Art Romà (Batxillerat)

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Desenvolupament dels continguts d'art romà per a la Selectivitat, segons els criteris de Catalunya. Nivell: 2n de Batxillerat

Text of Art Romà (Batxillerat)

  • 1. ART ROM ARQUITECTURA ESCULTURA Glria Garcia Vallecillos IES Caparrella (Lleida)

2. Marc cronolgic i geogrfic

  • Lmbit geogrfic abasta tota la Mediterrnia.
  • Trobem la seva empremta en lurbanisme, la cultura i lart de tots els territoris que patiren la romanitzaci.
  • La Pennsula Itlica va ser, a partir del segle VIII aC, una crulla entre els pobles grecs, els pobles itlics i les aportacions de la cultura pnica.
  • Dels pobles autctons destaquen els etruscs, que desenvolupen una cultura refinada i original.
  • Esquema cronolgic:
    • 753 a. C.Fundaci llegendria de Roma (Monarquia i domini etrusc) Roma conquesta el Latium. Reis romans: Rmul (fundador), Numa, Tulli, Tarquini Prisco, Sevi Tulli i Tarquini Superb.
    • 509 a. C.Finalitza la monarquia i comena la Repblica. En aquest perode Roma comena la seva expansi per la Mediterrnia. Fins al segle III aC lart sha de considerar dins de lart etrusc. Ser entre els segles III i I aC es pot comenar a parlar dun art rom dpoca republicana (sntesi de corrents etruscs, itlics i hellenstics.
    • 30 a. C.- 14 d. C.poca d August. Comena lImperi. Lpoca de lAlt Imperi entre els segles I III dC es pot considerar com la del classicisme rom, amb una revifada de les influncies hellenstiques. A partir del segle III, durant el Baix Imperi, lart rom tendeix a la monumentalitat, per tamb a un cert esquematisme dinfluncia oriental i a la introducci de representacions simbliques dorigen cristi.
    • 475 d. C . - Fi de l'Imperi Rom. Rmul August, ltim emperador.

3. Extensi de lImperi 4. Antecedents de lart rom

  • Sn tres els elements essencials que hi ha a lorigen de lart i de la cultura tomanes:
    • El substrat indgena de les tribus itliques
    • La civilitzaci etrusca
    • La influncia dels grecs establerts al sud dItlia i Siclia (Magna Grcia), a ms de les relacions que establ amb la mateixa Grcia.

5. Lart etrusc

  • Poble que habitava la regi dEtruria.
  • Durant els segles VII i VI el seu domini es va estendre cap al sud, a la regi del Laci.
  • Arquitectura: utilitzaven larc i la volta, com farien ms tard els romans, i introduren la columna dordre tosc.
  • Les necrpolis etrusques constitueixen conjunts molt importants: fora de les ciutats amb estructura urbanstica.
  • Als enterraments sn presents les pintures murals.
  • Lescultura mant un cert parallelisme
  • amb la del perode arcaic grec: somriure
  • arcaic, ulls ametllats... I sn caracterstiques
  • les escultures de caire funerari.

6. Influncia de lart grec

  • Lempremta grega en lart dels romans s evident. Raons:
  • La formaci i primera expansi de la Repblica Romana coincideix amb el classicisme grec i ladmiraci per la cultura hellnica sestn per tota la Mediterrnia.
  • La presncia grega a Itlia i Siclia (Magna Grcia) suposa un contacte directe i facilita la importaci dobres gregues, aix com el fet que artistes grecs treballin a la mateixa Roma, sigui com esclaus o com a artesans lliures.
  • Al segle II aC es produeix la conquesta de Grcia pels romans. Aix don un impuls a la influncia grega i a la importaci dobres dart. Es produeix un curis fenomen de colonitzaci dels vencedors per part dels venuts.

7. Caracterstiques

  • Sn propis i definitoris de lart rom:
    • Caire eclctic: els romans van assimilar moltes influncies dels pobles conquerits i elaboraren una cultura prpia que don uniformitat al mn romanitzat.
    • Capacitat per resoldre els problemes constructius, urbanstics i representatius amb una gran qualitat tcnica i una gran varietat de tcniques i materials.
    • Poca elaboraci terica.
    • En les arts plstiques hi ha una tendncia al realisme i a la plasmaci de les coses concretes i quotidianes (retrat).
    • Lartista com a individualitat no t importncia (solien ser esclaus o lliberts). Tendncia a la industrialitzaci de lart.
    • A lpoca imperial lart es converteix en un mitj de representaci i glorificaci del poder.
    • Importncia de lart rom en la formaci de la cultura esttica occidental.

8. Aportaci de Roma a larquitectura

  • Preocupaci pels problemes estructurals i lampli ventall de solucions proposades.
  • s sistemtic de larc i la volta: permet crear espais interiors molt ms amplis i verstils, superposar estructures complexes i salvar grans distncies i alades mitjanant la successi i superposici darcs. Larc emprat s el de mig punt i les voltes sn de can, daresta i anulars. Tamb cpules de mitja esfera i de quart desfera.
  • Els materials: pedra, ma, fusta i el morter o formig (barreja de cal i sorra).
  • El parament del mur presenta tipologies diverses.
  • Continuen utilitzant els ordres grecs i tamb el tosc i el compost, per la columna i lentaulamentno juguen cap paper estructural, funci purament decorativa.

9. Arquitectura religiosa. Els temples

  • La construcci religiosa fonamental s el temple.
  • El tipus ms com deriva del temple grec: una cella rectangular precedida dun prtic amb columnes.
  • Per pot haver-hi diferncies:
    • tres celles quan el temple s dedicat a una trada (Jpiter, Juno i Minerva);
    • ledifici saixeca damunt dun pdium amb escalinates daccs en un dels costats en el qual hi ha el prtic;
    • la columnata que envolta el temple resta adossada als murs de la cella i perd la funci de suport (pseudoperpter), aix es valora especialment la faana.
  • Sn temples caracterstics la Fortuna Viril a Roma i la Maison Carre a Nimes.
  • Sn freqents els temples de planta circular, com el de Vesta a Tvoli i el Pante a Roma.

10. Maison Carre de Nimes

  • Elements formals
    • Corinti, hexstil, pseudoperpter
    • Planta rectangular
    • Lelement dels temples grecs que ms sorprenia els romans era el peristil exterior de manera que aquest bonic ornament s el que van intentar reproduir prolongant la columnata del prtic adossant les columnes a les parets laterals de manera que el temple sembla estar rodejat dun peristil
    • La forma caracterstica del temple rom ha estat conservada: un podi elevat, lescalinata i la cella, precedida dun profund prtic, sestn amb tota lamplada dels prtic fins al fons
    • La millor perspectiva s la frontal
    • L escalinata li confereix una gran majestuositat i lalta faana domina lespai que t davant

11. 12. El Coliseum 13. 14.

  • AMFITEATRE FLAVI O COLOSSEU A ROMA
  • Comenat per Vespasi lany 70 d. C. i acabat per Tit Flavi lany 80 d. C.
  • Roma
  • Formig i travert
  • 188 m x 156 m
  • Larena t 80 m x 50 m
  • 50.000 espectadors
  • Conegut per Colosseu degut a la proximitat de lesttua colossal de Ner
  • Elements formals
    • Lexterior apareix distribut en quatre pisos. Els tres inferiors presenten grans buits amb arcs de mig punt on originalment es situaven al segon i tercer pis escultures per ornamentar la faana. Els pilars gruixuts es combinen amb columnes adossades que suporten un entaulament. El quart pis daspecte ms masss presentava tan sols petites finestres allindades entre pilastres cornties. Hi ha entre els cossos tics de petita altura. Estava recobert de travert
    • La superposici dordres, tosc, jnic i corinti, que hi ha als tres cossos inferiors va ser un esquema que va fer fortuna no sols a lantiguitat sin tamb al Renaixement i al Barroc. Aquests ordres no sostenen res. Sn decoratius. La seva importncia era:
      • Allusi a larquitectura grega. Una mena de peristil grec en un edifici rom per fer-lo ms elegant.
      • Fa la impressi que laplicaci dels ordres redueix lescala de ledifici perqu ja no cal posar-se en relaci amb tot ledifici sin amb una sola planta. El ciutad rom podia sentir-se significatiu en un immens edifici i en un immens imperi
      • Shi va assolir un equilibri esplndid i magistral entre lnies rectes i corbes
    • El quart pis, probablement addici posterior, que exteriorment no t arcades, menysprea el conjunt per funcionalment era necessari per augmentar laforament. Entre les pilastres cornties apareixen les mnsules on es lligaven els pals enormes que sostenien la vela de lona que cobria la graderia.
    • A linterior la construcci constitueix una exhibici tcnica. Els murs sn de formig recobert de ma. Aquest murs van reforats per 560 pilars de travert ben fonamentats. El pes de la graderia i de les persones assistents descarregava sobre un scol gruixut de travert que rodejava tota larena.