COOPERACIÓ INTERNACIONAL

Melissa Herrera i Ana Vidal1r Batxillerat C

Mitjans per incrementar les relacions internacionals

Nivells d’integració econòmica

COMERÇ PREFERENCIAL

ÀREA DE LLIURE COMERÇ

UNIÓ DUANERA

MERCAT COMÚ

UNIÓ ECONÒMICA

UNIÓ POLÍTICA

1. La integració econòmica.

Diversos factors han originat un creixement del comerç internacional. 1r factor. Liberalització comercial.

Inici: des de la 2ª Guerra Mundial. 2n factor. Control de les empreses multinacionals sobre el mercat

mundial. Aquest fet ha incrementat les relacions comercials.

Tenen influències en totes les plantes mateixes de cada empresa.

Exporten a tots els països. Resultats:

Augment de les relacions internacionals. Processos d’integració econòmica. Per exemple

la Unió Europea.

Nivells d’integració econòmica

EL COMERÇ PREFERENCIAL.

− Suposa un acord que consisteix en reduir els aranzels entre ells.

− Per exemple: el Regne Unit i els associats: el Commonwealth

ÀREA DE LLIURE COMERÇ.

− Acord que no sols suposa la reducció d’aranzels sinó també la seua supressió per a qualsevol tipus d’importació.

− Per exemple: l’EFTA

…

UNIÓ DUANERA.− Def: àrea de lliure

comerç en que s’estableix un aranzel exterior comú a totes les importacions.

− Exemple: la Zollverein a Alemanya.

EL MERCAT COMÚ.

Def: és un exemple d’ unió duanera i exisistència de lliure circulació de mercaderies i factors de producció (K, T, L)

Exemples: CECA (Comunitat Europea del Carbó i de l’Hacer);CEE (Comunitat Econòmica Europea)

…

LA UNIÓ ECONÒMICA.

− Def: unió de dos o més països amb un mercat comú, una moneda única i polítiques econòmiques comunes. I també implica la cessió major de sobirania.

− Exemples: Europa té una moneda única en circulació i un Banc Central Europeu (BCE)

LA UNIÓ POLÍTICA.

− Def: representa la integració total dels països de la unió i un factor seria tindre la mateixa política econòmica. I suposaria una cessió total de sobirania

2. COOPERACIÓ ECONÒMICA I ORGANISMES INTERNACIONALS

Def coop.econ: consisteix en l’aplicació de mesures per disminuir la discriminació entre els països sense afectar a la sobirania dels estats.

Def. Integració econòmica: consisteix en la mateixa aplicació que la cooperació internacional però es diferencia en que aquesta es basa en acords que podrien cessar la sobirania.

2.1. Organització de les Nacions Unides (ONU)

Def: organisme i associació internacional important de cooperació política que fou fundada l’any 1945.

Objectiu principal: La cooperació política.

Més objectius: Econòmics.

Altres preocupacions o assumptes: El Tercer Mòn El medi ambient.

Òrgans directius:− L’assemblea General: formada per tots els països i es reuneix cada any− El Consell de Seguretat: és l’òrgan executiu. Esta compost per 15 membres:

Regne Unit, França, EUA i Rússia.− La Secretaria General: és l’`òrgan administratiu.

Organismes que depenen de l’ONU

L’organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentacció (FAO)

Fundació: 1945 Seu: a Roma. encarregat: estudis,

assessoraments en l’àmbit de l’agricultura, silvicultura, pesca i alimentació.

Obj: millorar l’alimentació de la població

La Conferència de les Nacions Unides sobre el Comerç i el Desenvolupament (UNCTAD).

Obj: decidir un ritme de creixement econòmic en tot el món i als països subdesenvolupats.

Organisme, pel qual es va cedir 0.7% del PIB dels països rics a aquells més pobres.

2.1. Acord General sobre els Aranzels Duaners i el Comerç (GATT)

Def: és una institució l’objectiu del qual és la cooperació econòmica. Actualment és anomenada Organització Mundial del Comerç (OMC).

Fundació OMC: L’any 1995. Característica: pot imposar

sancions a aquells països que no compleixen els acord comercials decidits i clar que estiguen dins de la institució.

PRINCIPI DE NODISCRIMINACIÓ=

ELS RECURSOS ES REPARTEIXEN

MILLOR I EL BENESTAR TAMBÉ

UTILITZACIÓ D’ARANZELS

EN COMPTE DE MITJANS NO ARANZELARIS

PRINCIPI DE CONSULTA.

( REFERENT ALMARC INSTITUCIO-

NAL DEL GATT)

2.3. Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE)

Def: és tracta d’una organització de cooperació econòmica. Any de fundació: 1961 Conformada per 18 països europeus; exemples: França, Espanya, Turquia etc. Més Estats Units i altres països anglosaxons i l’est d’Europa. Obj:

-promoure l’expansió econòmica.- representar i defendre els interessos dels països més desenvolupats .

Funcions: − Intercanviar informació− Coordinar polítiques− Realització d’informes i estudis− Fer recomanacions

Capacitat no sancionadora ni executiva. Organismes autònoms:

Agència Internacional d’Energia Comitè d’Ajut al Desenvolupament

2.4. Fons Monetari Internacional.

Def: FMI és una institució de cooperació econòmica que fou fundada en 1944 a la Conferència de Bretton Woods.

Funcions: Vetllar pel tipus de canvi

internacionals i per l’estabilitat financera.

Finançar països amb problemes econòmics.

Sancionar si no es compleixen les condicions.

C o m is s ió e c o n ò m ic a p e r a’ l a m è r ic a L la t in a i e l C a r ib

( )C E P A L C

És un gran o r g a n is m eo r g a n is m e de c o o p e r a c ió econòmica que s’encarrega del desenvolupament i subdesenvolupament llatinoamercicà, promoguent

l’ . a v a n ç e c o n ò m ic i s o c ia l

El formen part tots els països de l’ A m è r ic aL la t in a i el C a r ib , encara que els seus resultats

no foren positius.

Càrtels internacionalsUn càrtel és l’associació de productors on es Un càrtel és l’associació de productors on es

reparteixen les quotes del mercat entre els seus reparteixen les quotes del mercat entre els seus membres i els preus, i els països també l’utilitzen membres i els preus, i els països també l’utilitzen

com a forma de cooperació.com a forma de cooperació.

El més important és l’Organització dels Països El més important és l’Organització dels Països Exportadors de Petroli (OPEP).Exportadors de Petroli (OPEP).

Aquests països pujaren en el 1973 els preus del Aquests països pujaren en el 1973 els preus del petroli, fent que altres països no integrats en petroli, fent que altres països no integrats en

aquest grup augmentaren la seua oferta. aquest grup augmentaren la seua oferta. L’economia mundial patí un L’economia mundial patí un crack.

LA BALANÇA DE PAGAMENTS:Els intercanvis exteriors d’una economia

La balança de pagaments serveix per a comptabilitzar tots els moviments e c o n ò m ic sin t e r n a c io n a ls que es duen a terme, que

poden ser els mateixos que els interiors.Es tracta d’un d o c u m e n t c o m p t a b le

que recull totes les operacions fetes internacionalment d’un país al llarg d’un

determinat temps. És la mateixa per als diferents països i es pot distingir entre balança per compte

corrent, de capital i financera.

1 . B a la n ç a p e r c o m p t e c o r r e n t

Mostra els in t e r c a n v is de b é n s i s e r v e is entre un estat i la resta dels països.

Hi ha 4 subbalances: C o m e r c ia l o d e m e r c a d e r ie s : Informa de les

exportacions i les importacions, per tant, és la part més important ja que informa dels dèficits i dels superàvits.

D e s e r v e is D e s e r v e is : Conté les compraventes internacionals de serveis.

D e r e n d e s D e r e n d e s : Inclou les rendes de les inversions de l’extranger, les de treball de treballadors fronterers, temporers, etc…a l’igual que les rendes d’inversions estrangeres i les de treball d’emigrants espanyols.

D e t r a n s f e r è n c ie s c o r r e n t s D e t r a n s f e r è n c ie s c o r r e n t s : Lliuraments de diners que es fan sense contrapartida (despeses corrents com les donacions estatals per a ajudar al desenvolupament, etc…)

2 . B a la n ç a d e c a p it a l

Hi ha dos tipus de components:

T r a n s f e r è n c ie s d e c a p it a l T r a n s f e r è n c ie s d e c a p it a l , recursos per construir infraestructures en el

país que es reben. In g r e s s o s i p a g a m e n t s d e la

’ c o m p r a o v e n d a d a c t iu s in t a n g ib le s , com per exemple patents,

marques, etc.

E l s a ld o f in a n c e r d e l s e c t o re x t e r io r

Les dues balances anteriors, expressen els cobraments i pagaments internacionals, que determinen com es troba el sector exterior de

l’economia. Poden hi haure 3 situacions: S u p e r à v it : Hi ha m é s c o b r a m e n t s

que importació, també es diu que el país té capacitat de finançament

D è f ic it : Hi ha m é s im p o r t a c io n s que exportacions, també es diu que té

necessitat financera E q u ilib r i : La mateixa quantitat de

pagaments que cobraments.

L a b a la n ç a f in a n c e r a

Consta de tres parts on es recullen tots els moviments internacionals:

( )V a r ia c ió n e t a d e p a s s iu s V N P : p r e s t a c io n s que ha r e b u t el país

durant aquest any (sense comptar les devolucions dels diners prestats anteriorment)

’ ( )V a r ia c ió n e t a d a c t iu s V N A : P r e s t a c io n s que s’o f e r e ix e n a altres

països, (sense comptar les donades anteriorment)

● D if e r è n c ia e n t r e a m b d u e s : Quan entre les dues anteriors hi

p r e d o m in e la V N A , hi ha s u p e r à v it , mentre que si els resultats

són n e g a t iu s , (més VNP) hi haurà d è f ic it .

BALANÇA DE PAGAMENTS ESPANYOLA: B a la n ç a p e r c o m p t e c o r r e n t i la

b a la n ç a p e r c a p it a l

Des de fa uns anys, ha sigut n e g a t iv a , i el principal dèficit ve per les m e r c a d e r ie s , on Espanya importa més de les que exporta. Però al mateix temps, la b a la n ç a d e s e r v e is és

p o s it iv a , per l’abundància del t u r is m e , encara que la balança de r e n d e s sol ser també

d e f ic it à r ia .Finalment, cal remarcar les t r a n s f e r è n c ie s , on la balança era positiva per ser un país que rep més emigració (al contrari que als anys 60 i 70).

El saldo de la b a la n ç a d e K també és p o s it iu , per l’entrada d’ingressos procedents de

la UE, partida que ara pateix un descens.

L a b a la n ç a f in a n c e r a

Aquesta balança sempre d e p é n de les dues anteriors, ja que és el resultat final per dir si Espanya està en necessitat

de finançament o capacitat de finançament.Clarament, s’o b s e r v a les contínues prestacions que rep,

i aixó determina que hi ha una necessitat de recursos respecte a la resta del món.

Cal remarcar que la suma de les tres balances hauria de donar zero (per la tècnica comptab le) encara que és poc freqüent ja que sempre hi ha erros i omissions