6 Moviments migratoris

3. MOVIMENTS MIGRATORIS.

3.1: CAUSES I CONSEQÜÈNCIES DELS MOVIMENTS MIGRATORIS.

3.2: MOVIMENTS MIGRATORIS EN LA HISTÒRIA.

INTERNACIONALS

INTERIORS: CAMP-CIUTAT

3.3: INFLUÈNCIA DELS MOVIMENTS MIGRATORIS EN EL COMPORTAMENT DEMOGRÀFIC.

3.4: MIGRACIONS EN L’ERA DE LA GLOBALITZACIÓ.

3.5: EL DEBAT SOBRE LA IMMIGRACIÓ.

3.6: MOVIMENTS MIGRATORIS A ESPANYA.

1. MIGRACIONS TRANSOCEÀNIQUES HISTÒRIQUES.

2. MIGRACIONS INTERIORS CAMP-CIUTAT.

3. MIGRACIONS EXTERIORS.

4. DE PAÍS D’EMIGRANTS A PAÍS D’IMMIGRANTS.

5. LA IMMIGRACIÓ A CATALUNYA.

VOCABULARI

• SALDO MIGRATORI

• IMMIGRANT

• EMIGRANT

• PAÍS EMISSOR

• PAÍS RECEPTOR

• DESARRELAMENT

• INTERCULTURALITAT

• MULTICULTURALITAT

• IMMIGRACIÓ INTERNA

1

Causes dels moviments migratoris. Econòmiques:• Desocupació• Baixos salaris• Millorar les condicions de vida

Naturals:• Terratrèmols• Desertització• Sequeres• Males collites

Polítiques:• Guerres• Repressió i persecucions

Socioculturals:• Religioses• Atracció climàtica• Més llibertat• Anar a les antigues metròpolis

colonials Conseqüències dels moviments migratoris.


3.1: CAUSES I CONSEQÜÈNCIES DELS MOVIMENTS MIGRATORIS.

País emissor País receptor

Demogràfiques • Pèrdua de població jove

• Són persones dinàmiques i amb iniciativa

• Envelliment de la població

• Canvis estructura de la població

• Rejoveniment de la població

• Augment població activa

• Augment taxa activitat

• Augment taxa fecunditat

Econòmiques • Pèrdua població activa i productiva

• Rep remeses dels emigrants

• Augment de les capacitats econòmiques

• Augment de la mà d’obra barata. Salaris a la baixa

• Ocupació sectors menys qualificats

• Degradació barris

• Augment dels impostos

• Assegura pensions

Socioculturals • Impacte quan tornen de vacances

• Influència dels valors d’occident

• Multiculturalitat

• Aparició xenofòbia i racisme

• Lleis anti-immigració

3.2: MOVIMENTS MIGRATORIS EN LA HISTÒRIA.

INTERNACIONALS

SEGLES XVI-XIX:

Els països emissors són d’Europa. És una migració masculina.

Els receptors són països joves. Països en creixement. Països amb necessitat de mà d’obra. EE.UU., Austràlia, Canadà, Argentina, Veneçuela, Brasil, Mèxic.

2

Societats receptores


MIGRACIONS I GLOBALITZACIÓ:

Països emissors són els subdesenvolupats. Amèrica Llatina, Àsia, Àfrica, Europa de l’Est.

Països receptors són els desenvolupats. EE.UU., Europa Occidental, però també els petroliers del Golf Pèrsic.

INTERIORS: CAMP-CIUTAT

Creixement de les ciutats i procés d’urbanització.

Despoblament de zones rurals: èxode rural a les ciutats.

Fenomen a Europa segle XIX. Tercer Món a l’actualitat.

Emigració fonamentalment familiar.

Sorgiment de problemes urbanístics i socials: Suburbis (faveles, bidonvilles, ciutats dormitori...) i pobresa (Quart Món, mobbing immobiliari...).

3.3: INFLUÈNCIA DELS MOVIMENTS MIGRATORIS EN EL COMPORTAMENT DEMOGRÀFIC.

Les migracions influeixen en les característiques demogràfiques:

• natalitat.

• creixement de la població.

• estructura d’edats.

3

Causes que provoquen immigració Lent creixement de la població. Baixa fecunditat. Envelliment de la població.

Disminució oferta de mà d’obra

Conseqüències de la immigració Creixement de la població Augment de la fecunditat Rejoveniment de la població

Societats emissores

Causes que provoquen emigració Accelerat creixement de la població. Alta fecunditat Població molt jove

Dificultat per proporcionar treball i vivenda. Desbordament dels serveis d’infraestructures socials. Mercat laboral saturat.

Conseqüències de l’emigració Disminució població Manteniment de fecunditats altes. Progressiu envelliment.


3.4: MIGRACIONS EN L’ERA DE LA GLOBALITZACIÓ.

3.5: EL DEBAT SOBRE LA IMMIGRACIÓ.

La multiculturalitat genera malestar en la població receptora:

Por a la no integració de l’immigrant.

Por a la pèrdua de homogeneïtat cultural.

Por a la degradació de la cohesió social.

4

Europa Occidental es converteix en regió receptora d’emigrants. S’uneix així a zones tradicionals: EE.UU., Canadà, Austràlia, Brasil, Argentina.

Predomini de no europeus en les masses actuals de migrants (Àsia, Àfrica i Amèrica Llatina)Obertura de fronteres a aquestes migracions en els territoris tradicionals durant els anys 60

Crisi de 1973 (petroli):Europa

Fi de les migracions sud-nord d’Europa. Creix el flux d’immigrants de països subdesenvolupats.

Orient Pròxim: nova zona de recepció d’emigrants: Riquesa per la pujada dels preus del petroli. És una immigració masculina. Procedeixen del sud i est d’Àsia

Finals segle XX:Tigres asiàtics: nova zona de recepció (Hong-Kong, Tailàndia, Corea del Sud, Taiwan, Singapur (paralitzada després de la crisi de 1998)Per oposició a les migracions del S. XIX, actualment assistim a:

Restriccions a la llibertat de circulació de les persones. Regulació i restricció són les normes dels països desenvolupats (Europa)


Por a la difuminació de la identitat nacional.

La immigració és vista com un problema.

Conseqüències:

1. Polítiques de control de fluxos en els països receptors: major selecció, límits a l’arribada d’immigrants...

2. Aquestes polítiques entren en contradicció amb els valors polítics democràtics d’aquests països: drets del ciutadà, dret a viure en família, dret d’asil...

3. També entren en contradicció les necessitats econòmiques del empresaris (beneficis de la mà d’obra barata i sense drets...) i les dels partits polítics (interessos electorals atentes a una opinió pública que rebutja l’arribada d’immigrants)

4. Aquestes polítiques provoquen l’aparició de fenòmens com:

• Tragèdies humanes (cayucos, pateres, tracta de blanques).

• Indústria d’immigració clandestina (màfies).

• Número creixent d’immigrants irregulars (sense papers).

Dificultats incorporació immigrants a les societats receptores

• Baixa qualitat llocs de treballs dels immigrants.

• Rebuig societats receptores als drets polítics per als immigrants.

• Clima socials advers: costums distintes, creació de guetos, competència laboral.

• Dificultats per al ascens socials de l’immigrant.

• Menor vigor del creixement econòmic.

Noves desigualtats i fractures socials.

3.6: MOVIMENTS MIGRATORIS A ESPANYA.

1. MIGRACIONS TRANSOCEÀNIQUES HISTÒRIQUES:

• Des del S.XV fins mitjans S.XIX migracions de signe colonial: Amèrica Llatina.

• Entre finals S. XIX i la IIª Guerra Mundial els vaixells de vapor van facilitar una emigració massiva a Amèrica Llatina, principalment a Argentina (1911-

5


1915: 800.000 persones abandonen Espanya, la majoria de Galícia, Canàries i Astúries. Població pagesa amb molt poca qualificació professional)

• Després de la Guerra Civil i la IIª Guerra Mundial es reactiva l’emigració però de menor magnitud i principalment a Veneçuela.

2. MIGRACIONS INTERIORS CAMP-CIUTAT:

Problemes econòmics i socials en regions amb fort creixement de la població:

• Escassa productivitat de la terra ( Castella-Lleó)

• Predomini del latifundi i forta presència jornalers amb problemes d’atur (Andalusia, Extremadura, Castella-La Manxa)

• Predomini del minifundisme (Galícia)

Desarrollisme industrial sota el franquisme (anys 60):

• Mecanització de l’agricultura (mà d’obra agrícola passa de 4M a 3M.)

• Demanda de mà d’obra per les indústries.

• Desenvolupament de les comunicacions.

• Forta emigració del camp cap a les ciutats.

• 4M de persones van canviar de domicili.

La crisi econòmica provocada per la pujada dels preus del petroli (1973) va aturar les corrents migratòries camp-ciutat.

Conseqüències:

• Despoblament zones interiors d’Espanya.

6


• Creixement extraordinari de les àrees metropolitanes de Madrid i Barcelona (la seva població creix en 500.000 persones cadascuna)

• Biscaia, València, Balears, Tarragona... També van veure créixer la seva població.

• Greus problemes socials: barraquisme, dèficits enormes d’infraestructures (escoles, sanitat, llum, aigua, habitatge...).

http://www.tv3.cat/videos/2333059 Barraques. La ciutat oblidada.

http://barraques.cat/ca/video-barraques-la-ciutat-informal.php

3. MIGRACIONS EXTERIORS.

1950-1970: època de gran expansió econòmica d’Europa. Reconstrucció de postguerra (Pla Marshall, Mercat Comú...)

• Necessitat de mà d’obra nombrosa : sud d’Europa (Itàlia, Espanya... Després de Turquia, Portugal, Grècia...

• Entre 1950 i 1973 surten d’Espanya 2,6M de persones.

• Industrialització espanyola no absorbeix l’emigració del camp a la ciutat: emigració a Europa.

• Les regions de procedència: Galícia, Andalusia, Mùrcia, Extremadura, Castella-Lleó.

• Emigrants masculins, joves, poc qualificats.

• Països receptors: Alemanya, França, Suïssa...

7

http://barraques.cat/ca/video-barraques-la-ciutat-informal.php

http://www.tv3.cat/videos/2333059


• La crisi de 1973 va paralitzar el procés (retorn d’emigrants).

Conseqüències:

• Disminució de la pressió que suposava una població en atur i jove

• Entrada de divises molt important.

• Desarrelament de milers de persones.

4. DE PAÍS D’EMIGRANTS A PAÍS D’IMMIGRANTS.

A) País d’immigrants:

Des de finals del S. XX, l’expansió econòmica d’Espanya (Unió Europea) l’ha convertit en país d’immigrants. Quatre grans conjunts:

• Jubilats d’Europa del centre i nord.

• Directius empreses multinacionals, treballadors d’alta qualificació, persones del món artístic i de la cultura. De procedència europea.

• Refugiats polítics.

• Emigrants econòmics procedents de països pobres, són la majoria (Amèrica Llatina, Àfrica i Àsia).

L’entrada d’emigrants econòmics es troba sota lleis restrictives a Espanya i Europa (Llei d'Estrangeria).

La conseqüència és l’entrada clandestina d’immigrants i l’aparició del fenomen dels sense papers.

8


També provoca el desenvolupament de màfies i xarxes clandestines d’entrada d’immigrants.

B) Població estrangera a Espanya:

- Representa una mica més del 11%. Actualment és 11è país del món amb més estrangers.

- Després d’EE.UU. És el segon país que més estrangers ha rebut des de l’any 2000.

- El 63% de la població immigrant té entre 16 i 44 anys. Majors de 65 anys només representa un 5%.

- La diferència entre dones i homes no és significativa.

9


10


5. LA IMMIGRACIÓ A CATALUNYA.

11

Romania, Bulgària, Països rics


12

Education

6 Moviments migratoris