CLIMES I PAISATGES D'EUROPA

  • View
    8.567

  • Download
    0

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Descripcio del tipus de climes d'Europa conjuntament amb la seva vegetacio.

Text of CLIMES I PAISATGES D'EUROPA

  • 1. A Europa podem distingir... Paisatge ocenic o atlntic Paisatge mediterrani Paisatge continental Els paisatges d'Europa Mara Martnez Poy- 3 dESO/C IES PRIORAT (Falset)

2.

  • Elpaisatge ocenics caracterstic de la faana occidental del continent europeu: tamb comprn el nord i el nord-oest de la Pennsula Ibrica.
  • Elclima ocenices caracteritza per les seves temperatures suaus, tant a lhivern com a lestiu, grcies a lacci reguladora del mar. Les pluges hi sn abundants tot lany a causa dels vents de procedncia atlntica (borrasques).
  • El clima suau i humit afavoreix lexistncia deboscosde fulla caduca (roures, castanyers, faigs) i deprats , on pastura la ramaderia de bestiar vacum. Els conreus del camp sn:blat de moro, farratge, patates i pomers.

Paisatge ocenic o atlntic 3. Localitzaci del paisatge ocenic o atlntic 4.

  • En aquest climograma podem observar que lamplitud trmica anual en general s petita, i lesprecipitacions sn considerables (1143 mm) distribudes al llarg de l'any, encara que el mxim se situa a l'estaci hivernal. La temperatura mitjana s de11 C.

El clima Ocenic 5.

  • La vegetaci tpica dels paisatges ocenics son elsboscos caducifolis de roures .
  • Elroureexigeix menys humitat que el faig, per la qual cosa shi troba en un pis inferior a la faig .La seva fusta dura s'utilitza per a la construcci i per a la fabricaci de mobles i vaixells. Est sent substitut progressivament pe l piMonterreya causa del seu aprofitament en la indstria paperera. Es localitza principalment a Gal.lcia i la Serralada Cantbrica.

La vegetaci Ocenica 6.

  • Bosc caducifoli format per faigs.
  • La f aigexigeix humitat i no tolera els valors extrems en les temperatures, per aix es situa a les valls i als pisos baixos, sent l'arbre per excellncia de les muntanyes humides. s un arbre de muntanya amb fusta dura i de bona qualitat, emprant-se per elaborar mobles i estris . A mesura que avana la seva regressi el faigest sent substitut pel pi silvestre.

7.

  • Aquesta fotografia correspon a un paisatge delanda .
  • La l andas una densa vegetaci de matolls amb flors, l'altura de la qual pot ser baixa o aconseguir els quatre metres. Les espcies ms abundants sn el bruc, les falgueres, la ginesta i el boix. La landa apareis com a degradaci del bosc caducifoli o com a vegetaci entre els 1600 i 2000 metres d'altitud.

8.

  • Les praderies destaquen perqu s'utilitzen, en la seva major part, per la pastura de bestiar.
  • El bosc atlntic est redut avui a una extensi equivalent al 10% de la superfcie potencial.

9.

  • Elpaisatge Mediterranis caracterstic de les costes i de les illes europees que banya el mar Mediterrani.
  • Elclima Mediterranis caracterstic perqu els estius sn calorosos i secs, a causa de la influncia de la massa daire subtropical. Els hiverns no sn gaire freds a causa de la influncia del mar. Les precipitacions solen aparixer a la primavera i la tardor.
  • Sn tpics elsboscos de fulla perennecom les alzines i els pins, i els arbustos de garrigues i estepes.
  • Els conreus principals sn elblat,la vinya i les oliveres.

10. 11.

  • Climograma de Barcelona on es pot apreciar que les precipitacions sn ms abundantsa la primera i la tardor.

12.

  • Elpislarbre tpic del paisatge mediterrani.
  • Elpis una espcie secundria que ha substitut en gran part a l'alzina a causa de la seva capacitat d'adaptaci a tot tipus de condicions climtiques, al seu creixement rpid i als seus aprofitament econmic (fusta i paper).

13.

  • Lalzinas tpica als boscos de fulla perenne .

L' alzinas l'arbre ms caracterstic i ests del clima mediterrani. s resistent a la sequera i s'adapta a tot tipus de sls. La seva fusta, molt dura i resistent, s'utilitzava per a la fusteria i el carboneig, el seu fruit la gla per a l'alimentaci del porc ibric.L' alzinasurera: la seva fusta s molt dura, s'utilitza per a la fabricaci de btes i vaixells, i la seva escora, per a l'obtenci del suro (taps). 14.

  • Al sotobosc trobemla garriga, formada per arbustos i matolls de poca alada, que deixen zones sense cobrir, on apareix la roca.
  • Espcies caracterstiques sn elroman , l argelaga , il espgol .

Roman Argelada Espgol 15.

  • L' estepashi troba on la sequera impedeix el creixement d'arbres i la garriga ha estat degrada per l'home. Est formada per herbes baixes, barrejades amb arbustos espinosos, discontinus i baixos. Entre les seves espcies destaquen el margall, lafarigolala lavanda,l'esparti l'esprrec.

Espart 16.

  • Elpaisatge Continentales localitza a les terres de linterior dEuropa.
  • Lestemperaturessn molt contrastades, els estius son calorosos i els hiverns freds. Les precipitacions cauen sobretot a lestiu.
  • Lavegetacique hi ha s la taig (tipus de paisatge format pels boscos de conferes de les regions de clima fred de lhemisferi nord de la Terra), tamb hi ha estepes i el bosc caducifoli.

Paisatge continental 17. 18.

  • En aquest climograma observem la diferncia trmica entre els mesos de lhivern i lestiu.

El Clima Continental 19.

  • .

Lataigest composta per espcies de fulla perenne, bsicament conferes com el pi, avet i lrix. A l'hemisferi Sud no s tan extensa, sobretot per la disminuci de les precipitacions, i est representada per espcies de fulla caduca, com la faig, roure, tell i castanyer.La formaci de vegetaci continental ms important i representativa s lataig . Aquesta ocupa grans extensions enrees del nord d'Europa, bona part deSibria, Estats Units i Canad 20.

  • A mesura que les precipitacions escassegen la taig va sent ocupada per les praderies, i posteriorment aquestes queden reemplaada per les estepes les quals cobreixen mplies extensions a l'sia central.

21.

  • A l' Europaoccidental les espcies arbries es concreten en un bosc mixt d' avetsifaigsque ocupa els vessants humits de les muntanyes.
  • No obstant aix, a Europa central i a laRssiaeuropea, ocupen amplies extensions com a boscos de transici entre la taig septentrional i els boscos caducifolis, dominant els faigs.

22. Fins aqu el power point, la informaci est treta de: http :// larondalladelprofessor.blogspot.com /2009/02/ paisatge-continental-vegetacio-i-fauna.html http://larondalladelprofessor.blogspot.com/2009/02/vegetacio-al-paisatge-oceanic.html