L’“explosió” de les crispetes

Nahuel Pérez Catalá

ObservacióFiquem una bossa de crispetes al microones. Li posem el temps (3min.) i la temperatura (), això depèn de la recomanació feta per el fabricant.

Passat x part del temps escoltem com una mena d'explosió que prové de la bossa.

Informació conegudaPer a elaborar les crispetes s'utilitzen grans de blat de moro, els quals són dipositats en una olla o recipient i són

torrats,normalment en oli vegetal, fins a la seva explosió. El que succeeix que és l'expansió sobtada del contingut del gra resultant en la ruptura sobtada de la closca i la formació d'una massa esponjosa de color blanc. Aquest fenomen és degut principalment al sobre escalfament de la humitat interna.

Com tots els grans de cereals, cada gra de blat de moro conté una certa quantitat d'humitat al seu endosperma (nucli

emmidonat que conté fins un 90% de midó). A diferència de la majoria d'altres grans, la clofolla externa té molt grossor i és

impermeable a la humitat.

A mesura que el gra és escalfat més enllà del seu punt d'ebullició (100 ºC), fins als 175 ºC, l'aigua de l'interior del gra

comença a convertir-se en vapor, generant pressions internes de fins a unes 9 atmosferes. En la majoria dels grans aquest

vapor escapa tant ràpid com es forma, però en els grans del blat de moro, el vapor no escapa degut al gruix i a la

impermeabilitat de la clofolla que el manté tancat, però la pressió interna arriba a tal punt que la clofolla no pot contenir-la i

dóna lloc a una petita explosió.

La força de l'explosió volteja el gra de dins cap a fora, és a dir, el contingut del nucli és exposat. Però encara més important,

degut que la humitat es trobava uniformement distribuïda dins del nucli emmidonat, l'expansió sobtada de l'explosió

converteix l'endosperma en una espècie d'espuma, que dóna a les crispetes la seva textura única.

Plantejar el problema

Ara sabem el perquè de la explosió de les crispetes, però, per què això només succeeix en un tipus blat de moro?

Formulació de la hipòtesi

Si intentem fer crispetes amb un altre tipus de blat de moro que no siga el “palomitero” no podrà produir crispetes perquè la clofolla de les altres varietats no reuneix les mateixes característiques, el grossor y la impermeabilitat.

Disseny de l’experimentUtilitzarem dos tipus de mostres diferent: blat de moro(palomitero), l’anomenarem prova A i altre blat emprat normalment per el consum animal, que es dirà prova B.

Per separat, els ficarem en una olla tapada amb oli i veurem com reaccionen.

Recollir el que ha passat

Hem aconseguit fer crispetes amb la prova A.

L’únic que em aconseguit amb la prova B a sigut cremar-la.

ConclusióEs compleix la nostra hipòtesi perquè em vist com el blat de moro “palomitero” es convertia en crispetes i no ho feia així l’altre tipus de blat de moro.

La hipòtesi encara no està del tot demostrada perquè tendríem que experimentar amb la resta de tipus de blat de moro.

Bibliografia

http://mx.selecciones.com

http://ca.wikipedia.org/wiki/Viquip%C3%A8dia