Marta Marcos i Slvia Sender
Unitat Didctica de Batxillerat
Malaltia i Medicina Curs: 2013 - 2014
I
NDEX
1. PRESENTACI ............................................................................................................ 1
2. PROGRAMACI ......................................................................................................... 2 2.1. CONTEXT: .................................................................................................................................. 2 2.2. TREBALL PER COMPETNCIES: ................................................................................................... 2 2.3. OBJECTIUS D'APRENENTATGE: .................................................................................................. 3 2.4. CONTINGUTS: ............................................................................................................................ 3 2.5. ESQUEMA DE LA SEQENCIACI: .............................................................................................. 4 2.6. SESSIONS: .................................................................................................................................. 5
2.6.1. SESSI 1: ........................................................................................................................... 5 2.6.2. SESSI 2: ........................................................................................................................... 5 2.6.3. SESSI 3: ........................................................................................................................... 6 2.7.4. SESSI 4: ........................................................................................................................... 7 2.7.5. SESSI 5: ........................................................................................................................... 7 2.7.6. SESSI 6: ........................................................................................................................... 8 2.7.7. SESSI 7: ........................................................................................................................... 8
3. CRITERIS D'AVALUACI: ........................................................................................ 9
4. CRITERIS GENERALS DATENCI A LA DIVERSITAT ...................................... 9
5. CONNEXI AMB ALTRES MATRIES: .............................................................. 10
6. MATERIALS I RECURSOS PER ALS ALUMNES: .............................................. 10 6.1. GUIA DEL MATERIAL D'ACTIVITATS: ........................................................................................ 10
6.1.1. A1: Qestionari idees prvies:.......................................................................................... 10
6.1.2. A2: Diagnstics: ............................................................................................................... 12
6.1.3. A3: Anlisi de sang: .......................................................................................................... 15
6.1.4. A4: Informe terpies: ....................................................................................................... 17
6.1.5. A5: Histria:..................................................................................................................... 19
6.1.6. Prova Avaluativa: ............................................................................................................. 23
6.2.1. Recursos mtodes de diagnosi (A2): ................................................................................. 25
6.2.2. Recursos anlisi de sang (A3): .......................................................................................... 28
6.2.3. Rbrica de coavaluaci (A4): ............................................................................................ 34
6.2.4. Recursos per a trasplantament : ...................................................................................... 35
6.2.5. Suport PowerPoint: ......................................................................................................... 37
6.3. RECURSOS D'AVALUACI: ....................................................................................................... 47
6.3.1. A2.1 Rbrica d'avaluaci diagnstics: ............................................................................... 47
6.3.2. R1: Comportament a l'aula: ............................................................................................. 48
6.3.3. R2: treball en grup: .......................................................................................................... 48
7. BIBLIOGRAFIA .......................................................................................................... 49
1
1. PRESENTACI Emmarquem la nostra unitat didctica en lassignatura de Cincies del Mn Contemporani de 1er de Batxillerat i el tema que treballem s el de Malaltia i Medicina. Per aix, hem distribut els continguts en set sessions (inclosa la sessi on fem la prova davaluaci). El context daprenentatge - aplicaci consisteix en la presentaci dun hospital en el qual els alumnes formaran part de lequip mdic. Ens arribar una pacient que pateix una malaltia i a partir daqu, treballarem primer els mtodes de diagnosi i els posteriors tractaments per tal de poder diagnosticar i tractar correctament a la pacient. Lltima sessi de la seqncia consistir en una prova on a lalumnat se li presentar un altre cas mdic i els alumnes hauran de mobilitzar els coneixements obtinguts durant les sessions prvies per tal de resoldrel. Com a objectius per a aquesta unitat didctica esperem que els alumnes, al finalitzar les activitats spiguen diferenciar entre una malaltia infecciosa i una no infecciosa, identificar els diferents mtodes de diagnosi i les terpies actuals per detectar i fer front a les malalties, conixer les complicacions que poden presentar davant dun trasplantament drgan i situar una epidmia en el seu context histric i adonar-sen de limpacte social daquesta. Utilitzarem la segent metodologia: a la primera sessi ens introduirem en el context dun hospital amb larribada duna pacient, omplint un qestionari amb el que explorarem les idees prvies que tenen els alumnes sobre la medicina. Durant la segona sessi, els alumnes treballaran en grups per tal destudiar els diferents mtodes de diagnosi i trobarem que la pacient pateix cncer de pncrees. Durant la quarta sessi els alumnes treballaran en grups cooperatius per estudiar els tipus de tractament, sobre els quals realitzaran exposicions orals. A la cinquena sessi, els alumnes coneixeran a la pacient que han estat tractant mitjanant un vdeo i en persona, on coneixeran els problemes principals que sorgeixen dels trasplantaments drgans. Finalment, la sisena sessi consisteix en la presentaci dantics documents trobats a lhospital en el que situem el context i lanlisi daquests, per treballar limpacte social de la pesta negra i fer un reps de la histria de la medicina. A la vuitena sessi els alumnes realitzaran la prova davaluaci que consistir en resoldre un cas semblant al treballat durant la seqncia didctica i en un petit qestionari sobre aspectes histrics de la medicina. Lavaluaci dels coneixements es dur a terme durant al llarg de totes les sessions. Es tindr en compte lactitud, la participaci i els productes que generaran els alumnes. Les dos primeres savaluaran mitjanant observaci a laula i els productes dels alumnes savaluaran tenint en compte criteris que coincidiran amb els objectius daprenentatge. El producte final d'aquesta unitat didctica estar format perel dossier d'activitats que hauran anat completant al llarg de les sessions, una presentaci orali la prova final d'avaluaci que posa de manifest els contigus treballats a classe. Les majors dificultats amb les que ens esperem trobar sn la temporitzaci i la gesti de laula, ja que els alumnes no estan acostumats a treballar amb aquesta metodologia i un dels grups als quals impartirem les classes est format per 38 alumnes, cosa que creiem que complicar la gesti del temps i el treball en grup (prcticament no hi caben a laula). Per superar aquestes dificultats hem dissenyat activitats una mica ms guiades i no tant
2
obertes com ens agradaria, amb lnim devitar prdua de temps en lorganitzaci de les tasques.
2. PROGRAMACI
2.1. CONTEXT:
CONTEXT D'APRENENTATGE Proposem com a context daprenentatge un hospital, en el qual els alumnes formaran part de lequip de metges. A travs dun pacient que arriba a lhospital, anirem coneixent aspectes de la medicina a mesura que el diagnostiquem i triem tractament.
CONTEXT D'APLICACI: Donada la informaci sobre la malaltia que pateix un pacient, els alumnes hauran de demostrar els coneixements assolits durant la unitat didctica, triant diagnstic i tractament.
2.2. TREBALL PER COMPETNCIES:
Competncia comunicativa: Treballarem aquesta competncia a travs de les exposicions orals, les posades en com, la transmissi dinformaci que requereixen algunes activitats i amb lactivitat de debat, que implica tamb ls de largumentaci.
Competncia en gesti i tractament de la informaci: el tractament de la informaci es treballar en aquelles activitats en les que els alumnes han de cercar informaci, com per la creaci duna presentaci en format powerpoint, i seleccionant aquell contingut que li es til per a la compleci de lactivitat proposada dentre el volum de fonts i recursos que sels hi proporcionar.
Competncia digital: per treballar aquesta competncia, hem dissenyat activitats en les que hauran de cercar informaci a travs dinternet amb ls de les noves tecnologies i on tamb hauran de preparar una presentaci en format powerpoint o prezi.
Competncia personal i interpersonal: treballarem quasi totes les activitats per grups cooperatius de manera que cadasc pugui aportar la seva i contribuir en el resultat final.
Competncia en el coneixement i interacci amb el mn: A l'estar tota la unitat contextualitzada a un cas de malaltia com avui en dia ja es veu la interacci que hi ha entre els coneixements escolars el mn real i els valors de la ciutadania
Cicle, nivell, matria.
1er de Batxillerat. Cincies del Mn Contemporani Salut i Malaltia.
3
2.3. OBJECTIUS D'APRENENTATGE: Expressar les idees prvies sobre qu sn les malalties, quins tipus hi ha i qu s la
medicina i els procediments cientfics que la defineixen.
Diferenciar entre malalties infeccioses i no infeccioses
Saber identificar els mtodes de diagnosi i les terpies actuals per fer front a les malalties.
Conixer aspectes sobre la histria de la medicina
Despertar l'esperit crtic dels alumnes i fer que verbalitzin la seva opini.
Conixer limpacte social duna epidmia i situar-la en un context histric
2.4. CONTINGUTS:
Distinci entre malalties infeccioses i no infeccioses.
Identificaci i estudi d'alguna malaltia i del seu impacte social. Coneixement i valoraci dels hbits saludables en la prevenci de malalties.
Consideraci del fenomen de les epidmies en un context histric i en l'actual.
Coneixement i classificaci dels mitjans de diagnstic (anlisis clniques, diagnosi per la imatge) i del tractament (farmacologia, cirurgia, quimioterpia, l's de radiacions i trasplantacions).
Valoraci positiva de la donaci de sang, de teixits i d'rgans.
4
2.5. ESQUEMA DE LA SEQENCIACI:
1
2
3
4
5
6
7
PRESENTACI DE LA UNITAT + PRESENTACI DEL CONTEXT (10min)
A1:QESTIONARI D'IDEES PRVIES (20
min)
POSADA EN COM(10 min)
SNTESI ACTE MDIC (15 min)
A3: ANLISI DE SANG (30 min) POSADA EN COM (10 min)
ORGANITZACI: DISTRIBUCI PER GRUPS: 1 GRUPS INFORME
2 GRUPS ESPECIALISTES - EXPOSICIONS ORALS (15 min)
EXPOSICIONS ORALS ORALS GRUPS ESPECIALISTES (5min/Grup = 40 min) + PREGUNTES i/o DUBTES
A4: INFORME DE PROPOSTES DE TRACTAMENT (15 min)
SITUAR I PRESENTAR EL CAS REAL (5 min)
EXPLICACI EXPERINCIA PERSONAL (20 min)
ENQUESTA (30 min)
SNTESI TRACTAMENTS (10 min)
A6: HISTRIA (30 min) SNTESI HISTRIA (15
min)
1 hora
A7:PROVA D'AVALUACI( 55 min)
RELACIONAR AMB LA CLASSE ANTERIOR EL QUE
ES FAR (5min) A2: DIAGNOSTIC(35 min)
SNTESI MTODES DE DIAGNSTIC (15 min)
feina a casa
feina a casa
5
2.6. SESSIONS:
2.6.1. SESSI 1: Fase del cicle: Exploraci didees prvies Descripci: Comenarem presentant el context daprenentatge i explicant com sestructuraran les sessions de la unitat didctica i com lavaluarem (10 minuts). Repartirem una fitxa de treball (A1: Qestionari idees prvies) que cont un qestionari per fer aflorar els coneixements previs que tenen els alumnes sobre els conceptes que treballarem durant les segents sessions. Els alumnes respondran i completaran les activitats proposades primer individualment. (20 minuts). Un cop tots els alumnes han finalitzat, posaran en com les seves respostes amb les dels seus companys formant petits grups. (10 minuts) Es triar un alumne a latzar de cada grup perqu representi al seu grup i exposi les conclusions a les que han arribat desprs de completar la feina. A mesura que van sortint els conceptes, el professor anir remarcant quins sn els que ms es treballaran al llarg de les sessions i tamb corregir qualsevol idea equivocada que pugui sorgir. (15 minuts). Gesti daula: Es treballar a laula ordinria. Durant la primera part de la sessi, els alumnes treballaran individualment. La segona part de la sessi es treballar en grups que formaran els mateixos alumnes. Atenci a la diversitat: Degut a que es tracta duna sessi dexploraci i que a laula hi ha poca diversitat de capacitats cognitives, latenci a la diversitat es dur a terme donant suport i resolent els dubtes que els hi puguin sorgir als alumnes. Material i recursos: Presentaci en format Powerpoint. Fitxa de treball de lalumnat.
2.6.2. SESSI 2:
Fase del cicle: Introducci de nous continguts.
Descripci: Recuperem conceptes treballats a lanterior sessi juntament amb el context per introduir la segent activitat. (5 minuts). Es formaran grups de "X" alumnes i a cada grup sentregar una imatge o document resultat duna prova diagnstic i un petit qestionari que els hi servir de guia per saber quina informaci han de seleccionar (A2: Diagnstics). Juntament ambel document, sentregar un dossier a cada grup amb informaci sobre totes les proves de diagnosi que es treballaran a la sessi. Cada grup haur de buscar la informaci que correspon a la prova de diagnosi que els hi ha tocat treballar i completar el qestionari. Es triar un membre de cada grup a latzar que ser lencarregat de transmetre la informaci sobre el
6
mtode de diagnosi assignat al seu grup a la resta de grups. Daquesta manera, tots els alumnes de classe reben informaci sobre tots els mtodes de diagnosi a travs del que ells mateixos han treballat i del que els seus companys expliquen. Els membres del grup que noms reben informaci, la recolliran en la fitxa de treball. Els membres del grup que la transmeten, rebran la resta dinformaci a travs dels membres del seu propi grup, al finalitzar lactivitat. (35 minuts). Sintetitzarem els continguts treballats durant la sessi amb una presentaci mostrant imatges complementries dels mtodes treballats. (10 minuts). Gesti daula: Es treballar durant tota lactivitat per grups i durant la part final, els membres escollits de cada grup aniran de grup en grup transmetent la informaci sobre el mtode de diagnosi que ha treballat el grup al qual pertany. Atenci a la diversitat: Satendran dubtes i es controlar que la transferncia dinformaci s correcte i completa. Avaluaci regulaci: Savaluar la participaci dels alumnes durant al llarg de a sessi i la qualitat de la informaci que contindr la petita exposici oral a travs d'una rbrica molt senzilla (A2.1: Rbrica d'avaluaci diagnstics) i de la recollida de la fitxa de treball.
Materials i recursos: Fitxa de treball de lalumnat. Dossier amb informaci sobre els mtodes de diagnosi. Imatges i documents que detallen els diferents mtodes de diagnosi (Recursos diagnstics (A2)).
2.6.3. SESSI 3: Fase del cicle: Introducci de nous continguts i aplicaci. Descripci: Es comenar dividint la classe en grups per a realitzar la segent activitat (A3: Anlisi de sang) . En aquest cas s'entregar una srie d'informaci sobre el significat dels indicadors que sutilitzen en els anlisis de sang i informaci sobre com interpretar-los (Recursos anlisis de sang (A3)) i tamb una taula resum on poder consultar rpidament . A continuaci s'entregar un cas d'anlisi de sang per a que cada grup l'interpreti i descobreixi que pateix aquell pacient. Un cop acabada aquesta tasca, cada grup exposar les conclusions a les que ha arribat a la resta dels companys (30 minuts). Mantenint els grups, presentarem les direccions que han de seguir els alumnes per a les exposicions orals de la segent sessi sobre els diferents tractaments teraputics. Utilitzarem la tcnica del grup dexperts per treballar els tractaments. Gesti daula: A laula ordinria, es treballar durant tota la sessi amb grups.
7
Atenci a la diversitat: Satendran dubtes i es controlar que la transferncia dinformaci s correcte i completa.
Avaluaci regulaci: Savaluar la qualitat de la informaci que contindr la petita exposici oral a travs de la mateixa rbrica de la sessi anterior (A2.1: Rbrica d'avaluaci diagnstics) i de la recollida de la fitxa de treball. Materials i recursos: Dossier per a la interpretaci danlisis de sang (Recursos anlisi sang (A3)). Fitxa de treball de l'alumne. Anlisis de sang de casos diferents.
2.7.4. SESSI 4: Fase del cicle: Introducci de nous continguts. Descripci: Es dedicar la major part de la sessi a lexposici oral de les presentacions en format powerpoint dels alumnes sobre els diferents tipus de tractaments teraputics. Repartirem una rbrica a cada grup per a una coavaluaci de les exposicions (40 minuts). Donarem temps per a acabar les coavaluacions, per fer comentaris sobre lactivitat i per explicar la informaci que ha de contenir un informe (A4: Informe tractaments) que sentregar el dia de lavaluaci final. (15 minuts). Gesti daula: Les exposicions seran grupals en les quals tots els membres del grup hauran de participar. Avaluaci regulaci: Les presentacions seran avaluades tant pel professor com per lalumnat, que es coavaluar i aquesta avaluaci formar un 30% de la nota total de lactivitat, sota revisi del professor. Materials i recursos: Rbriques de coavaluaci (Rbrica de coavaluaci (A4)). Recursos per a la preparaci de preguntes per a la sessi de trasplantaments (Recursos trasplantaments).
2.7.5. SESSI 5:
Fase del cicle: Introducci de nous continguts i aplicaci. Descripci: Primer situarem als alumnes i els hi presentarem el cas que han estat estudiant fins el moment (5 min) la nostra pacient. Una persona externa al centre que ha patit la mateixa malaltia que la proposada durant tota la unitat vindr a explicar-nos el seu cas i la seva experincia al respecte (20 min). Seguidament s'iniciar el torn de preguntes. Durant aquesta estona els alumnes hauran d'interaccionar amb aquesta persona fent-li preguntes que s'hagin preparat a
8
casa a partir del que han aprs fins el moment i de la informaci que proporcionar el professor al final de la sessi anterior. (30min). Aquestes preguntes seran recollides i avaluades com a part del dossier d'activitats a entregar. Gesti daula: Es treballar a laula ordinria. Durant la primera part de la sessi, hauran d'estar atents. La segona part de la sessi es tornar mes interactiva i els alumnes hauran de formular preguntes que ells mateixos hauran preparat. Avaluaci regulaci Savaluar la qualitat i la complexitat conceptual i de reflexi que presentin les preguntes formulades pels alumnes. Materials i recursos Informaci sobre trasplantaments (Recursos trasplantaments). Fitxa de treball.
2.7.6. SESSI 6: Fase del cicle: Introducci de nous continguts. Descripci: Durant la primera part de la sessi i amb el suport del powerpoint, farem un petit recordatori de les diferents terpies que es van tractar durant les exposicions orals (per assegurar que tothom rep la informaci bsica recollida al quadre de sntesi) (10 min). Desprs treballarem aspectes de la histria de la medicina a travs de la presentaci d'imatges representatives de "la pesta negra" (A5: Histria). Aleshores es comentaran les caracterstiques principals de la medicina en aquell moment histric. De forma individual ordenaran uns fragments de textos de la histria de la medicina a partir d'una breu exposici feta pels professors sobre la medicina a l'edat mitjana i acabaran de completar una fitxa de treball amb un petit qestionari (30 min). Finalment acabarem fent una petita sntesi de l'evoluci que ha patit la medicina al llarg de tots els temps (15 min). Gesti daula: Es treballar a laula ordinria i els alumnes treballaran individualment. Avaluaci regulaci Satendran dubtes i es controlar que la transferncia dinformaci s correcte i completa. Materials i recursos Presentaci en format Powerpoint. Fitxa de treball de lalumnat.
2.7.7. SESSI 7: Fase del cicle: Aplicaci.
9
Descripci: Es realitzar una prova avaluativa. La prova es presentar a partir d'un cas clnic que els oferir la malaltia diagnosticada on els alumnes hauran de posar en prctica els coneixements adquirits al llarg de totes les sessions. (50 min). Gesti daula: Es treballar a laula ordinria i els alumnes ho faran individualment. Avaluaci regulaci Contar un x % de la nota total. Materials i recursos Fitxa de treball de lalumnat/examen.
3. CRITERIS D'AVALUACI:
Actitud: 10%. Implica el bon comportament a classe, no parlar quan no toca o parlar de temes no relacionats amb el que sest tractant, respectar als companys i al professor, participar en les activitats de classe. Tot aix ho farem a travs de rbriques que avaluen el comportament tant a nivell individual com a nivell grupal (R1: Comportament a l'aula, R2: treball en grup)
Procediments i productes: 40 %. Seguirem les taules i rbriques davaluaci de lapartat dInstruments davaluaci. o Dossier de lalumne: 10%. o Presentaci de power point: 20% o Treballar cooperativament: 10%.
Examen: 50%.
4. CRITERIS GENERALS DATENCI A LA DIVERSITAT No hi ha una gran diversitat de capacitats cognitives entre els alumnes de 1er de Batxillerat de lIES Goya. Pel que fa a la diversitat cultural, s molt reduda.
Presentar el material de la unitat didctica de forma contextualitzada incrementar la motivaci de lalumnat i el seu inters pels temes a tractar.
Ls dimatges i animacions tamb creiem que far augmentar latenci dels alumnes.
Treballarem amb grups de forma cooperativa, de manera que els alumnes amb ms dificultats puguin ser ajudats.
Amb activitats de coavaluaci treballarem la regulaci de laprenentatge.
Generarem discussi i debat en els grups.
Corregirem algunes activitats amb el grup classe per evitar la persistncia de possibles confusions.
Els alumnes disposaran de quadres de sntesi on recollir la informaci ms important.
10
5. CONNEXI AMB ALTRES MATRIES: Llengua i literatura: Treballarem el llenguatge a travs de la descripci, largumentaci, la selecci i anlisi de continguts i expressi oral i escrita Cincies socials Histria: Veurem limpacte social duna epidmia i aspectes de levoluci histrica de la medicina. Filosofia: A travs dels fragments d'histria veurem que van ser es grans filsofs els propulsors de la medicina ja que amb les seves teories cientfiques van impulsar un esperit de millora del coneixement i de la societat en la que vivien i per tant les repercussions que aquestes tenien.
6. MATERIALS I RECURSOS PER ALS ALUMNES: 6.1. GUIA DEL MATERIAL D'ACTIVITATS:
6.1.1. A1: Qestionari idees prvies: Qu es per a tu la medicina? La consideres una cincia? Perqu?
Quina finalitat t la medicina?
Quina diferncia hi ha entre malaltia infecciosa i no infecciosa? Posa un mnim de dos exemples de cada.
11
Enumera els factors que poden causar una malaltia infecciosa i una malaltia no infecciosa
Lacte mdic est compost per diferents fases: exploraci, diagnstic, anamnesi, indicaci teraputica i pronstic. Reconstrueix lacte mdic a partir de lordenaci de les segents imatges i relaciona-les amb cada una de les fases esmentades. Pots dir en qu consisteix cada fase?
a) b) c)
d) e)
12
QU S IMPORTANT SABER?
QU S LA SEVA FINALITAT EXEMPLES
MEDICINA COM A CINCIA
L'A
CTE
MD
IC =
HIS
TR
IA C
LN
ICA
Anamnesi
Exploraci
Diagnstic
Pronstic
IndicaciTeraputica
6.1.2. A2: Diagnstics:
Entenem com a diagnosi el conjunt de mtodes i procediments que ens permeten determinar la malaltia que pateix el pacient. Sutilitzen diverses eines, com lanamnesi, la histria clnica, lexploraci fsica i exploracions complementaries. Laplicaci de tecnologies a lexploraci del cos hum ha facilitat emetre diagnstics molt ms precisos. Entre aquestes exploracions complementries trobem els mtodes de diagnosi que treballarem a continuaci Prepara en grup una petita exposici sobre el mtode de diagnosi que us
ha tocat treballar. Proposeu quins diagnstics es poden emetre utilitzant cada un daquests mtodes i argumenta-ho. Pensa en quin tipus de teixit o elements es detecten amb cada un per contestar a aquesta qesti.
Quins avantatges i quins desavantatges presenta aquesta prova? Argumenteu la vostra resposta.
_____________________________ ____________________________
a) b)
13
____________________________ _______________________________
_____________________________ ________________________________
______________________________ ________________________________
________________________________ ________________________________
c)
d)
e) f)
g) h)
i)
j)
14
QU S IMPORTANT SABER?
EN QU CONSISTEIX
QU PRETN DIAGNOSTIAR
SOBRE QUIN TEIXIT ACTA
INTRUSIVA O NO INTRUSIVA
COM ES REALITZA
Exp
lora
ci
An
atm
ica
Radiografia
Ecografia
Endoscpia
TAC
Bipsia
Exp
lora
ci
Fun
cio
nal
Electrografia
Termografia
Gammagrafia
Ressonncia Magntica
Alt
res
Anlisi sang
Anlisi orina
15
6.1.3. A3: Anlisi de sang: Els anlisis de sang sutilitzen com a rutina per ajudar al diagnstic de malalties o com a control de salut. Mitjanant els anlisis podem detectar la presncia de moltes malalties habituals i freqents com lanmia, la diabetis, infeccions, per tamb pot donar a conixer altres menys freqents i ms greus com la leucmia i altres tipus de cncer. El ms habitual s un estudi hematolgic amb VSG (Velocitat de Sedimentaci Globular), i un estudi de bioqumica en el que es mesura la glucmia (sucre en sang), lcid ric, la urea, les transaminases, la bilirubina, electrlits i altres. La sang extreta s guarda en un tub amb heparina, que s una substncia que impedeix la coagulaci de la sang. La sang sestudia al microscopi i s sotmesa a diferents proves bioqumiques per determinar quines substncies hi ha i en quins nivells hi sn presents. A partir de la informaci de que disposeu, analitzeu en grup els resultats de lanlisi de sang del pacient que us ha tocat, diagnostiqueu quina malaltia pateix i contesteu el qestionari que trobareu a continuaci. (En aquesta guia es troben a l'apartat de recursos amb el nom: recursos anlisis de sang, en el dossier de l'alumnat estaran a continuaci de l'enunciat)
Paciente n 1 Sexo: Mujer Hematologa Bioqumica Eritrocitos 3.200.000 Urea 25 mg/dl Hemoglobina 10 g/ml cido rico 5 mg/dl Valor hematocrito 30% Glucosa 93 mg/dl Leucocitos 7.000 Colesterol 230 mg/dl Basfilos 03% Triglicridos 100 mg/dl Eosinfilos 2% Albminas 4 g/dl Neutrfilos 55% Bilirrubina 07 mg/dl Linfocitos 35% Transaminasas 23 u/l Monocitos 7% Velocidad 1:7, 2: 13 Plaquetas 200.000
Paciente n 2 Sexo: Mujer Hematologa Bioqumica Eritrocitos 4.600.000 Urea 55 mg/dl Hemoglobina 15 g/ml cido rico 9 mg/dl Valor hematocrito 40% Glucosa 110 mg/dl Leucocitos 12.000 Colesterol 223 mg/dl Basfilos 1% Triglicridos 120 mg/dl Eosinfilos 17% Albminas 4 g/dl Neutrfilos 48% Bilirrubina 07 mg/dl Linfocitos 39% Transaminasas 33 u/l Monocitos 11% Velocidad 1:30, 2: 60 Plaquetas 220.000
16
Paciente n 3 Sexo: Varn Hematologa Bioqumica Eritrocitos 4.900.000 Urea 30 mg/dl Hemoglobina 16 g/ml cido rico 5 mg/dl Valor hematocrito 47% Glucosa 86 mg/dl Leucocitos 6.300 Colesterol 300 mg/dl Basfilos 0% Triglicridos 200 mg/dl Eosinfilos 12% Albminas 5 g/dl Neutrfilos 56% Bilirrubina 06 mg/dl Linfocitos 36% Transaminasas 27 u/l Monocitos 45% Velocidad 1:3, 2: 13 Plaquetas 180.000
Paciente n 4 Sexo: Mujer Hematologa Bioqumica Eritrocitos 4.300.000 Urea 22 mg/dl Hemoglobina 13 g/dl cido rico 3 mg/dl Valor hematocrito 43% Glucosa 230 mg/dl Leucocitos 7.500 Colesterol 280 mg/dl Basfilos 1% Triglicridos 140 mg/dl Eosinfilos 2% Albminas 53 g/dl Neutrfilos 60% Bilirrubina 08 mg/dl Linfocitos 30% Transaminasas 31 u/l Monocitos 7% Velocidad 1:7, 2: 18 Plaquetas 160.000
Paciente n 5 Sexo: Varn Hematologa Bioqumica Eritrocitos 5.000.000 Urea 12 mg/dl Hemoglobina 17 g/ml cido rico 3 mg/dl Valor hematocrito 51% Glucosa 110 mg/dl Leucocitos 12.000 Colesterol 233 mg/dl Basfilos 1% Triglicridos 130 mg/dl Eosinfilos 1% Albminas 51 g/dl Neutrfilos 64% Bilirrubina 35 mg/dl Linfocitos 41% Transaminasas 43 u/l Monocitos 9% Velocidad 1:1, 2: 7 Plaquetas 162.000
Paciente n 6 Sexo: Mujer Hematologa Bioqumica Eritrocitos 5.000.000 Urea 19 mg/dl Hemoglobina 20 g/ml cido rico 4 mg/dl Valor hematocrito 51% Glucosa 114 mg/dl Leucocitos 9.000 Colesterol 180 mg/dl Basfilos 03% Triglicridos 90 mg/dl Eosinfilos 22% Albminas 43 g/dl Neutrfilos 60% Bilirrubina 04 mg/dl Linfocitos 26% Transaminasas 28 u/l Monocitos 65% Velocidad 1:65 2: 16 Plaquetas 260.000
17
QESTIONARI (va desprs de cada cas). Quin s el diagnstic del vostre pacient?
Expliqueu perqu heu arribat heu arribat a aquesta conclusi. Quins indicadors sn els que us han ajudat ms?
Perqu s tan com fer anlisis de sang? Creus que sn un bon mtode de diagnosi?
6.1.4. A4: Informe terpies:
Un cop estigueu dividits en grups de 5 persones, decidiu quin tipus de terpies mdiques vol ampliar cadascun dels components del grup. Anoteu-ho a la taula. La vostra tasca ser la de escriure un informe mdic receptant al nostre pacient una srie de terpies per curar la seva malaltia. Aquest informe haur d'incloure el punt de vista de tots els especialistes que representeu.
(podeu seguir l'exemple segent)
QUI HO RECOMANA QU RECOMANA PER QU HO RECOMANA Exemple:
Naturpata
Acupuntura Per positivar l'energia del pacient i permetre que la resta de terpies siguin ms eficients.
... ... ...
Abans de posar-vos amb l'informe, primer heu d'investigar quin tractament dins de la vostra especialitat li escau ms. Per a investigar aix us ajuntareu amb la resta d'especialistes dels altres grups i fareu una presentaci oral sobre els possibles tractaments que se li poden prescriure al Pep, tenint en compte el que hem explicat a classe.
Nom alumne Terpia a tractar ms a fons
18
Aquesta presentaci oral ha de durar mxim 5 min, s dir, unes 5 diapositives (sense contar la bibliografia emprada i la portada) que tinguin el contingut a exposar. Haurem d'estar atents, tots i totes, a les exposicions orals perqu sereu vosaltres mateixos (sota la nostra supervisi) qui us avaluareu els uns als altres a travs d'unes pautes que establirem entre tots a continuaci.
El dia de les presentacions, cadascun dels grups tindr una pauta de correcci on s'avaluar la resta dels grups expositors. Al final de la sessi, s'haur d'entregar aquesta pauta amb la nota assignada als grups dels companys. La mitjana de totes les vostres notes per a cada grup, comptar un 30% de nota de l'activitat (sota la revisi del professor). (la rbrica de coavaluaci es troba a l'apartat de recursos amb el nom: rbrica de coavaluaci) QU S IMPORTANT SABER?
EN QU CONSISTEIX? SOBRE QU
ACTUEN COM ACTUEN
EFECTES SECUNDARIS
EXEMPLES
Terpies naturals
Terpies psicolgiques
Terpies Farmacolgiques
Radioterpies
Cirurgia
19
6.1.5. A5: Histria: L'altre dia, mentres es digitalitzaven part dels documents de l'arxiu histric de l'hospital, es van trobar documents que dataven dels primers propietaris de l'hospital (els monjos i monges que van fundar la primera parrquia de carcter hospitalari a Barcelona al segle XIV). Feu-hi una ullada a cadascuna de les imatges i contesteu la segent pregunta.
Qu en saps d'aquesta poca?
Tant el grfic de la demografia com la resta d'imatges representen una gran davallada de la poblaci durant l'edat mitjana. Podries dir quines o quina va ser la causa principal d'aquest daltabaix social?
20
Desprs de la posada en com amb la resta de companys de classe anota les caracterstiques generals de la medicina a l'poca medieval.
Durant el mateix procs de digitalitzaci se'ns van desordenar els segents fragments. Els podreu ordenar basant-vos en les caracterstiques generals de la medicina medieval. I digues a quina poca histrica pertany.
Fragment poca a la que pertany
No s si amb aquestes disseccions estem avanant gaire per es poden veure tantes coses que no sabem qu sn..... . Potser acabarem provocant la ira de Du...aix d'obrir altres humans s una mica pervers fins fa poc estava totalment prohibit. Per s tant interessant veure com funciona el cos hum.... m'agradaria poder comprovar el funcionament d'aix que deien els 4 humors i que fins ara ens ha sigut ocult. Les teories de Gal i Hipcrates expliquen algunes de les coses que ens passen. Diari d'un estudiant de la Universitat
.... i Hipcrates va dir: - Primer hem d'observar els smptomes que presenten els pacients per poder preveure quin ser el curs de la malaltia i desprs tractar-la segons el desequilibri que hagi pogut causar sobre els 4 humors (sang, bilis negra, bilis groga i felma). Aquests desequilibris presenten certa regularitat en el temps, fent-se ms freqents en algunes estacions de l'any que en d'altres.
Fragment de "Corpus Hippocraticum"
La matria per la qual estem formats els humans es divideixen en 3 tipus diferents : la natural/vegetal que cont com a rgan funcional principal i centralitzador el fetge que s difs a travs de les venes, la vital en que l'rgan principal s el cor que difon a travs de les artries (formant aix la "retemirabile") i l'animal on l'rgan principal s el cervell responsable de determinar les caracterstiques humanes. De totes maneres, cal especificar que el temperament i carcter de les persones vnen regits pels 4 humors i es manifesten de la segent manera sanguini=extravertits i sociables, colric/bilis groga=apassionats i carismtics, melanclics/bilis negre=creatius i considerats i flegmtics=bondadosos i afectius.
Fragment del discurs de Gal 170 d.C
21
Des de fa un temps les coses han canviat a la Universitat, ara hem d'escollir quina branca cientfica volem estudiar. Jo he escollit medicina i ja estic de prctiques a l'hospital, s molt interessant el nou enfocament que li estan donant a aquesta disciplina a partir dels ltims avenos tecnolgics (sobretot el microscopi) que estan sorgint des del segle passat, sembla ser que estan inspirant als grans cientfics per a la formulaci de noves teories. Una d'elles, la ms innovadora, diu que hi ha partcules a l'aire que poden causar malalties i que, per aquesta ra, durant les classes d'exploraci clnica i en algunes de les operacions que practiquem ens fan rentar les mans. Fragment de les primeres impressiona d'un estudiant de prctiques de la Universitat
...L'electricitat, quin gran invent! ltimament s'est progressant molt en el camp de la medicina. Quasi b cada dia algun cientfic fa alguna aportaci en el seu camp d'especialitzaci per aquesta aportaci t una forta repercussi en la nostra cincia (Marie Curie, Alexander Fleming, etc). Dono grcies cada dia per poder innovar en la meva especialitat i millorar, encara que sigui molt poquet, la vida dels meus pacients. Fragment de les memries d'un dels doctors de l'hospital
Fent s de la ra tal com el meu autor inspirador Descartes recomana, i abandonant les restriccions imposades per la instituci catlica he aconseguit veure que la sang circula al llarg de tot el cos hum bombejada per un sol rgan, el cor. A ms a ms, he estat fent clculs sobre la quantitat de sang que hauria de produir el cos per tal de mantenir el volum constant de sang en el cas de que els teixits l'absorbissin i el resultat s desorbitant. Utilitzant la lgica hem de descartar la hiptesis de que la sang es consumeix i per tant proposo una nova hiptesis: la sang no es consumeix als teixits sin que es recicla. Fragment del quadern de notes de William Harvey
22
QU S IMPORTANT SABER?
poca Histrica Caracterstiques principals Fets a destacar Personatges a
destacar
Edat
An
tiga
Antiga Grcia
Antiga Roma
Edat
M
itja
na
Alta i Baixa
Edat
Mo
de
rna
Renaixement
Illustraci
Edat
Co
nte
mp
or
nia
Actualitat
23
6.1.6. Prova Avaluativa: Llegeix el segent cas i contesta a les preguntes.
Acaba dentrar durgncies a lhospital un home de 28 anys que pateix dinsuficincia renal crnica. s una sndrome que es caracteritza per la prdua progressiva del filtrat glomerular. La funci del rony s la de processar i filtrar la sang, eliminant productes residuals del metabolisme a travs de lexcreci dorina. La diabetis i la hipertensi arterial sn les dos causes ms comuns i sn responsables de la majoria dels casos. El pacient t com a smptomes sensaci de malestar general i fatiga, nusees i prdua de pes.
a) Proposa mtodes de diagnosi que utilitzaries per diagnosticar al
pacient. Especifica si es tracten de mtodes dexploraci anatmica o funcional i argumenta per quina ra proposes aquests mtodes i no uns altres.
Exploraci anatmica:
- TAC - Ecografia - Bipsia La ra principal s perqu sn mtodes per diagnosticar malalties o afeccions en teixit tou.
Exploraci funcional:
- Ressonncia magntica: detecta tot tipus de teixits. - Gammagrafia : sutilitza en lestudi de ronyons, entre altres. - Anlisi de sang: veiem els nivells de creatinina, amb la que es
valora la funci dels ronyons. - Anlisi dorina: mostra disfuncions del sistema excretor.
b) Quins tipus de tractament efectuaries per tal de millorar les condicions
de vida del pacient? Justifica la teva resposta.
Identifica a partir del que representa aquesta pintura els trets principals de la medicina a la Illustraci i assenyala-les.
24
Explica amb les teves paraules per qu s important fer un anlisi d'histocompatibilitat, a l'hora d'assignar el trasplantament d'un rgan, entre el donant i el receptor.
visi ms vitalista - davant el mecanicisme renaixentista Importncia en la descripci de les estructures anatmiques humanes Introducci del mtode cientfic especialitzaci en les diferents branques cientfiques grans avanos tecnolgics i gran transmissi de la informaci--> formaci de les acadmies
L'acci de l'MHC s essencial en el desenvolupament tant de la resposta immunitria humoral com cellular. Sn unes protenes que tenen un paper molt important en la discriminaci entre all que s propi i all que s estrany i cal combatre. En aquests casos les molcules HLA funcionen com antgens i poden acabar desencadenant una resposta immunitaria en el receptor,
provocant aix el rebuig del trasplant.
25
6.2. GUIA DELS RECURSOS PELS ALUMNES: 6.2.1. Recursos mtodes de diagnosi (A2):
RAYOS X Son una forma de radiacin electromagntica, tal como la luz visible. Una mquina de rayos X enva partculas de estos rayos a travs del cuerpo. Las imgenes se registran en una computadora o en una pelcula.
Las estructuras que son densas, como los huesos, bloquearn la mayora de las partculas de rayos X y aparecern de color blanco.
El metal y los medios de contraste (tintes especiales utilizados para resaltar reas del cuerpo) tambin aparecern de color blanco.
Las estructuras que contienen aire se vern negras, y los msculos, la grasa y los lquidos aparecern como sombras de color gris.
FORMA EN QUE SE REALIZA EL EXAMEN El examen se realiza en la sala de radiologa de un hospital o en un consultorio mdico. La forma en que usted deba posicionarse depender del tipo de radiografa que se est haciendo. Se pueden necesitar varias tomas radiogrfcas. Es necesario que usted permanezca quieto cuando se est tomando una radiografa, ya que el movimiento puede provocar imgenes borrosas. Puede que le soliciten que contenga la respiracin o que no se mueva durante uno o dos segundos cuando se est tomando la imagen. PREPARACIN PARA EL EXAMEN Antes de la radiografa, comntele al equipo mdico si est o puede estar embarazada o si tiene un DIU. El metal puede causar imgenes borrosas. Usted necesitar quitarse todas las joyas y posiblemente deba usar una bata hospitalaria. La forma en que se hace el examen depende del tipo especfico de radiografa. LO QUE SE SIENTE DURANTE EL EXAMEN Las radiografas son indoloras. Sin embargo, algunas posiciones del cuerpo necesarias durante una radiografa pueden causar molestia temporal. RIESGOS Los rayos X se monitorean y se regulan para que uno reciba la cantidad mnima de exposicin a la radiacin que se necesita para producir la imagen. Para la mayora de las radiografas convencionales, el riesgo de cncer o de defectos es muy bajo. La mayora de los expertos opinan que los beneficios de las imgenes radiogrficas apropiadas superan enormemente cualquier riesgo. Los nios pequeos y los fetos son ms sensibles a los riesgos de los rayos X. Comntele al mdico si cree que podra estar embarazada. BIOPSIA QU ES Las biopsias son anlisis que se realizan para examinar un tejido o clulas de una parte del cuerpo. Se puede realizar con un corte o un raspado de una zona pequea de tejido o extrayendo una muestra de tejido por medio de una aguja y una jeringa. En algunos casos, las biopsias con agujas se realizan en el departamento de radiologa para poder ver el tejido con una ecografa o una tomografa computada (tambin denominada "tomografa axial computada" o,
26
simplemente, "tomografa") y determinar con exactitud en qu lugar insertar la aguja. Otras biopsias se realizan insertando un telescopio diminuto en el interior del organismo; por ejemplo, la insercin de un endoscopio en el esfago y el estmago, o un laparoscopio en el abdomen. En otros casos, es posible que sea necesario realizar una ciruga para acceder al rgano del cual se debe realizar una biopsia (este procedimiento recibe el nombre de "biopsia abierta"). POR QU SE REALIZA Los mdicos solicitan biopsias cuando estn preocupados por un problema en un rgano en particular. Las biopsias se realizan para detectar enfermedades o afecciones, como una infeccin, inflamacin o cncer. Algunos de los rganos en los que se suelen realizar biopsias incluyen la mdula sea, el hgado, riones, ganglios, linfticos, piel, esfago, estmago y otras partes del aparato digestivo, as como el tejido muscular. OBTENCIN DE LOS RESULTADOS El tejido es examinado en un microscopio por un patlogo (un mdico con experiencia en interpretar las muestras de biopsias), quien informar a su mdico para que pueda revisar los resultados con usted. En una emergencia, los resultados de una biopsia suelen estar listos rpidamente. De lo contrario, suelen demorar varios das. En la mayora de los casos, los resultados no se pueden entregar directamente al paciente o a la familia en el momento del examen. Si se sospecha que existe una infeccin, se enva un cultivo al laboratorio y los resultados suelen estar listos en 48 horas. El mdico puede comenzar el tratamiento con antibiticos mientras espera los resultados. RIESGOS Las biopsias se consideran un procedimiento seguro con riesgos mnimos. En la mayora de los casos, no surgen complicaciones. En algunos casos, es posible que el paciente sienta molestias o dolor en el lugar de la biopsia durante uno o dos das. Con muy poca frecuencia, puede haber infecciones o hemorragias. En casos excepcionales, la anestesia puede provocar complicaciones (como frecuencia cardaca irregular, problemas respiratorios y reacciones alrgicas a los medicamentos). Los riesgos dependen del tipo de procedimiento, el estado del paciente y el tipo de anestesia que se utiliza. GAMMAGRAFIA http://www.greenhosp.org/upload/docs/FactSheets/Spanish/radiology_nuclear.pdf ECOGRAFIA http://www.greenhosp.org/upload/docs/FactSheets/Spanish/radiology_ultrasound.pdf ENDOSCOPIA https://www.greenhosp.org/upload/docs/FactSheets/Spanish/gastro_colonoscopy.pdf https://www.greenhosp.org/upload/docs/FactSheets/Spanish/gastro_endoscopy.pdf
27
ELECTROMIOGRAFIA Es un examen que verifica la salud de los msculos y los nervios que controlan los msculos. Ver tambin: Examen de la velocidad de conduccin nerviosa FORMA EN QUE SE REALIZA EL EXAMEN El mdico introducir un electrodo de aguja muy delgado a travs de la piel dentro del msculo. El electrodo en la aguja detecta la actividad elctrica liberada por los msculos. Esta actividad aparece en un monitor cercano y se puede escuchar a travs de un parlante. Despus de la colocacin de los electrodos, a usted le pueden solicitar que contraiga el msculo, por ejemplo, doblando el brazo. La actividad elctrica observada en el monitor suministra informacin sobre la capacidad del msculo para responder cuando se estimulan los nervios que van a dichos msculos. Generalmente, se lleva a cabo un examen de la velocidad de conduccin nerviosa junto con una electromiografa. PREPARACIN PARA EL EXAMEN Generalmente, no se requiere preparacin especial. Evite el uso de cualquier crema o locin el da del examen. Comntele a la persona que est realizando el examen si usted est tomando cualquier anticoagulante. La temperatura corporal puede afectar los resultados de este examen. Si hace mucho fro afuera, espere en un cuarto tibio por un rato antes de que se lleve a cabo el examen. LO QUE SE SIENTE DURANTE EL EXAMEN Se puede sentir algo de dolor o molestia cuando se introducen los electrodos, pero la mayora de las personas son capaces de completar el examen sin mayor dificultad. Posteriormente, el msculo puede estar sensible o presentar hematomas por unos cuantos das. RAZONES POR LAS QUE SE REALIZA EL EXAMEN Una electromiografa se emplea con mayor frecuencia cuando las personas tienen sntomas de debilidad y la evaluacin muestra deterioro de la fuerza muscular. Este examen puede ayudar a diferenciar entre debilidad muscular causada por lesin de un nervio fijado a un msculo y debilidad debido a trastornos neurolgicos. VALORES NORMALES Normalmente hay muy poca actividad elctrica en un msculo en reposo. Introducir las agujas puede causar alguna actividad elctrica, pero una vez que los msculos se calman, se debe detectar muy poca actividad de este tipo. Cuando usted flexiona un msculo, la actividad comienza a aparecer. A medida que usted contrae ms el msculo, la actividad elctrica se incrementa y se puede observar un patrn. Este patrn le ayuda al mdico a determinar si el msculo est respondiendo como se debe.
28
TERMOGRAFIA http://www.nivelatermografia.net/blog/16-aplicaciones-de-la-termografia-en-medicina/ TAC https://www.greenhosp.org/upload/docs/FactSheets/Spanish/radiology_ct.pdf RESSONNCIA MAGNTICA https://www.greenhosp.org/upload/docs/FactSheets/Spanish/radiology_mri.pdf
6.2.2. Recursos anlisi de sang (A3):
L'Hemograma cont la segent informaci: Nombre de leuccits
Valor normal entre 3.500 i 11.000/mL. Els glbuls blancs o leuccits sn cllules de defensa que circulen per el torrent sanguini. Existeixen varis tipus:
Neutrfils: Valor normal entre 2.000 i 7.500/mL. Sencarreguen datacar a les substncies estranyes (bacteris, agents externs...) que entren a lorganisme. En situacions dinflamaci o infecci, el seu nombre augmenta en sang.
Limfcits: Valor normal entre 1.000 i 4.500/mL. Augmenten en infeccions per virus o parsits. Tamb en alguns tumors o leucmies.
Moncits: Valor normal entre 200 i 800/mL. Augmenten sobretot en infeccions produdes per parsits o virus.
Eosinfils: Augmenten en malalties produdes per parsits, allrgies i virus.
Disminueixen: Quan la medulla ssia no pot produir cllules, per estar ocupat el
seu espai o inhabilitada la seva funci degut a agents infecciosos. Greus infeccions, si lagent agressor s ms fort i produeix la mort
dels leuccits. Alguns medicaments que produeixen toxicitat sobre la medulla
ssia com els quimioteraputics.
Nombre dhematies: Valor normal entre 4.300.000 i 5.900.000/mL Els glbuls vermells sencarreguen del transport de lhemoglobina i de loxigen. Xifres per sobre poden indicar:
o Tabaquisme: el tabac disminueix loxigen en la sang i sestimula la producci de glbuls vermells.
o Insuficincia respiratria: Si hi ha poc oxigen per altres motius, com una bronquitis crnica, tamb sestimula la producci.
o Viure en zones elevades: Lincrement est relacionat amb la pressi atmosfrica i la falta doxigen.
29
Xifres per sota indiquen: Anmia: Causada per falta de ferro, vitamina B12 o cid flic, sagnat excessiu o malaltia de la medulla ssia.
Hemoglobina Valor normal entre 12,5 i 17 gr/L s una protena que es troba a linterior dels glbuls vermells i que transporta loxigen al seu interior. Els nivells per sobre o per sota indiquen el mateix que en el nombre de glbuls vermells. Quan la quantitat dhemoglobina discrepa amb el nombre de glbuls vermells, el pacient pateix talassmia.
Volum corpuscular mitj
Valor entre 78 i 100 fL Indica la mida dels glbuls vermells.
o VCM alt: indica que els glbuls vermells sn grans, degut a un dficit de vitamina B12 o dcid flic, o quan hi ha un elevat consum dalcohol.
o VCM baix: indica glbuls vermells petits. Es produeix per la talassmia i el dficit de ferro.
Hemoglobina corpuscular mitja
Valor normal entre 27 i 32 pg Indica la quantitat dhemoglobina que hi ha a cada glbul vermell. En certa manera ens diu com de vermells sn els eritrcits.
o HCM alt: dficit de vitamina B12, cid flic. o HCM baix: dficit de ferro o talassmia.
Plaquetes
Valor normal entre 130.000 i 450.000/mL. Sn cllules de la sang encarregades de lhemostsia, el procs que realitza lorganisme per aturar lhemorrgia que pot generar una lesi. Augmenten quan:
o Hi ha una reacci a una malaltia o en casos dhemorrgia aguda.
o Hi ha patologies de la san que es caracteritzen per tenir un nombre de plaquetes per sobre de lhabitual.
Disminueixen quan: o Hi ha infeccions molt greus, que poden reduir el nombre de
cllules que es produeixen a la medulla ssia. o Lindividu t substncies que destrueixen les seves prpies
plaquetes, ja que no les reconeix com a seves. La malaltia sanomena prpura trobocitopnica idioptica i s ms freqent en dones jove. Si les xifres baixen per sota dels 10.000/mL, hi ha risc de sagnat espontani.
o Existeix una activitat excessiva de la melsa. En situacions en les que creix de mida i treballa ms del compte, produint una disminuci de les cllules.
Velocitat de Sedimentaci
Valor normal per sota de 20mL/h
30
Es relaciona amb la tendncia que tenen els glbuls vermells a formar acumulacions i amb la quantitat de protenes que hi ha al plasma. Augmenta quan:
o Hi ha infeccions o Hi ha malalties inflamatries crniques com el lupus,
polimilgia.. o Es pateix anmia.
Altres proves bioqumiues informen del segent:
Glucosa Valor normal entre 70mg7dL i 110 ml/dL Mesura la quantitat daquest sucre que circula per la sang. Augmenta:
o Pacients amb diabetis. o Xifres per sobre de 110mg/dL per per sota de 126mg/dL
poden indicar tolerncia a la glucosa, que en molts casos indica pre-diabetis.
o Alguns medicaments afavoreixen laugment de glucosa. o Algunes malalties que produeixen excs de corticoides poden
augmentar la glucosa en sang. Disminueix:
o En casos de dej prolongat. o Excs de medicaci per diabetis. o Alguns tumors produeixen un augment dinsulina en la sang,
que fa que el sucre baixi. Molt poc freqents.
Creatinina Valor normal entre 0.6 i 1.2 mg/dL s una protena derivada del mscul que circula per la sang i selimina a travs de lorina. Amb ella es valora la funci dels ronyons. Augmenta:
o Quan el rony no funciona correctament. La persona pot estar poc deshidratada, pot tenir problemes de rony o a les vies urinries.
o Pot estar per sobre en individus molt musculats, sense que aix indiqui malaltia.
Disminueix: o En individus desnodrits.
Urea
Valor normal entre 10 i 40 mg/dL s una altra mesura de la funci renal i tamb del grau dhidrataci i de la massa muscular. Augmenta:
o Quan hi ha insuficincia renal, deshidrataci i en individus amb molta massa muscular.
o La urea s producte de la degradaci de lhemoglobina, per tant si hi ha sagnat digestiu, sabsorbeix per lintest i es pot detectar en xifres altes en sang.
Disminueix: o En persones amb poca massa muscular.
31
cid ric Valor normal entre 3.4 i 7 mg/dL s el producte final del metabolisme dalguns aminocids. Selimina fonamentalment per lorina. Augmenta:
o Degut a una dieta abundant en aliments rics en protenes. o Quan hi ha un recanvi cellular rpid (com per exemple, en els
tumors). o Desprs de realitzar un exercici extenuant.
Colesterol
Valor normal entre 0 i 200 mg/dL s el lpid o greix que circula per la sang i que tamb es troba present en altres teixits com el cervell i el fetge.
- Colesterol total: No s exactament la suma dels altres dos colesterols. Si la xifra es troba entre els valors normals, el nivell de greixos de lorganisme s bo.
- Colesterol LDL o dolent: Els nivells alts sassocien a un major risc dinfart de miocardi i altres malalties cardiovasculars. Es recomanen nivells per sota dels 100 mg/dL.
- Colesterol HDL o bo: Les xifres elevades sn protectores del sistema cardiovascular, de manera que no noms interessa tenir-lo alt sin que lobjectiu dalguns tractaments s que aquesta xifra selevi almenys per sobre dels 35 mg/dL.
Augmenta: o En persones que consumeixen dietes riques en greixos.
Disminueix: o Desprs de dietes severes o en persones desnodrides.
Triglicrids
Valor normal entre 0 i 150 mg/dL Sn un tipus de greix que circula per la sang. Augmenta:
o Consum de dietes riques en greixos o Amb la ingesta elevada dalcohol i tabac o Hi ha famlies que tenen hipertrigliceridmia familiar
(heretada).
Bilirrubina Valor normal entre 0,2 i 1 mg/dL s un pigment que semmagatzema a la vescula i selimina per la bilis al tub digestiu. Es fa servir per valorar la funci de la via biliar i del fetge. Augmenta:
o En malalties del fetge com hepatitis. o En patologies de la via biliar, com les obstruccions per pedres
en la vescula. o En casos duna fort destrucci de glbuls vermells.
32
Transaminases Sn enzims que es troben a linterior de les cllules heptiques. Existeixen tres tipus principals i serveixen per mesurar la funci del fetge. Valors normals: GOT-ALT: 0 i 37 U/L GTP-AST: 0 i 41 U/L GGT: 11 i 50 U/L Augmenta:
o Hepatitis per virus. o Fetge gras. En persones obeses es pot acumular el greix en el
fetge i aix augmenta les transaminases. o El consum dalcohol pot produir la inflamaci del fetge i que es
manifesti per mostrar una GOT i GGT ms altes. o Lesions que ocupen lespai, quists i tumors poden produir un
augment de les transaminases. o En casos dobstrucci greu de la via biliar.
Fosfatasa alcalina
Valor normal entre 40 i 129 U/L. s un enzim present en diferents parts de lorganisme, com el fetge, los o lintest. Augmenta:
o En obstruccions de la via biliar. o En malalties ssies, com inflamacions, infeccions o infiltracions
tumorals. o Pel creixement ossi, els nens solen tenir la fosfatasa alcalina en
nivells ms elevats durant letapa de creixement. o Desprs duna fractura ssia. o En el raquitisme, una malaltia deguda al dficit de vitamina D
que dna lloc a alteracions com els trastorns esqueltics. o Pel consum dalguns medicaments, com els que es prenen per
epilpsies o anticonceptius. Disminueix:
o En la desnutrici.
33
TAULA RESUM:
VALORS NORMALS AUGMENT DISMINUCI
HOME AMBDS DONA
Hematies 5 milions
300.000
45
milions300.000 Policitmia Anmia
Hemoglobina 14-18 g/ml 12-16 g/ml Policitmia,
deshidrataci Anmia
Valor
hematcrit
38-54% de
cllules 36-47% cllules
Prdues
aquoses Anmia
Leuccits 5.000-
10.000 Infeccions
Grip, febres tifoidees,
intoxicacions
Basfils 0-1%
Eosinfils 1-3% Parasitosis,
allrgies Infecciones agudes
Neutrfils 40-60% Infeccions
agudes
Limfcits 20-40% Infeccions
crniques Adenopaties
Moncits 4-8% Infeccions
crniques Agranulocitosis txica
Plaquetes 150.000-
300.000 Dificultat de coagulaci
Velocitat de
sedimentaci
1 hora 0-10 Reumatisme,
carditis,
infeccions,
embars
Policitmia, cirrosis,
hepatopaties, anafilaxis 2 hora 10-20
Urea 15-40
mg/dl
Nefritis,
obstrucci
prosttica
Insuficincia heptica
cid ric 2-7 mg/dl Gota, nefritis,
neuritis
Glucosa 80-120
mg/dl
Diabetis,
hipertirodisme Hiperinsulinisme
Colesterol 140-250
mg/dl
Diabetis
arteriosclerosis Debilitat, anmia, septicmia
Triglicrids 74-150
mg/dl
Albmina 35-55 g/dl Sntesis proteica defectuosa
Bilirubina 03-1mg/dl Ictercia
Transaminases
Fins 35
unitats/
litre
Infart, cirrosis
34
6.2.3. Rbrica de coavaluaci (A4):
Excellent (4) Notable
(3) Suficient
(2) Insuficient
(1)
Nota
Gru
p 1
Gru
p 2
Gru
p 3
Gru
p 4
Gru
p 5
Estructura del Powerpoint
Estructura clara amb portada amb ttol, ndex i subttols a totes les diapositives.
Estructura bastant clara amb portada amb ttol i diapositives amb subttols
Portada amb ttol i falten alguns subttols de les diapositives.
No hi ha cap tipus d'estructura, no hi ha portada ni ttol principal i no es poden diferenciar correctament els continguts.
Format
Mida adequada per a la lectura i bons suports visuals (imatges o vdeos) que siguin representatius. No abusa dels efectes especials.
Mida adequada a la lectura pocs suports visuals representatius. no abusa dels efectes especials.
Mida inadequada per a la lectura, utilitza pocs suports visuals representatius i hi ha un excs d'efectes especials.
Mida inadequada per a la lectura, no hi ha suports visuals representatius i hi ha molta contaminaci visual pels efectes especials.
Sntesis de la informaci
No hi ha una sobrecrrega d'informaci. Les frases sn concises i amb els tems necessaris per a poder fer el desenvolupament oral.
No hi ha una sobrecrrega d'informaci. Les frases generalment sn concises per hi ha algunes frases llargues i amb alguns tems necessaris per a poder fer el desenvolupament oral.
La presentaci s massa llarga per hi ha un resum fet de la informaci. S'usen frases curtes i concises per el texs s molt descriptiu.
No hi ha una sntesi de la informaci i per tant la presentaci s molt llarga. hi ha massa text descriptiu de frases llargues i poc concises.
Contingut
El contingut s correcte sense errors ni mancances.
El contingut s generalment correcte per presenta algun error conceptual.
Part del contingut s erroni i presenta mancances conceptuals.
El contingut s majoritriament incorrecte i presenta molts errors i mancances.
Exposici oral
Ordenada, clara i amb un bon s del llenguatge cientfic.
Generalment ordenada, clara i amb un bon s del llenguatge per argumentar el que s'exposa.
No gaire ordenada i poc clara per es defensa bastant b el que s'exposa.
L'exposici no s adequada ni per l's del llenguatge ni per la forma d'organitzar-se a l'hora d'exposar.
Comentaris
35
6.2.4. Recursos per a trasplantament : QU S UN TRASPLANTAMENT I QU SUPOSA PER ALS PACIENTS? El trasplantament s la substituci d'un rgan malalt per un rgan sa procedent habitualment d'un donant cadver. Els rgans que es poden trasplantar sn els ronyons, el fetge, el cor, els pulmons, el pncrees i l'intest. El trasplantament s un tractament mdic molt complex, i l'nic tractament que necessita la solidaritat d'altres persones per dur-se a terme. Quan el metge o metgessa responsable creu que s el moment adequat, ho comunica al pacient que, un cop est assabentat i hi est d'acord, s inscrit a la llista despera per a trasplantament de lrgan en qesti. La gesti de les llistes despera s responsabilitat de lOCATT (Organitzaci Catalana de Trasplantaments), exceptuant el rony dadult, que en fa el seguiment el Laboratori dHistocompatibilitat de Catalunya, ja que el receptor idoni ve determinat pels resultats de l'anlisi d'una protena, lHLA (antgen leucocitari hum), que determina la compatibilitat immunolgica entre donant i receptor. Per als altres rgans s suficient conixer les dades de la malaltia de base, el grup sanguini, ledat, el pes, la talla o el permetre torcic. HLA s el nom que rep en humans el complex dhistocompatibilitat principal. Els gens del complex dhistocompatibilitat sn fonamentals en la defensa immunolgica de lorganisme en front als patgens i constitueixen la principal barrera de al trasplantament drgans i cllules mare. protenes codificades per als HLAs sn les que es troben a la part exterior de les cllules que sn niques a cada persona. Qualsevol cllula que mostra algun altre tipus dHLA s identificada com a no-prpia i per tant com a invasora, donant com a resultat el rebuig del teixit o rgan que contingui aquestes cllules. El rebuig s la resposta de lorganisme contra lrgan trasplantat a travs del sistema immunitari que s lencarregat de protegir-nos contra les infeccions. Per tal devitar el rebuig del nou rgan, sutilitzen els medicaments immunosupressors que debiliten la resposta immunitria de lorganisme i sintenta buscar el mxim grau dhistocompatibilitat entre donant i receptor per minvar la probabilitat de rebuig immunolgic analitzant els seus respectius grups sanguinis i protenes HLA. En els ltims anys, amb laparici de noves drogues immunosupressores, sha redut significativament el risc de rebuig, millorant la funci dels rgans implantats a curt i llarg termini. Hi ha diversos tipus de rebuig:
Rebuig hiperagut: comporta la prdua immediata de lrgan. Sintenta evitar amb les proves prvies al trasplantament i actualment s molt poc freqent.
Rebuig agut: t lloc en les primeres setmanes o mesos desprs del trasplantament. Amb la medicaci adequada sol revertir en la majoria de casos.
Rebuig crnic: desprs d'uns mesos o anys de funcionament. s devoluci lenta i pot arribar a causar la prdua de lrgan trasplantat.
Algunes vegades cal fer reingressos hospitalaris per tal de solucionar problemes mdics associats que solen solucionar-se, en la majoria dels casos, reajustant el tractament en base a la resposta clnica o una analtica.
36
Tamb es poden associar alguns efectes secundaris a l's dels immunosupressors, principalment complicacions infeccioses, metabliques (diabetis, dislipmia, osteoporosi, etc.), complicacions a nivell renal (insuficincia renal), complicacions de l'aparell cardiocirculatori (hipertensi arterial) i un increment en el risc de patir algun tipus de cncer (sobretot de pell i limfomes). Desprs del trasplantament cal seguir un tractament a base dimmunosupressors i seguir una srie de consells en relaci amb la dieta i els hbits de vida saludable. La persona trasplantada ha de seguir un tractament dimmunosupressors. Aquests medicaments shauran de prendre sempre, tot i que amb el temps la dosi necessria pot reduir-se. El compliment a lhora de prendre aquests medicaments s bsic per a lxit del trasplantament. La persona trasplantada ha destar atenta als senyals dalerta que puguin indicar algun tipus dinfecci o situaci de rebuig del nou rgan. El metge o metgessa li haur indicat quins solen ser els smptomes habituals. En relaci amb la dieta existeixen diversos aspectes que hauran de ser vigilats, com sn el nombre de calories, la sal, els sucres i els greixos.
37
6.2.5. Suport PowerPoint:
38
39
40
41
42
43
44
45
46
47
6.3. RECURSOS D'AVALUACI: 6.3.1. A2.1 Rbrica d'avaluaci diagnstics:
Insuficient Suficient Notable Excellent
Estructura
No hi ha hagut una
presentaci ordenada i
bsica dobjectius, continguts i conclusions
La presentaci dels
continguts no ha estat clara ni
ordenada. Shan esmentat objectius,
continguts i conclusions
Les conclusions no estan dacord amb els objectius
plantejats. La presentaci dels
continguts ha estat correcta.
El grup ha fet una correcta i ordenada
presentaci dels objectius, continguts
i conclusions del treball
Continguts
La informaci s incorrecte en
tota la presentaci o no
n'hi ha.
La informaci s errnia en alguns
punts i en manca.
L informaci s adequada per
en manca en alguns punts o
no n'hi ha excessiva
La informaci exposada s
correcte i adequada als
objectius de la presentaci
Qualitat informaci
No domina el contingut i s'ha
limitat a llegir les diapositives o el
material ofert pel professor.
Demostra tenir llacunes en el domini dels
continguts i hi ha errors
conceptuals. l'exposici s poc clara i ha d'estar
constantment llegint.
Demostra un domini elevat
dels continguts i els exposa
ordenadament. Ha de llegir algun
fragment de l'exposici
Demostra un domini tota dels continguts. els
exposa de manera ordenada i
estructurada sense llegir en cap
moment.
Llenguatge verbal El llenguatge emprat no s el correcte.
Hi ha mancances dexpressi i de
vocabulari.
El llenguatge s correcte i
adequat, en general.
Molt bona locuci, adequaci i s del
vocabulari especfic.
Adequaci del temps
Massa curt o massa llarg. Distribuci
irregular dels temps entre els
membres del grup
Distribuci equitativa, per temps total no ajustat. Temps
total ajustat, per distribuci irregular
Petita desviaci dels temps
parcials o totals.
Distribuci equitativa
i temps total ajusta
Respostes a preguntes posteriors
No han sabut respondre
correctament les preguntes desprs de lexposici
Noms han contestat part de
les qestions.
S, per falten arguments.
S, han contestat correctament.
48
6.3.2. R1: Comportament a l'aula:
Alumnes
Actitud durant la sessi
Temporitzaci de realitzaci de les
activitats
Tracten els temes
proposats a classe
Entrega i presentaci de
lactivitats Total
2 punts 2 punts 3 punts 3 punts 10 punts
1. 2. 3. 4. 5.
6. ...
0- gens; 1- poc; 2- fora; 3- molt
6.3.3. R2: treball en grup:
tems a valorar Grup... Puntuaci mxima
Han presentat el treball en la data establerta 1 El disseny del cartell s entenedor i creatiu 2
La informaci que cont s correcte 3
Sense errors gramaticals i ortogrfics 2
Han repartit les tasques equitativament 1 Han recorregut a fonts diverses per obtenir informaci
1
Total 10
0- gens; 1- poc; 2- fora; 3- molt
49
7. BIBLIOGRAFIA - all, L. e. (2010). Cincies pel Mn Contemporani, 1r Batxillerat. Mc Graw Hill,
Interamericana de Espaa S.L .
- American Cancer society. (s.f.). Cancer de pancreas guia detallada. Recuperado el 02 de 2014, de http://www.cancer.org/espanol/cancer/cancerdepancreas/guiadetallada/
- Associacin Espaola Contra el Cncer. (s.f.). Cancer de pancreas. Recuperado el 02 de
2014, de: https://www.aecc.es/SobreElCancer/CancerPorLocalizacion/cancerdepancreas/Paginas/Cancerdepancrea
s2.aspx
- Biblioteca Nacional de Medicina de los EEUU. (13 de 01 de 2014). MedlinePlus
informacin de salud para usted. Recuperado el 02 de 2014, de http://www.nlm.nih.gov/medlineplus/spanish/
- Febrer, J. L. (s.f.). Instituto de Historia de la Medicina y de la Cincia (Universitat de Valncia-CSIC). Obtenido de http://www.historiadelamedicina.org/multim.html
- Generalitat de Catalunya . (s.f.). Institut de Diagnstic per la Imatge. Recuperado el 02 de 2014, de http://www.idi.catsalut.net/
- Generalitat de Catalunya. (s.f.). Diagnstic per la Imatge. Recuperado el 02 de 2014, de http://www20.gencat.cat/portal/site/canalsalut/menuitem.ab8fdd1b26b3c4038674c210b0c0e1a0/?vgnextoid=e98db62c1f050310VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD&appInstanceName=default
- Generalitat de Catalunya. (s.f.). Donaci i Trasplantament. Recuperado el 02 de 2014, de http://www20.gencat.cat/portal/site/canalsalut/menuitem.41e04b39494f1be3ba963bb4b0c0e1a0/?vgnextoid=63f855719d7cd210VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=63f855719d7cd210VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default
- Generalitat de Catalunya. (s.f.). Xarxa Telemtica Educativa de Catalunya. Obtenido de http://www.xtec.cat/web/curriculum/bancderubriques
- Ministerio de Educacin y Cultura - Gobierno de Espaa. (s.f.). El Reino A nimal - 1 de
Batxillerato. Recuperado el 02 de 2014, de http://recursostic.educacion.es/ciencias/biosfera/web/alumno/1bachillerato/animal/analis.htm
- Raquel Barba, L. P. (s.f.). Elmundo.es SALUD. Recuperado el 02 de 2014, de
Mundointeractivo, SA: http://www.elmundo.es/elmundosalud/especiales/2005/05/analisis_sangre/celulas/gl_blancos.html
- Universidad Catlica de Chile. (s.f.). Apuntes Historia de la Medicina. Obtenido de http://escuela.med.puc.cl/publ/historiamedicina/Indice.html
- Wikimedia Fundatio, Inc. (25 de 01 de 2014). Wikipedia. Obtenido de http://ca.wikipedia.org/wiki/Hist%C3%B2ria_de_la_medicina
Recommended
