Disciplinarietat i desplegament del curriculum

  • Published on
    03-Jun-2015

  • View
    1.284

  • Download
    10

Embed Size (px)

Transcript

<ul><li> 1. Visiona alternatives del desplegament curricular(de la matria a la transversalitat)Ramon Grau Tarragona, 2012</li></ul><p> 2. Pensar en un currculum competencial potsignificar transformar la visi de les matriestal com sentenen tradicionalment. En unenfocament competencial conv integrar elscontinguts curriculars en projectes, problemes oaltres enfocaments que se centrin en el treballde les habilitats de pensament superior, en eldesenvolupament de destreses cognitives (). 3. Pensar en un currculum competencial potsignificar transformar la visi de les matriestal com sentenen tradicionalment. En unenfocament competencial conv integrar elscontinguts curriculars en projectes, problemes oaltres enfocaments que se centrin en el treballde les habilitats de pensament superior, en eldesenvolupament de destreses cognitives (). 4. Pensar en un currculum competencial potsignificar transformar la visi de les matriestal com sentenen tradicionalment. En unenfocament competencial conv integrar elscontinguts curriculars en projectes, problemes oaltres enfocaments que se centrin en el treballde les habilitats de pensament superior, en eldesenvolupament de destreses cognitives ().Es pot entendre que una certa interdisciplinarietatafavoreix laprenentatge competencial. 5. Organitzaci tradicional del currculum:Els continguts (els components de la cultura que lescola ha detransmetre) sinclouen en matries, assignatures, disciplines, reesde coneixement. 6. Organitzaci tradicional del currculum:Els continguts (els components de la cultura que lescola ha detransmetre) sinclouen en matries, assignatures, disciplines, reesde coneixement.Implicacions en el desplegament del currculum:1. Multidisciplinarietat o separaci per matries: el currculum esfragmenta en disciplines o assignatura separades. En aquest modelorganitzatiu prima la falta dintegraci, s el model que domina en elnostre sistema educatiu 7. Organitzaci tradicional del currculum:Els continguts (els components de la cultura que lescola ha detransmetre) sinclouen en matries, assignatures, disciplines, reesde coneixement.Implicacions en el desplegament del currculum:1. Multidisciplinarietat o separaci per matries: el currculum esfragmenta en disciplines o assignatura separades. En aquest modelorganitzatiu prima la falta dintegraci, s el model que domina en elnostre sistema educatiuLa coordinaci disciplinria mantlenfocament multidisciplinar, per esconsidera el que succeeix en les altresmatries i es pretenen coordinar, s adir, crear parallels o seqncies entre elsobjectius, continguts i activitats en elsdiferents cursos i entre diferents matries. 8. CurrculumOrganitzaci del centreDesplegament del currculum 9. CurrculumDecisions relacionades ambcontingutstempsavaluaci espaisgesti aula agrupacions Organitzaci del centre Desplegament del currculum 10. La graella horria plasma la distribuci del temps escolar i s unbon descriptor de lorganitzaci del centre. En lorganitzacimultidisciplinar la graella s tradicional, ben coneguda. 11. Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres 8,15-9,15MATES EFLLCS LLCS FRN9,1510,15CCNN HISTCCNNHISTMATES10,15-11,15FEN CCNNMATESFEN FEN11,15-11,4511,45-12,45LLCS MATESEF DIB LLCS12,45-13,45RELIRELI FRN RELI15,1516,15 EF LLCSCCNNDIB16,1517,15HISTFRN MATESHIST 12. 5 BDilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres 8,15-9,15MATES EFLLCS LLCS FRN9,1510,15CCNN HISTCCNNHISTMATES10,15-11,15FEN CCNNMATESFEN FEN11,15-11,4511,45-12,45LLCS MATESEF DIB LLCS12,45-13,45RELIRELI FRN RELI15,1516,15 EF LLCSCCNNDIB16,1517,15HISTFRN MATESHIST 13. Organitzaci tradicional del currculum:Els continguts (els components de la cultura que lescola ha detransmetre) sinclouen en matries, assignatures, disciplines, reesde coneixement.Implicacions en el desplegament del currculum:1. Multidisciplinarietat 14. Organitzaci tradicional del currculum:Els continguts (els components de la cultura que lescola ha detransmetre) sinclouen en matries, assignatures, disciplines, reesde coneixement.Implicacions en el desplegament del currculum:1. Multidisciplinarietat2. Interdisciplinarietat o integraci multidisciplinria: desdaquesta visi el currculum selabora de forma collaborativa alvoltant de temes o problemes que sestudien simultniament des dela perspectiva diversa que ofereixen les matries. 15. Organitzaci tradicional del currculum:Els continguts (els components de la cultura que lescola ha detransmetre) sinclouen en matries, assignatures, disciplines, reesde coneixement.Implicacions en el desplegament del currculum:1. Multidisciplinarietat2. Interdisciplinarietat o integraci multidisciplinria: desdaquesta visi el currculum selabora de forma collaborativa alvoltant de temes o problemes que sestudien simultniament des dela perspectiva diversa que ofereixen les matries.En aquest enfocament s mantlorganitzaci per matries per elprofessorat que les imparteix desplegaels continguts propis al voltant duntema, problema o situaci com. 16. La graella horria corresponent acostuma a ser igual que latradicional. En cas dimplicaci institucional, es busca algunafranja de continutat entre mbits. 17. La graella horria corresponent acostuma a ser igual que latradicional. En cas dimplicaci institucional, es busca algunafranja de continutat entre mbits.mbit CTM mbit SCL 18. mbit CTM El Bosc1 Cincies de la naturalesa (9 h)- Els animals i plantes. Anlisi de labiodiversitat en organismes vius.Identificaci i classificacidorganismes a partir de lobservaci iutilitzant claus dicotmiques senzilles.- Nutrici auttrofa i hetertrofa.Productors, consumidors idescomponedors.- Les comunitats dorganismes. Elsecosistemes.- El bosc com un exemple decomunitat. Els tipus de plantes,lorganitzaci del bosc. Lexplotacidel bosc.- Cadenes i xarxes trfiques. Cicle dematria i flux denergia.- Altres ecosistemes 19. mbit CTM 2 Tecnologies (6h) El Bosc - Caracteritzaci de lobtenci de les matries primeres. - Reconeixement de la transformaci industrial de la matries primeres en productes elaborats. La fusta. Les aplicacions de la fusta. Els diferents tipus1 Cincies de la naturalesa (9 h)de fusta. Caracterstiques diferencials.- Els animals i plantes. Anlisi de la - Identificaci de tcniques utilitzades enbiodiversitat en organismes vius.els processos de transformaci deIdentificaci i classificaciproductes elaborats. La transformaci dedorganismes a partir de lobservaci ila fusta.utilitzant claus dicotmiques senzilles. - Identificaci daccions relacionades amb- Nutrici auttrofa i hetertrofa.la comercialitzaci de productes:Productors, consumidors iembalatge, etiquetatge, manipulaci idescomponedors.transport. Valoraci del consum- Les comunitats dorganismes. Els responsable: el cas del paper.ecosistemes. - Valoraci de limpacte de la- El bosc com un exemple detransformaci de les matries primerescomunitat. Els tipus deen el medi: lexplotaci dels boscos.plantes, lorganitzaci del bosc.- Anlisi dun procs industrial proper. LesLexplotaci del bosc. eines per a treballar amb fusta.- Cadenes i xarxes trfiques. Cicle de - Valoraci dels canvis en les necessitatsmatria i flux denergia.humanes.- Altres ecosistemes 20. mbit CTM 3 Matemtiques (9h) 2 Tecnologies (6h) - Utilitzaci de les diferents unitats de El Bosc - Caracteritzaci de lobtenci de les mesura en la resoluci de problemes i matries primeres. aplicaci de les equivalncies entre - Reconeixement de la transformacidiferents unitats: la densitat darbres industrial de la matries primeres endel bosc. productes elaborats. La fusta. Les aplicacions de la fusta. Els diferents tipus - Aplicaci dinstruments adequats en1 Cincies de la naturalesa (9 h)de fusta. Caracterstiques diferencials. les mesures dobjectes i s de- Els animals i plantes. Anlisi de la - Identificaci de tcniques utilitzades enmesures directes per aprofundir enbiodiversitat en organismes vius.els processos de transformaci deels conceptes de permetre i rea.Identificaci i classificaciproductes elaborats. La transformaci de Relaci entre unitats i conversi entredorganismes a partir de lobservaci ila fusta.unitats dun mateix sistema en lautilitzant claus dicotmiques senzilles. - Identificaci daccions relacionades amb- Nutrici auttrofa i hetertrofa. resoluci de problemes. Estudi de la comercialitzaci de productes:parcelles, recompte darbres, densitatProductors, consumidors iembalatge, etiquetatge, manipulaci idescomponedors. darbres. transport. Valoraci del consum- Les comunitats dorganismes. Els- Presa de decisi sobre unitats i responsable: el cas del paper.ecosistemes. - Valoraci de limpacte de la escales apropiades en la resoluci de- El bosc com un exemple detransformaci de les matries primeres problemes que impliquin mesures. Lacomunitat. Els tipus de plantes, en el medi: lexplotaci dels boscos.densitat de persones en unalorganitzaci del bosc. Lexplotaci- Anlisi dun procs industrial proper. Les manifestaci.del bosc.eines per a treballar amb fusta. - Identificaci de situacions de- Cadenes i xarxes trfiques. Cicle de - Valoraci dels canvis en les necessitats proporcionalitat directa i inversa en lamatria i flux denergia.humanes. resoluci de problemes.- Altres ecosistemes- Utilitzaci de les proporcions per aresoldre problemes descales. De larealitat al mapa topogrfic. 21. mbit CTM 3 Matemtiques (9h) 2 Tecnologies (6h) - Utilitzaci de les diferents unitats de El Bosc - Caracteritzaci de lobtenci de les mesura en la resoluci de problemes i matries primeres. aplicaci de les equivalncies entre - Reconeixement de la transformacidiferents unitats: la densitat darbres industrial de la matries primeres endel bosc. productes elaborats. La fusta. Les aplicacions de la fusta. Els diferents tipus - Aplicaci dinstruments adequats en1 Cincies de la naturalesa (9 h)de fusta. Caracterstiques diferencials. les mesures dobjectes i s de- Els animals i plantes. Anlisi de la - Identificaci de tcniques utilitzades enmesures directes per aprofundir enbiodiversitat en organismes vius.els processos de transformaci deels conceptes de permetre i rea.Identificaci i classificaciproductes elaborats. La transformaci de Relaci entre unitats i conversi entredorganismes a partir de lobservaci ila fusta.unitats dun mateix sistema en lautilitzant claus dicotmiques senzilles. - Identificaci daccions relacionades amb- Nutrici auttrofa i hetertrofa. resoluci de problemes. Estudi de la comercialitzaci de productes:parcelles, recompte darbres, densitatProductors, consumidors iembalatge, etiquetatge, manipulaci idescomponedors. darbres. transport. Valoraci del consum- Les comunitats dorganismes. Els- Presa de decisi sobre unitats i responsable: el cas del paper.ecosistemes. - Valoraci de limpacte de la escales apropiades en la resoluci de- El bosc com un exemple detransformaci de les matries primeres problemes que impliquin mesures. Lacomunitat. Els tipus deen el medi: lexplotaci dels boscos.densitat de persones en unaplantes, lorganitzaci del bosc.- Anlisi dun procs industrial proper. Les manifestaci.Lexplotaci del bosc. eines per a treballar amb fusta. - Identificaci de situacions de- Cadenes i xarxes trfiques. Cicle de - Valoraci dels canvis en les necessitats proporcionalitat directa i inversa en lamatria i flux denergia.humanes. resoluci de problemes.- Altres ecosistemes- Utilitzaci de les proporcions per aresoldre problemes descales. De laPRODUCTES FINALS: EXPOSICI COMUNArealitat al mapa topogrfic. 22. Organitzaci tradicional del currculum:Els continguts (els components de la cultura que lescola ha detransmetre) sinclouen en matries, assignatures, disciplines, rees deconeixement. 23. Organitzaci tradicional del currculum:Els continguts (els components de la cultura que lescola ha detransmetre) sinclouen en matries, assignatures, disciplines, rees deconeixement.Visions alternatives daquesta organitzaci:Els continguts sn necessaris per entendre i trobar resposta a problemes(en sentit ampli):- de caire cientfic, relacionats p. ex. amb lestil de vida o amb lainteracci amb el medi,- de caire social, relacionats p. ex. amb les diferncies al mn o ambles relacions entre les persones,- de caire artstic, relacionats amb les manifestacions creativeshistriques o contempornies 24. Organitzaci tradicional del currculum:Els continguts (els components de la cultura que lescola ha detransmetre) sinclouen en matries, assignatures, disciplines, rees deconeixement.Visions alternatives daquesta organitzaci:Els continguts sn necessaris per entendre i trobar resposta a problemes(en sentit ampli):- de caire cientfic, relacionats p. ex. amb lestil de vida o amb lainteracci amb el medi,- de caire social, relacionats p. ex. amb les diferncies al mn o ambles relacions entre les persones,- de caire artstic, relacionats amb les manifestacions creativeshistriques o contemporniesEn aquesta nova visi els continguts escapen de les matries que elscontenen i es connecten i prenen sentit conjuntament en el context delproblemaProblemes en sentit ampli: problemes, debats, dilemes, encrrecs,serveis, ... 25. Implicacions en el desplegament del currculum:1. Multidisciplinarietat2. Interdisciplinarietat3. Transdisciplinarietat en aquesta modalitat dintegraci, elcurrculum selabora al voltant de temes, problemes o situacions quesestudien combinant diverses perspectives. 26. Implicacions en el desplegament del currculum:1. Multidisciplinarietat2. Interdisciplinarietat3. Transdisciplinarietat en aquesta modalitat dintegraci, elcurrculum selabora al voltant de temes, problemes o situacions quesestudien combinant diverses perspectives. Desapareixen les matries i saborden els continguts en relaci a com apareixen en el mn real, per la qual cosa hi ha un sol currculum (sense parcellar en disciplines o assignatures). Pot haver diverses visions sobre lorganitzaci curricular en mantenir, per exemple, les matries instrumentals i globalitzar la resta dassignatures. 27. La graella segent s un exemple de distribuci horria amb 15hores dedicades al treball globalitzat, tot mantenint lesmatries instrumentals i lEducaci Fsica. Segons lesdecisions que es prenguin hi ha mltiples graelles possibles. 28. La graella segent s un exemple de distribuci horria amb 15hores dedicades al treball globalitzat, tot mantenint lesmatries instrumentals i lEducaci Fsica. Segons lesdecisions que es prenguin hi ha mltiples graelles possibles. 29. 3 Llengua catalana - Participaci en interaccions orals: el5 Educaci visual i plsticaDiferncies al mn?debat. Participaci en interaccions per - Lexploraci dels significats de les mitj dentorns virtuals de comunicaci:imatges segons el context referencial. CENTRE DINTERS GLOBALITZADOR els frums. - Els elements del llenguatge visual com - Composici de textos audiovisuals:a configuradors de formes i imatges1 Cincies de la naturalesalexposici. Anlisi dels diferents codis (llum, forma, color, textura, dimensi).- Els nutrients, els aliments i la dieta.informatius que es troben en un - Realitzaci de composicions utilitzantAnlisi de dietes equilibrades, la dieta missatge audiovisual: parau...</p>