93
GRANOLLERS 17 de març de 2009. Núria Alart

Diversitat IM

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Atenció a la diversitat i les Intel·ligències Múltiples

Citation preview

Page 1: Diversitat IM

GRANOLLERS 17 de març de 2009. Núria Alart

Page 2: Diversitat IM

Núria Alart, 17 de març 2009

PresentacióMestra d’Educació Infantil.

Mestra d’Educació Primària. Especialitats: E. Musical, E. Física…

Llicenciada en Psicopedagogia. Especialitat: Atenció a la Diversitat, …

Formadora del Departament d’Educació: Competències Bàsiques i tutoria d’ESO

Formadora del Projecte Espurna

Coordinadora del grup GRAIM (Grup de recerca en aplicacions de les Intel·ligències Múltiples) ICE. Universitat de Barcelona

Membre de la Comunitat Catalana de WebQuest.

Professora d’Aules d’Acollida de secundària.

Pàgina personal:www.xtec.cat/~nalart Bloc: http://blocs.xtec.cat/aulaacollidaolorda/Presentacions:http://www.slideshare.net/nalartVídeos: http://www.youtube.com/nuriaalartPàgina en construcció: http://sites.google.com/site/nuriaalart/

Page 3: Diversitat IM

Núria Alart, 17 de març 2009

ÍNDEX

3. Aspectes comuns entre les Intel·ligències Múltiples i les competències bàsiques

2. La teoria de les Intel·ligències Múltiples i la seva aplicació a l'aula.

1. L'atenció a la diversitat a l'aula.

http://www.youtube.com/watch?v=IVrmN0ejsZY&feature=channel_page

Page 4: Diversitat IM

Núria Alart, 17 de març 2009

L’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

TOT L’ALUMNAT ÉS DIFERENT

Molt

Ràpid

Amb dificultats

Lent Físiques

SensorialsEmocionals

Cognitives

A LES NOSTRES

AULES

APRENEM MINUSVALIESPoc

Page 5: Diversitat IM

Núria Alart, 17 de març 2009

Intel.ligències

Estils i ritmesInteressos

Cultures

Situació social

Diversitat

TOTS SOM DIVERSOSLa diversitat és una qualitat intrínseca de l’ésser humà.

Page 6: Diversitat IM

Núria Alart, 17 de març 2009

UNESCO (2001)Plantejà “nou regles d’or de la inclusió:

1. Incloure a tot l’alumnat

2. Comunicar-se eficaçment a l’aula

3. Eliminar barreres d’aprenentatge i participació a l’aula

4. Planificar les classes (UD) de manera que resultin més efectives per a tothom (accessibilitat al currículum de l’aula)

5. Planificar individualment l’accés al currículum de l’aula (PI)

6. Utilitzar suports específics(ajuts tècnics,) i generals a l’aula.

7. Controlar el comportament de tot l’alumnat a l’aula

8. Treballar en col·laboració a l’aula

Page 7: Diversitat IM

Núria Alart, 17 de març 2009

UNESCO (2001)La 4ª regla d’or es refereix a la recomanació de planificar les classes (UD), el treball a l’aula per a tot l’alumnat.

•Pensar els objectius per tot l’alumnat de l’aula i per altres (PI)

•Adaptar la classe i la feina d’acord amb les seves habilitats, interessos i motivació. Una mateixa aula pot està treballant a diferents nivells.

•Intervenir activament a les activitats. Aprendre fent.

•Veure i tocar els objectes per aprendre millor

•Fer servir suports visuals, auditius, fotografies, dibuixos,…

•Fer un llistat de paraules clau de la sessió.

•Preparar materials i exercicis que després es podran compartir.

•Treballar en grups cooperatius.

Page 8: Diversitat IM

Núria Alart, 17 de març 2009

Un centre inclusiu treballa la diversitat….

Aprenentatge cooperatiu

Planificació individual

Docència compartida

Resolució col.laborativa de

conflictes

Educació socioemocional

Page 9: Diversitat IM

Núria Alart, 17 de març 2009

L’escola inclusiva

L’única manera de fer possible aules inclusives, en las quals puguin aprendre junts tots els alumnes encara que siguin molt diferents, és estructurar-hi l’aprenentatge de forma cooperativa

Pere Pujolàs (2008)

Page 10: Diversitat IM

Núria Alart, 17 de març 2009

Escola inclusiva

Inclusió escolar Aprenentatge cooperatiu

Una escola i una aula inclusiva

Acull a tothom

No rebutja ningú

Tothom té dret a anar-hi

Sense distinció de la discapacitat

L’origen cultural o qualsevol altra

diferènciaPoder-hi aprendre

amb els seus companys/es

Page 11: Diversitat IM

Núria Alart, 17 de març 2009

Estils d’aprenentatge. AtencióDiversitat

Ritme Coneixements previs

Input/ output preferències Autonomia

Persistència/esforç Agrupament

Habilitats d’aprenentatge Modalitat d’interacció

Page 12: Diversitat IM

Núria Alart, 17 de març 2009

Aplicació pràctica de les Intel·ligències Múltiples

• Reconeixement de la diversitat cognitiva• Educació equilibrada de les diferents intel·ligències • Promoció explícita de les experiències

cristal·litzants (projecte de màxims, valoració de mèrits...)• Projectes personalitzats (implicació amb objectius)

• Exercici de responsabilitats + treball en equip• Diversificació dels estils d’aprenentatge (Input i output.

• Avaluació diversificada i orientada a la productivitat: portfoli.

Page 13: Diversitat IM

Núria Alart, 17 de març 2009

LES INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES

Dr. Howard Gardner de la Universitat de Harvard.

Al 1979, H. Gardner va rebre un encàrrec de la Fundació Holandesa Bernard Van Leer d’estudiar el potencial humà. Al 1983: formulà una nova teoria de la intel·ligència: “Estructures de la ment”

http://www.youtube.com/watch?v=U9PkESxUjEY&feature=channel_page

Page 14: Diversitat IM

Núria Alart, 17 de març 2009

H. Gardner va oferir al món el resultat de la seva investigació sobre la psicobiologia de l`ésser humà

Currículum escolar

Model per a ser utiltzat a les aules

NO VA DISSENYAR UN NOU:

Crear i desenvolupar la teoria de les IM

Page 15: Diversitat IM

Núria Alart, 17 de març 2009

QUÈ ÉS LA INTEL·LIGÈNCIA? COM ÉS?

MÚLTIPLE ORGÀNICA

RESOLDRE, GENERAR,

CREAR

La capacitat per a resoldre problemes, generar-ne de nous i crear productes o oferir serveis valuosos dins d’un

determinat àmbit cultural.

Page 16: Diversitat IM

Núria Alart, 17 de març 2009

Es consideren Intel·ligències perquè compleixen uns determinats paràmetres. H.Gardner va establir uns criteris:

Tenir una localització definida en el cervell.Posseir un sistema simbòlic i representatiu.Ser observable en grups de població.Evolucionar de manera independent i pròpia

Page 17: Diversitat IM

Núria Alart, 17 de març 2009

INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES

• Necessitem totes les intel·ligències.• Totes són igualment importants.• Es combinen de forma única en cada ésser humà.• Totes les persones les tenim totes en diferents

graus de desenvolupament.

Page 18: Diversitat IM

Núria Alart, 17 de març 2009

MUSICAL LOGICOMATEMÀTICA LINGÜÍSTICA VISUALESPACIAL

INTRAPERSONAL CINESTÈSICACORPORAL INTERPERSONAL NATURALISTA

Sensibilitat especial pelllenguatge parlat i escrit

Capacitat de produir iapreciar ritmes, tons,timbres…

Capacitat de reconèixeri manipular espais.

Sensibilitat als patronslògics o numèrics.

Capacitat de controlar els moviments corporals i de manipular objectes amb habilitat.

Capacitat d’identificació del llenguatge natural.

Capacitat d’autoestimai automotivació.

Capacitat de percebre i comprendre als altres

Page 19: Diversitat IM

Núria Alart, 17 de març 2009

I. INTRAPERSONAL + INTERPERSONAL=INTEL·LIGÈNCIA EMOCIONAL (Goleman)

- Coneixement de les pròpies emocions- Capacitat de controlar-les.- Capacitat d’automotivar-se- Reconeixement de les emocions alienes- Control de les relacions

Page 20: Diversitat IM

Núria Alart, 17 de març 2009

Dos tipus d’intel·ligències

1. Intel·ligència làser: intensa, molt potent, centrada i molt enfocada. Ex: persones de les arts i les ciències: Mozart i Einstein. Gran potecial de saber i ensenyar.

2. Intel·ligència tipus focus o “far”: que va d’un punt a un altre movent-se. Ex: polítics, persones que controlen moltes coses a la vegada. Gran potencial de ensenyar a aprendre.

Page 21: Diversitat IM

Núria Alart, 17 de març 2009

ACTIVADORS I DESACTIVADORS DE LES IM

EXPERIÈNCIESCRISTAL·LITZANTS

• Són moments importants, crucials en el desenvolupament dels talents i les habilitats d’una persona.

• (Exemple Einstein als 4 anys el seu pare li va ensenyar una brúixola)

EXPERIÈNCIES PARALITZANTS

• Les vivències negatives que tanquen intel·ligències.

• (Per exemple: un professor/a se’n riu d’un dibuix d’un alumne)

Hi ha dos tipus d’experiències:

“En un entorn educatiu que només contempla determinats estils cognitius, resulta inevitable que una part de l’alumnat s’acabi sentint estúpid”

Howard Gardner

Page 22: Diversitat IM

Núria Alart, 17 de març 2009

Howard Gardner

Ref: Àlex Sala

Page 23: Diversitat IM

Núria Alart, 17 de març 2009

Què hem d’entendre per competències?

“La capacitat que tenen els alumnes de posar en pràctica d’una manera integrada

coneixements, habilitats i actituds de caire transversal que serveixen per a resoldre

problemes diversos de la vida real”.

Generalitat de Catalunya 2004

Page 24: Diversitat IM

Núria Alart, 17 de març 2009

Què vol dir ser competent?

Page 25: Diversitat IM

Núria Alart, 17 de març 2009

Factors que intervenen en l’aprenentatge

ACTITUDS HABILITATS CONTINGUTS

INTEL·LECTIVES PROCEDIMENTALS

Capacitats mentals: depenen de les IM

Capacitats per actuar i fer

Afectivitat Motivació Interès Conceptes a

aprendre

SER PENSAR FER SABER

COMPETÈNCIA

APRENENTATGE

SOCIALS

Empatia, assertivitat

Page 26: Diversitat IM

Núria Alart, 17 de març 2009

“Capacitat d’actuar eficaçment en situacions diverses, complexes i imprevisibles, es recolza en coneixements i també en valors, habilitats, experiència…”

Page 27: Diversitat IM

Núria Alart, 17 de març 2009

No puc… no en sé ni en sabré mai… no

sóc capaç de resoldre-ho…

IMPEDIMENT PER ASSOLIR UNA COMPETÈNCIA

No entenc res,… no sé com fer-ho, no sóc

capaç de acabar-ho …

Page 28: Diversitat IM

Núria Alart, 17 de març 2009

És necessari que es treballin els continguts (història, llengua, matemàtiques,….) juntament amb les emocions ( reconèixer allò que senten vers als demés, a l’entorn, enfrontar-se als problemes, conflictes, a les penes, …)

L’emoció i la cognició treballen juntes

Page 29: Diversitat IM

Núria Alart, 17 de març 2009

Page 30: Diversitat IM

Núria Alart, 17 de març 2009

MOTIVACIÓ

INTERESSOS ALUMNES = MOMENT EVOLUTIU

ENSENYAR ÉS MOTIVAR

1. Captar l’atenció de l’alumnat.

2. Fer que l’alumnat s’interessi de veritat

3. Despertar la seva curiositat

4. Aconseguir que l’alumnat quedi en condicions per poder fer feina (tant sol, com en petit grup cooperatiu)

MOTIVAR és inspirar interès per la matèria i/o treball a fer.

Page 31: Diversitat IM

Núria Alart, 17 de març 2009

Com podem motivar a l’alumnat per l’aprenentatge?

Quines estratègies utilitza?

DOCENT

MOTIVACIÓ

ALUMNAT

Quines habilitats utilitza?

A L’ALUMNAT S’HAN DE POTENCIAR:

1. Tasques variades: treball per projectes

2. Presa de decisions: propicia la maduresa i la responsabilitat

3. Reconeixement de l’esforç: recompensant-lo

4. Agrupaments flexibles i heterogenis: fomentant la cooperació

5. Fomentar l’autoavaluació: fomentant el progrès individuals.

6. Programar segons estils i ritmes d’aprenentatge: dedicar temps.Font: F. Villamarín i J. Limonero. La Motivació

Page 32: Diversitat IM

Núria Alart, 17 de març 2009

COMPETÈNCIES TRANSVERSALS COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES PER

CONVIURE I HABITAR EL MÓN

•COMPETÈN

CIES

COMUNICA

TIVES

1. Competència comunicativa lingüística i audiovisual

2. Competències artística i audiovisual

7. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic•COMPETÈN

CIES

METODOLÒGIQUES

3. Tractament de la informació i competència digital

4. Competència matemàtica 8. Competència social i ciutadana

5. Competència d’aprendre a aprendre

•COMPETÈN

CIES PERSONALS

6. Competències d’autonomia i iniciativa personal

Ref: Roser Canals

Page 33: Diversitat IM

Núria Alart, 17 de març 2009

Page 34: Diversitat IM

Núria Alart, 17 de març 2009

COMPETÈNCIES BÀSIQUESPer aconseguir-ho és clau l'organització del centre i/o aules

Organització del professorat

Participació de l'alumnat

Procés d'aprenentatge de l’alumnat

Treball individualTreball cooperatiu

Ús de determinades metodologies

Recursos didàctics

Page 35: Diversitat IM

Núria Alart, 17 de març 2009

Fer esquemes

Subratllar

Quadres sinòptics

Mapes mentals

Page 36: Diversitat IM

Núria Alart, 17 de març 2009

ESTRATÈGIES

És necessari saber quan i per què utilitzar procediments

Un missatge escrit segons sigui per: AMIC, MÒBIL ESCRIT PEL PROFESSOR

Page 37: Diversitat IM

Núria Alart, 17 de març 2009

Per què han estat més ben valorades per part de l’alumnat algunes àrees o aules d’AD, AA,

AO, EF, EM i EVP?

Page 38: Diversitat IM

Núria Alart, 17 de març 2009

Com es treballa en aquestes àrees i/o aules?

AMB:

OPORTUNITAT DE TREBALLAR ALTRES INTEL·LIGÈNCIES

TRANSVERSALITAT: un enfocament interdisciplinar

AUTONOMIA: més protagonisme de l’alumnat

FUNCIONALITAT: significatiu per l’alumnat

Page 39: Diversitat IM

Núria Alart, 17 de març 2009

Percentatges de retenció - mètode d’aprenentatge(National Training Labs., Bethel, Maine)

5 % Escoltant

10 % Llegint

20 % Audiovisual

30 % Demostrant

50 % Grups de discussió

75 % Fent

90 % Ensenyant mútuament

95 % Ensenyant i avaluant mútuament

Aprenentatge escola activa “Aprenem fent”“Escolto i oblido,veig i crec, faig i comprenc” (Confucio)

Page 40: Diversitat IM

Núria Alart, 17 de març 2009

Els fonaments psicopedagògics

1. Aprenentatge per competències

2. Aplicacions didàctiques de la teoria de les IM

S’INSPIREN

Plantejaments socioconstructivistes

Vigotsky

Zona ZDP Ausubel

A. significatiu

Kilpatrick

Projectes

Decroly

C. interèsMontessori

A. actiu

Bastida; estructura temporal que ajuda a l’aprenentatge

Page 41: Diversitat IM

Núria Alart, 17 de març 2009

Processos mentals d’ordre superior

Identificar Coneixement Enumerar

Classificar Comprensió Explicar

Calcular Aplicació Usar

Comparar Anàlisi Elegir

Crear Síntesi Contrastar

AvaluacióJustificar

Taxonomia de Bloom

Prendre decisions

Page 42: Diversitat IM

Núria Alart, 17 de març 2009

Contingut de socials:Elaboració i interpretació en petit grup cooperatiu de mapes, utilitzant diversos sistemes de representació (maqueta, plànol, planisferi,.. ), i les TIC, demostrant habilitats socials de convivència respecte i tolerància.

Contingut de llengua:Creació d’un mapa mental sobre les botigues a Catalunya, en petit grup cooperatiu, observant les mormes de convivència bàsiques: respecte, tolerància, companyonia,….

Page 43: Diversitat IM

Núria Alart, 17 de març 2009

Enfocament globalitzadorLes CCBB han d’exercir una funció interdisciplinar

dels seus components

http://www.xtec.cat/~nalart/moltesmescoses/fem%20anuncis/index.htm

 

WEBQUEST: Fem anuncis de llaminadures.

Guió, temporització, representació, logo, melodia, residus, autoavaluació, empatia en l’anunci.

Page 44: Diversitat IM

Núria Alart, 17 de març 2009

3. Renovació metodològica

Treball individual

Transmissió i reproducció del

coneixement

Contestar

Escoltar

Copiar

Page 45: Diversitat IM

Núria Alart, 17 de març 2009

Discutir

Treball cooperatiuPreguntar

Parlar

Reconstrucció compartida del

coneixement

Page 46: Diversitat IM

Núria Alart, 17 de març 2009

Competències docentsTreball en grup

Dominar les noves eines de gestió del coneixement.

Posar en pràctica les TIC.

Aprendre a agafar d’aquí i d’allà i construir noves maneres d’ensenyar.

Contextualitzar les activitats.

A fer un alumnat competent:“Tenir eines per actuar davant una situació”

Planificar en xarxa. Ex: Projecte Espurna.

Conèixer l’alumnat per orientar-lo: personalment, acadèmicament i

professionalment. Cal conèixer les diferents intel·ligències.

Page 47: Diversitat IM

Núria Alart, 17 de març 2009

Constructivisme competencial

La bona programació no és la que diu

QUÈ ha d’ensenyar el professor,

sinó què ha de SABER FER l’alumne

Font: Adaptat de Bernie Dodge

Page 48: Diversitat IM

Núria Alart, 17 de març 2009

INNOVACIÓ

PROFITAR ELS RECURSOS QUE TENIM

AUTOAVALUAR-NOS

CONNECTAR L’ESCOLA I EL MÓN

FER PENSAR A L’ALUMNAT

MOTIVACIÓ

APRENDRE FENT

Page 49: Diversitat IM

Núria Alart, 17 de març 2009

APRENENTATGE COOPERATIU

L'Aprenentatge Cooperatiu és un terme genèric usat per referir-se a un grup de procediments d'ensenyament que parteixen de l'organització

de la classe en petits grups mixtos i heterogenis on els alumnes treballen

conjuntament de manera coordinada per resoldre tasques acadèmiques i aprofundir en

el seu propi aprenentatge

J. Domingo (2007)

Page 50: Diversitat IM

Núria Alart, 17 de març 2009

Han definit l’ AC: com aquella situació d'aprenentatge en la qual els objectius dels

participants estan estretament vinculats, de tal manera que cadascun d'ells "només pot assolir

els seus objectius si i només si els demés aconsegueixen assolir els seus".

Els germans David i Roger Jonhson, ambdós psicòlegs socials

Page 51: Diversitat IM

Núria Alart, 17 de març 2009

5 elements que fan cooperatiu el treball dels grups:

1. Interdependència positiva: els components del grup comprenen que han d’aprendre junts per assolir els seus objectius: es necessiten mútuament.

2. Responsabilitat individual: cada component del grup té una parcel·la del treball que és necessària per l’assoliment de l’èxit del propi grup i de cadascun dels seus components.

3. Interacció cara a cara: els estudiants interactuen a la distància curta, físicament molt propers.

Page 52: Diversitat IM

Núria Alart, 17 de març 2009

5 elements que fan cooperatiu el treball dels grups:

4. Desenvolupament de les habilitats interpersonals pròpies dels petits grups: aquestes habilitats, l’assoliment del consens, que cada component s’involucri personalment, ... Són elements imprescindibles per tal que el funcionament del grup sigui efectiu. Això s’ha d’ensenyar i s’ha de fer que els grups ho practiquin abans de donar-los activitats d’aprenentatge.

5. Processament de grups: els grups estudien la seva efectivitat i decideixen la manera de millorar-la.

Page 53: Diversitat IM

Núria Alart, 17 de març 2009

Per formar els equips de composició heterogènia, cal distribuir els estudiants del grup classe en tres sub-grups:

La resta dels estudiants del grup…

Els més necessitats d’ajut…

Els més capaços de donar ajut…

Ref: P. Pujolàs (2008)

FORMACIÓ DE GRUPS

Page 54: Diversitat IM

Núria Alart, 17 de març 2009

L’AULA D’ACOLLIDA

Treballo a l’AA, AO I també fora.

L’aula d’acollida (AA) hauria de ser un element d’integració real, més enllà del lingüístic o acadèmic.

Estratègia didàctica: que arribin a poder pensar de diferents maneres

No aprenc sol sinó que aprenem junts (treball cooperatiu)

No treballo només amb companys nouvingunts, també tinc a l’AA companys “natius”: som heterogenis

No només treballo aspectes lingüístics i acadèmics a l’AA

Aprenc habilitats socials amb el meu petit grup Heterogeni

Page 55: Diversitat IM

Núria Alart, 17 de març 2009

RACONS

Àmbits de treball creats en diferents indrets acotats de l’aula, per on l’alumnat passa successivament. Fomenta l’ autonomia.Poden ser de nivell, aula o cicle.

TALLERS

Espai social organitzat per facilitarun marc d’ actuacions sobre un eix temàtic, a partir d’ una proposta oberta plantejada pel mestre/a.Poden abraçar totes les àrees (llenguatge, plàstica, matemàtica,.

PLA DE TREBALL

Treball individualitzat, que aprofitant els interessos de l’alumnat, permet treballar aspectes del currículum seguint el ritme de l’alumne/a i el seu nivell de competències.

Page 56: Diversitat IM

Núria Alart, 17 de març 2009

GRUPS FLEXIBLES

Agrupament de l’alumnat segons el nivell de competències que modifica l’estructura del grup-classe durant el temps que se li destina.

DESDOBLAMENTS

Agrupament heterogeni i reduït d’alumnat que facilita l’atenció més personalitzada i l’assoliment dels objectius.

CONTRACTE DIDÀCTIC O PEDAGÒGIC

Document que permet negociar amb l’alumnat el treball que cal fer en un temps determinat i anotar els compromisos adquirits.Serveix per totes les àrees i per modificar aspectes actitudinals.

Page 57: Diversitat IM

Núria Alart, 17 de març 2009

TUTORIA ENTRE IGUALSTreball que facilita la interacció entre companys utilitzant els recursos dels mateixos alumnes.Es proposen models d’ actuació i resolució en un pla d’igualtat que permet incorporar fàcilment els aprenentatges.

DOCÈNCIA COMPARTIDA

Forma de treball que implica més d’un professor/a per tal de dur a terme el treball de l’ aula, planificant les unitats didàctiques i establint les relacions d’ensenyament-aprenentatge amb l’alumnat de forma compartida.

Requereix un temps de preparació i un treball cooperatiu entre el professorat.

Cal ser flexible i adaptatiu i mantenir una actitud d‘obertura.

Permet una millor observació i detecció de necessitats.

Page 58: Diversitat IM

Núria Alart, 17 de març 2009

GRUPS COOPERATIUSInstrument idoni per construir socialment el coneixement i per a l’ajuda mútua. Implica que tothom treballi amb tothom.A nivell personal es treballa per la satisfacció d’autosuperar-se i a nivell grupal es plantegen objectius de millora evitant la competició entre els membres del grup.

TREBALL PER PROJECTES

Recurs metodològic que permet l’alumnat escollir l’ objecte d’aprenentatge.Fomenta la recerca, creativitat, autonomia i socialització.

TREBALL PER PARELLESForma organitzativa que permet sumar esforços i recursos per aconseguir un objectiu únic.

Page 59: Diversitat IM

Núria Alart, 17 de març 2009

ACTIVITAT DOCENT

Tenen en comú

Difereixen:

Les habilitats docents que tenen i les

tècniques i recursos didàctics que utilitzen: en com conceben i, per tant, com organitzen, l’activitat dels estudiants dins de l’aula.

Motiva, contagia les ganes de saber i aprendre

Coneixen en profunditat les matèries que ensenyen.

Ref: P. Pujolàs

Page 60: Diversitat IM

Núria Alart, 17 de març 2009

QUÈ CAL FER???• Partir de situacions-

problema que simulen contextos reals.

Exemple: Les WebQuest proposen situacions de la vida real. Debats, còmics, anuncis publicitaris, telenotícies, emissora radiofònica, revistes, blocs, filmacions, presentacions, investigacions,

• Canviar l’avaluació

Exemples:Apunts de classe.Dossier de treball.AutoavaluacionsDiaris de classe.Observacions.Rúbriques.Portfoli ….

Page 61: Diversitat IM

Núria Alart, 17 de març 2009

AVALUACIÓ COMPETENTL’alumnat ha de elaborar una resposta o un producte que

demostri el seu coneixement i les seves habilitats. Avaluar allò que poden fer. No allò que saben

Page 62: Diversitat IM

Núria Alart, 17 de març 2009

MÈTODES D’AVALUACIÓ AUTENTICAObservació del professor/aElaboració de projectesExperimentsDemostracionsProductes escritsRecerquesDebats Revisió i discusió de documentsObservació directa de l’aplicació dels coneixementsValoració del treball fetAutoavaluacióRúbrica d’avaluacióExamen oralValoració del dossierPortfoli

Page 63: Diversitat IM

Núria Alart, 17 de març 2009

Page 64: Diversitat IM

Núria Alart, 17 de març 2009

EL CONTEXT

Canvi climàtic?

Situacions més o menys problemàtiques que poden ser objecte d’estudi i que generen preguntes o problemes que es poden contestar o resoldre dins d’una matèria del currículum. Exemples: Què ha passat al nostre entorn proper?

TIPUSNotícies: diaris, revistes, ràdio, TV

Anàlisi d’imatges

Problemes, dilemes morals,…

Page 65: Diversitat IM

Núria Alart, 17 de març 2009

Situació objecte d’estudi que generen preguntes i que es poden resoldre des d’una

o vàries matèries i/o àrees del currículum

http://www.xtec.cat/~nalart/moltesmescoses/telenoticies/index.htm

Page 66: Diversitat IM

Núria Alart, 17 de març 2009

Situació objecte d’estudi que generen preguntes i que es poden resoldre des d’una o vàries

matèries i/o àrees del currículum

http://www.xtec.cat/~nalart/coleccio/santpons/index.htm

Page 67: Diversitat IM

Núria Alart, 17 de març 2009

Què és el context?És el centre de treball a l’aula: és el “títol de la unitat

d’estudi, és la resposta a la pregunta “què estem estudiant?”

Quin és el teu esport preferit?

Page 68: Diversitat IM

Núria Alart, 17 de març 2009

Què és el context?El context forma part de l’educació de l’alumne.

Coneixem el nostre entorn proper natural: educació mediambiental

Volem conèixer el nostre entorn natural proper

Page 69: Diversitat IM

Núria Alart, 17 de març 2009

Què és el context?

El context esdevé un punt d’ancoratge (lligam) del

contingut disciplinar. Globalment.

http://www.xtec.cat/~nalart/coleccio/gotaaigua/index.htm

Page 70: Diversitat IM

Núria Alart, 17 de març 2009

Què és el context?El context passarà a formar part de la història comuna de la

classe i permetrà fer-hi referència en fases posteriors.

Page 71: Diversitat IM

Núria Alart, 17 de març 2009

Què és el context?

No n’hi ha prou amb el treball de la construcció

justificada dels continguts: cal sistematitzar les

tècniques, estratègies, les actituds i els procediments

Page 72: Diversitat IM

Núria Alart, 17 de març 2009

Per què són útils els contextos per treballar i avaluar competències?

Connecten els continguts amb la realitat

Anem a comprar i utilitzem l’euro

Page 73: Diversitat IM

Núria Alart, 17 de març 2009

Per què són útils els contextos per treballar i avaluar competències?

Comporten aplicar el coneixement per interpretar i comprendre la realitat que ens envolta.

http://www.xtec.cat/~nalart/moltesmescoses/fem%20anuncis/index.htm

Page 74: Diversitat IM

Núria Alart, 17 de març 2009

Requereixen aplicar els coneixements i no pas “recitar-los”.

Per què són útils els contextos per treballar i avaluar competències?

http://www.xtec.cat/~nalart/moltesmescoses/meteorolegs/index.htm

Page 75: Diversitat IM

Núria Alart, 17 de març 2009

Per què són útils els contextos per treballar i avaluar competències?

Connecten de forma transversal diferents blocs de continguts.

Page 76: Diversitat IM

Núria Alart, 17 de març 2009

Per què són útils els contextos per treballar i avaluar competències?

Van més enllà de la competència específica que s’hi treballi.

http://www.xtec.cat/~nalart/coleccio/comic/index.htm

Page 77: Diversitat IM

Núria Alart, 17 de març 2009

ELS CONTINGUTS HAN DE SER:http://www.xtec.cat/~nalart/moltesmescoses/hortifruitilandia/index.htm

Page 78: Diversitat IM

Núria Alart, 17 de març 2009

Implicacions metodològiques

La verbalització: indispensable per fer emergir les representacions que l’alumnat es fa i per

incidir en el seu desenvolupament.

Page 79: Diversitat IM

Núria Alart, 17 de març 2009

Implicacions metodològiquesLa discussió i el treball en petit grup i en el grup

classe.

Discutim i compartim en petit grup

Page 80: Diversitat IM

Núria Alart, 17 de març 2009

Implicacions metodològiques

L’experimentació i el treball pràctic.

Treballem a l’hort Sortim a la Fira a comprar

Page 81: Diversitat IM

Núria Alart, 17 de març 2009

Implicacions metodològiques

L’ús de materials escrits adequats per orientar i organitzar el treball.

http://www.phpwebquest.org/catala/caza/soporte_tablon_c.php?id_actividad=2852&id_pagina=1

Page 82: Diversitat IM

Núria Alart, 17 de març 2009

Implicacions metodològiques

Gestió adequada del possible canvi del contracte didàctic.

http://www.xtec.cat/~nalart/coleccio/compostatge/index.htm

Page 83: Diversitat IM

Núria Alart, 17 de març 2009

Implicacions metodològiques

Treball interdisciplinari. La relació amb d’altres àrees

http://www.xtec.cat/~nalart/coleccio/nadorvic/index.htm

Page 84: Diversitat IM

Núria Alart, 17 de març 2009

Criteris per a la selecció de contextos 1) L’experiència didàctica.

• La pròpia i la dels altres• Hi ha materials escrits i

experimentats?

2) Criteri epistemològic.

•Necessitat autèntica dels continguts.•Consciència de quins són o han de ser els continguts fonamentals.

3) L’interès de l’alumnat.

– Interessos induïts

– Interessos immediats

– Interessos profunds

4) El grau de dificultat.

Adequació dels problemes i qüestions que genera el context i els continguts a l’edat i els coneixements previs de l’alumnat.

5) Recursos i metodologies implicades.

– Possibilitat de treballs pràctics oexperimentals, ús de les TIC...

– Possibilitat de treball en grup, ...

6) Riquesa i densitat dels continguts implicats.

Quantitat i qualitat dels continguts en relació a la despesa de temps.

7) La interdisciplinarietat.

A quines àrees disciplinaries correspon el context?

8) La significació cultural, històrica, ideològica.

No hi ha temes neutres.

Ref: Departament d’Educació

Page 85: Diversitat IM

Núria Alart, 17 de març 2009

Procès d’implantació de les IM i CB a l’aula i/o centre (esglaons)

BASE: HARMONIA ENTRE TOTHOM (CULTURA DE GRUP)

Coneixement del subjecte d’aprenentatge (Test IM)

Objectius vinculats ambel propi valor cognitiu. (Perfil personalitzat)

Diversificació dels estilsd’aprenentatge (TIC, lleng. multimèdia, blocs, Moodle, pissarra digital,…)

Diversificació de les formes d’avaluació (A. Portfoli, simulacions, diaris)

Emfatització dels resultats (Revista, presentacions …

Reconeixementper a l’excel·lència (Val)

Ref: A.Sala

Page 86: Diversitat IM

Núria Alart, 17 de març 2009

OBJECTIUS PER A TREBALLAR A L’AULA

• Ajudar als alumnes a descobrir les seves IM.

• Multiplicar les seves habilitats: ser més competent.

• Trobar en cada intel·ligència un sentit aplicable a la vida.

• Presentar el tema de diferents maneres per poder aprendre

• Incloure informacions de tot tipus: imatges, cançons, manipulacions, simulacions…

Page 87: Diversitat IM

Núria Alart, 17 de març 2009

Objectius a treballar a l’aula• Utilitzar mètodes de relaxació: obriran portes.• Diversificar les formes d’avaluar als alumnes.• Utilitzar mapes conceptuals i/o mentals: per noves

connexions.• Aplicar tot allò après a noves situacions.• Implantació de les TIC dins del currículum

(WebQuest, Caceres, blocs, pissares digitals, …)• Donar molta importància l’atenció i a la motivació.• Programes de competències socials transversals

(Educació socioemocional)• Treball en xarxa.

Page 88: Diversitat IM

Núria Alart, 17 de març 2009

COM PODEM DESCRIURE LES INTEL·LIGÈNCIES DELS ALUMNES

No amaguis els teus talents, es van fer per a què els utilitzis. De què serveix un rellotge de sol a l’ombra?

B. Franklin

Observacions Qüestionaris Parlar amb professors i/o pares

Alumnes quan es porten malament

Lingüístic = parlarà quan no li tocaEspacial = farà gargotsInterpersonal= relacions socialsCinestèsic= moure’s constantmentNaturalista = mirar finestra

IM: diferents edatsInformació addicional

Preguntar als alumnes

Fer el pastís o pizza de les IM

Page 89: Diversitat IM

Núria Alart, 17 de març 2009

SINTETITZANT

LES TRES C: CONFORT,

CONFIANÇA I COHERÈNCIA

MOTIVACIÓ,INTERÈS I PARTICIPACIÓ ACTIVA

EXPERIÈNCIES CRISTAL.LITZANTS:

per l’autoestima motivació

PROGRAMAR AMB IM: per poder arribar a tothom, incloure l’emoció per educar

CREATIVITAT: El procès de tenir idees originals que tinguin valor i s’assoleixin per mitjà de diferents formes disciplinàries de veure les coses. Ken Robinson, 2006

Page 90: Diversitat IM

Núria Alart, 17 de març 2009

Hem d’evitar l’espiral descendent de l’aprenentatge

Baix perfil acadèmic en grups d’AD

Currículum adaptat

No assoleixen els objectius

+ baix el nivell

+ desmotivació+ baix el nivell

+ desmotivació+ desmotivació

+ desmotivació

+ desmotivació + baix el nivell

+ baix el nivell

CERCLEVICIÓS

GRUPS HOMOGENIS

Page 91: Diversitat IM

Núria Alart, 17 de març 2009

Espiral ascendent de l’aprenentatge

CERCLECREIXENT

+ Motivació

+Interès

+Acollida

+ Col·laboració

+ Satisfer necessitats

+Feliç Benefici mutuu

Page 92: Diversitat IM

Núria Alart, 17 de març 2009

FONTS EMPRADESALART, N: (2004) L’evolució d’un hort al llarg d’un any al Baix Llobregat. Col·lecció Pau Vila.(UB)ALART, N: (2008) Aprenent amb totes les intel·ligències. WebQuest-Internet a l’Aula d’Acollida: una experiència d’èxit.Edu21

ALART, N: www.xtec.cat/~nalartALART, N: presentacions: http://www.slideshare.net/nalartALART, N: vídeos: http://www.youtube.com/nuriaalartCANALS, R: Desplegament del curriculum per competències. 2008

GARDNER, H:(2005) Las cinco mentes del futuro. Paidós. MONEREO, C: Competències i els nous currículums. 2008PUJOLÀS, P: (2008) El aprendizaje cooperatiu. GraóSANMARTÍ, N : Què comporta aplicar un currículum orientat al desenvolupament de competències. 2008ZABALA, A i ARNAU, L: Cómo aprender y enseñar competències. Graó. Barcelona. 2007

Page 93: Diversitat IM

Núria Alart, 17 de març 2009

MOLTES GRÀCIES PER L’ATENCIÓ!

“el miedo fue el gran tema de mi escolaridad: su cerrojo. Y la urgencia del profesor en que me convertí fue curar el miedo de mis peores alumnos para hacer saltar el cerrojo, para que el saber tuviera una posibilidad de pasar”

Daniel Pennac: Mal de escuela, 2008

http://www.youtube.com/watch?v=xAJrhR0_zj0&feature=channel IM,WQ,CB