Transcript

TEMA 10: ELS MOVIMENTS CINEMATOGRÀFICS

Jaume Juncà

1r BAT B

ÍNDEX

• Les vanguardes cinematogràfiques.• Expressionisme alemany.• Neorealisme italià.• Nouvelle vague francesa.• Altres corrents.

10.1 LES VANGUARDES CINEMATOGRÀFIQUES

Al llarg de la història hi ha hagut una abundància de corrents, tant circumstancials i subjectes a una moda passatgera, com influents i perdurables en el temps.

10.2 L’EXPRESSIONISME ALEMANY

L’expressionisme expressa la seva visió del món a través de la subjectivitat, de la visió única de l’artista. Té com a precedents Goya i Munch.

10.2 L’EXPRESSIONISME ALEMANY

Va sorgir a la Universum Film Aktiengesellschaft (UFA), i tenia un fi principalment propagandístic.

10.2 L’EXPRESSIONISME ALEMANY

Després de la derrota alemanya, passa a ser un fi comercial, en mans del govern.

10.2 L’EXPRESSIONISME ALEMANY

És un intent de representació oposada al naturalisme i l’observació objectiva dels fets i successos externs, fent èmfasi al que és subjectiu.

10.2 L’EXPRESSIONISME ALEMANY

TEMÀTIQUES:

• Sobrenatural• Fantàstic• Desconegut• Sinistre

10.2 L’EXPRESSIONISME ALEMANY

PRINCIPIS ESTÈTICS:

• Ús de la llum, els contrastos de llums i ombres i il·luminacions sobtades.

• Decorats màgics.• Acció teatral sense fora de camp.• Mostra de sentiments exterioritzant-los de

la forma més extrema possible.

NOSFERATU

Fou un títol destacat del expressionisme alemany, i el títol escollit per mi per fer-ne el treball sobre les obres.

10.3 EL NEOREALISME ITALIÀ

Va sorgir a la revista Cinema, a mans d’un grup de crítics i va estar influït pel realisme poètic francès. La seva fi coincideix amb la fi de la postguerra i acaba amb la nova generació posterior a la Segona Guerra Mundial.

10.3 EL NEOREALISME ITALIÀ

CARACTERÍSTIQUES:

• No té contingut polític intrínsec.• Original posada en escena i tractament de

diàlegs.

10.3 EL NEOREALISME ITALIÀ

PRINCIPIS TEÒRICS:

• Es vol apropar el mitjà a la gent del carrer.• Refusen la caritat i la compassió.• Hi té un fort pes el passat feixista del país.• Barreja de cristianisme i marxisme

humanista.• Donen més importància a les emocions que

als plantejaments ideològics.

10.3 EL NEOREALISME ITALIÀ

PRINCIPIS ESTÈTICS:

• Reflectir la dura realitat dels protagonistes.• Estètica documental.• Utilitzen localitzacions reals.• Utilitzen actors no professionals.• Utilitzen llenguatge col·loquial.• Deixen de banda l’artifici buscant un estil més

lliure.

LLADRE DE BICICLETES

Fou la obra més destacada del neorealisme italià realitzada per Vittorio De Sicca al 1947.

10.4 LA NOUVELLE VAGUE FRANCESA

A partir de 1963 es calma el moviment. Alguns avancen cap al classicisme, tradicionalitat, militaritat, cinema experimental o segueixen un camí personal.

10.4 LA NOUVELLE VAGUE FRANCESA

CARACTERÍSTIQUES:

• Innovacions tècniques i baixos costos dels instruments necessaris.

• Espontaneïtat , improvisació i entusiasme.• Plenitud de vida, desig de

llibertat.

10.4 LA NOUVELLE VAGUE FRANCESA

PRINCIPIS TEÒRICS:

• Bagatge cultural important.• Estil forjat a través de Cahiers du Cinéma.• Defensar el cinema nord-americà.• Desig de renovar el cinema.• Postguerra.• Cinema com a autoconeixement personal.

10.4 LA NOUVELLE VAGUE FRANCESA

PRINCIPIS ESTÈTICS:

• Rodatge a interior i exterior natural amb càmera a l’espatlla.

• Temps de rodatge de poques setmanes.• Tècnica gairebé artesanal.• Equip tècnic reduït, sense estrelles i amb

improvisació.• Temes morals presents.

À BOUT DE SOUFLLE

Principal obra de la nouvelle vague francesa, dirigida per Jean-Luc Godard al 1960.

10. 5 ALTRES CORRENTS

EL SURREALISME:

• Fundat per André Breton, es basava en què l’inconscient es convertia en animador de tota proposta, independentment de la seva correcció moral.

• Un chien andalou, Buñuel i Dalí (1929).

10. 5 ALTRES CORRENTS

VANGUARDIA NORD-AMERICANA:

• Va ser un cinema independent dels anys 60 a 70. Era un focus de creativitat desmesurada i de provocatius plantejaments temàtics i formals.

• Taxi Driver, Martin Scorsese (1976).

10. 5 ALTRES CORRENTS

DOGMA 95:

• Volia recuperar l’essència de l’art cinematogràfic desposseint el cinema d’efectes i recursos especials.

• Dancer in the dark, Lars von Trier (2000).


Recommended