EGIPTE. INTRODUCCIÓ

EGIPTEun art per a l’eternitat

INTRODUCCIÓ

Història de l’ArtIES Ramon Llull (Palma)

M Assumpció Granero Cueves

ART EGIPCIART EGIPCIARQUITECTURA I ARTS PLÀSTIQUESARQUITECTURA I ARTS PLÀSTIQUES

L’ULL D’HORUSL’ULL D’HORUS

Anar a índex…

Mitologia: El sol ere l’ull dret i la lluna era l’ull esquerre del déu del cel, tenint el dret més poder. A mena d’amulet era confeccionat amb pedres semi precioses blavoses o verdoses.

Iconografia: Simbolitza al déu Horus, fill d’Osiris i de la deessa solar Isis.

Mitologia: Horus havia perdut l’ull en una batalla contra Set, per venjar la mort del seu pare. Set el va destruir en bocins. Toth, déu de la saviesa i de la màgia, va descobrir l’ull esquerre (la lluna) fet miquetes, i va unir totes les peces, formant una lluna plena. Toth li retorna l’ull a Horus. A canvi, Horus li lliurà l’ull del seu pare mort, Osiris, i el va ressuscitar.

Amulet de fayenza en forma d’ “Ull d’Horus".

Tercer Període Intermedi. British Museum.

Amulet de fayenza en forma d’ “Ull d’Horus".

Mastaba d’Ajethotep. Saqqara. Museu del Louvre.

L’ULL D’HORUSL’ULL D’HORUS

L’ “Ull d’Horus“ Udyat pectoral.

ULL D’HORUS. LES PRIMERES CIVILITZACIONS URBANES I HISTÒRIQUES. LES PRIMERES GRANS CIVILITZACIONS DE LA HISTÒRIA. CARACTERÍSTIQUES DE LES PRIMERES GRANS CIVILITZACIONS. FONTS HISTÒRIQUES. ENTRADA EN LA HISTÒRIA: La pedra Roseta.

EGIPTE. CONTEXT HISTÒRIC.• Localització del marc geogràfic.• El Nil.• Activitats econòmiques.• Ciutats i monuments.• Evolució històrica: Unificació Narmer // Menes.• Sinopsi històrica.• Conclusió: Causes sorgiment civilització.

EGIPTE. • Societat.• El Faraó: Símbols del poder.• Grups socials.• La Corona.• Cronologia: Etapes. Eix cronològic: Evolució històrica. Localització monuments.• Evolució artística. Època tinita. Imperi Antic. Imperi Mitjà. Imperi Nou. • Panteó egipci: Religió i creences. Ra. Ammó. Osiris. Isis. Horus. Hathor. Anubis. Thot. Maat. Seth. Mut. Jonsu. Ptah. Nefertem. Neftis. Aton. Diferents panteons. Les creences d’ultratomba. La Mort. El judici d’Osiris i el Llibre dels Morts.

BIBLIOGRAFIA. COMENÇA ... ART.

ÍNDEX: ART EGIPCIÍNDEX: ART EGIPCI

ART EGIPCI: ULL D’HORUS.

CARACTERÍSTIQUES GENERALS ART.• Introducció.• Avenços civilització egípcia.

ARQUITECTURA.• Característiques generals.• Tipus monuments artístics.

ARQUITECTURA FUNERÀRIA I RELIGIOSA. Tipus de tombes: una arquitectura per a l’eternitat.• MASTABA. Fitxa. • PIRÀMIDES.Evolució piràmides.Fitxa i tipus:

o Esglaonada: Faraó Djoser. Meidum.o RomboÏdal o acoblada: Snefrú. Piràmide roja (transició). o Regular o clàssica. Conjunt de Gizeh: Keops; Kefren i esfinx de Gizeh; i Micerí.

• HIPOGEUS. Evolució enterraments. Fitxa. Esquema hipogeu. Vall dels Reis. Tutankamon; Temple i hipogeu Hatshepsut (semiespeu).

• TEMPLES: Fitxa i tipus de temple. Localització.

o A l’aire lliure. Santuaris solars: Nyuserra.o A l’aire lliure. Temple de pilons. Parts.

o Karnak. Plànol. Tebes. Dromos. Obelisc. Pilons. Sala Hípetra. Colossos. Sala Hipòstila.o Luxor. Dromos. Pilons. Obelisc. Estàtues. Columnata. Sala hipòstila (romà) i mesquita. Rameseum.

o Columnes: Hathòrica; lotiforme; palmiforme o papiriforme oberta; campaniforme o papiriforme oberta; papiriforme; protodòrica.

• SPEOS i SEMIESPEOS. Fitxa. Mentuhotep i Hatshepsut; Ramses II i Nerfertari. Altres temples: Dendera; Hathor en Dendera; Horus en Edfú (sala hípetra; pilons); Ptolemaic. Filae; i Debod.

BIBLIOGRAFIA.

Comença ARTS PLÀSTIQUES.

ÍNDEX: ARQUITECTURA EGÍPCIA (POWER POINT II)ÍNDEX: ARQUITECTURA EGÍPCIA (POWER POINT II)

LES PRIMERES CIVILITZACIONS URBANES I HISTÒRIQUESLES PRIMERES CIVILITZACIONS URBANES I HISTÒRIQUES

Anar a índex…

PIRÀMIDE DE KEFREN I ESFINX

RECONSTRUCCIÓ D’UN ZIGURAT

LES PRIMERES GRANS CIVILITZACIONS DE LA HISTÒRIALES PRIMERES GRANS CIVILITZACIONS DE LA HISTÒRIA

L’espai geogràfic on varen sorgir aquestes primeres civilitzacions es troba en Pròxim Orient.

Ens endinsam en les primeres grans civilitzacions de la història, un món de saviesa, coneixements matemàtics, astronòmics…

Però, sens dubte, també un món de misteri: els ziggurats, les grans piràmides, les mòmies, el culte al més…

Anar a índex…

CARACTERÍSTIQUES 1res GRANS CIVILITZACIONS DE LA HISTÒRIACARACTERÍSTIQUES 1res GRANS CIVILITZACIONS DE LA HISTÒRIA

Egipte i Mesopotàmia foren anomenades les civilitzacions dels rius, per la importància que aquests tingueren en el seu desenvolupament.

Les civilitzacions mesopotàmiques es desenvoluparen devora a dos grans rius, Tigris i Eufrates, i en torn a una sèrie de ciutats: Ur, Babilònia, Nínive…

La civilització egípcia emergí devora el riu Nil, en ciutats com Tebas, Menfis…

Anar a índex…

LES PRIMERES CIVILITZACIONS URBANES I HISTÒRIQUESLES PRIMERES CIVILITZACIONS URBANES I HISTÒRIQUES

Anar a índex…

FONTS HISTÒRIQUESFONTS HISTÒRIQUES

Anar a índex…

EGIPTEEGIPTE

ENTRADA EN LA HISTÒRIAENTRADA EN LA HISTÒRIA

JEROGLÍFICAJEROGLÍFICA

La invenció de l’escriptura va transformar el món i va suposar l’inici de la història.

CUNEÏFORMECUNEÏFORME

Anar a índex…

Aquest fet marca el principi de la història, i ens permet llegir els documents escrits i conèixer millor el passat. Ja no sols disposam de restes materials, sinó de textos que informen de la llengua, els costums, les lleis i les conquestes d’aquests pobles.

Aproximadament devers el 3500 aC es produeix en alguns llocs de la Terra un fet que marcarà, definitivament, l’evolució de les civilitzacions: l’aparició de l’escriptura.

Però, la història no comença al mateix temps en tots els llocs, mentre uns pobles ja escrivien, altres encara romanien en la prehistòria.

Pedra Rosetta: llosa de granit de la regió de Rosetta, trobada pels exèrcits de Napoleó en la seva campanya d’Egipte de 1798, a la localitat de Rashid. Datació s. II aC. Ara al British Museum, Londres, des 1802 (temps George III).

La traducció dels textos de la Pedra Rosetta va provocar l’interès per Egipte.

A aquesta pedra hi ha el mateix escrit en jeroglífic, en grec i en demòtic (un tipus d’escriptura en cursiva de l’antic Egipte, emprada en actes privats i, també, variant de la llengua grega).

Va ser el professor de grec Jean-François Champollion (s. XIX) qui va aconseguir, mitjançant la comparació, desxifrar per primera vegada el llenguatge jeroglífic (usat fins s. IV a C, i després es va perdre).

PEDRA ROSETAPEDRA ROSETA

Anar a índex…


JEROGLÍFIC

GREC

DEMÒTIC


JEAN-FRANÇOIS CHAMPOLLION

(1790-1832)

CONTEXT HISTÒRICCONTEXT HISTÒRIC

Anar a índex…

EGIPTEEGIPTE

EGIPTE, EL PAÍS DEL NIL: LOCALITZACIÓ DEL MARC GEOGRÀFICEGIPTE, EL PAÍS DEL NIL: LOCALITZACIÓ DEL MARC GEOGRÀFIC

L’Antic Egipte va ser la primera gran civilització històrica del Mediterrani, localitzada al nord-est d’Àfrica, es va desenvolupar al voltant del curs mitjà i baix del riu Nil, en el territori que ocupa actualment l’estat d’Egipte.

Zona fèrtil devora el riu Nil. Anar a índex…

EGIPTE, EL PAÍS DEL NILEGIPTE, EL PAÍS DEL NIL

Egipte és un país principalment, desèrtic, travessat pel riu Nil, factor clau que va fer possible el naixement de la civilització egípcia.

La vida dels egipcis girava entorn al seu riu Nil, gràcies a les seves crescudes (primavera) i posterior retrocés (octubre), que deixava, a les ribes, una gran quantitat de terres fèrtils (llim negre finíssim), sobretot a la zona nord o Baix Egipte.

Aquestes terres eren molt aptes pel conreu. El Nil servia, també, de via de comunicació i transport de viatgers i mercaderies.

Anar a índex…

EGIPTE, EL PAÍS DEL NIL: ACTIVITATS ECONÒMIQUESEGIPTE, EL PAÍS DEL NIL: ACTIVITATS ECONÒMIQUES

Quan les activitats agrícoles no eren possibles perquè el riu ho inundava tot, els habitants es podien dedicar a altres activitats, com per exemple la construcció de dics, canals i monuments.

Piràmides de Gizeh.

Geografia Nil

Delta, vall, deserts marginals

Importància

Via de comunicació

Vius i morts

Crescudes

Anar a índex…

Devora el Nil emergiren i es desenvoluparen les principals ciutats: Menfis, Tell-el-Amarna, Tebas... I els principals temples, palaus i monuments funeraris (mastabes, hipogeus, speos…). Per exemples: Pirámides de Guizeh, Vall dels Reis, Karnak…

EGIPTE, EL PAÍS DEL NIL: LOCALITZACIÓ CIUTATS I MONUMENTSEGIPTE, EL PAÍS DEL NIL: LOCALITZACIÓ CIUTATS I MONUMENTSZona fèrtil devora el riu Nil.

Anar a índex…

EVOLUCIÓ HISTÒRICA: NARMER UNIFICA EGIPTEEVOLUCIÓ HISTÒRICA: NARMER UNIFICA EGIPTE

La civilització va començar al voltant del 3150 aC, amb la unificació de l’Alt i Baix Egipte sota el primer faraó Narmer (també anomenat Menes) i es va desenvolupar durant els següents tres mil·lennis.

Anar a índex…

EGIPTE, EL PAÍS DEL NIL: SINOPSI HISTÒRICAEGIPTE, EL PAÍS DEL NIL: SINOPSI HISTÒRICA

La seva història es divideix en una sèrie de períodes estables, coneguts com "imperis", separats per períodes de relativa inestabilitat coneguts com "períodes intermedis".

Després de la fi del darrer imperi, o Imperi nou, la civilització de l'antic Egipte va entrar en un període d'un lent i constant declivi, durant el qual Egipte va ser conquerit per una successió de poders estrangers (assiris, perses, grecs, romans).

El domini dels faraons oficialment es va acabar l'any 31 aC, quan el naixent Imperi Romà va conquerir Egipte i va incorporar el territori egipci com una província romana més. Zona fèrtil devora el riu Nil. Anar a índex…

CONCLUSIÓ: CAUSES SORGIMENT 1res CIVILITZACIONSCONCLUSIÓ: CAUSES SORGIMENT 1res CIVILITZACIONS

Anar a índex…

SOCIETATSOCIETAT

EGIPTEEGIPTE

Anar a índex…

La societat egípcia s’organitzava de forma piramidal.

El faraó, en el vèrtex, concentrava el poder polític i era el rei suprem, considerat un déu amb el privilegi de la vida eterna.

El faraó monopolitzava les obres públiques, el comerç i l’exèrcit.

SOCIETATSOCIETAT

Anar a índex…

Símbols del seu poder eren: La corona de l’Alt i la del Baix Egipte, la cobra (representa la deessa Àspid), el ceptre (autoritat), el fuet (comandament), i el anj o creu de la vida (eternitat).

ATRIBUTS DEL PODER DEL FARAÓATRIBUTS DEL PODER DEL FARAÓ

Anar a índex…

ATRIBUTS DEL PODER DEL FARAÓATRIBUTS DEL PODER DEL FARAÓ

Per sota, els sacerdots, la classe social més influent: administraven temples i riqueses del regne, a més de conèixer l’escriptura.

Seguits pels nobles, que incrementaven el seu poder, i una massa de funcionaris, entre ells els escribes.

A la base comerciants, artesans i els pagesos (era una societat imminentment agrícola, amb unes quantes grans ciutats, residència del faraó), els camperols eren lliures però lligats a les terres.

Els esclaus amb pitjors condicions que els llauradors, eren un nombre reduït, que es va ampliar a l’Imperi Nou per les guerres de conquesta (dugueren esclaus asiàtics o de Núbia).

Aquests darrers estrats eren la majoria de la població.

SOCIETATSOCIETAT

Anar a índex…

LA CORONALA CORONA

Anar a índex…

CORONES EGÍPCIESCORONES EGÍPCIES

Corona Shuty

(Ammó)

Hedyet,

Corona Blanca

Desheret,

Corona Roja

Sejemty,

Corona Doble

Corona Atef

(Hemhem, triple)

Corona Jeperesh

Anar a índex…

HEDYET, CORONA BLANCA

Corona Blanca, denominada Hedyet.

La Mitra blanca representava l’Alt Egipte (Sud); tenia estructura tronco-cònica, amb l’extrem superior arrodonit.

No se sap el material de què estava feta, però és possible que fos d’origen vegetal, per tant, seria de color verdós, encara que en la iconografia egípcia està representada amb el color blanc, el del l’Alt Egipte.

Associada al déu Seth i relacionada amb la deessa voltor Nejbet.

Hedyet,

Corona Blanca

DESHERET, CORONA ROJA

Corona Roja, denominada Desheret. Representava el Baix Egipte (Nord).

Estava formada, probablement, del mateix material que la corona Blanca, segons mostren els textos de les piràmides.

El seu color representatiu és el roig i apareix als murs dels temples orientats cap el nord.

D’estructura cilíndrica, amb una protuberància rissada, associada amb l’abella (representant de les dinasties).

Associada a Horus i relacionada amb la deessa Neit.

Desheret,

Corona Roja

SEJEMTY, CORONA DOBLE

Corona Doble, era denominada pels egipcis Sejemty, “les dues poderoses”.

Representava l’Alt i el Baix Egipte, és a dir, la unió de amb dos regnes, la unificació d’Egipte.

En iconografia està representada com una corona blanca dintre de la roja.

Sejemty,

Corona Doble

CORONA ATEF (HEMHEM, TRIPLE)

Corona Atef. És una forma més complexa de la corona blanca, i està composta per dues plomes d’estruç, en ocasions, amb dues banyes en la seva base, i un disc solar.

Es representa en color groc.

Es pensava que ajudava a renéixer al difunt. Apareix, també en els textos de las piràmides.

Relacionada amb els déus Osiris i Herishet.

Corona Atef

(Hemhem)

CORONA ATEF (HEMHEM, TRIPLE)

Corona Atef

(Hemhem)

Corona Hemhem. Té l’estil d’una triple Atef, i pot ser considerada una variant de la mateixa.

Representa el triomf del Sol sobre las tenebres, la joventut.

En iconografia és portada per nins.

CORONA JEPERESH

Corona Jeperesh. Té forma de casquet blau, és una corona de tipus cerimonial, la portaven els reis en les ofrenes als déus.

Era confeccionada amb tela blava.

Se sospitava que podia haver estat relacionada amb l’energia necessària per a governar.

Relacionada amb la deessa Uerethekau.

Corona Jeperesh

CORONA SHUTY

Corona Shuty. Representada per dues

plomes de falcó (la duia Ammó), encara que va sofrir transformacions, com la inclusió de dues banyes o un disc solar.

Està relacionada amb la unió de las Dues Terres i de les dues deesses Uadyet (Baix Egipte) i Nejbet (Alt Egipte).

En l’Imperi Nou es converteix en una corona que duen las dones de la casa reial.

Corona

Shuty

(Ammó)

Ammó i Ammó-Ra

Corona Jeperesh

CORONES EGÍPCIESCORONES EGÍPCIES

Hedyet,

Corona BlancaDesheret,

Corona Roja

Sejemty,

Corona Doble

Corona Atef

(Hemhem, triple)

Corona Shuty

(Ammó) Anar a índex…

CRONOLOGIACRONOLOGIA

Anar a índex…

PERÍODE NEOLÍTIC O PREDINÀSTIC (6000 - 3200) PERÍODE PROTODINÀSTIC (3200 - 3000) IMPERI ANTIC (3000 - 2180) PRIMER PERÍODE INTERMEDI (2180 - 2040) IMPERI MITJÀ (2040 - 1785) SEGON PERÍODE INTERMEDI (1785 - 1570) IMPERI NOU (1570 - 1085) TERCER PERÍODE INTERMEDI (1085 - 672) SOMETIMENT ASSIRIS (672 – 633) PERÍODE PERSA O BAIXA ÈPOCA (525 – 332 aC) DOMINACIÓ GREGA. PTOLEMAICS (332 – 30 aC) DOMINACIÓ ROMANA (30 aC - 313 dC)

ETAPESETAPES

Anar a índex…

Evolució històrica: Època prehistòrica, neolítica o predinàstica (6000-3000 aC aprox.) Època protodinàstica o tinita (3200-3000 aC) Imperi Antic (3000-2180 aC)

Dinasties I-VI. Narmer (Menes) Capital Menfis (Djoser) / Imhotep: Saqqara; i Gizeh per Hemiunu (Kheops) Conformació de la cultura egípcia: Culte al sol

Primer Període intermedi (2180-2040 aC) Dinasties VI a X Època de crisi i inestabilitat: Degradació poder reial

Imperi Mitjà (2040-1785 aC)• Dinasties XI-XII• Abandonen Menfis i capital Tebes (Luxor)• Conquesta fins Núbia

Segon Període Intermedi (1785-1570 aC)• Dinasties XIII-XVII• Època de crisi• Invasió dels hicses (1700 aC conquisten la Vall del Nil)

Imperi Nou (1570-1085 aC)• Dinastías XVIII, XIX, XX• Tebas i Ammó. 5ª cascada. Tuthmosis III, Hatshepsut, Amenofis IV (Aton i Tell-El-Amarna)• Tutankamon: Torna Tebas capital i déu Ammó• Ramsès II contra hitites (basa campaniforme aquemènida); i speos Abu Simbel

Tercer període intermedi (1085-672). Comença l’època baixa: Fragmentació i succeció dinasties faraons Època Baixa (1085-332 aC)

• Assiris: Diversos pobles someteren el país (672-633)• Perses (525-332)• Grecs: 332 conquesta Alexandre el Gran Egipte (332-323 aC)• Dinastia Ptolemaica (323-30 aC)• Dominació romana i després Imperi Bizantí (30 aC -640 dC)

EIX CRONOLÒGICEIX CRONOLÒGIC

COLUMNA DE L’APADANA, per

Eugène Flandin (1840).

Anar a índex…

LOCALITZACIÓ IMPERIS I MONUMENTS.LOCALITZACIÓ IMPERIS I MONUMENTS.

Anar a índex…

PREDINÀSTIC (6000-3200 aC).

IMPERI ANTIC (3000-2180 aC). Menfis.

IMPERI MITJÀ (2040-1785 aC). Tebas.

IMPERI NOU (1570-1085 aC). Tebas. Tell-el-Amarna. Tebas.

ETAPESETAPES

La història de l’Imperi egipci, artísticament, es divideix, en tres etapes:

EVOLUCIÓ ARTÍSTICA (LOCALITZACIÓ I CIUTATS IMPORTANTS)

EVOLUCIÓ ARTÍSTICA (LOCALITZACIÓ I CIUTATS IMPORTANTS)

Anar a índex…

Dinasties I i IIDinasties I i IIMenesMenes

Titulars reials:Titulars reials: Nom: Horus (Desheret)Nom: Horus (Desheret)

Nom: NebtiNom: Nebti Nom NesubitNom Nesubit

Administració:Administració: Central: monarcaCentral: monarca

Provincial: nomarcaProvincial: nomarca JerarquitzacióJerarquització

EVOLUCIÓ HISTÒRICA I ARTÍSTICA: ÈPOCA TINITA (1ª i 2ª DINASTIA, 2950-2750)

Anar a índex…

PIRÀMIDE DE KEFREN I ESFINX. MYKERINOS ENTRE LA

DEESSA HATHOR I EL NOMO DE KYNÓPOLIS (2534-2504 aC) PISSARRA (92,5 cm). MUSEU

EGIPCI. EL CAIRE.

IMPERI ANTIC (3000-2180 aC, dinasties I-VI).IMPERI ANTIC (3000-2180 aC, dinasties I-VI).

Faraó DJOSER estableix capital en MEMFIS. S’estableixen les bases formals i iconogràfiques

que caracteritzen l’art egipci: Perspectiva aspectual:

Frontalitat, rigidesa, hieratisme, no moviment (malgrat l’estatuària presenti una cama avançada o mostri la part dreta del cos), característiques presents en els relleus o les figures votives.

S’estableix, també, la definició del conjunt funerari, format per una piràmide o tomba amb un temple funerari adjunt i amb d’altres edificacions.

Anar a índex…PIRÀMIDE ESGLAONADA DE ZOSER (DJOSER), SAQQARA (IMHOTEP, 2650 aC).

IMPERI MITJÀ (2040-1785 aC, dinasties XI-XIV).IMPERI MITJÀ (2040-1785 aC, dinasties XI-XIV).

TEBAS passa a ser la capital. Es varen ampliar els temples

funeraris i va desaparèixer la piràmide en els conjunts faraònics.

Va créixer el nombre d’hipogeus (tombes excavades a les roques) per a la inhumació (enterrament d’un cadàver) de personalitats importants.

Però, la gran novetat del període va ser la construcció de temples monumentals per a l’adoració d’Ammó, el déu de Tebas (Karnak i Luxor).

RECONSTRUCCIÓ DELS TEMPLES FUNERARIS DE MENTUHOTEP (ESQUERRE, IMPERI MITJÀ, XI DINASTIA) I DE

HATSHEPSUT (IMPERIO NOU, XVIII DINASTIA, DRETA).

Anar a índex…

Temple de Karnak

Temple de Mut

Ciutat de TebasCamp inundables

Riu Nil

Temple de Luxor

Dromos (Avinguda esfinxs)


TEBAS CAPITAL DE L’IMPERI

IMPERI NOU (1570-1085 aC, dinasties XVIII-XX). IMPERI NOU (1570-1085 aC, dinasties XVIII-XX).

Capital ciutat d’AKHENATON, actual Tell el-Amarna, i s’instaurà el culte al déu Aton.

Mort Amenhotep III, successor el fill Amenhotep IV (o Amenofis IV). Nom d’Amenhotep IV significa “Ammó està satisfet” o “que es faci la voluntat d’Ammó”; però, cap el 4t any del regnat va canviar el seu nom per Akhenaton. És el desè faraó de la XVIII dinastia (regnat 1353-1336, dins l’Imperi Nou). Amb el seu regnat s’inicià el període d’Amarna (nom àrab actual del lloc elegit per a fundar la capital, que significa “horitzó d’Aton”). Aquest faraó és conegut per haver impulsat transformacions radicals de la societat, artístiques i religioses i, sobretot, canvia el culte del déu Ammó per Aton.

Després va tornar, de nou, la capital a TEBAS.

Anar a índex…

Època brillant per a la construcció (es van ampliar temples). Els faraons s’enterraven en els hipogeus de la Vall dels Reis o de les Reines i els van embellir amb tot tipus de riqueses: relleus i pintures amb un gran repertori iconogràfic mai no utilitzat fins a aquell moment; i van aixecar els seus temples funeraris lluny de la seva tomba.

Iconografia: ciència que estudia el significat simbòlic de les obres d’art, en aquest cas, els relleus i les pintures representaven l’ostentació del poder i l’exaltació de la vida quotidiana.

Les grans construccions faraòniques són d'aquest període. Comença l'expansió imperialista dels faraons de les dinasties XIX i XX cap a l’Èufrates i 5ª cascada del Nil.

Abu Simbel. Temples/speos de Ramsés II i la seva dona Nefertari.

ESTÀTUESD’AKHENATON O

AMENOFIS IV I LA DONA

NEFERTITI

IMPERI NOU (1570-1085 aC, dinasties XVIII-XX). IMPERI NOU (1570-1085 aC, dinasties XVIII-XX).

ESCULTURA

PANTEÓ EGIPCIPANTEÓ EGIPCI

Anar a índex…

EGIPTE: RELIGIÓ I CREENCESEGIPTE: RELIGIÓ I CREENCES

ELS DÉUS

Religió politeista complexa i no homogènia. Adoraven a multitud de déus a qui oferien ritus, sota la forma de diversos i nombrosos déus podia ser venerat un mateix principi religiós. Déus que vivien en el "més enllà", encara que la seva casa en la terra era el temple. Impossible ordenar les divinitats religioses en classificacions precises per dues raons principals: la complexitat de les idees religioses en Egipte i el llarg període de temps en què es van desenvolupar. Tenim coneixement a través de les inscripcions a les Piràmides, dels jeroglífics i de relats com el de Plutarc.

Els egipcis expliquen el món que els envolta amb els déus: la vida, la mort, el dia, la nit... Molts dels déus se’ls representa amb forma d’animal (Horus) i d’altres de persones i, fins i tot, amb forma de planta (Osiris).

Els déus egipcis eren éssers superiors que garantien l’ordre del món.

ELS TEMPLES

Són les vivendes dels déus. Construïts en pedra, tenien una sèrie de patis que conduien a les zones secretes, on es guardava la imatge del déu.

Temples custodiats pels sacerdots.Anar a índex…

ESQUEMA D’UN TEMPLE.

OSIRIS I HORUS.


Anar a índex…

PANTEÓ EGIPCI

Ra. Màxima divinitat egípcia i déu del Sol.

Emergeix de l’Oceà Primordial i creà a la resta dels déus, així, amb els seus propis membres engendrà a Shu i Tetnut, dels quals veren néixer Gueb i Nut (terra i cel), que a la vegada engendraren a Isis, Osiris, Seth i Nepthis.

Ra assumeix el caràcter còsmic de l’era astral predinàstica, que basava la seva doctrina en els estels, i es converteix en el déu solar, símbol de la religió aristocràtica del període més antic, i antítesi del culte a Osiris (besnét) més democràtic i popular.

Ra va regnar molts anys sobre Egipte, però desil·lusionat del seu regnat terrenal i disgustat per la traïció d’aquells a qui havia beneficiat amb la seva saviesa, va decidir abandonar la terra i ascendir al cel per a castigar el gènere humà.

RA AMB CARA DE FALCÓ


Anar a índex…

PANTEÓ EGIPCI

Ra. En el seu viatge celeste va fer servir una barca diürna, Mantz (o Mandyet), i altra nocturna, Mashket (o Mesketet), sobre la qual el déu recorria les regions infernals.

Des del cel, el déu va enviar a la terra el seu Ull diví, que va assumir l’aparença de la deessa Hathor, deessa d’aspecte lleoní, que va exterminar gran part de la humanitat, i a qui li va ser atorgar l’epítet de Sachme, la poderosa.

RA AMB CARA DE FALCÓ

EL VIATGE DE RA.


Anar a índex…

PANTEÓ EGIPCI

Ra. En època tardana es va associar a les divinitat Ammó i Aton.

Amb la forma de Ammó-Ra, es converteix en la divinitat suprema de tota la religió egípcia.

IDENTIFICACIONS DE RA

Amb la triple forma de Khepri-Ra-Aton va sintetitzar els tres aspectes del sol: quan desapareix cap el ponent és Aton (l’ancià encorbat que espera en el “Més Enllà” els morts, per encalentir-los amb els seus raigs); quan, de matí, el sol torna a la vida pel llevant, ho fa en forma d’escarabat i és Khepri o Jepri; durant el dia, il·lumina la terra en forma de falcó i és Ra; aquesta síntesi dels tres va tenir un culte especial a Heliòpoli. És identificat, també, amb els déus Zeus i Júpiter.

ATON IRRADIA ENERGIA SOBRE AKENATON I FAMÍLIA.

JEFRI, REPRESENTA RA COM UN ESCARABAT.


Anar a índex…


Anar a índex…

PANTEÓ EGIPCI

Ammó. El seu nom significa déu ocult. És d’origen modest i es va acabar fusionant i identificant amb Ra (déu del Sol).

Ammó era el déu local de Tebes, considerat, en el seu origen, com el déu del vent i, com a tal, protector dels navegants o de la fecunditat.

És representat amb aspecte humà i amb un tocat adornat, consistent amb una corona amb dues grans plomes verticals de falcó juntes (corona Shuty).

És el déu de l’Imperi i de la monarquia. Quan Amenemhat I funda la XII dinastia, i Tebes es converteix en capital d’Egipte, durant l’Imperi Mitjà (2040-1785 aC), Ammó era el déu protector i conductor de la nació, en haver aconseguit reunir tot Egipte sota la seva autoritat.

AMMÓ


Ammó es va acabar fusionant i identificant amb Ra (déu del Sol).

AMMÓ-RA

Anar a índex…

PANTEÓ EGIPCI

EGIPTE: RELIGIÓ I CREENCESEGIPTE: RELIGIÓ I CREENCESPANTEÓ EGIPCI

Osiris. Déu de la mort i dels morts, del món subterrani i de la resurrecció, que conté les llavors de la vida, i és protector dels difunts.

Segons les inscripcions a les Piràmides, els jeroglífics i el relat de Plutarc, Ra (déu del Sol) creà a la resta dels déus, així, amb els seus propis membres engendrà a Shu i Tetnut, dels quals veren néixer Gueb i Nut (terra i cel), que engendraren a Isis, Osiris, Seth i Nepthis.

Osiris és fill de Nut (el cel) i de Gueb (la terra), germà d’Isis, Nepthis i Seth. Osiris i Isis ja s’amaven dintre el ventre de la mare.

El destí d’Osiris ve marcat per la traïció del seu germà Seth i la mort, però també per l’amor excepcional d’una dona, Isis (germana i esposa). La religió egípcia explica que Osiris va ser assassinat pel seu germà Seth per prendre-li el tron, però va ressuscitar, després de la seva mort, gràcies a la momificació que li va practicar Isis (germana i esposa d’Osiris), juntament amb Anubis (fill d’Osiris i de Nepthis, que era la dona i germana de Seth). Horus (fill d’Osiris i d’Isis) va venjar la mort del seu pare, va restituir l’ordre, va recuperar el tron i es va proclamar rei.

És representat com un home embolicat en un sudari (el llençol que envolta la mòmia), amb els braços creuats sobre el pit i les seves mans sempre subjectant els símbols del poder o sobirania (flagel i ceptre); el ceptre de rei (bastó de comandament i de llarga vida), i el fuet o flagel (látigo) de jutge.

OSIRIS

Anar a índex…


Du sobre el cap una corona troncocònica flanquejada per dues plomes (corona Atef). En l’Imperi Nou s’afegeixen a aquesta corona el disc solar i dues banyes de carner horitzontals i retorçades.

Apareix amb la pell pintada de verd o de negre com símbol de renaixement de la vegetació (fertilitat i esperança de vida, el déu que dóna els fruit de la terra). Regna en el més enllà. La seva mort i resurrecció simbolitzen la successió de les estacions, i permet a la humanitat esperar una nova vida.

També és el sol en la fase nocturna, quan està tens cap a una nova aparició, mentre que Ra ho és en la fase diürna en el moment que trenca l’alba i la llum enlluerna.

Isis i Nepthis (les dues germanes salvadores, la primera germana i esposa, i germana i cunyada la segona) solen representar-se a amb dos costats d’Osiris, i agiten les seves ales com per donar-li una bufada de vida.

Osiris, al costat de la seva esposa Isis i del seu germà Seth, va protagonitzar una llegenda plena de traïcions i venjances: Osiris tenia dret a heretar el regnat del seu pare Nut (el cel), però Seth, gelós, va idear un pla per acabar amb ell; amb 72 conspiradors més, va construir una caixa de la mida exacta d’Osiris. Seth va convidar a Osiris a un banquet i va prometre regalar la caixa a qui cabés exactament dins ella. Quan Osiris estava dintre de la caixa, la va tancar i la llençà al riu, que la va dur fins la costa de Fenícia, allí la caixa es va incrustar en una planta fins a formar part del seu tall.

OSIRIS

ISIS (DISC SOLAR ENTRE BANYES COM HATHOR), I BRAÇOS ALATS (AU) AL VOLTANT D’OSIRIS.


Isis, desconsolada va anar a cercar al seu espòs i, després de llargues aventures, aconsegueix retornar a Egipte amb la caixa, i la va amagar entre matolls de papir. Seth descobreix la caixa i talla el cos d’Osiris en catorze bocins, que va repartir per tot Egipte.

Isis amb l’ajut de la germana i cunyada Nepthis, troba els bocins, i gràcies als poders màgics del déu Anubis, el va embalsamar, fent d’Osiris la primera mòmia d’Egipte.

Llavors, Isis convertida en aucell, va aconseguir que Osiris la fecundés i d’aquesta unió va néixer el seu fill Horus.

OSIRIS

El conflicte entre Horus i Seth està recollit en els textos de les Piràmides i, més tard, és completat amb la història recopilada per Plutarc en el seu llibre “ De Iside et Osiride”, on es conta com Isis recompon els catorze bocins dels cos d’Osiris que el seu germà Seth havia repartit pel Nil, retornant-li la vida amb l’ajut del déu Anubis i de Nepthis.

Després de ressuscitar, Osiris no va tornar a la terra, sinó que es va convertir en els déu dels morts. Per això, els egipcis esperaven després de la seva mort que es regenerarien i despertarien a una nova vida en el “Més Enllà”. Osiris simbolitzava, d’aquesta manera, l’esperança d’una resurrecció. Osiris, com déu de la vegetació, moria en l’estació més seca i renaixia després de la retirada de les aigües de la crescuda del Nil. El seu mite reflecteix un fenomen natural, el naixement, desenvolupament de la vida i la mort de les plantes. Amb l’arribada de la crescuda del Nil, la terra d’Egipte quedava coberta per la inundació, sorgia l’adveniment del caos i com a resultat la mort d’Osiris. Amb la retirada de la crescuda, apareix el naixement del món, de Maat. Amb aquest naixement de les plantes està relacionat el moment en què Isis ressuscita el seu espòs Osiris. El principal centre del culte a Osiris es realitzava a Abidos (un dels majors santuaris egipcis), segons la llegenda el temple es va aixecar on Isis va trobar el cap del seu espòs.


Isis. Esposa, mare i maga. Anomenada Mare dels déus, germana i esposa d’Osiris, representa i personifica el tron celestial. Fou, sens cap dubte, la deessa més popular de les deesses egípcies. En el cicle d’Osiris, Isis té el paper d’esposa del déu i mare d’Horus. Model per esposes i mares, ja que és el símbol de la unitat de la família divina, recompon el cadàver desmembrat d’Osiris i, gràcies a la seva màgia, va aconseguir reviure el membre sexual i engendrar a Horus, i protegirà el seu fill Horus amb ungles i dents de les agressions del seu oncle Seth.

Era el símbol de la llavor, creixement i seguretat de la vida. Quan Osiris va agafar el símbol del Sol, Isis passa a ser mare i esposa del Sol, com a mare dels estels simbolitzava el cel de la nit. Per això, en el temps va ser assimilada a la deessa HATHOR, representant-la amb forma humana i amb el disc solar entre les banyes sobre el seu cap.

ISIS

Anar a índex…


Anar a índex…

PANTEÓ EGIPCI

Però la representació més habitual i anterior d’Isis era com una dona amb un tron sobre el cap, el qual és el jeroglífic del seu nom.

Encara que Isis també pot ser mostrada plorant, amb els seus braços al voltant d'Osiris. Isis pot aparèixer en forma d'escorpí, d'au, d'estel, etc.

Totes aquestes variades formes de representació es deuen a què, a mesura que transcorria la història d'Egipte, Isis va anar prenent atributs d'altres deesses, en especial d'Hathor (filla de Ra i esposa d’Horus); ambdues van ser, en diferents èpoques, considerades mares d'Horus i per tant, del rei d'Egipte.

ISIS

ISIS, TRON AL CAP.


Anar a índex…

PANTEÓ EGIPCI

ISIS, DIFERENTS REPRESENTACIONS.

ISIS


PANTEÓ EGIPCI

Horus. Fill d’Isis i d’Osiris, rei del cel i déu de la reialesa, i considerat avantpassat de les dinasties faraòniques. És l’espòs d’Hathor.

HORUS

Quan Osiris és mort pel seu germà Seth i aquest darrer es fa amb el poder, llavors Isis aconsegueix fer-se fecundar per Osiris mort i neix Horus, que va tenir una infantesa difícil, donat que la seva mare, Isis, va haver d’amagar-lo de Seth, qui volia el tron del seu pare; en arribar a la majoria d’edat, es va proposar recuperar l’herència del seu pare i persegueix a l’assassí Seth, en el combat perd un dels ull (la lluna), que Thot li restituirà, però aconsegueix castrar l’enemic i obtenir el Delta, així Seth queda amb l’Alt Egipte, però aviat Horus va vèncer i va matar a Seth, i a les forces del desordre, així pren possessió del tron dels vius i el faraó és la seva manifestació en la terra, aconseguint, així, la reunificació.

Anar a índex…


Anar a índex…

PANTEÓ EGIPCI

Se’l representa com un home amb cap de falcó o com un falcó amb la corona de l’Alt i el Baix Egipte sobre el seu cap.

Com a déu del cel, regna els espais aeris i és el falcó que té per ulls al sol i la lluna, però després que el sol fos assignat a Ra com a símbol, la Lluna va quedar com a únic ull d’Horus.

A partir de reunificació, Seth queda com a déu dels bàrbars i les tenebres i Horus representa la llum i es converteix en rei d’Egipte.

HORUS


PANTEÓ EGIPCI

HORUS

Anar a índex…


Anar a índex…

PANTEÓ EGIPCI

HORUSOSIRIS

ISIS

OSIRIS ISIS

HORUS


Anar a índex…

PANTEÓ EGIPCI

Hathor. Filla del déu del Sol, Ra, va ser una divinitat molt popular entre el poble egipci, junt a Isis.

HATHOR

Des del cel, el déu Ra va enviar a la terra el seu Ull diví, que va assumir l’aparença de la deessa Hathor, deessa d’aspecte lleoní, que va exterminar gran part de la humanitat, i a qui li va ser atorgar l’epítet de Sachme, la poderosa.

El seu nom significa “la casa d’Horus”, per ser la mare, esposa i companya d’aquest déu. El seu nom, en jeroglífic, es representa com un falcó dintre d’un quadrat, que representa la casa.

És la deessa del cel, l’amor, l’alegria, les festes, la música i la dansa, protectora de la maternitat i dels nins, a més deessa de l’art.


HATHOR


PANTEÓ EGIPCI

Els seus objectes sagrats són dos instruments de percussió, que es solien usar junts i simbolitzen la vida: el menat, un collaret de comptes de diverses voltes dotat de contrapès, que servia de mànec; i el sistro, d’agradable so per als déus, el mànec del qual solia tenir el rostre de la deessa, sonava agitant-lo de manera semblant a les actual maraques.

Per això, era deessa de la música i la dansa. I el sacerdots i sacerdotesses, dirigits per un superior, havien d’estar entrenats per a fer-los sonar rítmicament i en el moment adequat. Instruments que només s’empraven en festes sagrades.

HATHOR

HATHOR. MUSEU LUXOR.

Anar a índex…


Anar a índex…

PANTEÓ EGIPCI

Representada com un dona amb orelles o cap de vaca, banyes lliriformes i disc solar. També es pot representar amb cap i cos de vaca amb el disc solar entre les banyes o altres aparences, com la representació de la columna hathòrica, el capitell de la qual mostra un cap humà frontal amb orelles de vaca.

HATHOR

Venerada en multitud de santuaris, el més important va ser el de Memfis, durant l’Imperi Antic i, més tard, el de Dendera (a la riba oriental del Nil, 70 kilòmetres al nord de Luxor/Tebes, a prop d’Abidos).


Anar a índex…


PANTEÓ EGIPCI

Anubis. Integrat en la religió d’Osiris, déu nascut de la unió de Nepthis, dona de Seth, amb Osiris.

Com a déu funerari, és guardià de les necròpolis i patró d’ultratomba, acull els difunts a les portes de les seves tombes, guiant-los cap el “Més Enllà”.

Una vegada a la sala de les dues veritats, Anubis és l'encarregat de dur ell difunt, per tal que la seva ànima sigui pesada (pes de Maat), vigilant la balança amb la finalitat que ningú pugui falsejar el resultat.

ANUBIS

Anar a índex…

EGIPTE: RELIGIÓ I CREENCESEGIPTE: RELIGIÓ I CREENCES PANTEÓ EGIPCI

També tenia com a tasca custodiar i protegir el palau d’Osiris i presidir junt a Thot, el judici del difunt.

Quan Seth va desmembrar el cadàver d’Osiris, Anubis va vetllar perquè Isis el pogués recompondre i embalsamar. Des de llavors vetlla els ritus de l’embalsamament, per això, se li diu l’embalsamador.

Se’l representa com un xacal negre amb posició d’esfinx, o bé com una figura humana amb cap de xacal o de cànid (ca). El motiu d'aquesta associació es troba en la quotidianitat dels antics egipcis, que observaven com els gossos del desert desenterraven els morts per aconseguir aliment.

ANUBIS

Anar a índex…

EGIPTE: RELIGIÓ I CREENCESEGIPTE: RELIGIÓ I CREENCES PANTEÓ EGIPCI ANUBIS


THOT

Representa les matemàtiques, l’astronomia i les ciències, en general, per tot això, era el símbol de saviesa, de l’astúcia i de la màgia.

La representació més freqüent és amb cos humà i amb cap d’Ibis, normalment amb material d’escriptori, és l’escriba, el secretari dels déus, posseeix i domina la paraula divina i eficaç, els discursos convincents; divideix el temps i estableix el calendari; presideix l’escriptura de la història, autentifica les decisions, legalitza el nom del faraó i l’escriu en l’Arbre de la història, en el temple d’Heliòpoli; estudia els llocs per a construir els temples i assegura que la seva construcció es faci segons les regles.

Thot és advocat, jutge i déu de les lleis, va estar molt relacionat amb la deessa Maat, com a representant de la veritat i de la justícia. També se li resa per les malalties. Ocupa una posició important en el tribunal.

Thot. Déu de l’escriptura sagrada, de les biblioteques, és mestre de la llengua i senyor dels textos conservats als temples i coneix els jeroglífics.

Anar a índex…

THOT, L’ESCRIBA, REGISTRA EL RESULTAT EL PES DEL COR D’ANI. DEL PAPIR D’ANI. LLIBRE DELS MORTS. IMPERI NOU.


THOT

L’IBIS THOT, DAVANT L’ESTÀTUA SEDENT DE MAAT. MUSEU KESTNER DE HANNOVER

(ALEMANYA).


Simbolitza l’ordre còsmic, l’estabilitat, l’equilibri i l’harmonia en el món i en el cosmos, tal i com va ser creat en un primer moment l’univers.

A la societat, aquest respecte a l’equilibri implica, en la pràctica, lleialtat, veritat, justícia i respecte a les lleis.

Maat era filla d’Aton, i a partir de la XVIII dinastia és filla de Ra, i apareixia, darrere del seu pare, en la barca que el duia cada nit al món subterrani.

Maat. Sota la forma d’una deessa femenina, la seva representació mostra una dona dempeus o asseguda sobre els seus talons amb una gran ploma d’estruç al cap, subjectada amb un diadema, i portant en una mà el ceptre i en l’altra l’anj. I a partir del regnat d’Akenaton, apareix com una dona alada.

MA’AT

Anar a índex…


Va ser patrona dels jutges, els quals duien sovint la seva imatge penjada del coll a manera de protecció. En aquesta funció està assistida pel déu Thot per a mantenir l’ordre.

Va ser venerada a Karnak, on tenia un santuari, i als temples de Memfis i de Deir- el Medina (a l’entrada vall de les Reines, prop del dels Reis, riba occidental enfront Tebes / Luxor).

Maat vigilava els tribunals i intervenia en el judici funerari: així la deessa Maat es col·locava en el platet dret de la balança i a l’esquerre el cor del difunt. Si el fidel de la balança es mantenia en equilibri, el mort quedava exculpat, perquè el seu cor corresponia al pes de Maat i, per tant, el seu comportament havia harmonitzat amb la justícia universal, si no era així, seria tragat per un monstre.

MA’AT

Anar a índex…


Anar a índex…


Seth. Fill de Gueb (terra) i Nut (cel). Déu que personificava les terres estèrils i desèrtiques, i la sequera. Simbolitza les forces destructores, la seva veu és el tro, i com no va ser totalment vençut per Horus, amenaça periòdicament l’ordre còsmic.

SETH

Està associat a les idees de furor, violència, tempesta, crim i maldat. Té afinitats amb animals abominables com el porc, l’ase o l’hipopòtam i se’l representa com un animal poc definit i estrany, una espècie de llebrer (galgo) amb grans i llargues orelles retallades, morro afilat, i coa llarga i bífida.

És l’encarnació de les forces que s’oposen a Maat, la deessa del l’ordre, l’equilibri i la justícia. És tan brutal... com ella és de dolça; i tan lleig... com ella és de bella; i tan detestat... com ella és estimada.

Anar a índex…


Però, aquest món dels déus necessita de la seva força brutal, perquè Seth està en la proa de la nau de Ra (el Sol) i combat al dimoni Apofis (déu malèfic en cos de serp), qui amenaça a Ra tots els matins i nits.

Cada vegada que Seth aconsegueix la victòria, altra vegada Apofis ressuscita i torna a començar la lluita, per tant, d’aquest conflicte permanent neix l’equilibri de les forces i l’harmonia universal.

SETH

Seth, a més, pren possessió d’alguns homes i els torna irresponsables, així, els possessos de Seth amenacen la societat. Totes les catàstrofes venen de Seth. És el germà d’Osiris i el seu oposat. L’univers funciona per la seva acció contradictòria. Seth matà el germà, que fou ressuscitat per Isis i desprès s’oposarà a Horus, el fill del seu germà i enemic, Osiris.

PANTEÓ EGIPCI

Anar a índex…


Mut. Mut és esposa del déu Ammó i mare de Jonsu. Deessa del cel, destacada per què procedeix de la

ciutat de Tebes.

MUT

Anar a índex…

El seu nom significa “la Mare”, i és la deessa voltor, com així se la representa en el seu jeroglífic, encara que també se la pot representar com una lleona o una moixa.

Com a deessa mare du sobre el cap la corona del Baix i de l’Alt Egipte, i un tocat format per un voltor. Vesteix un ajustat vestit de color blau o vermell, i en les seves mans porta el ceptre de papir i el anj o símbol de la vida.

El seu principal centre de culte es troba a Karnak, al costat del temple de Ammó

Temple de Karnak

Temple de Mut

Ciutat de TebasCamp inundables

Riu Nil

Temple de Luxor

Dromos (Avinguda esfinxs)


TEBAS CAPITAL DE L’IMPERI


Jonsu. Déu de la lluna, formava part de la triada de Tebes, junt als seus pares Ammó i Mut.

El seu nom significa “la Placenta Reial”.

JONSU

Anar a índex…

Depèn del lloc d’adoració canvia la seva representació gràfica. És representat com un home amb barba amb actitud de marxa, que es transforma amb un nin embolcat amb el sudari com una mòmia coronada per un disc lunar (amb lluna creixent) sobre el cap i una coleta lateral (clara referència a un Jonsu nin), un collar sobre el pit i a les mans els ceptres corresponents.

En el seu aspecte celeste se’l representa com al déu Horus, amb cap de falcó, l’aspecte momiforme el va prendre del déu Ptah.


PANTEÓ EGIPCI

PTAH

Anar a índex…

Ptah. Déu creador, es deia que ell va crear tots el éssers amb el cor i la llengua.

Senyor de la veritat i font de valors morals.

Originari de la ciutat de Memfis, capital de l’Imperi Antic, i on a partir de l’Imperi Nou va formar triada amb la seva esposa Sejmet i el seu fill Nefertem.

Mestre dels artesans i patró de la metal·lúrgia, de la construcció i de l’escultura.

És representat com un petit home momificat, embolicat amb un sudari, del que apunten o sobresurten tan sols les seves mans. Subjecta un ceptre. Du un collaret i un casquet ajustat sobre el cap. Apareix pujat sobre un pedestal que simbolitza a Maat per a equiparar la seva alçada amb els altres déus.

A més, és l’únic déu que ostenta una barba recta, ja que el normal és que la barba sigui corba en el seu extrem


PANTEÓ EGIPCIPTAH


PANTEÓ EGIPCINEFERTEM

Nefertem. Tercer déu en la triada de Memfis, junt a Ptah i Sacmis, encara que el seu lloc solia ser ocupar, amb freqüència, per Inhotep.

Com déu de la natura representa el calor del sol naixent.

En el Llibre dels Morts (fórmules màgiques, encanteris..., escrits sobre papirs, dipositats al costat mòmies, font coneixement) la seva tasca sembla consistir en garantir la continuïtat de la vida en el món que vindrà, però no se’n fa molta referència d’ell.

Representat amb figura humana amb una lot que surt del seu cap, flor de la qual va néixer. Anar a índex…


PANTEÓ EGIPCINEFTIS

Nepthis o Neftis. Filla de Gueb (terra) i Nut (cel), esposa i germana de Seth.

Va ajudar a Isis a localitzar I recompondre el cadàver d’Osiris.

Amant d’Osiris; d’ells va néixer Anubis.

Neftis era la "Dama de la Casa"; sobre el cap duia el signe de la casa tomba que expressa el seu nom.

Se li atribueixen poders màgics. Es creia que habitava en les terres hostils, com els deserts, on guiava els viatgers.

Va ser associada al culte funerari, així, els sudaris que envoltaven els cossos dels difunts representaven les metxes dels seus cabells.

Protegeix al Sol naixent de la malvada serp Apofis.Anar a índex…


PANTEÓ EGIPCI

Anar a índex…

Aton. Aton significa “disc solar”; originari de la ciutat d’Heliòpoli.

Amenhotep IV (“Ammó està satisfet”) o Amenofis IV (Akenaton, “horitzó d’Aton”) va fer desaparèixer a la resta de divinitats i va instaurar una religió monoteista, tan sols es practicava culte al déu Aton.

Més tard, va ser considerat una manifestació de Ra.

Durant els cinc primers anys del regnat d’Akenaton, el déu Aton va ser representat amb figura humana i cap de falcó, després va subsistir tan sols amb la representació del disc solar i va ser proclamat divinitat suprema i única.

ATON


PANTEÓ EGIPCIATON

El faraó va fundar una nova ciutat, Akenaton (actual Tell-Al-Amarna). Després de la mort d’Akenaton el culte a Ammó va ser restablert.

Anar a índex…

PANTEÓ EGIPCI

Anar a índex…

PANTEÓ EGIPCI

PANTEÓ EGIPCI

PANTEÓ EGIPCI

PANTEÓ EGIPCI

Anar a índex…

CREENÇA EN LA VIDA D’ULTRATOMBA

CREENÇA EN LA VIDA D’ULTRATOMBA

Anar a índex…

LA MORT: VIDA D’ULTRATOMBALA MORT: VIDA D’ULTRATOMBA

El Faraó s’identifica amb Horus, durant la vida, i amb Osiris, en el moment de la mort, per la qual cosa es creia en la seva resurrecció sempre que pogués disposar del seu cos.

Per aquest motiu s’embalsamava el seu cos, per poder-lo mantenir incorrupte.

Aquesta segona vida s’entenia com quelcom molt material i lligada a les necessitats terrenals, per això s’oferia pa i cervesa al difunt, entre d’altres coses. Durant la seva vida el faraó preparava al seva morada eterna, de pedra, per a assegurar-se la seva pervivència, i hi dipositava l’aixovar funerari que li havia de proporcionar la comoditat necessària en el més enllà.

ELS DÉUS

Anar a índex…OSIRIS I HORUS.

AIXOVAR FUNERARI EGIPCI.


EL KA

Els egipcis creien que l’ànima i el cos romanien junts durant tota l’eternitat.

L’ànima del difunt (ka) havia de tornar al seu cos en el moment de la resurrecció.

Però, per si el cos s’hagués corromput malgrat la momificació, es comptava amb una estàtua de substitució, moltes de les quals s’han trobat amb cambres pròximes a la tomba.

Les tombes (mastabes, piràmides, hipogeus o speos) eren la casa del mort.

D’aquesta manera s’entenen les nombroses descripcions i pintures que acompanyen el lloc de la inhumació, que tenen un caràcter màgic i cobren vida en el més enllà.

ESTÀTUA DE SUBSTITUCIÓ EN EL SERDAB O CAMBRA MORTUÒRIA

Anar a índex…


LA MORT: VIDA D’ULTRATOMBALA MORT: VIDA D’ULTRATOMBA EL JUDICI D’OSIRIS

EL LLIBRE DELS MORTS

Anar a índex…

LA MORT: VIDA D’ULTRATOMBALA MORT: VIDA D’ULTRATOMBA EL JUDICI D’OSIRIS

EL LLIBRE DELS MORTS

Alberto Rubio Sánchez. www.slideshare.net/.../arquitectura-de-egipto

Jesús A. Manzaneque Casero. almez.pntic.mec.es/.../arquitectura_egipcia.htm

www.juntadeandalucia.es/averroes/.../historiarte/Tema%2002%20Egipto.pdf

www.antropos.galeon.com/html/piramides.htm

www.egiptomania.com/mitologia/udyat.htmwww.artecreha.com

sapiens.ya.com

wikipedia.org/wiki/Arte_del_Antiguo_Egipto

Assumpció Granero. www.slideshare.net/.../art-de-les-primeres-civilitzacionsmesopotmia-i-egipte

Triadó Tur, J. R. i altres. Història de l’Art. Ed. Vicens Vives. 1ª edició 2009.

Bernnàssar Coll, Bernat. El comentari de l’obra d’art. Conselleria Educació i Cultura Govern Illes Balears. Palma, 2002.

BIBLIOGRAFIA EGIPTE

Anar a índex…

ARTART

COMENÇA ...COMENÇA ...

Anar a índex…

Education

EGIPTE. INTRODUCCIÓ