Download pdf - Ud Batxillerat Final2

P g i n a 1 | 83

Cincies del mn contemporaniMster en Formaci del Professorat UPF-UOC.

AECN III Unitat didctica de Batxillerat



INS EuropaOlga EspadaDavid GmezTutor: Jordi de ManuelMentora: Yolanda Muoz

PROJECTE NASA

MISSI OBSERVEM LA TERRA

Unitat didctica per a BatxilleratAprenentatge i Ensenyament de les Cincies Naturals IIIMster en Formaci del Professorat de Secundria.(Especialitat Cincies Naturals)

P g i n a 2 | 83



NDEX

1. Presentaci de la unitat didctica ...............................................................................42. Competncies.............................................................................................................5

2.1. Competncies generals de batxillerat ................................................................52.2. Competncies especfiques de la matria .........................................................5

3. Objectius.....................................................................................................................74. Continguts: lespcie humana a la biosfera.................................................................85. Descripci de la unitat didctica..................................................................................9

Sessi 1: el canvi climtic: conceptes i causes.........................................................9Sessi 2: benvinguts a la nasa ...............................................................................10Sessi 3: analitzem un cas .....................................................................................10Sessi 5: exposicions .............................................................................................12Sessi 6: qestionari ..............................................................................................12

6. Avaluaci ..................................................................................................................137. Criteris datenci a la diversitat .................................................................................138. Connexi amb altres matries ..................................................................................149. Bibliografia................................................................................................................15Material dels alumnes ...................................................................................................17

Objectius daprenentatge ...................................................................................18

Qestionari idees prvies ..................................................................................19

Vdeo al gore: una verdad incomoda .................................................................20Dossier el canvi climtic ................................................................................................22Continguts del dossier canvi climtic .............................................................................23Canvi climatic: conceptes generals................................................................................24Activitat 1: desertitzaci i desertificaci: avan dels deserts i desforestaci ..................26

Notcia ...............................................................................................................26

L'amazones, el gran pulm del planeta, sota pressi!........................................32

La nasa i lalbedo...............................................................................................34Activitat 2: el retrocs dels glacials................................................................................36

Notcia ...............................................................................................................36

Cinco pases se disputan el pastel del rtico (el mundo).................................................36

Debatim! ............................................................................................................38

Recerca .............................................................................................................40

Interpreteu .........................................................................................................41

P g i n a 3 | 83



Activitat 3: la pluja cida................................................................................................45

Notcia ...............................................................................................................45

Recerca .............................................................................................................47

Interpreteu .........................................................................................................49

Opini ................................................................................................................51Activitat 4: contaminaci atmosferica i el forat a la capa doz ......................................54

Notcia ...............................................................................................................54

Comencem! .......................................................................................................56

Interpreteu .........................................................................................................57

Recerca .............................................................................................................59Tasca individual d'argumentaci....................................................................................63

Argumenta .........................................................................................................64

Notcia 1 ............................................................................................................66

Notcia 2 ............................................................................................................67Tasca grupal sostenibilitat .............................................................................................68Anem de conferncia pel dia de la terra ........................................................................69

Avaluaci grup de treball ...................................................................................72

Co-avaluaci......................................................................................................73Material pel docent ........................................................................................................74Rbrica del professor ....................................................................................................75Examen final .................................................................................................................79Rbrica examen sessi 6 ..............................................................................................82

P g i n a 4 | 83



1. Presentaci de la unitat didctica

La unitat didctica que donarem a Batxillerat sanomena: Projecte NASA: Missiobservem la Terra. Lescenari utilitzat com a context, s el canvi climtic. De manera que,mitjanant una notcia de la NASA impartirem aquesta unitat didctica als alumnes de laclasse de Cincies del Mn Contemporani de 1r de Batxillerat, classe formada per 30alumnes.

Es tracta dun grup bastant heterogeni, amb molta diversitat intellectual i motivacional, jaque tenim alumnes de diferents especialitats, no noms de cincies. Els alumnes daltresespecialitzats no relacionades amb cincies, presenten un valor afegit davant la tasca dunprofessor, ja que dentrada podrien no estar motivats davant la temtica dels nousconeixements, per una falta coneixements de la matria. Aquests, poden presentardificultats de comprensi dels continguts terics de lassignatura.

Degut a aquesta diversitat, aquesta unitat permet construir el coneixement seguint la teoriade la Taxonomia de Bloom per tal daconseguir que aquells alumnes amb major dificultatpuguin assolir els objectius de la unitat, i que els alumnes que estan desmotivats assoleixinun bon nivell d'implicaci i participaci. Una de les causes de la desmotivaci i falta departicipaci s que hi ha 30 alumnes a laula. A ms ens trobem amb una problemticamajor, i es que hem dimpartir tres seqncies didctiques en 6-7 sessions fet que no facilitala tasca daprofunditzar en el coneixement i reiterar en cada nou concepte, per tant, lamotivaci i comportament dels alumnes ser essencial pel bon funcionament de la unitatdidctica. Per aquest motiu hem volgut motivar el nostre alumnat perqu avalun lesconseqncies del canvi climtic amb dades de la mateixa NASA! La missi de saber totall que est afectant el nostre planeta i de quina manera podem ser ms sostenibles ambel nostre entorn. La intenci s que cada tasca que hagin de realitzar sigui possible derealitzar i motivadora pels alumnes alhora de integradora amb el coneixement. Peraconseguir que els alumnes sempre estiguin pendents de les activitats treballaremprincipalment mitjanant petits grups heterogenis, i a poder ser cada petit grup format peralumnes de diferents especialitats i daquesta manera aconseguir un treball enconsonncia.

El plantejament de la unitat, per tant, s'ha realitzat contextualitzant-la en les darreresobservacions que la NASA ha decidit realitzar amb el projecte que va fer pblic el 2014.Aquest projecte destinava cinc satllits a lrbita terrestre per fer front al canvi climtic itenir ms dades i observacions de lestat actual de la Terra i dels efectes del canvi climtic.Lestudi est comproms en determinar ms informaci de la Terra, dels seus ecosistemesi de quina manera est sent afectada pel canvi climtic, tot aix treballant en sinrgia ambdades que ja es coneixen d'altres entitats.

Lobjectiu principal de la unitat s que els alumnes comprenguin la complexitat delcanvi climtic i que assoleixin una certa sensibilitzaci vers la problemtica mediambientaldel planeta avui en dia. s important que els nostres futurs alumnes comprenguin el perqudel canvi climtic, com es veu afectat per limpacte de lhome i que proposin solucions,relacionades amb la seva vida quotidiana, que siguin sostenibles. El decurs d'aquesta unitat

P g i n a 5 | 83



servir perqu els nostres alumnes adquireixin ms coneixement del canvi climtic a partirde problemtiques i casos concrets com: la desertitzaci i desforestaci dels sls, la prduade zones gelades dels pols, la contaminaci atmosfrica, la pluja cida i el forat a la capadoz.

L'estructura general de la unitat s'ha construt en dos blocs:

Un primer bloc, de tres sessions en total, on mitjanant recerca i exploraci deconeixements, s'analitzaran diverses dades sobre els quatre aspectes msrellevants implicats en el canvi climtic, s'aprofundir en el seu coneixement .

Un segon bloc, de tres sessions ms, on es fomentar la creativitat dels alumnesmitjanant una tasca daplicaci de idees prpies en el context de celebraci del diade la Terra. Els alumnes hauran dexposar oralment, amb una presentaci en suportdigital, i fent s de la imaginaci i els coneixements adquirits, una propostasostenible per reivindicar la necessitat de canvi i conservaci del planeta.

2. Competncies

2.1. Competncies generals de batxillerat Personal i interpersonal: Desenvolupar esperit crtic i autoreflexi sobre el propicomportament/actituds vers el medi ambient.

Coneixement i interacci amb el mn: promoure la sensibilitzaci dels problemesambientals actuals i actituds que manifestin respecte pel medi ambient. Conixer lesprincipals problemtica al planeta i conixer mesures per reduir limpacte hum.

Gesti i tractament de la informaci: recerca i selecci de informaci aplicada alestudi de casos, contrast de les valoracions fetes a partir de dades fruit de lobservaciamb altres fonts aix com laccs a bases de dades pbliques.

2.2. Competncies especfiques de la matria2.2.1.Competncies de Naturalesa de la cincia

Comprendre i utilitzar: les estratgies i els conceptes bsics de les Cincies de laNaturalesa per interpretar els fenmens naturals, aix com per analitzar i valorar lesrepercussions dels desenvolupaments tecnocientfics i les seves aplicacions.

Aplicar: en la resoluci de problemes, estratgies coherents amb els procedimentsde les cincies, tals com la discussi del inters dels problemes plantejats, la formulacidhiptesi, lelaboraci de resultats, la consideraci daplicacions i repercussions del estudirealitzat i recerca de coherncia global.

Comprendre i comunicar: missatges amb continguts cientfics, utilitzant elllenguatge oral i escrit amb propietat, interpretar diagrames, grfiques, tables i expressionsmatemtiques elementals. Tamb hauran de demostrar aquesta competncia mitjanant

P g i n a 6 | 83



exposicions orals.

Adoptar: esperit crtic per fonamentar el seu propi coneixement i per analitzarqestions cientfiques i tecnolgiques.

Conixer i valorar: les interaccions de la cincia i la tecnologia amb la societat i elmedi ambient, amb latenci particular els problemes que senfronta avui en dia lahumanitat i la necessitat de recerca i aplicaci de solucions, subjectes al principi deprecauci, per avanar cap a un futur sostenible.

Dimensi social i cvica de la cincia i la tecnologia: reflexionar sobre lesintencions i les conseqncies de les accions humanes, individuals i collectives, iconsiderar els impactes ambientals i socials d'un determinat model tecnolgic.Comprendre el paper de lsser hum en la preservaci i salvaguarda del planeta.

Indagaci: Realitzar inferncies a partir de taules i grfics que els permeti extreurenevidncies dun procs.

2.2.2.Competncies de Cincies socials, geografia i historia

Identificar: els processos i mecanismes que regulen els fets socials i lesinterrelacions entre fets poltics, econmics i culturals, i utilitzar aquest coneixement percomprendre la pluralitat de causes que expliquin la evoluci de les societats actuals, elpaper de lhome i dona que desenvolupen i problemes ms rellevants.

Identificar i analitzar: els elements bsics que caracteritzen el medi fsic, lesinteraccions entre ells i les interaccions que els grups humans estableixen amb la utilitzacidel espai i els seus recursos, valorants les conseqncies de tipus econmic, social,cultural, poltic i mediambiental.

Buscar, comprendre i relacionar: informaci verbal ,grfica, cartogrfica...precedent de diverses fonts, tractar-la dacord a la finalitat buscada i comunicar-la demanera organitzada i intelligible.

2.2.3.Tecnologia

Autonomia i creativitat: alhora de donar explicaci a la problemtica tecnolgica deforma endreada i metdica per estudiar un problema, recopilar i seleccionar informaciprocedent de diferents fonts i elaborar la documentaci pertinent.

P g i n a 7 | 83



3. Objectius

Leix vertebrador de la unitat gira entorn a l'impacte que l'home t sobre el clima iquines mesures podem prendre nosaltres com a ciutadans per promoure la sostenibilitat.

El context daprenentatge s lanlisi de la problemtica des de diferents mbits apartir dexemples, dacords i tractats vigents, avui en dia, sobre canvi climtic, sostenibilitati petjada ecolgica.

El context daplicaci es realitzar mitjanant el treball en grups d'experts,l'exposici collectiva i la pressa de mesures un cop vista la problemtica global i treballatlimpacte que l'home t sobre el planeta.

3.1. Objectius daprenentatge Comprendre la complexitat del problema del canvi climtic.

Conixer els processos atmosfrics que originen el canvi climtic.

Reconixer les evidncies del canvi climtic.

Adquirir sensibilitzaci davant la situaci.

Analitzar diferents mesures per reduir limpacte hum sobre el planeta a diferents

nivells dactuaci.

Comprendre els diferents recursos energtics disponibles.

Interpretar grfics i taules.

Treballar cooperativament.

Comunicar oralment el coneixement construt.

Aprendre a argumentar i debatre per establir mesures, a diferents nivells, per

contrarestar limpacte de lactivitat humana.

Promoure actituds compromeses amb la sostenibilitat i induir a la reflexi personal.

3.2. Objectius actitudinals Prendre conscincia de limpacte de lhome sobre el planeta.

Interpretar els resultats exposats referents al canvi climtic.

Generar bases slides per establir una opini crtica sobre problema ambiental.

3.3. Objectius procedimentals Cercar informaci de manera selectiva i amb criteri.

Sintetitzar la informaci treballada a laula.

Elaboraci de presentaci, ben estructurada i amb correcci.

Saber transmetre els coneixements de forma oral.

Treballar en grup de forma eficient.

P g i n a 8 | 83



4. Continguts: LESPCIE HUMANA A LA BIOSFERA

BLOC 1: Els impactes antropognics

El canvi climtic: quan un impacte es converteix en un risc

Les causes del canvi climtic

Alguns efectes del canvi climtic

La desforestaci.

La desertitzaci i la desertificaci.

El retrocs dels glacials i l'efecte hivernacle.

Lafebliment de la capa doz. Conseqncies. Importncia de l'ozonosfera.

La pluja cida els seus efectes.

BLOC 2: Els recursos naturals i ls que en fem

Perspectives en ls de lenergia: energia renovables

La dependncia de lenergia: els recursos energtics

Laigua un recurs imprescindible i un b escs

Els recursos forestals. Reforestaci.

El sl com a recurs

La petjada ecolgica

La gesti sostenible del planeta

La sostenibilitat des de cada ciutad.

P g i n a 9 | 83



5. Descripci de la unitat didctica

SESSI 1: EL CANVI CLIMTIC: CONCEPTES I CAUSESExploraci didees prvies: Canvi climtic, concepcions errnies

A l'inici de la classe, desprs de la presentaci de la unitat i l'organitzaci de lessessions i els criteris d'avaluaci bsics, es far entrega a l'alumnat del qestionari d'ideesprvies que hauran de respondre de forma individual (10')

Seguidament iniciarem un dileg socrtic fent referncia a algunes de les qestionsplantejades al qestionari com: Quins sn els components de latmosfera?, Qu s el clima?, Qu s el canvi climtic?, Quins gasos hivernacle coneixes?, Qu s lescalfamentglobal?, Que es lefecte hivernacle?, Quines sn les causes del augment del efectehivernacle?, Quins son els efectes?, Quines son les solucions possibles?, Qu es elprotocol de Kioto?, Qu entens pel comer demissions?, Qu s el desenvolupamentsostenible? (10)

Relacionem les idees

Presentaci i projecci del vdeo d'Al Gore on es planteja la problemtica ambientaldel canvi climtic i limpacte de lhome al mn. Es demanar als alumnes que anotin lesidees principals extretes del vdeo: (10)

https://www.youtube.com/watch?v=H0jDnbIsL1M

Un cop acabat el visionat es treballaran conjuntament les idees del vdeo amb unabreu explicaci de les principals problemtiques sobre el canvi climtic que pateix el nostreplaneta: Qu s i quines sn les seves conseqncies? Qu est passant al planeta? Perqu s un problema? Com hi contribueix lhome en aquest problema?

Es donaran instruccions perqu els alumnes agrupin els conceptes extrets del vdeoen tres grups. Es classificaran els diferents conceptes en: concepte de canvi climtic,causes (a curt i a llarg termini) i efectes sobre la Terra. En aquest punt es realitzar unmapa conceptual amb les principals idees exposades. Es mirar de promoure la intervencid'aquells alumnes menys participatius al llarg d'aquesta activitat comuna. (20')

Comencem!

Entrega dels dossiers de la tasca grupal i explicaci del que es demanar d'elladurant les segents dues sessions. El desenvolupament de la tasca es gestionar en 8grups de quatre alumnes. Cada grup treballar un dels quatre temes que composenl'activitat. Cada tema ser realitzat per dos grups. La distribuci dels alumnes serheterognia i determinada pel docent. Es demanar com a tasca a casa, la lectura delsarticles inicials que correspongui a cada alumne. (10')

BLOC 1

P g i n a 10 | 83



SESSI 2: BENVINGUTS A LA NASAExplicaci de idees clau

El nostre principal objectiu d'aquesta activitat grupal s que els alumnes puguinaconseguir major autonomia personal a partir del context inicial que es planteja:

Per primera vegada en dcades, 5 missions cientfiques diferents, sn destinadesa lestudi de la Terra. Encomanades per la NASA (National Aeronautics and SpaceAdministration), l'objectiu d'aquestes missions s el llanament d'uns satllits i aeronausper ajudar tant a cientfics experts, com a poltics, a trobar respostes als desafiamentscrtics presents al nostre planeta: el canvi climtic, laugment del nivell del mar, ladisminuci de la disponibilitat daigua potable, fenmens meteorolgics extrems,... A partirde les dades registrades per aquests satllits, els alumnes hauran d'interpretar, en cadacas, els resultats que sobtenen.

Un segon objectiu d'aquesta activitat, ser que els alumnes aconsegueixininterpretar les dades i relacionar-les amb la problemtica del bloc seqencial (relacicausa-efecte) i coneguin els impactes mediambientals ms importants del planeta d'origenantropognic: la contaminaci atmosfrica, capa doz, pluja cida, etc.

Fem un diagnstic al planeta

Breu explicaci de les diferents propostes dactivitat que es treballaran dins delsgrups i inici de lactivitat. Caldr fer s de suport informtic i connexi a internet durant eldesenvolupament de la tasca.

Cada grup treballar un cas/temtica concret relacionat amb un problemamediambiental. En aquesta activitat hauran d'interpretar dades, diagnosticar quins sn elsproblemes i s'hauran de fer propostes de millora/soluci per a cada un dels impactesplantejats a l'activitat de forma crtica i argumentada. El dossier s'entregar al final de lasessi 6. (40)

SESSI 3: ANALITZEM UN CASFinalitzaci de la part grupal de la tasca proposada i sntesis.

L'inici de la sessi 3 es dedicar a finalitzar les tasques grupals iniciades el diaanterior. A criteri del docent, i en funci del desenvolupament de la sessi 2, tamb es potdedicar aquest temps a fer posada en com entre els grups amb mateixa temticatreballada. (20')

A continuaci, s'iniciar la sntesis dels continguts clau de canvi climtic i de lesdiferents propostes treballades. S'acompanyaran les explicacions amb qestions llenadesals diferents grups d'experts per tal de generar la participaci. (35')

Entrega de tasca individual sobre posicionament argumentatiu respecte al canviclimtic i finalitzaci de bloc 1. El retorn de la tasca individual ser al final de la sessi 6.(5')

P g i n a 11 | 83



SESSI 4: EL DIA DE LA TERRARepassem conceptes

Explicaci de recursos energtics, conceptes de petjada ecolgica i sostenibilitat.(20-25')

Prediccions de futur

Inici del bloc 2 amb la presentaci de la predicci que ens fa la NASA respecte a l'estatfutur de la Terra daqu a 100 anys. S'espera cert grau d'implicaci per part de l'alumnatdegut a la relativa proximitat d'aquesta data per ells:

La NASA ja t les primeres prediccions del futur del planeta. I aquestes ens diuenque si lhome segueix amb el mateix estil de vida que duu actualment, si segueix ambl'emissi de gasos defecte hivernacle i segueix consumint els recursos al mateix ritme, elplaneta estar en greu perill de dessecaci, d'un canvi sever del clima, de falta de recursosessencials com l'aigua potable i del risc de patir epidmies, falta daliment i desforestaci.(5'-10)

Pensem propostes de millora

D'entre tots els Instituts de Catalunya, la vostra aula ha estat una de lesseleccionades per a participar en el cicle de conferncies sobre sostenibilitat, amb motiudel Dia de la Terra que es celebrar el proper 22 d'abril al Centre de Convencions delFrum de Barcelona.

Sota el marc de Joves per a un Mn ms Sostenible, haureu de desenvolupar unaproposta sostenible, d'un dels mbits triats, per a presentar en aquesta conferncia.

L'activitat es distribuir en els mateixos 8 grups preexistents de la tasca anterior.S'entregar la pauta per l'exposici oral de 5' durant la sessi 5 essent avaluablesumativament. Aquesta, disposar tamb de recursos bibliogrfics. La presentaci que esrealitzar a classe no podr excedir dels 5 minuts i el format d'exposici ser totalmentlliure: powerpoint, prezi, vdeo, pster,... (si no es recolza amb cap mena de presentacis'haur de fer entrega, a part, d'un document word, pdf o similar amb el treball realitzat pelgrup). Dels membres del grup, es triar a l'atzar un el mateix dia, qui ser l'encarregat defer la presentaci, en nom de tot el grup, a la resta de la classe. Es valorar especialmentl'originalitat de la proposta efectuada.

Juntament amb aquest document, es far l'entrega d'un full d'avaluaci, amb el ques'avaluaran les exposicions de la resta de companys el dia de les exposicions.

La resta de la sessi estar destinada a la preparaci d'aquesta activitat. Caldr fer s desuport informtic i connexi a internet durant el seu desenvolupament. (30)

BLOC 2

P g i n a 12 | 83



Context histric i intercultural

Des de lany 1970, es celebra a molts pasos del mn el 22 d'abril, el Dia de la Terra.El seu promotor va ser el senador dels EUA, G. Nelson, amb la intenci de crear una majorconscienciaci vers els problemes de la sobrepoblaci, la contaminaci, la conservaci dela biodiversitat i altres preocupacions ambientals per a protegir la Terra. Aquest dia es donaimportncia i fem homenatge al planeta on vivim des de diferents cultures, demostrant lainterdependncia entre els seus ecosistemes i els ssers vius que lhabiten.

SESSI 5: EXPOSICIONSExposicions orals

Exposici de les propostes generades als vuit grups, un membre de cada grupescollit a latzar sencarregar dexposar de manera estructurada la proposta pensada. Ladurada de cada intervenci, no podr excedir els 5'. (60)

Valoraci i puntuaci de les exposicions

Mentre es realitzin les exposicions, els companys de classe disposaran dunagraella per valorar i puntuar les exposicions dels seus companys. Aquestes graelles estindran en compte en la nota final de la exposici. En aquesta graella tamb s'haurand'autoavaluar com a grup el treball d'exposici i la feina grupal de canvi climtic.

SESSI 6: QESTIONARIQestionari individual

Per realitzar el tancament de la unitat didctica, els alumnes hauran de resoldre un breuqestionari individual, on es valoraran els conceptes treballats a laula. (60)

Recollida de dossiers i pregunta individual

Al final d'aquesta sessi, es recolliran els dossiers corresponents als treballs grupalsde canvi climtic i a les preguntes individuals entregades a la sessi 3.

P g i n a 13 | 83



6. Avaluaci

Dossier: Seqncia dactivitats enfocats en un cas: Canvi climtic (35%)

75% avaluaci docent 25% co-avaluaci

Tasca opini canvi climtic (10%)

Tasca creativa: proposta sostenible per celebrar el dia de la Terra (25%)

70% avaluaci docent 15% co-avaluaci classe 15% co-avaluaci grup

Examen/Qestionari (20%)

Actitud: avaluada mitjanant una rbrica dobservaci (10%)

7. Criteris datenci a la diversitat

La unitat es realitzar en una aula de 30 alumnes de diferents nacionalitats i ambdiversitat dintelligncies, motivaci i interessos:

Aproximadament un 10% de l'alumnat, d'altres cultures, presenten lleugeresdificultats d'expressi oral i escrita en l'idioma vehicular i s'haur de prestar atenci en laintegraci dins dels diversos grups de treball cooperatiu generats. La contextualitzacipreparada, pretn ser el ms internacional possible amb la intenci de generar unsentiment de inclusi per part de tots els alumnes i aix generar motivaci.

Acadmicament, el 50% aproximat dels alumnes no presenten formaci enCincies, fet que els situa amb una base de coneixements cientfics menys amplia. Dinsd'aquest grup, tenim tamb els alumnes amb una actitud ms passiva front la matria. Pertal d'atendre aquesta diversitat de nivell en l'assignatura, i evitar el risc de desmotivaci,les activitats i continguts a desenvolupar aniran enfocats atenent a la seva zona dedesenvolupament proper, amb un conseqent augment gradual en la seva dificultat. Eltreball cooperatiu tamb es plantejar sota el mateix criteri (veure ms endavant).

En l'altre 50%, amb una base cientfica ms amplia, pot existir el risc de faltad'atenci per un coneixement previ existent dels continguts a tractar. A b d'evitar-ho,s'inclouran a les activitats certs reptes d'un nivell ms avanat per mantenir la sevamotivaci i inters. Dins del treball en grup, jugaran un paper important, com a experts dinsdel mateix, en ajuda als companys amb ms dificultats.

P g i n a 14 | 83



La tasca de treball en grup, que finalitzar amb una exposici oral al final de launitat, comprn els segents criteris: es formar un total de 8 grups de treball, amb 4integrants que seran distributs de la forma ms heterognia possible, incloent noms unalumne del 10% dels que tenen dificultats idiomtiques. Aquests diferents grups d'expertstreballaran una activitat singular cooperativament. S'espera l'existncia d'una demandad'ajuda per part dels que tenen major dificultat sobre els que tenen un major coneixementde la matria. A ms, a la presentaci de l'activitat es comunicar que cada integrant delgrup haur de fer una autoavaluaci de la feina realitzada i avaluaci de la resta delscompanys (de forma annima) per tal d'evitar la falta d'implicaci i fomentar la participaci.El portaveu a l'exposici oral ser un dels alumnes a latzar.

Totes les activitats, tant les individuals com la grupal, es treballaran de formacontextualitzada sota l'escenari de la unitat, atenent als objectius de la mateixa i amb unaugment gradual de la seva dificultat.

La generaci de les diverses situacions de debat a l'aula, seran tamb un bon puntde foment de la participaci del grup amb una finalitat inclusiva per als qui tenen msdificultats.

8. Connexi amb altres matries

Biologia: En el tractament de termes ecolgics i medi ambientals. La contaminaciatmosfrica, els recursos naturals, la gesti ambiental, la petjada ecolgica i eldesenvolupament sostenible.Matemtiques: interpretaci de grfiques i/o taules.Cincies socials: Es treballen els impactes antropognics en el medi ambient i lesvariables socials i econmiques que hi influeixen. Aspectes sobre globalitzaci i lesdiferncies al Mn si atenem al desenvolupament econmic.Tecnologia: Recursos energtics renovables i no renovables. Impacte hum en elsrecursos.Geologia: Es treballen els riscos naturals i com aquests ens afecten.Filosofia i ciutadania: Anlisi i reflexi crtica de diverses problemtiques actuals i quesn dinters global. Recerca de solucions a la problemtica plantejada i pressa deconscincia de la situaciLlenges: En les diferents tasques desenvolupades hauran descriure acuradament,expressar-se de forma correcta, fer exposicions orals, argumentar de forma crtica, idonar opini en debats. Tamb hauran de llegir textos amb contingut cientfic i articlesde premsa.Art: interpretaci visual de les imatges disposades relacionades amb cada cas.Competncia interpretativa i visual- artstica de les activitats relacionades amb canviclimtic.

P g i n a 15 | 83



9. Bibliografia

Pgines web:

https://www.worldvision.es/noticias-ayuda-humanitaria/los-ninos-de-mali-sufren-las-consecuencias-de-la-sequia

http://www.almediam.org/NOTICIAS%20ALMEDIAM%202008/Noticias_4506.htm https://www.youtube.com/watch?v=H0jDnbIsL1M http://www.elmundo.es/elmundo/2011/06/16/natura/1308222927.html http://www.fao.org/home/es/ http://www.lanasa.net/ http://nsidc.org/ http://www.eleconomista.es/empresas-finanzas/noticias/6423044/01/15/-La-mitad-

del-Senado-de-Estados-Unidos-sentencia-que-el-cambio-climatico-no-es-culpa-del-hombre.html#Kku8Q0Eb5BvIPLX0

http://www.20minutos.es/noticia/2349773/0/nasa-confirma/2014-ano-calido/registros-1880/#xtor=AD-15&xts=467263

http://www.un.org/spanish/esa/sustdev/documents/docs_sdissues.htm http://www.earthday.org/ http://www.xtec.cat/web/curriculum/batxillerat/curriculum http://www.ambiente.gov.ar/archivos/web/OPROZ/File/20preguntas.pdf http://comunidadplanetaazul.com/agua/sabias-que/deshielo-del-artico-una-

amenaza-/ http://www.eumed.net/rev/china/02/era-02c.htm http://es.wikipedia.org/wiki/Pol%C3%ADtica_energ%C3%A9tica_de_China http://www.bbc.co.uk/mundo/ciencia_tecnologia/2010/03/100325_1515_deforestac

ion_mejoria_wbm.shtml http://www.xtec.cat/~mferna99/projecte/index.htm https://www.youtube.com/watch?v=WiA8CO1G2P8 http://es.wikipedia.org/wiki/Pol%C3%ADtica_energ%C3%A9tica_de_China http://www.abc.es/internacional/20130128/abci-contaminacion-china-

201301280435.html http://www.teinteresa.es/espana/areas-afectadas-contaminacion-

Espana_0_1226278300.html http://www.cam.ac.uk/research/news/calcium-loss-turning-lakes-to-jelly http://www.thenote.cl/category/nasa-agujero-de-la-capa-de-ozono-alcanzo-su-

tamano-maximo-anual-durante-septiembre/ http://es.wikipedia.org/wiki/Agujero_de_la_capa_de_ozono http://www.investigacionyciencia.es/blogs/fisica-y-quimica/39/posts/en-qu-estado-

se-encuentra-actualmente-la-capa-de-ozono-11995 http://www7.uc.cl/sw_educ/contam/efect/efoz06.htm http://www.ambiente.gov.ar/archivos/web/OPROZ/File/20preguntas.pdf http://cordis.europa.eu/news/rcn/22211_es.html http://www.un.org/spanish/esa/sustdev/documents/docs_sdissues.htm http://www.elconfidencial.com/multimedia/album/mundo/2014-09-18/china-contra-

el-medioambiente_199108/ http://environment.nationalgeographic.com/environment/global-warming/acid-rain-

overview/

P g i n a 16 | 83



Bibliografia consultada:

ARTOJA S. (2001). UD: El cambio climtico. Centre del professorat Alcal deGuadara.

AMESTOY J. (2010). El planeta tierra en peligro. Calentamiento global. Cambioclimtico. Soluciones. Ed. Club universitario.

Generalitat de Catalunya (2008). Currculum batxillerat Cincies per al mnContemporani. Decret 142/2008 - DOGC nm. 5183

GRAU R., Manuel J., Coll J., Padrosa T., Couso D., Simon M., Molina J., Llort J.M.(2011).Cincies per al mn contemporani. Cincia en Context. Ed. Teide.

MARTINEZ F., J.C. Turgano (2010). Ciencias del mundo Contemporaneo. Guiade recursos didcticos. Govierno de Canarias. PDS Editores SL.

LOVELOCK J. E. (1985). Gaia, una nueva visin de la vida sobre la tierra. HermannBlume Ediciones.

TARBUCK E. J. (2013). Ciencias de la Tierra. Introduccin a la geologia fsica. Ed.Pearson.

P g i n a 17 | 83



MATERIAL DELSALUMNES

P g i n a 18 | 83



Hola nois i noies! Us disposeu a iniciar les classes relacionades amb el canvi climtic isostenibilitat del nostre planeta. s important que abans de tot tinguem clar quins objectiusdaprenentatge hem dassolir cadasc de nosaltres en aquesta unitat.

Objectius daprenentatge Comprendre la complexitat del problema del canvi climtic. Conixer els processos atmosfrics que originen el canvi climtic. Reconixer les evidncies del canvi climtic. Adquirir sensibilitzaci davant la situaci. Analitzar diferents mesures per reduir limpacte hum sobre el planeta a diferents

nivells dactuaci.

Comprendre els diferents recursos energtics disponibles. Interpretar textos, grfics i taules. Aprendre a treballar cooperativament. Treballar en grup de forma eficient. Comunicar oralment el coneixement construt. Argumentar i debatre per establir mesures, a diferents nivells, per contrarestarlimpacte de lactivitat humana.

Promoure actituds compromeses amb la sostenibilitat i induir a la reflexi personal. Prendre conscincia de limpacte de lhome sobre el planeta. Interpretar els resultats exposats referents al canvi climtic. Generar bases slides per establir una opini crtica sobre problema ambiental. Cercar informaci de manera selectiva i amb criteri. Sintetitzar la informaci treballada a laula. Elaborar una presentaci, ben estructurada i amb correcci. Transmetre els coneixements de forma oral.

P g i n a 19 | 83



Nom: Data:

Qestionari idees prvies (temps 5')

1.- Respon al segent qestionari, de forma individual, sobre aspectes del canvi climtic.Indica mitjanant una creu (X) a la casella corresponent, l'opci que ms s'adequa als teusconeixements sobre el tema.

Concepte/ tema que creiemsaber sobre aquest tema?

1no ho

s

2se unamica

3ho conecsuficient

4ho conec

b

5ho

domino

Quins sn els componentsde latmosfera?

Qu s el clima ?

Qu s el canvi climtic?

Que s lescalfamentglobal?

Que es lefecte hivernacle?

Quins gasos hivernacleconeixes?

Quines sn les causes delaugment del efectehivernacle?

Quins son els efectes?

Quines son les solucionspossibles?

Qu es el protocol deKyoto?

Que es el desenvolupamentsostenible?

2.- Intenta formular una pregunta, o problema, relacionat amb canvi climtic quetagradaria resoldre i obtenir resposta al llarg del tema i anota-la.

P g i n a 20 | 83



Vdeo Al Gore: Una verdad incomoda

Ara mirarem un fragment del vdeo Una verdad incomoda, un documental del 2006protagonitzat per Al Gore, ex-vicepresident dels EEUU, i amb el que va obtenir el PremiNobel de la Pau l'any 2007. El documental va ser dirigit per Davis Guggenheim.

Tesi: Lescalfament global s real i est produt per lactivitat del home.

3.- Anota al requadre de sota les idees claus que creguis importants durant el visionat delfragment del documental

4.- Realitzem un mapa conceptual entre tots, relacionant totes les idees.(Conceptes clau: definici de canvi climtic, factors que el determinen, conseqncies acurt termini i a llarg termini i conseqncies a petita escala i a escala global.)

P g i n a 21 | 83



Ara compara el mapa conceptual que havies elaborat amb aquest mapa conceptuali observa si s molt diferent.

P g i n a 22 | 83



DOSSIEREL CANVI CLIMTIC

Nom de l'alumne:

Grup de treball:

P g i n a 23 | 83



CONTINGUTS DEL DOSSIER CANVI CLIMTIC

INTRODUCCI AL CANVI CLIMTIC

ACTIVITAT 1: DESERTITZACI, DESERTIFICACI I DESFORESTACI

o Degradaci del sl

o Cas: Els nens del Sahel

o Desertitzaci i desertificaci

o Desforestaci

o Cas: Amazones sota pressi

o L'albedo

ACTIVITAT 2: LA CONTAMINACI ATMOSFRICA

o Cas: El retrocs dels glacials

o Efectes i conseqncies

o Debat: Efecte hivernacle o conflicte d'interessos?

o Interpretaci de dades

ACTIVITAT 3: LA PLUJA CIDA

o Cas: Pluja cida a la Xina

o Situaci a Espanya

o Interpretaci de dades: Els llacs de Canad

ACTIVITAT 4: EL FORAT DE LA CAPA D'OZ

o Cas: El forat al mxim

o Interpretaci de dades

o Gasos implicats

o El protocol de Mont-real

P g i n a 24 | 83



CANVI CLIMATIC: CONCEPTES GENERALS

Com ja hem anat veient, el canvi climtic est estretament relacionat amb el consumde les fonts denergia fssils i amb altres gasos defecte hivernacle. Observeu la imatge acontinuaci:

La variaci de la temperatura promig a la Terra s prou significativa. Aquestavariaci es generada per causes naturals, com sn: les variacions en l'energia que es repdel Sol, les erupcions volcniques, la circulaci ocenica, els processos biolgics,... Pertamb s produda per la influncia antrpica, activitats humanes, com per exemple,lemissi de gasos contaminants, com el CO2 entre d'altres, a l'atmosfera. Uns gasos queatrapen el calor i contribueixen, finalment, en l'escalfament global del planeta. Per, s greuaquest escalfament de la Terra? ens haurem de preocupar per aquestes emissionscontaminants?

Els estudis determinen que els efectes del canvi climtic es traduiran en violentsfenmens meteorolgics, tempestes, pluges torrencials, desgels als glacials, la pujada delnivell del mar, sequeres amb la desertitzaci de grans extensions, acidificaci dels oceans,etc. Aquesta situaci genera un gran volum de notcies i polmiques, que venen derivadesprincipalment, per les greus repercussions en la vida de milions de persones al Mnprodudes per aquest problema.

P g i n a 25 | 83



Les evidncies cientfiques sn clares. L'any 1995, el principal organismeinternacional que sencarrega de coordinar tots els estudis relacionats amb aquest tema,UN Intergovernmental Panel on Climate Change (IPCC), va escriure en un dels seusinformes: el conjunt devidncies enregistrades, suggereix un cert grau de influenciahumana sobre el clima global. En els informes de l'IPCC, l'any 2007, es determina de formainequvoca que el canvi climtic s causat per limpacte de lhome sobre la Terra.

P g i n a 26 | 83



ACTIVITAT 1: DESERTITZACI I DESERTIFICACI: AVAN DELS DESERTS IDESFORESTACI

Lacci de l'home sobre el planeta ha estat notable, especialment durant lltimsegle. No existeix ecosistema que no estigui afectat per la nostra activitat. Des de famillennis lhome ha estat explotant i modificant la natura per subsistir, per en els darrersanys ha produt, a ms, milers de substancies noves que shan difs per tota latmosfera,la hidrosfera, el sl i la biosfera. En l'actualitat, no es pot comprendre el funcionamentde la majoria decosistemes, sense tenir en compte lacci i influncia humana. Quan escultiven camps, es talen arbres, es pesca o es cria bestiar, sest explotant la natura de laterra i es provoca, aix, la seva regressi ecolgica.

Si ens centrem en les causes de la degradaci del sl, aquesta pot deures a varisprocessos: erosi, salinitzaci, contaminaci, drenatge, acidificaci, prdua de lestructuradel sl, o tamb, una interacci de tot plegat. Els efectes d'aquestes degradacions, segonsla FAO, es poden traduir en la prdua total o parcial de la capacitat del sl per suportarvida, per:

prdua delements nutrients (N, P, Ca, Mg...); modificaci de les seves propietats fsiques, deteriorament de lestructura; disminuci de la capacitat de retenci daigua; prdua fsica de materials; increment de la toxicitat; ...

En definitiva, un empitjorament de les seves propietats i disminuci de la sevamassa. Aix pot provocar, a llarg termini, infertilitat total, abandonament i desertitzaci delterritori.

NOTCIA

https://www.worldvision.es/noticias-ayuda-humanitaria/los-ninos-de-mali-sufren-las-consecuencias-de-la-sequia

Hamidou Goro es un padre de familia que vive conmuchas preocupaciones. El principal problema alque tiene que hacer frente es la educacin de suhija Djidia. La nia no puede ir a la escuela porquenecesita un certificado de nacimiento y paraconseguirlo debe viajar 120 kilmetros hastaKoro, y sus padres no pueden pagarlo. Ahora, en

lugar de recibir una educacin, Djidia tiene queayudar en las labores de agricultura, lavar losplatos y recoger agua del pozo.

Sin embargo, la situacin se recrudece y laspreocupaciones de Hamidou ahora se centran en lafalta de alimentos para su familia. Como

Los nios de Mal sufren las consecuencias de la sequa

Las familias de Mal se ven gravemente afectadas por la falta de lluvias. La ayuda esurgente porque las consecuencias de esta sequa en el Sahel estn empezando a ser cada

vez ms peligrosas para los nios

P g i n a 27 | 83



consecuencia de las pocas lluvias, la cosecha definales del ao pasado solo ha proporcionado elalimento necesario para tres meses. Para hacer frentea esta situacin, Hamidou reparte estrictas raciones decomida a su familia. Ellos comen "taw", una gruesapasta hecha con mijo y agua, tres veces al da perola cantidad por persona es cada vez menor. Lapoca cantidad de alimentos y la falta variedad dealimentos tiene un efecto perjudicial sobre la salud deDjidia y su hermana. "Mis hijas sufren de dolores decabeza y de estmago", dice Hamidou.

La hermana menor de Djidia, Nassourou,est enferma, duerme todo el da, no quiere comerni tomar la medicina. Hamidou pone la medicinaen su comida, pero ella no quiere comer. Si Djidiay su familia no reciben ayuda se vern obligados avender su burro y un toro para comprar comida. Sieso ocurre slo sern capaces de arar una pequeaporcin de tierra a mano consiguiendo unacosecha mnima tambin para este ao.

Como Djidia y su hermana, miles de niosen Mal y en frica occidental tratan de hacerfrente a la falta de comida de la mejor maneraposible.

La situacin en el Sahel

Actualmente, 1.700.000 personas estnafectadas por la crisis en Mal, incluyendo ms de840.000 personas que viven en las comunidades.Algunes acciones de ayuda se centran enintercambiar dinero o alimentos a las familias acambio de trabajo en beneficio de la comunidad.Tambin se desarrollan iniciativas a largo plazopara la reduccin de riesgos mediante bancos de

cereales, la horticultura y la gestin de losprogramas de desnutricin aguda. Pero elproblema va mas all.

La transformaci de les terres del Sahelutilitzades per cultius o pasturatge a zonesdesrtiques o quasi desrtiques amb la sevaconseqent prdua de productivitat, s lefecte queestan patint molts pasos subdesenvolupats delmn. Aquest s un exemple clar de desertificaci,problemtica de mxim impacte a lfrica (pasossubdesenvolupats) actualment amb seversproblemes de sequia, on dues terceres parts de lasuperfcie estan compostes per terres rides. Unacinquena part de la poblaci mundial i un ter dela superfcie terrestres esta afectat per la

desertificaci; es perden 7 milions de hectreesanualment per erosi de la terra i mes de 20milions de ha estan afectades per la salinitzaci.La desertificaci influeix a que es produeixinguerres, contribueix a la inestabilitat poltica, a lafam a la desintegraci social a zones conflictives ial gest de diners per socrrer als casos dajudahumanitria.

La catstrofe per sequa a principis de ladcada dels 70 a la zona del Sahel van conduir a laconvocatria de la citada conferencia de NacionsUnides sobre desertificaci (CNUD) a Nairobi en1977, on es va elaborar la carta Mundial dels slsper lluitar contra la desertificaci, onmalauradament va ser un catleg de bonesvoluntats que mai es va portar a terme.

P g i n a 28 | 83



1.- Observa la fotografia que acompanya a l'article individualment, correspon als nensdel Sahel a l'frica i descriu el que hi veus. Quin problema creus que succeeix? Anota lateva resposta.

2.- Un cop vist aquest cas, com a grup podreu definir el concepte de desertificaci?Quina diferencia presenta amb el concepte de desertitzaci?

3.- Quines sn les activitats humanes generadores daquest procs de desertificaci?Anoteu-les i expliqueu per qu ho sn.

P g i n a 29 | 83



La desertificaci no esexclusiva dels pasossubdesenvolupats, enca-ra que aquests siguin elsms vulnerables, sin quea Espanya tamb estempatint un greu impacte acausa de la desertificaci.Aquest mapa del Ministeride Medi Ambient (2006),ens indica que ladesertificaci esta actuanta tres quartes partsdEspanya.

4.- Interpreteu el mapa: Fu una breu descripci del que ens vol ensenyar i determineuquins penseu que sn els factors que poden estar implicats en la desertificaci dalgunesd'aquestes regions del territori?

P g i n a 30 | 83



Lerosi representa la prdua de les capes ms superficials del sl, fet que el faempobrir de nutrients. El procs de desertificaci est estretament relacionat amb elprocs de erosi. Quan l'erosi s alta, tamb ho s la desertificaci. El Pla Nacionalcontra la Desertificaci preveu frenar lavan de laridesa per evitar lerosi dels sls ambles segents mesures:

la conservaci de les zones agrcoles, evitar plantar a zones de mxima pendent i obrir drenatges perqu el reg

pugui fluir i no arrossegui lhumus; utilitzar fertilitzants de manera racional als cultius ja que fan malb el sl, s de matries orgniques en la rehabilitaci dels sls i millora de la

fertilitat; adequar la crrega de bestiar a la oferta de pasturatge, seleccionar els cultius amb menors exigncies hdriques, recuperar els sls dessalinitzats, i controlar la qualitat daiges de regadiu.

P g i n a 31 | 83



5.- Observeu aquest altre mapa, indiqueu quins factors creieu que es tenen en compte al'hora de determinar si un territori es vulnerable a la desertificaci? Com ho relacionesamb laridesa i erosi (relaciona els conceptes)?

6.- A partir dels dos mapes anteriors, digueu quina penseu que s la zona ms afectadaper la desertificaci actualment a Espanya? Perqu?

Les solucions que es proposen pel territori espanyol es centren en tres lniesdactuaci lligades a la repoblaci forestal:

l'estudi de les especies idnies per a preservar el sl sense afectar la producci, l'estudi de les tcniques i sistemes ms idonis i el manteniment del concepte de

desenvolupament sostenible, i arribada de la informaci a la poblaci d'agricultors.

7.- Tanmateix, fareu alguna recomanaci sobre la gesti del recurs de les aiges deconsum a Espanya?

P g i n a 32 | 83



L'AMAZONES, EL GRAN PULM DEL PLANETA, SOTA PRESSI!

Anem ara cap a l'Amazones, undels territoris ms importants del planeta,que est patint una enorme procs dedesforestaci. Observeu la imatge adjuntai l'evoluci d'aquest procs entre el 1996 iel 2006.

8.- A partir dels vostres coneixements previs, del trptic i del mapa evolutiu de les zonesdesforestades del amazones, qu creieu que esta passant al Amazones? Perqu es tantimportant?

P g i n a 33 | 83



9.- Qu vol dir que sel considera el pulm del planeta?

10.- Amb aquests panorama climtic i nosaltres realitzant tala dels arbres al'Amazones....

Quins aspectesnegatius creieu que

estem aportant?

Que passa amb lespersones que hi

viuen all?

I amb els ssersvius que hi viuen?

Que els hi passa ales zonesforestals?

I als recursos del'Amazones que els

hi succeeix?

P g i n a 34 | 83



11.- Analitzeu la grfica i doneu resposta a les segents preguntes: Qu est passant anivell global amb la desforestaci? Analitzeu tamb el que passa a Oceania.

LA NASA I LALBEDOLa NASA ha determinat lAlbedo planetari i ha obtingut els segents resultats:

12.- Definiu qu s l'albedo, com s el seu valor en els boscos i expliqueu raonadamentde quina manera contribueix a l'escalfament global i de quina manera contribueix a ladesforestaci. Realitzeu aquesta tasca individualment, imaginant que esteu explicant-ho a un company de classe que no en sap res del tema.

P g i n a 35 | 83



Mientras los campos de cultivo de todo elmundo sigan sufriendo los efectos de laerosin y la poblacin continue aumentando,la perspectiva de frecuentes hambres sercada vez ms preocupante.

Lester Brown

P g i n a 36 | 83



ACTIVITAT 2: EL RETROCS DELS GLACIALS

1.- Observa la segent fotografia i descriu el que hi veus. Quin problema creus quesucceeix? Anota la teva resposta.

NOTCIA

ECOLOGA | Efectos del cambio climtico

Cinco pases se disputan el pastel del rtico (El Mundo)http://www.elmundo.es/elmundo/2011/06/16/natura/1308222927.html

Para entender bien lo que est pasandoen el rtico, lo primero que hay que hacer esolvidarse del falso mapa del mundo que todosllevamos en la cabeza. La Tierra es una esfera ylos mapas son planos, as que para representarel globo terrqueo nos vemos forzados aextenderlo sobre una hoja, dibujando unarepresentacin desvirtuada de la realidad.

La mayora de los mapamundi logranrepresentar bien la parte central del planeta,pero los polos quedan totalmentedeformados. Y as, para la mayora de la genteel rtico es esa cosa rara que est arriba, unafranja blanca que no se sabe bien qu es, conqu limita y cmo acaba.

Tenemos tan interiorizada la falsaproyeccin de los mapas que cuesta asumirque Alaska no est en el lado opuesto al extremode Siberia, sino justo al lado, las costas del nortede Canad miran a las de Siberia y Noruega esta tiro de piedra de Groenlandia.

En realidad, el rtico es un gran ocanocircular cercado por masas de Tierra. Para eloceangrafo Carlos Duarte, un investigador delCSIC que ha realizado mltiples viajes a lasregiones polares y que acaba de regresar de unaexpedicin cientfica a las islas Svalbardllamada Arctic Tipping Points (CambiosAbruptos en el rtico), esta es una de las primerasfalsas percepciones que tenemos sobre esa partedel planeta.

P g i n a 37 | 83



Porque habra que ver al rtico, asegura Duarte,como una especie de Mediterrneo, un marinterior rodeado por continentes y abierto por unospequeos estrechos que lo comunican con elAtlntico y el Pacfico. En esas aguas se miranvarias naciones, algunas de ellas las mspoderosas del mundo, separadas por una granmasa de hielo que flota sobre el agua. Hastaahora. Porque el rtico est cambiando y lo que

antes era una barrera infranqueable estabrindose por todos los lados.

El cambio climtico est haciendodesaparecer a toda velocidad los hielos borealesy con ello se estn abriendo nuevas rutas denavegacin y la posibilidad de explotar recursoscomo la pesca, los minerales y loshidrocarburos del fondo marino. Los pasesribereos, Rusia, EEUU, Canad, Noruega yDinamarca estn negociando sus lmitesfronterizos en esas aguas. Y algunos ya hanempezado a extraer el oro negro. Hayprospecciones de gas en Groenlandia, yNoruega ya saca hidrocarburos en su territorioms norteo, que est ms all del Crculo Polarrtico.

La aceleracin de la fusin del hielo hasuperado las ms aventuradas predicciones delos climatlogos. En septiembre de 2007, elrtico vio la menor extensin de hielo conocidapor el hombre. El casquete helado se redujo a4,3 millones de kilmetros cuadrados, un 40%menos de la media de 1979-2000 yprcticamente la mitad de lo que era en 1979,cuando se empezaron a tomar mediciones porsatlite.

Este 2011 va tambin camino de rcordy, en el mes de mayo, el hielo estaba 800.000kilmetros cuadrados por debajo de la media.Hace aos, los cientficos decan que el cambioclimtico podra dejar el Polo Norte sin hieloveraniego hacia 2100. Ahora, hay estudios queaventuran que eso ocurrir en 2030-2040. Y losms arrojados apuntan incluso a 2018. En losltimos cinco aos han quedado abiertos enverano por primera vez dos mticos pasos nuncaantes encontrados, el del Noroeste y el delNoreste, que permiten ir del Atlntico alPacfico por el norte de Canad y por el norte deSiberia, respectivamente.

Para Carlos Duarte, es muy posible queveamos convertido el rtico en algo as como elBltico, un mar que tiene hielo durante elinvierno, pero que despus lo pierde y se hacenavegable durante meses.

2.- Treballeu en grups i descriviu la grfica que hi ha adjunta a la notcia.

P g i n a 38 | 83



DEBATIM!

3.- Llegiu els dos textos a continuaci i fu una descripci del que est passant. Qucreus que s'hauria de fer? Creieu que tothom hi estaria d'acord? Per qu? Analitzeu elspros i contres sobre lexplotaci de l'rtic. Contesteu en l'espai de la segent pgina.

Debate entre explotacin oconservacin

En un encuentro para periodistas europeos yestadounidenses organizado en Noruega porel Center for Strategic and InternationalStudies de Washington, elmundo.es se hareunido con algunas autoridades del pasescandinavo, que explican su poltica sobre elrtico.

Para Jonas Gahr Store, ministro de AsuntosExteriores de Noruega, no hay duda de que elrtico est cambiando: El hielo se estderritiendo, dura menos y est perdiendoespesor, y el fenmeno est yendo ms rpidode lo que haban previsto las proyeccionescientficas ms elevadas.

El aumento de temperaturas en el rticoduplica a la media del planeta. Y lo que esosupone es que tambin se abren nuevasposibilidades para la navegacin y para laexplotacin de petrleo y gas.

Hay que tener en cuenta que, segn los clculosdel U.S. Geological Survey, se estima que el22% de las reservas de hidrocarburos delmundo que faltan por descubrir se encuentranen los fondos marinos del rtico. En las aguasdel Polo Norte se cree que yace el 13% delpetrleo y el 30% de las reservas inexploradasde gas. Noruega, que es ya el segundoexportador de gas del mundo y el sptimo depetrleo, estima que tiene aseguradas reservaspara muchas dcadas.

La disputa por las fronteras

Todas esas riquezas del rtico estn,jurdicamente hablando, al albur de los deseosde un puado de naciones. A diferencia de laAntrtida, que est protegida de toda actividadeconmica y militar por un tratadointernacional firmado en 1959, el Ocanortico carece de toda regulacin. La Antrtidaes un continente cubierto de hielo. El rtico esslo un mar, pero de un tamao enorme. Son 14millones de kilmetros cuadrados (como 28veces Espaa) que han estado libres de todaintervencin slo por el hielo flotante. Ahora,las naciones ribereas pretenden esgrimirderechos sobre los fondos marinos y susrecursos. En ausencia de toda legislacinparticular, la norma que rige es la Convencinde la ONU del Derecho del Mar, que data de

1982. Esta permite que los pases puedanreclamar una zona econmica por encima de las200 millas nuticas (370 kilmetros) quecorresponden a sus aguas territoriales. Ypueden elevar esta cifra hasta las 350 millas sisu plataforma continental se prolonga ms allde esos lmites.

De este modo, slo los que se asoman a lasaguas del rtico estn en disposicin dereclamarlo como suyo. Y Rusia, Canad,EEUU, Dinamarca (que controla Groenlandia)y Noruega, han aumentado en los ltimos aoslas gestiones para definir sus lmites. EEUU esel nico Estado que no haba firmado esaconvencin de la ONU, pero la secretaria deEstado Hillary Clinton ya ha dejado saber queest a punto de hacerlo para no perder laoportunidad de reclamar su trozo del rtico.

P g i n a 39 | 83





P g i n a 40 | 83



RECERCA

4.- Busqueu informaci i detalleu quines sn les conseqncies que pot tenir la reducci del'rtic a curt termini. A sota pots observar la progressi del desgel a l'rtic entre el 1900 i el2009.

5.- Definiu qu s l'albedo i expliqueu de quina manera es relaciona amb el canvi climtic.Imagineu que esteu explicant-ho a un company de classe que no en sap res del tema.

P g i n a 41 | 83



6.- Interpreteu aquest grfic que relaciona el gel de Groenlndia amb lAlbedo.

INTERPRETEU

Al vdeo de l'Al Gore que vam veure, parla reiteradament de les concentracions deCO2. Tamb es parla d'altres gasos (veure taula adjunta), de labsorci de la radiaci infrarojai de com aquesta no pot ser alliberada al espai exterior.

Acci de lefecte hivernacle entre diferentsgasos

Contribuci real(en tant per cent)

CO2 1 (referncia) 76CFCs 15.000 5CH4 25 13N2O 230 6

7.- Reflexioneu sobre el que passa amb aquests gasos i quins fenmens succeeixen per quesiguin tant importants en lincrement de lefecte hivernacle.

P g i n a 42 | 83



Al llarg de la historia de la Terra, el clima ha oscillat entre clid i fred en diversesocasions. s un fenomen que es dona cclicament. Hi ha constncia que, per exemple, enalgunes poques del mesozoic (poca on tenem dinosaures: Que no el jurssic!) latemperatura mitja de la Terra era superior en 5C respecte l'actual.

El nostre perode, elquaternari, sha caracteritzat perpresentar nombroses poquesglacials alternantse amb d'altres ambun clima ms suau, com l'actual, ques'anomenen perodes interglacials.

Si entenem que la difernciaentre aquests climes "extrems" estocasionat per variacions de 5 i 6 Cde la temperatura mitjana, semblaraonable pensar que petitesmodificacions en la temperatura alatmosfera i als oceans podrienocasionar un estat climtic greu per ala humanitat.

8.- Observeu els grfics. Quin moment del perode representat presenta el nivell de CO2 mselevat?

(Sup) Dades representatives de temperatures, concentracivolumtrica de CO2 i antiguitat proporcionades por la estaci

rusa Vostk en la Antrtida.

(Esq) Variaci delCO2 en els ltims

400.000 anys ilincrement actual.

P g i n a 43 | 83



9.- Per mesurar CO2 a l'actualitat, noms cal que elevem globus per prendre mostres de laireen llocs apartats per, sabreu dir com lhome a pogut mesurar la quantitat de CO2 delatmosfera del temps dels dinosaures? I les temperatures? Perqu relacionem el registre detemperatures amb CO2?

P g i n a 44 | 83



Produce una inmensa tristeza pensarque la naturaleza habla mientras elgnero humano no la escucha.

Victor Hugo

P g i n a 45 | 83



ACTIVITAT 3: LA PLUJA CIDA1.- Observa les segents fotografies i descriu el que hi veus. Quin problema creus quesucceeix? Anota la teva resposta.

NOTCIA

Dos semanas despus de que Pekn superara losmayores ndices de contaminacin de su historia,la densa niebla provocada por la polucin vuelvea ocultar el norte de China. Desde el pasadosbado, una espesa nube gris cubre buena parte deeste gigantesco pas, cuyo espectacular

P g i n a 46 | 83



crecimiento econmico de las tres ltimas dcadasha sido a costa del medioambiente.

Segn informa Reuters, la visibilidad seha reducido en algunos lugares a slo cincometros, provocando la cancelacin de vuelos y elcierre de autopistas hasta dejar a miles depasajeros y conductores atrapados en medio de laniebla.

Actualizndose cada hora, el medidor de laEmbajada de EstadosUnidos en Pekn ha alertadodurante todo el fin de semanade la toxicidad delaire en la capital china. Con ms de 300microgramos por metro cbico departculasinferiores a 2,5 micras (PM 2,5), tandiminutas que pueden penetrar hasta lo msprofundo de los pulmones y causar numerosasenfermedades respiratorias y tumores, dichosndices resultan peligrosos para la salud. Aunqueestos niveles se encuentran muy por debajo de los886 microgramos registrados el 12 de enero,cuando se sobrepasaron todos los lmites decontaminacin conocidos en China, exceden eltope de seguridad de 25 microgramos fijado porla Organizacin Mundial de la Salud (OMS).

Como consecuencia de la densa nieblaprovocada por la contaminacin (smog), en loshospitales se han multiplicado los ingresos y lasconsultas por asma, bronquitis y otrasenfermedades respiratorias. Cada invierno, lapolucin engulle la capital china al encenderse lascalderas de la calefaccin, muchas de las cuales anfuncionan con carbn, y amainar el viento, que nodespeja la capa txica que se condensa y flota sobre

la ciudad por el descenso de las temperaturas y elaumento de la humedad.

Junto a las crecientes desigualdadessociales y su falta de democracia, la polucin es elmayor problema al que se enfrenta China. SegnGreenpeace, la contaminacin provoc el aopasado 8.500 muertes prematuras en Pekn,Shanghi, Cantn (Guangzhou) y Xian. En losltimos diez aos, han aumentado un 60 por cientolos casos de cncer de pulmn, que es ya la primeracausa de muerte en la capital china. Como suimparable progreso de las tres ltimas dcadas se haproducido a costa del entorno natural, lacontaminacin se cobra cada ao unas 400.000vidas y genera unos gastos que ascienden al 10 porciento del Producto Interior Bruto.

Adems, el 70 por ciento de ros y grandeslagos estn seriamente degradados, segn cifrasoficiales. La lluvia cida afecta a la mitad de las696 grandes ciudades de China y a un tercio de susuperficie nacional, incluyendo vastas extensionesde cultivos. A tenor de un informe del BancoMundial, 16 de las 20 ciudades ms contaminadasdel mundo se ubican en China, principal emisor degases de efecto invernadero junto a EE.UU. y dondeel carbn aporta el 75 por ciento. Comoconsecuencia, 116 millones de personas y un terciode sus 341 mayores urbes padecen unos niveles depolucin en el aire muy peligroso. Disparadahasta los mayores niveles de su historia, lacontaminacin que asfixia a Pekn y a otrasprovincias del norte de China est revelando lainsostenibilidad del desarrollismo chino.

Ja em vist, mitjanant el vdeo d'Al Gore Una verdad incmoda, que la contaminaciatmosfrica, i concretament el dixid de carboni, es troba estretament lligat amb el fenomende canvi climtic. Per existeixen a ms altres processos prodruts per l'emissi de gasoscontaminants que afecten el nostre planeta. Un d'ells, que en parla la notcia que encapalaaquest dossier, s la pluja cida.

P g i n a 47 | 83



2.- Treballeu en grups i observeu el mapa d'incidncia del dixid de nitrogen, un dels gasosresponsables de la pluja cida, l'any 2013. Existeixen unes rees on es superen els lmitsanuals d'aquest gas. Un cop llegida la notcia sobre la polluci a la Xina, i extraient la sevainformaci important, com interpretareu les zones de superaci d'aquest gas? Quina pot serla ra?

RECERCADe vegades, els efectes de la pluja cida es poden donar a grans distncies del punt

d'origen on s'han ems aquests gasos. Aix s degut a un transport d'aquests per part delvent.

Imaginem que passaria si, al lloc on s'originen aquests gasos, o a on es transporten peracci del vent, no plou per un temps. Podem dir llavors que, al no haver-hi pluja, no existiexel problema.

3.- Esteu d'acord amb aquesta afirmaci? Si esteu en desacord, justifiqueu el perqu.

P g i n a 48 | 83



4.- Busqueu quins sn els principals gasos responsables de la pluja cida, a on es produeixeni quina reacci esdev perque siguin tant perillosos. Estructureu la resposta en una petitataula.

5.- Anomeneu quins sn els principals efectes de la pluja cida.

6.- A partir de quin pH considerem la pluja com a pluja cida? Quin s el pH de la pluja cidams habitual? Quina acidesa, pH, t la pluja "neta"? Llavors, quantes vegades s,aproximadament, ms cida que la pluja "neta"?

P g i n a 49 | 83



INTERPRETEU

Els efectes perjudicials de la pluja cida sn molt diversos i afecten a la vegetaci(corrosi de les fulles, reducci del creixement,...), als llacs i rius, a la salut humana (perinhalaci dels gasos) o fins i tot, en la degradaci dels edificis i esttues en les ciutats.

Llegiu aquesta adaptaci d'un article publicat pel Ministeri de Medi Ambient i CanviClimtic d'Ontario (Canad) el mes de novembre de 2014 i responeu raonadament a lesqestions plantejades:

Algunos de los lagos de Canad estn experimentando un fenmeno curioso a la vez quepreocupante: se estn gelatinizando. El origen del problema tiene quever con la lluvia cida y con la poblacin de un tipo de plancton muycomn en las aguas de Amrica.

Bsicamente, lo que la lluvia cida est consiguiendo eseliminar los depsitos de calcio existentes en el lecho arenoso de loslagos y en el subsuelo. Este detalle, en apariencia nfimo, ha hecho que desparezcanprogresivamente las poblaciones de plancton del gnero Daphnia y favoreciendo as laproliferacin anmala de su competidor directo, Holopedium, precisamente el plancton de tipogelatinoso que debido a su sobreabundancia est originando todos estos problemas.

Lo grave no es que ocurra, ni las dimensiones delasunto, lo grave es que segn los expertosprobablemente tardemo smiles de aos en conseguirque los niveles de calcio vuelvan a la normalidad.

(Der.)Fotografasatlitelagocanadienseafectado. NASA

7.- Expliquu perqu la pluja cida est eliminant els depsits de calci lacustres? Qu estsuccent realment?

P g i n a 50 | 83



8.- Ara observeu les dades i taules adjuntes i proposeu una hiptesi que expliqui ladesaparici de les poblacions de Daphnia sp. i l'augment de les d'Holopedium sp. Justifiqueula resposta.

Requeriments de Ca i P en creixement deDaphnia sp. i Holopedium sp

Altres dadesDaphnia sp. pH (ptim) 6.5-9.5Holopediumsp.pH (ptim) 4.5-7.5

P g i n a 51 | 83



9.- Quina penseu que s la importncia quan l'article ens parla de retornar els nivells de calcila normalitat? Quines conseqncies es poden derivar d'aquest desajust i com pot afectar ala resta de l'ecosistema?

OPINI

10.- Ara contesta individualment a aquestes qestions Penses que s important buscarsolucions urgents al problema de la pluja cida?Perqu?

P g i n a 52 | 83



11.- Proposa un parell de solucions, o mesures, al problema de la pluja cida i explica-les

P g i n a 53 | 83



A este paso, el Medio Ambientese nos va a quedar en un "cuarto"nada ms.

Annimo

P g i n a 54 | 83



ACTIVITAT 4: CONTAMINACI ATMOSFERICA I EL FORAT A LA CAPADOZ

NOTCIA

Los cientficos de la NASA y laAdministracin Ocenica y AtmosfricaNacional (NOAA) han comparado elagujero de ozono con el tamao deAmrica del Norte.

Los expertos han confirmado que elagujero de la capa de ozono alcanz sutamao mximo anual el pasado 11 deseptiembre, llegando a los 24,1 millonesde kilmetros cuadrados.

El rea mxima alcanzada ha sido similar ala alcanzada en 2013, que fue de 24,0millones de kilmetros cuadrados.Adems, inform la NASA, est pordebajo del tamao ms grande jamsregistrado en un da por un satlite,siendo ste de 29,9 millones de kilmetroscuadrados el pasado 9 de septiembre delao 2000.

Frente a estas dimensiones, se puedeconfirmar que el agujero de ozono en 2014es ms pequeo que los grandes agujerosdel perodo 1998-2006, y es comparable alos de 2010, 2012 y 2013. Sin embargo,sealan los expertos, la destruccin de lacapa de ozono ha disminuido y anuncianque podra recuperarse para 2050.

Con el aumento de los niveles de cloroatmosfrico presente desde la dcada de1980, los agujeros de ozono en la Antrtidase expanden durante la primavera delHemisferio Sur (agosto y septiembre). Lacapa de ozono ayuda al blindaje de la vidaen la Tierra contra la radiacin ultravioletapotencialmente daina, que puede causarcncer de piel y las plantas de los daos.

La variabilidad meteorolgica tiene unimpacto significativo en el ozono de laAntrtida, ya que las temperaturasestratosfricas ms clidas puedenreducir el agotamiento del ozono, dijoPaul A. Newman, jefe cientfico deAtmsfera en el Centro Goddard de VuelosEspaciales de la NASA en Greenbelt,Maryland.

P g i n a 55 | 83



El rea del agujero de ozono es mspequeo que lo que vimos a finales de ladcada de 1990 y principios de 2000, ysabemos que los niveles de cloro estndisminuyendo. Sin embargo, todava

tenemos dudas sobre si un calentamientode la temperatura en la estratsferasobre la Antrtida a largo plazo podraexplicar la reduccin de esteagotamiento del ozono, agreg.

L'ozonosfera, o capa d'oz, es troba situada a l'atmosfera entre els 20 i els 40kmd'alada a l'estratosfera. La capa d'oz(O3) s la responsable de l'absorci degran part de les radiacions ultravioladesque ens arriben del Sol. Si aquestaradiaci no fos absorbida, la vida a laTerra seria molt diferent a com nosaltresla coneixem.

Aproximadament el 90% de l'ozes troba a l'estratosfera, per existeix ams, un oz ms superficial, en latroposfera, originat per l'activitat humanai implicat en l'efecte hivernacle. Lesimplicacions d'aquest oz troposfric estroben relacionades, encara que a menorescala que per exemple el CO2, enl'escalfament global del planeta.

En aquesta activitat nomsestudiarem el que succeeix amb l'ozestratosfric, que fa de filtreextremadament important en l'absorcide la radiaci ultraviolada (UV).

1.- Segons el que has pogut llegir fins ara, sabem que el forat a la capa d'oz s un problemamolt rellevant, per creus que ho s per ser una de les principals causes del canvi climtic?

P g i n a 56 | 83



COMENCEM!2.- Ara treballeu en grups i mireu aquestes imatges enregistrades pel satllit de la NASA,Nimbus-7, entre els anys 1979 i 1990 i expliqueu breument el que hi veieu representat:

Sabem que la major part dels gasos contaminants que debiliten i destrueixen la capad'oz, es produeixen en els pasos industrialitzats de l'hemisferi nord del planeta(principalment Amrica del Nord, Europa i la Xina).

P g i n a 57 | 83



3.- Com podeu explicar que els efectes d'aquestes emissions es focalitzin en una regi tantallunyada d'aquests pasos com s l'Antrtida?

INTERPRETEU

Ara, deixem apartades per unmoment les emissions contaminantsi centrem-nos en els efectes de latemperatura en la capa d'oz

4.- Observeu que l'article queencapala l'activitat, ens parla de larelaci que hi ha entre latemperatura i la ozonosfera.Observeu aquest grfic on esrelacionen els dos conceptes. (Sndades presses a l'rtic on tambs'enregistren debilitaments de lacapa d'oz). Com descriureu aquestgrfic? Quina correlaci hi trobeu?

P g i n a 58 | 83



5.- Ara observeu aquest altre grfic, Quina informaci adicional us aporta?

6.- Creieu que les dimensions del forat al Pol Nord i al Pol Sud sn semblants? Per qu?

7.- Ara presteu atenci de nou a les dades del Nimbus-7 del primer exercici, i fixeu-vos queestan totes presses al mes d'octubre. Penseu que han escollit el mes d'octubre per algunara a l'hora de prendre les imatges? Intenteu raonar la resposta.

P g i n a 59 | 83



Informaci addicional: els nvols estratosfrics polar, composats per petits cristalls de gel, esformen entre els 15 i els 30 kilmetres d'alada a unes temperatures per sota dels -78C i elsseus cristalls sn catalitzadors dels gasos contaminants que sn capaces de destruir l'oz.

RECERCA

8.- Retornem al tema que havem deixat apartat ms amunt, els gasos contaminants. Quanl'article ens parla de "Con el aumento de los niveles de cloro atmosfrico presente desde ladcada de 1980..." a quins nivells de clor fa referncia? De quines substncies es tracten iquins usos tenien?

9.- Ara ja sabem quines substncies sn i per a qu s'utilitzaven, per quina s la rafonamental del seu impacte tant devastador sobre l'afebliment de la capa d'oz? Quin era elseu mecanisme de destrucci? Quins altres gasos sn importants actualment en l'afeblimentde la capa d'oz?

P g i n a 60 | 83



El setembre de 1987 es va signar el protocol de Mont-real. Els seus objectius eren lareducci de les emissionscontaminants que afecten al'esgotament de la capa d'oz.

L'acord va entrar en vigorl'1 de gener de 1989, amb unaltssim grau d'acceptaci iimplementaci, i s considerat unexemple excepcional decooperaci internacional.

Es creu que si tots elspasos compleixen els objectiusproposats dins del protocol, lacapa d'oz es podria recuperartotalment l'any 2050.

10.- Si observeu el grfic deproducci anual de substncies amb potencial reductor de la capa d'oz (ODP) de la pginaanterior, podem estar d'acord si afirmem que s'han millorat les produccions d'aquestessubstncies perjudicials de la capa d'oz. Per, en quin percentatge?

11.- Relacionant tot el que haveu vist fins ara, perqu l'afebliment de la ozonosfera haprogressat tant malgrat aquesta disminuci?

P g i n a 61 | 83



12.- Ara realitza aquesta tasca individualment. Al principi de l'activitat havem dit que la vidaseria molt diferent a com nosaltres la coneixem sense la capa d'oz. Imagineu que la capad'oz es veu reduda a uns nivells crtics. Explica dues conseqncies/efectes que se'nderivarien.

P g i n a 62 | 83



El planeta seguir cocinndosePaul Krugman

Premi Nobel d'Economia

P g i n a 63 | 83



TASCAINDIVIDUAL

D'ARGUMENTACI

P g i n a 64 | 83



ARGUMENTA

Llegeix el segent article:

Un proyecto comunitario explicael misterio del cambio climtico

Un equipo de cientficos europeos que participaen el Proyecto Europeo para la Perforacin delHielo en la Antrtida (EPICA) ha anunciado queya pueden predecir el clima futuro tras analizarun trozo de corteza de hielo de la Antrtida de740.000 aos.

Un equipo de cientficos europeos que participa enel Proyecto Europeo para la Perforacin del Hieloen la Antrtida (EPICA) ha anunciado que yapueden predecir el clima futuro tras analizar untrozo de corteza de hielo de la Antrtida de740.000 aos.

El proyecto EPICA, financiado por la ComisinEuropea, rene a cientficos de diez paseseuropeos que han perforado la gruesa superficie dela Antrtida para extraer un trozo gigante de hielo.Este ncleo de hielo, que contiene nieveprocedente de los ltimos 740.000 aos y es capazde indicar la variacin en las temperaturas y laconcentracin de gases y partculas en laatmsfera, fue analizado con modelosinformticos y utilizado para pronosticar el climadel futuro.

En una primera ronda de resultados se descubrique sin la influencia del hombre, la estacintemplada que atraviesa el clima terrestre podradurar 15.000 aos ms. Sin embargo, tambin sedescubri que la concentracin actual de dixidode carbono es la ms alta de los ltimos 440.000aos, segn explic la Comisin Europeamediante un comunicado.

Por tanto, el equipo de investigacin confa enque, comprendiendo los cambios sucedidos en elclima en el pasado, sea posible predecir el cambiodel clima futuro provocado por las actividadeshumanas.

'Me enorgullece observar que la investigacincomunitaria est a la vanguardia de lainvestigacin sobre el cambio climtico. Gracias

a los programas de investigacin de la UE, loscientficos europeos pueden trabajar juntos yestar al frente de la ciencia, tanto en el campo dela investigacin sobre el cambio climtico comoen otros terrenos, seal el Comisario europeo deInvestigacin, Philippe Busquin. 'Cuando losinvestigadores europeos trabajan juntos, son losmejores'.Los investigadores extrajeron el aire de lasburbujas de hielo y lo analizaron para podercomprender cmo ha cambiado el clima de laTierra en el transcurso de los aos. Descubrieronque la Tierra ha tenido ocho pocas de hielo yocho pocas ms templadas durante los ltimos740.000 aos. Igualmente se ha comprobado queen los ltimos 400.000 aos las pocas de clima

templado presentaban una temperatura similar a lade hoy en da. El proyecto EPICA pretende aspronosticar los cambios futuros, y en particularevaluar el impacto de actividades humanas talescomo los cambios en el uso del suelo y lasemisiones de gases invernadero. Los cientficosdel equipo esperan continuar con las perforacionesy llegar a las rocas de la base de la hoja de hielo.Entonces obtendran un trozo de hielo de 900.000aos de antigedad en la base, explic laComisin.Source: European CommissionDocumentos de referencia: Basado en IP/04/767

P g i n a 65 | 83





Actualment, s acceptada la teoria del astrofsic Mlubin Milnkovitch que justificaaquests processos cclics, de successives glaciacions als ltims milions danys, dient que sndeguts a raons astronmiques, pels diferents cicles que la Terra mant respecte el Sol.Existeixen alguns representants poltics que desmenteixen l'escalfament globaldefensen queno existeix com a tal, sin que es tracta dun procs natural astronmic relacionat amb

aquesta teoria proposada per Milankovitch.

(Esq.) Cicles astronmics de Milankovitch

TASCA: Ara et proposem que llegeixis lesdues notcies publicades aquest gener.Veurs que existeixen dues posturesoposades en ells. Un cop les hagis llegit,redacta quina s la teva opini sobre el temaCanvi climtic: el gran repte de la humanitat?

Intenta incloure i donar resposta alssegents tems, d'aquesta pauta, dins del teuescrit:

Amb quines opinions del Senat dels EEUU ests en acord. Amb quines en desacord. "es el cambio climtico real, o es una farsa?" Quina s l'opini de la comunitat cientfica. Com seria una hipottica situaci futura a la Terra, respecte al canvi climtic, si

continua l'augment de la temperatura global a aquest ritme.

Fes una redacci, mxim 2 fulls d'extensi, on donis la teva opini argumentada generadadesprs de les lectures intentant incloure els aspectes de la pauta anterior. Es valorar lacoherncia de l'escrit.

P g i n a 66 | 83



NOTCIA 1

LA MITAD DEL SENADO DEESTADOS UNIDOS SENTENCIA QUE

EL CAMBIO CLIMTICO NO ESCULPA DEL HOMBRE

Economista.esFernando Puente26/01/2015

Poco importa lo que digan los expertos delIPCC, el comit de la ONU encargado demonitorizar el cambioclimtico, eseprocesoque est cambiando de forma drstica yacelerada (en trminos de eras geolgicas) lascondiciones en las que se desenvuelve la vidaen la Tierra. Porque nada menos que la mitaddel Senado de Estados Unidos tiene su propiaopinin. En el marco de un debateparlamentario celebrado en la cmara alta apropsito del polmico oleoducto KeystoneXL (diseado para bombear crudo desdeCanad hasta Estados Unidos) se plante unaenmienda sin consecuencias legislativas, perocon una gran intencionalidad, y que tom lasiguiente forma: "contribuyen las actividadesdel hombre al cambio climtico?"La respuesta de50 de los 100senadores fuepositiva, algoque no esdemasiadosorprendente sise tiene encuenta que laabrumadoramayora de loscientficos no tiene dudas sobre el "quin",y ello aunque no siempre haya consenso total

sobre el cmo". Lo realmente curioso de lavotacin realizada es que nada menos que 49senadores (la otra mitad), afirmaron sindespeinarse que el cambio climtico no estafectado por el ser