Download pdf - Viu el prat juny 2013

Transcript
Page 1: Viu el prat juny 2013

NÚM. 64· juny ‘13 [email protected]

www.elginjoledicions.com

'OESTE BAR' A LA RUTA GASTRONÒMICA - UN DOCUMENTAL SOBRE L'ARTESÀ - AGENDA D'ESTIU DEL CÈNTRIC GASTROBAR - LA TERRASSA DE KTA'S

www.polsantamans.com

Una tarda als... xiringos del Prat

Page 2: Viu el prat juny 2013
Page 3: Viu el prat juny 2013

VIU EL PRAT

Revista gratuïta de societat i cultura

NÚMERO 64, JUNY DE 2013

[email protected]

Tel. 93 337 77 47

Fax 93 511 67 02

FOTO DE PORTADA: MONTSE ROFES

DIRECTOR DE CONTINGUTS: T. DELGADO

PUBLICITAT: IVAN PUIG

IMPRESSIÓ: IMPRINTSA

Dipòsit Legal. B-20065-2005

EDITA: EL GÍNJOL EDICIONS, SL.

BRUC, 30 2n 08901 L'HOSPITALET

B-63785034

La redacció de Viu El Prat no coincideix necessàriament

amb l'opinió dels seus col·laboradors. 3

VIU

L’HO

SPIT

ALET

ED

ITO

RIA

L

WW

W.EL

GINJ

OLED

ICIO

NS.C

OM

AM

B E

L SU

PORT D

E:

COMENçA L'ESTIU

L’altre dia, quan sortien les primeres dades positives relacionades amb l’atur, que indicaven una frenada en el nombre d’aturats i un bon augment d’afiliats a la Seguretat Social –és una qüestió

estacional– poc van trigar els de torn a vanagloriar-se’n. Dies després, president del BBVA i Ministre d’Hisenda, treien pit assegurant que la crisi ja ha tocat fons. Anem a pams.

A un ritme de creació de 100.000 llocs de treball al mes, per això s’ha de créixer al 3% i ho estem fent al -1’5%, trigarem 50 mesos, 4 anys, a situar-nos en els dades de 2006. 6 anys de violenta i ferotge crisi no ens els treu ningú, circumstància que suposarà els 10 anys més cruents que es recorden en termes econòmics.

Mentrestant, qui mana, Alemanya, que no ho va aconseguir amb dues guerres mundials i que a cop d’imposicions, subterfugis i governs dèbils a l’altra banda ho ha aconseguit ara, segueix imposant-nos reformes impossibles i increïbles mitjançant els famosos homes de negre, que res tenen a veure amb el simpàtic Will Smith, que a més de demostrar no saber res del país que governen, Espanya, fa pensar que cap interès tenen en els ciutadans que patim com a bestiar torturat per mans d’incompetents que no saben el que es fan.

La Merkel, tal com va passar amb el totpoderós Sarkozy, desapareixerà en un parell d’anys del mapa polític, i res se’n sabrà mai més, perquè per no voler-la, com passava amb Sarkozy, no la volen ni a casa seva. Pel camí haurà deixat un continent devastat i 6 països, entre els quals hi ha Espanya, en la misèria més absoluta. La troica ja ha reconegut que amb Grècia s’ha equivocat, i que les mesures d’austeritat, l’Austericidi en majúscules, sotmetrà el país hel·lè a dues dècades d’angúnia econòmica de proporcions bíbliques. I què ens diferencia a nosaltres de Grècia? Doncs massa poc, i quan en aquest cas, el juliol de 2007 dèiem que 5 anys de greu crisi no ens els treia ningú, ens van tractar de bojos. Ara augmentem la xifra a 10, en essència perquè estem aprofundint en les reformes que han motivat la crisi. Ajudar els causants de la mateixa, el sector financer, i torturar fins a l’extenuació els que haurem de treure el país d’aquesta empantanegada, PIMES, autònoms, emprenedors, famílies, etc. Cada mes que se segueixi colpejant amb cruesa contra el motor econòmic dels país, estem agreujant sis mesos el problema. I per què diem això? Perquè ens olorem una nova pujada impositiva, després de la qual vaticinarem 5 anys més de crisi.

Al final, els polítics i els financers, no parlo de la Merkel, ni dels lladregots que la teledirigeixen, se n’acabaran adonant que recaptar el 100% dels impostos, que és el que sembla que volen fer, suposa ingressar 0. Pensem-hi.

Page 4: Viu el prat juny 2013

ÍNDEX5.Una tarda amb...ELS XIRINGOS DEL PRAT

Quatre són els xiringos per gaudir encara més d’un entorn tan envejable com la platja del Prat. La nostra. Quatre opcions gastronòmiques, d’oci i cultu-rals diferents per passar l’estiu: Duna, Chiringuito Calamar, La Casita del Mar i El Maravillas. Aquest és el tema de por-tada de juny, perquè a Viu El Prat ens agrada acostar-vos les bones iniciati-ves que es fan a la ciutat i aquest és el cas. Només ens queda desitjar-vos que passeu un bon començament d’estiu a la platja!

18.DOCUMENTAL SOBRE L'ARTESÀ

Page 5: Viu el prat juny 2013

Text TONI DELGADOFotos MONTSE ROFES / CEDIDES

Una postal en moviment. És el que tenim al costat de casa, a un cop de bus, a una

estoneta caminant, a unes quantes pedalades en bici, en moto, en cotxe...

El mitjà de transport és el de menys, l’important és poder gaudir de la plat-ja del Prat, que un cop més ha renovat el distintiu de Bandera Blava amb tot el que això suposa: complet servei de salvament i socorrisme i aigües de qua-litat excel·lent.

QUATRE CONCEPTESI en aquest entorn tan idíl·lic no hi

podien faltar els quatre xiringos: Chi-ringuito Calamar, Duna, La Casita del Mar i El Maravillas. Quatre conceptes diferents per satisfer tot tipus de pú-blic.

una tarda als...

Els xiringos del Prat

Una escena de la platja del Prat.

Page 6: Viu el prat juny 2013

6

VI

U EL

PRA

Tracó de l'anunciant una tarda als...

(passa a la pàgina 8)

Duna.

DUNA (per Ruth)

CONCEPTE: vam guanyar el concurs per a la llicèn-cia. És un xiringo ecològic, respectuós amb el medi ambient i enfocat a l’àmbit familiar que pretén pro-moure i descobrir el Delta del Llobregat i la platja del Prat. Volem ser ambaixadors del Prat i contribuir que qui coneix aquest entorn en gaudeixi més.

FILOSOFIA: el producte fresc, fer possible una car-ta bastant diferent a la resta de xiringos. No treballem amb res preparat i comprem directament a proveï-dors i pagesos. Apostem pel producte de temporada, per molta verdura i molt fresca. Tenim un allioli sense additius molt fresc i que ens porten de Lleida. És di-fícil trobar un espai on la relació qualitat-preu estigui tan compensada com a Duna.

GASTRONOMIA: cada dia, en funció de les possi-bilitats del mercat, tindrem el plat del dia. Busquem que sigui una opció lleugera i fresca. Et lleparàs els dits amb el bacallà, les anxoves... Les postres? Treba-llem amb La Tigré Cakes.

OCI i CULTURA: a partir de juliol, els caps de set-mana abans i després de dinar organitzarem tallers de reciclatge i aprofitarem les deixalles del xiringo. Els dilluns serà el dia del cinema a la fresca; els dijous, del jazz, el blues... Tenim previst també fer festes rumberes, de pop, rock, indie alternatiu... Els diumen-ges farem teatre per a nens i adults. Més endavant, portarem DJ’S amb una proposta tranquil·la, molt chill out. Intentarem que busquin músics amb una mica de renom i del Prat. §

EL MARAVILLAS (per Isaac)

CONCEPTE: un xiringo per relaxar-nos, desconnec-tar de la rutina i descarregar l’adrenalina. Ideal per a fer reunions d’amics o d’empresa, celebrar aniver-saris...

FILOSOFIA: disposem d’una barra auxiliar de sucs, gintònics o mojitos i no hi falta la música.

GASTRONOMIA: continuarem proposant plats sen-zills, com una hamburguesa a la planxa o un assortit d’amanides.

OCI I CULTURA: la nit dels divendres és el moment ideal perquè els DJ’S punxin música d’ambient. §

El Maravillas.

Page 7: Viu el prat juny 2013
Page 8: Viu el prat juny 2013

una tarda als... 8

V

IU E

L PR

AT

La Casita del Mar.

LA CASITA DEL MAR (per Quique)

CONCEPTE: prolongar la nostra idea. La Casita del Mar és un xiringo per a tot tipus de públic. Durant el dia, ens diri-gim a un públic més madur i, a la tarda i a la nit, a un de més juvenil, com si fos una carpa d’estiu. Serà el nostre segon any a la platja del Prat i és difícil fer un balanç del primer perquè l’obertura es va endarrerir fins al 15 de juliol per unes obres d’AENA. Aquest any havíem d’estar oberts ja –encara no era així al tancament d’aques-ta edició– i no tenim notícies. Estem a l’espera de l’aprovació administrativa, que està trigant més del que ens esperàvem. Així estem, tant en aquest com en El Calamar.

FILOSOFIA: oferir un ambi-ent càlid i ple de colors per a tot tipus de públic. Un taran-nà més seriós durant el dia i amb més marxa durant la nit. Potser la platja del Prat no té una oferta específica per a gent d’entre 20 i 25 anys, als qui volem donar-los un menjar més senzill, sense descartar el peix, que és un dels nostres pals de paller.

GASTRONOMIA: amanides, peix fresc i tapes molt senzilles, com les braves, els calamars... A més de marisc, llamàntol... Tot molt marítim.

OCI I CULTURA: l’Ajunta-ment està súper dur amb les activitats. A la nit portarem DJ’S, cantants i grups del Prat, sobretot, farem algunes festes aeroportuàries... Estem pen-sant d’incloure algun tipus de sessions de salsa els divendres o els dissabtes. §

CHIRINGUITO CALAMAR (per Quique / Nuria)

CONCEPTE: a diferència de La Casita del Mar –que és un model ja mun-tat i estàndard–, l’estructura de Chiringuito Calamar sí que l’hem de mun-tar, i es triga uns 10 dies a fer-ho. És un automuntatge de fusta, cal portar les neveres, s’ha de fer una fosa sèptica.

FILOSOFIA: en el desè aniversari d’El Calamar, continuarem amb la nos-tra idea d’arribar a tot tipus de públic.

GASTRONOMIA: tenim una carta molt variada i per a tots els gustos, amb entrepans, tapes... Aquest any ens volem especialitzar en paella al migdia.

OCI I CULTURA: el proper 21 de juny es farà la primera sessió de rock & roll. 20 de juliol hi actuarà Craig Shaw, solista de rockabilly. Divendres hi haurà sessions de rock i pop i dissabtes, d’electrònica. Farem concerts de grups locals en petit format, acústics... §

(ve de la pàgina 6)

Chiringuito Calamar.

Page 9: Viu el prat juny 2013
Page 10: Viu el prat juny 2013

10

VI

U EL

PRA

T

Text TONI DELGADO

“Nedar és molt avorrit. Jo patia. Anar a entrenar i veure que a la pissarra hi posava ‘4.000 metres’... era molt dur. Sense ulleres, amb uns banyadors que

m’arribaven a les espatlles, sense estiuejar... I fins i tot amb pressions a la família: per què li deixes fer això a la nena, se li farà una esquena d’home! Però tenia molta facilitat. Vaig començar a l’escola, en uns cursets, i a la final vaig treu-re sis o set segons de marge. El meu pare em va apuntar al CN Sabadell i vaig començar a entrenar-me. Vaig batre el rècord d’Espanya i, sense adonar-me’n, vaig ficar-me en aquest món”, li explicava Maria Paz Corominas (Barcelona, 1952) a Xavier Garcia Luque en un esplèndid reportatge pu-blicat a La Vanguardia el 2003. El testimoni de Corominas reflecteix la duresa dels inicis de la natació a l’Estat –i, en concret, de l’esport femení, sempre maltractat– i el corat-ge de la primera catalana en arribar a una final olímpica, a Mèxic 1968, quan va ser setena als 200 esquena. Un any abans havia guanyat l’or als Jocs Mediterranis de Tunísia i, l’any 1966, finalista a l’Europeu d’Utrecht. Corominas va arribar a acumular les marques estatals a 100 i 200 esque-na, 200 i 400 estils –i de relleus 4x100–, i 200, 400 i 800 lliures.

Un relat que sembla prehistòric, però que no té tants anys. Forma part de la trajectòria d’un esport que en poc més d’un

mes viurà el 15è Campionat del Món, del 19 de juliol al 4 d’agost, a Barcelona. Va ser a finals del segle XVIII quan es va instituir la natació com a competició a la Gran Bretanya i la National Swimming Society, fundada a Londres l’any 1837, fou la primera organització de nedadors. Anys després, en concret el 1869, es va crear la Metropolitan Swimming Clubs Associa-tion, que es transformaria en l’Amateur Swimming Association (ASA). L’any 1896, als primers Jocs Olímpics de l’era moderna, a Atenes, la natació estava inclosa al programa –fins al 1912 no es va incloure la femenina– i el 1908 es va organitzar la Fédération Internationale de Natation Amateur per poder cele-brar les proves entre afeccionats.

Molt abans, però, a mitjans del segle XVI, Nicolas Wynman, un professor d’idiomes, va escriure Colymbetes, el que es con-sidera el primer llibre sobre natació de la història. La intenció de l’autor, que, entre d’altres, explicava la tècnica per apren-dre la braça, era reduir el risc... d’ofegament!

Fins fa cinc anys, el mite de la piscina als Jocs Olímpics era Mark Spitz, que es va penjar set ors als Jocs Olímpics de Munic 1972 –acumulava onze medalles. La cosa va canviar amb la irrupció de Michael Phelps a Atenes 2004, on es va presentar en societat amb sis ors i dos bronzes i va trencar els rècords amb els seus vuit ors a Pequín i l’any passat va anunciar la seva retirada, arribant als Jocs de Londres a les 22 medalles olímpiques. Les mateixes, però, que Teresa Perales, una lle-genda de l’esport paralímpic. §

La natació com a competició

sabies que...

Page 11: Viu el prat juny 2013
Page 12: Viu el prat juny 2013

Text i fotos TONI DELGADO– El besavi donava un lloc per dormir i menjar als nouvinguts fins que trobes-sin una feina. Això era una fonda i aquí on estem parlant hi havia habitacions. Ell havia vingut de Vilafranca i sabia que és difícil començar si no t’ajuden al principi.– Com ha canviat la societat...– Abans aquest ajut era normal. Aquí també es venia el bitllet per marxar al poble i era un punt de recollida de perso-nes per anar a treball al camp.

Fundat l’any 1943 pel besavi de Marcel·lí Baltà (Barcelona, 1984), Oeste Bar era una de les poques construccions de la zona i estava a la Ronda del Oeste –el que ara és el carrer Jaume Casano-vas; des de 1956 és al número 163– i al seu voltant només hi havia “quatre casetes, l’escorxador, algun porxo de pagès...”

UNA PART DE VIDAMarcel·lí està orgullós de formar part

de la quarta generació d’aquest negoci familiar, que no veu com un treball, sinó com una part de la seva vida. Amb cinc anyets, ja ajudava els pares. El seu fill, amb dos, “et fica les ampolles i és ca-paç de preparar-te un cafè”.

– Com? I tu també ho feies?– Diu el pare que mon germà i jo fèiem el mateix. Són coses normals quan ets darrere de la barra.

Una barra que s’ha ampliat en alguna de les diferents remodelacions del local.

El que no es toca, però, són les receptes de la besàvia i la distribució original del besavi, que va ser qui va construir amb les seves mans Oeste Bar. Era construc-tor a Vilafranca i els caps de setmana venia al Prat i creava el seu projecte de futur amb l’ajut d’un jove guixaire, que encara s’hi passa de tant en tant: “em parla del besavi”.

UN PUNT DE TROBADAOeste Bar ha estat sempre un punt de

trobada i forma part de la infància dels fills d’alguns treballadors de La Seda, que hi anaven a veure els dibuixos per-què era un dels pocs llocs al Prat amb una televisió. El local conserva l’ambi-ent familiar de sempre –“vénen clients del meu avi i del besavi”– i l’aposta per una cuina “sobretot” casolana. Com les bombes, amb patata bullida i de carn o marisc, amb picant o amb salsa: “an-

tigament es feien amb molt picant”. Com les patates braves, un dels plats que millor defineixen el local: “les tallem i preparem a l’instant. La qualitat i el sabor no tenen res a veure amb el de les congelades”. – Saps? Hi ha un client que es demana entrepà de patates fregides i llom.– Patates fregides amb pa?

Segur que és bo. Amb els entrepans, diu, sempre intenten “innovar” perquè a molta gent li agrada provar coses “dife-rents. No t’ho pots ni imaginar”. Un al-tre client es demana un de vegetal amb pernil salat. “Tenim la cuina sempre disponible i estem oberts a qualsevol tipus de proposta”, assegura.

UN MENÚ DIARI OBERTUna filosofia que inclou també el

menú diari, que

Oeste Bar, amb l’encant de sempre

12

VI

U EL

PRA

T ruta gastronòmica

Marcel·li, amb un quadre de la seva família i el famós lloro

(passa a la pàgina 14)

OESTE BARC/ Jaume Casanovas, 163

(El Prat)Telèfon 93 379 41 11

Page 13: Viu el prat juny 2013
Page 14: Viu el prat juny 2013

generalment sol ser tancat, però que no ho és pas a l’Oeste Bar. Hi ha quatre primers i quatre segons per triar, però “no ens tanquem. Si no els agraden els plats del dia, podem preparar el que ens diguin”.

EL POTA BLAVA Elaboren menús especials per a grups i esdeveniments sig-

nificatius i en la línia, per exemple, del que van oferir a l’úl-tim Març Gastronòmic –de primer, Carxofa Prat amb torrada d'anxoves i escalivada acompanyada d'espàrrecs i encenalls de pernil; de segon, Pota Blava rostit amb niu d'espaguetis de patata i ou de guatlla; i de postres, crema catalana o xarrup de cava. “En el 98% d’aquests casos la gent tria Pota Blava com a segon plat”, comenta Marcel·lí.

– El Pota Blava ja es feia a les cases de pagès. Creiem que s’ha de cuinar com sempre. És sagrat. A casa mai l’hem pre-parat d’una altra manera. És un pollastre amb un color de carn diferent i cuinar-lo requereix més elaboració que la res-ta. Es desfà a la boca i és molt més gustós. A ma mare li que-da genial. Som socis de l’Associació de Criadors de Pollastre i Capó del Prat.

EL TRACTE AMB EL CLIENT

Diu que un cambrer ha de tractar com amics els clients. “Po-den estar cabrejats, nerviosos... Si no ets capaç d’entendre això”, adverteix, “és millor que ho deixis córrer. Has de ser seriós i tou alhora”. I lamenta que a vegades no es valori tota la feina que hi ha al darrera d’obrir una ampolla de cervesa: “darrera hi ha un teatre i la cuina és l’espectacle”.

COM A REFERÈNCIAPer a Marcel·lí, el més agraït del seu ofici és escoltar les his-

tòries dels clients, que confiïn en ell, que “et prenguin com a referència per als seus problemes”.

LA TRADICIÓMarcel·lí està darrere de la barra com en el seu moment ho

estava el besavi, l’avi i el pare. I la mare s’encarrega de la cuina, com la besàvia i l’àvia: “sempre hem seguit aquest es-quema, però si he d’entrar a la cuina no tinc cap problema”.

UNA ANÈCDOTA ESPECIALQuan li demano que m’expliqui alguna anècdota de l’Oeste

Bar, em parla d’un lloro que van tenir els seus pares i avis al local i que apareix al quadre que sosté a la fotografia principal del reportatge. No tenia nom i feia de tot: cantava Juanita Ba-nana [de Luis Aguilé], xiulava i fins i tot avisava si algú s’estava marxant sense pagar!

– Quin crack, el lloro! Per cert, Marcel·lí, t’agradaria que el teu fill continués amb l’Oeste Bar?– Seria la cinquena generació! Ho deixo a la seva elecció. A mi ningú em va obligar a seguir. No el vull forçar. Si li fa gràcia... § 1

4

VIU

EL P

RAT

cultura

(ve de la pàgina 12)

ruta gastronòmica

Un altre punt de vista del local.

Una imatge de l'interior d'Oeste Bar.

Page 15: Viu el prat juny 2013

www.lapiulaverda.comtel: 93.661.78.85.

VENDA DE PETARDSRevetlla de SANT JOAN 2013

3€* Vàlids a descomptar per la compra realitzada superior a 30€. 1 Val per compra/comanda/persona. PROMOCIÓ NO ACUMULABLE AMB ALTRES VALS DE DESCOMPTE I TRIA AL TEU REGAL.

VÀLID FINS EL 23/06/2013

33* Vàlids a descomptar per la compra realitzada superior a 30€. 33Cupo DE

DescompteCupo Cupo

,

a CORNELLA,

www.lapiulaverda.com

* Vàlids a descomptar per la compra realitzada superior a 30€.

Cupo Cupo Descompte

Cupo DescompteCupo Cupo DescompteCupo Cupo DescompteCupo Cupo DescompteCupo Descompte

a CORNELLA,

Page 16: Viu el prat juny 2013

16

VI

U EL

PRA

Tsocietat

Citilab, connectar el món a través de l’Scratch

Text TONI DELGADOFoto CEDIDA

Durant tres dies, del 25 al 27 de juliol, Citilab i Cor-nellà es convertiran en l’espai de referència mun-dial de l’Scratch, amb la celebració de l’Scratch

Conference 2013 Barcelona. En aquest congrés internacio-nal, experts d’arreu del món compartiran les seves experièn-cies i explicaran les possibilitats de l’Scratch. Un llenguatge creat l’any 2007 a l’entorn del MIT (Massachusetts Institute of Technology) que permet programar de manera intuïtiva i senzilla, desenvolupa la creativitat i la innovació, i promou el pensament crític i analític.

Organitzada per un comitè europeu, amb el suport del MIT i la participació del Citilab, l’Scratch Conference 2013 Barce-lona suposa una excusa per conèixer els testimonis d’investi-gadors, educadors o altres membres de la comunitat mundial d’Scratch i fomentar les vocacions tècniques i científiques. I és també un reconeixement a la feina ben feta del Citilab, que es convertirà en un dels primers centres europeus a ser seu d’una conferència internacional d’Scratch, amb el lema de Connecting worlds [connectant mons]. A més, estarà disponi-ble la nova versió de l’Scratch 2.0.

EL TECNOESTIUCitilab, el primer laboratori ciutadà d’Europa, s’ha convertit

en un centre de referència pel que fa a aquest llenguatge de programació, fil conductor de la seva línia de desenvolupament constant i innovadora. Així, des de principis d’any, més de 1.500 joves han treballat amb l’Scratch i s’ha fet formació d’Scratch als educadors a través del Programa’13. Al Tecnoestiu, del 25 de juny al 25 de juliol, es vincularà, excepcionalment, la progra-mació amb Scratch amb les smart citizens i hi haurà sorpreses que descobrireu properament al web http://citilab.eu/.

UN CENTRE DE REFERÈNCIAPresent i futur, perquè diferents països del nord d’Europa ja

han introduït el llenguatge de programació en el cicle educatiu i formatiu. Es calcula que al món hi ha una comunitat virtual amb més de 1.400.000 membres i més de 3.100.000 de projectes.

Programar dóna autonomia i no et fa dependre de saber utilitzar certs programes que amb el temps canviaran. És el que es coneix amb el nom de computational thinking, el fet d’utilitzar l’ordinador per resoldre problemes i no només per consumir continguts. Aprenent a programar amb l’Scratch es desenvolupa una ment lògica que es pot aplicar a qualsevol àmbit de la vida. És un llenguatge universal i lliure. §

Un alumne utilitzant l'Scratch.

Page 17: Viu el prat juny 2013
Page 18: Viu el prat juny 2013

Text i fotos TONI DELGADO – No sé com s’ho van fer per acabar-ho tan ràpid amb els mitjans que devien te-nir a l’època. Saps? Hi ha dues versions: qui diu que els pagesos i altres veïns hi treballaven per iniciativa pròpia després de tornar de la feina i d’altres que as-seguren que Pere Casanovas (Peret de l’Esbirro), una de les figures més pode-roses del Prat en aquell moment, els coaccionava per fer-ho. En tot cas, es va construir en un temps rècord.– En quant de temps?– En sis mesos! Es va inaugurar el 27 de setembre, el primer dia de la Festa Ma-jor de 1919 [coincidint amb la celebra-ció dels primers Jocs Florals del Prat]. Fa poc, però, es va descobrir que el bar es va fer una mica després.

Amb Francesc Gelabert (El Prat, 1984) parlem de l’Artesà –format pel teatre, el bar i el jardí– a la seu d’Amics d’El Prat. Abans li hem fet fotos a l’entra-da de l’edifici, just després que es trobés una coneguda dels seus avis.

– Que el vas a comprar, nano?– Ja m’agradaria, ja…

Francesc posa al dia ràpid a la senyo-ra. “Aquí va bé?”, pregunta, mentre es col·loca a la seva esquerra, a la porta de ferro. Li dic que també ho faci a l’es-querra i al mig perquè es pugui apreciar –encara que no es llegeixi– un cartell de lletres blaves foses pel pas dels anys i que diu Perdidas en los apaches. Un dels últims espectacles que es van fer a l’Artesà.

Quan al 1988 l’Ajuntament el va tan-car per “perill d’ensorrament”, Fran-cesc tenia quatre anyets. Creu que no hi va arribar a entrar mai, però en sap molt sobre aquest edifici modernista dis-senyat per l’arquitecte Antoni Pascual. Francesc ha estat un dels coordinadors

de l’exposició Salvem l’Artesà. L’Artesà no és només un bar, d’Amics d’El Prat. Me l’ensenya. Un dels documents més atractius està certificat per Rafael Fer-rer –l’alcalde en aquells moments– i especifica l’aforament del teatre: 768 persones: “seria el vuitè més gran de Catalunya. És espectacular que això es fes fa gairebé 100 anys”. Ara l’entitat vol produir-ne un documental amb la col-laboració de Nosaltres Produccions.

FINS AL 22 DE JUNYLa iniciativa es finança amb peti-

tes aportacions, que van dels 10 als 300 euros, a través de la plataforma Verkami [http://www.verkami.com/projects/5595-l-artesa-el-documental]. El proper 22 de juny han d’haver assolit els 5.800 euros mínims per finançar el projecte. Un pressupost que inclou els desplaçaments a les localitzacions de rodatge i entrevistes i dietes de l’equip; el lloguer de part de material del rodatge

i la producció artística; la producció de la banda sonora; la postproducció de so, gràfics i l’edició definitiva. En funció de la seva aportació, els micro-mecenes tin-dran diferents recompenses, com la des-càrrega del documental en HD (alta defi-nició), l’aparició als crèdits finals, poder participar a la festa de final de rodatge...

Sergi Sandúa n’és el director i gui-onista; Paloma Mateos, l’ajudant de direcció i fotografia; i Gina Sandúa, la directora d’art. La intenció és rodar el documental durant l’estiu i estrenar-lo al setembre, coincidint amb l’aniversari de la inauguració de l’Artesà: “prete-nem posar en valor l’arquitectura de l’edifici i sensibilitzar la població”. El treball barrejarà la ficció –amb la repre-sentació d’obres que s’hi van represen-tar per part de joves actors del Prat i una veu en off que parlarà com si fos el propi ateneu–; i la part documental, amb en-trevistes, dades i la situació actual de l’edifici.

Un documental per tornar a sentir l’Artesà

18

VI

U EL

PRA

T cultura

Francesc, a la porta de l'Artesà.

(passa a la pàgina 20)

Page 19: Viu el prat juny 2013

19

VI

U EL

PRA

T

Page 20: Viu el prat juny 2013

L’Artesà està ubi-cat al carrer del Centre, que abans es deia Àngel Guimerà en honor al drama-turg i autor de Terra Baixa. Guimerà va representar diverses obres al teatre de l’Artesà i fins i tot hi va estrenar L’ànima és meva. És un edifici emotiu per les pa-relles que es van conèixer ballant, els fills dels treballadors de La Seda que van rebre els regals dels Reis Mags, el públic que va gaudir de les sessions de cinema o dels recitals de les figures de l’anomenada Nova Cançó, com Raimon, Lluís Llach, Maria del Mar Bonet o Pi de la Serra. El que potser no se sap tant és per què es va construir l’Artesà.

Tot comença el 23 de gener de 1883 amb el naixement del Centre Artesà, amb seu a l’anomenada Sala d’en Bou, a la Plaça de la Vila. L’edifici constava d’un cafè amb dues plantes, una sala de juntes, billars i una sala d’espectacles i ball, a més d’una biblioteca.

EL PARTIT NOU I EL PARTIT VELLClaudi, de Valentí Xirinachs, és la pri-

mera obra teatral documentada de l’Ar-tesà i data de l’any 1914. Cinc després, però, hi va haver una escissió a l’entitat per les polèmiques entre alguns dels seus membres, vinculats als dos partits polítics més importants de l’època a la ciutat: el Partit Nou, promotor del Cen-tre Autonomista –que es va quedar al local–, i el Partit Vell, els artesanistes, que quan es va acabar el contracte d’ar-rendament –el 31 de març– van ser con-vidats a marxar. Es van traslladar al Cafè del Pont de manera provisional i fins que van construir la seva seu, que es con-vertiria en un dels edificis més alts de la ciutat de l’època.

El 1920 el Centre Artesà va modificar els seus estatuts i va passar de societat recreativa a societat anònima civil de propietaris, que van rebre un nombre d’accions proporcional a la seva inversió en la construcció. Als anys seixanta, van arribar els balls a la pista i a l’aire lliure. L’Artesà també va ser l’escenari dels as-sajos de la companyia Dagoll Dagom per a la seva obra Mikado i Núria Espert hi va preparar La tempesta.

Els 70 i 80 van ser anys difícils per a l’Artesà –l’any 1982 el periòdic Delta va

iniciar la campanya Salvem l’Artesà, re-cuperada amb el mateix títol l’any 2010 per l’AAVV del Nucli Antic i continuada per Amics d’El Prat– i a la junta de propi-etaris celebrada al febrer del 1987 es va decidir llogar l’espai per 140.000 pesse-tes mensuals, i durant 25 anys, a l’Ajun-tament, que “es comprometia a inver-tir-hi 15 milions de pessetes durant els primers deu anys per condicionar l’edi-fici a la normativa vigent. L’acord no es va complir del tot”. Perquè l’any 1988 es va tancar per “perill d’ensorrament”. Des d’aleshores el teatre resta tancat.

EL PROCÉS DE DEGRADACIÓL’any 2003 l’Ajuntament va comprar

l’edifici i el jardí per 3.670.784 euros. “Ara es rehabilitarà el bar, però no ve-iem la voluntat política de recuperar l’Artesà o, com a mínim, de parar el procés de degradació. S’entén que la inversió seria molt gran, però almenys es podrien fer petits canvis”, reivindica Francesc, que somia que el documen-tal tiri endavant perquè tothom pugui tornar a sentir l’Artesà. També aquells que, com ell, no van tenir l’oportunitat de gaudir-lo. § 2

0 V

IU E

L PR

AT

culturacultura

Una vista antiga de l'Artesà.

(ve de la pàgina 18)

Dagoll Dagom, a l'Artesà.

Page 21: Viu el prat juny 2013

Text TONI DELGADOFoto IVAN PUIG

Se’l veu molt satisfet. La notícia ho mereix. La seva tapa, la de Cruz Ibérico, ha estat la més votada en-tre els participants del primer Quinto Tapa de Cor-

nellà. Parlem amb Manuel Cruz (Còrdova, 1965) un dilluns. Des de fa tres dies sap que el seu ‘Manolito’ Mediterrani –full de peus de porc amb mousse de foie i cabra mediterra-ni– és el guanyador, per dos vots de diferència respecte a la mini burguer de porc seglar de Pirates Burguer i les mandon-guilles amb calamarsets i salsa Apicius, acompanyades de pebrot del Padró farcit de Philadelpia, de La Taula d’Almeda.

– Suposo que no t’ho esperaves...La veritat és que no. Estic molt content. No em podia imaginar que el ‘Manolito’ tingués aquesta repercussió. La gent torna-va a venir per tastar-la un altre cop, però no m’esperava una expectació tan gran perquè el meu local és petit. Volíem que es veiés que era una de les més elaborades del Quinto Tapa i sorprendre la gent amb el seu sabor.

– Per a qui no l’hagi tastat, quin sabor té?És un sabor mediterrani. El formatge té espècies i verdures vari-ades. En si, els peus de porc, de porc no en tenen molt de sabor: els has d’ajudar amb el foie i el formatge. El plat té dues fases: en la primera, s’elaboren els peus de porc, es couen, es posen en un motlle i es deixen refredar. Un cop freds, es tallen en là-mines fines i després es prepara una espècie de caneló amb la mousse de foie i l’ou filat. Es torra el pa, si li posa el formatge i es gratina; i es posa uns segons el caneló fred per temperar-lo. Es decora amb la crema Pedro Ximénez i un cruixent de format-ge de cabra com a decoració. I donem un petit consell.

– Quin?Que primer es mengin el cruixent de formatge de cabra, la pilo-teta per adaptar el paladar al formatge de cabra i no trobar-lo tan fort. És com un ritual.

– Heu trencat amb els prejudicis que tenen alguns amb els peus de porcs.És cert. De fet, hi ha gent que em va dir que no tastaria a tapa si portava peus de porc i els hem convençut. S’imaginaven una cosa més contundent, però aquest ‘Manolito’ es fon a la boca.

– La pregunta és obligada: d’on ve el nom de ‘Manolito’?Ve del pa rodó i petit tipus de Viena. Un nom que s’utilitza so-bretot al sud, a Andalusia. A Catalunya no l’he sentit massa.

– Què ha significat per a vosaltres participar i guanyar el pre-mi a la tapa més votada pels cornellanencs al Quinto Tapa?Ha estat una porta oberta molt important. Hem fet molts cli-ents nous, gent del barri que, pel que fos, no passava per la nostra zona. Si a això li afegim que hem guanyat el premi a la tapa més votada pel públic...

– Tindrem més sorpreses amb el ‘Manolito’?I tant! Hi ha hagut un abans i un després del ‘Manolito’ del Quinto Tapa. Vam preparar-ne una versió especial. El ‘Manolito’ ens defineix. La gent relaciona el ‘Manolito’ amb Cruz Ibérico. És una tapa que treballem en molts formats. Cruz Ibérico està format per una xarcuteria i un local de degustació, que vam muntar com a complement de la xarcuteria i que ha tingut una molt bona acceptació en poc temps. §

La història del ‘Manolito’ Mediterrani de Cruz Ibérico, la tapa més votada del Quinto Tapa

societat

Manuel Cruz, amb el seu 'Manolito'. 2

1

VIU

EL P

RAT

Page 22: Viu el prat juny 2013

societat

Text TONI DELGADOFoto CEDIDA

Insults, records cap a ell i la seva família, cançons es-trambòtiques... Ramón Tartas (Barcelona, 1972) va sentit de tot –fins i tot “no em cago en ton pare, per-

què potser sóc jo”– durant el temps que va arbitrar, quan va tornar a viure al camp del Banyoles. Va tenir la sort que se li estripés la samarreta i poder escapar d’uns brètols que volien estomacar-lo de valent. Havia xiulat quatre penals en contra dels locals –els dos equips es jugaven la permanèn-cia a la categoria– i expulsat cinc jugadors: “a cada córner el central abraçava el davanter. Després del primer penal, semblava que em desafiés, com si digués: a què no t’atrevei-xes a xiular més? Amb més experiència, l’hauria advertit des del primer moment”.

Ramón també va ser professor de matemàtiques, però des-prés de dos anys a les aules es va cansar i ara, com a molt, conclou els seus espectacles amb acudits sobre el tema: “si les persones fóssim números, els porters de les discoteques serien la hipotenusa, la suma dels catets al quadrat”. Perquè és monologuista –ha aparegut al canal Paramount Comedy– i, l’encarregat d’inaugurar, el proper 20 de juny, la temporada de monòlegs del Cèntric Gastrobar by Ona Nuit: “ens ho passa-rem bé, segur”.

“PUJA I CALLA”Són temps difícils, inclús per a l’humorista: “a no ser que

siguis déu o tinguis un programa a la televisió nacional. Et trobes gent que no valora el nostre ofici, propietaris de bars [on actua el 80% dels casos], propietaris que et diuen puja i parla. El propietari s’hi ha d’implicar. Si està passant el cam-brer preguntant tu, què has demanat?, es desvia l’atenció”. I què es pot fer en aquests casos? “Si et passa això”, respon, “el millor que pots fer en aquell moment és esperar-te [que calli]”.

“Per al còmic, el més important és tenir paciència. Si el públic no riu, ja riurà tard o d’hora. La gent no s’atreveix a riure i aplaudir sola i arrencar costa molt”, assegura. Una de les claus per arribar al públic és adonar-se i saber explicar “les bajanades que fem”, com prémer amb més força el botó del comandament de la televisió quan se li han acabat les piles o posar de cap per avall el xampú.

“RIDICULITZAR-TE TU MATEIX”La funció de l’humorista no és una altra que fer riure i in-

tentar que la gent se’n vagi amb un somriure a casa. Així que

no hi ha millor elogi que algú que li digui em fa mal la boca de tant de riure. I per aconseguir-ho, cal trobar el punt d’equilibri entre “ridiculitzar-te tu mateix” i adaptar-te als espectadors.

– El meu avi es moria amb Joan Capri. Ara no li faria gràcia a ningú...– Al meu pare sí, per exemple... Ramón, l’humor depèn molt del context?– Sí, està molt relacionat amb el que es viu. Capri feia acudits de viatjar en trens en tercera i ara no passen aquestes coses. Ara l’humor és més subtil, de segones intencions.

A vegades l’actuació pot acabar abans del previst i d’acord amb el propietari del local, com li va passar a Màlaga, quan van entrar 70 turistes anglesos i es van demanar “cubates de litre”. Van acordar aturar el monòleg perquè era impossible continuar davant l’aldarull: “és una putada que et passi, però vaig cobrar igual l’actuació”. §

Ramón Tartas: “Per al còmic, el més important és tenir paciència”

22

VI

U EL

PRA

T cultura

Ramón Tartas.

Page 23: Viu el prat juny 2013
Page 24: Viu el prat juny 2013

Text TONI DELGADOFotos CEDIDES

La primera vegada que em van parlar d’Òscar Teruelo acabava d’aterrar a Viu El Prat. Me’l van definir com una persona que parlava a bon ritme i que podia ex-

portar la passió per la seva feina. Vam coincidir alguna ve-gada abans de la primera entrevista llarga, que va ser pocs dies després de la inauguració del Cèntric Espai Cultural i del seu restaurant, el Cèntric Gastrobar by Ona Nuit.

– Toni, la feina s’ha d’estimar. Tot això que veus ara és el re-sultat del que hem fet a nivell personal i professional. Al Gas-trobar unim i unirem cultura i gastronomia, reivindicarem els productes ecològics...

UN PROJECTE AMBICIÓSRecordo haver apuntat ràpid a la llibreta –és possible que

hagi millorat la lletra en aquest temps, un repte fàcil– i ha-ver-me sorprès amb l’energia d’aquell home, pendent de mil fronts alhora mentre parlàvem i sense desconnectar ni per-

dre’s en la conversa. Óscar parlava d’un projecte ambiciós i, vist en perspectiva, ha complert la seva paraula. Només cal fer un repàs de la programació que ell i el seu equip han preparat per aquest estiu: “seguim en la línia de l’any passat, amb la música en directe, els DJ’S del Prat i del Baix Llobregat...”

ARTESANSA Óscar no li agrada definir-se, però sol dir que és emprene-

dor. Això d’empresari no el convenç. I li encanta promoure la gent que s’ho val. Ho fa amb fets, com el proper 30 de juny, ce-dint un espai perquè joves creadors celebrin el Festival Al de-dillo –“són artesans. Aposten pel consum responsable i per la producció independent com la seva. Es farà una subhasta d’skates pintats a mà, una de les exposicions que farem”–. Aquell dia aterrarà al Cèntric Gastrobar un trio des de Vitòria, La bossa nostra, un complement més de la iniciativa Cocktails & Cakes, que es fa els diumenges a la tarda, de les 18:00 a les 22:00 hores, i fins a l’octubre, amb una bona selecció de còctels, cakes i cupcakes de Le Tigré Cakes, i amb la sintonia de les sessions de DJ’S...

Un estiu gastronòmic farcit de paraules, música i cinema

24

VI

U EL

PRA

T societat

Un exemple del compromís del Cèntric Gastrobar by Ona Nuit.

Page 25: Viu el prat juny 2013

Tampoc ens podem oblidar del cicle de monòlegs, que encetarà el proper 20 de juny Ramón Tartas. La resta del cartell és aquesta: Andrés Torres (27 de juny); al juliol: Elías Torres (3), Carola Maldonado (10), Gerard Mesa (17), Jo-nathan Vives (24) i Edu Mutante (31); i a l’agost: Javi Benítez (8) i Sergio Marín (29); i al setembre: Carlos del Pozo (5) i Jordi Carné (12).

PREVIEW, DE MOSTRA A FESTIVAL

O el PREVIEW que, després de la bona acollida de l’any passat, torna els qua-tre dijous de juliol (4, 11, 18 i 25, de les 21:30 a les 23:00 hores) encara amb més empenta. El que abans era una mostra s’ha convertir en un festival de curtmetratges de nous directors. Cada jornada passaran quatre treballs, des-prés d’una selecció prèvia d’entre els 57 rebuts. Des de la seva creació, dife-rents universitats, institucions i escoles de cinema, com ESCAC, CECC, ECIB, URL (Facultat de Comunicació Blanquerna), UAB, Bande à Part, SIS92 produccions o El Prat Film Oficce, han donat suport al festival.

En aquesta segona edició de PREVI-EW hi haurà premis i reconeixements a partir del criteri del públic i d’un jurat format per tres membres de reconeguda trajectòria en el món audiovisual i vincu-lats al Prat, i que participarà al col·loqui sobre l’eix temàtic de la sessió.

Un esdeveniment que va “unit a un concepte gastronòmic del Gastrobar. Cada dia de PREVIEW proposarem un menú de cinema, senzill i deliciós perquè puguin sopar mentre vegin els curts. També poden prendre’s un gin-tònic o un mojito”. L’edició anterior van passar pel festival unes 500 persones. A més, dos dimarts de juliol el Cèntric Espai Cultural serà la seu del Festival de Poe-sia, on “nosaltres adeqüem l’espai”.

I, és clar, al Cèntric Gastrobar han canviat la carta, farcida de “plats d’es-tiu, tapes de degustació...” A finals de juliol i al setembre organitzaran dues jor-nades gastronòmiques de Meló del Prat i entre finals de juny i juliol ens sorpren-dran amb el tomàquet del Parc Agrari. Tot per passar un estiu gastronòmic far-cit de paraules, música i cinema. § 2

5 V

IU E

L PR

AT

cultura societat

El PREVIEW.

La terrassa del Cèntric Gastrobar.

Gastronomia en estat pur.

Page 26: Viu el prat juny 2013

Text TONI DELGADODibuix POL SANTAMANS

Era inquiet i actiu, però també tranquil i serè. “Ser així”, ex-plica Marc Pérez (Barcelona,

1977), “l’ajudava a assimilar les coses molt ràpid. Tenia molta empatia i inter-pretava les idees dels altres súper rà-pid. Els clients ens ho deien”.

– Molts cops, no és fàcil saber què vol l’altre si, pel que sigui, no s’explica bé.– Els dissenyadors han de fer 80.000 canvis abans de la versió final, però ell agafava l’essència en un moment.

En Marc parla del seu amic Pol San-tamans (1878-2011), un artista hospi-talenc sense pautes i ple d’energia, que tenia moltes ganes d’experimentar i co-nèixer món i gent: “era amic dels seus amics i una mica bandarra, en el bon sentit. Lligava perquè tenia sex appeal i per ser tan natural... Es mostrava tal com era”.

Als qui no vam tenir la sort de coneixe’l i gaudir del seu somriure contagiós se’ns ofereix l’oportunitat d’endinsar-nos al seu món a través del web www.polsanta-mans.com, el domini que el Pol va com-prar en el seu moment. Entre el propi Marc i Àlex Espil –els seus companys de Braille Corp– i Oriol Badia –l’última in-corporació de l’empresa– han construït un espai senzill, íntim i atractiu que “no pretén ser un book dels seus treballs perquè hem triat allò més significatiu”.

MOLT ORDENATEls pares del Pol els van facilitar car-

petes i van poder consultar el seu ordi-nador per trobar el material. “Els tòpics ens presenten els artistes com a gent molt caòtica, però ell no era així. Era molt ordenat”, explica Marc, que agra-eix la col·laboració d’en Ran-el, que ha retratat algunes de les obres de l’artista hospitalenc per al web.

Presentat el passat 19 de maig al Kfè Olé, l’espai pretén difondre l’obra d’en Pol, un artista multidisciplinar que “pin-

tava, feia fotografies, disseny gràfic...” i per això, més enllà de poder veure les seves creacions a internet, també po-dem comprar les de gran format i là-mines a preu de cost: “el missatge és que si t’agraden, puguis tenir les seves obres a casa”.

VISITES D’ARREU DEL MÓNLa intenció és ampliar el web amb al-

tres creacions del protagonista que els vagin arribant –de moment, han rebut un quadre–, però “segurament, no tot el que ens enviïn es penjarà”. Durant la primera setmana, www.polsantamans.com va rebre unes 600 visites de llocs tan diversos com Anglaterra, Colòmbia, Portugal, Madrid o Leganés, però sobre-tot de Barcelona i l’Hospitalet, la seva ciutat.

A l’apartat d’arrejunten, figura el con-tingut que no els encaixava a la resta de seccions, com còmics o vinyetes surrea-listes, divertides, autèntiques. Com la de Déu creant per avorriment o un perso-natge atabalat per la roba que algú li ha posat mentre dormia i que vol escapar-se de les vinyetes... Sobren les paraules, són històries que s’han de gaudir.

– Pel que expliques, entenc que el Pol sabia escoltar i no li agradava el protago-nisme, tot i que era protagonista.– Era així. Anaves amb ell i tothom et venia a saludar. Queia molt bé a molta gent. Sabia gaudir de les relacions soci-als i, com tots, també necessitava el seu temps per estar sol, per crear. CINEMA I LITERATURA

En Pol sabia aprofitar el temps i qual-sevol estona lliure. Fins i tot un diumenge després d’una ressaca es posava a llegir o a veure pel·lícules: “mai estava mirant les musaranyes”. I mai tenia filtres.

– També a vegades jugava amb això... Potser era massa explícit per dir-te una cosa que era tot el contrari del que et deia. Com en un còmic en el qual sortia un nazi i a l’última vinyeta admetia que el personatge era repugnant.– Es considerava artista?– No ho vam parlar mai. Li agradava dis-senyar, pintar... No havia treballat en cap altra cosa. Li encantava experimentar i tenia les coses molt clares. Però no pin-tava per pintar, sinó que feia esbossos primer. Era molt ordenat. §

Pol Santamans, crear sense pautes

26

VI

U EL

PRA

T cultura

Un dibuix de Pol Santamans.

Page 27: Viu el prat juny 2013

[email protected]

www.sover.es

SOVER ELEVADORES VERTICALES

SALVAESCALERAS VENTA,MONTAJE Y MANTENIMIENTO

PRESUPUESTOS SIN COMPROMISO

RAMPAS DE ACCESO A VIVIENDAS

ESPECIALISTAS EN ADAPTACIÓN DE

VIVIENDAS Y SISTE-MAS DE ELEVACIÓN

ADAPTACIÓN DE BAÑOS Y COCINAS

CAMBIO DE BAÑERA POR PLATO DE DUCHA

TEL.931 190 379

DESCUENTO 3% PRESENTANDO ESTE ANUNCIO

Page 28: Viu el prat juny 2013

És un concepte de terrassa diferent. Una terrassa estiuenca amb un nom amb majúscules, Glamour, i relacionada amb els tallers de gastronomia de

KTA’S. “És una manera de promocionar els tallers que fem, dirigits tant a professionals com a qualsevol tipus de públic, i suposa un concepte diferent”, enceta el seu res-ponsable, Xavi Sarsanedas (Cannes, França, 1964): “aquí no servim ni refrescos, tampoc suc, cafè ni entrepans o patates xips. No som ni un bar ni un restaurant, és el que m’agradaria deixar clar. La terrassa és un servei extra de KTA’S per a l’estiu”.

S’hi serveixen còctels amb o sense alcohol, cava, sangries, caipirinha, mojitos, cosmopolitan... I dos tipus de vins, Rioja i un blanc del Penedès: “bé, també tenim aigua”. Els prepara el propi Xavi, reputat bartender, o un barman a la barra inte-rior. Tenen una àmplia carta de ginebres i vodkes. Tots prèmi-um. De cerveses, n’ofereixen tres: una “artesanal” –la belga Gruit–, la Inèdit Damm i la Heineken. Podem gaudir de la ter-rassa Glamour de KTA’S els dijous, de les 18:00 a les 00:00 hores, i els divendres i els dissabtes, de les 18:00 a les 00:30 hores.

– Xavi, què és el que més valoren els alumnes dels vostres tallers?A KTA’S [menció especial en els premis El Prat Emprèn 2011 a la categoria de Millor projecte empresarial d’innovació i/o economia social] se senten com a casa, valoren molt el tracte personal, el tu a tu. Fa uns dies vam organitzar un taller de gintònics i els alumnes van començar tímids i van acabar in-tercanviant-se els telèfons. Perquè a més d’aprendre moltes coses, als tallers també coneixes gent, desconnectes dels pro-blemes i pots trobar un ofici que tens ocult. I disposes d’un professorat professional. També fem tasts i tallers privats, a partir de sis persones i fins a 15 persones.

– Quins tallers esteu organitzant?En fem un munt. De cuina [tapes regionals, nivell d’iniciació i nivell 2 de sushi, les creps dolces i salades, galetes per a nens, menú mediterrani i menú creatiu]; de pastisseria [cupcakes I i II, macarrons, pastisseria d’autor, postres en got, decoració de galetes i pastís d’un pis amb llaç], tallers, cocteleria i combi-nats [iniciació a la cocteleria, gintònics i vodkatònics], tallers especialitzats [tècniques de sala, cocteleria molecular, nitro-cocteleria i tall de pernil], tallers-tast [tast de cerveses i tast de vins] i tallers-sopar [tast-sopar esclat multicolor i tast-sopar fantasia MED]. §

L’estiuenca terrassa Glamour de KTA’S

28

VI

U EL

PRA

T racó de l'anunciant

La terrassa Glamour de KTA'S.

KTA’S. Tallers de gastronomia

Carretera de la Bunyola, 16 – local (El Prat)Telèfon 93 370 90 78

Web www.talleresdegastronomia.comCorreu electrònic [email protected]

Xavi, a KTA'S.

Page 29: Viu el prat juny 2013
Page 30: Viu el prat juny 2013

cnl

El Correllengua torna al Prat

CNL El Prat de Llobregat Eusebi Soler, 2 08820 El Prat

Telèfon 93 379 00 50 Correu electrònic [email protected]

Els dies 28 i 29 de juny se cele-brarà el Correllengua al Prat de Llobregat coincidint amb

l’onomàstica de sant Pere i sant Pau, patrons del Prat.

El Correllengua és un conjunt d'ac-tivitats culturals i festives que tenen com a finalitat defensar i promoure la llengua i la cultura catalanes. Des de l'any 1995 ha esdevingut la iniciativa que agrupa més entitats d'arreu dels Països Catalans que treballen en fa-vor de la promoció del català. I des de l’any 2012, al Prat de Llobregat, hi ha una comissió ciutadana formada per diverses persones individuals, entitats i associacions i el CNL, que treballa amb l’objectiu de fer arribar el Correllengua a la ciutat.

Al voltant del Correllengua, cada any s’organitzen conferències, debats, xer-rades, exposicions, ballades i tallers de sardanes, cercaviles, concerts musicals, etc. Aquestes activitats són només una mostra de la tipologia dels actes progra-mats arreu.

Enguany, amb motiu del desè aniver-sari de la mort del poeta Miquel Martí i Pol, els Correllengües en recordaran la figura. Per aquest motiu en el programa d’actes del Prat hi apareix una imatge d’aquest poeta de Roda de Ter.

L'elaboració del manifest del Corre-llengua 2013 s’ha encomanat al filòsof i catedràtic de la Universitat de Girona, Josep Maria Terricabras.

El programa d’actes previstos aquest any al Prat de Llobregat és el següent:

Divendres 28 de juny:• A les 19 h xerrada al Cèntric Espai

Cultural: “Viure el català: situació de la llengua i iniciatives de resistència” a càr-rec de Maria Plana, filòloga, i Òscar Adrià Ibàñez, sociolingüista.

Dissabte 29 de juny:• A les 10.30 h concentració a la Plaça del Mestre Estalella (a l’escultu-ra commemorativa de l’11 de setem-bre, al costat del Cèntric).• A les 11 h inici de la cercavila en direcció al Parc del fondo d’en Peixo.• A les 12 h arribada al Fondo d’en Peixo:

• Actuacions dels grups participants.

• Lectura del manifest del Corre-llengua.• Exposicions, jocs lingüístics, je-roglífics i Scrabble• Dinar• Actuacions musicals

Si voleu saber més coses de la cele-bració del Correllengua al Prat de Llobre-gat, podeu anar al web següent: http://pratencs.cat/correllengua/

30

VI

U EL

PRA

T

Page 31: Viu el prat juny 2013

CADA DIA ES GENEREN AL PRAT MÉS DE 200.000 BURILLES. SI ES LLENCEN A LA VORERA SÓN MÉS QUE UN PROBLEMA ESTÈTIC: TRIGUEN ANYS A DEGRADAR-SE I SI LA PLUJA LES ARROSSEGA CAP ALS EMBORNALS, ELS OBSTRUEIXEN I CONTAMINEN L’AIGUA.

SI US PLAU, AJUDA’NS A MANTENIR NET EL PRAT. LES BURILLES, A LA PAPERERA!

LES BURILLES, APAGADES I A LA PAPERERA!HEM INSTAL·LAT APAGADORS DE CIGARRETES A TOTES LES PAPERERES DEL PRAT. FES-LOS SERVIR!TOTES LES PAPERERES DEL PRAT.

papap papa epep rere erer rere aaaaaaaaaaaaaaaaarar

AAPPAPAAAPAPPAP GAGA AGAG DADA ODOD RRORO

Page 32: Viu el prat juny 2013

COM NO PODIA SER D'UNA ALTRA MANERA, LA PROPERA EDICIÓ DE VIU EL PRAT SERÀ MOLT FRESCA, DINÀMICA I AMB PROPOS-

TES D'OCI, CULTURA I GASTRONOMIA. SERÀ TAN FRESCA QUE, DE FET, HEM PENSAT ESCRIURE-LA DESDE LA PLATJA, BEN ASSEGUTS EN UNA CADIRA

AMB ELS PEUS EN REMULL I UN REFREC A LA MÀ. TOT I AMB AIXÒ, INTENTAREM NO OBLIDAR-NOS DE LES NOSTRES SECCIONS CLÀSSIQUES, COM EL 'SABIES QUE...' I 'LA RUTA GASTRONÒMICA'.

RECORDEU-VOS DE LA CREMA SOLAR I FINS AL PROPER NÚMERO DE VIU EL PRAT!


Recommended