1. EL FENOMEN URB A CATALUNYA I ESPANYA
Pilar Gobierno
Classe de 2n de Batxillerat Collegi Lle XIII

2. 3. Ciutat preindustrial (XVIII)
Ciutat industrial (XIX)
Ciutat industrial (XX)
Ciutat postinsdustrial
Jerarquia i xarxes urbanes a Espanya
Lespai urb catal
Impacte ambiental de la urbanitzaci
4. EVOLUCI HISTRICA DE LA CIUTAT
Al llarg de la histria la ciutat ha experimentat canvis, per adaptar-se a les noves necessitats socials i econmiques.
Parlem de dues grans estapes: pre-industrial i post-industrial

La pre-industrial, amb diverses subetapes: 5.Neoltic (Jeric) 6. Ciutat-estat (Babilnia) 7.Ciutat dins estat (Egipte) 8.Mn clssic (Grcia i Roma) 9.Mn medieval (cristiana / musulmana) 10.Renaixement 11.Barroc 12. La industrial, prpia d'un mn urbanitzat.

Ciutat preindustrial (XVIII)
Fins al segle XIX, moltes ciutats europees van ser petits nuclis allats enmig dextensos territoris que es relacionaven entre si grcies a una escassa xarxa de transports.
La ciutat antiga: Grcia i Roma. Els grecs i els romans van crear moltes ciutats per tot el Mediterrani a mesura que van anar creant colnies o als territoris que conquerien.
La ciutat medieval. A lEdat Mitjana les ciutats eren petites i estaven envoltades de muralles per a la seva defensa i seguretat.Els rabs funden les grans ciutats al sud de la pennsula.
Emerita Augusta (Mrida)
any 25 a.C. Plnol octogonal
vila. Any 1.100, exemple ciutat medieval. Plnol irregular
13. Ciutat preindustrial (XVIII)
Ciutat moderna: Entre s. XVI i XVII centralitzaci de lEstat. Capital Madrid. Andalusia continua sent de les ms urbanitzades. A partir s. XVII les grans ciutats castellanes perden habitants a causa de la crisi econmica i la decadncia del regne.
14. Ciutat industrial (XIX)
Amb la Revoluci Industrial, leconomia basada en lagricultura va deixar pas a la indstria.
Les activitats industrials suposen la construcci de grans edificis: les fbriques.
Les fbriques transformen totalment el paisatge.
Larribada massiva de treballadors des de zones rurals buscant feina i millors condicions de vida comporta la destrucci de les muralles i explica el creixement dels eixamples.
Barcelona. Imatges del s. XIX
15. Ciutat industrial (XX)
Al llarg del s.XX i fins el 1975 les ciutats continuen la seva expansi grcies a la immigraci i a lincrement de la natalitat. Els augments sobtats de poblaci a Madrid, Barcelona i Bilbao provoquen desequilibris espacials (1950).
Es densifiquen les ciutats velles i creixen les perifries anrquicament (barris debarraques). s en aquesta poca tamb quan la poblaci immigrada sassenta en municipis propers amb un creixement catic: es crea la conurbaci i lrea metropolitana.
Es fan necessaris plans urbanstics urgents i planificaciestricta dinfraestructures. (1979 democrcia).
Barraques de Somorrostro de Barcelona.
16. Ciutat postindustrial
A finals del segle XX, el preu elevat del sl al centre de les ciutats i les facilitats en les comunicacions i transports van expandir moltes activitats industrials.
Des de linterior de la ciutat cap a emplaaments perifrics, com els polgons industrials, cap a llocs millor comunicats, o les van traslladar a pasos amb m dobra barata.
Les persones, les activitats i els equipaments sescampen per un territori molt ms extens que el dels lmits duna sola ciutat, sorgint aix les rees o regions metropolitanes.
Madrid i Barcelona se situen entre les sis primeres regions metropolitanes europees.
17. Model espanyol postindustrial
ESPANYA, al llarg del segle XX increment la importncia de la indstria i dels serveis, descendint el valor del mn rural. Per aix augmenta la poblaci urbana (1.900, 33,21%; 1.995, 75%).
La xarxa urbana espanyola s fora desigual. Les ciutats ms poblades es situen a la perifria litoral i Madrid.
Les CCAA amb ms taxa durbanitzaci sn Andalusia, Catalunya, Madrid i el Pas Basc.
18. Model catal postindustrial
CATALUNYA presenta una xarxa urbana dominada per BCN i la seva rea metropolitana.
Des de fa dcades experimentem un procs dacceleraci dextensi de la xarxa urbana i de rururbanitzaci (ciutat difusa). Cal destacar sobretot les urbanitzacions dels 60 i tamb el creixement urb dels 80 (de baixa densitat).
Constatem la prdua de poblaci de les grans ciutats, sobretot Barcelona. De 1975 a 1996 Barcelona perd 242.331 habitants. La poblaci es desplaa a la perifria (com la indstria).
19. Model catal postindustrial
Diversos factors hi influeixen:

Alt preu del sl, que incrementa el preu de lhabitatge i provoca l'expulsi de joves i rendes baixes. 20. Noumodel de vida, basat en urbanitzacions de cases unifamiliars (rururbanitzaci). 21. Millora de les comunicacions i increment del nivell demotoritzaci. 22. A partir dels 80s amb la sortida de la crisi econmica s'intent controlar el creixement rpid i catic. Malgrat tot, el boom de la construccidelsltimsanyspresentimportantsdeficincies.

Ara la tendncias a la remodelaci interna de les ciutats. La Generalitat, per la seva banda, ha creat un pla (2004) per a rehabilitar barris degradats.
23. Jerarquia i xarxes urbanes a Espanya
Podem parlar de cinc nivells urbans:

Metrpolis estatals: Madrid i Barcelona; exerceixen influncia sobre la resta de territori estatal i estan relacionades amb altres ciutats a escala mundial. 24. Metrpolis regionals: capitals de regi, relacionades amb les metrpolis estats i que exerceixen la seva influncia sobre extenses rees de carcter regional (Sevilla, Valncia, Bilbao, La Corunya, Vigo, Valladolid, Saragossa i Palma de Mallorca). Com a ciutats mitjanes: Alacant, Mrcia, Oviedo, Santander, Mlaga,... (500.000 i 1.5 milions h.) 25. Metrpolis de segon ordre: ltim esgla subregional, format per les capitals de provncia o de comarca que estan relacionades amb les anteriors i tenen influncia en els nuclis de poblaci ms prxims: Segvia, Cceres, Ciudad Real, Girona, Tarragona, Burgos, Cartagena,... 26. Capitals comarcals: o ciutats mitjanes amb paper administratiu i de serveis amb les poblacions del voltant: Santander, Logronyo, Ciudad Real... (50.000 i 200.000h) 27. Ciutats petites: de 10.000 a 50.000 h. Amb equipaments i infraestructures bsiques.

Eixos del sistema urb espanyol
Nucli central i eixos perifrics que coincideixen amb activitats econmiques i xarxes de transport:

rea de Madrid: al mig de la Meseta. 28. Eix mediterrani: des de frontera francesa fins a Cartagena. Inclou Barcelona i Valncia. 29. Eix cantbric: frontera francesa fins a laglomeraci Oviedo-Gijn. Destaquen ciutats com Bilbao i Vitria. 30. Eix de la vall de lEbre: corredor natural de lEbre i uneix Logronyo i Saragossa. 31. Eix atlntic gallec: entre Ferrol i Vigo passant per A Corunya i Pontevedra. 32. Eix andals: dividit en dos: un pel litoral i laltre per la vall del Guadalquivir. 33. Eix arxiplags balear i canari: integrats pel turisme.

34. Lespai urb catal
A mitjan segle XIX els processos dindustrialitzaci introduren molts canvis a les ciutats catalanes. La forta immigraci que va venir del camp per treballar a les fbriques cre una gran falta dhabitatges i dequipaments.
Moltes ciutats projectaren plans deixample per organitzar de manera ordenada el creixement de les ciutats.
Entre el 1950 i el 1975 a Catalunya es produ un altre moment de gran expansi industrial que afavor larribada de molts treballadors, ara provinents de la resta de lEstat.
Sn daquesta poca molts dels polgons industrials i residencials que avui hi ha a Catalunya.
35. Lespai urb catal
Lespai urb catal sha modificat darrerament. Sestn una urbanitzaci difusa que tendeix a equilibrar el territori i crea nous problemes:

Lany 75 el 71% de la poblaci catalana vivia en rea metropolitana, de 1975 a 1996 Barcelona perd 242.331 habitants. La poblaci es desplaa a la perifria. 36. La deslocalitzaci industrial, el preu del sl i les bones comunicacions han distanciat la zona de residncia amb la de la feina. 37. Sincrementa ls del transport privat, creixement per cpita del cost de les despeses energtiques, les infraestructures urbanes, la gesti de residus, subministraments, equipaments pblics... 38. Augmenta el dinamisme daltres ciutats com ara Tarragona, Reus i Girona. 39. Lleida ha quedat allada de leix del mediterrani, per podria ser clau en el desenvolupament de leix de lEbre (molt important lAVE). 40. Les ciutats catalanes construeixen una xarxa de municipis cada vegada ms interconnectada amb els grans eixos urbans de lestat espanyol i dEuropa.

Xarxa urbana catalana
ACTUAL XARXA URBANA DE CATALUNYA
a) rea metropolitana de Barcelona.
Ambms del 60% de la poblaci catalana. Exerceixfuncionsde centralitat administrativa, econmica i de serveis.
s constituda per una conurbaci central (Barcelona i municipis ms propers, com Badalona, Hospitalet, Sant Adri, Sta.Coloma...) i dues corones de poblacions en les comarques venes. La segona corona inclou Matar, Granollers, Terrassa, Sabadell, Martorell, Sitges... (ciutats industrials i capitals de comarca).
41. Barcelona i les dues corones urbanes
42. Xarxa urbana catalana
b) Capitals de provncia (Tarragona, Lleida, Girona) i poblacions dels voltants.
c) Ciutats mitjanes capitals comarcals, amb forta influncia (supracomarcal) en el seu entorn: Tortosa, Manresa, Vic, Figueres, Olot, Igualada, Puigcerd, Vilafranca del Peneds...
d) Capitals de comarca mspetites o nuclissubcomarcalsimportants(turisme, indstria), com la Seu d'Urgell, Berga, Roses, Palams, Amposta, Cambrils...
43. Nuclis urbans de Catalunya
44. Lespai urb catal
45. Impacte ambiental de la urbanitzaci
La majoria de la poblaci espanyola (77%) viu concentrada en ciutats, aquesta expansi de la urbanitzaci genera contaminaci i problemes ambientals derivats de les quantitats de residus industrials que es generen en aquestes zones.
LAEMA (Agncia Europea Medi Ambient)ha alertat sobre lexpansi urbana descontrolada que provoca increment del transport, del consum energtic, de la contaminaci atmosfrica i acstica i de lempremta ecolgica urbana.
El model urb dispers s una frmula molt costosa
des del punt de vista ecolgic.
46. Impacte ambiental de la urbanitzaci
La contaminaci atmosfrica i el clima urb
Les emissions de dixid de carboni dautombils i fbriques contaminen laire que respirem. A ms les condicions climatolgiques afavoreixen lestancament de laire. A les ciutats la temperatura oscilla sempre entre 1 C i 4 C per damunt del camp que lenvolta: lilla de calor que genera un efecte hivernacle local.
47. Impacte ambiental de la urbanitzaci
Els residus urbans
L'augment de la poblaci urbana a incrementat els residus, com tamb el model de societat consumista. La legislaci vol ser rigorosa per falta la conscincia ciutadana.
Actuacions:
Reduirvolum de residus a travs de modificar processos industrials, aplicar noves tecnologies per fabricaci de productes amb menys residus...
Reutilitzarslaprofitament de productes ambplantes de tractaments de residus, centres industrials de reciclatge, plantes de compostatge i les plantes de biogs.
Reciclar amb la separaci els materials, amb recollida selectiva...
48. 49. Impacte ambiental de la urbanitzaci
ELS PROBLEMES URBANS
Cal millorar les ciutats i adaptar-les al futur.
Actualment, ocupenpocms d'un 2% de la superfcie terrestre, tot i que consumeixen el 75% dels recursos. En un futurs'incrementar la poblaci urbana i el consum de recursos.
Cal remarcar que, en alguneszones el creixementserdescontrolat, la qual cosa agreujar encara ms els problemes per al medi i la salut humana.
Caldriamillorar la gesti de laigua, elsresidus i el transport, i la planificaci urbanstica. s a dir, hem de cercar una ciutat sostenible.
50. Els problemes urbans
Aquesta demanda ja es va fer el 1996 a Istambul, en la Conferncia de lONU sobre assentamentsurbans(Hbitat II).
Com sempre, els problemes sn la manca de recursos (sobretot al Sud) i la manca de voluntat poltica.
Els problemes urbans sn arreu, per es visualitzen ms en els pasos del sud.
51. Transformacions en la morfologia de les ciutats

Desequilibrisidisfuncions. 52. Polaritzaci social la ciutat dual. 53. SegregaciiGuetitzaci 54. Sobrecentralitat: gransempresesiinstitucions + centres histrics + centres de comunicacionsiinfraestructures centre de BCN. 55. Comunitatstancades: exclusives. 56. Ennobliment o gentrificaci mobbing immobiliari. 57. Extraradisatur, marginalitat,

El valor del sl
El sl s limitat i inamovible.
Com que hi ha menys oferta que demanda augmenta de preu.
L'especulaci consisteix en retenir el slesperantaugment del valor.
El valor del sls superior al centre car hi ha menyssl; lluny del centre hi ha menys sl, per aix perd valor.
Cal considerar per, la influncia dels equipaments i les
infraestructures.
58. El transport i les infraestructures
Les ciutatssngransconcentracions humanes, per aixcalenmoltsequipaments (escoles, hospitals ) i infraestructures.
Les infraestructures han de garantir larribada daigua, energia.... Les relacionadesamb el transportsnbsiques, ja que cal garantir la mobilitat dels ciutadans i larribada a la ciutat de tot all que necessita.
Les ciutats es trobensobretotdominades per l'autombilprivat (dependncia del cotxe). Cada cop ms amb laugment de la ciutatdifusa, que fa que s'incrementiladistncia entre el lloc de residncia i el de treball, estudi o esbarjo (prcticament obliga a utilitzar el vehicleprivat).
59. El transport i les infraestructures
Aquesta situaci planteja nombrosos problemes, com la manca daparcament, la contaminaci, l'augment de la despesa en infraestructures...
Per evitar-ho caldria fomentar un transport pblic ms eficient (carrils BUS) o fomentar elscarrils VAO (vehiclesd'alta ocupaci).
Ara b, la ciutat difusa dificulta la creaci duna bona xarxa de transport pblic en una rea urbana dispersa i de gran extensi territorial.
60. 61. El provement
La ciutat prcticament no produeix res dall que consumeix. Per aix s bsic garantir el provement d'aigua, aliments, energia
L'administraci (govern municipal) ha de construir i mantenir la xarxa dinfraestructures, la qual cosa suposa una gran despesa econmica.
62. El provement
Aliments
La producci es fa fora la ciutat en zones rurals o zones rururbanes. Els aliments es porten als grans mercats: Mercabarna, Mercamadrid,...
Aigua
s imprescindible per la llar i per les indstries. s necessari traslladar des dels rius i els pantans prxims a la ciutat. A ms sha de canalitzar, potabilitzar i bombar. Les avaries constitueixen un greu problema a tots nivells.
Energia
Electricitat, gas i derivats del petroli es consumeix a llars, indstries, comeros i transports.
Sn necessaris centres de transformaci i difusi
La distribuci es fa per mitj de canalitzacions.
Les avaries, a ligual com amb laigua, impliquen un greu problema a les ciutats.
63. El medi ambient
Cal mantenir la puresa de laire, netejar... evitar problemes de salut.
Les ciutats generen diversos problemes mediambientals:

Contaminaci (atmosfrica, acstica ...) 64. Residus urbans (clavegueres, abocadors, depuradores...) 65.Consum de recursos ...

La contaminaci
Una de les msgreusslatmosfrica.
Est provocada per: trnsit, indstries, sistemes de calefacci i de refrigeraci
Es crea un microclima urb, amb una temperatura ms alta a
causa de lefecte hivernacle.
Una altra, no menys greu, s lacstica.
Ls de transports pblics sn un clar avantatge respecte el mediambient, per a qualsevoltipus de contaminaci.
Les conseqncies sn la millora de la qualitat urbana i lestalvi
energtic.
66. Residus urbans
El Consum de recursos i el problema delsresidus urbans.
Les ciutats sn grans consumidores de recursos i grans generadors de deixalles (industrials i de llars).
Shan de tractar les aiges residualsmitjanant les depuradores.
s necessari la recollida descombraries, i a la vegada una interioritzaci per part de la poblaci de la recollidaselectiva de la brossa.
Shancreat plantes de recollida selectiva.
Tot i aix, encara avui, hi ha residus que estan situats als afores de la ciutat i contaminen el sl.
67. Els problemes socials
La vida urbana es caracteritza per les presses, els desplaaments dins i fora la ciutat, el caos circulatori, els sorolls, la massificaci en els comeros, l'allotjament en habitatges petits, l'escassetat zones verdes...
Totaix pot comportar: allament, estrs i agressivitat.
En general a les ciutats es pot donar l'anomia i l'alienaci (hi ha menys vincles de solidaritat, menys cohesi social i mssolitud).
Tambscert que existeixmenyspressisocial i ms llibertat.
68. Els problemes socials en les ciutats del nord
Destaca la decadncia i pobresaurbanes, evidenciades en el deteriorament dels centres histrics i de determinats barris.
Les classes altesvolen sortir buscantaltresmodels de vida, elsbarris es degraden, elshabitatges tamb, la poblacisenvelleix, es fan nuclis de poblaciambmenysrecursos...
La pobresa urbana afecta un 20% poblaci (sobretot dones grans).
Sovint la pobresa s'acompanyaambd'altresproblemessocials(atur, drogoaddicci, sense sostre ...).
s all que esconeix com a Quart Mn.
69. 70. 71. Els problemes socials en les ciutats del sud
Destaquen elsarrabalsperifricsdautoconstrucci(cinturons de pobresa), on hi viu entre el 30% i el 60% de la poblaci urbana del sud (el 70% vivendes del sud sntcnicament illegals).
Aqu, els problemes sn ms greus i ms palpables:

Manca de serveis bsics (aigua potable, clavegueram, recollida de residus ...) 72. Congesti (la manca de planificacidna un creixement catic) 73. Problemes socials 74. Manca dhigiene (major incidncia de les malalties) 75. Increment del risc (sinstallen en llocspocapropiats)

76. 77. 78. La vulnerabilitat
A mesura que es fan msgrans les ciutats es tornen ms vulnerables.
Resulta ms fcil paralitzar-les a nivell tcnic (errada tcnica), a nivell poltic-tcnic (vaga)
i a nivell poltic (violncia terrorista).
Manca de recursos econmics
s un problema creixent. El funcionament d'una gran ciutat comporta gransdespeses.
La rururbanitzaci ha comportat una disminucidingressos, mentre les despeses no s'aturen.
79. Per un mn sostenible