L’any 1905, va ser declarat Bé Cultural d’Interès Nacional i l’any 2000 fou declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, com a part del conjunt arqueològic de Tàrraco.

Un aqüeducte és una conducció d'aigua, obra d'enginyeria. destinada a portar aigua des d'un punt determinat a un altre, que pot quedar a

molts quilòmetres de distància. L'obra s’ha d'adaptar necessàriament a la topografia del terreny.

Enginyeria hidràulica

Tubs de fang

Canonada d'aigua de plom

Túnel

Marc VITRIVI Pol·lió, (Marcus Vitruvius Pollio) arquitecte, escriptor i enginyer romà del segle I aC, descriu tres tipus de aqüeductes: els conductes de pedra , les canonades de plom o bronze i les d'argila, de pitjor qualitat. Les canonades de bronze i plom eren massa cares de fabricar i mantenir, això va fer que només fossin utilitzades puntualment per a la construcció de sifons . A diferència d'aquestes, les conduccions de pedra van ser les més esteses.

Conducció de pedra

Aqua ClaudiaAqua AppiaAqua VetusAqua MarciaAqua TepulaAqua IuliaAqua VirgoAqua AlsietinaAnio Novus Aqua TraianaAqua Alexandrina

La ciutat de Roma, posseïa una aigua freàtica de mala qualitat. Els recursos del Tíber tampoc no són aprofitables (fangs), a banda que el riu ocupa una cota massa baixa que l’inhabilita per usar-ne les aigües. L’escassetat d’aigua devia ser ja un problema seriós a inicis del segle IV aC. quan es manà construir el primer aqüeducte (Aqua Claudia). A finals del SIII dC. la ciutat posseïa 11 aqüeductes que portaven uns 1.324.000.000 litres d’aigua diaris que asseguraven el subministrament d’aigua a una població de més d’un milió d’habitants.

Opus quadratumAparell format per pedres regulars, paral·lelepipèdiques, disposades en filades

uniformes..

El nucli dels pilars d'alçada estava fet de formigó (opus caementicium) i es reforçaven de diverses maneres amb fins estètics:Opus quadratumÒpus latericium o opus testaceumOpus mixtum

Opus latericium opus testaceum Aparell format per maons.

Pilars

Vitruvi comenta que aquest canal havia de quedar sempre " cobert, per protegir l'aigua del sol i dificultar l'enverinament de les aigües per l'enemic ";

1.Clau2.Dovelles3.Extradós4.Imposta5.Intradós6.Llum

Arcs de mig punt

Tenalles que servien per aixecar els carreus. Quant més pesava el carreu més subjecció fa la tenalla.

Difícil de datar, es creu que possiblement data de l’època d’August).

Sembla que és de finals del s. I aC. durant l’estada d’Octavi August a Tàrraco.

Aqüeducte de les Ferreres a Tàrraco

Tàrraco va disposar de dos aqüeductes que cobrien d’aigua la ciutat:

• L’un recollia l’aigua del riu Gaià, tenia una longitud de 40 km.

• L’altre que procedia del riu Francolí, rep el nom de les “Ferreres” per la morfologia dels seus arcs, semblants a una ferradura. Pel que fa al malnom de “Pont del Diable”, el seu origen és medieval, quan s’atribuïa l’obra al dimoni.

Aqüeducte de les Ferreres a Tàrraco

llargada de 217 m.

alçada màxima de 27 m.25 arcs de mig punt

11 arcs de mig punt de 6,30 m. de llum i 5,70 d’alçada.

Specus de 80 cm

impermeabilitzat mitjançant un morter a base de calç i ceràmica (opus signinum)

sembla que és de finals del s. I aC. durant l’estada d’Octavi a Tàrraco.

Construït amb grans carreus (opus quadratum) encoixinats units en sec.

Els pilars de l’aqüeducte tenen una estructura graonada, i cada filera de carreus presenta un retrocés de mig peu romà (15cm).

El pont del Gard formava part d'un aqüeducte de prop de 50 km de longitud, que portava aigua) a la ciutat romana de Nemausus, Nimes.

Pont du Gard

Possiblement edificat entre el 90 – 105 dC.