38. MATRIMONI ARNOLFINI. JAN VAN EYCK

  • View
    4.205

  • Download
    2

Embed Size (px)

Text of 38. MATRIMONI ARNOLFINI. JAN VAN EYCK

  • 1. M A T R I M O N I A R N O L F I N I Jan van Eyck primitiu flamenc Histria de lArt IES Ramon Llull (Palma) MariaAssumpci Granero Cueves

2. EL MATRIMONI ARNOLFINI Jan van Eyck (1434)(84 X 57 CMS) OLI SOBREFUSTA DE ROUREGALERIA NACIONAL, LONDRES 3. EL MATRIMONI ARNOLFINI FITXA TCNICA (documentaci general) Catalogaciianlisi formal Ttol El matrimoni Arnolfini Autor Jan Van Eyck (Maaseyck, 1390 - Bruges, 1441) Comitent Giovanni Arnolfini Cronologia 1434 dC Estil Gtic flamenc (escola Flandes) LocalitzaciNational Gallery (Londres, Gran Bretanya) Tcnica Pintura a loli sobre fusta o taula de roure ( suport ) Dimensions 84 cmx57cm Tema o tipologia Escena costumista o de gnere Tema iconogrfic Nocesentre Giovanni Arnolfini, ric mercader itali, i la seva promesa Giovanna Cenanni.Escenaen lacambra nupcial , plena d elements simblicsreferents a lareligiositat de lacte del sagrament del matrimoni : fidelitat, comproms, fertilitat, etc. La riquesa dels vestits i mobiliari indiquen unaposici social elevada . 4.

  • A partir delssegle XIII es va produir un desenvolupament comercial i uncreixement de les ciutats , especialment a lapennsula Itlica i a Flandes .
  • A les ciutats de Flandes es va concentrar la producci deteixits de llana ,que per la seva suavitat i per la bellesa dels colors va desplaar a les ciutats franceses i va conquerir mercats pel Mediterrani. La ciutat deBrugeses va convertir en elprincipal centre comercial de loccident europeufins ben entrat el segle XV.
  • Va ser precisament en aquestsegle XVquan algunesciutats de Flandes ( Bruges, Gant, Yprs ) es convertiren enseus duna important i extraordinria escola pictricaque, per a molts dautors, suposa ja elsinicis del Renaixemento, al menys, un dels seus ms clars precedents.

Context histric LHome del turbant vermell Jan van Eyck La Verge amb el cannicvan der Paele(1436) Jan van Eyck Oli sobre taula(122 x 157 cm) Groeninge Museum, Bruges 5. ROBERT CAMPIN HANS MEMLING HUGO VAN DER GOS JAN VAN EYCK ROGIER VAN DER WEYDEN PINTORS FLAMENCS 6.

  • Robert Campin (mestre de Flmalle, 1373-1444)
  • Junt als germans Hubert i Jan van Eyck sn elsprecursors de lescola flamencadel gtic tard iprecursors del Renaixement .

Santa Brbara(1438) Robert Campin Museu del Prado, MadridRetrat deRobert de Masmines(abans de 1430) Robert Campin Museu Thyssen-Bornemisza, Madrid. Un dels primers retrats: realisme, arrugues,un 1r pla. 7.

  • Aquests dos pintors van ser elsiniciadorsde la pintura flamenca. Els dos sn els autors de lextraordinariPolptic de Son Bav o Lanyell mstic a la catedral de Gant, per no sn menys importants els quadres deJan Van Eyck, el retratista ms gran de la escola flamenca :La Mare de Du del canceller RolinoEl matrimoni Arnolfini . Jan es va establir aBrugeslany1430 , ciutat que no va abandonar mai i on va iniciar una escola extraordinria. Als retrats, la recerca de la veritat, dels realisme, s el seu nord.

JAN VAN EYCK HUBERTUSJAN VAN EYCK GERMANS van Eyck 8. G tic Flamenc 9. JAN VAN EYCK ACTIU :1422 - 1441 FUNDADOR DE LESCOLA FLAMENCA DE PINTURA LHOME DELTURBANT VERMELL 10.

  • PERSPECTIVA . Laprofunditatja est moltaconseguidaen els quadres de lescola flamenca, ja queutilitzaven la perspectiva lineal , com es pot veure clarament en lobra deJan Van Eyck,El matrimoni Arnolfini .

Retrat de Giovanni Arnolfini i lesposa (1434)Jan van Eyck Oli sobre taula(82 x 60 cm) National Gallery, Londres CARACTERSTICA(una entre moltes altres) 11. JAN VAN EYCK VERGE AMB CANNIC VAN DER PAELE Maaseyck, 1390 - Bruges, 1441 MARGARITA LHOME DEL TURBANT VERMELL RETRAT DEL MATRIMONI ARNOLFINI VERGE DEL CANCELLER ROLIN 12.

  • Jan van Eyck(Maaseyck, 1390 - Bruges, 1441).
  • Se li atribueix lainvenci de la pintura a l oli , va ser el pintor ms clebre de lescola delsprimitius flamencs . La base de la seva pintura va ser elcoloriel refinament propis del gtic internacional , sobretot de laminiatura .
  • Sen desconeix el seu aprenentatge, i les primeres dades que sen tenen sn de1422 , quan va entrar al servei deJoan de Baviera, a lHaia . El1425van Eyck es va traslladar aLillecom a pintor de la cort del duc de Borgonya, Felip III, el Bo.
  • Sota la seva protecci, va dur a termemissions diplomtiquesimportants als regnes deCastella i Portugal .
  • A partir del1430 , es va establir aBrugesi va exercir unanotable influnciaen la pintura flamencaposterior .

JAN VAN EYCK 13. Elldescal ,ambcapell i vestits obscurs , pren amb la seva m esquerra la de la seva futura esposa, Giovanna, i amb laltra fasenyal dacceptaci o de beneir . Ella, amb unvestit dabundants plecs i coberta amb un toca blanca , deixa descansar lam lliure sobre el ventre , mentre un petitca ens mirades dels seus peus. La parella vesteix amb un luxe que fa pensar en unaposici social elevada . Crida latenci el tocat que deixa veure una front molt ampla, eramoda que les dones es rasuraven, aix , en aquesta poca. TEMTICA : Escena dunaparellaa linterior dunapetita habitaci .Primer pla : els protagonistes,Giovanna i Giovanni Arnolfini , ric mercader itali emigrat als Pasos Baixos,retratats agafats de la m , durant lacerimnia de les sevesnoces . Fins el Concili de Trento el sagrament matrimonial era oficiat pels mateixos contraents. El dos de procedncia italiana sintegraren, ben aviat, en la societat flamenca. 14.

  • Encara que sembla una escena ben concreta: elmatrimoni de Giovanni Arnolfini amb Giovanonna Cenanni .
  • Segons alguns autors no s del tot correcte, argumenten que en lpoca que es va pintar el quadre (1434) nhi havia dos joves germans Arnolfini en situaci de casar-se:Giovanni i Michele , ambdos pertanyien lalta burgesia comercial resident en Flandes, per provenien de laciutat de Lucca , en Itlia.
  • Es basen en qu el gest del marit enprendre la mde la seva esposa implica unasuperioritat social sobre la dona , i de ser Giovanonna, aquesta era de classe superior, en realitat, a la del marit.
  • Per aix, els investigadors apunten que estractava de Michele , donat que es va casar amb Elisabeth de famlia desconeguda, cosa per la qual el gest simbolitzaria elprotegir-la i introduir-la en un nivell social superiordel que provenia per naixena.
  • Sigui com sigui, el que a primera vista ens sembla unquadre de costums , una representaci de lavida quotidiana , shi poden trobar molts significats, perqu s unLLEN DE SIMBOLISME OCULT . LECTURA...........

TEMTICA : 15. Lhome i la dona 16.

  • Larepresentaci delsesposossantagnicai revela elsdiferents papers en el matrimonii la societat de fa ms de 500 anys, entre lEdat mitjana i lEdat moderna :
  • Posici dominant de lhomeper la sevapostura fronta l i el seuaspecte solemne .
  • Ladona recull el vestita la manera de lesverges antigues , i simbolitza la sevavirginitat .
  • Ell, sever,beneeix o , potser,jura( fides levata ), en qualsevol cas, ostenta el poder moral de la casa ( potestas ), isost amb autoritat la mde la seva esposa ( fides manualis ), aquestaajup el cap en actitud submisai posa la sevam esquerraen el seuvolumins ventre , senyal, pot sser, delseu embars (que no s real),que suposaria la seva culminaci com a dna ( maternitat ).

PRIMER LECTURA... 17.

  • LaROBArefora el missatge, encara que lambientaci suggereix untemps estiuenc o, com a mnim,primaveral ,portenpesades tniquesque revelen la sevaalta posici socioeconmica , ell du un tabard fosc i sobri, els acabats finals depell de marta , particularment cars; i ella llueix un ampulls vestit, de colors vius i alegres, ambpunys dermini , complementats amb uncollaret, diversos anells i un cintur brocat , tot dor.
  • Elcolor verd era un delspreferitsper a lesnoces , ja que feia falta un tint car i, per tant, era unsigne de luxe , a ms s el color de lafertilitat (s propi d'un retrat i un quadre de noces). No est embarassada, la seva actitud es limita adelatar el ventre, que aleshores es tenia per una de les parts ms belles del cos . Es pot pensar que el seu posat i l'exagerada curvatura del ventre suggereixin la fertilitat i eldesig destar prenyada , que no ho estava.
  • SEGON
  • Multitud dedetalls i objectes sembla que apareixen sense justificaci aparent, com si manquessin d'importncia, encara que tot el que cont el quadreproclama la riquesa de la jove parellai tots els objectes tenen un significat ntid( SIMBOLISME OCULT ) que dna unanova dimensi a lobra .

18.

  • Els personatges es troben en l alcova nupcial(representaEL TLEM NUPCIAL ) envoltats de minuciosos objectes .
  • Sobre ells, penjada del sostre, icentrant la composicihi ha unalmpada, un canelobre daram de sis braos amb detallada filigrana , que noms t unaespelma solitria encesa(s la imatge simblica delMATRIMONI , s a dir,LA FLAMA DE LAMOR ).Era un costum flamenc encendre una espelma el primer dia del casament. Per tamb recorda lacandela que llueix sempre alsagrari de l'esglsia per la permanent presncia de Crist, en aquest sentit,REPRESENTA LA FE I LA PRESNCIA DE DU .
  • Per no aconsegueix illuminar lhabitaci, aquesta funci s encomanada a unfinestral obert a la nostra esquerra.
  • Al dessota de la finestra oberta, sobre una tauleta descansen unespeces de fruita .

SIMBOLISME OCULT 19. Enfront de la finestra, a lextrem oposat de lestana i a la dreta de la composici, apareix unllit amb dosser o baldaqu , vestit amb teles dunvermell intens , que fa referncia a l ASPECTE CARNAL DEL MATRIMONI(en el seu sentit sagrat).Retrat de Giovanni Arnolfini i lesposa (1434)Jan van Eyck Oli s