Download pdf - Viu El Prat - juny 2015

NÚM. 87· JUNY ‘15 [email protected]

www.elginjoledicions.com

ENTREVISTA A EDU MUTANTE, PROTAGONISTA DEL NOU CICLE DE MONÒLEGS DEL CÈNTRIC GASTROBAR - FESTIVAL PREVIEW - FIRA TAPA DE L'HOSPITALET

Una tarda amb... l'Atlètic Prat infantil femení, al cim en el seu primer any de vida

CELEBRA SANT JOAN AMB LA PIULA VERDA!

VIU EL PRAT

Revista gratuïta de societat i cultura

NÚMERO 87, JUNY DE 2015

[email protected]

Tel. 93 337 77 47

FOTO DE PORTADA: TONI DELGADO

DIRECTOR DE CONTINGUTS: T. DELGADO

PUBLICITAT: IVAN PUIG

IMPRESSIÓ: IMPRINTSA

Dipòsit Legal. B-20065-2005

EDITA: EL GÍNJOL EDICIONS, SL.

BRUC, 30 2n 08901 L'HOSPITALET

B-63785034

La redacció de Viu El Prat no coincideix necessàriament

amb l'opinió dels seus col·laboradors. 3

VIU

L’HO

SPIT

ALET

ED

ITO

RIA

L

WW

W.EL

GINJ

OLED

ICIO

NS.C

OM

AM

B E

L SU

PORT D

E:

EL VESTIT DE GALA

“L’educació és el vestit de gala per a assistir a la festa de la vida”, �� mexicà Miguel Rojas Sánchez. En teoria, a l’es-

tiu tenim més temps per millorar aquest vestit de gala. És l’estació que més ens canvia l’estat d’ànim, per bé i malament, i també la que ens regala més hores d’oci i més moments per a formar-nos.

A l’Atlètic Prat, el reportatge central de Viu El Prat, en-tenen la formació com un procés de paciència i tenacitat. És un niu de valors durant tot l’any. Entrevistem als dos entrenadors i a totes les jugadores de l’equip infantil fe-mení del club, que ha estat campió de Lliga en el seu primer any d’història. Mesos abans de l’inici del Mundial de Canadà de futbol femení, que s’està celebrant aquests dies i que emet Teledeporte. Espanya hi participa per pri-mer cop en la seva història i està liderada per Vero Bo-quete, exjugadora de l’Espanyol i que fa unes setmanes va guanyar la Champions.

“Mai vegis l’estudi com una obligació, sinó com una oportunitat per a penetrar en el bell i merave-llós món del coneixement”, deia Albert Einstein. És una excusa per provar les nostres habilitats i descobrir noves aptituds, per a sortir de la nostra zona de confort o, vist d’una altra manera, ampliar-la en un futur.

“La vida ha de ser una contínua educació”, defen-sava Gustave Flaubert. Amb més coneixement tindrem més preguntes i més ganes de resoldre-les, serem més actius i desperts.

A més, les noves tecnologies ens ajuden molt a formar-nos perquè si no volem o no podem assistir a classes presencials, tenim l’opció d’anar, més o menys al nostre ritme, però amb un calendari mínim (de proves). El tu-tor virtual ens ajudarà. Pot ser una bona opció per a qui treballi tot l’estiu que pot buscar algun curs en línia per a formar-se més.

ÍNDEX

5.Una tarda amb...L’ATLÈTIC PRAT INFANTIL FEMENÍ, AL CIM EN EL SEU PRIMER ANY DE VIDA

Una de les últimes tardes de maig vam fer-li una visita a l’infantil femení de l’Atlètic Prat. Un grup humà potent i que ha connectat tan bé que, en el seu primer any de vida, ha estat capaç de guanyar la Lliga. Vam entrevistar els dos entrenadors, el Jordi Díez i la Laura Jiménez; el Goyo Expósito, el coordinador esportiu del club; el Gregorio Benedí, el vicepresident; i, és clar, totes les jugadores.

5

VIU

EL

PRAT

Text i fotos TONI DELGADO

“Els porters suporten molta més tensió que la resta de jugadors”, reivindica el Jordi

Díez (El Prat, 1984), assegut en una banqueta del camp de futbol del CEM Julio Méndez. Ha defensat la porte-ria 18 anys, un al Prat i 17 a la Penya Barcelonista de l’Hospitalet: “córrer no és el meu fort i els porters ho fan molt més del que sembla”. Va decidir penjar els guants i començar a entre-nar l’infantil masculí de l’Atlètic Prat. Ara, juntament amb la Laura Jiménez (El Prat, 1993), dirigeix l’infantil feme-ní. Un equip exemplar: “vam crear un grup amb noies que no es coneixien i... Han guanyat la Lliga en la seva prime-ra temporada”.

Quin és el secret perquè un equip entre desconegudes s’entengui tan bé al camp? “Aportar-los la nostra expe-riència i il·lusió. Hem tingut una sort brutal perquè des del primer dia van congeniar molt. Són noies súper bo-nes i estan molt ben educades”, res-pon la Laura Jiménez. Els dos tècnics els han fomentat el respecte a ells, però també entre elles i al rival: “les grans �� humà unit”.

“ELS MITJANS NI HO HAN DIT”“Es tracta que els agradi el futbol i

que siguin molt competitives”, intervé el Jordi, que reivindica el futbol femení, en ple apogeu: “ahir l’Espanyol femení va guanyar un torneig a Suècia i els mitjans ni ho han dit”. Tampoc hi va haver gaire rebombori amb la Champi-ons guanyada pel FFC Frankfurt de Vero Boquete, millor jugadora espanyola del moment.

“L’únic equip femení de futbol base del Prat s’està fent estimar i escoltar. La nostra missió principal és que crei-xin i aprenguin”, intervé el Goyo Expó-

sito, (Úbeda, 1951), coordinador ��juvenils” a l’Atlètic Prat des de fa mitja temporada. Té una àmplia trajectòria com a jugador, entrenador i coordinador a l’AE Prat.

Els tècnics no sabien com s’enten-dria un grup de desconegudes. “Està-vem molt més nerviosos nosaltres que elles abans del primer partit”, confessa el Jordi, que sí tenia clar què els havia de dir: “guanyeu o perdeu, l’important és que gaudiu jugant a futbol. Som-hi! Ara els dic que l’important és guanyar, però que, passi el que passi, han de gaudir”.

“UNA BONA PRESA DE CONTACTE”

“Veure-les tan felices m’omple més que la Lliga que han guanyat”, diu la Laura. La connexió entre les jugadores va ser tan ràpida que al tercer partit els entrenadors es van penedir de no ha-ver-les federat en comptes d’inscriure-

les a escolars. “El primer any era una bona presa de contacte”, explica el Jordi: �� preguntaven per què no les havíem federat”. De 16 partits només n’han perdut dos.

EL FUTURLa idea és federar-les l’any que ve

perquè els plantin cara equips amb jugadores que “fa sis o set anys que juguen plegades i sàpiguen què és que els fotin cinc o deu gols...” Una ex-periència que van viure en un amistós contra l’Espanyol: “per a elles fou un premi jugar contra un rival d’aquest nivell”. Malgrat la derrota per 11-1, van sortir amb el cap “molt alt i molt contentes”.

Avui la prova de foc és contra el Sant Gabriel, un dels grans referents del futbol femení a Catalunya: “avui sí que els diré sortiu a gaudir, no a guanyar

L’Atlètic Prat infantil femení, al cim en el seu primer any de vida

L’infantil femení de l’Atlètic Prat .

una tarda amb...

[riem]. Tot i que si guanyem, seria fantàstic. Elles sí que estan federades”.

L’infantil femení de l’Atlètic Prat és el pulmó a la grada de les grans. “Ens animen com ningú, ens canten, ens criden... Som el seu mirall”, reconeix la Laura, que juga a l’amateur: “és bo que ens vinguin a veure jugar perquè vagin aprenent certs detalls. Tant de bo puguin arribar a Preferent com no-saltres, i si és més lluny, molt millor”.

—I què us canten, Laura? —li pregunto.—Ens cantem somos la leche —contesta. —Con Colacao... —continua el Jordi. —Ostres, com continua? Y con este... No sé... —intervé la Laura.

“ET RETORNEN LA IMPLICACIÓ QUE ELS DÓNES”�� -

dia als partits de les grans i arrosseguen els pares. No dei-�� segueix el Jordi. “Les entrenes i després et retornen la implicació que els dónes”, diu la Laura.

“Hem de procurar no perdre les categories de més relle-vància, el Preferent femení i el Tercera Catalana. Però, com a coordinador, la meva obsessió és comptar amb dos equips per categoria, i no els tenim”, explica el Goyo Expósito. Defen-sa que sempre ha d’haver-hi un equip de base de primer any i un altre de segon any. Una il·lusió impossible “per una qüestió de temps i d’espai”.

Els dissabtes el camp del CEM Julio Méndez “hauria d’estar disponible, des de les nou del matí al migdia”, per al futbol base de l’Atlètic Prat i del Delta Prat. I no és així: “és incon-cebible que l’equip de futbol 7 benjamí pugui començar a jugar un dissabte a dos quarts de dues perquè a les deu, per exemple, juguen Los Naranjos, un equip de veterans. Aquí també juguen els veterans de l’AE Prat. No sé si és una qües-tió de l’Ajuntament o no, però amb aquest panorama, si vols créixer, estàs condicionat”.

LA FUSIÓ El Gregorio Benedí (Saragossa, 1936), vicepresident del

club, m’explica els ets i els uts de la fusió, fa gairebé tres anys, �� -res de l’Atlètic Prat: “els dos clubs ens vam posar d’acord rà-pid i vam triar el Francisco, Xisco, Centelles com a president "��#��$��%��&'�*��+��càrrec”. El Gregorio no trigarà gaire a deixar el seu càrrec i ser soci �/��0��2��5��'�6��;��+�-cultats. Cal anar preparant als qui em substitueixin i anar progressant”.

Fa una estona que les jugadores han arribat. Vénen de dos en dos a parlar amb el periodista. La Mónica Declara (El Prat, 2002) és migcampista i fan de Cristiano Ronaldo. “Ostres, no callen, eh! No callen!”, protesta amb un som-riure quan les companyes li fan gestos. Es nota el bon rotllo entre totes: “tinc molt clar que continuaré l’any que ve en l’equip”.

culturauna tarda amb...

L'equip, al CEM Julio Méndez.

6

VI

U EL

PRA

T

El Jordi donant instruccions. (passa a la pàgina 8)

CÈNTRIC gastrobar Dinars i sopars tots els dies (NO tanquem per vacances)centricgastrobar.com .com/centricgastrobar @centricgastro @centricgastrobar

ONA nuit De dimarts a dissabte, sopars. Dissabte, diumenge i festius, dinarsJuliol i agost, no obrim dissabtes i diumenges migdia. Vacances del 9 al 27 d’agost

onanuit.com .com/onanuit @onanuit @onanuit

cultura

(ve de la pàgina 6)

una tarda amb...

L'Atlètic Prat infantil femení.

8

VI

U EL

PRA

T

La xerrada dels tècnics. (passa a la pàgina 10)

—L’entrenadora m’ha dit que li canteu can-çons a les grans quan les aneu a veure jugar. Què els canteu? Com és això del Colacao? —li pregunto. —No, no, no... —contesta la Mónica. —Però sense cantar-ho. Només diguem la lletra...—No ho faré... —respon, tímida.

“ARA SOM GAIREBÉ GERMANES”“No ens coneixíem i ara som gairebé germanes”, intervé

l’Ana Fernández (Barcelona, 2000). El futbol és la seva passió des dels quatre anys: “jugava a futbol sala al Ramon Llull. Sempre ho havia fet amb nens”. A la tele veu els partits de nois, però promet que seguirà el Mundial femení, del 6 de juny al 5 de juliol, al Canadà. TVE transmetrà els partits d’Espanya, ��

La Gisela Rubio (Barcelona, 2002) només podia ser extrem i punta: “sí que sóc nerviosa, sí. Sóc un nervi”. Ens confessa algunes de les indicacions dels entrenadors: “ens diuen que /��<<=��<<=��> ��hem d’empipar perquè si no ens canviaran”.

“NO TOT POT SER GUANYAR”“Fins i tot en les derrotes podem passar-ho bé. No tot pot

ser guanyar”, ��!��"�#��$��%�&**+/%�que va començar a jugar a futbol veient com gaudia fent-ho la Míriam, la seva germana. És la seva referent.

“Per edat, ja no podia jugar més al futbol sala amb nois, que sempre em van acceptar molt bé”, explica la Inés Rando (Sant Boi, 2002). Quan va veure que es creava l’equip de l’At-lètic Prat no s’ho va pensar gaire.

Poc dubta en un terreny de joc la Laura Gracia (Barcelona, 2002). A vegades juga al mig, però se sent més còmode de defensa: “tinc molta més picardia que altres. A mi si m’empenyen, jo m’hi torno”. També fa d’ambaixadora de l’equip: “aquí t’entrenen i t’exigeixen molt, i et tracten sú-per bé”.

Davantera i extrem dret és la Lucía González (Barcelona, 2004), molt concreta per reconèixer que va arribar a l’equip amb por i que no li ha costat adaptar-se al grup. Sí que s’estén amb la descripció del seu primer gol amb l’Atlètic Prat: “te-nia dues nenes al davant i la pilota venia per aquí. No m’ho vaig pensar gaire i vaig xutar des de fora de l’àrea. Va ser en aquella porteria”.

UNA BONA COMPETIDORA�� 7�� <�� =�� <� >@H�� #��$��-

let, 2003). Tracta d’acceptar les errades: “intento que no m’afectin. Quin és el meu estil? Em llenço, però a vegades tinc por i no ho faig. Són els nervis”. Té una bona compe-tidora en l’equip, l’Ángela Oubel: “a mi m’agrada compe-tir i per això la van posar a ella, perquè millorés. Cada cop som més amigues i ens donem suport quan encaixem gols”.

La Desireé ha estat davantera —“vaig deixar de jugar a dalt perquè em lesionava molt”— i l’experi-

cultura


una tarda amb...

La banqueta es protegeix del fred i de la pluja.

10

VI

U EL

PRA

T

Una imatge del partit amistós contra el Sant Gabriel.

ència l’ajuda a intuir què faran les davan-teres rivals. El seu mirall és Iker Casillas: “em sembla bé que el xiulin perquè té errors, però també fa moltes coses bé. He après molt d’ell, també del Jordi”.

CELEBRAR ELS GOLS La Marina Ezquerro (El Prat, 2003) és central. El que més

li agrada és celebrar els gols. I quants en porta? “Cap! [riu]. Celebro els de la resta abraçant les companyes”. Abans feia patinatge. Li encantava el futbol, però no volia tornar a jugar amb nens [ho havia fet al futbol sala] “perquè no me la passa-ven. Vaig provar a l’Atlètic Prat i aquí continuo”.

Fa molts anys que a la Daniela Estay (Xile, 2002), se-guidora del Santiago Wanderers xilè, li agrada el futbol. És �� %� ��K%� �� Y�7�� $�� bàsquet, natació i gimnàstica rítmica. “Coneixia a una o dues companyes. Estic contenta perquè m’agrada aquest esport i puc estar amb altres nenes i fer més amigues”, confessa.

—Daniela, hi ha companyes teves que m’han dit que li canteu una cançó a les grans, però no em volen dir quina. Tu me la pots dir?—Però no la cantaré, eh. —Perfecte, sense cantar-la. —[Riu]. No, no, que no me’n recordo...

L’altra portera de l’infantil de l’Atlètic Prat és l’Ángela Oubel (Barcelona, 2003). Té una bona relació amb la Desireé, però “ens piquem una miqueta [riu]”. Als entrenaments, després que li xutin, “normalment em quedo tirada en la gespa i em diu aixeca’t ja! Però després ho oblidem tot. Fins fa dos me-sos era defensa, però em van col·locar a la porteria perquè fos la competència de la Desireé”.

—Ah, jo sí que em sé la cançó... —continua l’Ángela. —Com és, Ángela? —Somos la leche, somos la leche con Colacao, con Colacao, y con esa mezcla, y con esa mezcla, somos demasiao, so-mos demasiao. Vamos Atlètic, vamos Atlètic, vamos a ganar, vamos a ganar.

LES ÚLTIMES INSTRUCCIONS Ja no hi ha més temps per a fer preguntes. És el moment

per a donar les últimes instruccions abans de l’amistós con-tra el Sant Gabriel.

—S’ha de sortir concentrades des del primer moment. No em val que digueu que són molt altes. També ho eren les del Sant Just, i com vam quedar quan vam jugar amb elles? Tu que ets �<��Z��<�� H��Z��<��=��contacte. S’ha de treure forces d’on no les tinguis, d’acord? Noies, toquem, sabem fer-ho, d’acord? Porteres, traiem ràpid. \��H��%��=��̂ �7��%��_��`�w�$��=��7��=��Feu un rondo mentrestant —tanca el Jordi. §

En el període 2012-2015, la Diputació de

Barcelona ha invertit 5,8 MEUR per mi-llorar les contencions de seguretat per als motoristes a la xarxa viària, xifra que su-posa dues vegades la inversió total rea- �� 2011. Aquestes ac-�� que actualment hi ha 596 quilòmetres de carreteres que

són segures per als motoristes, el que suposa un 40% de la xarxa viària interur-bana de la Diputació.

��de vehicles de dues rodes, majoritària-ment motocicletes, ocupa cada vegada més una proporció major en el conjunt �� de la xarxa de car-reteres locals. Però ��

�� protegir tant els mo-toristes com la resta ��!��de dues rodes, per-��"� �!�� directe del motorista contra els suports de les barreres la- terals de la carretera i eviten també que el motorista passi per �� -ca i impacti contra ��#��#$��pel desnivell protegit per la contenció.

Avui, tots els projectes que incorporen contencions de vehi-cles contemplen les corresponents cor-reccions per a mo-toristes. Però encara hi ha molts trams de carreteres que es van fer abans de la normativa actual i, per això, necessiten una actuació per instal·lar els SPM. Els projectes dels SPM i de barreres actu-en sobre carreteres

senceres i es priorit-zen aquelles vies que presentin un índex de sinistralitat més ��!��moto i, en aquelles vies sense acciden-talitat registrada, �� &� ��prioritza segons els nivells de trànsit. Són, una aposta per la seguretat dels mo-toristes en particular i dels conductors en general.

Redacció

596 quilòmetres segurs per als motoristes

Implementació dels Sistema de Protecció de Motoristes (SPM) per part de la Diputació de Barcelona

Els Sistemes de Protecció per a Motoristes (SPM) són efectius per reduir la sinistralitat, minimitzar les conseqüències d’una possible sortida de la via, fer menys greus les lesions als motoristes i, de manera general, millorar les característiques físiques de les infraes-tructures viàries, i incrementar les condicions d’ús, confort i seguretat.

Sistema de Protecció per a Motoristes (SPM) instal·lat a la carretera BP1101 al Bruc Foto: Diputació de Barcelona

12

V

IU E

L PR

AT

gastronomia

(passa a la pàgina 14)

Text TONI DELGADO Fotos INMA QUESADA

Té l’escriptori ple de coses, però tot està al seu lloc: el portàtil; una agenda i una llibreta; dues pàgines manuscrites i dues amb Excels; un pot amb retola-

dors i bolígrafs; les claus de la moto; i la portada i la contra-portada del díptic de la Fira Tapa de la Festa Major del barri Centre de l’Hospitalet. El seu lloc de treball el delata: en Dani Mateu, cap de producció de l’AGT (Associació de Gas-tronomia i Turisme del Baix Llobregat), és ordenat, metòdic i té una notable capacitat per a obrir i tancar fronts.

“Deixa’m dos minuts, que he de fer un parell de truca-des”, es disculpa. Són dies de viure al límit per a ell. Falten poc més de dues setmanes perquè se celebri una espècie de Quinto Tapa exhaustiu. Serà del 20 al 21 de juny quan, a la Plaça de Lluís Companys, s’estreni el primer Fira Tapa de la Festa Major del barri Centre. L’èxit del format a Cornellà, El Prat i Gavà avalen el nou repte de l’AGT.

LA PETJADA Al Dani Mateu la feina li exigeix ser previsor i intuïtiu, i tenir

molta mà esquerra: “sempre pot haver-hi un marge d’error i he de procurar que sigui el menor possible. Has de saber liderar un equip en moments d’estrès sense que ningú s’ata-

bali. Has de parlar amb tots els personatges que formen part de l’engranatge, des dels patrocinadors, els restauradors participants i els treballadors, perquè tot encaixi i no hi hagi sorpreses”.

Se’l nota esgotat, però encara més il·lusionat amb el Fira Tapa: “el primer cop, l’estrena és, potser, el que deixa més petjada en un esdeveniment d’aquest tipus”. La responsabi-litat és doble per l’ambient que s’hi viurà, amb la festa major i les propostes organitzades per La Talaia, l’Associació per les Festes del Centre de l’Hospitalet.

PRODUCTES DE PROXIMITAT I DE TEMPORADAEn Dani Mateu m’avança quines seran les 11 tapes, “elabo-

rades amb productes de proximitat i de temporada”, que han perpetrat els set restauradors participants (Muxía, L’Ateneu, Espai Brotes, L’Hospi Stadium, Establiments Planes i La Clara) i que oferiran en dos torns (dissabte 20 de juny de 18.00 a 23.00 hores i diumenge 21, d’11.30 a 15.30). El tiquet de tres euros dóna dret a una consumició (quinto o aigua) i una tapa, i el de deu euros, a dues begudes i quatre tapes.

CINC SETMANES DE MARATÓPer al cap de producció de l’AGT és fonamental anar fent el

seguiment de totes les peces que conformen l’esdeveniment: “inclús un o dos dies abans cal assegu

Els secrets del primer Fira Tapa

de la Festa Major del barri Centre

gastronomia

Imatge de l'última edició del Fira Tapa Carxofa Prat.

rar-te que tothom té clares les coses. Per això sempre procuro enviar correus electrònics, ja que, així, la informació queda per escrit”. Serà l’últim esprint de cinc setmanes de marató de trucades, visites, correus electrò-nics, de fer la comanda de tanques o ocupar-se de la gestió de residus...

LES NECESSITATS El primer pas, però, és contactar amb el proveïdor que, en

aquest cas, és Moritz: “els dius quines necessitats de produc-te i material podem tenir, com ara taules i cadires, tendals i para-sols, ampollers i taulells...”

Els organitzadors ofereixen als participants un espai “on puguin servir les seves tapes i treballar còmodament” i dis-posin dels electrodomèstics que necessitin.

L’EQUIPNo deu ser fàcil reunir tants reclams en un mateix es-

pai i que no es superposin. La clau és l’equip: “tinc la sort de treballar amb el director de l’AGT, l’Óscar Teruelo, una persona que s’implica molt en els projectes i t’empeny amb la seva il·lusió i et contagia; l’Ivan Puig, és el direc-tor de projectes, qui està pendent del global de la feina i qui posa més seny; i el Mariano Martínez, el responsa-ble de comunicació, s’encarrega de moure i promocionar l’activitat a través de les xarxes socials i els mitjans de comunicació”.

Destaca en Dani Mateu que la comunicació entre els qua-tre és i ha de ser �� K ��'�W�� '�%��exemple, tots revisem i opinem sobre els cartells i els díp-tics”. Saben quin és el seu paper, però col·laboren amb el de la resta. Són un equip, que s’amplia al muntador dels estands dels restauradors, els cambrers de la Fira i els patrocinadors.

COMUNICACIÓ CONSTANTEn aquest cas, també és fonamental la comunicació cons-

tant amb La Talaia: “perquè uns i altres teníem clar que no volíem que el Fira Tapa se superposés amb les activitats que organitzen per a la Festa Major del barri Centre”.

—Quan ho veus tot muntat, malgrat que suposo que mai està del tot muntat perquè s’han d’anar canviant coses, és gairebé ��$��<��=��gran satisfacció —li dic. —Hi ha poques feines en què puguis veure el fruit del treball de setmanes i és molt agraït quan comproves que funciona un projecte que hem parit entre tots. Rebre la felicitació dels res-tauradors, de la gent que s’ho està passant bé i dels caps no té preu. Com et deia abans, tenim una comunicació constant. És l’únic camí per a treure’n conclusions i millorar.

El Fira Tapa de la Festa Major del barri Centre serà una ex-cusa per a poder passar “una jornada agradable” participant “en activitats força interessants que es fan al carrer i de tastar tapes molt més elaborades de les habituals”. §

culturagastronomia

L'esperit del Fira Tapa.


14

V

IU E

L PR

AT

Una bona conversa amb cerveses.

Text TONI DELGADOFotos SABEN AQUEL QUE DIU.../ ANNIEJEYCO PHOTOGRAPHY

“Vols trucar un còmic a les deu del matí? D’acord, m’aixecaré a tres quarts i cinc de deu”. Així, amb una broma, es presenta Edu Mutante (Esplugues de

Llobregat, 1980) dos dies abans de l’entrevista, quan la con-cretem. L’excusa per parlar amb ell és la seva actuació, el 29 de juliol, al cicle de monòlegs d’estiu del Cèntric Gastrobar. —Edu, ja estàs despert? Fa una hora que estic escalfant la veu [riem].

—Et deien El Petit Laudrup. Fer un gol és semblant a fer riure la gent? [Agafa aire]. Comences fort, eh? Pensava que em preguntaries si els còmics lliguem o no. Un gol són dècimes de segon, és com un orgasme. Fent riure la gent potser estàs una hora i mitja. Seria com posar la rentadora.

—I com marcar molts gols seguits? El gol el compararia més a l’aplaudiment. Quan el reps, veus que el treball i l’esforç valen la pena, que és agraït dedicar-��|��7��%� �� mateixa sensació. En el meu cas, m’aplaudien 15 i no 80.000 persones. Després de l’institut vaig estar federat molts anys. A l’Sporting Esplugues ja jugava de tanca.

—Et van enganyar per a ser humorista... [Riu]. Hi havia un local al carrer Balmes que era de Juan Muñoz, del ros de Cruz y Raya, i vaig anar allà, enganyat per un tio que el freqüentava i que m’hi va muntar una prova sense avisar-me. El responsable del local em va preguntar si havia actuat alguna vegada. No ho havia fet mai. Doncs prepara’t cinc minuts i et veiem em va dir. Vaig acabar fent 15 o 20 mi-nuts, i tant ell com jo ens vam sorprendre [del resultat]. No sé. }��H��`��7��=��=��~��

—La clau de l’humor és fotre-li morro?Quan fas sales, bars i llocs petits funciona bé. Fa gràcia. El mor-ro i anar endavant. Si no fos així, no podries pujar a l’escenari.

—El propietari del local on vas debutar va ser qui et va bate-jar com a Edu Mutante?Sí, perquè canviava i canvio molt les veus, faig imitacions.

—A qui t’agrada més imitar?Hi ha diversos personatges amb els quals gaudeixo molt, com Pocholo, molt boig i que et dóna molt de joc, o Bisbal, a qui li

tinc molt d’afecte perquè va ser de les primeres imitacions que faig fer i era l’època d’Operación Triunfo. Últimament, m’agra-da molt imitar a Chicote.

—Has arribat a conèixer a algú que imitessis? Li has fet la imitació? Fer-se-la no, perquè em sembla una falta de respecte. Em va fer molta il·lusió conèixer Lluís Canut l’any passat en el dinar de Nadal de Ràdio Marca.

—En Lluís Canut és molt imitable. Me’l van presentar. Em va dir que estava encantat amb la imi-tació. És molt simpàtic.

—A Ràdio Marca fas dilluns el Desinformatiu d’Esports? És un àmbit que et dóna més llibertat? És més ric?Mourinho, Cristiano, el Barça o el Madrid són els meus millors guionistes.

Edu Mutante: “Potser estic més a

prop de l’humorista que del monologuista”

16

VIU

EL

PRAT

cultura

Edu Mutante en una actuació. Foto: SABEN AQUEL QUE DIU...


PRESENTAMOS LA RELACIÓN CALIDAD -AHORRO - PRECIO

Porque en Carrefour

todo cuenta

#todocuenta* Descuento acumulable en tu ChequeAhorro para tus

próximas compras, presentando la tarjeta de El Club Carrefour o pagando con tu tarjeta PASS.

Te devolvemos* el

de tu gasto en carburante

8%

Ahorra al repostaren la NUEVA GASOLINERACARREFOUR DE EL PRAT

En más de 100 Gasolineras Carrefour

SON GRATIS

EJEMPLO DE AHORROEN TU CESTA DE LA COMPRA

Repostando 50€ 3 VECES AL MES

12€

Ahorromensual

9 VECES AL TRIMESTRE

36€

Ahorrotrimestral

36 VECES AL AÑO

144€

Ahorroanual

SINSIN

MÁXIMOS

MÍNIMOS

��

_W�� 5� �� fanàtics de l’esport?Sí. Els caps de setmana sempre intento anar als bars a veure els partits de futbol, sobretot els de Barça i Madrid. Normal-ment hi vaig sol, em quedo a la barra i vaig apuntant a la lli-breta alguns dels comentaris que fa la gent. Moltes vegades els utilitzo.

—Has dit força vegades que ningú t’ha regalat res en aques-ta professió. He anat trucant portes i obrint-me camí. Per això ara quan algú que comença em demana ajuda, em poso a la seva plena dis-posició.

—Et sents un supervivent?Sí. Perquè sobretot quan comences has d’estar trucant als programadors i a empreses d’esdeveniments, enviar dossiers i fotos...

—De què parlaves en el teu primer espectacle?El show es deia Una tele en la mochila i era una paròdia del programa Un país en la mochila, de [José Antonio] Labordeta. Parlava de la tele i a la motxilla hi portava les perruques i l’at-��""�� %��K%� ��7�� [riem].

—Quin és l’objecte més estrany que has utilitzat en un show? Un raspall de cabells, per a la caracterització d’un dels perso-natges. Moltes vegades el posava sobre la maleta. Si, pel que fos, no l’utilitzava, em venia gent preguntant-me però el raspall aquest per a què és? Els deia haureu de tornar a veure’m per a saber-ho. Sempre canvio l’espectacle en funció del lloc i del públic.

—Com ara... En un hotel, amb públic familiar, el llenguatge ha de ser més blanc. Fa poc vaig fer una convenció a Girona dirigida a cade-nes de pintura. El monòleg tractava, sobretot, de la pintura i dels pintors.

—Has treballat a ràdio, televisió i premsa... Fins a quin punt t’ajuda conèixer els diferents tipus de mitjans de comunicació?Et serveix per a no centrar-te només en les actuacions i dispo-sar d’un ventall de possibilitats més ampli per a repartir humor per la vida.

—Quina plataforma és més complexa?La ràdio. És el mitjà que més m’agrada. Només tens la paraula i els guions han d’estar molt ben fets, tenir molta gràcia i ritme.

—El format de ràdio s’assembla a les teves presentacions de l’espectacle de Reugenio? Tampoc tens molt de temps i has de ser ràpid i àgil. Intento escalfar el públic perquè Reugenio el trobi a punt i pu-gui atacar.

—I com s’escalfa al públic?Amb molt de ritme i humor molt directe, sense embuts ni expli-cacions. Amb acudits curts: un darrere de l’altre.

—L’inici del monòleg que faràs al Cèntric Gastrobar el 29 de juliol serà semblant? O més tranquil? Has de començar amb més calma. La gent ha acabat de sopar, està a la terrassa amb la fresqueta i relaxada amb el gintònic. Si entres molt fort, potser els perdràs.

—Has publicat uns quants tuits des de la terrassa del Cèntric Gastrobar. Vaig molt als Vermutis al sol els diumenges al matí, que per a un còmic són com un dissabte. És el dia de tranquil·litat. S’està molt bé al Cèntric Gastrobar. S’hi menja molt bé, i la terrasseta és acollidora tant a l’estiu com a l’hivern. Recomano als lectors que hi vagin.

—Ajuda molt conèixer tant el lloc de l’actuació? Intento que no m’afecti, però sí que és veritat que vas amb la tranquil·litat de saber què et trobaràs. És com jugar a casa. Saps que hi ha un bon escenari, bona llum i bon públic, però ��=��=��Z��doble de forces i no relaxar-te. 1

8

VIU

EL

PRAT

culturacultura


L'entrevistat. Foto: ANNIEJEYCO PHOTOGRAPHY.


_*�� `k�-tric Gastrobar. De què anirà aquest? D’humor en vena. Parlaré de programes de cuina i d’esports, de bodes i retrobaments de companys d’institut, de la meva família... També de com devia ser haver estudiat amb Guar-diola o la visita de Pedrerol i Messi al local. No hi faltarà Iker Jiménez parlant dels misteris del Prat. El tancament musical serà amb la guitarra.

—Hi haurà alguna cosa de l’Equipo A?[Riu]. No. Això ja no ho faig. Al principi tenia un bloc en què parlava de les sèries dels 90, però en el 2015 parlar de l’Equi-po A...

—A mi m’emocionaria. Bé, si véns, t’ho faré. És del material que el tens i només el treus en casos en què te’l demanin i de necessitat. Ara estic fent coses noves.

—Et felicito per haver rescatat el Sílbame de la sèrie de Willy Fog [La vuelta al mundo en 80 días] a propòsit de la xiulada ��/��`��|��`��} '�També la canto a l’espectacle. Sempre m’agrada acomiadar-me del show reivindicant un món millor per a tots, sense guer-res ni violència i en què l’humor sigui la bandera. Les cançons que et reconcilien amb el món són de quan érem petits i tení-em altres obligacions i pensaments en la vida. En el meu cas, en canto d’infantils de sèries dels 90.

—La princesa [Romy] no aportava res. Només l’havien de res-catar. [Riu]. I això que era un puma o una tigressa, no?

—Era lila i puma, crec. [Riem; resulta que Romy era una pante-ra]. Per cert, l’humorista té una responsabilitat amb el públic?Suposo que va amb cada un. M’agrada molt reivindicar coses. I si puc ajudar a fer que la gent vegi i afronti els problemes d’una altra manera, estaré encantat. Sóc molt fan dels can-tautors, sobretot dels cantautors protesta.

—Fa tres anys i escaig deies que no et consideraves monolo-guista i humorista. Ho ets ara?�� Z��Y��@��%��%�és un monòleg, però el meu humor no és estàndard pur, sinó més de tota la vida: la improvisació, el diàleg amb el públic, les imitacions, les cançons... Potser estic més a prop de l’humoris-ta que del monologuista.

—Per què? Perquè el monologuista surt, agafa el micro i es posa a parlar sense parar. A mi m’agrada fer moltes pauses, xerrar amb la gent, posar-me perruques, cantar...

—Per què t’agrada tant Cites, la sèrie de TV3?És un programa que m’emociona. Igual és que sóc un romàn-

tic. M’entreté. És una sèrie feta a Barcelona, pots veure la Dia-gonal, Poblenou, Marina, Gràcia... I mola. Crec que han encer-tat amb les històries. Qualsevol de nosaltres podríem veure’ns ��Z��7��&�*��

—Són gairebé 3.0. El joc és súper directe. A barraca total. N’hi ha que són molt directes, és cert. Em referia a quan es troben per primer cop. He tingut diferents cites a cegues i t’hi ��

—T’ha passat quelcom semblant als personatges de Ci-tes? Un cop vaig anar a València a conèixer una noia. Vam estar cinc anys junts i vaig anar a viure allà. Estic encantat amb Ci-tes. Les nits de dilluns són sagrades. Les cites a cegues les tinc a partir de dimarts.

—T’han dit algun cop que t’assembles a Àngel Llàtzer?Sí, i ho dic a l’espectacle [comença a imitar-lo].

—Treballes a la productora Saben aquel que diu... És la de ~��+��* ��'�Una plataforma així et permet actuar a llocs on no podries anar, teatres molt macos i grans. Gerard és un referent per a mi com ho era el mateix Eugenio. Estic encantat. § 2

0

VIU

EL

PRAT

culturacultura


El crit d'Edu Mutante. Foto: CEDIDA.

Text TONI DELGADOFoto KIKI

La terrassa del Cèntric Gastrobar és gairebé un element viu. “A l’estiu, sempre hi estan passant coses”, resol el responsable del local, l’Óscar

Teruelo, just abans d’explicar-nos les properes activitats gastronòmiques i culturals que ha perpetrat el Cèntric Gas-trobar per a aquest estiu.

Torna el Preview 4t Festival de Curtmetratges de Nous Di-rectors, una plataforma i un punt de trobada per als profes-sionals i els amants del bon cinema. La cita són els quatre primers dijous de juliol (2, 9, 16 i 23). “Estem súper illu-sionats perquè el projecte, encetat pel Cèntric Gastrobar i Lambada Estudio, està més que consolidat. A la terrassa hi projectarem sis curts cada dia i algun, crec, entrarà fora de concurs”, descriu l’Oscar Teruelo, que avança que abans de la projecció dels treballs hi haurà taules rodones amb re-presentants del sector.

EL CICLE DE MONÒLEGS També s’ha consolidat el cicle de monòlegs: “són tots els

dimecres, excepte el dia de la inauguració (25 de juny) que és dijous per no fer-lo coincidir amb Sant Joan. Vam començar a treballar amb el cartell de la quarta edició a ��;��/�� +�� > ��que el públic cada cop és més exigent. Els monologuistes vénen de Paramount Comedy, El Hormiguero, Central Co-medy, El Club de la Comedia... Hem intentat que no només sigui del circuit que es mou per Barcelona, sinó també por-tar noves propostes”.

�=�� <�� =�� =�� K��7�� =�� Gastrobar: “fa imitacions, canta, toca la guitarra... Les se-ves actuacions són espectaculars. La veritat és un mono-loguista que es fa estimar pel públic”. Són 12 sessions que comencen el 25 de juny i acaben el 9 de setembre amb Toni Cruz, un altre dels habituals.� �*�� /�� proposar molts de diferents. De fet, aquest any hi ha un monòleg, el de Manu Barbosa, que no és apte per a menors de 18 anys. És picant. Ja ho avisarem”.

CONCURS DE RELATS CURTSEls menors sí que poden participar en el concurs de relats

��7��"��Z��>�Z��=��projecte amb una llarga història: “el volíem convocar l’estiu �� /� �� +��'� 6� ��/��

poder encaixar en la nostra atapeïda agenda i ara, a la ter-cera, surt a la llum”. Hi ha dues categories de relats curts #�� =��/� ��=��7��=��H�� #��Z�+&��~�� =�� /�� <�� 7�� K��“viscudes o imaginades” �� %� ��Gastrobar, la seva terrassa... Els relats es poden presentar ��+�=��7��

Magatzem de teatre és una iniciativa que organitzen junta-ment amb l’actor pratenc Lolo Herrero. Són els quatre dilluns de juliol: “el nostre magatzem, d’uns 15 metres quadrats, serà l’escenari de petites obres de teatre de 15 minuts. Són quatre passis cada dia. El primer a dos quarts de deu i l’últim, a dos quarts d’onze. La prova de l’any passat va sortir molt bé. Pagues tres euros i a més de teatre pots beure una canya de Moritz. Les obres són molt impactants i divertides”.

LES PROPOSTES GASTRONÒMIQUES “Ah, important, hem canviat la carta. Hi hem incorporat

els plats d’estiu. Farem una revetlla de Sant Joan amb un sopar de degustació i amb Jackie DJ Alone. També tenim programades sessions de sopars amb disc joqueis i jornades gastronòmiques, com les dedicades a les cireres del Baix, el tomàquet del Parc Agrari o el meló del Prat”, tanca l’Óscar Teruelo. §

culturacultura

��Z��

Óscar Teruelo: “A la terrassa del Cèntric Gastrobar sempre hi estan passant coses”

22

VI

U EL

PRA

T

Fons de Solidaritatde la Fundació Agbar

Font desolidaritat

AJUTS AL PAGAMENTDEL CONSUM DE L’AIGUA

L’aigua de la teva vida

El Fons de Solidaritat de la Fundació Agbar és una font solidària

que brolla per arribar als qui més ho necessiten.Per això col·laborem amb Càritas, la Creu Roja i els

serveis socials dels ajuntaments per ajudar les famílies que tenen problemes per pagar la factura de l’aigua i,

d’aquesta manera garantir l’accés al consum bàsic d’aigua a tothom. Arribant allà on puguem ajudar. Des que aquest

fons es va posar en marxa, hem beneficiat a més de 65.000 persones. Obrint-nos camí, com l’aigua.

24

V

IU E

L PR

AT

gastronomia

Text I foto TONI DELGADO

Feia més de mitja hora que el plat era a taula però, per molt que em morís de gana, em resistia a tas-tar-lo. Volia saber el desenllaç de Los crímenes del

opio,�%��}��}��`��2015.

El millor és devorar el llibre de Daniel Santiño ben alimentat i sense obligacions immediates. La novel·la et desconcerta des del primer paràgraf: “solo un ser superior como él podía en-tender la señal. Había llegado la hora de que el mundo ente-ro conociera su existencia. Que le venerara. Que le temiera”. ��@7��+��7��%��7��Santino. Tot sembla indicar que haurà d’investigar un cas de ��$��=��7�=��-Z��K��Z��

Daniel Santiño, Mosso d’Esquadra de l’Àrea Bàsica Policial =��$��%��H��Viu L’Hospitalet que la seva criatura%� �� %� <� “molt intel·ligent”. Jo el veig una mica despistat en certes ocasions i menys ràpid que ��7��=��~��=��7�� K��%��cap amb el seu compromís, perseverança i empatia.

SENSE PIETAT �� <�� H�� %� ��Z��%�

=�Z��<��H��%�� %� �� Z��%� �� 7�desconegut per a la seva família: “Santino salió de casa sin lavarse la cara ni peinarse. Puso el rotativo luminoso en el coche y aceleró sin miramientos. No estaba para hostias”.

El protagonista de Los crímenes del opio� ��=��=��Falcó, d’Els Vengadors%��<��=��\��<��=��Z��=��@��%��K��H��=Z��Z��7��=��}��=��

Pot ser una bona idea llegir Los crímenes del opio amb una llibreta al costat per anar apuntant possibles pistes i els de-��<��=��=�� al lector. Gairebé res és gratuït i gairebé tot acaba sent una ��=��=�@�=��<��

RITME TREPIDANT El ritme és trepidant, i els diàlegs, creïbles i molt millor en-

dreçats en la segona part de la novel·la —“tutéame. Después de amenazar a mi familia, no hace falta que te andes con gilipolleces, hijo de puta”. No hi falten dures descripcions, a vegades igual de contundents que les el·lipsis.

$��-gra, però amb apunts de narrador privilegiat. Daniel Santiño juga amb l’avantatge de saber i haver viscut situacions que un ��@��%��<��-��%��7��=��Z��@��7��Y��=��Z��=��7��%�=��=��que es donen en una investigació als protocols d’actuació i d’autoprotecció, quin és el millor material per a conservar les proves...

CERTS COPS DE DESTRAL�� H�� =�� =�� =��

—“Santino sabía que la formación bàsica que recibían los ��0��$�� -ente, por no decir una mierda”— ��Z��=��Y��=�� %��=��-poc frases brillants: “sabía que el miedo podía hacer temblar a una persona con mucha más intensidad que el frío”.

Daniel Santiño, lector gairebé (o sense el gairebé) obsessiu, ja ��7��%��Z<��Z��a investigador. Té un gran repte per a estar a l’altura de la pri-��%��Z��Z��=��

Quan gairebé

res és gratuït

cultura

Daniel Santiño, a la redacció de Viu L’Hospitalet.

al parc de la Serp de 15:30a 20h

a l'hospitalet de llobregat

a 5 minuts de rambla de la Marina

organitza: Amb el suport:

Divendres 22 de maig,

19 de juny i 17 de juliol

Text TONI DELGADOFoto CEDIDA

Als més menuts no els cal portar bata blanca per a entrar en el laboratori especial que ha preparat el Museu Agbar de les Aigües: els casals d’estiu

i la ludoteca d’aigua. L’escenari, el meravellós jardí del Museu.

Xip-Xap! <�� =�� =��=�� =��=��descobrir i gaudir amb l’aigua dirigida a nens de 3 a 10 anys i repartida del 30 de juny al 31 de juliol, de dimarts a divendres =��+*�**��+��**��7�� =��sentin igual de partícips en jocs ben diversos: pintar amb pin-��Z��7��%��=��7��%��

“Són activitats lúdiques, fresques i relaxades que ens permetran gaudir de l’aigua de diferents maneres”, ��Esther López, responsable d’activitats del Museu.

JOCS “MOLT INTUÏTIUS” Els petits s’ho passaran pipa amb jocs “molt intuïtius en

què gairebé no són necessàries les explicacions dels mo-

nitors”. Es podran pesar en una balança gegant d’aigua, fer �Z��=��Z��7��Z��7��

TRES MÒDULS \��=��=��7��=��=��#��Z��

dates, del 30 de juny al 31 de juliol) és una proposta de jocs en la qual els infants poden jugar sense pautes. Els materials són “molt suggerents” i hi ha tres mòduls diferents de pisci-nes: el laberint de canonades, l’ou com balla i un altre, “difícil d’explicar, però molt divertit”, que es tracta de moure boles amb aire i aigua per a aconseguir la combinació que es pro-��H��

PER A LA FAMÍLIATambé hi ha una altra versió de la ludoteca d’aigua, adre-

çada a famílies amb infants de tres a 12 anys i amb aquests horaris: del 6 al 24 de juny (dissabtes de 10.00 a 14.00 ho-��%��=��+��=��%�=��7��H��-tius amb horari d’obertura del Museu) i del 25 de juny al 2 =��7�� #=�� =�� =��=�� =�� +��**� �� =��%�=��Z��=��+*��+��=��+��a tancament de Museu, i diumenges amb horari d’obertura del Museu). §

Un laboratori

de l’aigua a la fresca

26

V

IU E

L PR

AT

museu agbar

La ludoteca d’aigua del Museu Agbar de les Aigües.

sabies que...

El seny d’Enric Prat de la Riba

sabies que...

Text TONI DELGADO

“Nosaltres vèiem l’esperit nacional, el caràcter nacio-nal, el pensament nacional;

vèiem el Dret, vèiem la llengua; i de llengua, Dret i organisme, de pen-sament i caràcter i esperits nacio-nals, en trèiem la Nació, això és, una societat de gent que parlen una llengua pròpia i tenen un ma-teix esperit que es manifesta nu i característic per sota de la varietat de tota la vida col·lectiva. I vèiem més: vèiem que Catalunya tenia llengua, Dret, art propis; que tenia un esperit nacional, un caràcter na-cional, un pensament nacional; Ca-talunya era, doncs, una nació. I el sentiment de pàtria, viu en tots els catalans, ens feia sentir que pàtria i nació eren una mateixa cosa, i que Catalunya era la nostra nació, igual que la nostra pàtria”. Ho escrivia �� =�� >Z�� #��%��+��*`+�+�/%��famós assaig La Nacionalitat Catala-na (1906). Fou el primer president de la Mancomunitat de Catalunya, del 6 d’abril de 1914 al 14 de maig de 1917.

Aprovada el gener de 1914, la Mancomunitat va ser una entitat de 7�� %� ��K� ��Z� �� -tades, que englobava el Principat per primer cop en 200 anys. El seu princi-pal àmbit d’actuació va ser la cultura, ��=��>Z�%��=�-��=��=��7�� =�-gògica, la Biblioteca de Catalunya, les biblioteques populars, l’Escola Supe-rior d’Agricultura, la de Bibliotecàries, ��=��Z<��=�� 7�@��=�� =��=�� %� ��havia fundat el 1907. Durant aquesta

��%� �� =�� >Z�� -�� =�� HK-nica, de camins veïnals i carreteres secundàries, va modernitzar la Casa de la Maternitat...

Fill d’hisendats, Enric Prat de la >Z�� =�� -�� #+��`+��/� � �� =�� =�=�#+��/��+��=��=��^��=��\�-gislació de Barcelona, i dos anys des-prés al Centre catalanista, del qual va ser president i secretari de la secció =��=��|��~��abans havia estat triat secretari de la Y��=�� -venir en la preparació i debats de la seva assemblea de Manresa que va aprovar les Bases per a la constitu-

ció regional catalana,��=��les Bases de Manresa. �� Y��d’Estatut d’Autonomia que defen-sava el poder regional de Catalunya, la necessitat de comptar amb corts pròpies i tenir el català com a llengua ��

Col·laborador a La Renaixença, Les Quatre Barres o La Veu de Catalunya, ��=��>Z��rebombori amb manifests com Al po-ble català i Als catalans.� �� -conformista, va ser membre del Cen-tre Escolar i de la Lliga de Catalunya, i va impulsar l’efímer Centre Nacional Català. També fou president de la Di-putació de Barcelona. Eugeni d’Ors el �� “seny ordenador de Catalunya”. § 2

8

VIU

EL

PRAT

CNL El Prat de Llobregat. C. de Ramon Llull, 12, 2a planta (El Prat)

Telèfon 93 379 00 50 extensió 5560

cnl

No vull que em donis cap petó, però me’n pots fer tants com vulguis

Què fem, els catalans, donem petons o en fem? Hi heu pensat alguna vegada?

|��=��7��i es pot produir un fenomen, anomenat interferència lingüística, ��7��=��%��Z��%��l'estructura de l’altra llengua.

�� =��H��7��@��@��<��Z��=��=��Z��donar i fer.

Tothom sap que el verb dar��@%��=��donar ��@��Z<%��K��<��%��=��llengua té les seves particularitats i no sempre podem traduir li-teralment, paraula per paraula, les frases d'una llengua a l'altra.

��=��7��%��=��@%��=��"��Z�donar en comptes del verb fer, que és la forma genuïna en català.

Incorrecte (donar) Correcte (fer)

|��=�� _� |��H�� _

Li dóna ràbia oblidar-se de les coses.

Li fa ràbia oblidar-se de les coses.

Em dóna molta mandra anar al cinema aquesta tarda.

Em fa molta mandra anar al cinema aquesta tarda.

A tu no et dóna vergonya ha-��_

A tu no et fa vergonya haver ��_

��=�� H��

��=��=�� H��=��

��%�= ��Z��=�w ��%�H��`��Z��=�w

Ahir van donar aquella pel-lícula tan bona.

Ahir van fer aquella pel-lícula tan bona.

Dóna goig, aquesta taula tan Z��=�w

Fa goig, aquesta taula tan Z��=�w

Donar la llum Encendre el llum

També pot passar a l'inrevés, és a dir que usem el verb fer en ��donar��%��Z��7��de ‘clavar, pegar', donem (no fem) una bufetada, un cop de puny, una puntada de peu, etc.

��Z<��7��H��Z��Z�donar i que són incorrectes. Cal usar altres verbs.

Incorrecte (donar) Correcte (altres verbs)

Donar la calefacció Engegar la calefacció

Donar la impressió Fer l'efecte

Donar per sentat Donar per fet

Donar que parlar Fer parlar

Donar temps de Tenir temps de

Donar-se bé una cosa Ser el seu fort, anar-li bé, te-nir facilitat per a...

Donar-se compte Adonar-se

Donar el sol (en un lloc) Tocar-hi el sol

Donar-li (a una tecla) Pitjar, prémer, seleccionar o ��#��7��/

Donar la llum Encendre el llum

#��H�� Z��=��=��=��/

30

VI

U EL

PRA

T

�� de les vacances perquè, aquest any, � �� les revistes Viu. � �� !"��

��#�� $��%��&��%��$�� !'�� %��!#��Viu El Prat $�$�� !(�� $�� )��*�� +��-��%��!!!�� /�� !

#viulestiualprat

/viu la cultura/viu la platja

estat del marAPARCAMENTPLATJALLIUREActualitzat fa 1 minut

/viu els espais naturals /viu l’esport

#viulestiualprat

Porta l’estiu al mòbil Consulta fàcilment i amb un sol clic tota la informació relativa a l’estat del mar, la mobilitat i l’estacionament a la platja, i totes les activitats de l’estiu!

viulestiu.elprat.cat

Aquest estiu, busquem fotografies divertides, boniques o insòlites. Participa al concurs fotogràfic #viulestiualprat i guanya premis molt refrescants! Trobaràs més info a viulestiu.elprat.cat

#viulestiualprat a Instagram!