3.8)

    Reconeixement de les convencions, les interpre-tacions i les adaptacions dobres representativesde la nostra histria literria en el teatre, el cine-ma i en altres manifestacions esttiques. (A. 3.9)

    Identificaci de les formes retriques que consti-tueixen els recursos ms habituals del llenguatgeliterari. (A. 3.10)

    Reflexi sobre els grans temes de la literatura,relacionant-los amb obres de gneres diversos ifocalitzant-ho, bsicament, en autors i autorescontemporanis. (A. 3.11)

    Coneixement de les convencions, les interpreta-cions i les adaptacions dobres representatives dela histria literria en el teatre, el cinema i enaltres manifestacions esttiques. (A. 3.12)

    Projecte curricularContinguts del currculum oficial

    B. Literatura catalana

    Les formes i els temes narratius al llarg de la his-tria: de la prosa de Ramon Llull a la novellacavalleresca: Tirant lo Blanc i Curial e Gelfa.Literatura popular: les rondalles. El desenvolupa-ment de la novella realista i naturalista: NarcsOller. Els nous models narratius en el segle XX:narrativa modernista (Caterina Albert, lies VctorCatal, Prudenci Bertrana, Joaquim Ruyra), nar-rativa de postguerra i contempornia (Lloren Vi-llalonga, Merc Rodoreda, Pere Calders, Manuelde Pedrolo). (B. 1)

    Poesia: formes i temes. De la poesia trobadores-ca a la poesia del segle XV: Ausis March. La poe-sia popular: el canoner. La Renaixena: poesiaromntica (Jacint Verdaguer). La poesia del se-gle XX: la poesia modernista (Joan Maragall, lEs-cola Mallorquina), la poesia noucentista (JosepCarner), la poesia avantguardista (Joan Salvat-Papasseit), la poesia de tradici simbolista (CarlesRiba, J. V. Foix), la poesia de postguerra (Sal-vador Espriu, Pere Quart), la poesia contempor-nia (Miquel Mart i Pol, Gabriel Ferrater). (B. 2)

    Teatre: formes i temes. Dels orgens del teatre alteatre del segle XIX: la Renaixena (ngelGuimer). El teatre del segle XX: teatre modernis-ta (Santiago Rusiol, Joan Puig i Ferreter), el tea-tre de Josep M. de Sagarra, teatre de postguerra(Joan Oliver), teatre contemporani (Joan Brossa).(B. 3)

    Lassaig i el memorialisme al llarg del segle XX(Josep Pla i Joan Fuster). (B. 4)

    C. Dimensi de recerca i tractament de la informaci

    Ideaci, planificaci i execuci individual o engrup de projectes de recerca en literatura, en larealitzaci dels quals calguin la captaci, la selec-ci, el processament i la interpretaci de dades ila comunicaci oral, escrita i/o audiovisual delsresultats. Identificaci i localitzaci de la informa-ci contrastant-ne el rigor i la credibilitat. (C. 1)

    Elaboraci de continguts interpretant la vinculacientre informaci diversa i ampliant el coneixe-ment. (C. 2)

    Elaboraci del producte final amb la forma i elcontingut adients. (C. 3)

    15

  • Comunicaci pertinent del producte final i de lesconclusions, a partir del coneixement dels canalsde difusi. (C. 4)

    s de les eines TIC per a lelaboraci i la comuni-caci del coneixement. (C. 5)

    Conscincia de la dimensi tica del maneig i s dela informaci (conixer la manera adequada de res-pectar els drets dautoria, de citar adequadamentles fonts consultades seguint alguna norma accep-tada, ds tic de la informaci obtinguda). (C. 6)

    D. Continguts comuns amb altres matries

    Interacci, comprensi i expressi de missatgesorals, escrits i audiovisuals. (D. 1)

    1.4. Criteris davaluaci del currculum oficial

    En finalitzar el curs, lalumnat ha de ser capa de des-envolupar els objectius daprenentatge previstos. Percomprovar el grau dassoliment dels objectius, calprendre com a referncia els criteris davaluaci quees proposen. Lalumnat:11. Llegeix, analitza, comprn, interpreta i comenta

    els aspectes contextuals, referencials i vivencialsdobres escrites o audiovisuals de reconegudavlua literria o esttica, en la mesura que esta-bleixen una clara relaci entre la ficci, lartificiosi-tat i la realitat humana i com a expressi del con-text histric i social al qual pertanyen.

    12. Identifica els diversos gneres literaris i les sevescaracterstiques, i tamb els grans temes de laliteratura, les icones de limaginari collectiu i elsrecursos literaris en les obres de la literatura, tantdins la nostra cultura com en altres manifesta-cions culturals universals.

    13. Elabora textos escrits amb finalitat esttica, a par-tir de lanlisi, imitaci o inspiraci en models dels

    Llengua catalana i Literatura Batxillerat

    escriptors i escriptores que han estat objecte da-nlisi, aportant elements de la prpia creativitat ide la visi personal i collectiva de la realitat, utilit-zant els gneres que sn pertinents en cada cre-aci i planificant el discurs adaptant-lo a les carac-terstiques.

    14. Conversa de manera raonada usant les estrat-gies necessries per superar cooperativament lesdificultats que poden sorgir en les situacions co-municatives prpies de les tasques acadmiques,fent s dels elements verbals i no verbals ade-quats a cada situaci.

    15. Realitza treballs sobre temes literaris, tenint encompte els components dun treball acadmic itenint cura de la comunicaci dels resultats, nousconeixements o el producte final de forma oral,escrita o audiovisual de manera que respecti laformalitat prpia daquests treballs.

    16. Planifica la captaci i selecci de la informaciamb les valoracions crtiques de les fonts empra-des; elabora i organitza la informaci obtingudaperqu sigui susceptible danlisi i discussi, i afa-voreixi la construcci de nous coneixements.

    17. Llegeix significativament durant el curs les obresprogramades de les literatures catalana i castella-na, tot valorant la capacitat de comprensi i din-terpretaci, aix com lenriquiment personal apor-tat.

    18. Cooperar amb els companys i companyes en larealitzaci de tasques daprenentatge, tot demos-trant capacitat dorganitzar-se, responsabilitzar-se, compartir la informaci i avaluar el funciona-ment de lequip de treball.

    19. Aplica sistemticament els coneixements meta-cognitius, lingstics, sociolingstics, pragmtics,discursius (adequaci, coherncia i cohesi) i decorrecci en lelaboraci de textos orals, escrits iaudiovisuals propis, de manera que es promoulassoliment de lautonomia i el rigor en la correc-ci i lautoavaluaci de les competncies comuni-catives prpies.

    16

  • 2.1. Concreci de les finalitats i els objectius

    El llibre de 1r de Batxillerat de Llengua catalana iLiteratura de lEditorial Teide representa la materialit-zaci del treball a laula atenent les finalitats i elsobjectius de lmbit de llengua i literatura.

    Es pretn que el llibre de text signifiqui un suport pera lensenyament-aprenentatge de la llengua i la literatu-ra i un element motivador per a lalumnat que permeti:a) Potenciar la capacitat danlisi de textos literaris i

    la reflexi sobre el seu contingut i el context histo-ricosocial en qu van ser produts.

    b) Potenciar la capacitat dexpressi oral i escritadaquestes reflexions de manera correcta i ade-quada.

    c) Fomentar una actitud oberta i de respecte a totesles llenges i cultures.

    Estructura del llibre

    El llibre consta de sis unitats, i cada unitat est dividi-da en quatre blocs:0. Presentaci 1. Context2. Noms propis3. Documents

    Cada dues unitats hi ha un taller dexpressi (entotal, tres), en el qual es continuen treballant i refor-ant, com a letapa anterior, els coneixements instru-mentals de ls de la llengua.

    El bloc PRESENTACI est format per les dues pgi-nes inicials de cada unitat. Sn pgines illustradesamb motius relacionats amb el tema, lndex dels con-tinguts de la unitat i unes quantes preguntes que aju-den a situar les imatges i a relacionar els coneixe-ments nous amb els adquirits.

    El bloc CONTEXT sinicia amb un panorama generalque fixa el tema que es tractar a continuaci en unmarc histric i social, i que inclou un quadre amb elsfets histrics ms rellevants a lpoca. A ms, tambincorpora un subapartat, Text, on hi ha un fragmentdalgun autor modern sobre lpoca tractada, ambunes claus de lectura que inclouen preguntes breusde comprensi.

    El bloc NOMS PROPIS s el bloc central, el cos dela unitat, i es pot considerar subdividit en tants apar-tats com autors o subtemes. Comena amb una ca-racteritzaci del tema, amb informaci complemen-tria en requadres titulats Sabies que.... Tot seguithi ha textos relacionats amb el subtema o lautor,2amb una clau de lectura inicial que inclou preguntesbreus de comprensi3 i, sovint, amb un comentariposterior.

    Lapartat DOCUMENTS apareix al final de cada uni-tat, amb el subttol Per saber-ne ms. Consta detextos amb clau de lectura inicial i una informaci final

    17

    2. LA PROGRAMACI CURRICULARDEL LLIBRE DE 1R DE BATXILLERAT DE

    LLENGUA CATALANA I LITERATURADE LEDITORIAL TEIDE

    2 Quan es tracta dun autor medieval, tamb sofereix la versiactualitzada del text.

    3 Quan lactivitat t ms volada, per exemple en els casos en qusha delaborar un text llarg, ninformem explcitament al quadredels continguts de les unitats.

  • sobre fonts de la xarxa en les quals lalumne o alum-na pot cercar ms informaci.

    Cada dues unitats hi ha un apartat de llengua, quesha cregut convenient per reforar i continuar treba-llant-ne aspectes discursius, encara que no figurin alcurrculum oficial.

    Val la pena destacar que totes les illustracionsdel llibre contenen un peu amb una gran quantitatdinformaci sobre el tema de la representaci, quees pot considerar un complement del contingut de lesunitats.

    El llibre cont tres annexos finals. El primer, recullels poemes que no estan inclosos a linterior del lli-bre, per que corresponen a lAntologia de la poesiacatalana, lectura obligada al Batxillerat. Un segonannex est format per un glossari de recursos i el ter-cer, correspon a una guia per realitzar el treball derecerca.

    Temporitzaci

    El llibre consta de sis unitats. Per tant, es preveu quees treballin aproximadament dues unitats per trimes-tre escolar, la qual cosa representa entre 10 i 12hores densenyament-aprenentatge per unitat.

    A continuaci proposem una distribuci horriaper blocs segons les unitats:

    Unitat 1Presentaci 1 horaContext 2 horesNoms propis 7 horesDocuments 2 hores

    Unitat 2Presentaci 1 horaContext 2 horesNoms propis 7 horesDocuments 2 horesTaller dexpressi (I)

    Unitat 3Presentaci 1 horaContext 2 horesNoms propis 7 horesDocuments 2 hores

    Unitat 4Presentaci 1 hora

    Llengua catalana i Literatura Batxillerat

    Context 2 horesNoms propis 7 horesDocuments 2 horesTaller dexpressi (II)

    Unitat 5Presentaci 1 horaContext 2 horesNoms propis 7 horesDocuments 2 hores

    Unitat 6Presentaci 1 horaContext 2 horesNoms propis 7 horesDocuments 2 horesTaller dexpressi (III)

    2.2. Concreci dels continguts

    Unitat 1Literatura medieval

    Presentaci

    Consolidaci de lautonomia lectora i valoracide la literatura per al coneixement daltres mons,temps i cultures. (A. 2.4)

    Activaci de coneixements previs. Comentari dimatges relatives a ledat mitjana, amb

    resposta a preguntes breus.

    Context

    Continguts del currculum oficial Gesti fluida i espontnia de les interaccions orals

    en la realitzaci de comentaris literaris i per a laconstrucci del coneixement. (A. 1.1)

    Lectura, anlisi i comprensi crtica de textos lite-raris, per tal dinterpretar lexpressi de diferentscontextos histrics i socials, i que ajudin a lenri-quiment personal i a la descoberta del plaer est-tic. (A. 2.1)

    Comentari interpretatiu de textos literaris relle-vants de la nostra histria, tot relacionant-los ambels corrents esttics i literaris en els quals sins-criuen i per fer la comparaci amb altres obres dela literatura universal. (A. 2.3)

    18

  • Consolidaci de lautonomia lectora i valoracide la literatura per al coneixement daltres mons,temps i cultures. (A. 2.4)

    Elaboraci dun discurs crtic argumentat a partirde la lectura dels textos literaris, amb adequaci,coherncia, cohesi i correcci lingstica. (A. 3.1)

    Coneixement dels textos clssics de la literatura.(A. 3.5)

    Identificaci i contextualitzaci de manifestacionsliterries diverses en lestructura dels diferents g-neres literaris, tal com apareixen en els contextoshistrics i culturals: narratius, potics, teatrals odaltres. (A. 3.8)

    Identificaci de les formes retriques que consti-tueixen els recursos ms habituals del llenguatgeliterari. (A. 3.10)

    Les formes i els temes narratius al llarg de la his-tria: de la prosa de Ramon Llull a la novellacavalleresca: Tirant lo Blanc i Curial e Gelfa.Literatura popular: les rondalles. El desenvolupa-ment de la novella realista i naturalista: NarcsOller. Els nous models narratius en el segle XX:narrativa modernista (Caterina Albert, lies VctorCatal, Prudenci Bertrana, Joaquim Ruyra), nar-rativa de postguerra i contempornia (Lloren Vi-llalonga, Merc Rodoreda, Pere Calders, Manuelde Pedrolo). (B. 1)

    Continguts que proposa el llibre Situaci en el marc histric, social i cultural dels

    esdeveniments literaris de lpoca medieval. Breus comentaris interpretatius per desmitificar

    tpics sobre ledat mitjana, a partir dun text con-temporani.

    Noms propis

    Continguts del currculum oficial Gesti fluida i espontnia de les interaccions orals

    en la realitzaci de comentaris literaris i per a laconstrucci del coneixement. (A. 1.1)

    Elaboraci dun discurs crtic argumentat a partirde la lectura dels textos literaris, amb adequaci,coherncia, cohesi i correcci lingstica. (A. 3.1)

    Coneixement dels textos clssics de la literatura.(A. 3.5)

    Coneixement de la tradici literria (oral i escrita)a partir del contacte directe amb el text i amb la-jut complementari daltres mitjans. (A. 3.6)

    Projecte curricularConcreci dels continguts

    Identificaci i contextualitzaci de manifestacionsliterries diverses en lestructura dels diferents g-neres literaris, tal com apareixen en els contextoshistrics i culturals: narratius, potics, teatrals odaltres. (A. 3.8)

    Les formes i els temes narratius al llarg de la his-tria: de la prosa de Ramon Llull a la novellacavalleresca: Tirant lo Blanc i Curial e Gelfa.Literatura popular: les rondalles. El desenvolupa-ment de la novella realista i naturalista: NarcsOller. Els nous models narratius en el segle XX:narrativa modernista (Caterina Albert, lies VctorCatal, Prudenci Bertrana, Joaquim Ruyra), nar-rativa de postguerra i contempornia (Lloren Vi-llalonga, Merc Rodoreda, Pere Calders, Manuelde Pedrolo). (B. 1)

    Continguts que proposa el llibre1. Els trobadors

    Caracteritzaci del concepte damor corts. Coneixement dels gneres trobadorescos i

    dels principals trobadors catalans. Lectura de poemes trobadorescos, amb clau

    de lectura prvia i petit qestionari, i comenta-ri posterior.

    Activitat de comprensi, mitjanant cercadexemples sobre qestions determinades,amb enumeracions daspectes dun tema,etc.

    2. Ramon Llull Coneixement del sentit de lobra lulliana i de

    les obres principals de Llull. Lectura dun fragment del Llibre de les bs-

    ties.3. Les crniques

    Coneixement de la relaci entre lpica i lescrniques o textos pics.

    Identificaci de les caracterstiques principalsde les crniques.

    Lectura de poemes trobadorescos, amb claude lectura prvia i petit qestionari.

    4. Bernat Metge Caracteritzaci del context en qu sorgeix lo-

    bra de Metge: lhumanisme i la CancelleriaReial.

    Caracteritzaci del context de Lo somni. Lectura dun fragment de Lo somni, amb clau

    de lectura prvia i petita activitat, i comentariposterior.

    19

  • 5. La novella cavalleresca Caracteritzaci del gnere de la novella de

    cavalleries. Coneixement de lautor de Tirant lo Blanc i de

    les caracterstiques de lobra: argument, es-tructura, tema...

    Lectura dun fragment del Tirant lo Blanc, ambclau de lectura prvia i petites activitats, icomentari posterior.

    Coneixement de Curial e Gelfa: argument,estructura, tema...

    Lectura dun fragment de Curial e Gelfa,amb clau de lectura prvia i activitats, entreles quals hi ha una redacci, i comentari pos-terior.

    6. Ausis March Coneixement de la vida dAusis March i de

    les caracterstiques de la seva obra. Lectura de poemes dAusis March, amb clau

    de lectura prvia i petites activitats, i comenta-ri posterior.

    7. Altres autors Coneixement daltres autors medievals impor-

    tants, amb breu nota biogrfica. Lectura de fragments dEiximenis, Vicent Fer-

    rer i Turmeda, amb clau de lectura prvia i pe-tites activitats, i comentari posterior.

    Documents

    Continguts del currculum oficial Lectura, anlisi i comprensi crtica de textos lite-

    raris, per tal dinterpretar lexpressi de diferentscontextos histrics i socials, i que ajudin a lenri-quiment personal i a la descoberta del plaer est-tic. (A. 2.1)

    s de les eines TIC per a lelaboraci i la comuni-caci del coneixement. (C. 5)

    Continguts que proposa el llibre Lectura de tres textos moderns sobre aspectes de

    la literatura medieval, amb clau de lectura prvia ipetites activitats sobre els dits textos.

    Coneixement de fonts dInternet on es pot con-sultar informaci sobre literatura catalana medie-val en general i sobre els autors tractats en con-cret.

    Llengua catalana i Literatura Batxillerat

    Unitat 2Literatura als segles XVI, XVII i XVIII

    Presentaci

    Identificaci de la simbologia, dels estereotips idels tpics de limaginari collectiu en textos litera-ris, i amb lajut de recursos audiovisuals (canons,pellcules, etc.). (A. 3.7)

    Activaci de coneixements previs. Comentari dimatges relatives al perode que

    sestudia a la unitat, amb resposta a preguntesbreus.

    Context

    Continguts del currculum oficial Gesti fluida i espontnia de les interaccions orals

    en la realitzaci de comentaris literaris i per a laconstrucci del coneixement. (A. 1.1)

    Lectura, anlisi i comprensi crtica de textos lite-raris, per tal dinterpretar lexpressi de diferentscontextos histrics i socials, i que ajudin a lenri-quiment personal i a la descoberta del plaer est-tic. (A. 2.1)

    Lectura en veu alta i comentari dobres breus i defragments representatius de les diferents po-ques, gneres i moviments, de manera que esreconeguin les formes literries caracterstiques,es prengui conscincia de certs temes i de levo-luci de la manera de tractar-los. (A. 2.2)

    Comentari interpretatiu de textos literaris relle-vants de la nostra histria, tot relacionant-los ambels corrents esttics i literaris en els quals sins-criuen i per fer la comparaci amb altres obres dela literatura universal. (A. 2.3)

    Consolidaci de lautonomia lectora i valoraci dela literatura per al coneixement daltres mons,temps i cultures. (A. 2.4)

    Elaboraci dun discurs crtic argumentat a partirde la lectura dels textos literaris, amb adequaci,coherncia, cohesi i correcci lingstica. (A. 3.1)

    Coneixement dels textos clssics de la literatura.(A. 3.5)

    Identificaci i contextualitzaci de manifestacionsliterries diverses en lestructura dels diferentsgneres literaris, tal com apareixen en els contex-tos histrics i culturals: narratius, potics, teatralso daltres. (A. 3.8)

    20

  • Identificaci de les formes retriques que consti-tueixen els recursos ms habituals del llenguatgeliterari. (A. 3.10)

    Les formes i els temes narratius al llarg de la his-tria: de la prosa de Ramon Llull a la novellacavalleresca: Tirant lo Blanc i Curial e Gelfa.Literatura popular: les rondalles. El desenvolupa-ment de la novella realista i naturalista: NarcsOller. Els nous models narratius en el segle XX:narrativa modernista (Caterina Albert, lies VctorCatal, Prudenci Bertrana, Joaquim Ruyra), nar-rativa de postguerra i contempornia (Lloren Vi-llalonga, Merc Rodoreda, Pere Calders, Manuelde Pedrolo). (B. 1)

    Continguts que proposa el llibre Caracteritzaci del panorama general de lpoca,

    en els aspectes cultural, social i histric. Coneixement dels fets histrics ms rellevants de

    lpoca.

    Noms propis

    Continguts del currculum oficial Gesti fluida i espontnia de les interaccions orals

    en la realitzaci de comentaris literaris i per a laconstrucci del coneixement. (A. 1.1)

    Comprensi, anlisi i caracteritzaci dels recursospropis del mn de la ficci (especialment de laliterria) en la societat actual. (A. 2.6)

    Elaboraci dun discurs crtic argumentat a partirde la lectura dels textos literaris, amb adequaci,coherncia, cohesi i correcci lingstica. (A. 3.1)

    Elaboraci de textos amb voluntat literria a partirde lanlisi i la imitaci tcnica de models delsescriptors i escriptores que han estat objecte da-nlisi. (A. 3.2)

    Coneixement dels textos clssics de la literatura.(A. 3.5)

    Identificaci i contextualitzaci de manifestacionsliterries diverses en lestructura dels diferentsgneres literaris, tal com apareixen en els contex-tos histrics i culturals: narratius, potics, teatralso daltres. (A. 3.8)

    Les formes i els temes narratius al llarg de la his-tria: de la prosa de Ramon Llull a la novellacavalleresca: Tirant lo Blanc i Curial e Gelfa. Li-teratura popular: les rondalles. El desenvolupa-ment de la novella realista i naturalista: Narcs

    Projecte curricularConcreci dels continguts

    Oller. Els nous models narratius en el segle XX:narrativa modernista (Caterina Albert, lies VctorCatal, Prudenci Bertrana, Joaquim Ruyra), nar-rativa de postguerra i contempornia (LlorenVillalonga, Merc Rodoreda, Pere Calders, Ma-nuel de Pedrolo). (B. 1)

    Coneixement de la tradici literria (oral i escrita)a partir del contacte directe amb el text i amb la-jut complementari daltres mitjans. (A. 3.6)

    Consolidaci de lautonomia lectora i valoraci dela literatura per al coneixement daltres mons,temps i cultures. (A. 2.4)

    Coneixement del registre oral formal i el seu s enles exposicions individuals o de grup, en les mani-festacions argumentades prpies de la interacci.(A. 1.5)

    Identificaci de la simbologia, dels estereotips idels tpics de limaginari collectiu en textos litera-ris, i amb lajut de recursos audiovisuals (canons,pellcules, etc.). (A. 3.7)

    Continguts que proposa el llibre1. El Renaixement, el Barroc i la Illustraci

    Activaci de coneixements previs. Comentari de representacions pictriques re-

    latives a ledat mitjana, amb resposta a pre-guntes breus.

    Caracteritzaci dels conceptes de Renaixe-ment, Barroc i Illustraci.

    Lectura dun text dErasme de Rotterdam,amb clau de lectura introductria i breu exer-cici de comprensi.

    2. Autors i obres dels segles XVI, XVII i XVIII Coneixement dels principals autors dels se-

    gles XVI, XVII i XVIII, i de les seves obres msdestacades.

    Lectura dun sonet de Francesc Vicent Garcia,amb clau de lectura prvia i resposta a pre-guntes breus.

    Reescriptura del poema en prosa. Coneixement de la interpretaci del poema i

    anlisi de la seva estructura, a lapartat poste-rior (comentari).

    3. La literatura popular Caracteritzaci del concepte de literatura po-

    pular. Lectura duna can popular en versi actual,

    amb clau de lectura, resposta a preguntesbreus, i comentari posterior.

    21

  • Redacci dun text fantstic aprofitant la hist-ria que narra la can, amb introducci, nus idesenlla ben marcats.

    Documents

    Continguts del currculum oficial Elaboraci de textos amb voluntat literria a partir

    de lanlisi i la imitaci tcnica de models delsescriptors i escriptores que han estat objecte da-nlisi. (A. 3.2)

    Utilitzaci autnoma de la biblioteca del centre, deles de lentorn i tamb de biblioteques virtuals. (A.2.5)

    s de les eines TIC per a lelaboraci i la comuni-caci del coneixement. (C. 5)

    Continguts que proposa el llibre Lectura de tres textos sobre els perodes estu-

    diats, amb clau de lectura prvia en cada un i peti-tes activitats.

    Explicaci del sonet de Vicent Garcia a partir du-nes paraules dEugeni dOrs.

    Elaboraci dun text irnic sobre un tema determi-nat, a partir dun fragment de Voltaire.

    A partir dun fragment del Calaix de sastre delbar de Mald, elaboraci duna redacci quedescrigui un casament o festa familiar.

    Coneixement de fonts dInternet on es pot consul-tar informaci sobre els autors tractats.

    Taller dexpressi [I]Narra les teves histries

    Continguts del currculum oficial Planificaci de lestructura del discurs en relaci

    amb els gneres tradicionals: prosa, poesia i tea-tre. (A. 3.3)

    Elaboraci de continguts interpretant la vinculacientre informaci diversa i ampliant el coneixe-ment. (C. 2)

    Interacci, comprensi i expressi de missatgesorals, escrits i audiovisuals. (D. 1)

    Continguts que proposa el llibre Redacci de textos sobre vivncies personals o

    experincies properes. Resposta prvia a un text sobre la manera com

    lalumnat prepara la redacci dun text.

    Llengua catalana i Literatura Batxillerat

    Contrast dels resultats amb els dels companys icompanyes.

    Seguiment duna estructura guiada per compon-dre un text: planificaci, redacci, correcci.

    Lectura de textos amb anotacions per millorar-loso corregir-los.

    Reelaboraci dels textos, un cop comentats icorregits.

    Redacci guiada daltres textos, a vegades ba-sant-se en models.

    Unitat 3La Renaixena

    Presentaci

    Identificaci de la simbologia, dels estereotips idels tpics de limaginari collectiu en textos litera-ris, i amb lajut de recursos audiovisuals (canons,pellcules, etc.). (A. 3.7)

    Activaci de coneixements previs. Comentari de representacions pictriques de l-

    poca, amb resposta a preguntes breus.

    Context

    Continguts del currculum oficial Gesti fluida i espontnia de les interaccions orals

    en la realitzaci de comentaris literaris i per a laconstrucci del coneixement. (A. 1.1)

    Consolidaci de lautonomia lectora i valoracide la literatura per al coneixement daltres mons,temps i cultures. (A. 2.4)

    Elaboraci dun discurs crtic argumentat a par-tir de la lectura dels textos literaris, amb adequa-ci, coherncia, cohesi i correcci lingstica.(A. 3.1)

    Coneixement dels textos clssics de la literatura.(A. 3.5)

    Continguts que proposa el llibre Caracteritzaci breu del panorama general de l-

    poca, en els aspectes cultural, social i histric. Coneixement dels fets histrics ms rellevants de

    lpoca. Lectura dun text de Novalis, amb clau de lectu-

    ra prvia i resposta a dues preguntes de com-prensi.

    22

  • Noms propis

    Continguts del currculum oficial Les formes i els temes narratius al llarg de la his-

    tria: de la prosa de Ramon Llull a la novellacavalleresca: Tirant lo Blanc i Curial e Gelfa.Literatura popular: les rondalles. El desenvolupa-ment de la novella realista i naturalista: NarcsOller. Els nous models narratius en el segle XX:narrativa modernista (Caterina Albert, lies VctorCatal, Prudenci Bertrana, Joaquim Ruyra), nar-rativa de postguerra i contempornia (Lloren Vi-llalonga, Merc Rodoreda, Pere Calders, Manuelde Pedrolo). (B. 1)

    Lectura, anlisi i comprensi crtica de textos lite-raris, per tal dinterpretar lexpressi de diferentscontextos histrics i socials, i que ajudin a lenri-quiment personal i a la descoberta del plaer est-tic. (A. 2.1)

    Comentari interpretatiu de textos literaris relle-vants de la nostra histria, tot relacionant-los ambels corrents esttics i literaris en els quals sins-criuen i per fer la comparaci amb altres obres dela literatura universal. (A. 2.3)

    Identificaci i contextualitzaci de manifestacionsliterries diverses en lestructura dels diferentsgneres literaris, tal com apareixen en els contex-tos histrics i culturals: narratius, potics, teatralso daltres. (A. 3.8)

    Identificaci de les formes retriques que consti-tueixen els recursos ms habituals del llenguatgeliterari. (A. 3.10)

    Continguts que proposa el llibre1. Romanticisme i realisme

    Caracteritzaci dels conceptes de Romanti-cisme i realisme, amb esment dels autors prin-cipals daquests corrents.

    2. La Renaixena Caracteritzaci del concepte de Renaixena. Coneixement dels personatges i institucions

    ms importants del perode.3. Autors i obres dels segles XVI, XVII i XVIII.

    Coneixement dels principals autors delssegles XVI, XVII i XVIII i de les seves obres msdestacades.

    Lectura del poema La ptria dAribau, ambclau de lectura prvia i resposta a qestionsbreus, i ampli comentari interpretatiu posterior.

    Projecte curricularConcreci dels continguts

    4. Autors i obres Coneixement dels autors ms importants de la

    Renaixena: Verdaguer, Guimer i Oller. Lectura dun poema de Verdaguer, amb clau

    de lectura i resposta a preguntes de compren-si.

    Lectura dun fragment de Terra baixa, ambclau de lectura prvia i resposta a qestionsbreus, i llarg comentari interpretatiu posterior.

    Lectura dun fragment de LEscanyapobres, deNarcs Oller, clau de lectura prvia i respostaa qestions de comprensi.

    Documents

    Continguts del currculum oficial Comentari interpretatiu de textos literaris relle-

    vants de la nostra histria, tot relacionant-los ambels corrents esttics i literaris en els quals sins-criuen i per fer la comparaci amb altres obres dela literatura universal. (A. 2.3)

    Planificaci de lestructura del discurs en relaciamb els gneres tradicionals: prosa, poesia i tea-tre. (A. 3.3)

    Elaboraci dun discurs crtic argumentat a partirde la lectura dels textos literaris, amb adequaci,coherncia, cohesi i correcci lingstica. (A. 3.1)

    Continguts que proposa el llibre Lectura de tres textos del perode, de Zola, Ver-

    daguer i Oller. Resposta a preguntes de les claus de lectura que

    relacionen els tres autors: aspectes que els acos-ten i aspectes que els diferencien.

    Resposta a preguntes de comprensi i sobre les-tructura i la forma dels textos.

    Coneixement de fonts dInternet on es pot consul-tar informaci sobre alguns dels autors tractats.

    Unitat 4Lentrada al segle XX: el Modernisme i lEscola Mallorquina

    Presentaci

    Identificaci de la simbologia, dels estereotips idels tpics de limaginari collectiu en textos litera-ris, i amb lajut de recursos audiovisuals (canons,pellcules, etc.). (A. 3.7)

    23

  • Activaci de coneixements previs, a partir de re-presentacions pictriques.

    Context

    Continguts del currculum oficial Gesti fluida i espontnia de les interaccions orals

    en la realitzaci de comentaris literaris i per a laconstrucci del coneixement. (A. 1.1)

    Lectura, anlisi i comprensi crtica de textos lite-raris, per tal dinterpretar lexpressi de diferentscontextos histrics i socials, i que ajudin a lenri-quiment personal i a la descoberta del plaer est-tic. (A. 2.1)

    Comentari interpretatiu de textos literaris relle-vants de la nostra histria, tot relacionant-los ambels corrents esttics i literaris en els quals sins-criuen i per fer la comparaci amb altres obres dela literatura universal. (A. 2.3)

    Consolidaci de lautonomia lectora i valoraci dela literatura per al coneixement daltres mons,temps i cultures. (A. 2.4)

    Elaboraci dun discurs crtic argumentat a partirde la lectura dels textos literaris, amb adequaci,coherncia, cohesi i correcci lingstica. (A. 3.1)

    Coneixement dels textos clssics de la literatura.(A. 3.5)

    Identificaci i contextualitzaci de manifestacionsliterries diverses en lestructura dels diferentsgneres literaris, tal com apareixen en els contex-tos histrics i culturals: narratius, potics, teatralso daltres. (A. 3.8)

    Identificaci de les formes retriques que consti-tueixen els recursos ms habituals del llenguatgeliterari. (A. 3.10)

    Les formes i els temes narratius al llarg de la hist-ria: de la prosa de Ramon Llull a la novella cava-lleresca: Tirant lo Blanc i Curial e Gelfa. Literaturapopular: les rondalles. El desenvolupament de lanovella realista i naturalista: Narcs Oller. Els nousmodels narratius en el segle XX: narrativa moder-nista (Caterina Albert, lies Vctor Catal, PrudenciBertrana, Joaquim Ruyra), narrativa de postguerrai contempornia (Lloren Villalonga, Merc Ro-doreda, Pere Calders, Manuel de Pedrolo). (B. 1)

    Continguts que proposa el llibre Caracteritzaci breu del panorama general de l-

    poca, en els aspectes cultural, social i histric.

    Llengua catalana i Literatura Batxillerat

    Coneixement dels fets histrics ms rellevants delpoca.

    Lectura dun text de Jaume Brossa, amb clau delectura prvia i resposta a preguntes de compren-si.

    Noms propis

    Continguts del currculum oficial Les formes i els temes narratius al llarg de la hist-

    ria: de la prosa de Ramon Llull a la novella cava-lleresca: Tirant lo Blanc i Curial e Gelfa. Literaturapopular: les rondalles. El desenvolupament de lanovella realista i naturalista: Narcs Oller. Els nousmodels narratius en el segle XX: narrativa moder-nista (Caterina Albert, lies Vctor Catal, PrudenciBertrana, Joaquim Ruyra), narrativa de postguerrai contempornia (Lloren Villalonga, Merc Ro-doreda, Pere Calders, Manuel de Pedrolo). (B. 1)

    Poesia: formes i temes. De la poesia trobadorescaa la poesia del segle XV: Ausis March. La poesiapopular: el canoner. La Renaixena: poesia ro-mntica (Jacint Verdaguer). La poesia del segleXX: la poesia modernista (Joan Maragall, lEscolaMallorquina), la poesia noucentista (Josep Car-ner), la poesia avantguardista (Joan Salvat-Pa-passeit), la poesia de tradici simbolista (CarlesRiba, J. V. Foix), la poesia de postguerra (SalvadorEspriu, Pere Quart), la poesia contempornia (Mi-quel Mart i Pol, Gabriel Ferrater). (B. 2)

    Elaboraci de textos amb voluntat literria a partirde lanlisi i la imitaci tcnica de models delsescriptors i escriptores que han estat objecte da-nlisi. (A. 3.2)

    Coneixement de la tradici literria (oral i escrita)a partir del contacte directe amb el text i amb la-jut complementari daltres mitjans. (A. 3.6)

    Reconeixement de les convencions, les interpre-tacions i les adaptacions dobres representativesde la nostra histria literria en el teatre, el cine-ma i en altres manifestacions esttiques. (A. 3.9)

    Identificaci de les formes retriques que consti-tueixen els recursos ms habituals del llenguatgeliterari. (A. 3.10)

    Continguts que proposa el llibre1. El Modernisme i lEscola Mallorquina

    Caracteritzaci dels conceptes, les tendnciesi les etapes del Modernisme.

    24

  • Caracteritzaci de la novella modernista cata-lana.

    Caracteritzaci del teatre modernista catal. Caracteritzaci de lEscola Mallorquina.

    2. Autors i obres Coneixement de la vida i lobra de Vctor Ca-

    tal. Lectura dun fragment de Solitud, amb clau de

    lectura i preguntes de comprensi, i amplicomentari posterior.

    Coneixement de la vida i lobra de SantiagoRusiol.

    Lectura dun fragment de Lauca del senyorEsteve, amb clau de lectura i breus preguntesde comprensi.

    Coneixement de la vida i lobra de Joan Ma-ragall.

    Lectura de lOda a Espanya, amb clau delectura i breus preguntes de comprensi, i co-mentari posterior.

    Lectura de La vaca cega. Elaboraci de lesquema mtric del poema i

    resposta a preguntes de comprensi. Coneixement de la vida i lobra de Joaquim

    Ruyra. Lectura dun fragment de Marines i boscatges,

    amb clau de lectura i preguntes de compren-si.

    Coneixement de la vida i lobra de MiquelCosta i Llobera.

    Lectura del poema Lo pi de Formentor,amb clau de lectura i respostes de compren-si.

    Coneixement de la vida i lobra de Joan Al-cover.

    Lectura del poema La balanguera, ambclau de lectura prvia i breus preguntes decomprensi, i ampli comentari posterior.

    Coneixement daltres autors modernistes:Raimon Casellas, Prudenci Bertrana, JosepPous i Pags, Adri Gual, Joan Puig i Ferreter,Juli Vallmitjana.

    Lectura dun fragment dEls sots ferstecs, deRaimon Casellas, amb clau de lectura i pre-guntes de comprensi.

    Lectura dun fragment dAiges encantades,de Joan Puig i Ferreter, amb clau de lectura ipreguntes de comprensi.

    Projecte curricularConcreci dels continguts

    Documents

    Continguts del currculum oficial s de les eines TIC per a lelaboraci i la comuni-

    caci del coneixement. (C. 5)

    Continguts que proposa el llibre Lectura de dos textos del perode, un discurs de

    Santiago Rusiol i un fragment de La creacidEva i altres contes, de Josep Carner, crtic ambel modernisme.

    Resposta a preguntes de les claus de lectura, so-bre el tipus de llenguatge i els continguts que ve-hicula.

    Coneixement de fonts dInternet on es pot con-sultar informaci sobre alguns dels autors trac-tats.

    Taller dexpressi [II]Explicat

    Continguts del currculum oficial s de les estratgies necessries per adequar-se

    en cada moment als altres participants en la inter-acci i per collaborar-hi eficament. (A. 1.2)

    Elaboraci de continguts interpretant la vinculacientre informaci diversa i ampliant el coneixe-ment. (C. 2)

    Elaboraci del producte final amb la forma i elcontingut adients. (C. 3)

    Interacci, comprensi i expressi de missatgesorals, escrits i audiovisuals. (D. 1)

    Continguts que proposa el llibre Caracteritzaci del text explicatiu. Realitzaci dun esquema, segons un model, que

    reculli idees determinades. Redacci dun text explicatiu a partir daquest es-

    quema. Coneixement de la manera com selabora un

    mapa conceptual. Elaboraci desquemes guiats. Compleci dun text amb els connectors correspo-

    nents del mateix valor semntic. Transformaci doracions simples en compostes,

    a partir duna pauta. Construcci doracions a partir dinstruccions de-

    terminades, per treballar conceptes de causa iconseqncia.

    25

  • Lectura dun text i resposta a preguntes sobrelestructura, el tipus de text, etc.

    Elaboraci de definicions de mots, a partir delmodel dels diccionaris.

    Confecci dun text danlisi de causes, explicatiu,que sintegri dins duna carta formal.

    Realitzaci duna exposici oral formal a classe,duns cinc minuts, tenint en compte unes instruc-cions determinades.

    Valoraci de lexposici a partir dun text davalua-ci donat.

    Unitat 5Els anys vint i trenta

    Presentaci

    Identificaci de la simbologia, dels estereotips idels tpics de limaginari collectiu en textos litera-ris, i amb lajut de recursos audiovisuals (canons,pellcules, etc.). (A. 3.7)

    Activaci de coneixements previs. Comentari de representacions pictriques de l-

    poca, amb resposta a preguntes breus.

    Context

    Continguts del currculum oficial Gesti fluida i espontnia de les interaccions orals

    en la realitzaci de comentaris literaris i per a laconstrucci del coneixement. (A. 1.1)

    Lectura, anlisi i comprensi crtica de textos litera-ris, per tal dinterpretar lexpressi de diferents con-textos histrics i socials, i que ajudin a lenriquimentpersonal i a la descoberta del plaer esttic. (A. 2.1)

    Lectura en veu alta i comentari dobres breus i defragments representatius de les diferents po-ques, gneres i moviments, de manera que esreconeguin les formes literries caracterstiques ies prengui conscincia de certs temes i de levo-luci de la manera de tractar-los. (A. 2.2)

    Comentari interpretatiu de textos literaris relle-vants de la nostra histria, tot relacionant-los ambels corrents esttics i literaris en els quals sins-criuen i per fer la comparaci amb altres obres dela literatura universal. (A. 2.3)

    Consolidaci de lautonomia lectora i valoraci dela literatura per al coneixement daltres mons,temps i cultures. (A. 2.4)

    Llengua catalana i Literatura Batxillerat

    Elaboraci dun discurs crtic argumentat a partirde la lectura dels textos literaris, amb adequaci,coherncia, cohesi i correcci lingstica. (A. 3.1)

    Coneixement dels textos clssics de la literatura.(A. 3.5)

    Identificaci i contextualitzaci de manifestacionsliterries diverses en lestructura dels diferents g-neres literaris, tal com apareixen en els contextoshistrics i culturals: narratius, potics, teatrals odaltres. (A. 3.8)

    Identificaci de les formes retriques que consti-tueixen els recursos ms habituals del llenguatgeliterari. (A. 3.10)

    Les formes i els temes narratius al llarg de la his-tria: de la prosa de Ramon Llull a la novellacavalleresca: Tirant lo Blanc i Curial e Gelfa.Literatura popular: les rondalles. El desenvolupa-ment de la novella realista i naturalista: NarcsOller. Els nous models narratius en el segle XX:narrativa modernista (Caterina Albert, lies VctorCatal, Prudenci Bertrana, Joaquim Ruyra), nar-rativa de postguerra i contempornia (Lloren Vi-llalonga, Merc Rodoreda, Pere Calders, Manuelde Pedrolo). (B. 1)

    Continguts que proposa el llibre Caracteritzaci breu del panorama general de l-

    poca dentreguerres, en els aspectes cultural, so-cial i histric.

    Coneixement dels fets histrics ms rellevants delpoca.

    Lectura dun text dArnold Hauser, de la Histriasocial de lart i de la literatura, amb clau de lecturaprvia i resposta a dues preguntes de comprensi.

    Caracteritzaci del Noucentisme com a movimentcultural, ideolgic i poltic.

    Caracteritzaci del concepte davantguarda i delsdiferents moviments avantguardistes.

    Coneixement de la situaci cultural en la literatu-ra, en les dcades de 1920 i 1930.

    Noms propis

    Continguts del currculum oficial Elaboraci dun discurs crtic argumentat a partir

    de la lectura dels textos literaris, amb adequaci,coherncia, cohesi i correcci lingstica. (A. 3.1)

    Elaboraci de textos amb voluntat literria a partirde lanlisi i la imitaci tcnica de models dels

    26

  • escriptors i escriptores que han estat objecte da-nlisi. (A. 3.2)

    Coneixement de la tradici literria (oral i escrita)a partir del contacte directe amb el text i amb la-jut complementari daltres mitjans. (A. 3.6)

    Lectura, anlisi i comprensi crtica de textos lite-raris, per tal dinterpretar lexpressi de diferentscontextos histrics i socials, i que ajudin a lenri-quiment personal i a la descoberta del plaer est-tic. (A. 2.1)

    Lassaig i el memorialisme al llarg del segle XX(Josep Pla i Joan Fuster). (B. 4)

    Continguts que proposa el llibre1. Eugeni dOrs

    Coneixement de la vida i lobra dEugenidOrs.

    Lectura dun fragment de La Ben Plantada,amb clau de lectura i resposta a preguntesbreus.

    2. Josep Carner Coneixement de la vida i lobra de Josep Car-

    ner.

    Lectura dun poema, Blgica, amb clau delectura i resposta a preguntes breus, i comen-tari posterior.

    Lectura dun altre poema de Carner, Can-oneta incerta, amb clau de lectura quedemana lesquema mtric del poema i lexpli-caci dels dos sentits, literal i figurat, de lacomposici.

    3. J. V. Foix Coneixement de la vida i lobra de J. V. Foix. Lectura dun poema, Sol, i de dol, amb clau

    de lectura i resposta a preguntes breus, icomentari posterior.

    Lectura dun altre poema de Foix, s quandormo que hi veig clar, amb clau de lectura irespostes a preguntes de comprensi.

    4. Joan Salvat-Papasseit Coneixement de la vida i lobra de Joan Sal-

    vat-Papasseit. Lectura dun poema, Lirradiador del port i

    les gavines, amb clau de lectura i respostaa preguntes breus, i llarg comentari poste-rior.

    Lectura dun calligrama de Salvat-Papasseit,amb clau de lectura i preguntes de compren-si i relaci.

    Projecte curricularConcreci dels continguts

    5. Carles Riba Coneixement de la vida i lobra de Carles

    Riba. Lectura de dos poemes de Riba, un de les

    Elegies de Bierville i un altre del segon llibredEstances, tots dos amb clau de lectura i res-posta a preguntes breus, i amb un sol comen-tari posterior.

    6. Josep Maria de Sagarra Coneixement de la vida i lobra de Josep Ma-

    ria de Sagarra. Lectura dun fragment de Memries, amb clau

    de lectura i resposta a preguntes breus, i dunpoema de Canons de rem i de vela, ambcomentari posterior sobre lestructura i el con-tingut.

    7. Josep Pla Coneixement de la vida i lobra de Josep Pla. Lectura dun fragment dEl carrer estret amb

    clau de lectura i resposta a preguntes breus, idun fragment dEl quadern gris, tamb ambclau de lectura i resposta a preguntes de com-prensi. Ampli comentari posterior dels dosfragments.

    Redacci dunes 200 paraules en qu lalum-nat descriu el seu entorn, en relaci amb unestat dnim determinat.

    8. Altres autors Coneixement daltres autors destacats del

    perode: Guerau de Liost, Miquel Llor, CarlesSoldevila, Bartomeu Rossell-Prcel, MriusTorres, Mari Manent, Toms Garcs, Cle-mentina Arderiu i Francesc Trabal.

    Lectura dun fragment de Vals, de FrancescTrabal, i de dos poemes, un dImitaci del foc,de Rossell-Prcel, i laltre de Mrius Torres,amb les respectives claus de lectura prvies ibreus preguntes de comprensi.

    Documents

    Continguts del currculum oficial s de les eines TIC per a lelaboraci i la comuni-

    caci del coneixement. (C. 5) Poesia: formes i temes. De la poesia trobadores-

    ca a la poesia del segle XV: Ausis March. Lapoesia popular: el canoner. La Renaixena: poe-sia romntica (Jacint Verdaguer). La poesia delsegle XX: la poesia modernista (Joan Maragall,

    27

  • lEscola Mallorquina), la poesia noucentista (Jo-sep Carner), la poesia avantguardista (Joan Sal-vat-Papasseit), la poesia de tradici simbolista(Carles Riba, J. V. Foix), la poesia de postguer-ra (Salvador Espriu, Pere Quart), la poesia con-tempornia (Miquel Mart i Pol, Gabriel Ferrater).(B. 2)

    Reconeixement de les convencions, interpreta-cions i adaptacions dobres representatives de lanostra histria literria en el teatre, el cinema i enaltres manifestacions esttiques. (A. 3.9)

    Continguts que proposa el llibre Lectura dun poema de Josep Maria Junoy, de

    Poemes i calligrames, i dun fragment de Lite-ratura catalana contempornia de Joan Fuster.

    Resposta a preguntes de les claus de lectura so-bre la comprensi de la forma i el contingut delstextos.

    Coneixement de fonts dInternet on es pot consul-tar informaci sobre alguns dels autors tractats.

    Unitat 6La postguerra

    Presentaci

    Identificaci de la simbologia, dels estereotips idels tpics de limaginari collectiu en textos litera-ris, i amb lajut de recursos audiovisuals (canons,pellcules, etc.). (A. 3.7)

    Activaci de coneixements previs. Comentari dimatges fotogrfiques i dobres dart

    de lpoca.

    Context

    Continguts del currculum oficial Gesti fluida i espontnia de les interaccions orals

    en la realitzaci de comentaris literaris i per a laconstrucci del coneixement. (A. 1.1)

    Lectura, anlisi i comprensi crtica de textos lite-raris, per tal dinterpretar lexpressi de diferentscontextos histrics i socials, i que ajudin a lenri-quiment personal i a la descoberta del plaer est-tic. (A. 2.1)

    Comentari interpretatiu de textos literaris relle-vants de la nostra histria, tot relacionant-los ambels corrents esttics i literaris en els quals sins-

    Llengua catalana i Literatura Batxillerat

    criuen i per fer la comparaci amb altres obres dela literatura universal. (A. 2.3)

    Consolidaci de lautonomia lectora i valoraci dela literatura per al coneixement daltres mons,temps i cultures. (A. 2.4)

    Elaboraci dun discurs crtic argumentat a partirde la lectura dels textos literaris, amb adequaci,coherncia, cohesi i correcci lingstica. (A. 3.1)

    Coneixement dels textos clssics de la literatura.(A. 3.5)

    Identificaci i contextualitzaci de manifestacionsliterries diverses en lestructura dels diferents g-neres literaris, tal com apareixen en els contextoshistrics i culturals: narratius, potics, teatrals odaltres. (A. 3.8)

    Identificaci de les formes retriques que consti-tueixen els recursos ms habituals del llenguatgeliterari. (A. 3.10)

    Les formes i els temes narratius al llarg de la his-tria: de la prosa de Ramon Llull a la novellacavalleresca: Tirant lo Blanc i Curial e Gelfa.Literatura popular: les rondalles. El desenvolupa-ment de la novella realista i naturalista: NarcsOller. Els nous models narratius en el segle XX:narrativa modernista (Caterina Albert, lies VctorCatal, Prudenci Bertrana, Joaquim Ruyra), nar-rativa de postguerra i contempornia (Lloren Vi-llalonga, Merc Rodoreda, Pere Calders, Manuelde Pedrolo). (B. 1)

    Poesia: formes i temes. De la poesia trobadores-ca a la poesia del segle XV: Ausis March. Lapoesia popular: el canoner. La Renaixena: poe-sia romntica (Jacint Verdaguer). La poesia delsegle XX: la poesia modernista (Joan Maragall,lEscola Mallorquina), la poesia noucentista (Jo-sep Carner), la poesia avantguardista (Joan Sal-vat-Papasseit), la poesia de tradici simbolista(Carles Riba, J. V. Foix), la poesia de postguer-ra (Salvador Espriu, Pere Quart), la poesia con-tempornia (Miquel Mart i Pol, Gabriel Ferrater).(B. 2)

    Continguts que proposa el llibre Caracteritzaci breu del panorama general de l-

    poca, en els aspectes cultural, social i histric. Coneixement del canvi que es comena a produir

    a partir de la dcada dels anys seixanta. Coneixement dels fets histrics rellevants del pe-

    rode.

    28

  • Lectura del poema El meu poble i jo, de Sal-vador Espriu, amb clau de lectura i resposta aqestions de contingut.

    Noms propis

    Continguts del currculum oficial Consolidaci de lautonomia lectora i valoraci de

    la literatura per al coneixement daltres mons,temps i cultures. (A. 2.4)

    Elaboraci de textos amb voluntat literria a partirde lanlisi i la imitaci tcnica de models delsescriptors i escriptores que han estat objecte da-nlisi. (A. 3.2)

    Identificaci de la simbologia, dels estereotips idels tpics de limaginari collectiu en textos litera-ris, i amb lajut de recursos audiovisuals (canons,pellcules, etc.). (A. 3.7)

    Identificaci de les formes retriques que consti-tueixen els recursos ms habituals del llenguatgeliterari. (A. 3.10)

    Composici escrita i audiovisual de breus se-qncies de teatre, can, gui cinematogrfic,cmic, publicitat, etc., amb especial atenci alllenguatge literari. (A. 3.4)

    Lectura en veu alta i comentari dobres breus i defragments representatius de les diferents po-ques, gneres i moviments, de manera que esreconeguin les formes literries caracterstiques,es prengui conscincia de certs temes i de levo-luci de la manera de tractar-los. (A. 2.2)

    Reflexi sobre els grans temes de la literatura,relacionant-los amb obres de gneres diversos ifocalitzant-ho, bsicament, en autors i autorescontemporanis. (A. 3.11)

    Coneixement de les convencions, interpretacionsi adaptacions dobres representatives de la hist-ria literria en el teatre, el cinema i en altres mani-festacions esttiques. (A. 3.12)

    Comunicaci pertinent del producte final i de lesconclusions, a partir del coneixement dels canalsde difusi. (C. 4)

    Continguts que proposa el llibre1. Lloren Villalonga

    Coneixement de la vida i lobra de Lloren Vi-llalonga.

    Lectura dun fragment de Bearn, amb resposta apreguntes de comprensi i ampli comentari final.

    Projecte curricularConcreci dels continguts

    Lectura dun fragment de Mort de dama, ambresposta a preguntes de comprensi.

    2. Merc Rodoreda Coneixement de la vida i lobra de Merc Ro-

    doreda i la seva importncia com a novellistai narradora de postguerra.

    Lectura dun fragment de La plaa del Dia-mant, amb clau de lectura i preguntes de com-prensi, i ampli comentari posterior.

    Lectura dun conte del recull Vint-i-dos contes,amb clau de lectura i preguntes sobre lestruc-tura i el contingut.

    3. Salvador Espriu Coneixement de la vida i lobra de Salvador

    Espriu. Lectura dAssaig de cntic en el temple,

    amb clau de lectura i breus preguntes sobrelestructura i el contingut, i ampli comentariposterior.

    Lectura dun fragment de Les roques i el mar,el blau.

    Redacci sobre el contingut del fragment isobre ls de la ironia.

    Lectura de Can del mat encalmat, ambclau de lectura.

    Elaboraci de lesquema mtric del poema icomentari sobre el tipus de poesia a qu ensremet.

    Preguntes breus de comprensi i cerca din-formaci sobre el simbolisme dalgunes met-fores del poema.

    4. Pere Calders Coneixement de la vida i lobra de Pere

    Calders i de la seva importncia com a con-tista.

    Lectura del conte Tot esperit, amb clau delectura i preguntes de comprensi.

    Reelaboraci del conte suprimint-ne tots elsefectes humorstics i convertint-lo en una his-tria inquietant.

    Lectura del conte Histria natural, amb claude lectura i preguntes de comprensi, i amplicomentari final.

    5. Manuel de Pedrolo Coneixement de la vida i lobra de Manuel de

    Pedrolo, novellista, poeta i autor teatral. Lectura dun fragment de la novella breu

    Domicili provisional, amb clau de lectura i acti-vitats.

    29

  • Elaboraci dun resum de les idees del frag-ment narratiu, en forma desquema.

    Redacci dun text narratiu de 200 paraules,sobre una comunitat de vens, amb retrats decostums, tipus de relacions, etc.

    6. Joan Brossa Coneixement de la vida i lobra de Joan

    Brossa i del seu paper com a artista avant-guardista.

    Lectura del poema Eco, amb clau de lectu-ra i breus preguntes de comprensi, i amplicomentari final.

    Lectura dun poema visual de Joan Brossa,amb clau de lectura i pregunta sobre la con-cepci de la poesia de lautor.

    Elaboraci duna poesia visual amb imatges iparaules extretes dun diari.

    7. Gabriel Ferrater Coneixement de la vida i lobra de Gabriel

    Ferrater i de la seva importncia en la genera-ci potica dels anys 1970.

    Lectura del poema Floral, amb clau de lec-tura i preguntes de comprensi.

    Lectura del poema Cambra de la tardor,amb clau de lectura i preguntes de compren-si, i ampli comentari final.

    8. Joan Oliver, Pere Quart Coneixement de la vida i lobra de Joan Oliver,

    el seu comproms poltic i el seu realisme. Lectura del poema Corrandes dexili, amb

    clau de lectura i preguntes de comprensi. Lectura del poema Vacances pagades,

    amb clau de lectura i preguntes de compren-si, i ampli comentari final.

    9. Joan Fuster Coneixement de la vida i lobra de Joan Fus-

    ter, el ms gran assagista de la literatura cata-lana moderna.

    Lectura duns textos assagstics de Diccionariper a ociosos, amb clau de lectura i preguntesde comprensi.

    10. Altres autors Breu coneixement de la vida i obra daltres

    autors de lpoca: Joan Vinyoli, Joan Perucho,Jordi Sarsanedas, Vicent Andrs Estells iMiquel Mart i Pol.

    Lectura dun relat de Joan Perucho, El Dau-rat, amb clau de lectura i preguntes de com-prensi.

    Llengua catalana i Literatura Batxillerat

    Reelaboraci del relat, eliminant-ne els ele-ments irnics i convertint-lo en un breu relatterrorfic.

    Lectura dun poema de Vicent Andrs Este-lls, Els amants, amb clau de lectura i pre-guntes de comprensi.

    Lectura dun poema de Miquel Mart i Pol,LElionor, amb clau de lectura i preguntesde comprensi.

    Documents

    Continguts del currculum oficial Teatre: formes i temes. Dels orgens del teatre al

    teatre del segle XIX: la Renaixena (ngel Gui-mer). El teatre del segle XX: teatre modernista(Santiago Rusiol, Joan Puig i Ferreter), el teatrede Josep M. de Sagarra, teatre de postguerra(Joan Oliver), teatre contemporani (Joan Brossa).(B. 3)

    Composici escrita i audiovisual de breus se-qncies de teatre, can, gui cinematogrfic,cmic, publicitat, etc., amb especial atenci alllenguatge literari. (A. 3.4)

    Continguts que proposa el llibre Lectura dun fragment sobre el teatre de Pere

    Quart, de Feliu Formosa, amb clau de lectura ipreguntes de comprensi.

    Cerca informaci daltres autors contemporanisdOliver, que hi estan relacionats pel seu realisme.

    Lectura dun fragment dentrevista feta per Bal-tasar Porcel a Gabriel Ferrater.

    Explicaci breu de la potica de Ferrater, i aplica-ci a poemes vistos en la unitat.

    Elaboraci dun poema amb un comenament de-terminat, i dun altre en lestil duna carta comer-cial.

    Lectura dun fragment dentrevista feta per ManelGuerrero a Joan Brossa, amb clau de lectura ipreguntes de comprensi.

    Cerca de la relaci entre mgia, illusionisme iteatre en lobra de Brossa.

    Aplicaci de les paraules de Brossa sobre laintuci a lanlisi dels seus poemes inclosos ala unitat.

    Coneixement de fonts dInternet on es pot consul-tar informaci sobre alguns dels autors tractats.

    30

  • Taller dexpressi [III]Defensa el teu parer

    Continguts del currculum oficial Elaboraci de continguts interpretant la vinculaci

    entre informaci diversa i ampliant el coneixe-ment. (C. 2)

    Interacci, comprensi i expressi de missatgesorals, escrits i audiovisuals. (D. 1)

    Continguts que proposa el llibre Caracteritzaci del text argumentatiu. Coneixement de lestructura del text argumenta-

    tiu. Identificaci de les intencions argumentatives

    dun text. Reflexi enraonada sobre les possibilitats de trac-

    tar determinats temes de forma explicativa o argu-mentativa.

    Lectura dun text argumentatiu i resposta a qes-tions breus.

    Redacci dun text breu (uns 100 mots) on es donilopini sobre la qesti.

    Elaboraci dun esquema dun text argumentatiu iposterior redacci duna columna per a un diaricomarcal.

    Redacci dun text argumentatiu en forma de car-ta al director dun diari.

    Lectura dun text argumentatiu i resposta a pre-guntes de comprensi.

    Redacci dun resum breu del text. Anlisi de lorganitzaci textual. Reflexi sobre el contingut de larticle i debat pos-

    terior sobre el tema. Organitzaci dun debat a partir, per exemple,

    duna llista de temes per triar. Valoraci del funcionament del debat a partir dun

    test determinat. Redacci, a partir de les idees generades en el

    debat precedent, en qu es defensa una tesi de-terminada, per tamb sesmenten els argumentscontraris.

    Correcci dun text a partir duna pauta determi-nada.

    Compleci dun text amb els connectors correspo-nents del mateix valor semntic.

    Transformaci doracions simples en compostes,a partir duna pauta.

    Projecte curricularConcreci dels criteris davaluaci

    2.3. Concreci dels criterisdavaluaci

    Lalumnat:11. Llegeix, analitza, comprn, interpreta i comenta

    els aspectes contextuals, referencials i vivencialsdobres escrites o audiovisuals de reconeguda v-lua literria o esttica, en la mesura que establei-xen una clara relaci entre la ficci, lartificiositat ila realitat humana i com a expressi del contexthistric i social al qual pertanyen.

    12. Identifica els diversos gneres literaris i les sevescaracterstiques, i tamb els grans temes de laliteratura, les icones de limaginari collectiu i elsrecursos literaris en les obres de la literatura, tantdins la nostra cultura com en altres manifesta-cions culturals universals.

    13. Elabora textos escrits amb finalitat esttica, a par-tir de lanlisi, imitaci o inspiraci en models delsescriptors i escriptores que han estat objecte da-nlisi, apo