A par t ir d ’un cas

DISCENT

REQUISITS I CONSIDERACIONS

DISCENT

MADURACIÓ MOTIVACIÓ ACTIVITAT

ETAPES

CAPACITATS EXIGÈNCIES

RENDIMENT

CONDUCTA

TIPUSAUTOCONCEPTE

I AUTOESTIMA

DESITJOS

RESISTÈNCIES

I

EXPECTATIVES

intrínseca extrínseca

CANSAMENT DIFICULTATS

INDIVIDUALS

L’A .L. és un noi de 17 anys amb un diagnòstic de TDAH (subtipusinatent) i Dislèxia associada.

Cursa 1r de batxillerat per segon cop, repetint les 5 assignaturessuspeses.

És alumne d’un col · legi que té en compte les dificultatsd’alumnes amb trastorns de l ’aprenentatge (dislèxia i TDAHespecialment), per tant, té el currículum adaptat a lesnecessitats educatives especials (N.E.E).

Tot i això, l ’A . no té una adaptació curricular personalitzada quetingui en compte les seves dificultats individuals.

L’A .L. rep atenció individualitzada dos dies la setmana fora delcentre escolar, rebent un suport piscopedagògic per lesdificultats específiques de lectoescriptura, l ’organització de lafeina, gestió del temps, tècniques d’estudi i manteniment del ’atenció i la concentració.

PRESENTACIÓ DEL CAS

El noi va a classe i treballa quan té un suport individualitzat,però no fa cap esforç per treballar les hores lliures ni quan estàsol.

En conseqüència, està suspenent tots els controls, no fa elsdeures, i no mostra cap mena de preocupació cap als malsresultats.

Davant les demandes dels professors i reflexions de lespsicopedagogues, reconeix la seva falta d’implicació però capmena de remordiment o vergonya.

En canvi, es planteja l ’objectiu d’aprovar el curs, i és conscientque si segueix així no ho farà.

Els mals resultats no fan més que empitjorar una autoestimamolt baixa, construïda a partir de les opinions de companys alllarg de l ’ensenyament (burles físiques i pel seu trastorndislèxic).

E s t a d i s d e l d e s e n v o l u p a m e n t :

- I n f a n t e s a , p r i m e r a i s e g o n a i n f à n c i a ( f i n s 1 1 - 1 3 a n y s ) .

- A d o l e s c è n c i a i j o v e n t u t ( f i n s e l s 2 1 a n y s ) .

- A d u l t e s a ( f i n s e l s 6 5 ) .

- V e l l e s a ( a p a r t i r d e l s 6 5 ) .

E t a p e s d e l d e s e n v o l u p a m e n t d e P i a g e t :

- S e n s ò r i o - m o t o r a ( < 2 ) .

- P r e - o p e r a c i o n a l ( 2 - 7 ) .

- O p e r a c i o n s c o n c r e t e s ( 7 - 1 1 ) .

- O p e r a c i o n s f o r m a l s ( > 1 1 )

M o m e n t s m a d u r a t i u s H u e r t a :

- L a t è n c i a ( a p r e n e n t a t g e e x i s t e n t p e r ò n o m a n i f e s t )

- P r e d i s p o s i c i ó ( p r e - r e q u i s i t s )

- E m e r g è n c i a ( m o m e n t c l a u , a p r e n e n t a t g e e n m à x i m a

p o t è n c i a ) .

- D o m i n i ( d i s c e n t d o m i n a c o n t i n g u t , p o t a p r o f u n d i r i f e r

a s s o c i a c i o n s .

- P l e n i t u d ( m a d u r e s a p l e n a , r e s o l u c i ó d e p r o b l e m e s i

g e n e r a c i ó d e c o n e i x e m e n t .

MADURACIÓ

Els requeriments i exigències de rendiment diferiran segons l’edat, però hem de tenir en compte que el

procés de desenvolupament i maduració no és el mateix per tots els alumnes.

Un noi de 17 anys, per norma, es

trobaria en les etapes

senyalades.

L’A., però, no és capaç de fer

certes abstraccions, resoldre

problemes sistemàticament o

fer operacions mentals (propi de

les operacions formals). Ni es

troba en una fase de «plenitud»

en que resol els problemes i pot

generar coneixement, ni tant

sols domina el contingut ni pot

fer associacions de conceptes.

Nivell de desenvolupament físic,

psicològic i social de l’individu, que li

permet afrontar els processos

d’aprenentatge de manera eficaç.

Per afavorir un aprenentatge significatiu:

T ipus :

- I n t r í n s e c a : A q u e l l a q u e p r e d i s p o s a

l ’ a l u m n e a t e n i r un i n t e r è s p o s i t i u

p e r l a m a t è r i a i f a q u e

l ’ a p r e n e n t a t g e s i g u i d e s i t j a b l e p e r

s i s o l . P o t e s t a r d e t e r m i n a d a p e r l a

c u r i o s i t a t , l a c o m p e t è n c i a e n e l

d o m i n i d e l s c o n t i n g u t s , o l a

r e c i p r o c i t a t e n t e s a c o m l a

n e c e s s i t a t d e s a t i s f e r l e s d e m a n d e s

d e l a s i t u a c i ó .

- E x t r í n s e c a : Aq u e l l a q u e v e u

l ’ a p r e n e n t a t g e c o m u n r e q u i s i t p e r

s a t i s f e r a l t r e s m e t e s a l i e n e s a l

p r o c é s . S ’ a s s o c i a a m b e l s i n c e n t i u s ,

r e c o m p e n s e s , r e f o r ç a d o r s ( m a t e r i a l ,

a f e c t u ó s o d ’ e l o g i

p e r p a r t d e p r o f e s s o r s i p a r e s ) .

MOTIVACIÓ

La motivació és un dels factors que influeixen en el rendiment, l’aprenentatge i el desenvolupament

d’habilitats, que es manifesta a través de la conducta.

Dos conceptes bàsics que

expliquen la predisposició

dels alumnes: - Autoconcepte: actituds,

capacitats i creences sobre un

mateix que pot influir en la

seguretat del discent.

- Autoestima: valor que es

dóna el discent a sí mateix a

partir de les interaccions amb

els altres.

Això pot afectar a processos

implicats en l’aprenentatge

(com la resistència a la

frustració, la resistència al

fracàs acadèmic, al grau

d’insatisfacció personal, als

desitjos i expectatives envers

l’aprenentatge…)

En el cas particular de l’A .

No existeix motivació intrínseca: ell no mostra cap predisposició per

aprendre i, per tant, no fa cap esforç per a obtenir bons resultats. Al no

dedicar-s’hi, no té èxits escolars ni elogis o felicitacions, així que tampoc

hi ha motivació per a l’assoliment de fites.

Des de casa i l’escola no se li ofereixen incentius externs (almenys no els

adequats en el seu cas) que provoquin una voluntat d’aconseguir aquestes

metes alienes a l’aprenentatge, afavorint l’estudi.

Aquesta desmotivació sumada a les dificultats d’aprenentatge de l’A.

creen una dinàmica negativa, ja que quan ell fa un esforç pot ser que no

es vegi traduït en una bona nota i, per tant, es desmotivi encara més.

Tot això fa que l’A. no tingui desitjos vinculats al rendiment acadèmic, que

les expectatives no estiguin d’acord amb els objectius que se li plantegen,

que tingui un alt grau d’insatisfacció personal i poca tolerància al fracaç i

a la frustració.

CAL INVESTIGAR SOBRE L’EXISTÈNCIA O NO DE MOTIVACIÓ INTRÍNSECA : E n e l c as

d e l ’ A . , é s ev iden t q ue no ex i s te ix un a mo t i vac ió in t r ín sec a i q ue l ’ a lum n e es t à to ta lmen t

d esm o t i va t p er l ’ a d q u is i c ió d e n o u s c o n e ixem en ts i p e l s es t u d is en g en er a l .

CAL DETECTAR POSSIBLES PROBLEMES D’AUTOESTIMA : A més , en s t ro b em a m b un

a u toc o nc ep te to ta lm en t n eg a t iu , u n a in f rava lo r ac ió de les c a pa c i t a t s i u n a b a ixa

a u to es t im a .

PER TANT, CALDRÀ REFORÇAR EXTERNAMENT , sen se ob l id ar la im po r tant func ió de la

m o t i vac ió ex t r ín sec a , qu e a t r avés de ls inc ent iu s a les ex per iènc ies d ’ èx i t a c ab a r efo rç a n t

l ’ a u to m o t iva c ió p er l ’ è x i t .

Per afavorir un aprenentatge significatiu:

ACTIVITAT

L’activitat es refereix a tota la feina que es realitza en un centre docent, important ja que té la finalitat de fer

que els alumnes s’incorporin al procés d’ensenyament-aprenentatge i aconsegueixin els objectius que

representa cada tasca, donant lloc a un ensenyament significatiu.

L’activitat pot representar pel

discent:- Una feina permanent mecànica: escriure,

llegir escoltar,…són tasques que

requereixen atenció, un esforç major en

segons quin cas i l’adquisició d’hàbits.

- Una feina mental: processos mentals

com comprendre, analitzar, atendre,

memoritzar.

- Una feina moral: també implica el

seguiment d’unes normes

preestablertes.

- Una feina social: l’aprenentatge implica

també el desenvolupament d’habilitats

de comunicació i la relació interpersonal

amb els altres.

En el cas de l’A.:

- La feina mecànica li suposa un

esforç afegit, ja que el seu trastorn

comporta unes dificultats

específiques en la lectoescriptura.

- La feina mental també està

condicionada pel TDAH, tenint

alterada la capacitat per mantenir

l’atenció.

- La feina moral: es veu afectada

per la seva insatisfacció amb

l’escola en general, desenvolupant

una actitud negativa cap al centre i

els docents.

- Pel que fa a la feina social, la baixa

autoestima perjudica les seves

habilitats socials i de comunicació,

i la seva participació a classe.

Per afavorir un aprenentatge significatiu:

Caldrà tenir en compte el CANSAMENT: serà imprescindible que l’activitat

constant tingui descansos per recuperar el to, el nivell d’atenció i la

predisposició del discent.

A més, haurem de parar especial atenció als alumnes amb dificultats

específiques que donen lloc a diferents RITMES D’APRENENTATGE, ja que,

com que la tasca els suposarà més esforç, el cansament arribarà abans i

s’han d’ajustar els descansos al seu ritme en la mesura que es pugui.

CONCLUSIONS

DISCENT

MOTIVACIÓ

MADURACIÓ

ACTIVITAT

Predisposició a l’aprenentatge

Voluntat d’esforç per obtenir metes

reforçades

Coneixements previs concordants

Capacitats per afrontar nous

coneixements de l’etapa

Cansament/participació activa