Miquel Martí i Pol

Lupe Fontanet, Aleix Ricou, Ferran Blanco

Introducció

Tercera etapa

Quadern de VacancesSalveu-me els ulls quan ja no em quedi res.

Salveu-me la mirada, que no es perdi. Tota altra cosa em doldrà menys, potser

perquè dels ulls me'n ve la poca vida que encara em resta i és pels ulls que visc adossat a un gran mur que s'enderroca.

Pels ulls conec, i estimo, i crec, i sé, i puc sentir i tocar i escriure i créixer

fins a l'altura màgica del gest, ara que el gest se'm menja mitja vida i en cada mot vull que s'hi senti el pes

d'aquest cos feixuguíssim que no em serva. Pels ulls em reconec i em palpo tot i vaig i vinc per dins l'arquitectura de mi mateix, en un esforç tenaç de percaçar la vida i exhaurir-la.

Pels ulls puc sortir enfora i beure llum i engolir món i estimar les donzelles, desfermar el vent i aquietar la mar,

colrar-me amb sol i amarar-me de pluja. Salveu-me els ulls quan ja no em quedi res.

Viuré, bo i mort, només en la mirada.

Estructura del poema

Salveu-me els ulls quan ja no em quedi res. Salveu-me la mirada, que no es perdi.

Tota altra cosa em doldrà menys, potser perquè dels ulls me'n ve la poca vida

que encara em resta i és pels ulls que visc adossat a un gran mur que s'enderroca.

Pels ulls conec, i estimo, i crec, i sé, i puc sentir i tocar i escriure i créixer

fins a l'altura màgica del gest, ara que el gest se'm menja mitja vida i en cada mot vull que s'hi senti el pes

d'aquest cos feixuguíssim que no em serva. Pels ulls em reconec i em palpo tot i vaig i vinc per dins l'arquitectura de mi mateix, en un esforç tenaç de percaçar la vida i exhaurir-la.

Pels ulls puc sortir enfora i beure llum i engolir món i estimar les donzelles, desfermar el vent i aquietar la mar,

colrar-me amb sol i amarar-me de pluja. Salveu-me els ulls quan ja no em quedi res.

Viuré, bo i mort, només en la mirada.

Salveu-me els ulls quan ja no em quedi res.Salveu-me la mirada, que no es perdi.

Tota altra cosa em doldrà menys, potserperquè dels ulls me’n ve la poca vida

que encara em resta i és pels ulls que viscadossat a un gran mur que s’enderroca.

Pels ulls conec, i estimo, i crec, i sé,i puc sentir i tocar i escriure i créixer

fins a l’altura màgica del gest,ara que el gest se’m menja mitja vida

i en cada mot vull que s’hi senti el pesd’aquest cos feixuguíssim que no em serva.

Pels ulls em reconec i em palpo tot

i vaig i vinc per dins l’arquitecturade mi mateix, en un esforç tenaçde percaçar la vida i exhaurir-la.

Pels ulls puc sortir enfora i beure llum

i engolir món i estimar les donzelles,

desfermar el vent i aquietar la mar,colrar-me amb sol i amarar-me de pluja.

Salveu-me els ulls quan ja no em quedi res.Viuré, bo i mort, només en la mirada.

Comentari del poema

Quarta etapa

Miquel Martí i Pol en aquesta etapa es torna molt optimista i tenaç, la malaltia s’estabilitza, i escriu ‘Estimada Marta’, que va arribar a ser un best-seller i va aconseguir diferents premis.

Crònica de demàAra és demà. No escalfa el foc d'ahir

ni el foc d'avui, i haurem de fer foc nou.Del gran silenci ençà, tot el que es mou

es mou amb voluntat d'esdevenir.

I esdevindrà. Les pedres i el camíseran el pa i la mar, i el fosc renou

d'ara mateix, el càntic que commou,l'àmfora nova plena de bon vi.

Ara és demà. Que ploguin noves veuspel vespre tèrbol, que revinguin deus

desficioses d'amarar l'eixut.

Tot serà poc, i l'heura i la paretproclamaran conjuntament el dret

de vulnerar la nova plenitud.

Estructura del poemaAra és demà. No escalfa el foc d'ahir

ni el foc d'avui, i haurem de fer foc nou.Del gran silenci ençà, tot el que es mou

es mou amb voluntat d'esdevenir.

I esdevindrà. Les pedres i el camíseran el pa i la mar, i el fosc renou

d'ara mateix, el càntic que commou,l'àmfora nova plena de bon vi.

Ara és demà. Que ploguin noves veuspel vespre tèrbol, que revinguin deus

desficioses d'amarar l'eixut.

Tot serà poc, i l'heura i la paretproclamaran conjuntament el dret

de vulnerar la nova plenitud.

Comentari del poemaAra és demà. No escalfa el foc d'ahirni el foc d'avui, i haurem de fer foc nou. Del gran silenci ençà, tot el que es moues mou amb voluntat d'esdevenir.

I esdevindrà. Les pedres i el camíseran el pa i la mar, i el fosc renoud'ara mateix, el càntic que commou,l'àmfora nova plena de bon vi.

Ara és demà. Que ploguin noves veuspel vespre tèrbol, que revinguin deusdesficioses d'amarar l'eixut.

Tot serà poc, i l'heura i la paretproclamaran conjuntament el dretde vulnerar la nova plenitud.

Estimada MartaReposes, Marta, i ara tanco els ulls

per pensar-te, per veure’t. Focs llunyansi músiques i festes pel teu cos.Tot l’aldarull insòlit dels colors

d’aquest estiu i el vent que esbulla flocsde cabells i n’escampa la claror.

Balma i torrent alhora, cridaréla certitud de tu, d’aquests instants

que hem compartit, i escoltaré el ressòde cada mot al fons de mi mateix;

balma i torrent, repetiré el teu nomi els llavis plens de tu proclamaran

conjuntament presència i desig.

Tribut de sorra i fulles, temps i jocapaivaguen la set del vianant.

Reposes, Marta, i jo reposo en tu,i et penso tendrament, i et veig, i et tinc.

Comentari del poema• Reposes, Marta, i ara tanco els ulls

per pensar-te, per veure’t. Focs llunyansi músiques i festes pel teu cos.Tot l’aldarull insòlit dels colorsd’aquest estiu i el vent que esbulla flocsde cabells i n’escampa la claror.

• Balma i torrent alhora, cridaréla certitud de tu, d’aquests instantsque hem compartit, i escoltaré el ressòde cada mot al fons de mi mateix;balma i torrent, repetiré el teu nomi els llavis plens de tu proclamaranconjuntament presència i desig.

Tribut de sorra i fulles, temps i jocapaivaguen la set del vianant.

Reposes, Marta, i jo reposo en tu,i et penso tendrament, i et veig, i et tinc.