L’ART GÒTIC: INTRODUCCIÓ I CARACTERÍSTIQUES GENERALS

Júlia López ValeraPresentació basada en la del professor Salvador Vila Esteve

1. EL CONTEXT HISTÒRIC (I).Localització: neix als voltants de París (Illa de França) i s’expandeix per tota Europa occidental, amb importants diferències regionals

La seva cronologia va de mitjans del segle XII als principis del segle XVI

Tres etapes

Període inicial (mitjan segle XII-principis segle XIII)

Període clàssic o de plenitud (segles XIII i XIV)

Període final o flamíger (segle XV i principis del XVI)

Economia i societat

Economia i societats plenament feudals: els privilegiats (nobles i eclesiàstics) continuen tenint el poder, amb el rei al cim, mentre els no privilegiats

continuen sent els que treballen, tant al camp com a la ciutat

Els segles XII, XIII i principis del XIV són segles d’expansió econòmica: certs avanços en l’agricultura permeten produir més, un creixement important de la

població i l’existència d’excedents que s’utilitzaran per a comerciar

El comerç no sols creixerà per l’augment d’aliments, sinó també per l’obertura de noves rutes comercials cap a l’Orient després de les croades (ruta de la Seda)

El comerç i l’artesania es concentraran a les ciutats, que creixen molt, i allí apareix una nova classe social: la burgesia, que, tot i ser no privilegiada, té la propietat plena dels mitjans de producció que necessita per a dedicar-se al comerç, la banca o l’artesania, fent fortunes importants en molts casos

1. EL CONTEXT HISTÒRIC (II).

El renaixementurbà

El renaixement de les ciutats (burgs) farà que l’art gòtic sigui també un art urbà i ja no sols nobiliari o religiós, sinó també burgès

A les ciutats es funden escoles i universitats on es concentrarà ara el saber (a més dels monestirs), controlades per religiosos,

però on assisteixen els fills dels burgesos

L’enfortiment delpoder dels monarques

Els reis reforcen el seu poder i la seva autoritat front als nobles, buscant l’ajuda econòmica (préstecs) i política (nous parlaments

medievals) de la burgesia

A canvi el rei donarà llibertats a les ciutats i un govern propi (construcció dels ajuntaments o comunes) i impulsarà la celebració

de fires i mercats i organitzacions com els gremis d’artesans

Canvis en lesmentalitats

Les ciutats també suposen una nova mentalitat per part de la burgesia: s’obri pas una major humanització que presenta una imatge més

humana de la religió i un major naturalisme, reflectit en l’art

Cal destacar l’aristotelisme de sant Tomàs (Déu fa a l’home un ser racional, capaç de pensar per ell mateix), sant Frances d’Assís (major naturalisme i

un Déu més bondadós), el nominalisme de Guillem d’Occam (el pensament humà s’ha de basar en l’experiència i la reflexió crítica) i l’Humanisme

Encara estem en un món teocràtic, dominat per la religió, però amb un major protagonisme dels individus i la seua experiència

1. EL CONTEXT HISTÒRIC (III).

El contextreligiós

L’església continua tenint moltíssim poder i la religió està present en la vida diària de tots, però amb canvis importants en l’església

La reforma cistercenca: al segle XII, al monestir francès de Citeaux, Bernat de Claravall critica la vida dels monjos de Cluny i proposa una tornada a la regla de sant Benet (vida senzilla de treball i pregària) impulsant l’orde del Císter

Les ordes mendicants: al segle XIII sant Francesc i sant Domènec funden les ordes dels franciscans i els dominics que ja no s’allunyen del món en

monestirs, sinó que funden convents en les ciutats per a predicar en elles i convertir el món amb la predicació i l’exemple

La crisi baixmedieval (1350-1450)

A partir de mitjan segle XIV es produeix una crisi econòmica molt greu: males collites successives, guerres i, sobretot, la fortíssima incidència de les epidèmies de Pesta Negra,

que redueixen moltíssim la població a Europa

Aquesta crisi reforça un sentiment religiós basat en la pietat (pietisme),més sentimental i humà i associat als ordes mendicants (franciscans)

Tot això influirà en l’art gòtic: no sols serà un art fonamentalment religiós i feudal, sinó que serà també un art més humà i amable, burgès, urbà i monàrquic

2. L’ART CISTERCENC.L’orde del Císter la va potenciar Bernat de Claravall en la primera meitat del segle XII, proposant una major austeritat i senzillesa en la vida dels monjos i en els monestirs

És un art fonamentalment arquitectònic i aplicat als monestirs

L’arquitectura es desprèn de qualsevol element decoratiu, ja sigui escultòric o pictòric, i queda reduïda a les seves estructures nues: els monestirs són per als monjos i aquests han d’aprendre

la paraula de Déu de la Bíblia, no necessiten escultures i pintures que els poden distraure

Els arquitectes es preocuparan sols per les qüestions tècniques, realitzant autèntiques obres d’art de l’enginyeria de l’època

Utilitzen l’arc apuntat i la volta de creueria (com ja feien alguns edificis del romànic final)

Es persegueix la bellesa com la suma de l’ordre, l’harmonia, la proporció i la claredat

Hi ha una estricta ordenació geomètrica, basada en el quadrat i els nous elements constructius

La influència de l’art cistercenc en el gòtic és molt clara en els elements arquitectònics (arc apuntat i volta de creueria), sent com les dues cares d’una mateixa moneda:

l’art cistercenc, nu i sense decoració, per als monjos que no s’han de distreure als monestirs, i el gòtic per a les esglésies i catedrals de les ciutats, destinades a la predicació al poble

Edificis més importants: monestirs de Citeaux i Claravall, monestir de l’Alcobaça (Portugal), Poblet i Santes Creus (Catalunya), Santa Maria de Huerta (Soria)

i Santa Maria de la Valldigna (València)

MONESTIR DE L’ALCOBAÇA (final s. XII)

MONESTIR DE POBLET (2ª meitat s. XII i s. XIII)

MONESTIR DE SANTES CREUS (segles XII-XIV)

SANTA MARIA DE HUERTA (s.XIII)

REIAL MONESTIR DE SANTA MARIA DE LA VALLDIGNA (s. XIV)

3. CARACTERÍSTIQUES GENERALS DE L’ART GÒTIC (I).

L’art gòtic neix als voltants de París a mitjan segle XII i s’expandeix per tota Europa Occidental entre els segles XII i XVI, amb importants diferències regionals

El terme “gòtic” el va idear el renaixentista Vasari per a referir-se de forma pejorativa a l’art anterior al Renaixement: seria l’art dels gots, dels bàrbars, que hauria

destruït l’herència del món clàssic (interpretació errònia)

Entre els seus antecedents cal destacar l’art romànic en general i el romànic normand en particular (volta de creueria) i l’art cistercenc

És un art fonamentalment religiós, però també urbà (creixement de les ciutats) i burgès

Aquesta religió es manifesta en un art més naturalista i pròxim,amb un Déu més humanitzat i un major realisme

Lluminositat: la llum té un paper fonamental, considerada com a expressió de Déu

Manifestacions artístiques fora de l’art religiós: en arquitectura als castells es sumaran els palaus, les llotges i els ajuntaments, mentre en escultura i pintura comencen

a aparèixer obres de temàtica profana (a partir del segle XIV especialment)

“ Déu és llum. La llum, perpètua irradiació del déu llum estès sobre les criatures en què s’uneixen la matèria i l’esperit, és la idea que està en el cor de l’estètica de Saint Dennis: reduir tot el possible en un santuari el lloc del mur, fer els murs porosos, translúcids. Trauen tot el partit a la volta de creueria (...). Els raigs lluminosos s’introdueixen per tot arreu i l’abat Suger vol que siguen triomfals, adornats amb totes les rutilàncies de les gemmes. Glòria de la vidriera.” G. Duby.

3. CARACTERÍSTIQUES GENERALS DE L’ART GÒTIC (II).

Continua el predomini de l’arquitectura, amb la catedral (església més important de les ciutats) com a edifici principal: les ciutats competeixen per tindre la catedral més alta i lluminosa

L’arquitectura destaca pel seu sentit ascensional (verticalitat) i la lluminositat en els espais interiors, possibles gràcies a novetats tècniques com l’ús de l’arc apuntat i la volta de creueria

L’escultura i la pintura continuen subordinades a l’arquitectura en un principi (segle XIII), però aniran trencant lentament aquesta subordinació

(major importància de l’escultura exempta i de la pintura sobre taula)

L’artista deixa de ser un artesà anònim i adquireix major importància amb el pas dels seglesPer definició, la catedral és l’església del bisbe.Des dels inicis de la cristiandat es va establir un bisbe en cada ciutat. La catedral és, doncs, una església urbana. Allò que l’art de les catedrals significa en Europa és, per damunt de tot, el despertar de les ciutats (…). La catedral domina la ciutat. Neix d’aquest nucli de fertilitat. Vetlla sobre tot allò que es forja i s’intercanvia dins d’una aglomeració que, a banda d’ella, no és més que un laberint de carrerons, clavegueres i porqueres. Concentrada. Apretada. Ciutat petita als nostres ulls.

G. DUBY: Europa en l’Edat Mitjana.