Diversitat del paisatge natural

DIVERSITAT

DEL

PAISATGE

NATURAL

Sergio Dalmau, Carles Escutia i Salva Alifa - 2 A

GEOGRAFÍA D’ESPANYA

ÍNDEX

L’Espanya àrida

Zones muntanyenquesIlles Canàries

Els conjunts naturals d’Espanya

DIVERSITAT DEL PAISATGE NATURAL

Text introductori

Esquema

Activitat PAU

Glossari

ESPANYA: PAISATGES I VEGETACIONS

Dins de la diversitat i riquesa que ens ofereix el paisatge espanyol, a les següents diapositives mostrarem les característiques principals i les diferents vegetacions de:

- L’Espanya seca. Paisatge mediterrani d’interior.

- El paisatge i la vegetació de l’Espanya àrida: Interior peninsular.

Sud-est peninsular.

- Les zones muntanyenques: La muntanya alpina. La muntanya mediterrània.

- La zona de les Illes Canàries: El pis basal La transició al pis muntanyès.

El pis amuntanyés humit. El pis muntanyès sec.

El pis d’alta muntanya.


ELS CONJUNTS NATURALS

ILLES CANÀRIES

ZONA MUNTANYENC

AESPANYA ÀRIDA


L’ESPANYA ÀRIDAAquesta àrea es correspon amb algunes zones de l’interior peninsular.

Plans d’Albacete Part de la conca mitjana de

l’Ebre Sud d’Alacant Plans de la costa d’Almeria i

Murcia


L’ESPANYA ÀRIDAEstà caracteritzat per un clima de tipus subdesèrtic.

El paisatge està condicionat per la absència de pluges i la presència d’una estació seca molt llarga.


L’ESPANYA ÀRIDA


Els sòls que predominen són els marrons grisencs.

Quan aquests sòls tenen una acumulació en la superfície de carbonat càlcic, se’ls denomina calitx


L’ESPANYA ÀRIDAPAISATGE ÀRID DE L’INTERIOR PENINSULAR

La vegetació d’aquest paisatge s’enfronta a unes condicions difícils i a un clima molt sec.

Les plantes tenen una acusada xerofília.

Absència de arbres, excepte de la savina. Ha sorgit una vegetació de tipus arbustiu com el coscoll i l’arç negre.

L’ESPANYA ÀRIDAPAISATGE ÀRID DEL SUD-EST PENINSULAR


En aquesta zona les plantes uneixen al seu caràcter xeròfil el termòfil*.La formació característica és el matoll espinós l’espinar: arbustos espinosos, adaptats a un clima mediterrani, extremadament sec.



La duresa climàtica dificulta també el creixement natural de l’espinar.

Apareixen les timonedes i una formació estepària xeròfila.



En els medis àrids es troben zones en les quals s’han originat uns sòls en els quals predominen el saladars.

Formats al litoral per la seua proximitat al mar. A l’interior per la proximitat de capes d’aigua salada



Les plantes capaces de desenvolupar-se en aquestes difícils condicions són les halòfiles.

Vegetació adaptada a suportar alts continguts de sal en el sòl.

Les halòfiles més abundants són els salicorns i els salats

LA VEGETACIÓ DE LES

ZONES

MUNTANYENQUES

• LA MUNTANYA ALPINA

A) PIS MUNTANYÉS:

• Arbres caducifolis, fonamentalment carrasques, fajos i roures, però també coníferes: avets i pins que en algunes zones s’intercalen.



ZONES

MUNTANYENQUES


B) PIS SUBALPÍ: (1200 A 2300 m)

• Predominen les coníferes (pi roig i avets). El pi negre ocupa les zones més altes.

• Si el clima és favorable es dóna el bosc mixt compost d’avets i fajos.

•



ZONES

MUNTANYENQUES


• C) PIS ALPÍ : (> 2300 m)

• Desapareixen els arbres. Trobarem prats i altres plantes bulbàcies.



ZONES

MUNTANYENQUES


• D) UN ÚLTIM PIS EN EL PAISATGE PIRINENC: EL NIVAL (>3000 m)



ZONES

MUNTANYENQUES


• E) PAISATGE DE TRANSICIÓ: Serralada Cantàbrica, degut a la major pluviositat. Desapareixen les coníferes del pis subalpí i el bosc caducifoli s’estén fins una altura superior.



ZONES

MUNTANYENQUES

• LA MUNTANYA MEDITERRÀNIA

• (Part Sistema Central, Sistema Ibèric i Serralades Bètiques)

• • A) PIS BASAL: • • Espècies

perennifòlies (carrasca) i coníferes (Pi roig)



ZONES

MUNTANYENQUES

• LA MUNTANYA MEDITERRÀNIA

• (Part Sistema Central, Sistema Ibèric i Serralades Bètiques)

• B) PIS ALPÍ (>1900 m)

• Arbustos de baixa altura com el ginebre nan.



ZONES

MUNTANYENQUES• LA MUNTANYA

MEDITERRÀNIA• (Part Sistema

Central, Sistema Ibèric i Serralades Bètiques)

• C) SIERRA NEVADA :

• Com que l’altitud i la sequera és major, han desaparegut els arbres a partir dels 2000 m i apareix primer el coixinet punjós. En superiors altures, pedregars.


DIVERSITAT DEL

PAISATGE NATURAL

ILLES CANÀRIES

CLIMA

El clima predominant és subtropical,les temperatures son càlides i estables. L’arridesa predomina en gran part de l’arxipelag, les precipitacions no sobrepassen els 100mm.


ILLES CANÀRIES

SOLEls sols canaris s’han format a partir de roques volcàniques.


ILLES CANÀRIES

EL PISL’accidental relleu modifica la distribució de la vegetació. El pis basal es desenvolupa en les illes de Lanzarote i Fuerteventura, predomina una vegetació xeròfila, oberta i escarransida, adaptada a l’aridesa. Altres especies, que es desenvolupen en aquest altituds, introduïdes per l’home, son les piteres i les figueres de moro.


ILLES CANÀRIES

EL PIS MUNTANYENC

Zona de transició al pis muntanyenc, molt transformada pels cultius, palmeres canàries i dragos, llenticles i ullastres, especies que també es desenvolupen en la regió mediterrànea. El pis muntanyenc és la zona de domini de la pineda canària suportar l’escassetat d’aigua i les baixes temperatures.


ILLES CANÀRIES

PIS ALTA MUNTANYA

El pis alta muntanya, caracteritza per un matoll arbustiu obert, ric en endemismes. Les especies més destacades són lleguminoses com la ginesta del Teide. DIVERSITAT DEL

PAISATGE NATURAL

ILLES CANÀRIES

ACTIVITAT PAUEn el mapa 2A apareixen tres punts. Indiqueu a quin tipus de clima corresponen i descriviu-ne les formacions vegetals característiques.

13

2


ACTIVITAT PAU

PUNT 1

El punt 1 del mapa fa referència al paisatge de l’Espanya humida. Les característiques més importants d’aquest clima són les abundants precipitacions que condicionen la vegetació i els sols. En aquesta part del territori peninsular predominen els sols silicis que es troben a la Serralada Cantàbrica i a causa de moltes precipitacions els sols són àcids. En les zones planes, es donen sols marrons amb abundant massa arbòria de caducifòlies. La gran humitat i les suaus temperatures faciliten l’existència d’una vegetació abundant.

ACTIVITAT PAUPUNT 2

El punt 2 pertanyi al clima de l'Espanya continental. Pel que fa a la vegetació, aquest clima és característic per la taiga, el bosc mixt, la pradera i la estepa.

ACTIVITAT PAU PUNT 3: CLIMA DE MUNTANYA: FORMACIONS VEGETALS

CARACTERÍSTIQUES.

LA MUNTANYA ALPINA

A) PIS MUNTANYÈS: Arbres caducifolis, fonamentalment carrasques, fajos i roures, però també coníferes: pins i avets

B) PIS SUBALPÍ (1200 a 2300 m) : Predominen les coníferes. El pi negre ocupa les zones més altes. Si el clima és favorable boscos mixtos d’avets i fajos.

C) PIS ALPÍ (> 2300 m) : Desapareixen els arbres. Trobarem prats i plantes bulbàcies.

D) ÚLTIM PIS: EL NIVAL (> 3000 m). Neus perpètues. E) PAISATGE DE TRANSICIÓ: LA SERRALADA CANTÀBRICA. Degut a la major

pluviositat desapareixen les coníferes i el bosc caducifoli s’estén a una altura superior.

LA MUNTANYA MEDITERRÀNIA

B) PIS BASAL: Espècies perennifòlies (carrasca) B) PIS SUBALPÍ: Coníferes (pi roig)C) PIS ALPÍ (>1900 m). Arbustos de baixa altura com el ginebre nan.D) SIERRA NEVADA : A partir dels 2000 m desapareixen els arbres i apareix el

coixinet espinós, i en les valls es formen prats.

GlossariTERMÒFIL: plantes que no suporten que les temperatures descendisquen de 0º.

CONÍFERES: vegetals que creixen en forma de con i que mantenen eixa forma al llarg de la seua existència.

PLANTES BULBÀCIES: plantes herbàcies i perennes que presenten òrgans subterranis de reserva de nutrients, tals com bulbs, corms, rizomes, tubercles i arrels tuberoses

XEROFÍLIA: Plantes adaptades a la vida en un medi sec o ambients secs

Education

Diversitat del paisatge natural