Unitat 1. L’Islam i Al-Andalus

L’ISLAM L’ AL-ANDALUS

Religió monoteista:

Al·là

Profeta: Mahoma

Després de la seva mort es va estendre per Àfrica, Àsia i part d’Europa

Predicada per Mahoma al segle VII.

Iniciaren la conquesta de la Península Ibèrica l’any

711.

L’estat que van crear a la

Península Ibèrica es va anomenar

Al- Andalus.

Dominació fàcil de la

Península fins al 1492.

Màxim esplendor durant el segle X.

Califat de Còrdova.

Vuit segles de presència. Empremta que és

present en la cultura, l’art, els costums i la

llengua.

1. M

AHO

MA

DIF

ON

UN

A N

OVA

REL

IGIÓ

Al començament del s. VII, sorgeix una nova religió que divideix l’espai mediterrani en dues cultures: la cristiana i la musulmana.

1.1. Mahoma, profeta de l’Islam

L’Islam té origen a Aràbia. La major part dels seus habitants vivien en tribus a prop dels oasis. Eren politeistes i peregrinaven a la Meca. Mahoma neix a la Meca l’any 570. Als 40 anys, l'arcàngel Gabriel li anuncia que es el profeta triat per Al·là per predicar una nova religió: l’islam. Pocs seguidors.

L’any 622, va fugir de la Meca i es refugià a Medina: aquest fet va ser anomenat l’hègira i marca l’inici de l’era musulmana. El profeta va convertir els habitants de Medina i més tard va conquerir la Meca. A la seva mort (632), la majoria dels àrabs eren musulmans i la Península Aràbiga s’havia unificat políticament. Després de la seva mort les revelacions van ser recollides en l’Alcorà, el llibre sagrat dels musulmans que té 114 capítols o sures.

1. M

AHO

MA

DIF

ON

UN

A N

OVA

REL

IGIÓ

1.2. La divisió de l’Islam

Després de la mort del profeta, la comunitat de fidels va ser guiada pels Califes, que tenien tot el poder polític i religiós, fixat per la llei de l’islam. Els seguidors de Mahoma, no van acceptar de forma unànime l’autoritat dels primers califes i es van dividir en dues grans tendències que han arribat als nostres dies:

SUNNISMESón el 90% de creient. Defensen que els musulmans han de seguir l’exemple del profeta, basant-se n l’Alcorà i en els textos que recullen les paraules i gestes de Mahoma, recollides en la Sunna.

XIISMESeguit només per un 10% dels creients. Només reconeixen l’autoritat religiosa de Mahoma i els seus descendents directes, rebutjant l’autoritat de la resta de califes. Són majoritaris a l’Iran.

1. M

AHO

MA

DIF

ON

UN

A N

OVA

REL

IGIÓ

1.3. L’islam , un codi de conducta.

Els musulmans segueixen les normes dictades per l’Alcorà i la Tradició, que conformen la llei islàmica o Xaria, on es regula el seu comportament individual i l’organització social, econòmica i política. Tot bon musulmà ha de seguir els CINC PILARS DE L’ISLAM, que són:

La PROFESSIÓ DE FE, reconeixent Al·là com l’únic déu.

“Dono testimoni que no hi ha déus sinó Al·là i que

Mahoma és l’enviat d’Al·là”.

Pregar cinc vegades al dia.

1. “Al·la és gran”2. Recitant la “fatiha”.3. “Glòria a Al·la, totpoderós.

4. “ Al·là escolta els qui resen”5. “Glòria a Al.là, el més gran”

6. “ Senyor, perdona els meus pecats”7. “Al.là és gran”8. “Al.là és gran”

1. M

AHO

MA

DIF

ON

UN

A N

OVA

REL

IGIÓ

Fer almoïna “ZAKAT” = “PURIFICACIÓ”

Es demana al fidel que pugui donar una part del seus bens (una dècima part de la renda o més).

Dejunar durant el mes del Ramadà.

En el MÉS DE RAMADÀ, el novè més del calendari musulmà, en el qual es commemora que Mahoma va rebre la revelació de l’Alcorà, l’Islam prescriu que es faci dejuni.

Aquest dejuni consisteix en abstenir-se de menjar, beure i fumar... en les hores diürnes, és a dir, des de l’alba fins a la posta de sol.

Fer el pelegrinatge a la Meca.

1. M

AHO

MA

DIF

ON

UN

A N

OVA

REL

IGIÓ

Tenen prohibit: consumir begudes alcohòliques i menjar carn de porc. L’islam no té sacerdots, però sí persones que dirigeixen les oracions: els IMANS i altres que interpreten els textos sagrats: els ULEMES.Els jutges són elegits entre els musulmans més devots i apliquen la justícia seguint les normes de l’Alcorà i s’anomenen : CADIS.

2. L’

EXPA

NSI

Ó D

E L’

ISLA

M2.1. La primera expansió.

1. Expansió ràpida, baix el govern dels quatre primers califes, entre el 632 i el 661, on van conquerir Egipte,Síria,Iraq i part de l’Iran

2. Després van ocupar el nord d’Àfrica, després d’una dura guerra contra els berbers, per més tard conquerir gran part de la Península Ibèrica.

3. Paral·lelament i aprofitant la feblesa de l’Imperi Bizantí, van arribar a la seva capital però desprès d’un any de setge, es van haver de retirar, al 718

4. Després de conquerir l’Iran i l’Afganistan, van arribar fins Pakistan.

2. L’

EXPA

NSI

Ó D

E L’

ISLA

M2.2. El Califat de Damasc. DEL 661 AL 750

Tots els territoris conquerits van estar sota l’autoritat dels califes de la FAMÍLIA OMEIA, establerts a DAMASC. Per governar, els califes delegaven el seu poder en un primer ministre, anomenat VISIR i cada província estava governada per un EMIR o VALÍ.

2.3. El Califat de Bagdad. A partir del 750

La família dels ABBÀSSIDES va derrotar els OMEIES i va fundar una nova dinastia califal: EL CALIFAT ABBÀSIDA, que va dominar tot el mediterrani i s’estenia des de l’oceà Atlàntic fins a l´Índic i gràcies a l’activitat comercial de navegants i caravaners l' islam es va difondre ràpidament al 1258. amb el saqueig de Bagdad pels mongol es va posar fi a la dinastia abbàssida i al predomini àrab sobre el món islàmic.

2. L’

EXPA

NSI

Ó D

E L’

ISLA

M2.4. La integració dels pobles conquerits.

Permetien als pobles conquerits mantenir la religió pròpia. Els cristians i jueus que eren monoteistes constituïen una minoria protegida: practicar la seva religió, dirigir les seves comunitats, conservar les seves lleis i costums i exercir els seus oficis. Havien de pagar tributs al governador musulmà. El que van fer la majoria dels habitants conquerits, anys després, va ser passar-se a l’Islam, ja que tenien avantatges socials i econòmics.

3. L’

ISLA

M A

LA

PEN

ÍNSU

LA IB

ÈRIC

A: A

L- A

NDA

LUS

3.1. La Conquesta (711-718)

A començament del segle VIII, els exercits musulmans van iniciar la conquesta de la Península Ibèrica, amb un exèrcit, format majoritàriament per berbers i dirigits per una minoria àrab. L’any 711, van entrar a Hispania per Tarifa i van iniciar la conquesta del regne visigot que estava afeblit per les baralles internes i es van derrotar a la batalla de Guadalete. Els exèrcits musulmans dirigits per Tariq i Musa van avançar ràpidament i en pocs anys van controlar tota la Península. Amb l’excepció de les zones més muntanyoses o despoblades i van travessar els Pirineus.

Alguns nobles i clergues hispanovisigots i una part petita de la població es van refugiar en la zona d’Astúries, que no va ser ocupada.

El motiu que expliquen la rapidesa de la conquesta, va ser en gran mesura per la poca resistència que va oferir la majoria de la població hispanovisigoda

3. L’

ISLA

M A

LA

PEN

ÍNSU

LA IB

ÈRIC

A: A

L- A

NDA

LUS

3.2. L’Emirat Dependent (718-756)

Una vegada controlat el territori, al que els musulmans van anomenar AL-ANDALUS, el van convertir en una província o emirat depenent del califat Omeia de Damasc i van establir la capital a Còrdova. Allà van nomenar un valí per a governa el territori.

3.3. L’Emirat Independent (756-929)

Quan els califes de Damasc van ser derrotats pels abbàssides, l’últim membre de la família Omeia, el príncep Abderraman, va fugir i es va establir a Al-Andalus i aviat va trencar els vincles polítics amb el califat de Bagdad i es proclamar emir independent fundant: l’emirat independent de Còrdova. Va suposar el trencament de la unitat del califat. Tot i els freqüents conflictes i la feblesa política, amb l’emirat, es va iniciar un procés de puixança econòmica i cultural.

4. D

EL C

ALIF

AT D

E CÒ

RDO

VA A

LS R

EGN

ES D

E TA

IFES

4.1. El califat de Còrdova (929-1031)

L’any 912, l’emir Abderraman III va accedir al poder i els problemes de l’Al-Andalus van anar agreujant-se:

Baralles internes.Atacs dels Regnes cristians del nord.Amenaces al comerç marítim dels musulmans del nord d’Àfrica.

Abderraman III va aconseguir:

Dominar militarment els cristians i els va obligar a pagar-li impostos.Va crear bases militars, a la zona de l’estret de Gibraltar, per garantir el comerç.Va imposar la seva autoritat per damunt de tots els grups socials. Al 929, es va sentir prou fort per a independitzar-se de l’autoritat religiosa de Bagdad i es va proclamar Califa d’Al-Andalus, fent néixer d’aquesta forma el Califat de Còrdova.

Època de màxim esplendor i estabilitat de l’Al-Andalus.

•Es va produir una gran expansió econòmica, amb un comerç marítim molt actiu.• Es va frenar l’expansió dels Regnes Cristians Hispànics, gràcies a les victòries militars d’Almansor.

4. D

EL C

ALIF

AT D

E CÒ

RDO

VA A

LS R

EGN

ES D

E TA

IFES

4.2. Els Regnes de Taifes (1031-1248)

A partir de l’any 1008, la unitat del califat es va començar a desintegrar-se, degut a:

L’aristocràcia, els alts funcionaris i l'exèrcit lluitaven per escapar-se del control dels califes i convertir-se ells en la màxima autoritat en els seu territoris.

En menys de trenta anys Al-Andalus es va fragmentar, en més de vint-i-cinc taifes: regnes independents, on la ciutat era el principal centre econòmic.

Els taifes van viure una època de gran prosperitat econòmica, però van ser incapaços de frenar l’avanç dels exèrcits cristians.

La fragmentació política va afeblir militarment Al-Andalus. Durant el segle XIII els reis cristians van ocupar gairebé tots els territoris d’Al-

Andalus. L’únic territori andalusí que va sobreviure va ser el regne nassarita de Granada.

4. D

EL C

ALIF

AT D

E CÒ

RDO

VA A

LS R

EGN

ES D

E TA

IFES

4.3. El Regne Nassarita de Granada (1238-1492)

El Regne de Granada estava governat per reis de la dinastia Nassarita, que estava relacionada amb els califes del nord d’Àfrica.

El regne nassarita de Granada ocupava un ampli territori i tenia una àmplia façana marítima amb importants ports per al comerç i una agricultura de regadiu pròspera. La capital del regne era Granada, que era un dels centres culturals i comercials més importants d’Europa.

La seva riquesa extraordinària i la seva activitat econòmica pròspera, li van permetre poder pagar impostos elevats en or als reis de Castella per comprar la pau i això el va fer possible perviure fins a finals del segle XV, en que van ser conquerits pels Reis Catòlics.

L’ALHAMBRA DE GRANADA

5. E

CON

OM

IA I

SOCI

ETAT

AN

DALU

SIN

ES5.1. Les activitats econòmiques

La ciutat: centre de qualsevol activitat econòmica. Es concentrava: producció artesanal, intercanvi de productes agraris i artesanals i connectaven les línies de comerç internacional. L’agricultura era l’activitat més destacada i a ella es dedica la major part de la població. Els musulmans van introduir tècniques, com l’agricultura de regadiu, excavant pous i construint sínies i sèquies i van posar en pràctica nous cultius: arròs, cítrics, cànem... L’artesania , també va destacar, sobretot la tèxtil, el cuir, la forja i el vidre. Estava organitzada i controlada per l’Estat i els productes es venien als socs. El comerç , era molt actiu, tant en l’àmbit local com internacional, amb productes de tot tipus.

5. E

CON

OM

IA I

SOCI

ETAT

AN

DALU

SIN

ES5.2. L’organització social

La societat andalusina era complexa per la gran diversitat de cultures, religions i categories socials, que hi havia. Es podia diferenciar entre:

MUSULMANS:• Els àrabs, que eren la minoria que havia dirigit la conquesta i formaven l’elit del poder polític i social i que acaparava els càrrecs, els privilegis i la propietat de la terra.• Els berbers, que eren més nombrosos i havien arribat a la Península amb l’exèrcit conqueridor o havien emigrat des del nord d’Àfrica i molts es dedicaven al pasturatge i eren de condició humil. • Els muladís, eren la majoria de la població i eren els hispanovisigots convertits a l’Islam. Van adoptar la religió, els costums i la llengua.

NO MUSULMANS: eren la minoria i pagaven més impostos. Tenien limitats alguns drets.• Els mossàrabs, que eren hispanovisigots que van mantenir la seva religió. Majoritàriament vivien a les ciutats. Molts van ser perseguits i van emigrar als regnes cristians per aquest motiu. • Els jueus, que van veure millorada la seva situació amb l’arribada dels musulmans. Es dedicaven a l’artesania, el comerç, la medicina o la ciència. Aquest grup tenia autonomia jurídica.

6. C

ULT

URA

I AR

T IS

LÀM

IC6.1. L’esplendor de la cultura islàmica

Entre els segles VIII i XII la civilització islàmica va tenir una època d’esplendor econòmica i cultural, que contrastava amb l’Europa feudal, que estava empobrida i era rural. Els aspectes que van afavorir aquest esplendor cultural, foren :

Els aspectes que els àrabs introduïren a Europa a través d’Al-Andalus foren:

1. Tots els musulmans parlaven una mateixa llengua: l’àrab: •Va permetre la transmissió dels coneixements d’un territori a un altre.• Va afavorir la integració de les diverses cultures i pobles conquerits. 2. La incorporació de coneixements de les cultures persa, egípcia i índia, van conformar una cultura més rica i variada on van destacar els estudis matemàtics i les ciències aplicades.

1. La numeració aràbiga.2. Invenció sistemes d’irrigació.3. Fabricació de porcellana i paper.4. Elaboració de perfums i bàlsams. 5. Coneixements avançats de medicina i cirurgia.6. Nova ciència: Astronomia.

L’ART

AN

DALU

SÍL’arquitectura d’Al-Andalus segueix les característiques generals de l’art islàmic.

Elements específics: arc de ferradura, arc lobulat, la policromia en els arcs, la volta nervada i l’ornamentació amb relleus i mosaics.

L’ART

AN

DALU

SÍ

L’ART

AN

DALU

SÍ

L’ART

AN

DALU

SÍ

L’ART

AN

DALU

SÍ

L’ART

AN

DALU

SÍ

L’ART

AN

DALU

SÍ