David Hume

Jesús Gómez

gener 2012

jacgmur.blogspot.com

1. Introducció1. Introducció 2.Empirisme2.Empirisme 3. El coneixement humà3. El coneixement humà 4. Anàlisi de la idea de 4. Anàlisi de la idea de

causalitatcausalitat 55.El problema del mètode .El problema del mètode

inductiu.inductiu. 6.Anàlisi de la idea d’ una 6.Anàlisi de la idea d’ una

realitat física extramentalrealitat física extramental

7.Anàlisi de la idea del jo7.Anàlisi de la idea del jo 8.Anàlisi de la idea de Déu8.Anàlisi de la idea de Déu 9 Teoria ètica: Emotivisme i 9 Teoria ètica: Emotivisme i

utilitarisme.utilitarisme.

1. Introducció1. Introducció

1711 1711 Edimburg Edimburg (Gran Bretanya) (Gran Bretanya)

- 1776 - 1776 EdimburgEdimburg

(Descartes 1596-(Descartes 1596-1650, Galileu 1650, Galileu 1564-1642, 1564-1642, Kepler 1571-Kepler 1571-1630, I. Newton 1630, I. Newton + 1727)+ 1727)

Edimburg

Edimburg a l’ època de David Hume

Petita noblesa Petita noblesa però sense grans però sense grans recursos econòmics, recursos econòmics, raó per la qual Hume raó per la qual Hume haurà de guanyar-se la haurà de guanyar-se la vida amb les seves vida amb les seves activitats activitats professionals.professionals.

Formació Formació universitàriuniversitària : Dret. a : Dret.

Des de molt jove es Des de molt jove es va sentir atret per la va sentir atret per la l’ investigació l’ investigació filosòfica però per filosòfica però per decisió familiar va decisió familiar va estudiar Dret i va estudiar Dret i va ser aquesta ser aquesta formació que li va formació que li va permetre sobreviure permetre sobreviure econòmicament.econòmicament.

Universitat d’

Edimburg

No No aconsegueiaconsegueix Càtedra x Càtedra UniversitatUniversitat. .

Va intentar accedir Va intentar accedir a la càtedra d’ Ètica a la càtedra d’ Ètica de l’ universitat d’ de l’ universitat d’ Edimburg i més Edimburg i més tard a la de Lògica tard a la de Lògica a Glasgow, però a a Glasgow, però a causa de la seva causa de la seva actitud escèptica i actitud escèptica i crítica envers la crítica envers la religió i l’ opinió religió i l’ opinió general va ser general va ser rebutjat.rebutjat.

Universitat de

Glasgow

Obres :Obres : 1) “Tractat 1) “Tractat

sobre la sobre la Naturalesa Naturalesa Humana”(1Humana”(1738)738)

Obra de la que Obra de la que esperava un gran esperava un gran èxit intel·lectual èxit intel·lectual però que va però que va resultar ser un resultar ser un gran fracàs. Ara és gran fracàs. Ara és considerada com considerada com una de les obres una de les obres fonamentals de la fonamentals de la cultura occidental.cultura occidental.

2) “Assaigs sobre 2) “Assaigs sobre Política i MoralPolítica i Moral””

3)3)“Investiga“Investigació sobre el ció sobre el coneixemenconeixement humà”t humà”

Temes Temes en els que centra el seu estudi :en els que centra el seu estudi :

- El coneixement - El coneixement La reflexió sobre La reflexió sobre el coneixement humà el coneixement humà (origen de les (origen de les idees, criteris de veritat, procés del idees, criteris de veritat, procés del coneixement, ...) és una constant en l’ època coneixement, ...) és una constant en l’ època moderna a causa de l’ impacte intel·lectual moderna a causa de l’ impacte intel·lectual que va provocar la revolució científica ( en el que va provocar la revolució científica ( en el cas de Hume concretament a causa de l’ cas de Hume concretament a causa de l’ impacte en ell de les teories i els impacte en ell de les teories i els procediments de Newton). procediments de Newton).

- Moral- Moral - Política- Política - Religió- Religió

Il.lustració :Il.lustració : Hume és integrat dins Hume és integrat dins

la Il·lustració, moviment la Il·lustració, moviment intel·lectual europeu del intel·lectual europeu del s.XVIII que va tractar de s.XVIII que va tractar de revisar la cultura revisar la cultura europea, els sistemes i europea, els sistemes i les idees polítiques, la les idees polítiques, la religió, etc., per a religió, etc., per a intentar fer avançar a intentar fer avançar a les societats a nous les societats a nous nivells de racionalitat. nivells de racionalitat. Aquesta mentalitat va Aquesta mentalitat va portar a l’ amistat de portar a l’ amistat de Hume amb els Hume amb els il·lustrats francesos, il·lustrats francesos, concretament amb els concretament amb els enciclopedistes i amb enciclopedistes i amb Rousseau.Rousseau.

Escepticisme. Escepticisme. Una de les actituds més destacades Una de les actituds més destacades

de Hume és la del seu escepticisme, de Hume és la del seu escepticisme,

un escepticisme queun escepticisme que el porta a el porta a mantenir actituds mantenir actituds que posen en qüestió que posen en qüestió idees i criteris idees i criteris tradicionalment presos tradicionalment presos com a indiscutibles.com a indiscutibles.

El seu escepticisme no El seu escepticisme no és tant sols és tant sols metodològic metodològic (Descartes), sinó (Descartes), sinó radical.radical.

Altres pensadors i Hume - Descartes : Rebutja moltes de les

seves idees. - Locke : Gran influència general

- Newton : va voler fer una tasca similar en el terreny del coneixement i de la ment humana.

- Rousseau : amistat i coincidència idees Il.lustració.

InfluènciaInfluència de Hume de Hume

Molt gran : mostra els límits Molt gran : mostra els límits de les nostres capacitats de les nostres capacitats racionals i en el futur racionals i en el futur afavorirà l’ escepticisme afavorirà l’ escepticisme perquè demostra que : perquè demostra que :

- La ciència no és tan - La ciència no és tan segura com aparenta.segura com aparenta.

- Hi ha temes que no - Hi ha temes que no poden ser comprovats poden ser comprovats racionalment.racionalment.

Kant :Kant : reconeix haver estat impactat per les seves idees.

Descartes, filòsof, físic. matemàtic,

psicòleg ... Va elevar al màxim

el valor de la Ciència , la seva certesa i la seva

utilitat.Però la filosofia

de Hume va provocar tot el

contrari : l’ escepticisme

davant la Ciència.

Immanuel Kant reconeix que la

lectura de les obres de Hume va

provocar un gir radical en el seu

pensament : “Em va despertar d’ un somni dogmàtic”

EsdevenimentEsdeveniments s XVIII : s s XVIII :

-I. Newton -I. Newton “Philosophia “Philosophia Naturalis Principia Naturalis Principia Mathematica” (1687)Mathematica” (1687)

-1707 Unió d’ -1707 Unió d’ AnglaterraAnglaterra

i Escòcia formant i Escòcia formant el el

Regne Unit Regne Unit -1776 Declaració -1776 Declaració

Independència EUA.Independència EUA. -1789 Revolució -1789 Revolució

Francesa.Francesa.

EUA : aprovació Constitució

2.Empirisme2.Empirisme

Empirisme i fenomenisme Empirisme i fenomenisme Situem a Hume entre els empiristes, Situem a Hume entre els empiristes,

però cal detallar que el qualificatiu però cal detallar que el qualificatiu que millor el defineix és el de que millor el defineix és el de FENOMENISTA. FENOMENISTA.

És empirista perquè :És empirista perquè : -No accepta les idees innates -No accepta les idees innates ( = la ( = la

ment està en blanc al néixer)ment està en blanc al néixer)

-Confia en els sentits, -Confia en els sentits, en la informació que en la informació que ens aporten.ens aporten.

Però el millor qualificatiu pera Però el millor qualificatiu pera descriure’ l és el de descriure’ l és el de FENOMENISTA :FENOMENISTA :

L’ única realitat indiscutible és L’ única realitat indiscutible és aquella que se’ ns presenta a la aquella que se’ ns presenta a la mentment (= fenomen ) en forma d’ idees, o de (= fenomen ) en forma d’ idees, o de sensacions, per exemple.sensacions, per exemple.

Els altres empiristes defensen que donat que tenim Els altres empiristes defensen que donat que tenim dades sensorials ha d’ existir un món del qual dades sensorials ha d’ existir un món del qual procedeixen. Hume no accepta aquest pas.procedeixen. Hume no accepta aquest pas.

Altres empiristes: Altres empiristes: -Antics: Aristòtil, Epicur-Antics: Aristòtil, Epicur -Contemporanis Hume: Locke, -Contemporanis Hume: Locke,

Newton.Newton.

Locke Newton

Comparació racionalisme- Comparació racionalisme- empirisme modernsempirisme moderns

3. El coneixement humà

Objectiu : descobrir mecanismes, límits, criteris de veritat

Tema constant a l’ època moderna

Cal estudiar la naturalesa humana : facultats mentals (“Tractat sobre la Naturalesa Humana”)

= PSICOLOGISME

3.1 El contingut de la ment

Què hi ha a la nostra ment?

PERCEPCIONS ( Descartes deia :Idees)

Percepció = Representació mental = tota vivència mental : imatges, sensacions, records, idees, sentiments …

Les percepcions poden ser : - Impressions (el dolor que sentim quan ens

donem un cop, el color que estem veient, el fred que sentim, la tristesa amb la que vivim una mala notícia…)

- Idees (el record del dolor que ens vam fer, la idea que tenim dels colors, el record del fred…)

Impressions

ImpressionsImpressió del

fred, per exemple.

El sentimen

ts de tristesa i alegria

són també

impressions

La visió d’un color és una impressió

IdeesJuntament amb les impressions, són un dels elements del coneixement

Viure l’ impressió (sensació) de la calor genera la idea de calor.

Haver vist el color verd

esmeralda fa possible que existeixi la idea verd

esmeralda

Una de les característiques

d’ aquesta esponja és la de

la blanesa. Tenim aquesta idea després de l’ experiència de

la blanesa.

L’ esquema de les següents L’ esquema de les següents diapositives ens detalla el diapositives ens detalla el contingut o els elements que contingut o els elements que trobem a la nostra ment trobem a la nostra ment ( és ( és aconsellable tenir a la memòria el primer aconsellable tenir a la memòria el primer esquema) :esquema) :

Els elements del coneixement o de la nostra ment

http://fotografiesfilosofia.blogspot.com/2011/03/percepcions-de-hume.html

3.2 La base de tot el coneixement3.2 La base de tot el coneixement

Les impressions Les impressions (= experiències (= experiències

sensorials o emocions)sensorials o emocions) SÓN LA BASE SÓN LA BASE del coneixementdel coneixement

Per la seva Per la seva INTENSITAT o força INTENSITAT o força No és el mateix viure el dolor (= impressió) No és el mateix viure el dolor (= impressió)

d’ un cop que ens acabem de donar que d’ un cop que ens acabem de donar que recordar-lo (= idea)recordar-lo (= idea)

No és el mateix l’ experiència d’ estar No és el mateix l’ experiència d’ estar passejant per la ciutat de Roma ( = passejant per la ciutat de Roma ( = impressions ) que recordar ara les nostres impressions ) que recordar ara les nostres vivències ( = idees ) .vivències ( = idees ) .

3.3 El criteri de veritat3.3 El criteri de veritat El criteri de veritat és el recurs per a assegurar-El criteri de veritat és el recurs per a assegurar-

nos de la validesa de les nostres idees.nos de la validesa de les nostres idees. En el cas de Descartes era la evidència (una En el cas de Descartes era la evidència (una

idea és vàlida si és indubitable lògicament)idea és vàlida si és indubitable lògicament) Però Hume no és racionalista, sinó empirista-Però Hume no és racionalista, sinó empirista-

fenomenista :fenomenista :

Decideix queDecideix que el criteri de veritat el criteri de veritat de les de les

nostres ideesnostres idees són les impressions són les impressions o o

experiències sensorials experiències sensorials :: Per a que una idea sigui vàlida Per a que una idea sigui vàlida

ha d’ estar garantida, ha d’ estar garantida, confirmada , confirmada ,

per les impressions.per les impressions.

Per exemple :

La idea del color blau

turquesa és una idea

vàlida perquè hem experimentat la vivència, la impressió

del color blau

turquesa.

La idea de quimera és una

falsa idea perquè cap impressió confirma l’

existència d’ aquests éssers combinació de

diferents éssers.

La idea de que Déu existeix o de que és el creador de tot és una idea que cap

impressió justifica

La idea de que existeix l’ ànima

no està justificada per

cap impressió (la nostra

informació sensorial no

justifica aquesta idea)

El criteri de veritat també és El criteri de veritat també és anomenat anomenat principi de la principi de la còpia còpia : :

Una idea vàlida sempre serà derivada o Una idea vàlida sempre serà derivada o còpia de les impressions ( = experiències còpia de les impressions ( = experiències sensorials)sensorials) La idea de que

el foc crema és còpia de la

impressió de la calor que

provoca el foc

No és empíric, és una m... !Allò que no es pot demostrar amb dades experimentals, no és

vàlid !

3.4 Per què necessitem un criteri 3.4 Per què necessitem un criteri de veritat?de veritat?

Perquè la nostra ment gràcies Perquè la nostra ment gràcies a les seves capacitats “crea” a les seves capacitats “crea” idees que poden ser falses.idees que poden ser falses.

L’ única forma de saber si són L’ única forma de saber si són vàlides és contrastant-les amb vàlides és contrastant-les amb les impressions o sensacions.les impressions o sensacions.

Si dic “Avui plou” ho podem Si dic “Avui plou” ho podem comprovarcomprovar

Si dic “Demà plourà” : no ho Si dic “Demà plourà” : no ho podem comprovar avui.podem comprovar avui.

Si diem “Déu existeix” tampoc ho Si diem “Déu existeix” tampoc ho podem comprovar.podem comprovar.

3.5 L’ associació d’ idees3.5 L’ associació d’ idees

Les impressions (experiències Les impressions (experiències sensorials) sempre són vàlides. sensorials) sempre són vàlides.

La pregunta és si les nostres idees La pregunta és si les nostres idees també ho són. també ho són.

El problema es presenta amb les idees El problema es presenta amb les idees complexescomplexes: : per exemple, les idees que ens per exemple, les idees que ens formem de realitats més complexes com la llibertat, formem de realitats més complexes com la llibertat, el futur, les lleis científiques o Déu.el futur, les lleis científiques o Déu.

3.5.1 Les tres lleis d’ associació3.5.1 Les tres lleis d’ associació

Les idees complexes són producte Les idees complexes són producte de la capacitat de combinar i de la capacitat de combinar i imaginar (imaginar (sembla il·limitada). sembla il·limitada).

La capacitat de combinació es basa La capacitat de combinació es basa en tres lleis mentals: en tres lleis mentals:

- - SemblançaSemblança - Contigüitat- Contigüitat - Relació causa-efecte:- Relació causa-efecte:

Llei de la semblançLlei de la semblança: a: Associem idees entre les quals hi ha semblançaAssociem idees entre les quals hi ha semblança

Llei de la ContigüitatLlei de la Contigüitat en l’ espai i el en l’ espai i el

temps: temps: una idea ens porta una idea ens porta a una altra quan entre elles a una altra quan entre elles hi ha una relació de hi ha una relació de proximitat.proximitat.

Llei de la Llei de la relació relació causa-efecte causa-efecte : : combinem combinem causes i causes i efectesefectes

- foc-fum - foc-fum - - neu-fredneu-fred - estiu-calor- estiu-calor - institut –

exàmens

3.6 Dos tipus de raonament3.6 Dos tipus de raonament

= Dues maneres de fer servir el = Dues maneres de fer servir el nostre pensament :nostre pensament :

““3 + 2 = 6 - 1” 3 + 2 = 6 - 1” ““Al febrer plourà molt” Al febrer plourà molt” Són dues frases molt diferents .Són dues frases molt diferents . La 1ª = Raonament ...La 1ª = Raonament ... La 2ª = Raonament ...La 2ª = Raonament ...

A la 1ª classe de raonament l’ anomena :A la 1ª classe de raonament l’ anomena : Relacions d’ idees.Relacions d’ idees. A la 2ª :A la 2ª : Qüestions de fet.Qüestions de fet. Així doncs : Hi ha dos classes de Així doncs : Hi ha dos classes de

raonaments : raonaments : - Raonament que expressa relacions d’ - Raonament que expressa relacions d’

idees iidees i - Raonament que expressa qüestions de - Raonament que expressa qüestions de

fet o experimentals.fet o experimentals.

3.6.1 Les relacions d’ idees3.6.1 Les relacions d’ idees

Exemple: “3 + 2 = 6 – 1” Exemple: “3 + 2 = 6 – 1” És un raonament És un raonament

matemàticmatemàtic Operem amb idees o Operem amb idees o

conceptes conceptes que són que són independents del món físic (però independents del món físic (però poden ser aplicats)poden ser aplicats)

Són raonamentSón raonament lògics lògics

Són Són demostrativament certs a prioridemostrativament certs a priori = No cal comprovació experimental= No cal comprovació experimental Per comprovar la validesa ens basem en la correcció Per comprovar la validesa ens basem en la correcció

del raonament : que la conclusió sigui la que del raonament : que la conclusió sigui la que necessàriament ha de ser.necessàriament ha de ser.

Per què aquesta classe de raonament es diu relació d’ Per què aquesta classe de raonament es diu relació d’ idees?idees?

Perquè consisteixen en relacionar les propietats dels Perquè consisteixen en relacionar les propietats dels conceptes.conceptes.

3.6.2 Les qüestions 3.6.2 Les qüestions de fetde fet

Exemple : Exemple : - “Al febrer plourà molt” - “Al febrer plourà molt” - “És un ull de color verd”- “És un ull de color verd” Són raonaments ..... Són raonaments .....

Matemàtics?Matemàtics? EXPERIMENTALS!EXPERIMENTALS! Parlem del món físic o dels Parlem del món físic o dels

fetsfets La història, la biologia, la psicologia ...La història, la biologia, la psicologia ...

És un ull de color verd

Les afirmacions sobre el món Les afirmacions sobre el món físic o afirmacions sobre físic o afirmacions sobre qüestions de fet no són qüestions de fet no són demostrativament certes a prioridemostrativament certes a priori

= Cal comprovació experimental = Cal comprovació experimental (= a posteriori )(= a posteriori )

3.6.3 Relacions d’ idees o 3.6.3 Relacions d’ idees o qüestions de fet?qüestions de fet?

La meitat del diàmetre = dos radisLa meitat del diàmetre = dos radis 1/ 5 de 30 són 61/ 5 de 30 són 6 El Titànic es va enfonsarEl Titànic es va enfonsar Estem a l’ any 2010.Estem a l’ any 2010. Napoleó no va existirNapoleó no va existir Si un dels costats d’ un quadrat fa 4 Si un dels costats d’ un quadrat fa 4

cm tots els seus costats fan 4 cmcm tots els seus costats fan 4 cm..

3.6.4 Coneixement matemàtic i con. 3.6.4 Coneixement matemàtic i con. experimentalexperimental

A les Matemàtiques és possible la A les Matemàtiques és possible la demostració i la previsió exacta.demostració i la previsió exacta.

Al coneixement experimental (Física, Al coneixement experimental (Física, Història...) :Història...) :

1) No és possible demostrar res del 1) No és possible demostrar res del que encara no ha succeït.que encara no ha succeït.

2) El contrari sempre és possible.2) El contrari sempre és possible. - Demà sortirà el Sol- Demà sortirà el Sol - Demà no sortirà el Sol.- Demà no sortirà el Sol.

4. La anàlisi de la idea de 4. La anàlisi de la idea de causalitatcausalitat

Les següents parelles d´imatges descriuen relacions de causalitat : relacions en les quals un fet provoca un altre. Quan diem, per exemple que el foc és la causa del fum, volem dir , que el foc provoca el fum i que el fum és la conseqüència o efecte. No confondre causalitat amb casualitat !

Idea de causalitat =Idea de causalitat = Idea de relació entre una causa i seu Idea de relació entre una causa i seu

efecteefecte La relació és La relació és necessària necessària Si es dóna A és dóna necessàriament B.Si es dóna A és dóna necessàriament B. Exemples:Exemples: Foc – fumFoc – fum Estiu –CalorEstiu –Calor Caiguda – dolorCaiguda – dolor Malaltia – malestarMalaltia – malestar No menjar – aprimar-seNo menjar – aprimar-se No dormir – tenir son.No dormir – tenir son.

L’ experiència personal L’ experiència personal ens mostra l‘ importància ens mostra l‘ importància de la idea de causalitat : de la idea de causalitat :

Sense ella Sense ella - No podríem pensar - No podríem pensar -No podríem explicar-nos el que -No podríem explicar-nos el que

passa.passa. - La ciència no podria explicar res.- La ciència no podria explicar res.

Hume fa un anàlisi d’ algunes de les Hume fa un anàlisi d’ algunes de les més importants de les nostres més importants de les nostres idees.idees.

Entre elles , la idea de la causalitat.Entre elles , la idea de la causalitat. La seva conclusió serà que és una La seva conclusió serà que és una

falsa idea.falsa idea.

Nega la Nega la VALIDESA VALIDESA LÒGICALÒGICA de la de la idea de causalitat idea de causalitat = Rebutja la = Rebutja la idea de causalitat !!idea de causalitat !!

La nostra ment utilitza de forma natural la La nostra ment utilitza de forma natural la llei de la causalitat per a combinar idees, per llei de la causalitat per a combinar idees, per a associar causes amb efectes, però la a associar causes amb efectes, però la causalitat en el món físic no existeix, no és causalitat en el món físic no existeix, no és demostrable. Recordem : demostrable. Recordem : escepticismeescepticisme de de Hume.Hume.

Hem associat els 0º amb la congelació de l’ aigua i pensem que la causa de que l’ aigua es congeli és

que la temperatura ambient és de 0 graus.Segons Hume no podem fer aquesta afirmació : no podem dir que els 0º siguin la causa de que l’ aigua

es congeli.

Si la temperatura

ambient és de 0º

“necessàriament” l’ aigua es

congelarà

Creença general :

Hume afirma que és indemostrable que “necessàriament” els 0º provoquin la

congelació de l’ aigua.

No podem confondre el sentit

comú, la nostra experiència personal i

col·lectiva, amb la raó, amb les

demostracions racionals.

Què és pot demostrar de la Què és pot demostrar de la connexió causa-efecte?connexió causa-efecte?

El que es pot demostrar és que :El que es pot demostrar és que : Fins ara sempre hem viscut Fins ara sempre hem viscut

juntes la causa i l’ efecte : juntes la causa i l’ efecte : sempre hem comprovat que al sempre hem comprovat que al donar-se una cosa es donava donar-se una cosa es donava també l’ altre.també l’ altre.

Hem comprovat una Hem comprovat una CONNEXIÓ CONNEXIÓ SUCCESSIVA SUCCESSIVA ::

A és seguida per B (foc-fum)A és seguida per B (foc-fum)

El que no es pot demostrar :El que no es pot demostrar : Que entre A i B hi hagi una Que entre A i B hi hagi una

connexió necessària,connexió necessària, Que necessàriament A hagi de Que necessàriament A hagi de

ser seguida per B.ser seguida per B.

Si la idea de Causalitat fos vàlidaSi la idea de Causalitat fos vàlida Per exemple Foc– FumPer exemple Foc– Fum Sempre que es doni el 1er es donaria Sempre que es doni el 1er es donaria

necessàriament el 2n.necessàriament el 2n. Però la lògica o raó tan sols en permet Però la lògica o raó tan sols en permet - afirmar el que ha passat fins ara- afirmar el que ha passat fins ara - que A sempre és seguida per B - que A sempre és seguida per B

Negar la idea de causalitat = Negar la idea de causalitat = - negar la possibilitat de - negar la possibilitat de

demostrar el futur demostrar el futur ( = escepticisme)( = escepticisme)

- dir que la raó humana té - dir que la raó humana té moltes limitacions moltes limitacions ( = escepticisme) ( = escepticisme)

Però : Si amb la lògica no es pot Però : Si amb la lògica no es pot demostrar la relació de causalitat demostrar la relació de causalitat entre A i B per què tots pensem entre A i B per què tots pensem que si es dóna A es donarà B?que si es dóna A es donarà B?

PER EL PER EL COSTUM COSTUM : : ens hem acostumat a veure alguns fets sempre ens hem acostumat a veure alguns fets sempre

units (però la connexió successiva no és units (però la connexió successiva no és connexió necessària)connexió necessària)

CREENÇACREENÇA El costum ha provocat El costum ha provocat la la creençacreença : : creiem que tot continuarà sent creiem que tot continuarà sent com ha estat semprecom ha estat sempre..

55.El problema del mètode inductiu.El problema del mètode inductiu

Tots els dies surt el Sol

Basat en : http://2.bp.blogspot.com/_UcqIYRLMS40/Sf5KGjqTsmI/AAAAAAAAAIk/E7Kt7zKeSPw/s400/M%C3%A9todo+inductivo.jpg

Mètode inductiu = -Mètode que tots utilitzem quan

generalitzem : Sempre que vaig al cine em diverteixo ....... Anar al cine és divertit. -Mètode de les ciències experimentals

(Història, Biologia...) La gent que pren massa el sol pot

prendre mal.

Hume analitza aquest mètode, inevitable en l’ investigqació científica i conclou que

NO ÉS FIABLE. Ens porta a : - GENERALITZAR Fer esport és

bo. - FER PREVISIONS DE FUTUR.

Tota persona que prengui

massa el sol ...

Però GENERALITZAR I FER PREVISIONS DE FUTUR no és vàlid lògicament :

- No podem experimentar el futur

- Generalitzar pot portar a l’ error :

-Els joves d’ara no s’ esforcen per res ( ! ) -Els cignes són blancs

(fals)

..............................

La història del gall dindi inductivista  En el primer matí a la granja avícola, aquest gall dindi va descobrir que l’hora del seu menjar eren les nou del matí. Tot i això, com que era un bon inductivista, no va treure conclusions precipitades. Va esperar fins que va recollir una gran quantitat d’observacions del fet que menjava a les nou del matí i va fer aquestes observacions en una gran quantitat de circumstàncies: en dimecres i dijous, en dies freds i calorosos, en dies plujosos i en dies assolellats. Cada dia afegia una nova proposició observacional a la seva llista. Finalment, la seva consciència inductivista es va sentir satisfeta i va fer una inferència inductiva per concloure: “Sempre menjo a les nou del matí”. Però es va demostrar que aquesta conclusió era falsa quan la vigília de Nadal, en lloc de donar-li el menjar, li van tallar el coll.

Conseqüències del rebuig de la validesa lògica de la inducció :

- Concreta una gran limitació de la ment humana

- Nega l’ optimisme intel.lectual

- Canvia el concepte de llei científica : expressen probabilitas i no necessitats.

6.Anàlisi de la idea de la realitat 6.Anàlisi de la idea de la realitat física extramentalfísica extramental

Hem vist com Hume nega la idea de causalitat i com mostra les mancances del mètode inductiu.

També nega les idees centrals de Descartes: - La realitat física o món - El jo - L’ existència de Déu. És impossible demostrar l’ existència d’ aquestes tres substàncies o

realitats.

NO ES POT DEMOSTRAR L’ EXISTÈNCIA DEL MÓN !!

El sentit comú en diu que les nostres sensacions venen des de fora de nosaltres :

Sentim fred perquè allà on estem fa fred

Veig el blanc de la paret perquè hi ha una paret blanca.

Tots CREIEM que és així

Però no podem demostrar l’ existència del món extramental

Per què? Per a poder-ho fer

hauríem de sortir de nosaltres, de les nostres ments.

Per a poder demostrar l’ existènca del

món físic hauríem de sortir de la nostra ment

Però ÉS IMPOSSIBLE SORTIR

DE LA NOSTRA MENT !

Qualsevol de les

nostres vivències

psicològiques es

produeix en seu interior.

Aíxí doncs: LA REALITAT ÉS SOLAMENT ALLÒ QUE HI HA A LA NOSTRA MENT.

Per això diem que Hume és FENOMENISTA : la realitat és allò que se’ns presenta a la ment, allò que vivim psicològicament.

Existeix la realitat però és

tant sols allò que

vivim mentalme

nt.

Per què tots donem per suposada l’ existència de la realitat física extramental ?

Perquè -És producte de la nostra

imaginació -Ens hem acostumat a

pensar així. -Ens és útil suposar que

existeix la realitat externa.

7.Anàlisi de la idea del jo7.Anàlisi de la idea del jo

.

Tots creiem que som un jo Jo = identitat personal = Allò que em defineix = Allò que es manté en mi al llarg

de la vida = la meva personalitat = la substància pensant en

Descartes. = l’ ànima per a moltes persones

Però existeix el jo en realitat?

Hume analitza la idea del jo que la creença generalitzda pren com a indiscutible. Veiem la seva opinió :

El jo no és cap realitat

És una FICCIÓ MENTAL.

Un producte de la nostra imaginació.

És una idea creada per a poder-nos explicar les nostres vivències psicològiques.

No podem demostrar l’ existència del jo.

Per què ? Perquè cap impressió

sensorial confirma el jo El jo seria permanent

però les sensacions són efímeres.

Què som? Som com un teatre per

on passen i tornen a passar contínuament les impressions i les idees.

Però es tracta d’ un teatre que no és imaginat com un edifici estable, sinó com un simple passar i tornar a passar les impressions i les idees.

Per què creiem en el nostre jo o identitat?

És una reacció psicològica : Necessitem creure en el jo Per què necessitem creue

en una base de les nostres activitats mentals

Però és una falsa idea.

8.Anàlisi de la idea de Déu8.Anàlisi de la idea de Déu

Hem vist fins ara com Hume Hem vist fins ara com Hume analitza i nega la validesa d’ analitza i nega la validesa d’ idees essencials de la nostra idees essencials de la nostra cultura i de les nostres cultura i de les nostres creences personals :creences personals :

-Causalitat-Causalitat -El món-El món -El jo-El jo -El mètode inductiu-El mètode inductiu

Es pregunta també si Es pregunta també si existeix Déuexisteix Déu..

La seva opinió és que La seva opinió és que Déu és una idea falsa , Déu és una idea falsa , producte de la nostra producte de la nostra imaginació.imaginació.

Veiem la seva opinió :Veiem la seva opinió :

Hume afirma que l’ Hume afirma que l’ argument que argument que tradicionalment s’ ha tradicionalment s’ ha utilitzat pe a demostrar utilitzat pe a demostrar l’ existència de Déu no l’ existència de Déu no és vàlid :és vàlid :

Aquest argument és el Aquest argument és el de la de la causalitat.causalitat.

Segons l’ argument de la Segons l’ argument de la causalitat :causalitat :

Donat que existeix l’ univers Donat que existeix l’ univers (un univers “ordenat”)(un univers “ordenat”)

Ha d’ existir una causa o ésser Ha d’ existir una causa o ésser intel·ligent creador de l’ intel·ligent creador de l’ univers i del seu ordre.univers i del seu ordre.

Segons Hume :Segons Hume : Podem acceptar l’ existència de Podem acceptar l’ existència de

l’ univers i el seu ordre però l’ univers i el seu ordre però No és possible demostrar que No és possible demostrar que

hagi estat causat per cap hagi estat causat per cap ésser .ésser .

En aquesta imatge es

representa a Déu creant l’ Univers i el seu ordre.

Segons Hume no és pot

demostrar la validesa de la idea de Déu.

De l’ existència de l’ Univers no

es deriva necessàriame

nt l’ existència d’ un Ésser que l’ hagi creat.

9 . Teoria ètica: Emotivisme i 9 . Teoria ètica: Emotivisme i utilitarisme.utilitarisme.

Teoria ètica = Teoria sobre la dimensió moral = els valors morals = sobre què està bé o mal Tot gran pensador analitza aquest dimensió

humana : recordem les reflexions de Plató, Aristòtil, Epicur ...

9.1 EMOTIVISME.

La proposta ètica de Hume és emotivista.

Què vol dir? Que La base de la nostra

actuació moral és el sentiment o emoció , no la reflexió o raó.

Busquem sentir-nos bé Per això: - No mentim - Ajudem moltes vegades quan

ens demanen ajuda. -Menyspreem a la gent que

maltracta els altres

A) ELS SENTIMENTS són la base de la moralitat

La causa de les nostres eleccions morals no és el raonament sinó el sentiment.

És el cor el que dirigeix les nostres conductes morals no la raó.

Força irresistible de les passions

B) BONDAT O MALDAT

Considerem bona una acció o persona quan coincideix amb els nostres sentiments de benestar :

- Una persona que ens respecta és bona

- Una persona que maltracta és dolenta.

Miep Gies va amagar i cuidar durant dos anys a l’ Anna Frank, la seva família i altres persones. Podem considerar-la com model de bondat moral.

La maldat està lligada amb allò que ens podria afectar negativament :

- Una injustícia - Que ens insultin - El robatori

Ens sentim identificats amb les bones persones.

C) EL LLENGUATGE MORAL Expressa la seva dimensió

emocional : Comparem: “5 és la meitat de 10” = Afirmació

matemàtica “A l’ hivern fa fred” = Afirmació

experimental “Robar és dolent” No és =

afirmació matemàtica ni experimental sinó

Valorativa.

Quan diem Robar és dolent no descrivim un fet ni fem una operació matemàtica sinó que expressem una valoració, un sentiment.

Passa el mateix a : -Mentir és dolent -No respectar una paraula és menyspreable -Ser solidari és bo ...

Verdaderes o falses? Cap proposició ètica és verdadera ni

falsa Analitzem es següents expressions : Robar és dolent... Fer treballar un nen de 12 anys per guanyar diners

és un abús La poligàmia és inacceptable

... Tan sols poden ser verdaderes o

falses les proposicions matemàtiques o experimentals.

D) El paper de la raó a la moral

Primer és el sentiment Utilitzem la raó per a

acabar de prendre la decisió.

La raó ens ajuda a tenir en compte les circumstàncies.

Analitzem les següents expressions : Aquest no es mereix la meva ajuda

però l’ ajudaré per ... Si ara no ajudo a aquestes persones

que tenen tants problemes em sentiré malament.

E) On neixen els sentiments morals?

Tenim sentiments morals semblants

Són com instints naturals

9.2 UTILITARISME9.2 UTILITARISME   L’ Ètica de Hume és emotivista i L’ Ètica de Hume és emotivista i

utilitarista.utilitarista. Per què és utilitarista?Per què és utilitarista? Perquè volem al benestar personal Perquè volem al benestar personal

però també volem el benestar dels però també volem el benestar dels altres.altres.

Això explica sentiments comAixò explica sentiments com compassió, solidaritat, justícia, compassió, solidaritat, justícia,

benvolença, gratitud, amabilitat...benvolença, gratitud, amabilitat...

Ens agrada que la Ens agrada que la felicitat estigui a l’ felicitat estigui a l’ abast del major abast del major nombre possible de nombre possible de persones.persones.

És bo allò que És bo allò que proporciona proporciona benestar a la majoria benestar a la majoria i allò que i allò que proporcionar proporcionar benestar és allò que benestar és allò que és útil.és útil.

Apunts complementarisApunts complementaris

1) Hume i el joc de billar1) Hume i el joc de billar

http://www.webdianoia.com/moderna/hume/hume_causa.htmhttp://www.webdianoia.com/moderna/hume/hume_causa.htm

Si observem una qüestió de fet, per exemple el xoc de dues boles de billar, ens diu Hume,

observem el moviment de la primera bola i el seu impacte (causa) sobre la segona, que es posa en

moviment (efecte). Tant a la causa com a l'efecte, els correspon una impressió, sent veritables

aquestes idees. Estem convençuts que si la primera bola impacta amb la segona, aquesta es desplaçarà i ens farà suposar una "connexió necessària" entre la causa i l'efecte:. Però hi ha alguna impressió que

li correspongui a aquesta idea de "connexió necessària"? No, diu Hume. L'única cosa que

observem és la successió entre el moviment de la primera bola i el moviment de la segona. De l'única

cosa que tenim impressió és de la idea de successió, però per cap part apareix una impressió que correspongui a la idea de "connexió necessària ", de manera que hem de concloure que la idea que

hi ha una" connexió necessària” entre la causa i l'efecte és una idea falsa.

2) Documentals d’ interès :2) Documentals d’ interès :

La Aventura del Pensamiento 1/3 8’ La Aventura del Pensamiento 1/3 8’ (Fernando Savater) ((Fernando Savater) (

2/3 Fins 7’: jo, substància, causalitat, 2/3 Fins 7’: jo, substància, causalitat, inducció, escepticisme.Des del 7’ : Èticainducció, escepticisme.Des del 7’ : Ètica

3/3 Aventuras del Pensamiento Hume 3/3 Aventuras del Pensamiento Hume Principalment dades biogràfiques i Principalment dades biogràfiques i valoració influènciavaloració influència

3) Gràfics i esquemes3) Gràfics i esquemes

http://alexandravaltuena.blogspot.com/2010/04/esquema-filosofia-de-hume_16.html

http://lidiamerinosta.blogspot.com/

http://filowik.wikispaces.com/Resum+David+Hume

http://ficus.pntic.mec.es/amoe0013/FILO-II/empirismo.htm

http://filosofination.wordpress.com/2011/03/08/22/

5) Repassem les idees de Hume 5) Repassem les idees de Hume interpretant les següent imatgesinterpretant les següent imatges

El color és la sensació causada per El color és la sensació causada per la llum quan aquesta interactua la llum quan aquesta interactua amb l'ull, el cervell i la nostra amb l'ull, el cervell i la nostra experiènciaexperiència

El color és la sensació causada per la llum quan aquesta interactua amb l'ull, el cervell i la nostra experiència

ÈticaÈtica