Dossier Educatiu Les Meves Raons

Projecte educatiu LMR

2Les Meves Raons // Projecte educatiu

índex1. Introducció

2. Projecte educatiu2.1 Justi!cació2.2 Objectius

2.3 Destinataris2.4 Metodologia

2.5 Recursos2.6 Pautes d’utilització

3. Dossier d’activitats3.1 I La Meva imatge

3.2 II La meva experiència3.3 III La Meva Percepció

3.4 IV La Meva Veu3.5 V Les Meves Pors

3.6 Les malalties mentals

4. Aproximació a les malalties mentals

5. Recursos documentals referents a la Salut Mental

6. Centres o Serveis especialitzats en Salut Mental (Urgell - Segarra)


1. introducció

Les Meves Raons pretén ser un projecte de caire sensibilitzador dirigit a la població en general.

La !nalitat d’aquest és donar un punt de vista normalitzador en relació a les malalties mentals i contribuir amb el trencament d’estigmes que aquestes comporten.

Les Meves Raons sorgí amb motiu de la celebració del dia Mundial de la Salut Mental, 10 octubre, i el seu nom es deu a tot un seguit de propostes de les pròpies persones amb malaltia mental.

Per tal de poder-lo duu a terme hi han participat persones usuàries, pro-fessionals i familiars del Servei Prelaboral, del Club Social Airecel, del Programa de Suport a la Llar de l’associació Alba, de l’Associació de Salut Mental Ondara Sió i Centre de dia.

Les Meves Raons segueix dues línies d’actuació: una artística i una di-dàctica educativa. L’artística tracta d’una instal·lació que conduirà a di-ferents racons interactius on l’espectador haurà de realitzar una acció o rebrà informació sobre el món de la salut mental; vol provocar un seguit de sensacions que duguin a l’espectador a re"exionar sobre les nostres percepcions fent un recorregut a través de cinc espais: la meva imatge, la meva experiència, la meva percepció, la meva veu i les meves pors. I la línia didàctica consisteix en un recull d’activitats realitzades amb les persones usuàries dels serveis esmentats, en forma de tallers, on s’han treballat els diferents aspectes de les malalties mentals que conformen els espais de la instal·lació artística. S’ha recollit tot aquest material didàctic, en format de !txes, per tal de poder ser utilitzat en centres educatius, associacions o entitats d’intervenció social que ho sol·licitin com a eina de sensibilització per tal de conèixer millor a les persones que tenen una malaltia mental i trencar amb els estigmes que giren al voltant d’aquestes.

El projecte didàctic de Les Meves Raons, a més de la part pràctica lliu-rada en forma de !txes, també posa a la disposició dels centres educatius un recull de recursos documentals referents a les malalties mentals, una petita aproximació als trastorns mentals més coneguts i el nomenament dels serveis especialitzats en atenció a les persones amb malaltia mental de les comarques de d’Urgell i la Segarra per tal d’oferir un ventall més ampli als diferents professionals de l’educació en cas que vulguin apro-fundir en l’àmbit de les malalties mentals.


2. projecte educatiu

2.1 justi!cació

El projecte Les Meves Raons té com a !nalitat la sensibilització dins l’àmbit de la salut mental. Pretén fer arribar a la població general una aproximació a les malalties mentals a través de les experiències de les persones usuàries dels serveis, dels seus familiars i dels professionals en l’àmbit de la salut mental, utilitzant un suport artístic que permeti al públic l’experimentació en primera persona.

Les persones usuàries dels serveis de Salut Mental de l’Urgell i la Segarra han participat activament en l’elaboració i la posada en marxa del pro-jecte Les Meves Raons a través dels diferents tallers dins la programació d’activitats dels propis serveis.

Per què un projecte educatiu?

De vegades no és tant important el resultat !nal com el procés que s’ha seguit per arribar-hi. En el Projecte de Les Meves Raons, però, els dos aspectes són igual de rellevants.

Per una banda, la instal·lació artística repercuteix de manera directa en els espectadors donant-los l’oportunitat de participar, en primera persona, d’alguns moments en què es poden trobar les persones amb una malaltia mental. Per tant, la instal·lació és l’oportunitat d’arribar a l’espectador de manera directa i activa. I per l’altra banda, ha servit per disminuir l’autoestigma negatiu de les persones amb malaltia mentals que hi han participat.

Així doncs, ens trobem davant d’un projecte multidisciplinar amb un contingut educatiu sensibilitzador i autore"exiu.


2.2 objectiusObjectiu General.

1. Trencar amb l’estigmatització que existeix sobre les persones amb Trastorn Mental.

Objectiu Especí!c.

1.1 Informar sobre les malalties mentals.1.2 Disminuir els prejudicis negatius dels trastorns mentals sobre les persones afectades.

2.3 destinatarisAquest projecte educatiu va dirigit a la societat en general, i especialment als professio-nals de l’educació i a les associacions o entitats d’intervenció social que vulguin treballar la sensibilització i l’aproximació a les malalties mentals.

2.4 metodologiaEs seguiran els principis d’una metodologia didàctica, laboral, participativa i dinàmica.Les estratègies metodològiques han estat per una banda un treball de grup, a través de tallers, amb les persones usuàries dels serveis de Salut Mental del Urgell i la Segarra: Centre de dia, Club Social Airecel i Prelaboral. I per un altra banda, s’ha dut a terme un treball de jornades obertes i de difusió.


Aquest projecte posa a la vostra disposició tot una sèrie de recursos didàctics, pràctics i documentals.

Les activitats segueixen la línia dels espais de la instal·lació artísti-ca, és a dir, la meva imatge, la meva experiència, la meva percep-ció, la meva veu i les meves pors.

Cada espai conté una activitat on es pretén re"exionar sobre as-pectes determinats de la salut mental, enfocant-ho a la sensibilit-zació envers les malalties mentals.

Totes les activitats contenen una descripció d’aquesta (objectius, continguts, temporalització, metodologia, recursos, descripció de l’activitat i avaluació). En l’annex hi podeu trobar les respos-tes realitzades per les persones amb malaltia mental (testimonis) i anotacions pels educadors. En funció de l’activitat s’introdueix material on-line, power point, documentals, etc.

La duració de les activitats pot ser des de 45 minuts !ns a 3 hores.

Les activitats del projecte educatiu es poden utilitzar de forma íntegra o com activitats independents, en funció de l’objectiu de l’educador o de la disponibilitat temporal d’aquest.

Dins d’aquest projecte es recomana el visionat de dues pel·lícules.

Al !nal d’aquest es troba un recull de recursos que poden ser uti-litzats per clari!car conceptes i/o profunditzar, així com un llistat de centres o serveis on es pot acudir per realitzar qualsevol consul-ta o altres qüestions del vostre interès.

2.6 pautes d’utilització

2.5 recursos


3. dossier d’activitats3.1 la meva imatge

Objectiu general:

1. Re"exionar les conseqüències de formar part d’ un col·lectiu estigmatitzat.

Objectius especí!cs:

1.1 Exposar l’opinió sobre els diferents col·lectius.1.2 Transcriure els comentaris relacionats amb dits col·lectius.

Continguts:

Temporalització:

Metodologia:

Recursos:

Descripció de l’activitat:

Es presentaran diferents imatges de col·lectius estigmatitzats (punkis, dona amb burca,discapacitat físic amb cadira de rodes, homosexuals i lesbianes). (aprox. 5 minuts).

Individualment els alumnes escriuran el que els transmet la visió de les imat-ges, després, el que han sentit sobre aquestes (aprox. 15 minuts).

Un cop acabat el treball individual es posaran en comú les respostes dels alum-nes i s’iniciarà un petit debat (aprox. 20 minuts).


3. dossier d’activitats

Per !nalitzar l’activitat es llegiran els testimonis i s’extrauran conclusions que l’ educador anotarà a la pissarra. (aprox. 20 minuts).

Avaluació:

L’avaluació es durà a terme a través de les respostes de l’alumnat i les conclu-sions extretes.

* Les imatges també es troben en power point.


3.1 !txa imatges que parlen

Què penses quan veus a aquesta/es persona/es? Quins comentaris has sentit sobre aquestes persones de la fotografía?



3.1 !txa imatges que parlen




3. dossier d’activitats3.2 la meva experiència

Objectiu general:

1. Entendre el concepte d’estigma.


1.1 Conèixer com es crea l’estigma.1.2 Re"exionar sobre l’in"uencia de l’estigma en la vida de les persones.

Continguts:

Temporalització:

Metodologia:

Recursos:

htpp://www.1decada4.es/recursososensibilizacion/ (27’ 40’’).


L’educador passarà el Power Point (annex) que tracta sobre l’estigma, amb la !nalitat de què tots els alumnes entenguin aquest concepte.

-ran aspectes positius i negatius del seu col·lectiu.



El taller es donarà per acabat un cop els alumnes hagin fet la comparativa entre el seu autoestigma i el de les persones amb malaltia mental.

Avaluació:

A través de la comprensió de l’estigma, autoestigma i les re"exions de l’alumnat.

* En el material per educant es troba la síntesis del documental “ Estigma i salut mental”.


3.2 !txa l’etiqueta del joves

Ítems Experiències pròpies

1. Comentaris negatius (etiquetes, estereotips)

2. Comportaments despectius de la població en general.

3. Com reacciones als comentaris i comportaments negatius dels

altres.

4. Comentaris positius (etiquetes, estereotips)

5. Comportaments positius de la població en general (acceptació i

suport).

6. Com reacciones als cometaris i comportaments positius dels altres.


3.2 !txa estigma i salut mental

Ítems Estigma i salut mental

1. Comentaris negatius (etiquetes, estereotips)

2. Comportaments despectius de la població en general.

3. Reaccions als comentaris i com-portaments negatius dels altres.

4. Comentaris positius (etiquetes, estereotips)

5. Comportaments positius de la població en general (acceptació i

suport).

6. Reaccions als cometaris i com-portaments positius dels altres.


3. dossier d’activitats3.3 la meva percepció

Objectiu general:

1. Detectar els estigmes als que estem sotmesos socialment.


1.1 Conèixer la tendència a estigmatitzar a les persones amb malaltia mental.1.2 Trencar amb idees preconcebudes relacionades amb la malaltia mental.

Continguts:

Temporalització:

Metodologia:

Recursos:


Es dividirà el grup classe en dos grups, a un grup se li entregarà l’escala d’avaluació d’estigma dirigit a adolescent (!txa 1: el nostre estigma) i a l’altre dirigit a persones amb malaltia mental (!txa 2: El nostre estigma) durant 5 minuts es respondrà l’escala individualment i s’anotarà la puntuació extreta.

Tot seguit es posarà en comú el treball de cada grup i intentant arribar a un consens (15 minuts).



Posteriorment s’animarà al grup 1 a compartir les seves experiències amb el grup gran promovent la re"exió en com els ha afectat el fet de llegir aquelles frases sobre ells mateixos. Seguidament s’animarà al grup 2 a fer el mateix en re-lació a la re"exió de com han estat jutjant a les persones amb malalties mentals.

Paral·lelament s’anotarà la puntuació a la pissarra dels dos grups, fet que per-metrà observar la diferència entre les puntuacions.

L’educador explicarà a l’alumnat que el total del quadre número 1 representa la teva tendència a estigmatitzar als adolescents/persones amb malaltia men-tal. Els resultats superiors a 32, suggereixen que s’estigmatitza molt, i que es culpa a aquestes persones pels seus problemes. Les actituds i conductes davant d’aquestes persones són molt negatives. Si el resultat es inferior a 32 signi!carà que el grup no te estigmatitzat a aquest col·lectiu.

Un cop compartida tota l’experiència en grup es presentarà mitjançant el Power Point (PWP.5-9: les persones amb malaltia mental són...) que inclou algunes de les frases de l’escala relacionada amb les persones amb malaltia mental i s’explicarà quina és la realitat sobre aquestes.

Es conclourà l’activitat fent una explicació sobre què és l’estigma (PWP.10: estigma) i re"exionant sobre com apliquem l’estigma (PWP.11: conclusions).

Avaluació:

Es realitzarà l’avaluació mitjançant les respostes de l’alumnat en la posada en comú al !nal de l’activitat.

* L’idea de les escales estan extretes de l’escala d’avaluació d’estigma social original realitzada per Patrick Corriga, David Roe, Héctor Tsang “ Challening the stigma of mental illness”. L’ emprada en aquest treball ha estat modi!cada.

Si el grup és molt gran hi ha l’opció de dividir-lo en 4 grups: dos treballaran l’adolescència i els dos restants treballaran la malaltia mental.


3.3 !txa el nostre nivell d’estigma

Escala d’avaluació d’estigma social*

Marca com d’acord estàs amb les següents a!rmacions utilitzant l’escala que es presenta a continuació:

Totalment desacord · En desacord · Ni d’acord ni en desacord · D’acord · Totalment d’acord 1 2 3 4 5

Punts

.......... 1. Els adolescents són moralment inestables.

.......... 2. Els adolescents no poden tenir cura de si mateixes.

.......... 3. Els adolescents són perillosos i poden esclatar en qualsevol moment.

.......... 4. Els adolescents no són diferents als infants .

.......... 5. Els adolescents no poden gestionar les responsabilitats.

.......... 6. A qui li agradaria viure al costat d’un adolescent?.

.......... 7. Tothom pot veure clarament que els adolescents són rars.

.......... 8. No val la pena invertir ni temps ni recursos amb adolescents.

A continuació suma tots els resultats de les preguntes anteriors i !ca-ho dins el quadre.


3.3 !txa el nostre nivell d’estigma

Escala d’avaluació d’estigma social*

Marca com d’acord estàs amb les següents a!rmacions utilitzant l’escala que es presenta a continuació:

Totalment desacord · En desacord · Ni d’acord ni en desacord · D’acord · Totalment d’acord 1 2 3 4 5

Punts

.......... 1. Les persones amb malaltia mental són moralment inestables.

.......... 2. Les persones amb malaltia mental no poden tenir cura de si mateixes.

.......... 3. Les persones amb malalties mentals són perilloses i poden esclatar en qualsevol moment

.......... 4. Les persones amb malaltia mental no són diferents als infants .

.......... 5. Les persones amb malaltia mental no poden gestionar les responsabilitats.

.......... 6. A qui li agradaria viure al costat d’una persona amb malaltia mental?.

.......... 7. Tothom pot veure clarament que les persones amb malaltia mental són rares.

.......... 8. No val la pena invertir ni temps ni recursos amb persones amb malaltia mental.

A continuació suma tots els resultats de les preguntes anteriors i !ca-ho dins el quadre.


3. dossier d’activitats3.4 la meva veu

Objectiu general:

1. Aportar línees de re"exió respecte la salut mental per millorar la qualitat de vida de les persones afectades per un trastorn mental i la del seu entorn proper.


1.1 Entendre el concepte d’empoderament i estigma social.1.2 Empatitzar amb les persones amb malaltia mental.

Continguts:

Temporalització:

Metodologia:

Recursos:


-venció de professionals en salut mental, responsables polítics, famílies i persones amb malaltia mental. A continuació, l’educador preguntarà als alumnes que han entès per empoderament, estigma social i recuperació de la persona amb malaltia mental.



Després es visualitzarà el Power Point (annex) on s’indiquen les de!nicions.

L’educador pot acabar l’activitat, mitjançant una pluja d’idees, amb la redacció d’estratègies que pot realitzar cadascú de nosaltres per millorar la qualitat de vida de les persones amb una malaltia mental. O bé, pot utilitzar aquesta part,

individuals per millorar la integració social de les persones amb malaltia mental

Avaluació:

Aprenentatge de conceptes, canvis de percepció sobre la malaltia mental i la implicació de l’alumnat.

* Documental complementari: “VOICES”. Compta amb l’ intervenció de professio-nals dedicats a la salut mental, responsables polítics, famílies i persones amb malaltia mental, ens apropa a la realitat social d’aquestes persones, enfocat en temes com l’empoderament, la recuperació i l’estigma social.


3. dossier d’activitats3.5 la meva por

Objectiu general:

1. Identi!car les pròpies pors.


1.1. Expressar mitjançant l’art la forma com afecta la por.1.2. Identi!car les emocions, pensaments i conductes que ens genera la por.1.3. Empatitzar amb les pors que viuen les persones que tenen una malaltia mental.

Continguts:

Temporalització:

Metodologia:

Recursos:

tisores, cordills, cartolines.


Es presentarà la sessió amb el suport del Power Point (annex) de les meves pors

contarà amb material de diferent tipus (ceràmica, pintura, rotoladors, cartolines, paper de seda, pegament, cordes...) mitjançant el qual expressaran les seves pors. Durant 15 minuts cadascú podrà expressar la seva por mitjançant l’art.



Una vegada acabada la manualitat, l’alumne explicarà en veu alta el que ha vol-gut expressar. L’educador anotarà a la pissarra les pors de l’alumnat, remarcant

han estat les elegides per les persones que tenen malaltia mental i es buscaran similituds i diferències. I es presentarà la de!nició de la por.

Posteriorment , es llegeix el llistat propi en veu alta i es pregunta als participants per a què serveix la por per tal de fer emergir l’aspecte adaptatiu de la mateixa. I !nalment a partir d’una pluja d’idees es pregunta què és el que els ajuda a afron-tar la por. Es realitza un llistat d’estratègies per afrontar-la.

L’activitat és donarà per acabada després de veure les conclusions.

Avaluació:

L’avaluació es farà mitjançant l’observació del desenvolupament de l’activitat, l’implicació de l’alumnat i la consolidació de conceptes treballats en la sessió.

* L’activitat anirà aconpanyada de forma simultania amb les diapositives del power point (PWP).

Després d’ensenyar les pors dels testimonis és important explicar als participants que les persones amb malaltia mental tenen les mateixes pors que nosaltres però que moltes vegades aquestes pors es basen en fets no reals i per això pateixen tant amb la malaltia mental.


3. dossier d’activitats3.6 les malalties mentals

Objectiu general:

1. Fomentar la comprensió de les conductes de les persones amb malaltia mental.


1.1 Veure diferents episodis pels que passa una persona amb malaltia mental al llarg de la seva vida.

Continguts:

Temporalització:

Durada de les projeccions:

Metodologia:

Recursos:


El educador farà una breu introducció de la pel·lícula, explicarà que els partici-pants han d’anotar (!txa1) el que troben més signi!catiu d’aquesta i a continuació es veurà la pel·lícula.

Un cop hagi acabat es realitzar una sèrie de preguntes per tal de què els alumnes entenguin perquè els protagonistes tenen unes determinades conductes en mo-ments concrets de la malaltia mental.



Avaluació:

A través dels qüestionaris els participants han d’entendre que una persona amb malaltia mental té determinades conductes i que aquestes són diferents en funció de l’evolució de la malaltia, de la persona, de l’entorn i dels hàbits i que aquestes no han d’esser forçosament negatives.

* Mirar la sinopsis a material pels educants en l’annex.


3.6 !txa pel·lícula “Elling”

Escriu les coses més signi!catives de la pel·lícula “Elling” durant el visionat d’aquesta.

Contesta les següents preguntes, tenint en compte el protagonista de la pel·lícula “Elling”.

1.Com reacciona al principi de la pel·lícula, quan va a comprar un bitllet de tren?

2. Com és el primer contacte amb l’Assistent social?

3. Que passa quan la veïna apareix per primera vegada? Quina és la reacció d’Elling al veure que el seu company de pis ajuda a aquesta noia?

4. Que passa quan Elling coneix al poeta Alfons?

5. Explica les diferents etapes de la vida d’Elling, els moments més signi!catius de la vida. Consi-deres que són positius o negatius?

6. El protagonista té su!cients coneixements sobre la seva malaltia?


3.6 !txa una mente maravillosa

Escriu les coses més signi!catives de la pel·lícula “una mente maravillosa” durant el visio-nat d’aquesta.

Contesta les següents preguntes, tenint en compte el protagonista de la pel·lícula John Nash.

1. Quins són els moments més signi!catius de la vida de John Nash ? Són positius o negatius?

2. A la universitat John Nash té un company d’habitació, en Charles, que és en realitat aquest company?

3. Què passa !nalment amb aquestes al·lucinacions, quan Nash ja té la malaltia més controlada?

4. Finalment Nash torna a donar classes a la universitat i el seu treball és reconegut amb un Pre-mi Nobel. Què creus que aporta a la societat el fet de què John Nash tingui un treball de prestigi i alhora una malaltia mental? I al col·lectiu de persones amb malaltia mental?


4. aproximació a lesmalalties mentals

La Salut Mental és...

L’estat de benestar emocional i psicològic en el que l’individu pot utilitzar les seves capacitats cognitives i emocionals, funcionar en societat i resoldre les demandes or-dinàries de la vida diària

El Trastorn Mental és...

Una alteració de tipus emocional, cognitiu i/o del comportament en què queden afectats processos psicològics bàsics i que di!culta a la persona la seva adaptació a l’entorn cultural i social.

Classi!cació de Trastorns Mentals...

Existeixen diferents classi!cacions dels trastorns mentals. En aquest document us presentem els trastorns més freqüents.

El concepte de malaltia mental aglutina un bon nombre de patologies de molt diversa natura, pel que és molt difícil de de!nir d’una forma unitària i cal parlar de cada malaltia o trastorn de forma particular i !ns i tot individualitzada ja que cada persona pot patir-la amb símptomes una mica diferents.Pel que fa a les causes dels trastorns mentals, podem dir que, per la seva natura-lesa única i diferenciada d’altres malalties, estan determinats per diversos factors, integrant elements d’origen biològic (genètic, neurològic, ...), ambiental (relacional, familiar, psicosocial, ...) i psicològic (cognitiu, emocional, ...), tenint tots aquests factors un pes no només en la presentació de la malaltia, sinó també en el seu origen, en el seu desenvolupament evolutiu, tractament, pronòstic i possibilitats de rehabi-litació.

No podem oblidar que la categoria diagnòstica és solament el primer pas per l’adequat pla terapèutic, el qual necessita més informació que la requerida pel diagnòstic.

El tractament de les malalties mentals pot ser dut a terme per part d’una especialitat mèdica com la psiquiatria, encara que psicòlegs i metges de família també hi poden intervenir. Es necessita la combinació d’estratègies basades en la farmacologia i en la psicologia (teràpies conductuals i cognitives) amb suport de recursos socials i labo-rals per facilitar la reintegració social i laboral. També és rellevant la intervenció en l‘àmbit familiar.



Trastorns de l’estat d’ànim.

Depressió

La Depressió és un trastorn de l’estat d’ànim, caracteritzat per l’humor de-primit sever i persistent, pèrdua d’interès o plaer en les activitats, disminució d’energia, canvis en el son i l’alimentació, sentiments de culpa o desesperança. Els símptomes produeixen una angoixa signi!cativa i han de ser su!cientment severs com per interferir en les tasques quotidianes. No té una edat concreta d’inici però és més freqüent que aparegui a partir de l’adolescència, i predomi-na més en el sexe femení que en el masculí.

Trastorn Bipolar

Trastorn caracteritzat per importants oscil·lacions de l’estat d’ànim, comprèn episodis depressius on predominen: manca d’energia, d’interessos, insomni, re-traïment, sentiments d’incapacitat, desesperança, i episodis maníacs caracterit-zats per la presència d’eufòria, gran activitat, manca de son, idees de grandesa, rebuig de l’ajut.

Trastorns d’ansietat

L’ansietat és una reacció instintiva normal d’autoprotecció que es desencadena davant d’una situació de perill; estimula el nostre organisme (mitjançant, pre-dominantment, l’activació del sistema nerviós simpàtic) impulsant la nostra capacitat d’esforç per lluitar o fugir. Per tant és una emoció bàsica i necessària ja que permet que l’organisme es prepari per afrontar una situació de perill. Així doncs és una emoció molt important per la supervivència de qualsevol organis-me. Quan l’ansietat és excessiva perd la seva e!càcia adaptativa i ens bloqueja, llavors és quan ens trobem amb una ansietat patològica.

Trastorn d’ansietat generalitzada

El trastorn d’ansietat generalitzada és molt més que l’ansietat normal que hom pot experimentar en el decurs del dia a dia; aquest és crònic i l’omple d’una preocupació i tensió exagerades , sense haver res que ho provoqui. El fet de tenir aquest trastorn signi!ca anticipar sempre un desastre, preocupant-se ex-cessivament sovint per qüestions de salut, diners, família o treball.



Fòbia Social

La fòbia social és la por a afrontar situacions socials i a la interacció amb els altres. Aquest trastorn, conegut també com ansietat social, es caracteritza pel temor a ésser jutjat i avaluat negativament per altres persones, portant a sen-

habituals poden ser: taquicàrdia, tremolor de mans o cos, malestar abdominal, enrojolament, tensió muscular, sequedat de boca i sudoració. Aquest símpto-

autoestima i els sentiments de desànim poden ésser permanents. Un proble-ma cabdal d’aquest trastorn és l’evitació de situacions socials, que amb més o

Agorafòbia

És un trastorn d’ansietat que pot aparèixer o no associat amb atacs de pànic. Aparició de gran ansietat en llocs o situacions on pot ser difícil escapar o obte-nir ajuda, en el cas d’aparèixer una crisi d’angoixa inesperada.

Els temors agorafòbics solen estar relacionats amb un conjunt de situacions ca-racterístiques, entre les que s’inclouen estar fora de casa, barrejar-se amb la gent o fer cua, passar per un pont o viatjar en autobús, tren o automòbil.

Aquestes situacions s’eviten per por que aparegui una crisi d’angoixa o símpto-mes similars a l’angoixa.

Trastorn obssesiu-compulsiu

Presència d’obsessions o compulsions de forma recurrent. Les obsessions són idees, pensaments, impulsos o imatges recurrents o persistents que l’individu considera intrusives o inapropiades i li provoquen malestar o ansietat; intenta ignorar-les o suprimir-les, però no pot evitar-les. L’individu és capaç de re-conèixer que aquestes obsessions són producte de la seva ment i no vénen im-posades des de fora.

Les compulsions són comportaments o actes mentals de caràcter recurrent, la major part dels casos, amb l’objectiu de prevenir o reduir el malestar o la pre-venció d’algun esdeveniment o situació negativa que l’individu es veu obligat a realitzar en resposta a una obsessió.



Esquizofrènia i trastorns psicòtics

Esquizofrènia

És un trastorn mental en el qual és difícil diferenciar entre experiències reals i irreals, pensar de manera lògica, dominar i tenir respostes emocionals normals davant els altres, prendre decisions i relacionar-se amb els altres.

És una malaltia crònica, complexa, on les persones que la pateixen no tenen consciència d’estar malaltes i que no afecta per igual a totes. No hi ha una ca-racterística única present en tots els tipus de esquizofrènia.

Apareix habitualment en l’adolescència i es creu que afecta a un 1% de la po-blació mundial, en promig igual entre homes i dones, tot i que en el cas de dones el seu inici es més tardà. L’inici en la infantesa és poc comú.

Inicialment, els símptomes poden ser imperceptibles; per exemple, sentir-se tens, tenir problemes per a dormir o de concentració. Les persones s’aïllen i es tornen retretes, no fan ni conserven amistats. A mesura que la malaltia pro-gressa, en las fases agudes es poden presentar diversos símptomes psicòtics com:

Deliris: creences o pensaments falsos sense fonament real que l’individu creu cegament.

Al·lucinacions: escoltar, veure o sentir coses que no existeixen. Por exemple, escoltar veus.

Pensament desordenat: -nexos; dir incoherències.

Comportament catatònic: disminució de la reacció en l’entorn o hiperacti-vitat que no guarda relació amb l’estímul.

Afecte pla: aparença o estat d’ànim sense emoció.

Entre els diversos tipus d’esquizofrènia, estan:

Paranoide: pensaments delirants de persecució o de grandiositat, ansietat, ràbia, violència, tendència a refutar-ho tot.

Desorganitzat: incoherència -no se’l pot entendre -, comportament regres-siu, afecte pla, deliris, al·lucinacions, riure inapropiat, manierismes repetitius, aïllament social.

Indiferenciat: símptomes de més d’un subtip d’esquizofrènia.Residual: els símptomes que sobresurten desapareixen però tot i així encara

poden persistir certs trets, com al·lucinacions i afecte pla.



Trastorns de la personalitat

Trastorn Límit de la Personalitat

La persona presenta alteracions en el mode d’ésser. Presència d’inestabilitat en l’estat d’ànim, en les relacions interpersonals i en l’autoimatge. Es fa palès des de l’inici de la vida adulta i afecta a diferents contextos.

-tius greus.

Trastorns alimentaris

Anorèxia

Les persones que tenen anorèxia senten una por real a engreixar-se i tenen una imatge distorsionada de les dimensions i la forma del seu cos. És per això que no poden mantenir un pes corporal normal. Molts adolescents amb anorèxia restringeixen la ingesta d’aliments fent dieta, dejú o exercici físic excessiu. Amb prou feines mengen, i el poc que ingereixen es converteix en una obsessió.

Perquè diagnostiquin anorèxia, una persona ha de:

pes és insu!cient.

estatura (15% o més baix del pes normal).-

da en el pes corporal o la !gura i negar-se a admetre la gravetat de la pèrdua de pes.



Les persones amb anorèxia poden limitar molt la quantitat d’aliment que men-gen, o menjar molt i després provocar-se el vòmit.

Altres comportaments abastar:

menjar-se’ls.

o estan molt ocupades.

laxants) o que disminueixin el seu apetit (pastilles per aprimar-se).

Es diferencien dos tipus, la compulsiva/purgativa, en la que es recorre regu-larment a ingestes desmesurades o purgues (vòmits induïts o abús de laxants, diürètics o ènemes), i el restrictiu (absència d’ingestes i purgues).

la edat adulta i es més comú en dones, tot i que també es pot veure en homes. El trastorn s’observa principalment en dones de raça blanca, d’alt rendiment acadèmic i que tenen família o personalitat orientada a aconseguir metes altes.

Bulímia

És una malaltia en la qual la persona menja en excés o té episodis regulars d’ingesta excessiva d’aliments i una pèrdua de control. La persona afectada uti-litza després diversos mètodes, tals com vomitar o consumir laxants en excés, per evitar l‘augment de pes. Moltes persones amb bulímia, tot i que no són totes, també pateixen anorèxia nerviosa.

Moltes més dones que homes pateixen bulímia i el trastorn és més comú en nenes, adolescents i dones joves. La persona afectada generalment és conscient que el seu patró d’alimentació és anormal i pot experimentar por o culpa amb els episodis d’ingestió excessiva d’aliments i purgues.

En la bulímia, poden presentar-se episodis d’ingesta excessiva d’aliments amb una freqüència de vàries vegades al dia durant molts mesos. Las persones bulí-miques amb freqüència estan en un pes normal, però poden veure’s a sí matei-xes amb un sobrepès. Degut a què el pes sovint és normal, és possible que els altres no notin aquest trastorn alimentari.



Símptomes:

-dueixen al vòmit o diürètics.

-titats d’aliments que desapareixen d’immediat.

Glossari:www.nlm.nih.govwww.psicomed.netwww.idecada4.eswww.actad.orgwww.sin-limite.net/webacaiwww.forumclinic.org


5. recursos documentalsreferents a salut mental

Documentals

Sueño igual que tú

Directors: Alberto del Pozo i Daniel StrömbeckProductor: Produccions Cibeles.

“Sueño igual que tú” és un documental de la Fundació Pública Andalusa per la Integració Social de Persones amb Malaltia Mental (FAISEM), que a través del testimoni i l’experiència de varies persones amb malaltia mental greu ens aproxima a la realitat i al procés de recuperació d’aquestes perso-nes, totalment allunyades dels estereotips i les falses creences que la societat te sobre les malalties mentals.

1%, esquizofrènia

Productor: Julio Médem

“Uno por ciento, esquizofrenia”, transporta l’espectador a un recorregut laberíntic poblat de espais múltiples on els prejudicis es transformen en invitacions d’aproximació per compartir lo misteriós, dolorós, impensable i humà d’aquesta malaltia. El !lm posa la càmera i el micròfon davant de persones que tenen esquizofrènia, que expliquen sense embuts la malaltia que els afecta i com els afecta.

El revers de la realitat

El documental realitzat per la productora malaguenya Cedecom proposa la contemplació com la millor via per a entendre a la persona amb la malaltia mental i enderrocar falsos mites. Els protagonistes formen part de l’equip de Romper Barreras, programa de radio realitzat i presentat per ells ma-teixos, que s’ emet a Radio Voz Málaga des de l’any 2000, amb un doble objectiu: terapèutic i divulgatiu. La pel·lícula és testimoni íntim del combat diari que suposa viure des de l’altre costat del mur que la societat ha cons-truït en torn a ells. Amb un punt de vista allunyat del paternalisme amb



la malaltia mental, El revers de la Realitat prescindeix d’interlocutors per a concedir-los la veu a qui no acostuma a tenir-la, en un relat en el que també hi ha cabuda per a la crítica, el qüestionament a la autoritat i l’humor. El !lm va guanyar la Bisnaga de Plata del Premi del Públic en el X Festival de Cine de Màlaga.

Pel·lícules

Innocència interrompuda

1999. Estats Units. Drama. 127 min.

Basada en un fet real, la pel·lícula transcorre a !nals de los anys 60, quan Susana Kaysen, una adolescent a la que se li diagnostica un “Trastorn de Personalitat indeterminat”, és ingressada en una institució psiquiàtrica per a joves on estarà dos anys. Allí coneixerà a altres pacients, Lisa una encantadora sociòpata que tracta sempre d’escapar de l’ institució, Daisy una nena mimada amb una especial predilecció pel pollastre a l’as y Polly, on la seva vida ha quedat destrossada per les cremades que va sofrir en un incendi. Juntament amb elles, Susana descobrirà que la frontera entre la normalitat i la bogeria és molt petita.

Una ment meravellosa


John Forbes Nash Jr. és un jove de ment brillant que treballa en l’ Univer-sitat de Princeton. Tots l’ auguren un gran futur com matemàtic, tot i que ell és conscient de què la única forma de destacar en el seu camp és obtenir una idea realment original. Nash no deixa de treballar !ns que a la ! acon-segueix el seu objectiu: crear una innovadora teoria de jocs que desbanca les línees de pensaments anteriors. El jove matemàtic comença a ser reco-negut. Per un altra part, coneix a una intel·ligent estudiant, Alicia Larde, de la que s’ enamora, amb la que acabarà casant-se. Tot sembla anar-los-hi bé !ns que a Nash li diagnostiquen una esquizofrènia paranoica. L’amor i el suport incondicional d’Alicia ajudaran al seu marit a lluitar contra la seva malaltia i portar endavant la seva carrera a pesar de les di!cultats per



mantenir una vida normal. Anys més tard, el seu esforç es veurà !nalment recompensat amb el Premi Nobel.

Millor impossible

1997. Estats Units. Comèdia. 132 min.

Melvin Udall és un corrosiu escriptor de novel·les romàntiques que te un trastorn obssesiu-compulsiu, que el fa intractable davant la resta de la hu-manitat. Melvin s’ enorgulleix de la seva habilitat per a molestar, rebut-jar, ofendre i ferir a tots aquells que estan al seu voltant, per lo que no es d’estranyar que visqui en la més absoluta soledat. No obstant, en la seva vida quotidiana, hi ha dos persones amb les que es relaciona de forma més o menys habitual: el seu veí del davant, l’artista homosexual Simon Nye, i Carol, la única cambrera que és capaç de suportar el seu sarcasme i mals modals al restaurant al que acudeix a menjar a diari.

El rei pescador


Un famós locutor de radio té un exitòs programa nocturn en el que parla i aconsella a multitud de persones. Viu instal·lat en el luxe i la fama, però de la nit al dia, desprès una terrible experiència amb un oient, s’abandona !ns a convertirse-se en un vagabund. Llavors coneixerà a altra gent, altres for-mes de viure, persones que sobreviuen en la mateixa ciutat que habiten mi-lions de ciutadans “normals”. Entre els “sense sostre” iniciarà una relació amb una persona amb malaltia mental (Trastorn per Estrés Post Traumàtic i esquizofrènia reactiva) que l’ ajudarà a replantejar-se moltes coses.

Mr. Jones

1993. Estats Units. Drama. 100 min.Director: Mike Figgis

Mr. Jones és un home impulsiu i fascinant que atrau a la gent amb el seu



encant i la seva exagerada energia vital. No obstant, a vegades passa brus-cament d’un estat d’eufòria a enfonsar-se en la desesperació i la apatia. Té un trastorn bipolar. El seu psiquiatra, la doctora Elizabeth Bowen està decidida a ajudar-lo. Abans d’adonar-se’n, s’haurà enamorat d’ell.

Hombre mirando al sudeste

1986. Argentina. Drama. 90 min.Director: Eliseo Subiela

El doctor Julio Denis és psiquiatra i treballa en un hospital psiquiàtric, a Argentina. Un dia arriba a l’hospital un jove, Rantés, que diu ser un esser d’un altre planeta. El tracta com a paranoic, però Rantés, posseïdor d’una rara forma d’ intel·ligència i un gran magnetisme personal, anirà introduint-se en la seva vida, fent-lo dubtar de si realment el seu pacient té una malaltia mental, cosa que, subtilment, l’obliga a replantejar-se la seva vida i professió.

Shine1996. Nova Zelanda. Drama. 102 min.

Basada en l’historia real del pianista virtuós David Helfgott, un nen pro-digi a qui la dominància paterna durant la seva infància el conduirà a un col·lapse nerviós en la seva joventut. Al ser acceptat en una escola de música a Londres, David aconsegueix independitzar-se del seu pare, però el rebuig patern i les pressions li faran perdre el seu equilibri mental i sofrir interna-ments en un psiquiàtric. Solament l’amor i la comprensió d’una dona acon-seguirà reintegrar-lo a la societat per a compartir el seu do amb el món.

Léolo

Director: Jean-Claude Lauzon

Léolo és un nen que viu en un humil barri de Montreal, atrapat en una crua existència. Cada nit intenta escapar d‘ella entregant-se als seus des-ordenats records, somnis i desbordant imaginació. Viu obsessionat per una



veïna italiana i la realitat s’ interromp sovint en el seu món oníric, princi-palment degut a la seva estrambòtica família. El seu pare està obsessionat per la salut de tots els de casa, el seu germà és un culturista que viu presa de la por, a més a més té dos germanes que sofreixen trastorns mentals, un padrí a qui ningú presta massa atenció i una mare enorme que domina el microcosmos familiar.

Elling

2001. Noruega. Comèdia. 90 min.Director: Petter NæssAmb Per Christian Ellefsen, Sven Nordin, Marit Pia Jacobsen.

Elling està preparat per tornar al “món real” després d’un període de dos anys en una clínica psiquiàtrica. Tutelat pels serveis socials noruecs, ell i el seu company d’habitació, un gegant bonifaci que es diu Kjell Bjarne, són proposats per ser reintegrats en la comunitat. L’assistència social els ha concedit un apartament a Oslo, on se suposa que han de ser capaços de cuidar de sí mateixos. Però, per algú a qui entra en un restaurant li resul-ta tan complicat com travessar l’Antàrtica, aquesta nova vida està plena d’obstacles. Amb una enorme voluntat, Elling i Kjell Bjarne tindran que re-córrer, amb pas insegur, camins que els són estranys. Però ho aconseguiran.

Llibres:

El libro de Radio Nikosia (voces que hablan desde la locura)Autor: Radio Nikosia

El Llibre de Radio Nikosia va nèixer como una continuïtat de la tasca del programa de radio realitzat per persones amb malaltia mental. Una ini-ciativa que s’ha fet famosa a tot Espanya, especialment gracies a la seva col·laboració setmanal en la Cadena Ser. Acompanyat d’un reportatge fo-togrà!c realitzat durant més d’un any de convivència pel fotògraf Mar-celo Augelli, el llibre presenta a través del conjunt de veus radiofòniques i semblances personals, un retrat íntim de la bogeria, una mirada des de dins d’aquells laberints amb la veu de les persones que tenen una malaltia mental. Un llibre que apassionarà al públic general pel seu interès social i literari, però que sobretot ha d’ajudar a la societat, a las Institucions, a les persones diagnosticades i a les seves famílies a profunditzar en els nous mo-dels de convivència i socialització de la malaltia mental centrats en l’afecte com a principal motor terapèutic.



Biografía del hambre

Autora: Amelie NothombEditorial: Anagrama, 2006

Una perspectiva nova i diferent de l’anorèxia, que Nothomb va patir du-rant dos anys. Tot i el trastorn alimentari, en el relat l’autora explica la seva vida a través de la gana i reivindica una avidesa i una golafreria en molts registres: gana de llengües, de llibres, d’alcohol, de xocolata, ànsia de bellesa i de descobriments... Amélie Nothomb a!rma que té «una gana absoluta», un desig mai satisfet, que no sembla tenir ! i al que l’autora assetja en aquest relat amb totes les seves formes, de l’èxtasi a l’horror, amb equilibri, dolor, amor, humor i lucidesa mentre es dibuixa en !ligrana la complicada paradoxa de existir.

Desde el diván

Autor: Irvin YalomEditorial: Emecé, 1997

Yalom, psiquiatra reconegut pels seus treballs sobre psicoteràpia de grup, relata la formació com a psicoterapeuta de l’inexperta Ernest Lach en el seu camí d’ajudar a un grup de pacients greus, que mai funcionen a un nivell menor que el limítrof però que tampoc el rebassen. Amb un estil àgil i d’entreteniment, en aquesta obra que conjuga la invenció novel·lesca amb una profunda re"exió psicològica, el lector proba el “fruit prohibit” del que l’analista pensa durant la sessió.

Si això es un hombre

Autor: Primo LeviEditorial: Quinteto, 2006

Una obra reveladora sobre el trauma i un testimoni imprescindible sobre l’Holocaust. Els camps de concentració i extermini, més que resguardats pels !lferros i els guàrdies, ho estigueren per la seva pròpia monstruositat, que els feia inconcebibles. Si això és un home és el testimoni d’una víctima d’Auschwitz que no crida però que arranca el crit de la gola del seu lector. És la primera novel·la de la trilogia posteriorment completada amb “La tregua” (1963) i “Los hundidos y los salvados” (1986). Levi la va esrcriure el 1946 poc temps després de ser alliberat de Auschwitz a !nals de la Segona Guerra Mundial.



Mujeres que corren con los lobos

Autora: Clarissa Pinkola Estés

Dins de tot donar anima una vida secreta, una força poderosa plena de bons instints, creativitat i saviesa. És la Dona Salvatge, una espècie en pe-rill d’extinció degut als constants esforços de la societat per “civilitzar” a les dones i constrènyer-les a rígids papers que anul·len la seva essència instin-tiva. La autora utilitza el relat como a teràpia. A través de contes de fades, mites i llegendes tracta de fer a"orar a la consciencia la part de les persones que guarda la verdadera essència. Segons Clarissa Pinkola Estés, aquests relats contenen instruccions que ajuden a enfrontar-se a problemes univer-sals, com la mort, l’amor, el sexe o el dol.Imágenes de la locura.

Autora: Beatriz Vera Poseck

Editorial: Calamar Ediciones, 2006

Les malalties mentals han aparegut constantment en el cinema, en una associació que es remunta al Setè Art, quan “Dr. Dippys’ Sanitarium” (1906) i “El gabinete del doctor Caligari” (Das Kabinett des Doktor Cali-gari, 1919) iniciaven una llarga llista de !lms, que arribava !ns els nostres dies, amb els trastorns mentals como a part de l ‘argument central. Aquesta obra repassa exhaustivament el món de la psicopatologia, descrivint, segons les pel·lícules que les tracten (algunes vegades sense excessiu realisme) les principals malalties mentals (esquizofrènia, ansietat, agorafòbia, trastorno obsessiu compulsiu, dissociació, etc.) i analitzant el seu re"ex i tractament en el cel·luloide.

Alguien voló sobre el nido del cuco

Editorial: Anagrama, 2006

Randle McMurphy, que !ngeix ser boig per escapar dels rigors de la presó és destinat a la sala de l’hospital psiquiàtric que dirigeix Ratched, la sàdica Gran Infermera. McMurphy, vital, generós, amoral i rebel, lliurarà una guerra contra la Gran Infermera. Les batalles seran divertides i cruentes; alguns interns perderan en elles la vida, i altres descobriran els encants



del sexe, la beguda, la llibertat i la rebel·lió permanents. L’autor es va ofe-rir, quan era estudiant, en 1960, com a voluntari per als experiments sobre drogues psicodèliques que els psiquiatres d’un hospital californià assajaven per a futurs usos terapèutics. De la seva experiència creà aquesta novel·la, popularitzada per la pel·lícula de Milos Forman de 1975, i que mostra com es pot generar una patologia psiquiàtrica.

Mal de pedres

Autora: Milena Agus.Editorial: Empúries.

És el recorregut amorós d’una dona Italiana, explicat per la seva neta, on la fantasia contada com a veritat acaba sent veritat. Parla, amb un elevat grau de tendresa, del desig de l’àvia i com articula el grup familiar al vol-tant d’aquest mite.


6. centres especialitzats en salut mental

Associació Alba-Centre Especial de Treball (CET).Objectius/funcions:Realització d’un treball productiu amb la !nalitat d’assegurar un treball remu-nerat i la prestació dels Serveis d’ajustament personal i social que les persones amb disminució que hi treballen requereixen, treballant a la vegada la integra-ció al sistema ordinari de treball.Àmbit d’actuació: Comarcal: Urgell i SegarraAdreça: Av. Onze de Setembre, s/n. 25300 TàrregaTelèfon: 973 31 22 21E-mail: [email protected]

Associació Alba-Club Social Airecel.Objectius/funcions:Promoure la inclusió social a través de la realització d’activitats de lleure.Àmbit d’actuació: Comarcal: Urgell i SegarraAdreça: Pl. del Carme, 5 (Ca n’Aleix) 25300 TàrregaTelèfon: 973 31 13 00E-mail: [email protected]

Associació Alba-Servei de suport a l’autonomia a la pròpia llar Alba.Objectius/funcions:Aconseguir la màxima autonomia de la persona usuària per a desenvolupar les activitats de la vida diària en el seu entorn més immediat.Àmbit d’actuació: Comarcal: Urgell i SegarraAdreça: c/ del Carme, 34 (Palau dels Marquesos) 25300 TàrregaTelèfon: 973 31 13 00E-mail: [email protected]

Associació Alba-Servei Prelaboral.Objectius/funcions:L’objectiu general és, mitjançant un pla individual d’inserció laboral, aconse-guir que la persona atesa adquireixi, recuperi i mantingui capacitats su!cients per permetre-li la inserció i manteniment el màxim de temps possible, en una activitat laboral amb suport (Centre Especial de Treball, Empresa d’Inserció) o una activitat laboral ordinària.Àmbit d’actuació: Comarcal: Urgell i SegarraAdreça: c/ del Carme, 34 (Palau dels Marquesos) 25300 TàrregaTelèfon: 973 31 13 00E-mail: [email protected]



Associació de Salut Mental Ondara SióObjectius/funcions:L’objectiu es centra en el recolzament, orientació i suport a les famílies de per-sones amb trastorn mental i als propis afectats , així com la promoció dels seus drets i millora de la seva situació actual.Àmbit d’actuació: Comarcal: Urgell i SegarraAdreça: c/ Victòria, s/n (l’Espàtula) 25200 CerveraTelèfon: 973 53 25 47E-mail:

CDSMA · Centre de Dia de Salut Mental d’AdultsObjectius/funcions:L’objectiu general és la rehabilitació psicosocial d’aquelles persones amb tras-torns mentals severs, i amb un cert grau d’autonomia i d’estabilitat i, que no presenten situacions de descompensació aguda.Àmbit d’actuació: Comarcal: Pla d’Urgell, Urgell, SegarraAdreça: C/ Joan Maragall, 22 baixos 25300 Tàrrega. Telèfon: 973: 312247.E-mail: [email protected]

PSI- Programa de Seguiment IndividualObjectius/funcions:Adaptar els serveis sanitaris i socials a les necessitats concretes de cada persona per tal que s’acostin tant com sigui possible al seu entorn immediat, per garan-tir una millor vinculació als recursos.Àmbit d’actuació comarcal: Noguera, Pla d’Urgell, Urgell, SegarraAdreça: c/ Joan Maragall num 22, baixos 25300 Tàrrega. Telèfon: 973 31 22 47

CSMA · Centre de Salut Mental d’AdultsObjectius/funcions:

d’Utilització Pública del Servei Català de la Salut. El CSMA realitza funcions d’atenció especialitzada a la salut mental i d’assistència psiquiàtrica en règim ambulatori.Àmbit d’actuació comarcal: SegarraAdreça: Av. Duran i Sanpere s/n (Centre d’Atenció Primària-CAP) 25200 CerveraTelèfon: 973 53 10 48



CSMA · Centre de Salut Mental d’AdultsObjectius/funcions:

d’Utilització Pública del Servei Català de la Salut. El CSMA realitza funcions d’atenció especialitzada a la salut mental i d’assistència psiquiàtrica en règim ambulatori.Àmbit d’actuació comarcal: UrgellAdreça: Salvador Espriu, s/n (Centre d’Atenció Primària-CAP) 25300 TàrregaTelèfon: 973 50 02 93

CSMIJ· Centre de Salut Mental Infantil i juvenilObjectius/funcions: És un servei especialitzat que té per funció donar atenció ambulatòria en salut

Àmbit d’actuació comarcal: Urgell i SegarraAdreça:Telèfon: 973 31 47 21

Projecte realitzat per:

Marta CoboPilar MaléMònica PicartAnto Senet


annex testimonis


annex power point


annex material pels educadors

Education

Dossier Educatiu Les Meves Raons