Download pdf - Viu Cornellà - juny 2015

- -

www.elginjoledicions.com

NÚM. 94 · juny '15 [email protected]

LA REVETLLA DE SANT JOAN A LA BODEGUETA DEL MUSEU - FIRA TAPA DE L’HOSPITALET - ELS

CASALS D’ESTIU I LA LUDOTECA D’AIGUA DEL MUSEU AGBAR - ENTREVISTA A DANIEL SANTIÑO

Sant Joan a la Bodegueta del Museu!

Una tarda al... campus de l’Hoquei Club Esportiu Cornellà

VIU CORNELLÀ

Revista gratuïta de societat i cultura

NÚMERO 94, JUNY DE 2015

[email protected]

Tel. 93 337 77 47

FOTO PORTADA: HOQUEI C.E. CORNELLÀ

DIRECTOR DE CONTINGUTS: T. DELGADO

PUBLICITAT: IVAN PUIG

IMPRESSIÓ: IMPRINTSA

Dipòsit Legal. B-20065-2005

EDITA: EL GÍNJOL EDICIONS, SL.

BRUC, 30 2n 08901 L'HOSPITALET

B-63785034

La redacció de Viu El Prat no coincideix necessàriament

amb l'opinió dels seus col·laboradors. 3

VIU

L’HO

SPIT

ALET

ED

ITO

RIA

L

WW

W.EL

GINJ

OLED

ICIO

NS.C

OM

AM

B E

L SU

PORT D

E:

EL VESTIT DE GALA

“L’educació és el vestit de gala per a assistir a la festa de la vida”, �� mexicà Miguel Rojas Sánchez. En teoria, a l’es-

tiu tenim més temps per millorar aquest vestit de gala. És l’estació que més ens canvia l’estat d’ànim, per bé i malament, i també la que ens regala més hores d’oci i més moments per a formar-nos.

Al Viu Cornellà parlem amb el Marc Serra, coordinador del campus esportiu de l’Hoquei Club Esportiu Cornellà, �� -tén formar sense preses ni ometre cap pas. Aquest és un error comú no només en estudiants, sinó també en pro-fessors als qui els sobra empenta i no acaben d’entendre que hi ha coses que sobreentenen que els seus alumnes no han de saber. Un professor de Dret a la informació a Periodisme podria caure en aquest parany, perjudicant l’alumnat.

“Mai vegis l’estudi com una obligació, sinó com una oportunitat per a penetrar en el bell i merave-llós món del coneixement”, deia Albert Einstein. És una excusa per provar les nostres habilitats i descobrir noves aptituds, per a sortir de la nostra zona de confort o, vist d’una altra manera, ampliar-la en un futur.

“La vida ha de ser una contínua educació”, defen-sava Gustave Flaubert. Amb més coneixement tindrem més preguntes i més ganes de resoldre-les, serem més actius i desperts.

A més, les noves tecnologies ens ajuden molt a formar-nos perquè si no volem o no podem assistir a classes presencials, tenim l’opció d’anar, més o menys al nostre ritme, però amb un calendari mínim (de proves). El tu-tor virtual ens ajudarà. Pot ser una bona opció per a qui treballi tot l’estiu que pot buscar algun curs en línia per a formar-se més.

ÍNDEX

A Viu Cornellà hem xerrat una bona es-tona amb el Marc Serra, coordinador del campus esportiu de l’Hoquei Club Esportiu Cornellà. L’excusa ha estat el campus que organitza el club per segon any consecutiu. Una oportunitat perquè els més menuts aprenguin a patinar mentre es diverteixen i els que siguin una mica més grans coneguin millor l’hoquei patins, un esport molt arrelat a Catalunya.

5.Una tarda al... CAMPUS DE L’HOQUEI CLUB ESPORTIU CORNELLÀ

5

VIU

COR

NELL

À

Text TONI DELGADOFotos HOQUEI CLUB ESPORTIU CORNELLÀ

Marc Serra (Barcelona, 1976) és l’entrenador de l’equip infantil i el coordi-

nador del campus d’estiu de l’Hoquei Club Esportiu Cornellà. Qui sap si en sorgirà algun o alguna capaç d’arribar a l’elit d’un esport amb molta tradició a Catalunya, amb el Barça com a ac-tual campió de la Lliga Europea i el Reus Deportiu com a subcampió de la Copa CERS. El que sí que és segur és que s’ho passaran pipa en “un esdeve-niment integrador pensat perquè prac-tiquin esport i es formin. El podríem veure com un casal esportiu”.

—Com és una jornada al campus?Hi ha dos grups: els nens i nenes petits que han patinat poc o gens fan el curs d’iniciació; mentre que el de base està dirigit als qui tenen nocions de patinat-ge o són practicants d’hoquei. Els petits comencen fent patinatge en una pista del Pavelló Espai Esportiu Sant Ildefons i, mentrestant, els grans realitzen jocs a la pista de sota. Quan els petits aca-ben de patinar, fan jocs o tallers dirigits, i els grans enceten el campus d’hoquei. Entre una cosa i una altra, hi ha l’esmor-zar.

—Quins tipus de jocs fan els grans i els petits?Els grans fan jocs amb pilotes, poden jugar a pixi, a futbol, bàsquet... I els pe-tits, a tocar i parar... No deixa de ser una mena d’escalfament. Als més menuts se’ls proposen activitats no tan compe-titives i més participatives, sigui amb pilota o sense.

—El primer pas, per tant, és aprendre a patinar. Amb els petits, bàsicament, fas patinat-ge. Al començament no toquen l’estic,

sinó que els poses patins i fan circuits: els dius que girin, patinin de dretes i d’esquerres, que vagin a recollir materi-al a la pista. Es tracta, fonamentalment, que aprenguin a bellugar-se amb els pa-tins als peus. D’aquest campus podria sortir algú que es volgués dedicar al pa-tinatge artístic. Amb els grans intentem potenciar i desenvolupar la tasca que fan durant l’any en els seus clubs. Tre-ballem la tècnica individual, de patins, d’estic i la col·lectiva. —Quan es fa el campus esportiu de l’Hoquei Club Esportiu Cornellà? La primera setmana és la del 29 de juny, i la següent, la del 6 de juliol. Si ens ho demanen unes quantes famílies, existeix la possibilitat d’acollir els nens i nens a partir de les vuit del matí [el campus co-�� la tarda]. Dinem, en dos torns, i després els donem el berenar. D’aquí surten dut-xats i cap a casa.

—Els embruteu, més aviat s’embruten, i els torneu nets. Exacte. Tornen a casa cansats i con-tents. Després de dinar hi ha un moment de més tranquil·litat. N’hi ha que pinten, altres juguen a cartes, els més moguts es posen a jugar a futbol, a bàsquet... És temps gairebé de pati lliure. Quan veiem que ja estan descansats, fem el canvi a l’escola que hi ha al costat, i hi fem, bàsicament, jocs col·lectius a l’aigua, a l’escola comunicada amb el pavelló.

—Com els feu perdre la por a patinar? Posar-li els patins a una criatura és un acte divertit. Per a ells, és una joguina més, sobretot si són molt petits. És una novetat. Són com unes bambes amb ro-des i que em poden fer anar més ràpid. Són patins amb les rodes més amples, així que no els costa gaire caminar so-bre els patins. Ho agafen de seguida, i, a més, tenen la seguretat de comptar sempre amb una persona al seu costat.

Marc Serra: “Posar-li els patins a una criatura és un acte divertit”

Nens i nenes participants del campus esportiu de l’Hoquei Club Esportiu Cornellà de 2014.

una tarda al...

—I com els apropeu a l’estic? Em sembla molt complex pati-nar a tota velocitat controlant la pilota. No posem de seguida un estic a les mans d’un nen perquè primer ha de dominar la tècnica del patinatge. Quan se senti segur amb els patins, aleshores ja estarà preparat per a co-mençar a jugar amb la pilota. De fet, al campus els petits ni �� -perimentin. Juguen en una zona determinada amb la pilota i sense patinar molt.

—Els jugadors d’hoquei tenen molts vicis? Als partits de bàs-quet veus jugadors amb una mecànica de tir peculiar i que no saben llençar els tirs lliures. Passa el mateix amb l’ho-�� més o menys precisió. Això passa, crec, en tots els esports. La base és el patinatge: si una criatura patina bé, correrà més que els altres. Cal que aprengui a patinar. Després, com a entrenador, ja li aniràs cor-regint la tècnica. Sense presses.

—Cal que conegui molt bé l’estic. El primer que han de fer amb un estic és saber passar-se la pilota entre ells. No poden començar a xutar i aixecar la pilota. Abans han de saber com s’agafa l’estic, com han de dirigir la pilota... Després, quan ja tinguin la tècnica del xut, ja apren-dran a aixecar la pilota. Si vols córrer molt, és quan s’agafen els vicis i no assimiles bé la tècnica.

—Però tot comença, com deies abans, per patinar. Has de conèixer els patins, saber com col·locar el cos per a girar per a sortir més ràpid. Si surts arrencant de tacs, ho faràs molt més ràpid que sobre les quatre rodes. Amb l’estic passa, més o menys, el mateix. Si l’agafes malament, no tindràs una bona posició del cos i no xutaràs fort i/o no anirà en la direcció que vulguis ni podràs dirigir bé una passada.

—Quantes places hi ha i el límit d’inscripció?Com a molt tenim 20 places per al campus d’iniciació i 20 per al campus d’hoquei base. Una setmana abans el millor és tenir els números el màxim encaixats possible, per organitzar la logística dels dinars, l’assegurança, la previsió del material per als tallers i els jocs... Si algú s’hi apunta a última hora, no hi ha problema.

—Com va funcionar l’experiència l’any passat? Va ser el primer any que vam fer el campus de matí i tarda. La resposta va ser molt bona. Vam superar les nostres previsions. S’hi van apuntar força jugadors del club, que van quedar con-tents. Això és bàsic.

—Quants monitors hi ha per grup?Depèn del nombre d’inscrits. Hi ha un monitor i un responsa-ble per cada sis nanos del curs d’iniciació, i un responsable i un monitor per cada vuit en l’altre. I després estic jo com a coordinador.

culturauna tarda al...

L'amistat.

6

VI

U CO

RNEL

LÀ

Instruccions. (passa a la pàgina 8)

cultura

(ve de la pàgina 6)

una tarda al...

Porters.

8

VI

U CO

RNEL

LÀ

Patinar.

—Aquests nens, més enllà de practicar l’hoquei, el seguei-xen a la tele? Van a veure partits, siguin de la categoria que siguin?Els més petits, els que no juguen o no han jugat mai, no. Els més grans... Estem parlant de nanos que, com a molt, tenen 12 anys. Potser també juguen a futbol, a bàsquet.. Sí que po-den anar a veure un partit d’hoquei puntualment, però no en són seguidors.

—Què és el que et va atreure de l’hoquei?Tinc 38 anys i vaig començar amb sis al multiesportiu de les tardes. Em feia gràcia jugar a aquell esport en què havia d’anar darrere d’una pilota amb un pal de plàstic.

—On has jugat?Només al Club Esportiu Laietà. Vaig començar a fer-ho amb �� !�� "�quan ets dels grans del grup, destaques, i si ets dels petits, t’hi has d’esforçar més. Vas cremant totes les etapes i quan tens vint i escaig anys i veus que la gent [més] jove ve molt forta et dius potser és el moment de deixar-ho. I, de fet, així va ser.

—Sempre havies tingut molt clar que acabaries d’entrena-dor? La veritat és que no. Ja fa 15 anys que ho sóc. Un dia ho pro-#��$�� #��%��punt d’autodidacta, ja que vas aprenent dels entrenadors que tens. Estàs col·laborant en la formació de persones i veu-re que els jugadors estan contents és una gran satisfacció.

—L’entrenador, sobretot en etapes de formació, ha d’adaptar el seu discurs als jugadors. No tots reaccionen igual davant del mateix missatge. Un entrenador ha de tenir força psicologia i saber observar els xavals perquè cada un et facilita uns missatges que has de ser capaç de llegir. Potser està en un moment en què necessita que ningú l’emprenyi. Has de saber ser exigent, corregir, però sense destacar només les coses que està fent malament, sinó també allò que fa bé.

—Com valores la temporada de l’equip que dirigeixes, l’infan-til de l’Hoquei Club Esportiu Cornellà?D’èxit. No vam començar massa bé, però hem anat de menys a més i hem acabat molt forts i jugant la Copa Federació, on vam acabar tercers.

—Està molt bé. Estem molt satisfets. És un equip amb molt potencial, amb nanos molt treballadors i disciplinats. Els exigeixes i et res-ponen. Arribar a la Copa Federació no és gens fàcil. Només ho aconsegueixen quatre equips. És una espècie de Final Four. §

En el període 2012-2015, la Diputació de

Barcelona ha invertit 5,8 MEUR per mi-llorar les contencions de seguretat per als motoristes a la xarxa viària, xifra que su-posa dues vegades la inversió total rea- �� 2011. Aquestes ac-�� que actualment hi ha 596 quilòmetres de carreteres que

són segures per als motoristes, el que suposa un 40% de la xarxa viària interur-bana de la Diputació.

��de vehicles de dues rodes, majoritària-ment motocicletes, ocupa cada vegada més una proporció major en el conjunt �� de la xarxa de car-reteres locals. Però ��

�� protegir tant els mo-toristes com la resta ��!��de dues rodes, per-��"� �!�� directe del motorista contra els suports de les barreres la- terals de la carretera i eviten també que el motorista passi per �� -ca i impacti contra ��#��#$��pel desnivell protegit per la contenció.

Avui, tots els projectes que incorporen contencions de vehi-cles contemplen les corresponents cor-reccions per a mo-toristes. Però encara hi ha molts trams de carreteres que es van fer abans de la normativa actual i, per això, necessiten una actuació per instal·lar els SPM. Els projectes dels SPM i de barreres actu-en sobre carreteres

senceres i es priorit-zen aquelles vies que presentin un índex de sinistralitat més ��!��moto i, en aquelles vies sense acciden-talitat registrada, �� &� ��prioritza segons els nivells de trànsit. Són, una aposta per la seguretat dels mo-toristes en particular i dels conductors en general.

Redacció

596 quilòmetres segurs per als motoristes

Implementació dels Sistema de Protecció de Motoristes (SPM) per part de la Diputació de Barcelona

Els Sistemes de Protecció per a Motoristes (SPM) són efectius per reduir la sinistralitat, minimitzar les conseqüències d’una possible sortida de la via, fer menys greus les lesions als motoristes i, de manera general, millorar les característiques físiques de les infraes-tructures viàries, i incrementar les condicions d’ús, confort i seguretat.

Sistema de Protecció per a Motoristes (SPM) instal·lat a la carretera BP1101 al Bruc Foto: Diputació de Barcelona

sabies que...

El seny d’Enric Prat de la Riba

sabies que...

Text TONI DELGADO

“Nosaltres vèiem l’esperit nacional, el caràcter nacio-nal, el pensament nacional;

vèiem el Dret, vèiem la llengua; i de llengua, Dret i organisme, de pensament i caràcter i esperits nacionals, en trèiem la Nació, això és, una societat de gent que parlen una llengua pròpia i tenen un ma-teix esperit que es manifesta nu i característic per sota de la varietat de tota la vida col·lectiva. I vèiem més: vèiem que Catalunya tenia llengua, Dret, art propis; que tenia un esperit nacional, un caràcter na-cional, un pensament nacional; Ca-talunya era, doncs, una nació. I el sentiment de pàtria, viu en tots els catalans, ens feia sentir que pàtria i nació eren una mateixa cosa, i que Catalunya era la nostra nació, igual que la nostra pàtria”. Ho escrivia Enric Prat de la Riba (Castellterçol, Vallès Oriental 1870-1917), en el seu famós assaig La Nacionalitat Catala-na (1906). Fou el primer president de la Mancomunitat de Catalunya, del 6 d’abril de 1914 al 14 de maig de 1917.

Aprovada el gener de 1914, la Mancomunitat va ser una entitat de gestió, però amb competències limi-tades, que englobava el Principat per primer cop en 200 anys. El seu princi-pal àmbit d’actuació va ser la cultura, i Enric Prat de la Riba, l’impulsor de-cisiu del Consell d’Investigació Peda-gògica, la Biblioteca de Catalunya, les biblioteques populars, l’Escola Supe-rior d’Agricultura, la de Bibliotecàries, ��& ��%��*��#�� $�+ ��de l’Institut d’Estudis Catalans, que havia fundat el 1907. Durant aquesta

etapa, Enric Prat de la Riba va pro-moure l’extensió de la xarxa telefò-nica, de camins veïnals i carreteres secundàries, va modernitzar la Casa de la Maternitat...

Fill d’hisendats, Enric Prat de la Riba havia estudiat lleis a Barcelo-na (1887-1893) i s’havia doctorat a Madrid (1894). El 1895 va participar en l’Acadèmia de Jurisprudència i Le-gislació de Barcelona, i dos anys des-��<��#��ser president i secretari de la secció �� =��abans havia estat triat secretari de la junta de la Unió Catalanista i va inter-venir en la preparació i debats de la seva assemblea de Manresa que va aprovar les Bases per a la constitu-

ció regional catalana,�� les Bases de Manresa. Un projecte d’Estatut d’Autonomia que defensa-va el poder regional de Catalunya, la necessitat de comptar amb corts pròpies i tenir el català com a llengua única.

Col·laborador a La Renaixença, Les Quatre Barres o La Veu de Catalunya, Enric Prat de la Riba va provocar cert rebombori amb manifests com Al po-ble català i Als catalans. Inquiet i in-conformista, va ser membre del Cen-tre Escolar i de la Lliga de Catalunya, i va impulsar l’efímer Centre Nacional <��+��%��*��>��?�-putació de Barcelona. Eugeni d’Ors el coneixia com a “seny ordenador de Catalunya”. § 1

0

VIU

CORN

ELLÀ

12

V

IU C

ORNE

LLÀ

gastronomia

(passa a la pàgina 14)

Text TONI DELGADO Fotos INMA QUESADA

Té l’escriptori ple de coses, però tot està al seu lloc: el portàtil; una agenda i una llibreta; dues pàgines manuscrites i dues amb Excels; un pot amb retola-

dors i bolígrafs; les claus de la moto; i la portada i la contra-portada del díptic de la Fira Tapa de la Festa Major del barri Centre de l’Hospitalet. El seu lloc de treball el delata: en Dani Mateu, cap de producció de l’AGT (Associació de Gas-tronomia i Turisme del Baix Llobregat), és ordenat, metòdic i té una notable capacitat per a obrir i tancar fronts.

“Deixa’m dos minuts, que he de fer un parell de truca-des”, es disculpa. Són dies de viure al límit per a ell. Falten ��*��=��%��@��+��GK��GW�� X�� Y��Z�<��\��%�� Festa Major del barri Centre. L’èxit del format a Cornellà, El Y��^�#+��#��_^%��

LA PETJADA Al Dani Mateu la feina li exigeix ser previsor i intuïtiu, i tenir

molta mà esquerra: “sempre pot haver-hi un marge d’error i he de procurar que sigui el menor possible. Has de saber liderar un equip en moments d’estrès sense que ningú s’ata-

bali. Has de parlar amb tots els personatges que formen part de l’engranatge, des dels patrocinadors, els restauradors participants i els treballadors, perquè tot encaixi i no hi hagi sorpreses”.

@��$��`�� k��*�� \��%��" “el primer cop, l’estrena és, potser, el que deixa més petjada en un esdeveniment d’aquest tipus”. La responsabi-��*��*��#��+��*��>��X��$��%��_��Festes del Centre de l’Hospitalet.

PRODUCTES DE PROXIMITAT I DE TEMPORADAEn Dani Mateu m’avança quines seran les 11 tapes, “elabo-

rades amb productes de proximitat i de temporada”, que han perpetrat els set restauradors participants (Muxía, L’Ateneu, Espai Brotes, L’Hospi Stadium, Establiments Planes i La Clara) i que oferiran en dos torns (dissabte 20 de juny de 18.00 a 23.00 hores i diumenge 21, d’11.30 a 15.30). El tiquet de tres euros dóna dret a una consumició (quinto o aigua) i una tapa, i el de deu euros, a dues begudes i quatre tapes.

CINC SETMANES DE MARATÓY��_^%��>��>��

seguiment de totes les peces que conformen l’esdeveniment: “inclús un o dos dies abans cal assegu

Els secrets del primer Fira Tapa

de la Festa Major del barri Centre

gastronomia

w��$��{|��\��%��<��>��Y��

CÈNTRIC gastrobar Dinars i sopars tots els dies (NO tanquem per vacances)centricgastrobar.com .com/centricgastrobar @centricgastro @centricgastrobar

ONA nuit De dimarts a dissabte, sopars. Dissabte, diumenge i festius, dinarsJuliol i agost, no obrim dissabtes i diumenges migdia. Vacances del 9 al 27 d’agost

onanuit.com .com/onanuit @onanuit @onanuit

rar-te que tothom té clares les coses. Per això sempre procuro enviar correus electrònics, ja que, així, la informació queda per escrit”. Serà l’últim esprint de cinc setmanes de marató de trucades, visites, correus electrò-nics, de fer la comanda de tanques o ocupar-se de la gestió de residus...

LES NECESSITATS }��`��*��#�~��

��"�“els dius quines necessitats de produc-te i material podem tenir, com ara taules i cadires, tendals i para-sols, ampollers i taulells...”

Els organitzadors ofereixen als participants un espai “on puguin servir les seves tapes i treballar còmodament” i dis-posin dels electrodomèstics que necessitin.

L’EQUIPNo deu ser fàcil reunir tants reclams en un mateix es-

��"�“tinc la sort de treballar amb el director de l’AGT, l’Óscar Teruelo, una persona que s’implica molt en els projectes i t’empeny amb la seva il·lusió i et contagia; l’Ivan Puig, és el direc-tor de projectes, qui està pendent del global de la feina i qui posa més seny; i el Mariano Martínez, el responsa-ble de comunicació, s’encarrega de moure i promocionar l’activitat a través de les xarxes socials i els mitjans de comunicació”.

Destaca en Dani Mateu que la comunicació entre els quatre ��!��%��Y��-ple, tots revisem i opinem sobre els cartells i els díptics”. Sa-*��`��k��*��*��Són un equip, que s’amplia al muntador dels estands dels res-tauradors, els cambrers de la Fira i els patrocinadors.

COMUNICACIÓ CONSTANT}��*��>��-

��*��%��" “perquè uns i altres teníem clar que no volíem que el Fira Tapa se superposés amb les activitats que organitzen per a la Festa Major del barri Centre”.

�=��#��$��+��#��$��*�� #��#��?��gran satisfacció —li dic. —Hi ha poques feines en què puguis veure el fruit del treball ��$��~��#��>��projecte que hem parit entre tots. Rebre la felicitació dels res-��$��+��*��<��*��És l’únic camí per a treure’n conclusions i millorar.

}��\��%��\��X��*��<��+��-cusa per a poder passar “una jornada agradable” participant “en activitats força interessants que es fan al carrer i de tastar tapes molt més elaborades de les habituals”. §

culturagastronomia

�{��\��%��


14

V

IU C

ORNE

LLÀ

Una bona conversa amb cerveses.

16

V

IU C

ORNE

LLÀ

gastronomiagastronomia

Text i foto TONI DELGADO

És un quart i cinc d’una, i no deixen d’aparèixer proveïdors a La Bodegueta del Museu.

També, una senyora molt simpàtica.

��*��-senta. —I tant que sí! —li respon el Pep Sendra. �?�� Z� �� *��—I com us va? �� }�� #�� -llada general]. De fet, he vingut perquè vull celebrar el seu 40è aniversari a La Bodegueta. Ell encara no en sap res.

El periodista fa una estona que s’es-pera per a parlar amb el Pep sobre la revetlla de Sant Joan. El que no sap el �� *�� presenciar marcarà el contingut del re-portatge. Deixem, però, que ens ho expli-qui el responsable de La Bodegueta del Museu: “el més calent està a l’aigüera. Després d’un maig i un juny amb tants casaments i comunions... [Comença a explicar alguns detalls que tenen pen-sats per a la revetlla]. De moment, no et puc concretar gaire cosa”.

Comença el joc de les pistes: “farem servir teles i moltes bombetes, que no us diré on les posarem. Volem recrear un ambient mediterrani i unes actuaci-ons properes als musicals”.

—Pep, a vegades costa molt concretar les coses, sobretot si tens moltes ide-es i depens d’unes quantes persones, no? Són detalls que, un cop lligats, són de fà-cil execució. Aquest any no tenim ni focs ��+$��`��Z��@��%��>��`� �� L’experiència dels bufets va ser molt bona, però hem vist que si muntem l’es-��$��-

$��$��=��$��$��#�-�� —Una situació còmoda tant per a qui actua com per a qui menja. Per a tothom. Serà un sopar cabaret, un ��|��$��>��-��>��@�� *�� $�� *�la resta. Els balls de les revetlles sempre són molt divertits.

—Ets dels que s’arrenca a ballar? Sempre, sempre.

—I tens un estil particular?w� �� #�� les revetlles de Sant Joan de La Bode-$�� ?�� +� �� ?��Marta Amaro, que punxa una mica de tot i accepta totes les peticions.

—Tu ets dels que l‘hi demanen?I tant!

—I quines?M’agrada molt Alaska i tampoc hi pot faltar Rafaella Carrà amb el seu Explo-

ta, explótame expló. Abans et comenta-#�� som perquè hem vist que allò que tri-�>��

—Així és la vostra carta d’estiu? Sí. Hem tornat a plats molt típics fets de forma tradicional. Hem comptat amb el Jordi Anglí, guardonat, el 2008, amb una estrella Michellin. Va sortir dels fogons i va muntar una assesso-ria, d’entre altres coses, de cartes de cuines i restaurants. Ens coneixem i un dia vam dinar junts aquí. Em va dir que veia alguns aspectes que podríem mi-llorar. Hi havia coses que em semblava ��+#�� X��i vam coincidir en força aspectes. Hem intentat potenciar allò que fèiem molt *�� amb productes molt mediterranis, molts frescos com sempre, i amb una elaboració molt senzilla, que no per això deixa de ser saborosa. Plats crea-��*��#��>��$��i presència.

—Pep, ja només ens falta fer la foto... Mira que tinc, mira que he vist. §

El Sant Joan més misteriós

de La Bodegueta del Museu

Una altra ocurrència del Pep Sendra.

18

VI

U CO

RNEL

LÀ

gastronomia

(passa a la pàgina 20)

Text i fotos TONI DELGADO

Entre el públic no hi ha ningú amb més ritme que el Jose Sánchez (Barcelona, 1976) i

�� -lona, 2009). Els encanta, sobretot, la proposta de Tam Tam Llops.

“Quan era petit”, recorda el Jose, ��!��"�� #� $�� "�� -da és el Toc de Corn. Em sembla una iniciativa molt bona amb activitats organitzades per la gent del poble”. Divendres van anar a l’estirada de cordes i ��%��&��'#�Confessa que quan era un marrec era molt d’anar al correfoc i de gran era un assidu de les festes alternatives i dels concerts.

EL RUGBY CLUB CORNELLÀEl Jose juga amb els veterans del

Rugby Club Cornellà. És un esport que el va captivar als 14 anys per la “seva noblesa i respecte tant dins, per molt contacte que hi hagi, com fora del terreny de joc. Vaig començar per un amic de mon germà. També he jugat a hoquei, handbol, bàsquet, futbol sala... Bé, a futbol sala encara jugo de tant en tant”.

Falta poc més d’una hora per a l’inici �� <��-ça i la Juventus i el Jose està una mica nerviós: “mira, et diré un 2-0 amb gols de Messi i de Xavi a la segona part. Se-ria el comiat que es mereix”.

*��+/�$�&34+�*/La Covadonga González (Lleó, 1992)

acaba d’aterrar a Cornellà. Hi ha vingut �� #�� <��amb la seva família: “i crec que gua-nyarem fàcil. No patirem gaire”. És el seu primer Corpus i només ha vist la cercavila: �� "�� són els músics. Ara anirem al correfoc

��%�� 5� ��8� ��<�� vindríem”.

“Jo sí que sabia que vindríem”, in-��#�� @��$� ��1978), la dona del Jose Sánchez i que també s’estrena al Corpus: “estic sor-presa amb la gran quantitat de con-�� =� ��%��

��<�� '# Al corre-foc no s’hi estaran molt, “perquè avui mana el futbol”.

—El teu pronòstic, Raquel?—2-3, amb un gol a l’últim minut. —I qui serà l’heroi?—Messi.

El ritme del Corpus

societat

El Jose, el Dídac, l’Ian, la Raquel i la Covadonga.

Fons de Solidaritatde la Fundació Agbar

Font desolidaritat

AJUTS AL PAGAMENTDEL CONSUM DE L’AIGUA

L’aigua de la teva vida

El Fons de Solidaritat de la Fundació Agbar és una font solidària

que brolla per arribar als qui més ho necessiten.Per això col·laborem amb Càritas, la Creu Roja i els

serveis socials dels ajuntaments per ajudar les famílies que tenen problemes per pagar la factura de l’aigua i,

d’aquesta manera garantir l’accés al consum bàsic d’aigua a tothom. Arribant allà on puguem ajudar. Des que aquest

fons es va posar en marxa, hem beneficiat a més de 65.000 persones. Obrint-nos camí, com l’aigua.

—Dona, que marqui Messi no és gaire ori-ginal... —Però així segur que l’encerto!—M’agradaria afegir —intervé el Jose— que em sembla molt �� >�� $�� _��Z� �� anar-hi amb els nanos. Recordo que, quan era petit, eren abans.

“LA FONT DE LLUM I DE FOC”�>�� %�� @"� �� %�#�

>��%��%�'��>�� $��w�� @�� GKK�� *�� >��}��>��Z��?Z��@��2010), també n’és un altre apassionat del correfoc, però “so-bretot del drac!”

_� �� w�� \�� W�� *�� foc. És membre de Diables de Cornellà: “el correfoc és el �W�@��%��#�Z��-ta”.

—Te’n recordes del teu primer correfoc, Irene?—Anava amb la meva germana i es va espantar una mica. Li vaig dir que no patís. Amb els anys, curiosament, vam acabar les dues sent diables. Porto mitja vida a Diables de Cornellà. —Suposo que cada cop és més difícil que la gent s’apropi a la cultura popular. —Hi ha alts i baixos. En el nostre cas, funcionem bastant per boca-orella i hi ha força membres de la mateixa família i tots en formem part d’una especial. La mateixa colla. No som molt actius, no sortim cada cap de setmana, però sí almenys un cop cada dos mesos. Formar part de Diables de Cornellà no t’exigeix un compromís excessiu.

ELS ANÒNIMS“A nosaltres no ens facis fotos. Volem continuar sent

anònims. A més, no som gaire fotogènics, eh! [riem]”, diu la @Z�#��Y��W��Roger Garcia (Terrassa, 1985). El dia 10 farà tres anys que es van conèixer. El seu relat és de pel·lícula.

—Doncs sí... Ens vam conèixer en un concert de Muyayo Rif —recorda la Sílvia. A mi m’agradava molt el grup, però en Roger [comença a riure]... Millor que t’ho expliqui ell. —Va ser un dia molt estrany —intervé el Roger. Havia quedat amb uns amics per anar a un aniversari, però el prota es va posar malalt. Vaig proposar al grup anar al cinema a veure En fuera de juego. Crec que tractava sobre un representant de futbolistes. Encara no l’he vist! Total que ningú em va fer cas i la gent va dir d’anar a aquest concert. Al principi no em movia gaire... —Gaire? Si semblaves un arbre de Nadal! —intervé la Sílvia. —No estava massa motivat, senyoreta. —Encara bo que et vaig parlar! Al principi només em responies amb monosíl·labs.

—Ja saps, la meva timidesa. Però això tampoc cal que li ho expliquis, que sembles ma mare! Com us agrada explicar tots els detalls! —T’he canviat la vida, xaval! Periodista, sobretot no t’ho oblidis d’això últim! Sense això no s’entén la història [riem]. —Hi estàs d’acord, Roger? Tant t’ha canviat la Sílvia? —li pre-gunto a ell. —Una mica sí. Encara vaig menys al cinema que abans [riem]. Si fos per la Sílvia, els caps de setmanes aniríem sempre de concert. Cedeixo de tant en tant, però hi va molt amb les ami-gues. La seva passió m’ha servit per a tenir més ritme i ballar millor [riem]. Ah, això que et diré ara sí que m’agradaria que ho posessis. —Diguem, Roger. —Per al nostre primer aniversari em va regalar... Una samarre-ta amb una foto meva ballant i amb el nom dels Muyayo Rif! Me la poso de pijama a l’estiu! [riem]. §

culturasocietat

La Irene Flotats.


20

V

IU C

ORNE

LLÀ

al parc de la Serp de 15:30a 20h

a l'hospitalet de llobregat

a 5 minuts de rambla de la Marina

organitza: Amb el suport:

Divendres 22 de maig,

19 de juny i 17 de juliol

La nit i l’estiu tenen una relació especial. Això passa a Cornellà i arreu del món, però a la nostra ciutat tenim la sort de poder

gaudir de les Nits d’Insòmnia. Un escenari d’oci nocturn saludable per a joves d’entre 16 i 35 anys. La iniciativa, que compta amb un llarg recorregut, està organitzada pels departaments de Joventut i Solidaritat, Esports, Polítiques de Benestar Social, Patrimoni Cultural i Espai Públic i Medi Ambient. També hi participen la xarxa de biblioteques de la ciutat, grups de joves, grups dels cursos de dina-mització juvenil...

ATLETISME L’estiu és ideal per a fer esport, i el Cornellà Atlètic ens proposa dijous 18 de juny, de deu a dotze de la nit i a l’Estadi Municipal d’Atletisme, un tast de les diferents proves que conformen l’esport més ric. L’atletisme. Dissabte 27 de juny al CRAJ-Centre de Recursos Juvenils s’organitzarà, a partir de les deu, una “cursa boja i amb una gran festa final!”

RELACIONS També és l’època en què es coneix més gent i per això, el CRAJ – Centre de Recursos Juvenils farà, el

Benviguts a les Nits Insòmnia

Secció

patrocinada per

CERVESES

MORITZ

24

VIU

COR

NELL

À

19 de juny, de dos quarts de deu a les dues de la nit, una ruta pels locals nocturns de la ciutat per a repartir preservatius. Al CRAJ, en aquest cas el 20 de juny i a les deu s’organitzarà 50 Nits d’Ensomni, un taller-xerrada a càrrec d’Helena Galé, i a partir de les dotze, un taller de zouk, amb Gloria Sobrero.

LA TELEVISIÓ, A LA BIBLIOTECA El mateix divendres 19 de juny, a la Biblioteca Central de Cornellà s’organitza Concursator, amb aquest reclam: “concursa als pro-grames de la TV a la teva biblioteca. No et donarem ni entrepà ni cap premi. En rigorós directe”.

CUINA Martha Báez ens proposarà un taller de galetes i brownie (25 de juny, de vuit a onze de la nit) i un de cuina dominicana, el 2 de juli-ol, de les vuit a les onze al Centre Cívic Sant Ildefons.

IMATGE PERSONAL Divendres 26 de juny serà la nit de la imatge personal al CRAJ. Hi haurà diferents tallers: de pentinat masculí (de deu a onze); de la cura de la barba (d’onze a dotze) i de maquillatge social (de deu a una).

25

VI

U CO

RNEL

LÀ

DESCOBRIR EL SOFTCOMBATMés que parlar-vos de què és el softcombat, es tracta de desco-brir-ho. Una bona oportunitat per a fer-ho és al taller de creació d’armes, al CRAJ dijous 2 de juliol, de vuit a onze, i divendres 3 de juliol, de nou a dotze. Dissabte 4 de juliol, de nou a dotze, serà la cita amb el torneig de softcombat, a l’Amfiteatre Parc de Can Mercader.

LA MUNTANYAEscalada a rocòdrom i boulder, orientació i slakline són les acti-vitats de muntanya que es podran fer al Rocòdrom-Parc de Can Mercader, dissabte 4 de juliol, de nou a dotze de la nit.

EL RITME El ritme de les Nits d’Insòmnia anirà a càrrec dels Diables de Cua. Seran els mestres de cerimònia de l’activitat de dissabte 4 de juliol a l’Amfiteatre Parc de Can Mercader, a partir de les deu hores.

26

VI

U CO

RNEL

LÀ

Text I fotos TONI DELGADO

“Saps què m’està passant?”, diu Daniel Santiño (Ba-dalona, 1974) amb el volant a les mans: “estic patru-llant! Quan vaig per l’Hospitalet, em costa molt anar

directe a un punt. Estic tan acostumat a fer la ronda...” És Mosso d’Esquadra de professió i escriptor en el seu temps lliure. Amb Los crímenes del opio ha guanyat la novena edició ��&�� ^<��_��^�� ̀k�!��convocat per l’Ajuntament i Roca Editorial, i promogut per la Biblioteca La Bòbila.

}��$�� #��$��w�*��<��`��}��apareix��*��#��*��+��+��}��*��"�“la disposi-ció dels òrgans, que són de dues persones diferents, té un ��5###�k��=��W�w��{'#�

UNA TRUCADA AL 112@Z� �� #�� *� �� WWG�

��#��$��"�“les patrulles van a tot drap. En aquests casos, dos o tres minuts marquen la �W��@��|��}�'#�

��>��$��#�-��+�*��+��*��-��Z��@��$��Los crímenes del opio. }��Z�� $�� Z��*��“un fora de sèrie autor de quatre novel·les”, ��@��$��w�+��#��#��

VÍCTOR SANTINO _�*� �Z�� @�� k��$�� —“és molt

més intel·ligent que jo”—��#��*��#Z��" “és una feina que t’emportes ��#�~��@��"��mort. A l’acadèmia t’aconsellen que ho diguis directament. Jo si he de plorar, ploro. M’ha passat i em passa. Imagina’t el cas d’una mare precipitada després de la mort sobtada del seu bebè de vuit mesos. Digues-li al pare...”

��#��k��"�“una de les frases del llibre és y cada uno de esos sucesos se lleva un trocito de alma del policía. I és veritat. Quan vius i veus certes coses, ja no ets el mateix”.

�<��>��?��*��%��-��}��#��#��#��$�>��>��*��*��X��-

�� X��#Z��*��}��#��@��Z��>��#��$��$�>��*��_��#��#��#��_��

GOSSOS, LLOPS I OVELLES��$��Los crímenes del opio��#��

��*��!��" “nosaltres, els gossos pastors, vivim atemorint els llops, però odiats per les ove-lles#�k��"��%W��%��la nostra feina”.

Daniel Santiño, una novel·la

amb coneixement de causa

cultura

?��@��\�"�T. DELGADO.

?��@��#��$��_��-��#��k��$��#��“no es toquen gaire”��$��#��$��

“NO ERA NECESSARI” _��`�Z��#��$��

��*��"�“sobretot per-què encara no he parlat amb ningú del cos, i com que el relat anava avançant i no eren necessaris...”

_�� $��*�� $�� +� �� $��#��k�� X��+��#�� “súper complexa”. �Z��@��+��*��*��"�“hi ha un ��8@��#�/��-��W��"��@��saber si puc dir certes coses”.

UNA CRÍTICA ESPECIAL�� #�� #��$��#��^�+��

��>��>��$��?�-�� _�� "� “m’estima tant que tot el que escric li sembla bé”.

_��?��X��X��$��$��$��<��*��`*��*��X��"�“vam dubtar entre la seva i una altra, que no tenia ��"��%W��#�/��la vam triar per unanimitat. Vam trucar-lo i va parlar amb tots nosaltres”.

EL BOLQUER��#��#��*��

?��"�“vaig fotre un crit. Tenia la pell de gallina, estava emocionat... Em vaig dir �� D’acord, he guanyat un premi, però no em considero escriptor... No sé si estic donant una imatge seriosa a les entrevistes. Sóc com sóc”.

��X��#��<��"��=��W-nies de presentació. En Daniel ens va escriure una carta de dos folis”.

�?��`��#��$��#��#��#��%�"��#��$��->��#��$��$��#��$�#��w�+��

EL PROFESSOR DE LITERATURA��*��*��Z��$��_�*��>��

��#��#��#��}��#��$��>��*��Zalacaín el aventurero��Platero y yo��Y��`��?��*��$��#��$Z��"�“no entenia res. Per què em castigava si no havia fet res? No sé si l’home va veure quelcom en mi”.

}��?��#��$��*��#��

�� *�� _�� @��}��#��#��-��"��<��<�#�I quan anava a totes les cases de familiars em deixaven un llibre”.�}��“i bon lector”, era �+$��"�“sempre tornava amb uns quants llibres”.

CURTCIRCUIT?��@��$��*��<��*��-

$�� *��$��}��*��#�� *��G� ��+$��Los crímenes del opio�� X��#�� }��#��#��$��

��#��#��k��#��$��#�� #�� "�“sempre m’ho diu la dona. He de tenir la ment ocupada en alguna cosa i un llibre m’ho permet”.

culturacultura

�{��#��*��|��#��k��$��

�?��`��+�� *� �� Y�� `�� >Z��#��$� �� ?�� #��#��*��>�� w��#��?��#��#��

LA MEMÒRIA COM A LLIBRETA

�� `�� #�� *�� ^�� Los crímenes del opio� �� #�� $�� "� “per agafar el son solc repassar el dia. En aquell moment, pensava en la novel·la i em sorgien ��#�/��<��<��<��-dinador, però hi va haver moltes tardes que no vaig poder ��W��<��'#

LA PROPOSTA DEL COMPANY%��Z��X��#��k��"�“seria

juliol o agost”.��#��*��"�“malgrat treba-llar a l’Hospitalet, i és per això que les principals accions de la novel·la passen a la ciutat, no sabia que existia el Premi �̀k�!��#�$��<��@��"��

manuscrits d’escriptors novells”.

LA VOCACIÓ��#�� #��*�� -

��*�� ¡��+��>��"�“volia casar-me i el cos dels Mossos m’oferia la possibilitat de poder anar creixent. Tens un munt ��W��W��@"��"��<��w��{###'��

EL MATAVIEJITAS @*�� #�� |��-

��#��k��$��Y��w��#��k��$��<� ��"�Caminos Cruzados,��}��^��*��Las niñas perdidas� �GKWK��<��\��La llamada de un extraño, ��>��_��GKWG��El asesinato de los marqueses de Urbina,��@��GKW ��La chica que llevaba una pistola en el tanga �GKW¢��<�*��|�� $��“i perquè no la vaig trobar en lli-bre electrònic”, ��<��\��#��>�#��Caminos cruzados, “el mataviejitas. Presenta casos que, a priori, no tenen res a veure i amb investigadors diferents, i ��@��|��'#��

LA FALSA PORTADA��>��Los crímenes

del opio ��>��_�$��#��"� “sempre està passant quelcom. És fàcil de llegir, vull apropar la lectura a la gent que no llegeix”.��*��#��*��*��#��#��k��X�#��

�w�#��>��}��#��$��+��Play�

?��@��#��>��#��#��$��#��k��$��%��Z��—“en un primer moment va ser Opio”—,��-��£��"�“els crims i els delictes que va cometent seran d’una manera o d’una altra en funció ��#�k��"��moments especialment durs, molt de novel·la negra, en què tocava ensenyar el lector de quina classe de monstre estem parlant. És un tipus molt particular”. %��*��*��-*��`��#��#��"�“no podia ser un altre. Quan ��=��<��_��w��=��{�ho veuràs”.

�<�� |��#�� >��$��$��*��¤ 2

8

VIU

COR

NELL

À

culturacultura

?��@��{�� >��\�"�T. DELGADO.

Text TONI DELGADOFoto CEDIDA

Als més menuts no els cal portar bata blanca per a entrar en el laboratori especial que ha preparat el Museu Agbar de les Aigües: els casals d’estiu

i la ludoteca d’aigua. L’escenari, el meravellós jardí del Museu.

Xip-Xap! �� Z�� #�� Z �� k��#��*��$��*��$��$�� WK�� K��X�� W��X��#��WK�KK��W¢�KK��}��$��$��Z��X��*��#��"��*��-��*��$�� $��#��

“Són activitats lúdiques, fresques i relaxades que ens permetran gaudir de l’aigua de diferents maneres”, ��}��*��#��

JOCS “MOLT INTUÏTIUS” }��*� X� “molt intuïtius en

què gairebé no són necessàries les explicacions dels mo-

nitors”.�}��*��$�$��$��>��*��*��$��*��$��

TRES MÒDULS ��$��*��

�� K��X�� W��X��X��>��X�$��}��són “molt suggerents” ��`��>��-��"��*��*��“difícil d’explicar, però molt divertit”, ��*��*��$��$��*��-��<��>��#��#��

PER A LA FAMÍLIA%��*��#��$��-

��>��Z��*��>��WG��*��"��G¢��X��*��WK�KK��W¢�KK��-��W�� $��>�-��*��*�� G¡��X��G��$�� #�� W��KK� �� *��WK��W¢��W�� $��*��*��¤

Un laboratori

de l’aigua a la fresca

22

V

IU C

ORNE

LLÀ

museu agbar

��$��_$*��_�$£��

30

VI

U CO

RN

ELLÀ

CNL de Cornellà de Llobregat Pl. dels Enamorats, 7

08940 Cornellà de LlobregatTel. 93 475 07 86

a.e. [email protected]://www.cpnl.cat/cornella

cnl

Eines

De tant en tant us recordem l’existència d’eines i re-cursos per fer servir més i millor el català. Molt so-vint ens referim a l’Optimot (gencat.cat/optimot), el

cercador d'informació lingüística que ajuda a resoldre dubtes sobre la llengua catalana. En aquesta col·laboració mirarem d’ampliar la llista.

En primer lloc, el Lèxic Obert Flexionat de Català (LOCF), que és un conjunt de recursos lingüístics orientat al gran públic, ��`��*��Z ��}��a tots els que treballen en llengua catalana o tenen interès o dubtes sobre el seu funcionament. Tots els continguts del LOCF es troben en constant desenvolupament.

El LOCF (http://ca.oslin.org/) és un recurs disponible de forma gratuïta que ofereix informació sobre la llengua catala-na. Aquesta eina ha estat desenvolupada i es troba sota el manteniment de l’IULA, l’Institut Universitari de Lingüística Aplicada, que forma part de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona.

El LOCF vol respondre moltes de les preguntes que sorgei-xen quan es treballa amb texts en català, com per exemple: Com es conjuga el verb dirigir? Quin és el plural de llapis? Quin és el gentilici per a Àustria? Amb quines síl·labes es divideix la paraula abstrusament? Quantes síl·labes té intuïció? Quin substantiu s’utilitza per denominar l’acció del verb aclucar? De quina llengua prové el manlleu afrikaans?

Per obtenir tota aquesta informació només cal escriure la paraula que ens interessa en la casella de cerca. A continu-

ació, apareixerà tota una pàgina amb informació relacionada amb aquesta paraula. També es pot buscar una paraula a par-tir del seu inici o amb la seva terminació. A més, també es poden utilitzar el Diccionari de topònims i gentilicis, el de de-rivacions, el de manlleus, el de divisió sil·làbica i el Diccionari per a mots encreuats.

I del LOCF a l'és a dir (http://esadir.cat/), el portal lingüís-tic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), que s’adreça sobretot als professionals dels mitjans, però que pot ser una eina útil a moltes altres persones.

Aquest portal pretén donar respostes clares i concises als dubtes més habituals que planteja l'ús de la llengua als mit-jans de comunicació. No és un diccionari, ni una gramàtica, ni una enciclopèdia i, tenint en compte els seus destinataris primers, sovint és un contingut esquemàtic, purament contex-tualitzador i amb voluntat de ser molt pràctic. Pretén resoldre dubtes lingüístics i, per tant, és forçosament un complement d'altres webs (diccionaris i enciclopèdies de referència, portals d'actualitat informativa, etc.). §

31

VI

U L'H

OSPI

TALE

T

�� a fer un especial d’agost de les revistes Viu. � �� !� ��"#��!�� $��%��

��$&��'��&�� "(�� !��"%��Viu Cornellà ��$� �� )��!��*�� +��(��*�� &�!��,��%)��%�$)-��/��0�� 1��2��"""protagonitzat per un personatge sorprenent.

www.cornella.cat

AL CASTELLDijous 2 de Juliol, 22.00 h

GEMMA HUMET (Música Mediterrània)

Dijous 9 de Juliol, 22.00 h

JOANA SERRAT (Folk Rock)

Dijous 16 de juliol, 22.00 h

ANTHUS (Jazz)

Dijous 23 de juliol, 22.00 h

CONCERT LÍRIC

Divendres 3 de juliol, 22.00 h

AL CAMPBELL + ANTHONY JOHNSON amb la banda ISLAND DEFENDERS (Reggae)


MARLANGO


BGKO – Barcelona Gipsy Klezmer Orchestra

AL PARC DECAN MERCADER

Dimecres 8 de juliol, 22.00 h

‘ÈPIC. EL MÓN SECRET’

Dimecres 15 de juliol, 22.00 h

‘OCHO APELLIDOS VASCOS’

A LA PLAÇA CATALUNYACINEMA A LA FRESCA