PETITES HISTÒRIES PETITES HISTÒRIES PETITES HISTÒRIES PETITES HISTÒRIES PETITES HISTÒRIES

PETITES HISTÒRIES PETITES HISTÒRIES PETITES HISTÒRIES PETITES HISTÒRIES PETITES HISTÒRIES PETITES HISTÒRIES

PETITES HISTÒRIES PETITES HISTÒRIES PETITES HISTÒRIES PETITES HISTÒRIES PETITES HISTÒRIES PETITES HISTÒRIES

ESCOLA PÚBLICA ELS PINETONS GRUP ALES

RIPOLLET, JUNY 2014

Benvingudes famílies:

Teniu al davant la documentació de les petites històries i del projecte que les nenes i els nens d’Ales han fet al llarg de l’últim semestre de l’any.

La investigació, la conversa, la reflexió i el treball en equip han continuat sent pràctiques constants en el nostre dia a dia. Cadascuna de les petites històries a l’igual que el projecte han tingut sempre com a punt de partida l' interès i la curiositat dels infants, garantint d’aquesta manera la seva motivació i implicació en el procés d’ensenyament i aprenentatge.

Esperem que gaudiu d’aquesta documentació.

Juny 2014

RENOVEM EL

MOBILIARI

EN ARRIBAR A L’ESCOLA ENS ADONEM QUE A LA TAULA VERMELLA ON TENIM L’APARELL DE MÚSICA SE LI HA TRENCAT UNA POTA. INTENTEM REPARAR-LA PERÒ VEIEM QUE NO ÉS POSSIBLE, DECIDIM LLAVORS QUE CAL COMPRAR-NE UNA NOVA.

A LA ROTLLANA COMENTEM QUE LA TAULA NOVA HAURIA DE SER DE LA MATEIXA MIDA QUE LA QUE HEM TINGUT FINS ARA, PER TAL DE PODER-LA ENCABIR AL MATEIX ESPAI I PER PODER SEGUIR POSANT A SOBRE L’ APARELL DE MÚSICA.

Els infants fan estimacions, mesuren, usen el sistema monetari en contextos reals, interpreten instruccions de muntantge, fan operacions amb nombres naturals, escriuen amb un objectiu pràctic i treballen de manera cooperativa. La competència matemàtica, la lingüística, comunicativa i audiovisual i la competència d’aprendre a aprendre estan presents al llarg del procés.

PRENEM MIDES DE LA TAULA PER ASSEGURAR-NOS QUE LA QUE COMPREM SIGUI DE LES MATEIXES DIMENSIONS. UTILIZEM DIFERENTS INSTRUMENTS PER MESURAR: EL REGLE, LA CINTA MÈTRICA; I ENS ADONEM QUE ÉS QUADRADA PERQUÈ ELS QUATRE COSTATS MESUREN EL MATEIX, 55 CENTÍMETRES.

TROBEM UNA TAULA AMB LES MATEIXES DIMENSIONS QUE LA TENIM A L’AULA AL CATÀLEG D’UNS GRANS MAGATZEMS. DECIDIM COMPRAR-NE DUES. UNA VERMELLA PER POSAR L’APARELL DE MÚSICA I UNA BLANCA QUE UTILITZAREM PER POSAR UN MATERIAL EXCLUSIU PER ESCRIURE CARTES.

CALCULEM QUANTS DINERS ENS GASTAREM I FEM UNA NOTA D’ALLÒ QUE VOLEM A LA PERSONA QUE S’ENCARREGARÀ D’ANAR A COMPRAR.

Composició de textos escrits realitzats en situacions quaotidianes de l’aula –Competència comunicativa, lingüística i audiovisual

MENTRE ESPEREM LA COMANDA, EXPERIMENTEM AMB ELS INSTRUMENTS DE MESURA I ACABEM TROBANT ALTRES OBJECTES QUADRATS A L’AULA.

Treballem la competència matemàtica llegint mesures en contextos reals i mesurant diferents magnituds utilitzant unitats convencionaks

UN COP ENS ARRIBA LA COMANDA, COMPROVEM QUE EL TIQUET DE COMPRA SIGUI CORRECTE. DESPRÉS OBRIM EL PAQUET I MIREM QUE HI SIGUIN TOTES LES PECES.

Fem ús del sistema monetari en contextos reals.

LLEGIM I INTERPRETEM LES IMATGES QUE APAREIXEN A LES INSTRUCCIONS DE MUNTATGE. UN COP TENIM CLAR QUINS SÓN ELS PASSOS QUE CAL SEGUIR, COMENCEM A MUNTAR LES TAULES. DESCOBRIM QUE SI AGAFEM AMB FORÇA PART DE L’ESTRUCTURA FACILITA EL MUNTATGE DE LES POTES. ENS ADONEM QUE PER ACONSEGUIR FER EL MUNTATGE DE LES TAULES CAL L’AJUT DE TOTHOM.

Desenvolupen habilitats socials per relacionar-se, cooperar i treballar en equip, dialogant i negociant per aconseguir un objectiu comú.

ESTEM CONTENTS DE VEURE QUE PLEGATS HEM ACONSEGUIT UN NOU REPTE: HEM MUNTAT LES DUES TAULES QUE NECESSITÀVEM PER L’AULA.

Esforç, cooperació, conversa, iniciativa, planificació… elements clau per aconseguir l’objectiu.

FEM UN PASTÍS

PARLEM A LA ROTLLANA DEL QUE HEM FET DURANT EL CAP DE SETMANA I DESCOBRIM QUE LA SHEILA LI HA FET UN PASTÍS D’ANIVERSARI A UN AMIC SEU.

PROPOSEM i DECIDIM FER-NE UN A L’ESCOLA PERÒ ABANS NECESSITEM SABER QUINS SÓN ELS INGREDIENTS QUE CAL COMPRAR, QUINS ESTRIS NECESSITAREM I QUINS PASSOS HAUREM DE SEGUIR PER FER EL PASTÍS.

La conversa impregna totes les activitats d’ensenyament i aprenentatge.

ESCRIVIM ELS INGREDIENTS I LES QUANTITATS NECESSÀRIES PER FER EL PASTÍS. CAL COMPRAR SUCRE, FARINA I OUS. APAREIX EL GRAM COM A UNITAT DE MESURA DE MASSA.

Reconeixem i utilitzem els nombres en situacions quotidianes on apareixen unitats de mesura de massa.-Competència matemàtica

PER FER EL PASTÍS NECESSITEM OUS, FARINA I SUCRE PERÒ TOTS NO HI PODEM ANAR A COMPRAR. A LA ROTLLANA SORGEIX LA POSSIBILITAT DE COMPRAR ELS INGREDIENTS DES DE L’ESCOLA, ÉS A DIR, A TRAVÉS D’ INTERNET.

ABANS DE FER LA COMANDA ENS ADONEM QUE PORTAR-NOS-LA A L’ESCOLA VAL MÉS DINERS QUE ELS OUS, LA FARINA I EL SUCRE QUE VOLEM COMPRAR. DECIDIM QUE SURT MÉS ECONÒMIC SI ALGÚ HI VA A COMPRAR.

Transformar la informació en coneixement implica comprendre-la i comunicar-la amb les possibilitats que ofereixen les tecnologies de la informació

ENS POSEM ELS DAVANTALS, ENS RENTEM LES MANS I MENTRE ESCOLTEM PAS PER PAS LA RECEPTA ANEM ELABORANT EL PASTÍS.

TRENQUEM ELS OUS I ELS POSEM A DINS DEL RECIPIENT

BATEM ELS OUS EMPRANT DIFERENTS ESTRIS DE CUINA

PESEM EL SUCRE I L’AFEGIM ALS OUS

PESEM LA FARINA

TAMISEM LA FARINA BARREGEM ELS INGREDIENTS

UNTEM EL MOTLLE AMB MANTEGA

POSEM LA BARREJA AL MOTLLE

DESPRÉS DE MITJA HORA AL FORN, EL NOSTRE PASTÍS JA ESTÀ A PUNT. JA ENS EL PODEM MENJAR.

Treballem la competència comunicativa i lingüística a partir de la comprensió de textos orals de diferents tipus, formats i mitjans, per obtenir informació i per aprendre.

CONSTRUÏM UNA

CASA

AMB CAIXES DE

CARTRÓ

EN ARRIBAR DE COLÒNIES ENS TROBEM AMB UNA SORPRESA, ENS HAN INSTAL.LAT UNA PISSARRA DIGITAL A L’AULA PERÒ S’HAN OBLIDAT DE DUR-SE LES CAIXES DE CARTRÓ ON VENIA FICADA.

A LA ROTLLANA SORGEIX LA SEGÜENT PROPOSTA: PER QUÈ NO REUTILITZEM LES CAIXES DE CARTRÓ I CONSTRUÏM UNA CASA DE JOGUINA?. NO HI HA NINGÚ A QUI NO LI AGRADI LA IDEA, ESTEM TAN CONTENTS AMB AQUEST NOU REPTE QUE DE SEGUIDA ENS POSEM A TREBALLAR PER ACONSEGUIR-HO.

PARLEM SOBRE ELS PASSOS QUE CAL SEGUIR I ENS ADONEM QUE ABANS DE COMENÇAR A CONSTRUIR CAL PENSAR EN COM VOLEM LA CASA I FER UN DISSENY TENINT EN COMPTE EL MATERIAL I ELS ESTRIS DELS QUE DISPOSEM

Aquesta petita història on es treballa especialment la competència

matemàtica promou la iniciativa personal, la imaginació i la creativitat

de l’infant.

OBSERVEM, TOQUEM I EXPLOREM EL MATERIAL QUE UTILITZAREM PER FER LA CASA.

DISCUTIM SOBRE POSSIBLES MANERES DE FER LA NOVA CONSTRUCCIÓ I ARRIBEM A L’ACORD QUE TINGUI UNA ESTRUCTURA QUADRADA I UNA TEULADA PLANA COM LA MAJORIA DELS EDIFICS QUE ENS ENVOLTEN.

ENS MESUREM L’ALÇADA ELS UNS ALS ALTRES PER DESPRÉS TALLAR LES QUATRE PARETS DE LA CASA A LA NOSTRA MIDA. D’AQUESTA MANERA ENS ASSEGUREM QUE CONSTRUÏM UNA CASA ON PUGUEM POSAR-NOS-HI DRETS.

L’ ALÇADA DE LES PARETS SERÀ DE 1 METRE I 15 CENTÍMETRES.

Lectura de mesures en contextos reals.-Competència matemàtica.

DIBUIXEM QUATRE QUADRATS DE 1 METRE I 15 CENTÍMETRES. COM ELS QUADRATS TENEN TOTS ELS COSTATS IGUALS, L’ALÇADA I L’AMPLADA SERAN DE LA MATEIXA MIDA. FEM SERVIR LA CINTA MÈTRICA I EL REGLE PER MESURAR.

TALLEM ELS QUADRATS SEGUINT LES LÍNIES QUE HEM TRAÇAT

Aplicació del procés de mesurar, tot utilitzant una unitat de forma repetida i un instrument adequat: cinta mètrica i regle.

UN COP TENIM LES PARETS TALLADES, LES POSEM L’UNA AL COSTAT DE L’ALTRA FORMANT UN CUB PER COMPROVAR QUE TOTES ENCAIXEN.

VOLEM SABER QUANTES PERSONES CABRAN A DINS DE LA CASA UN COP ESTIGUI ACABADA.

Reconeixement i construcció d’una figura geomètrica de tres dimensions, el cub. –Competència matemàtica.

COMENCEM A MUNTAR LA CASA. CAL UNIR LES PARETS I DECIDIM FER-HO AMB UNES TIRES DE PLÀSTIC QUE SERVEIXEN PER AJUNTAR I SUBJECTAR ANOMENADES BRIDES.

TREBALLEM EN EQUIP PER MUNTAR L’ESTRUCTURA.

UN COP HEM UNIT LES PARETS DE LA CASA, TROBEM QUE CAL FER UN FORAT PER ON PODER ENTRAR I SORTIR UN COP ESTIGUI ACABADA.

ENS FIXEM EN LA FORMA QUE TENEN LES PORTES DE CASA NOSTRA I DECIDIM QUE L’ENTRADA D’ AQUESTA NOVA CASA TINGUI LA MATEIXA FORMA, RECTANGULAR.

DECOREM LES PARETS FENT GRAFISME AMB PINTURES DE DIFERENTS COLORS.

Elaboració d’una producció plàstica a partir de la imaginació, les idees i les emocions.

CONSTRUÏM LA TEULADA SEGUINT ELS MATEIXOS PASSOS QUE AMB LES PARETS; PRENEM MIDES AMB LA CINTA MÈTRICA, TRACEM UNA LÍNIA PER ON DESPRÉS TALLAREM I PER ACABAR, LA SUBJECTAREM A LES PARETS AMB BRIDES.

GRÀCIES A L’ESFORÇ, A LES IDEES I A LES PROPOSTES DE TOTS I TOTES LES ALES JA TENIM UN NOU ESPAI A L’AULA PER COMPARTIR I PER JUGAR.

L’autonomia i la iniciativa personal impliquen ser capaç d’imaginar i empendre accions i projectes col.lectius amb creativitat , confiança i responsabilitat.

EL LLIBRE

GEGANT DE LES

ENDEVINALLES

A LA ROTLLANA LLEGIM ENDEVINALLES I JUGUEM A INVENTAR-NE I ENDEVINAR-NE. ENS ADONEM QUE A VEGADES LA SOL.LUCIÓ NO ENS L’HEM D’IMAGINAR SINÓ QUE ES TROBA AMAGADA EN LES PARAULES QUE JUSTAMENT ACABEM D’ESCOLTAR.

DECIDIM FER UN RECULL EN FORMA DE LLIBRE GEGANT AMB TOTES AQUELLES ENDEVINALLES QUE ENS HEM INVENTAT JUNTAMENT AMB DIBUIXOS DE LES SOL.LUCIONS, ELS QUALS ELS PODREM ANAR POSANT I TRAIENT A MESURA QUE ANEM LLEGINT.

“L’endevinalla és una forma literària que es basa en el domini del joc verbal. La seva gran musicalitat provoca plaer en escoltar-la i ganes de repetir-la. Forma part de la literatura oral i oralment és com se’n gaudeix a l’escola”.

Montserrat Fons Esteve

DESPRÉS D’ESCOLTAR ALGUNES ENDEVINALLES A LA ROTLLANA I JUGAR A ENDEVINAR-NE, FEM PETITS GRUPS I COMENCEM A INVENTAR-NE DE NOVES.

Escriptura de textos narratius i de caràcter poètic, basant-se en models observats i analitzats.-Competència comunicativa i lingüística

FEM ELS DIBUIXOS DE LES SOL.LUCIONS DE LES ENDEVINALLES I QUAN TENIM ALGUN DUBTE BUSQUEM IMATGES REALS A INTERNET.

Utilització de les tecnologies de la comunicació i informació en activitats d’aprenentatge d’aula.

UN COP HEM ACABAT D’ESCRIURE LES ENDEVINALLES I ELS DIBUIXOS CORRESPONENTS, COMENCEM A CONFEGIR EL LLIBRE GEGANT AMB CARTOLINES DE COLORS, FIL I AGULLA.

COSIM LES PÀGINES DEL LLIBRE I DESPRÉS POSEM PES A SOBRE PER A QUE QUEDI PLA.

CONFEGIM LA PORTADA : MESUREM I RETALLEM.

IL.LUSTREM LA PORTADA AMB DIBUIXOS FETS AMB AQUAREL.LA I DECIDIM QUE ELS NOMS DELS AUTORS I LES AUTORES DEL LLIBRE GEGANT DE LES ENDEVINALLES APAREGUIN AL DARRERE, ÉS A DIR, A LA CONTRAPORTADA.

ELS AUTORS I LES AUTORES DEL LLIBRE SÓM TOTS ELS NENS I LES NENES DE PRIMER D’ALES.

OMPLIM LES PÀGINES DEL LLIBRE GEGANT AMB LES NOSTRES ENDEVINALLES I HI AFEGIM DESPRÉS ELS DIBUIXOS.

JA TENIM UN LLIBRE NOU A LA NOSTRA BIBLIOTECA D’AULA, EL LLIBRE GEGANT DE LES ENDEVINALLES. ENS HO PASSEM D’ALLÒ MÉS BÉ LLEGINT PLEGATS I JUGANT A ENDEVINAR.

Es desperta l’interès i la curiositat per llegir.-Competència comunicativa i lingüística

PROJECTE

“ELS CARGOLS”

APROFITANT QUE HA DEIXAT DE PLOURE SORTIM AL PATI A JUGAR I ENS TROBEM QUE AL BOSQUET HI HA CARGOLS. PASSEM UNA BONA ESTONA JUGANT AMB ELLS I OBSERVANT-LOS; I DECIDIM PORTAR-NE UN A LA CLASSE.

NOMÉS ARRIBAR-HI EL DEIXEM A TERRA PER VEURE COM ES MOU I AL CAP D’UNA ESTONA PROVEM DE CANVIAR-LO DE LLOC, EL POSEM AL CISTELL DELS CONTES I DESPRÉS A LA PARET, I ENS ADONEM QUE NO CAU. EN AQUEST MOMENT SORGEIX LA PREGUNTA: COM S’ENGANXEN ELS CARGOLS A LA PARET?.

“LA BABA FA QUE S’ENGANXIN”, “AL COS TENEN COM UNES VENTOSES QUE FA QUE NO CAIGUIN” O “TENEN UNA PELL ESPECIAL QUE FA QUE PUGUIN DESPLAÇAR-SE PER LA PARET SENSE CAURE” SÓN LES TRES HIPÒTESIS QUE APAREIXEN.

Els infants construeixen representacions del món i aprenen a elaborar explicacions personals sobre allò que els envolta. -Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic

COMPROVEM QUINA DE LES NOSTRES TRES HIPÒTESIS ÉS LA CORRECTA OBSERVANT EL CARGOL.

VEIEM QUE NO TÉ VENTOSES AL COS PERÒ …

…ENS ADONEM QUE DESPRÉS DE TENIR-LO UNA ESTONA A LA MÀ SE’NS QUEDA ENGANXOSA.

JA HO TENIM! “LA BABA DEL CARGOL ÉS COM UNA MENA DE PEGA QUE FA S’ENGANXI A LA PARET I QUE ES PUGUI DESPLAÇAR SENSE CAURE”.

EL DÍDAC ENS HA PORTAT CARGOLS DE CASA I HEM DE BUSCAR UN LLOC CÒMODE PER A QUE PUGUIN VIURE ON TINGUIN MENJAR I ESPAI SUFICIENT PER MOURE’S. ELS NENS I LES NENES D’AMAZÒNIA QUE S’HAN ASSABENTAT QUE ESTEM ESTUDIANT ELS CARGOLS HAN VINGUT A LA CLASSE I ENS DEIXEN UNA CARGOLERA.

SORTIM AL PATI PER BUSCAR SORRA I UNES QUANTES PEDRES PER A LA CARGOLERA I DE CASA PORTEM UNA MICA DE MENJAR, UNES FULLES D’ENCIAM.

ABANS QUE ENS ARRIBIN LES FULLES D’ENCIAM PROVEM DE POSAR-LI’S UN TROS DE PAPER DE COLOR BLAU PER VEURE SI TENEN GANA I SE’L MENGEN. QUINA ÉS LA NOSTRA SORPRESA AL VEURE QUE NO NOMÉS ES MENGEN EL PAPER SINÓ QUE LES CAQUES QUE HA FET SÓN BLAVES IGUAL QUE EL COLOR DEL PAPER QUE S’ACABEN DE MENJAR.

HEM DESCOBERT UNA COSA NOVA DELS CARGOLS: “ LES CAQUES QUE FAN SÓN SEMPRE DEL MATEIX COLOR QUE ALLÒ QUE HAN MENJAT”

HEM SENTIT MOLTES VEGADES QUE LA CLOSCA ÉS LA CASA DEL CARGOL; PER AIXÒ ALGUNES I ALGUNS DE NOSALTRES CREIEM QUE L’INTERIOR DE LA CLOSCA DELS CARGOLS DEU SER MOLT SEMBLANT A LA NOSTRA HABITACIÓ. PENSEM QUE HI DEU HABER UN LLIT, UN LLUM, UNA TAULA, UN ARMARI I FINS I TOT UNES CORTINES QUE TAPIN LA LLUM DEL SOL.

VOLEM SABER SI TOTS AQUESTS OBJECTES REALMENT HI SÓN A DINS PERÒ NO ENS AGRADA GENS LA IDEA DE DISSECCIONAR UN CARGOL PER COMPROVAR-HO ; AIXÍ QUE PENSEM ALTRES MANERES DE DESCOBRIR-HO.

Plantejament de preguntes que són objecte d’investigació i cerca d’estratègies per arribar a les respostes.-Competència en el coneixement i en la interacció amb el món físic.

DECIDIM FER AQUESTES DUES PREGUNTES A UNS QUANTS MESTRES DE L’ESCOLA: HAS MENJAT MAI CARGOLS?, QUAN HAS FICAT L’ESCURADENTS A LA CLOSCA QUÈ HAS TROBAT?. VOLEM DESCOBRIR SI ALGÚ AL TREURE EL COS DEL CARGOL DE LA CLOSCA S’HA TROBAT ALGUN DELS OBJECTES QUE ANOMENÀVEM ABANS: UN PETIT ARMARI, UNA TAULETA DE NIT MINÚSCULA, ETC.

DISSENYEM UN QUADRE ON ESCRIUREM LES RESPOSTES

ESCRIVIM UNA LLISTA AMB TOTS ELS NOMS DELS I DE LES MESTRES DE L’ESCOLA A QUI HEM PREGUNTAT, EN TOTAL HAN ESTAT VINT.

CADASCÚ DE NOSALTRES ES CONVERTIRÀ EN UN D’AQUESTS MESTRES PER UN MOMENT I PER A QUE TOTHOM SÀPIGUI QUI SEREM I QUÈ ÉS EL QUE HAN CONTESTAT, FEM CARTELLS AMB ELS SEUS NOMS.

ENS DIVIDIM EN DOS GRUPS FORMANT DUES FILERES. ELS I LES MESTRES QUE HAN MENJAT CARGOLS ALGUN COP ENS POSEM A LA FILERA DEL SÍ I AL COSTAT, A LA FILERA DEL NO, ELS QUE NO N’HAN MENJAT MAI. DESCOBRIM QUE DELS 20 MESTRES A QUI HEM PREGUNTAT, 13 HAN MENJAT ALGUNA VEGADA CARGOLS I 7 NO N’HAN MENJAT MAI.

DIBUIXEM EL RESULTAT FENT UN GRÀFIC DE BARRES.

VOLEM SABER SI EL PARE, LA MARE, L’ÀVIA, LA TIETA, LA CANGUR… HAN MENJAT MAI CARGOLS I SI S’HAN TROBAT ALGUN OBJECTE SEMBLANT AL QUE TENIM A LA NOSTRA HABITACIÓ QUAN SE L’ESTAVEN MENJANT; AIXÍ QUE APROFITEM UN DILLUNS QUE PUGEN A L’AULA I ELS HI PREGUNTEM.

TORNEM A REPRESENTAR UN ALTRE GRÀFIC DE BARRES AMB EL NOSTRE COS, AQUESTA VEGADA NOMÉS AMB ELS I LES 13 MESTRES QUE SÍ HAN MENJAT CARGOLS. ENS ADONEM QUE 12 NOMÉS S’HAN TROBAT EL COS DEL CARGOL QUAN HAN FICAT L’ESCURADENTS I 1 MESTRE UNA ALTRA COSA MOLT DIFERENT: UN BARRET VERD I AMB FORATS.

…DESCOBRIM MÉS TARD QUE EL BARRET VERD AMB FORATS NO VA EXISTIR MAI, ERA IMAGINARI.

Recollida de dades utilitzant tècniques senzilles, ordenació i expressió mitjançant gràfics (taules de dades, gràfics de barres…).-Competència matemàtica

A LA ROTLLANA PENSEM EN LES RESPOSTES QUE ENS HAN DONAT ELS/LES MESTRES I LES FAMÍLIES; ARRIBEM A LA CONCLUSIÓ QUE A DINS DE LA CLOSCA DEL CARGOL NO HI HA NI LLITS, NI ARMARIS, NI TAULETES DE NIT NI TAMPOC CORTINES; SI HAGUÉS ESTAT AIXÍ ALGÚ SE N’HAURIA TROBAT ALGUN D’AQUESTS OBJECTES AL MENJAR-SE’LS.

A partir de la interpretació i l’anàlisi de dades s’obtenen conclusions.

-Competència matemàtica

A MESURA QUE ANEM SABENT MÉS COSES DELS CARGOLS ENS VENEN GANES DE SABER-NE MÉS. FINS ARA HEM DESCOBERT EL PERQUÈ SÓN CAPAÇOS DE DESPLAÇAR-SE PER LES PARETS SENSE CAURE, SABEM UNA MICA MÉS DE LA SEVA CLOSCA I HEM COMPROVAT QUE FAN LA CACA DEL COLOR D’AQUELLA COSA I/O ALIMENT QUE HAN MENJAT. ARA TENIM CURIOSITAT PER SABER SI TENEN OSSOS.

DESPRÉS DE PARLAR, D’OBSERVAR COM ES MOUEN I DE TOCAR-LOS ARRIBEM A LA CONCLUSIÓ QUE NO TENEN OSSOS, CAP DELS QUI N’HAN MENJAT S’HA TROBAT CAP OS.

“NO TENEN OSSOS PERQUÈ SÓN BLANDITOS”

“SI TINGUESSIN OSSOS ALGÚ SE N’HAURIA TROBAT ALGUN QUAN N’HA MENJAT”

“QUAN MENGES POLLASTRE TE’N TROBES”

COM FAN PER DESPLAÇAR-SE SI NO TENEN OSSOS? ANEM A LA SALA DE CIÈNCIES I OBSERVEM ELS MOVIMENTS QUE FAN AMB LA LUPA BINOCULAR. VEIEM COM UNES ONES BLANQUES QUE FORMEN COM UNA CADENA I QUE ES VA MOVENT. SEMBLEN OSSOS PERÒ SINÓ EN TENEN QUÈ PODEN SER?

TROBEM A INTERNET LA RESPOSTA: LES ONES BLANQUES QUE APAREIXIEN A LA PANTALLA SÓN MÚSCULS QUE S’ESTIREN I S’ARRONSEN FORMANT ONES. LA BABA ELS AJUDA A LLISCAR PEL TERRA ACONSEGUINT D’AQUESTA MANERA DESPLAÇAR-SE.

Utilització de les tecnologies de la informació i comunicació com a eina per obtenir informació i com a instrument per aprendre i compartir coneixements.

Donem per tancat el projecte quan deixen de sorgir preguntes sobre el tema que s’investiga, quan la curiositat s’acaba. Concloem el projecte dels cargols de la mateixa manera que va començar, a la rotllana. Recordem els interrogants que han anat apareixent i los conclusions a les que hem arribat.

Un dels objectius principals de l’elaboració d’un projecte és proporcionar als infants un marc d’aprenentatge on puguin aplicar els instruments i les estratègies necessàries i adequades a cada situació per adquirir nous aprenentatges.

El treball de la competència comunicativa i lingüística, de la competència matemàtica i de la competència en el coneixement del medi natural, social i cultural ha estat present al llarg de tot el projecte dels cargols. Els instruments i les eines que s’han fet servir per arribar a conclusions han estat diverses: la conversa, l’ús de les noves tecnologies, els gràfics de barres, les taules de dades, l’observació directa són algunes de les eines que han ajudat a respondre els interrogants dels infants.