- 1. Tema 13: Un mn globalitzat (lxic) Laura Cabrera, Miguel
Rodrguez i Noem Romero Geografia (2n Batxillerat L) Institut
Infanta Isabel dArag. Barcelona Professor: Rafael Palomero Caro
Gener del 2014 1
2. Globalitzaci o mundialitzaci (de leconomia) Procs pel qual
les economies, les societats i les cultures dels pasos i regions
del mn s'han integrat progressivament a travs d'una xarxa mundial
de comunicacions, transports i comer, que abasta la major part de
les regions del planeta. Com a resultat, tota leconomia mundial sha
convertit en un sistema nic dominat pel capitalisme. 2 3. Territori
central o desenvolupat (Primer Mn) Territori que forma part de les
zones del planeta que controlen el comer i la tecnologia mundials,
mantenen nivells alts de productivitat, tenen una economia
diversificada i gaudeixen dingressos fora elevats (Amrica del Nord,
Uni Europea i Jap). 3 4. Territori que mant una economia poc
complexa, t baixos nivells de productivitat, una base agrria i un
desenvolupament industrial escs o incipient. Territori perifric o
subdesenvolupat (Tercer Mn) 4 5. Territori semiperifric emergent
Territori que combina caracterstiques dels pasos centrals i dels
perifrics, fet que crea un cert desequilibri. Formen part daquest
grup pasos com el Brasil, Argentina, Sud-frica, ndia, Xina,
Turquia, etc. 5 6. Comer just Modalitat alternativa de comer basat
en la supressi dintermediaris, en uns salaris justos, en latenci a
les necessitats dels agricultors, etc. Aquest tipus de comer s
promogut per organitzacions no governamentals, per les Nacions
Unides i per moviments pacifistes i ecologistes per afavorir els
productors del Tercer Mn. 6 7. Condonaci (del deute) Acte mitjanant
el qual un pas creditor dun altre decideix renunciar al seu dret i
allibera el pas deutor del pagament (tamb saplica aquest terme als
deutes entre persones). 7 8. Sistema econmic Conjunt dinstitucions
i relacions (jurdiques, tcniques, etc.) que permeten lorganitzaci
econmica de la societat. Hi ha tres sistemes econmics rellevants:
leconomia de mercat, basada en la llei de loferta i la demanda;
leconomia planificada i dirigida per lEstat; i leconomia mixta, que
recorre el mercat per assignar els recursos malgrat que s lEstat
interv per regular-ne el funcionament. 8 9. Sistema global
(mundial) o sistema mundial (capitalista) Sistema econmic en qu els
mitjans de producci sn, en la seva majoria, propietat privada, i en
qu el capital s'inverteix en la producci, distribuci i el comer
dels bns i serveis per tal d'obtenir guanys o el benefici mxim en
un mercat lliure i competitiu. 9 10. Acci Cada una de les parts
iguals en qu es divideix el capital duna empresa annima per
facilitar-ne la compra i la venda. Les accions duna empresa es
negocien a la borsa, on compradors i venedors determinen el seu
preu. Els accionistes responen dels deutes de lempresa noms per
limport total de les seves accions. 10 11. Capital productiu
Capital que sinverteix en activitats empresarials de tipus
industrial o de serveis. Quan una empresa necessita capital, una de
les opcions que pot dur a terme s emetre accions i vendre-les en
borsa. 11 12. Capital financer Capital que opera en la borsa tant a
curt termini com a llarg, per ser invertit en les accions de les
empreses o per especular amb el tipus dinters. 12 13. Borsa (de
valors) Part ms important del mercat de valors, on es compren i
venen valors mobiliaris com ara accions, obligacions, etc. La seva
principal funci s la de facilitar les operacions financeres,
registrant i supervisant els moviments efectuats pels demandants i
oferents de valors mobiliaris. 13 14. Especulaci financera Acci
financera que no promet tenir la seguretat de recuperar la inversi
inicial. 14 15. Mercat financer Mercat on s possible comprar o
vendre valors, accions i opcions de futur. 15 16. Liberalitzaci
dels mercats financers Procs que ha resultat del conjunt de mesures
que es van adoptar a partir del 1979 per facilitar la circulaci del
capital per les borses del mn. Aquest procs ha multiplicat les
inversions mundials, per, en no existir reguladors mundials dels
fluxos de capitals, ha afavorit lespeculaci i la inseguretat
financeres i ha fet crixer el control de les borses anglosaxones
(Estats Units i Gran Bretanya) sobre les finances mundials. 16 17.
Monopoli Control absolut del mercat dun sector productiu per una
sola empresa, fet que li permet fixar els preus. 17 18. Oligopoli
Control del mercat per un nombre redut dempreses, que es coordinen
per fixar els preus a nivells elevats. 18 19. Oferta pblica
dadquisici (OPA) Compra de les accions duna empresa per una altra,
que ofereix als accionistes un preu superior a la cotitzaci que
tenen a la borsa en aquell moment. 19 20. Globalitzaci social Procs
de globalitzaci que provoca grans canvis socials. La incorporaci de
la dona al mercat de treball remunerat, laugment del nivell de
consum i la globalitzaci del mercat laboral en sn exemples. 20 21.
Globalitzaci cultural Procs de globalitzaci que afecta al mn de la
cultura en mbits com la cincia i els gustos artstics i esportius.
21 22. rea cultural Conjunt de diferents pobles i cultures que
comparteixen uns aspectes determinats com poden ser les creences,
les formes de vida o el sistema de valors. 22 23. Geopoltica Cincia
que, a travs de la geografia poltica, els estudis regionals i la
histria,estudia la causalitat espacial dels successos poltics i els
seus efectes futurs. Analitza les actuacions i estratgies del
poder, ja sigui el dels estats, de les grans organitzacions
internacionals o qualsevol altra forma de poder. 23 24. G-7 (G-8 o
G-7+1) o grup del 7 Grup dels 7, integrat per Alemanya, Canad,
Estats Units, Frana, Itlia, Jap i el Regne Unit, que organitza una
cimera anual de caps dEstat per discutir sobre temes econmics i
poltics. Quan a les reunions hi participa Rssia com a convidada, s
anomenat G-8 o G-7 +1. 24 25. Moviment antiglobalitzaci Corrent
poltic i social integrat per diversos moviments que protesten
contra les formes i els mtodes que est prenent l'actual procs
d'integraci econmica global, en especial contra les accions
especulatives que desestabilitzen les economies dels pasos pobres i
contra la capacitat de les empreses per traslladar-se a llocs on
les lleis laborals, fiscals i mediambientals sn ms permissives. 25
26. Organitzaci internacional o interestatal Organisme que agrupa
dos o ms estats, que decideixen establir diferents formes de
cooperaci poltica, econmica o militar entre ells, sense renunciar a
la seva plena sobirania. 26 27. Organitzaci (o instituci)
supranacional Organitzaci internacional els estats membres de la
qual renuncien voluntriament a una part de les competncies
derivades de la seva sobirania individual, en favor dels organismes
de govern com. 27 28. Organitzaci de les Nacions Unides (ONU)
Organitzaci intergovernamental mundial, creada per la Carta de San
Francisco el 1945, amb la finalitat de mantenir la pau, promoure la
cooperaci econmica, cultural, social i humanitria, garantir la
seguretat dels estats basant-se en els principis d'igualtat i
autodeterminaci i vetllar pel respecte dels drets humans. 28 29.
Assemblea General de lONU Un dels cinc rgans principals de
l'Organitzaci de les Nacions Unides. Est integrada per tots els
estats membres i es reuneix almenys una vegada a l'any en una sessi
dirigida per un president electe pels representants. s un organisme
consultiu, sense capacitat executiva. 29 30. Consell de Seguretat
de lONU rgan ms poders de les Nacions Unides, que est encarregat de
mantenir la pau i la seguretat entre els estats del mn. Hi tenen
poder de vet EUA, Rssia, Xina, la Gran Bretanya i Frana. s el
principal organisme executiu de les Nacions Unides. 30 31. UNICEF
(Fons Internacional de les Nacions Unides dAuxili a la Infncia)
Organitzaci creada per l'Assemblea General de les Nacions Unides
l'any 1946. Els seus objectius sn el desenvolupament de la infncia,
leducaci bsica i igualtat de gnere, la protecci dels nens contra la
violncia, explotaci i abs, i la vigilncia dels drets dels infants.
31 32. OIT (Organitzaci Internacional del Treball) Organisme
especialitzat de les Nacions Unides que s'ocupa dels assumptes
relatius al treball i les relacions laborals. 32 33. FAO
(Organitzaci de les Nacions Unides per a lAgricultura i
lAlimentaci) Organisme especialitzat de les Nacions Unides que
s'ocupa de les activitats internacionals encaminades a eradicar la
fam. La seva seu s a la ciutat de Roma, Itlia. 33 34. UNESCO
(Organitzaci de les Nacions Unides per a lEducaci, la Cincia i la
Cultura) Organitzaci creada per les Nacions Unides el 1946 per
promoure la collaboraci internacional en educaci, cincia, cultura i
comunicaci. T la seva seu a Pars. 34 35. Organisme de les Nacions
Unides, fundat el 1944. Sencarrega de vigilar el sistema financer
global, observar les taxes de canvi de les monedes i oferir
assistncia tcnica i financera als pasos que en necessitin. FMI
(Fons Monetari Internacional) 35 36. Organisme creat pel G-7 el
1999 com a frum de cooperaci i de consulta sobre temes relacionats
amb el sistema financer internacional entre pasos ms desenvolupats
(G-7+1) i els dindustrialitzaci emergent (lArbia Saudita,
lArgentina, lAustrlia, el Brasil, la Xina, Corea del Sud, lndia,
Indonsia, Mxic, la Repblica de Sud-frica, Turquia). El membre que
fa 20 s la UE. G-20 36 37. Organitzaci privada independent de
governs i organismes internacionals, sense nim de lucrem o
comercial, que t com a objectius la protecci social, cultural,
legal o ambiental ONG (organitzaci no governamental) 37 38.
Organitzaci internacional que t com a finalitat assegurar
l'estabilitat i la seguretat a Europa. Es va fundar per continuar
lactivitat pacificadora de la Conferncia sobre la Seguretat i la
Cooperaci a Europa (CSCE) al final del segle XX. OSCE (Organitzaci
per a la Seguretat i la Cooperaci a Europa) 38 39. Organitzaci
internacional establerta el 1949 pels estats del bloc capitalista
amb l'objectiu de collaborar en la defensa mtua dels pasos membres.
Desapareguda la URSS, shi ha integrat alguns pasos que havien
format part del bloc sovitic durant la guerra freda. OTAN
(Organitzaci del Tractat de lAtlntic Nord) 39 40. Control o tutela
que segueixen exercint les antigues potncies colonials sobre les
seves ex colnies, especialment en lmbit econmic, desprs de la
descolonitzaci. Neocolonialisme 40 41. Organisme de les Nacions
Unides, fundat el 1945. Facilita prstecs als pasos de l'ONU per
fomentar el seu desenvolupament econmic. Banc Mundial 41 42.
Doctrina i prctica que preconitza lestabliment i el desenvolupament
de pasos dependents (colnies), considerats com a font de riquesa i
de puixana per a la naci de qu depenen. colonialisme 42 43. Conjunt
delements com ara la llengua, les creences, els costums, les
manifestacions artstiques, la manera dobtenir recursos per satisfer
les necessitats i organitzar la vida social, etc., que diferencien
i identifiquen un grup hum. cultura 43 44. Procs dindependncia
poltica de les antigues colnies, desenvolupat especialment a partir
dels anys seixanta del segle XX. descolonitzaci 44 45. Import que
un Estat deu a altres estats, a entitats bancries privades o a
organismes internacionals, als quals ha hagut de demanar prstecs.
deute extern 45 46. Situaci geoestratgica que dominava la poltica
internacional entre 1945 i 1991, caracteritzada per loposici de dos
blocs antagnics de pasos (el capitalista i el comunista),
encapalats per dues superpotncies (els Estats Units i la Uni
Sovitica, respectivament). mn bipolar 46 47. Exaltaci de la prpia
tnia i, com a conseqncia, menyspreu de les altres. racisme 47
