NÚM. 112 · juny ‘15 [email protected]
www.elginjoledicions.com
LA REVETLLA DE SANT JOAN A LA BODEGUETA DEL MUSEU - FIRA TAPA DE L’HOSPITALET- SOLSTICI 2015 - CRÍTICA DE ‘LOS CRÍMENES DEL OPIO’ - ESPECIAL FESTA MAJOR DEL CENTRE
Fes un Quinto Tapa de Festa Major!
Una tarda a...
l’Estiu Jovede l’Hospitalet
VIU L'HOSPITALET
Revista gratuïta de societat i cultura
NÚMERO 112, JUNY DE 2015
Tel. 93 337 77 47
FOTO DE PORTADA: CEDIDA
DIRECTOR DE CONTINGUTS: T. DELGADO
PUBLICITAT: IVAN PUIG
IMPRESSIÓ: IMPRINTSA
Dipòsit Legal. B-20065-2005
EDITA: EL GÍNJOL EDICIONS, SL.
BRUC, 30 2n 08901 L'HOSPITALET
B-63785034
La redacció de Viu El Prat no coincideix necessàriament
amb l'opinió dels seus col·laboradors. 3
VIU
L’HO
SPIT
ALET
ED
ITO
RIA
L
WW
W.EL
GINJ
OLED
ICIO
NS.C
OM
AM
B E
L SU
PORT D
E:
EL VESTIT DE GALA
“L’educació és el vestit de gala per a assistir a la festa de la vida”, ������������ ���mexicà Miguel Rojas Sánchez. En teoria, a l’es-
tiu tenim més temps per millorar aquest vestit de gala. És l’estació que més ens canvia l’estat d’ànim, per bé i malament, i també la que ens regala més hores d’oci i més moments per a formar-nos.
Per això l’Estiu Jove és el protagonista de la porta-da de Viu L’Hospitalet, i dos amics, el Felip i l’Imanol, ������������ �������������������������� �l’Estiu Jove i debaten sobre quins són els tallers i cur-sos que més els poden interessar. Un és indecís i l’altre, atrevit.
L’oferta de l’Estiu Jove és generosa: taller de ganxet jove; iniciació als escacs; cuina per a emancipats; ba-��� ��������������������������� ���� � ������audiovisual; tallers de veu, de teatre o de beat box... O esdeveniments amb un llarg recorregut com el mercat de moda i disseny jove, el Petit Format o el festival Per Amor a L’Hart.
“Mai vegis l’estudi com una obligació, sinó com una oportunitat per a penetrar en el bell i merave-llós món del coneixement”, deia Albert Einstein. És una excusa per provar les nostres habilitats i descobrir noves aptituds, per a sortir de la nostra zona de confort o, vist d’una altra manera, ampliar-la en un futur.
“La vida ha de ser una contínua educació”, defen-sava Gustave Flaubert. Amb més coneixement tindrem més preguntes i més ganes de resoldre-les, serem més actius i desperts.
A més, les noves tecnologies ens ajuden molt a formar-��� ������ �� �� ����� � �� �� �� ������� ������presencials, tenim l’opció d’anar, més o menys al nostre ritme, però amb un calendari mínim (de proves). El tu-tor virtual ens ajudarà. Pot ser una bona opció per a qui treballi tot l’estiu que pot buscar algun curs en línia per a formar-se més.
ÍNDEX5.Una tarda a...
La portada del mes de Viu L’Hospitalet és per a l’Estiu Jove, que presenta una àmplia oferta: cuina per a emancipats; ������������� ��������� ����������� ��������������������������� ������������������������������ ��������� ��������i cinefòrum; la nit astronòmica o la dels ratpenats; el setè ������� ���� ��� �������������������� ��� ����������� ��������!����"����������#$�����%���� ��&�������'������(��)����� ��� �����������!���*������+(-���...�
+(/0&12�%34/�5/�+(-30!1&*+/&
5
VIU
L'HO
SPITA
LET
Text TONI DELGADOFotos CEDIDES
Dos amics fan un cafè per a posar-se al dia.
—... I és quan em bloquejo i no sé què fer... —Ahir pensava en tu. Estava consultant la programació de l’Es-tiu Jove i vaig veure una sessió que segur que t’interessa [treu el fulletó informatiu i l’hi ensenya]. El títol del taller és Treu el superheroi que portes dins. Ens hi apuntem? —Superherois? Ostres, la meva relació amb els superherois va acabar quan em vaig disfressar de Batman a l’EGB... I no ho tornaré a fer... —Mira, tinc aquí el fulletó. Te l’ensenyo perquè vegis que no faig trampes: “són sessions teòriques i pràctiques en què, a través del coaching i l’exercici físic funcional, trauràs tot el teu potencial”. —Home, pot ser interessant... A veure, quines activitats més fan?
LES CREUETESEls joves van apuntant amb una creueta altres activitats que
els poden interessar. Dubten, per exemple, si inscriure’s o no a la nit de jocs del Centre Cultural Sant Josep, al Torneig de Small World, i/o a la jornada de jocs de rol i taula del gènere de terror.
—I què me’n dius dels tallers de risoteràpia i gestió de les emo-cions? —Home... Riure una estona sempre va bé, però és que a mi els acudits em posen una mica nerviós. D’alguna manera, t’estan dient que allò és graciós i que has de riure... —Sempre igual... Pots deixar d’anticipar-te a les coses? Si no t’agrada el taller, et convido a un sopar. A veure t’obres una mica...
A l’indecís i a l’extravertit els costa menys anar adjudicant tallers a amics i coneguts en funció dels seus gustos o man-������9����������������������� ������������ ��������� �-nes; aprendre a jugar a escacs; taller de veu; hip hop o beat-
El fresc ventall de l’Estiu Jove
Defracto.
box; curs de crítica de cinema i cinefòrum; la nit astronòmica o la dels ratpenats; el setè mercat de moda i disseny jove; i la 13a edició del festival de música Petit Format; el #GanxetJove de Teixim el Barri; l’Eat Street, amb propostes gastronòmiques per a menjar al carrer...
ELS VALORS DE LA CULTURA En Felip i l’Imanol no hi faltaran segur a l’onzena edició
de Per Amor a L’Hart, Festival d’Arts de Carrer, del 2 al 4 de juliol a La Rambla de la Marina i a la Plaça de l’Ajuntament. Un esdeveniment que, en paraules del seu director, Ramon Oriola, “defensa i practica” els veritables valors de la cultu-ra: “de consciència, de responsabilitat, de crítica, de canvi, de diversitat, d’integració, de compromís, de llibertat...” El festival ho fa a través del circ, la música, la dansa i les arts plàstiques.
El presentador de les actuacions és Rafa Espada, El Flaco, “actor, pallasso, artista de circ, exfutbolista, exvenedor d’entra-des de piscina, expolitoxicòman, esquizofrènic...” i amb el tea-tre com a full de ruta: “ha començat a fer de presentador d’es-deveniments, director de teatre, punxa discos, bateria, mini monologuista i qualsevol cosa per deixar sortir els seus jos”.
BATALLES DE BREAK DANCE La companyia de dansa contemporània La Sala, “en contí-
nua indagació per generar un llenguatge físic i una estètica actual”, presentarà Hooked a Per Amor a L’Hart, escenari de nou del taller de creació dels alumnes del taller de creació de Bipol·art. No hi faltaran, entre altres, la visió “inusual i original de la dansa urbana” de Brodas Bros; la polivalència de Los Moñekos, que es mouen “entre la dansa i el teatre, l’humor i el surrealisme...”; el duet “físic i ben elaborat” de Physical Momentum; o les batalles de break dance organitzades pel col·lectiu hospitalenc Urban Empire.
Les actuacions de circ i clowns són un dels trets identitaris del Per Amor a L’Hart: el circ contemporani transgressor de Defracto, amb els malabars de la peça Flaque; la “simplicitat màgica” de Gromic, a The Magomic Show; l’explosibilitat de Do Not Disturb (No Molestar), de Vaivén Circo; “els equilibris acrobàtics en col·lectiu” de Circ Pistolet, premi Zirkolika 2014 al millor espectacle de circ...
CABARET DE CIRCLa nova edició de Cabaret de circ té ingredients molt diversos:
la roda cyr de David Vento; les combinacions malabars de Luis Toto Niño; els equilibris sobre rul·los de Nikolay Nosenko; les ver-ticals de Manel Roses... Marcel Escolano en serà el presentador i el ritme anirà a càrrec d’Always Drinking Marching Band.
+�����������(����� �����Y������\�����^����������_���� ���festival i amb DJ Konguito, guia d’un viatge entre “els millors ritmes negres del planeta”; la banda de hip hop afrollatina Su-per Spanish Combo, “amb un so fresc i actual que fusiona diversos ritmes”; o les barreges “de rock&roll clàssic cap a harmonitzacions del surf, barrejats amb elements típics de la cançó popular espanyola” de Los Toros.
culturauna tarda a...
Los Moñekos.
6
VI
U L'H
OSPI
TALE
T
Nikolay Nosenko. (passa a la pàgina 8)
L’Imanol i el Felip decideixen apuntar-se també als tres tallers que s’imparteixen a Torre Barrina durant l’Estiu Jove: Aquest estiu, estreno el meu blog?; Fes les millors ���������� ���� � �� ������ �� ������ i Google és més que un cercador.
TORRE BARRINAEns ho explica l’Esther Camacho, assessora en competènci-
es digitals i qui impartirà aquests cursos a Torre Barrina, “una entitat que es mou entre l’experimentació audiovisual i la formació i l’accés a eines digitals”. És un equipament amb ������ ��������������� �� �������� ��|����������� ����_���|�postproducció, edició i muntatge…
UN CARÀCTER “MÉS LÚDIC”“Al juliol aquests cursos tindran un caràcter més lúdic
que durant l’any”, continua l’Esther Camacho. Aquest estiu, estreno el meu blog? se centrarà més en els objectius de la ������}��|����� �_��������������~����� ��}|������� ���dubtes: “com s’hi publiquen textos i vídeos? Com podem pro-��������������� ���������������� ��� ������� � �����estigui penjada a la xarxa?...”
El taller està més indicat per a la creació d’espais personals: “durant l’any fem formacions més indicades per a construir [o reforçar] la marca personal i a aspectes més professio-nals. Però si algun dels assistents vol aprofundir sobre això, l’hi explicarem”.
PLATAFORMES “SEGURES”En el taller d’autofotos i fotos de grups es farà un repàs de
les plataformes més comunes “i segures”, com Instagram, Ask o Snapchat, i s’explicaran trucs per a millorar les imatges: ���� ��� ��� ���� �� ��� ���������� �� � ��� ��� ����adequades. Has d’estar còmode i relaxat, amb els ulls ben ������������������������������������ � ����������������fes servir el pal o el dispar automàtic. Sempre queda millor que amb la distància del braç”.
L’UNIVERS DE GOOGLEGoogle és un univers que no s’acaba mai. Google Drive és
com ����� �������� ������������������������������ � !��malgrat que permeti fer videoconferències amb Hangouts, editar un document alhora amb diferents usuaris... —Què és el més gran que es pot fer amb Google Chrome? —li pregunto a l’Esther Camacho. �+�������������������_����.�-��������������������������-deojocs favorits instal·lats i anar a l’ordinador del teu cosí i disposar dels jocs com els havies deixat. És tot un escriptori. —Google Chrome va molt més enllà de ser un navegador, que ^������������_���^��������|� ����.�—Va néixer com a navegador, però és un mini sistema operatiu. Els Chromebooks, per exemple, són petits ordinadors portàtils amb el sistema operatiu Google Chrome OS—tanca l’Esther Camacho. §
cultura
(ve de la pàgina 6)
una tarda a...
Los Toros.
8
VI
U L'H
OSPI
TALE
T
2�����_�.�
En el període 2012-2015, la Diputació de
Barcelona ha invertit 5,8 MEUR per mi-llorar les contencions de seguretat per als motoristes a la xarxa viària, xifra que su-posa dues vegades la inversió total rea- �������� �� �� ��� �2011. Aquestes ac-�������� ��������que actualment hi ha 596 quilòmetres de carreteres que
són segures per als motoristes, el que suposa un 40% de la xarxa viària interur-bana de la Diputació.
������������������������de vehicles de dues rodes, majoritària-ment motocicletes, ocupa cada vegada més una proporció major en el conjunt ��� ����������������de la xarxa de car-reteres locals. Però ���� ���� ����� ����
�������� ������� ����protegir tant els mo-toristes com la resta �������������!��������de dues rodes, per-��"� �!���� ����������directe del motorista contra els suports de les barreres la- terals de la carretera i eviten també que el motorista passi per ����� ���������� ��-ca i impacti contra ���#���������#$��������pel desnivell protegit per la contenció.
Avui, tots els projec- tes que incorporen contencions de vehi-cles contemplen les corresponents cor-reccions per a mo-toristes. Però encara hi ha molts trams de carreteres que es van fer abans de la normativa actual i, per això, necessi- ten una actuació per instal·lar els SPM. Els projectes dels SPM i de barreres actu-en sobre carreteres
senceres i es priorit-zen aquelles vies que presentin un índex de sinistralitat més ���!�����������������moto i, en aquelles vies sense acciden-talitat registrada, �������� ���������&� ���prioritza segons els nivells de trànsit. Són, una aposta per la seguretat dels mo-toristes en particular i dels conductors en general.
Redacció
596 quilòmetres segurs per als motoristes
Implementació dels Sistema de Protecció de Motoristes (SPM) per part de la Diputació de Barcelona
Els Sistemes de Protecció per a Motoristes (SPM) són efectius per reduir la sinistralitat, minimitzar les conseqüències d’una possible sortida de la via, fer menys greus les lesions als motoristes i, de manera general, millorar les característiques físiques de les infraes-tructures viàries, i incrementar les condicions d’ús, confort i seguretat.
Sistema de Protecció per a Motoristes (SPM) instal·lat a la carretera BP1101 al Bruc Foto: Diputació de Barcelona
10
V
IU L'
HOSP
ITALE
T
gastronomia
Text i foto TONI DELGADO
És un quart i cinc d’una, i no deixen d’aparèixer proveïdors a La Bodegueta del Museu.
També, una senyora molt simpàtica.
—Hola! No sé si sabeu qui sóc... —es pre-senta. —I tant que sí! —li respon el Pep Sendra. —Doncs mireu, aquí sóc un any més, després de la boda... —I com us va? —Bé. Encara no ens hem divorciat [ria-llada general]. De fet, he vingut perquè vull celebrar el seu 40è aniversari a La Bodegueta. Ell encara no en sap res.
El periodista fa una estona que s’es-pera per a parlar amb el Pep sobre la revetlla de Sant Joan. El que no sap el reporter és que l’escena que acaba de presenciar marcarà el contingut del re-portatge. Deixem, però, que ens ho expli-qui el responsable de La Bodegueta del Museu: “el més calent està a l’aigüera. Després d’un maig i un juny amb tants casaments i comunions... [Comença a explicar alguns detalls que tenen pen-sats per a la revetlla]. De moment, no et puc concretar gaire cosa”.
Comença el joc de les pistes: “farem servir teles i moltes bombetes, que no us diré on les posarem. Volem recrear un ambient mediterrani i unes actuaci-ons properes als musicals”.
—Pep, a vegades costa molt concretar les coses, sobretot si tens moltes ide-es i depens d’unes quantes persones, no? Són detalls que, un cop lligats, són de fà-cil execució. Aquest any no tenim ni focs ni màgies ni res de tot això. Va més per aquí. Som més minimalistes. Tothom diu que hi ha més feina que altres anys, per això anem una mica més endarrerits. L’experiència dels bufets va ser molt bona, però hem vist que si muntem l’es-pectacle, és molt millor que la gent esti-
gui asseguda. Quan la gent estigui servi-da, és quan donem entrada al show. —Una situació còmoda tant per a qui actua com per a qui menja. Per a tothom. Serà un sopar cabaret, un menú degustació, els que més ens fun-cionen. No hi faltaran, és clar, la coca de Sant Joan i el ball, que és el que més agrada. És quan s’interactua més amb la resta. Els balls de les revetlles sempre són molt divertits.
—Ets dels que s’arrenca a ballar? Sempre, sempre.
—I tens un estil particular?I tant. La meva escola és l’estil lliure, les revetlles de Sant Joan de La Bode-gueta del Museu. Després està el DJ Marta Amaro, que punxa una mica de tot i accepta totes les peticions.
—Tu ets dels que l‘hi demanen?I tant!
—I quines?M’agrada molt Alaska i tampoc hi pot faltar Rafaella Carrà amb el seu Explo-
ta, explótame expló. Abans et comenta-va que ara som més minimalistes. Ho som perquè hem vist que allò que tri-omfa és el que és senzill.
—Així és la vostra carta d’estiu? Sí. Hem tornat a plats molt típics fets de forma tradicional. Hem comptat amb el Jordi Anglí, guardonat, el 2008, amb una estrella Michellin. Va sortir dels fogons i va muntar una assesso-ria, d’entre altres coses, de cartes de cuines i restaurants. Ens coneixem i un dia vam dinar junts aquí. Em va dir que veia alguns aspectes que podríem mi-llorar. Hi havia coses que em semblava que anàvem una miqueta més justos, i vam coincidir en força aspectes. Hem intentat potenciar allò que fèiem molt bé. Representa el retorn a una carta amb productes molt mediterranis, molts frescos com sempre, i amb una elaboració molt senzilla, que no per això deixa de ser saborosa. Plats crea-tius també per la seva forma, contingut i presència.
—Pep, ja només ens falta fer la foto... Mira que tinc, mira que he vist. §
El Sant Joan més misteriós
de La Bodegueta del Museu
gastronomia
Una altra ocurrència del Pep Sendra.
12
V
IU L'
HOSP
ITALE
T
gastronomia
(passa a la pàgina 14)
Text TONI DELGADO Fotos INMA QUESADA
Té l’escriptori ple de coses, però tot està al seu lloc: el portàtil; una agenda i una llibreta; dues pàgines manuscrites i dues amb Excels; un pot amb retola-
dors i bolígrafs; les claus de la moto; i la portada i la contra-portada del díptic de la Fira Tapa de la Festa Major del barri Centre. El seu lloc de treball el delata: en Dani Mateu, cap de producció de l’AGT (Associació de Gastronomia i Turisme del Baix Llobregat), és ordenat, metòdic i té una notable ca-pacitat per a obrir i tancar fronts.
“Deixa’m dos minuts, que he de fer un parell de truca-des”, es disculpa. Són dies de viure al límit per a ell. Falten poc més de dues setmanes perquè se celebri una espècie de Quinto Tapa exhaustiu. Serà del 20 al 21 de juny quan, a la Plaça de Lluís Companys, s’estreni el primer Fira Tapa de la Festa Major del barri Centre. L’èxit del format a Cornellà, El Prat i Gavà avalen el nou repte de l’AGT.
LA PETJADA Al Dani Mateu la feina li exigeix ser previsor i intuïtiu, i tenir
molta mà esquerra: “sempre pot haver-hi un marge d’error i he de procurar que sigui el menor possible. Has de saber liderar un equip en moments d’estrès sense que ningú s’ata-
bali. Has de parlar amb tots els personatges que formen part de l’engranatge, des dels patrocinadors, els restauradors participants i els treballadors, perquè tot encaixi i no hi hagi sorpreses”.
Se’l nota esgotat, però encara més il·lusionat amb el Fira Tapa: “el primer cop, l’estrena és, potser, el que deixa més petjada en un esdeveniment d’aquest tipus”. La responsabi-litat és doble per l’ambient que s’hi viurà, amb la festa major i les propostes organitzades per La Talaia, l’Associació per les Festes del Centre de l’Hospitalet.
PRODUCTES DE PROXIMITAT I DE TEMPORADAEn Dani Mateu m’avança quines seran les 11 tapes, “elabo-
rades amb productes de proximitat i de temporada”, que han perpetrat els set restauradors participants (Muxía, L’Ateneu, Espai Brotes, L’Hospi Stadium, Establiments Planes i La Clara) i que oferiran en dos torns (dissabte 20 de juny de 18.00 a 23.00 hores i diumenge 21, d’11.30 a 15.30). El tiquet de tres euros dóna dret a una consumició (quinto o aigua) i una tapa, i el de deu euros, a dues begudes i quatre tapes.
CINC SETMANES DE MARATÓPer al cap de producció de l’AGT és fonamental anar fent el
seguiment de totes les peces que conformen l’esdeveniment: “inclús un o dos dies abans cal asse-
Els secrets del primer Fira Tapa
de la Festa Major del barri Centre
gastronomia
Imatge de l'última edició del Fira Tapa Carxofa Prat.
CÈNTRIC gastrobar Dinars i sopars tots els dies (NO tanquem per vacances)centricgastrobar.com .com/centricgastrobar @centricgastro @centricgastrobar
ONA nuit De dimarts a dissabte, sopars. Dissabte, diumenge i festius, dinarsJuliol i agost, no obrim dissabtes i diumenges migdia. Vacances del 9 al 27 d’agost
onanuit.com .com/onanuit @onanuit @onanuit
gurar-te que tothom té clares les coses. Per això sempre procuro enviar correus electrònics, ja que, així, la informació queda per escrit”. Serà l’últim esprint de cinc setmanes de marató de trucades, visites, correus electrò-nics, de fer la comanda de tanques o ocupar-se de la gestió de residus...
LES NECESSITATS El primer pas, però, és contactar amb el proveïdor que, en
aquest cas, és Moritz: “els dius quines necessitats de produc-te i material podem tenir, com ara taules i cadires, tendals i para-sols, ampollers i taulells...”
Els organitzadors ofereixen als participants un espai “on pu-guin servir les seves tapes i treballar còmodament” i disposin dels electrodomèstics que necessitin.
L’EQUIPNo deu ser fàcil reunir tants reclams en un mateix es-
pai i que no es superposin. La clau és l’equip: “tinc la sort de treballar amb el director de l’AGT, l’Óscar Teruelo, una persona que s’implica molt en els projectes i t’empeny amb la seva il·lusió i et contagia; l’Ivan Puig, és el direc-tor de projectes, qui està pendent del global de la feina i qui posa més seny; i el Mariano Martínez, el responsa-ble de comunicació, s’encarrega de moure i promocionar l’activitat a través de les xarxes socials i els mitjans de comunicació”.
Destaca en Dani Mateu que la comunicació entre els qua-tre és i ha de ser����� �� ��"��� #�$��������� #�����exemple, tots revisem i opinem sobre els cartells i els díp-tics”. Saben quin és el seu paper, però col·laboren amb el de la resta. Són un equip, que s’amplia al muntador dels estands dels restauradors, els cambrers de la Fira i els patrocinadors.
COMUNICACIÓ CONSTANTEn aquest cas, també és fonamental la comunicació cons-
tant amb La Talaia: “perquè uns i altres teníem clar que no volíem que el Fira Tapa se superposés amb les activitats que organitzen per a la Festa Major del barri Centre”.
—Quan ho veus tot muntat, malgrat que suposo que mai està del tot muntat perquè s’han d’anar canviant coses, és gairebé ������������_��.�-���������^�����(�� ��������.�5�����������gran satisfacció —li dic. —Hi ha poques feines en què puguis veure el fruit del treball de setmanes i és molt agraït quan comproves que funciona un projecte que hem parit entre tots. Rebre la felicitació dels res-tauradors, de la gent que s’ho està passant bé i dels caps no té preu. Com et deia abans, tenim una comunicació constant. És l’únic camí per a treure’n conclusions i millorar.
El Fira Tapa de la Festa Major del barri Centre serà una ex-cusa per a poder passar “una jornada agradable” participant “en activitats força interessants que es fan al carrer i de tastar tapes molt més elaborades de les habituals”. §
culturagastronomia
L'esperit del Fira Tapa.
(ve de la pàgina 12)
14
V
IU L
'HOS
PITA
LET
Una bona convesa entre cerveses.
15
V
IU L'
HOSP
ITALE
T
16
V
IU L'
HOSP
ITALE
T
gastronomia
(passa a la pàgina 18)
Text i fotos TONI DELGADO
La Yelena Cvejic (Belgrad, 1967) es presenta com “la Yelena de Belgrado. Perquè... Com pronuncies Cve-jic? Esveix? És més fàcil dir-me de l’altra manera”.
El seu buc, petit, però amb desenes d’elements, sembla un armari sense portes. És artista resident del TPK Art i Pensa-ment, que el 18 de juny, a les 19.30 hores, inaugurarà una nova edició de Solstici. Segons ens avança el director del cen-�������%���'�*�������������������������� �����������-���#�+��� �������"������������/ ��� �� ��� �����2 �a néixer i ja no hi ha pas enrere. Passa en la vida i en l’art”.
Al Solstici participaran els artistes del TPK, i els de “col-lectius europeus i catalans amb els quals fem projectes”. El dia 20 organitzen una jornada especial amb la visita a l’expo-sició comentada de Plácido Romero —“serà un passeig amb ironia, que es preparin els artistes!”— i performances d’àmbit internacional. Després de la paella se sortejarà un quadre en-tre els que hagin comprat els números de la rifa, que servirà per a sufragar el catàleg del Solstici.
—Yelena, com t’adones que ets artista? Quan t’acceptes com a persona creadora i et dónes el permís de ser-ho en una disciplina que no és socialment majoritària ni productiva.
—És permetre’s ser valent? Sí, i també ser sincer. És permetre’s l’acte poètic i màgic que implica l’art, que té una altra part de treball.
—I quina part t’agrada més?La del repte de vèncer les qüestions que et pots o que et poden plantejar altres a través de l’art o la vida. En general, tots com-partim les mateixes preguntes generals, i és interessant compa-rar les experiències. A mi m’agrada parlar i conèixer molta gent.
—Quina és la meta de l’artista? Parlar d’un mateix, però connectant amb els sentiments i els pensaments dels altres. Això sí, potser la connexió no serà ins-tantània.
—Es tracta de mirar-se el melic primer i ampliar la mirada. El melic és només el punt de partida. M’encanten els inicis i m’estimula el repte. Es tracta de comprendre per què estàs fent allò, de fer-se les preguntes adequades més que de tro-bar les respostes correctes, que poden no haver-n’hi tantes. D’adolescent vaig començar a buscar el camí que més em con-venia i no el que pensessin els altres.
—Què volien que fossis els pares?[Fa una pausa llarga]. No m’he preguntat molt això [riem].
—Però ho intueixes?No. Intento acceptar molts punts de vista, però això no està renyit amb permetre’s una ruta pròpia. Vaig arribar a Espanya durant la guerra a l’antiga Iugoslàvia. El país on vaig néixer ja ������������~�����������������������_���.�&���^������������Anglaterra i Alemanya.
5<���=������ ������� �������� ��������/����>�����@� ���les guerres contínues, et sents alliberada? La pau reconforta, però la guerra va durar molts anys. Intentes ������� ��� (���������������������������� ��������������.�No es resol d’un dia a un altre.
Yelena Cvejic: “El repte de l’art és parlar d’un mateix,
però connectant amb els sentiments dels altres”
cultura
La Yelena Cvejic, al pati del TPK.
—Ja saps què exposaràs al Solstici? &�������|��}�������|�����������_����� ��|������^��������-��.�/�������|����}�����������_�������������.���
—Com s’arriba a les entranyes d’una persona o d’una situació? Com a periodista pots anotar una conversa, com estàs fent tu ara, o sense que ho sàpiguen els implicats. Tot depèn de quin bagatge tinguis, dels teus gustos... Treballo molt l’autoretrat, perquè sempre tinc el model disponible. Però a vegades sí que faig retrats. No deixa de ser entrevistar la persona, però d’una manera visual. M’imagino que quan fas entrevistes et poden sortir millor si estàs en un ambient més relaxat, no?
—De petits no ens ajuden a relaxar-nos davant la càmera, i sembla que hi hàgim de sortir més guapos, alts i divertits. Oh, sí, per favor! Fixa’t en els àlbums familiars. En les bodes sempre es fa la foto de tots plegats i com més alegres millor, i no les del cunyat borratxo sota la taula. I si algú fa aques-tes últimes, no les guarda en l’àlbum. Bé, ara això és molt qüestionable. Tots tenim moltes fotos al mòbil, a les xarxes socials...
5+ ������� � �������W����@���� � ����� ����� ���Fins no fa gaire, l’eina no era accessible a tothom, i el procés, molt més complex. La màgia i la poesia no depenen de l’eina. Es poden aconseguir de moltes maneres. Es continuen fent servir tècniques antigues, igual que seguim llegint els clàssics. Vivim l’alfabetització de la imatge.
—Els teus vídeos són més conceptuals? Més propers al do-cumental?Aquest [obre un arxiu d’una carpeta de l’ordinador] el vaig pre-sentar l’any passat a Roca Umbert Fàbrica de les Arts. L’ex-posició es deia La metàfora com a resistència i era d’artistes residents del TPK. [Se la veu tallant un pernil i després la cà-mera torna enrere. És una escena que simbolitza el poder i la debilitat de la memòria. “Toda autobiografía aspira a una reencarnación en vida que sabe a carne seca”, descriu ella en el fulletó de l’exposició].
—Pel que veig, has de fer de tot sempre. No necessàriament. Es tracta de no dependre de molta gent. Ara estic treballant en una perfomance col·lectiva sobre el temps de canvi, d’adaptació, d’organització... Com veus, són ������������������}_��|������~������ ����� �������������.�És un vídeo del temps de dol, del dolor per la pèrdua. Que li agradi o no a l’espectador i/o de si hi connecta o no dependrà dels seus gustos i experiències. A més, no necessàriament li ha d’agradar al moment. Es tracta de fer-se preguntes.
—És el que pretén generar l’art. Pot no ser un canvi instantani, però a la llarga és un camí d’anada i tornada. L’art pot canviar la societat i les dinàmi-ques, i aquestes, l’art. L’art no és res de l’altre món. És una disciplina com tantes altres.
—Quin pes hauria de tenir l’art en el sistema educatiu? Hauria de tenir més pes en l’educació. En tots els nivells. Cal que es converteixi en una pràctica diària, en un espai d’inves-tigació. Aposto per un camí més genèric.
— [Apareix l’Agustín Fructuoso]. Us estic escoltant. —Sí, no? —intervé la Yelena. —Toni, és l’artista més culta que hem tingut mai —continua l’Agustí. És gairebé centre-europea. Només li falta ser una mica més del nord i jueva. Seria perfecta! És una enciclopèdia vivent. Bé, us deixo. —Que bonic! Està gravant, no? —diu la Yelena assenyalant el mòbil. —Yelena, quan fa que ets artista resident del TPK? —li pregunto.Dos anys, però vaig començar com a alumna fa sis.
—Com vas conèixer el TPK? Per un company de feina, malgrat que jo venia molt a la bi-�������.�!�������������������_���~���������������������������� ���&!�.�\^����� |�������������������������� �����������_��digital, vídeo...) L’Eva Fructuoso n’era la responsable. Vam for-mar un grup molt interessant, i la majoria seguim aquí i hem treballat plegats en molts projectes.
5*�� �����������Z ������� ����� ������� �������Tenim l’opció de treballar els caps de setmana, quan no es fan classes al TPK. Som una comunitat: participem en els vídeos i treballs de la resta; compartim jornades en què sorgeixen sinergies divertides i en moltes disciplines; viatgem junts per a veure exposicions d’artistes de la xarxa europea... Però també arriba un moment en què necessites estar sola. §
culturacultura
+(��������� �|�����������|��������� ������������������_��.�
(ve de la pàgina 16)
18
V
IU L'
HOSP
ITALE
T
20
V
IU L'
HOSP
ITALE
T
gastronomia
Text I foto TONI DELGADO
Feia més de mitja hora que el plat era a taula però, per molt que em morís de gana, em resistia a tas-tar-lo. Volia saber el desenllaç de Los crímenes del
opio,�������>��� ��� �����\�@��^� �\��� �+�_�`������ ��2015.
El millor és devorar el llibre de Daniel Santiño ben alimentat i sense obligacions immediates. La novel·la et desconcerta des del primer paràgraf: “solo un ser superior como él podía en-tender la señal. Había llegado la hora de que el mundo ente-ro conociera su existencia. Que le venerara. Que le temiera”. Fins a la pàgina 17 no apareix el protagonista, el sergent Víctor Santino. Tot sembla indicar que haurà d’investigar un cas de violència masclista a l’Hospitalet. En un pis de l’avinguda Isa-bel la Catòlica apareixen un braç i un cor.
Daniel Santiño, Mosso d’Esquadra de l’Àrea Bàsica Policial de l’Hospitalet, explicava fa uns mesos a Viu L’Hospitalet que la seva criatura, Víctor Santino, és “molt intel·ligent”. Jo el veig una mica despistat en certes ocasions i menys ràpid que alguns dels seus companys d’investigació. Això sí, no n’hi ha cap amb el seu compromís, perseverança i empatia.
SENSE PIETAT 4������ 0������ ^�� ��� ����� ����� �� ~�� �(�_�|� ���������|�
debilita sense pietat. No només perquè el fa patir, sinó pels horaris, tan imprevisibles, que el converteixen en un mig desconegut per a la seva família: “Santino salió de casa sin lavarse la cara ni peinarse. Puso el rotativo luminoso en el coche y aceleró sin miramientos. No estaba para hostias”.
El protagonista de Los crímenes del opio recorda a Ull de Falcó, d’Els Vengadors, que no té ni els músculs de La Massa ni pot volar com Iron Man ni té l’escut indestructible del Capità *�����|������������������� ���������������������������.�El mateix li passa al sergent de la novel·la. És un líder silenciós.
Pot ser una bona idea llegir Los crímenes del opio amb una llibreta al costat per anar apuntant possibles pistes i els de-talls més minúsculs. Daniel Santiño no deixa de picar l’ullet al lector. Gairebé res és gratuït i gairebé tot acaba sent una prèvia del que vindrà després.
RITME TREPIDANT El ritme és trepidant, i els diàlegs, creïbles i molt millor en-
dreçats en la segona part de la novel·la —“tutéame. Después de amenazar a mi familia, no hace falta que te andes con gilipolleces, hijo de puta”. No hi falten dures descripcions, a vegades igual de contundents que les el·lipsis.
Hi ha moments en què que se’t remou tot. Pura novel·la ne-gra, però amb apunts de narrador privilegiat. Daniel Santiño juga amb l’avantatge de saber i haver viscut situacions que un escriptor convencional no experimentarà mai. I, el més impor-����|������������_�������~������������������� �������~������trobarà en la gran majoria d’obres del gènere, des dels passos que es donen en una investigació als protocols d’actuació i d’autoprotecció, quin és el millor material per a conservar les proves...
CERTS COPS DE DESTRAL��� �� ������� ����� �� ������� �� ������ ��������� �� �(�_��
—“Santino sabía que la formación bàsica que recibían los �������������' ���� ���� �����@���� ��/��� ������-ente, por no decir una mierda”— ��������������������������i l’ètica dels mitjans de comunicació, i el pes del passat. Tam-poc frases brillants: “sabía que el miedo podía hacer temblar a una persona con mucha más intensidad que el frío”.
Daniel Santiño, lector gairebé (o sense el gairebé) obsessiu, ja prepara la seva segona novel·la, també amb Víctor Santino com a investigador. Té un gran repte per a estar a l’altura de la pri-����|��������_������������������������� ���������������.���
Quan gairebé
res és gratuït
cultura
Daniel Santiño, a la redacció de Viu L’Hospitalet.
Benvinguts a la Festa Major del Centre de
la mà de Moritz“Siente esos ojos que te miran, que
pararon hoy sus vidas para poder escuchar tu voz en un concierto”, canta
Vega, una de les poques concursants d’Operación Triunfo que han aconseguit fer carrera musical. La seva reflexió podria servir
per a definir com és de privilegiat el músic per poder compartir el seu treball amb el
públic. O per a descriure el sentit i l’esperit de les festes.
La festa major d’un poble, ciutat o barri té un punt familiar que ens apropa a tots. I,
aquí, tenim a tocar la Festa Major del Centre, que s’inaugurarà amb el pregó, a dos quarts
de nou i a l’Ajuntament, de Jaume Botey. El pregoner és Premi d’Honor de la Ciutat de L’Hospitalet 1999. Ha estat professor a
l’IES Torres i Bages de la ciutat i ara ho és d’Història de la Cultura i Moviments Socials
a la Universitat Autònoma de Barcelona. Doctor en Filosofia, Jaume Botey ha
estat promotor del Centre d’Estudis de l’Hospitalet, les escoles d’adults i la Casa de la Reconciliació de Can Serra. És expert en
emigració, integració i voluntariat, i membre i portaveu del grup Cristianisme al segle XXI. Les festes conclouran el 24 de juny
amb els focs d’artifici, també a la Plaça de l’Ajuntament.
La unió de la Festa Major del Centre
SENTIT I ESPERIT Qui millor per explicar l’esperit i el sentit de la Festa Major del Centre que el Ricard Monrós, president de La Talaia, l’associació organitzadora de l’esdeveniment. “La filosofia”, enceta, “és fer una festa major tradicional molt participativa, amb la gent i les entitats del barri”. La seva funció és contractar i concretar els actes de la programació: “costa molt fer tants actes en tans pocs dies. A vegades ens ha passat que algú hagi fallat a última hora. És quan has de treure l’agenda i buscar una alternativa”. Afortunadament, han passat pocs cops per aquest tràngol.
Text. Toni Delgado
ACTE CENTRAL “L’acte central de la Festa Major del Centre”, explica el Ricard Monrós, “és Sarsuela, t’estimo!, l’espectacle de la companyia Argos Rex. És el diumenge 21 de juny a les deu de la nit, a la Plaça de l’Ajuntament”. Tot un homenatge a aquest gènere líric, amb el mestre Xavier Dolç al piano, i un repàs de peces mítiques com El último Romántico, Luisa Fernanda o María de la O.
EL CERCABIRRES, UN PASSEIG BEN FRESCFa uns anys, el col·lectiu de joves de les entitats de La Talaia van pensar que seria una bona idea fer un Cercabirres. La realitat va superar encara més les expectatives i, una edició més, uns afortunats podran recórrer el barri Centre el dissabte 20 de juny a partir de dos quarts de sis. Els 300 tiquets disponibles (50 més que l’any passat) es podran recollir a la seu de La Talaia (carrer Digoine 33, baixos) el proper dimarts 16 de juny a partir de les set de la tarda. “Cada persona podrà comprar un màxim de dos tiquets [el 2014 el límit era de cinc]. Amb aquest canvi impedim que els primers se’ls emportin tots”. Sembla una decisió justa.
Cada tiquet donarà dret a set cerveses Moritz en un got reciclable i una samarreta amb el lema d’I L’HLOVE MORITZ. Les parades del Cercabirres són Ca les Noies, El Casino, La Clara, Muxía, Ruta 42, L’Hospi Stadium i el bus de Moritz, que estarà a la Plaça de l’Ajuntament. La festa conclourà amb el DJ Amenizando Guateques, veí del barri.
ELS CONCERTS Divendres 19 de juny seran els concerts de la Festa Major del Centre, després del correfoc, de Kike Ubieto & Wall Street Band. La presentació que en fa el programa de festes és prou gràfica: “passin i escoltin, senyores i senyors, majestats, il·lustríssimes, ministres, alcaldes, banquers, empresaris, populatxo i xusma en general! Regatime, tango, swing, rumba, rock & roll, cúmbia, blues, jazz o pasdoble... En un concert amb molta corrupció, malversació de fons públic, suborn, prevaricació i evasió de capitals; sense demagògia ni populisme: directe al blanc i amb molt sentit de l’humor... Passin i escoltin”.Fills de la Flama, guanyador del concurs de Percussió Barcelona 2014, oferirà un espectacle de percussió. Mentre que Viejas Glorias recuperarà, també segons el programa, “hits inoblidables d’ahir i d’avui, l’autèntic trencacames del dancefloor més eròtic-festiu. Amb ells et sentiràs de la mà del mateix Barry White cap a una festa de les Ikketes amb tanga de vellut...”
4.000 TIQUETS DE CERVESA MORITZMoritz torna a reforçar el seu vincle amb la ciutat. No deixa d’implicar-se en diferents esdeveniments culturals i socials i donar suport a entitats, al festival Petit Format (Depósito Legal), al cinquè aniversari d’El Casino i a l’Oktoberfest que se celebra al mateix local, al mercat solidari o a l’Eat Street. El bus de Moritz recorrerà els carrers del barri Centre repartint els 4.000 tiquets, a partir de divendres 19 de juny a les cinc de la tarda, i dissabte 20 de juny, a partir de les onze del matí, i fins a exhaurir les existències. Un cop localitzat el bus i amb el tiquet a la mà, només ens caldrà gaudir d’una Moritz ben fresqueta en els diferents locals participants.
sabies que...
El seny d’Enric Prat de la Riba
sabies que...
Text TONI DELGADO
“Nosaltres vèiem l’esperit nacional, el caràcter nacio-nal, el pensament nacional;
vèiem el Dret, vèiem la llengua; i de llengua, Dret i organisme, de pensament i caràcter i esperits nacionals, en trèiem la Nació, això és, una societat de gent que parlen una llengua pròpia i tenen un ma-teix esperit que es manifesta nu i característic per sota de la varietat de tota la vida col·lectiva. I vèiem més: vèiem que Catalunya tenia llengua, Dret, art propis; que tenia un esperit nacional, un caràcter na-cional, un pensament nacional; Ca-talunya era, doncs, una nació. I el sentiment de pàtria, viu en tots els catalans, ens feia sentir que pàtria i nació eren una mateixa cosa, i que Catalunya era la nostra nació, igual que la nostra pàtria”. Ho escrivia Enric Prat de la Riba (Castellterçol, Vallès Oriental 1870-1917), en el seu famós assaig La Nacionalitat Catala-na (1906). Fou el primer president de la Mancomunitat de Catalunya, del 6 d’abril de 1914 al 14 de maig de 1917.
Aprovada el gener de 1914, la Mancomunitat va ser una entitat de gestió, però amb competències limi-tades, que englobava el Principat per primer cop en 200 anys. El seu princi-pal àmbit d’actuació va ser la cultura, i Enric Prat de la Riba, l’impulsor de-cisiu del Consell d’Investigació Peda-gògica, la Biblioteca de Catalunya, les biblioteques populars, l’Escola Supe-rior d’Agricultura, la de Bibliotecàries, ��� ��'�����3_��...�&���^����� �������_�������� ���� ������� �����}_~����de l’Institut d’Estudis Catalans, que havia fundat el 1907. Durant aquesta
etapa, Enric Prat de la Riba va pro-moure l’extensió de la xarxa telefò-nica, de camins veïnals i carreteres secundàries, va modernitzar la Casa de la Maternitat...
Fill d’hisendats, Enric Prat de la Riba havia estudiat lleis a Barcelo-na (1887-1893) i s’havia doctorat a Madrid (1894). El 1895 va participar en l’Acadèmia de Jurisprudència i Le-gislació de Barcelona, i dos anys des-��^����������������������|� ���~�������ser president i secretari de la secció �� �����_����_����������.�������������abans havia estat triat secretari de la junta de la Unió Catalanista i va inter-venir en la preparació i debats de la seva assemblea de Manresa que va aprovar les Bases per a la constitu-
ció regional catalana,������_���� ��les Bases de Manresa. Un projecte d’Estatut d’Autonomia que defensa-va el poder regional de Catalunya, la necessitat de comptar amb corts pròpies i tenir el català com a llengua única.
Col·laborador a La Renaixença, Les Quatre Barres o La Veu de Catalunya, Enric Prat de la Riba va provocar cert rebombori amb manifests com Al po-ble català i Als catalans. Inquiet i in-conformista, va ser membre del Cen-tre Escolar i de la Lliga de Catalunya, i va impulsar l’efímer Centre Nacional �����}.�&���^��������� ���� �����5-putació de Barcelona. Eugeni d’Ors el coneixia com a “seny ordenador de Catalunya”. § 2
8
VIU
L'HOS
PITA
LET
al parc de la Serp de 15:30a 20h
a l'hospitalet de llobregat
a 5 minuts de rambla de la Marina
organitza: Amb el suport:
Divendres 22 de maig,
19 de juny i 17 de juliol
CNL de l’HospitaletMare de Déu de la Mercè, 20, 3r08901 L’Hospitalet de Llobregat
Tel. 93 440 65 70Fax 93 440 48 69
http://www.cpnl.cat/xarxa/cnllhospitalet
cnl
Fresca i amargant, qui és?
D����^�� �� ��� �������� ���������� � �����������|� ����pensat d’escriure una col·laboració ben relaxant, so-bre les bondats de l’estiu.
+����� ����������� �� �(�����^�� ����������� �birra en italià |�����^|�����������������|�~�����������amb alcohol o sense (no pas *amb o sense alcohol, ja que quan utilitzem les pre-posicions amb o sense per marcar una alternativa, la prime-ra sempre acompanya el nom, mentre que en la segona pot ser-hi o no). Podem demanar-ne un quinto������������}�����^�en diuen botellín), una canya o copa, un terç, etc. Si no ens volem estar a la barra o el taulell, a peu dret (res d’estar-nos � �������|� ��������� �����^�� ������ �� ��� � ��������|��� �(������d’un para-sol o tendal. I a l’hora de triar, n’hi ha de blanca, �����|�����|� ���������...�&���������|�~������������������una mica de prop.
�������������^�� (��������������������� �����������������-@���� ��/|����������������|��������������^���������maltatge, que consisteix a convertir l’ordi (cebada, en castellà) en malta
����������������������|�����^�����)���������������������del whisky. A continuació es du a terme la maceració: la malta es tritura i es barreja amb aigua calenta, i aquesta mescla s’in-trodueix en un recipient metàl·lic, el macerador, on se sotmet a diferents temperatures i es remena perquè les substàncies solubles de la malta es dissolguin i el midó es transformi en glucosa. Aleshores separem el líquid ensucrat que hem obtin-gut de la clofolla: ja tenim el most! Les dues últimes fases són la cocció, durant la qual s’afegeix el llúpol (lúpulo) per aromatitzar el most, i la fermentació, en què es deixen actuar sobre el most determinats llevats (levadura) perquè el sucre es transformi en alcohol; mentre la cocció i la maceració po-den durar unes 8 hores, la fermentació s’allarga entre 7 i 21 dies. En les cerveses artesanals, a la primera fermentació als �������(�����������������������(�������|�~������� �����_�����un parell de mesos, per tal que maduri i adquireixi l’escuma i l’aroma característica de cada mestre cerveser.
I no patiu, que al setembre, mes de la verema, ja farem un article sobre el vi! §
30
VI
U L'H
OSPI
TALE
T
31
VI
U L'H
OSPI
TALE
T
������������� ��������������������de les vacances perquè, aquest any, � ������������������������ �������revistes Viu. � ������ �������������������� ����� ������ ��������� ����������� ��������� ���������������������������������������!���������������� ������������ �����������������������������������������������������������������"
��������#��������������� �� ������������������"$����%���������&������%��$��������� ���'������������������������� ����� ������������� �����%���������������������������#�����Viu L’Hospitalet $�$���������%������� �������%��� ��� �������"(���)��� �$�����������*���+���� �-��"�����/�����%������� ��� ���0����������� ������ ���������
Sant Josep16 de maig, de 10 a 22 h
Santa EulAlia6 de juny, de 10 a 20.30 h
Collblanc-la Torrassa13 de juny, de 10 a 20.30 h
Can Serra13 de juny, de 10 a 20.30 h
Pubilla Cases20 de juny, de 10 a 20.30 h
La Florida4 de juliol, de 10 a 20.30 h
EL Centre4 de juliol, de 10 a 22 h
Bellvitge12 de setembre, de 10 a 20.30 h
hi TENIM DE TOTCOMPRA a l’hospitalet
festa del comerç7A ediciÓ
LES BOTIGUES SORTIM AL CARRERwww.dinamitzaciolocallh.cat
PARTICIPA-HI
Mostra de botigues associades, fira d’artesans, tallers per a grans i petits, jocs i animació infantils, i actuacions promogudes per les entitats dels barris.
Recommended
