56
Habilitats cognitivolingüístiques: Argumentar Textos argumentatius Dolors Quinquer Vilamitjana

Argumentar (Expressió escrita)

Embed Size (px)

Citation preview

Habilitats cognitivolingüístiques: Argumentar

Textos argumentatius

Dolors Quinquer Vilamitjana

1. Què entenem per argumentar?

Dolors Quinquer Vilamitjana

ARGUMENTAR

• Consisteix en defensar idees amb rigor i amb arguments fonamentats, també preveure les contra argumentacions per a rebatre-les.

• La clau són els arguments que han de ser sòlids, pertinents, precisos i sobre tot fonamentats.

• Cal comptar que hi ha un un interlocutor a qui rebatre i a qui convèncer.

Dolors Quinquer Vilamitjana

Component lògic

Un nombre de raons adequat Relacionades amb la tesi Sustentades amb proves

Els arguments per ser convincents han de ser SUFICIENTS, s’han de basar en raons PERTINENTS, de pes, difícils de rebatre, resistents a la crítica, basats en EVIDÈNCIES és a dir han d’anar acompanyats d’exemples, demostracions, citacions...

Dolors Quinquer Vilamitjana

Evidències o proves

Component dialògic L’argumentació es desenvolupa en una situació comunicativa, es produeix en un CONTEXT, en una discussió o debat, en un article d’opinió, etc..

Dolors Quinquer Vilamitjana

CONSTA DE:

TESIS

És la idea que

se pretén

defendre o

rebatre

ARGUMENTS

Són les raons amb

les quals es

justifica la tesis.

Es fonamenten en

evidències o

proves.

CONCLUSIÓ

És la part final on

es resumeixen

els punts bàsics

de

l’argumentació

Dolors Quinquer Vilamitjana, ICE de la UAB

Estructura argumentativa:

Tesis

Argument 1

Argument 2

Argument 3

Que, a més, serveix

rebatre un contra

argument

Conclusió, reforç de la tesis inicial

2. Analitzar textos argumentatius

CARACTERÍSTIQUES DEL TEXT ARGUMENTATIU

1. S'exposa la tesi que es vol defensar 2. Es presenten els arguments de forma

organitzada en parts o blocs (relació tesi/arguments)

3. Frases amb relacions causals, adversatives. consecutives, etc..

4. Verbs de tipus: dir, creure, pensar, opinar, etc.

5. Connectors: perquè, però, sinó, encara que, per tant...

Dolors Quinquer Vilamitjana

Exemple 1 ¿HAY QUE ACABAR

CON LAS NORMAS DE

LA ORTOGRAFÍA? Es tracta d’una producció d’un alumne de 4rt d’ESO de l’Institut Jaume Mimó de Cerdanyola. El text es va fer en el marc del Seminari coordinació primària-secundària de Cerdanyola del Vallès el 2011

Analitzar un text argumentatiu Exemple 2

Memòries: les trampes dels polítics BORJA DE RIQUER | Ara.cat. 15/05/2013

Paul Preston, historiador britànic de prestigi, el 2012 va publicar una obra en català titulada Santiago Carrillo: El penediment no existeix. Editorial Base. (la frase de Carrillo era “en política el penediment no existeix”). Poc després el 2013 publica la biografia en castellà que titula: El zorro rojo: La vida de Santiago Carrillo. Debate: Madrid. Aquests llibres van aixecar força polseguera per la visió que Preston dóna de Carrillo.

Santiago Carrillo (Gijón, 1915 - Madrid, 2012) mor a Madrid després d’una llarga vida vinculada a la política.

Sobre Carrillo hi ha al menys tres percepcions bàsiques: 1.La de la dreta, que el considera el “rojo asesino” responsable de la matança de Paracuellos. 2.La popular, d’heroi de la transició que es va sacrificar a ell mateix i al PCE per interessos nacionals. 3.La de determinats excompanys de partit, que el descriuen com un estalinista cruel. El mateix Santiago Carrillo va publicar les seves memòries (Memorias de Santiago Carrillo: Las memorias de un luchador. Barcelona, 2006 i Mi testamento político, 2012)

Conclusió:

Conclusió: Els historiadors han exercir el seu ofici

EXEMPLESD’ARGUMENTSD’ALUMNESENUNDEBATSOBREMIGRACIONS

Els meus avis van emigrar a Alemanya i els

va costar molt integrar-se

Emigren perquè no tenen diners, perquè hi

ha conflictes, perquè viuen malament…

Interessa que vinguin perquè fan tasques

que aquí ningú vol fer..

Tots els homes tenen dret a una vida digna i

si en el seu país és impossible, també tenen

dret a cercar millors condicions en altres

països…

Exemple 3. Analitzar la tipologia dels arguments emprat per alumnes d’ESO en un debat sobre migracions

Freixenet, D. (2005): “Espais, cultures i migracions”, a Casas, M. (coor.) Ensenyar a parlar i a escriure CCSS. Barcelona, Rosa Sensat.

3. La seqüenciació de l’argumentació:

Quan començar?

• Primària: Més atenció a la descripció i a la narració que no a les explicacions i les argumentacions.

• Tanmateix cal posar les bases de les diverses habilitats cognitvolingüístiques a primària perquè ajuden a organitzar el pensament i cal fer-ho aviat. S’hi pot aprofundir més endavant, quan els continguts que es treballen a les diverses àrees i nivells ho requereixin.

• Volem insistir que les descripcions, les explicacions, les argumentacions, etc. s’han d’afrontar des de diferents àmbits o àrees curriculars. Es convenient escriure contes científics, descriure paisatges des de la perspectiva de la geografia, descriure música, argumentar des de la ciència o explicar un fet social, etc.

- A primària és possible argumentar.

La seqüenciació de l’argumentació a primària: •Primer cicle: Opinar amb raons en relació a situacions properes •Segon cicle: Identificar la tesis, buscar arguments i ordenar-los •Tercer cicle: Identificar la tesis, buscar arguments i ordenar-los, sustentar-los amb evidències, proposar possibles contra arguments. Dolz, J. ; Gagnon, R; Mosquera, S.; Sánchez, V. (2013). Producción escrita y dificultades de aprendizaje. Graó: Barcelona.

4. Avaluar textos argumentatius

Tesis: No

Arguments a favor de la tesis: 1.Llibertat (“els animals no són lliures”) 2.Mobilitat (“no poden moure’s”) 3.Explotació (dofins) 4.Empresonats (gàbies en lloc hàbitat natural) 5.Contaminació (+ que en el seu hàbitat natural)

Arguments en contra de la tesis ( fa ús d’emocions personals): 1.M’agrada …. 2.Em diverteix

Conclusió: Reforça la tesis (“No m’agrada la vida d’aquests animals” / “a ningú li agradaria” categoria universal)

5. Revisar i millorar textos argumentatius

Text : ZOO

Què fa un ZOO?

CONTinguts: INFORMACIÓ

1) PRESERVACIÓ DE LA BIODIVERSITAT: PROGRAMES ESPECÍFICS DE RECUPERACIÓ i CONSERVACIÓ D’ESPÈCIES 2) PROGRAMES EDUCATIUSS 3) INVESTIGACIO 4) CENTRE DE DOCUMENTACIÓ 5) PROPOSTESS LÚDIQUES

http://www.fundaciobarcelonazoo.cat/index.php?id=home

Dolors Quinquer Vilamitjana, ICE de la UAB

Text : Camila (3è primària )

La demanda per a la Camila: Escriu una carta de sol·licitud al director del zoològic. Demana-li autorització, per a tu i els teus companys, per visitar els animals. Justifica la teva demanda explicant perquè vols realitzar la visita

Tasca: Identifiqueu les dificultats de la Camila a partir dels criteris d’avaluació que ja hem compartit

Text : Camila (3è primària )

Quines són les principals dificultats de la Camila?

a. Models: 1) La Camila i els seus companys han analitzat models de cartes de sol·licitud, identificant el tema, el destinatari, el format, les diverses parts, fórmules de cortesia, etc.? 2) Heu analitzat conjuntament alguna producció d'alumne/a identificant els errors i els èxits? 3) Heu millorat la producció analitzada oralment entre tota la classe i després per escrit individualment? 4) Heu preparat sol·licituds oralment, per exemple mitjançant alguna dramatització?

Deu preguntes per a la mestra de la Camila:

b. Comprensió de la demanda. Anticipació. Planificació 5) Com has ajudat a la Camila perquè es representi la situació de comunicació que li proposes? En la classe heu contestat preguntes com: Què em demanen? Qui llegirà el text? Quin és l'objectiu? 6) La Camila i els seus companys han preparat el contingut text, s'han documentat per identificar possibles arguments. S'han presentat oralment aquests arguments? 7) Heu utilitzat bastides com un esquema, una base d'orientació, un organitzador gràfic, etc.? 8) Els heu proporcionat alguna llista amb fórmules de cortesia, expressions pròpies de sol·licituds, etc.?

c. Textualizació: Fases intermèdies 9) LA Camila ha escrit un esborrany i l’ha revisat utilitzant algun instrument d'autoavaluació? d. Text definitiu 10) Heu exposat en el mural el text definitiu de la Camila?

Altres propostes :

Llops a Castellvell? Arguments a favor i arguments en contra

Dolors Quinquer Vilamitjana, ICE de la UAB

Dolors Quinquer Vilamitjana

Un cas sobre vacunes (parelles)

Dues mares parlen a la porta de l’escola bressol, la mare de la Vanessa diu que ha de portar la nena a vacunar, la mare d’en Raül diu que ella no vol vacunar-lo, que ha sentit dir que les vacunes poden ser causants de malestar i febre, que són perilloses i no són necessàries.

1. Sabeu si de petits/petites us van vacunar? Si és així de quines malalties? Coneixeu algú que no estigui vacunat? Què és una vacuna? Són obligatòries les vacunes?

2. La tasca consisteix en llegir i analitzar la documentació del dossier amb objectiu de trobar arguments ben fonamentats per convèncer la mare d’en Raül que l’ha de vacunar. També cal preveure els contra arguments. Posada en comú oral amb la resta de la classe.

3. Adjudicació de rols: Mares d’en Raül / mares de la Vanessa.

4. Cada parella omple la seva la base d’orientació 5. Debat

QUÈ FER PER ARGUMENTAR EN UN DEBAT?

1. Conèixer el tema objecte d'argumentació

2. Escollir arguments pertinents o forts, que puguin

resistir les objeccions i desenvolupar

suficientment cada argument.

3. Utilitzar els arguments en el moment adequat

utilitzant estratègies com formular objeccions,

utilitzar cites d'autoritat, fórmules de cortesia per

persuadir i negociar.

4. Reconèixer errors i després reforçar els propis

arguments…

5. Preparar contra-arguments i possibles

objeccions Dolors Quinquer Vilamitjana, ICE de la UAB

L'argumentació en un debat implica 4 operacions:

•Afirmar la tesi

•Justificar el punt de vista que es defensa (amb raons o arguments sòlids i pertinents)

•Rebutjar altres punts de vista

•Cedir en alguna cosa per defensar millor el punt de vista propi

•Permetre altres interpretacions per després poder qüestionar-les, criticar-les, valorar-les

SEGONS S. E. TOULMIN: “Les usages

de l’argumentacition”, 1993

Dolors Quinquer Vilamitjana, ICE de la UAB