El matrimoni arnolfini

  • View
    375

  • Download
    10

Embed Size (px)

Text of El matrimoni arnolfini

Atenea ptera o Atenea Nik

Jan van Eyck: El matrimoni Arnolfini

Fitxa tcnicaTtol: El matrimoni Arnolfini.Autor: Jan van Eyck (Maaseyck, 1390 Bruges, 1441).Cronologia: c. 1434.Tcnica: oli sobre tela.Dimensions: 84 x 57 cm.Estil: gtic flamenc.Tema: escena costumista o de gnere.Localitzaci: National Gallery (Londres).

Obres del mateix autor:Ladoraci de lanyell mstic (1425-29)

La Mare de Du del canceller Rolin (1436).

Trptic de Dresden (1437)

Biografia de lautorJan Van Eyck, a qui satribueix la invenci de la pintura a loli, va ser el pintor ms clebre de lescola dels primitius flamencs. Les bases de la seva pintura van ser el color i el refinament propis del gtic internacional, sobretot la miniatura.

Es desconeix com va fer laprenentatge; les primers dades que sen tenen sn de 1422, quan va entrar al servei de Joan de Baviera a lHaia. El 1425 Van Eyck es va traslladar a Lille com a pintor de la cort del duc de Borgonya Felip III. Sota la protecci del duc i al seu servei, va dur a terme missions diplomtiques importants als regnes de Castella i Portugal. A partir de 1430, es va establir a Bruges i va exercir una notable influncia en la pintura flamenca posterior.

Llibre de les hores de Turin (1422-24).

Retrat del Cardenal Nicola Albergati (1431--32). 6Descripci formalVan Eyck presenta una parella a linterior duna habitaci. El mirall que penja al fons de la paret marca leix de simetria compositiu, en confluncia amb la llum del sostre i el gos. El pintor hi fa confluir les diferents lnies de fuga de la perspectiva remarcades visualment mitjanant les bigues del sostre i les post del terra de fusta-, que atorguen al llen una gran profunditat. Per subratllar aquesta tridimensionalitat, el mirall reflecteix lescena des del punt de vista oposat al de lespectador i amplia lespai pictric, que inclou fins i tot lmbit del pintor i dels hipottics testimonis de lescena situats darrere dell.

7La construcci conceptual del tema i de lespai fa que el moviment escnic sigui gaireb nul i mostra una imatge rgida, teatral i poc espontnia. Tamb contribueix a aquest efecte el predomini de la lnia sobre el color, que perfila a la perfecci els contorns de les figures i dels objectes i els confereix una corporetat i una solidesa gaireb escultriques. Per, alhora, aix li permet plasmar fins el detall ms mnim amb una escrupolositat microscpica, grcies a la utilitzaci de la tcnica de loli aplicada amb plomes molt fines. La llum entra suaument per la finestra de lhabitaci i, amb precisi realista, illumina de ple lesposa i deixa en penombra la part esquerra del llen. Quant als colors, dominen la composici tres grans taques cromtiques: el verd del vestit, el vermell dels cortinatges i el marr de la capa del mercader.

8TemticaEl quadre presenta un doble retrat de cos sencer que correspon a Giovanni Arnolfini, un comerciant itali que residia a Bruges, i la seva esposa Giovanna Cenami, filla dun altre mercader del mateix origen.Erwin Panofsky, historiador de lart, ha formulat nombroses teories sobre els significats ocults daquesta obra i lentn com un certificat matrimonial en forma visual. El cavaller agafa la m d la dama i, solemnement, fa el vot nupcial, aixecant lavantbra dret: fides levata. Lespelma encesa en ple dia i el fet que ambds shagin descalat referma el carcter sagrat de la cerimnia.

Altres smbols vinculats al matrimoni sn el gos, que representa la fidelitat; lescombreta i la talla de santa Margarida i el drac, com a protectora de la fecunditat i dels parts, al setial del respatller (fecunditat); el mirall sine macula (sense taca), i el rosari regal habitual en les parelles- que penja al costat del mirall (puresa de la Verge). Les fruites disposades sobre la taula que hi ha sota la finestra evoquen la fruita de larbre del b i del mal, larbre prohibit, smbol del pecat original, que ser redimit amb el matrimoni. La firma del pintor Johannes van Eyck fuit hic (Jan van Eyck va ser aqu ) en comptes de lhabitual ...me pixit (em va pintar)- situada sobre el mirall fa pensar que lartista va participar en lenlla en qualitat de testimoni.

10Models i influnciesVan Eyck va recollir el gust pel detall i el treball minucis present en lart en miniatura, una tcnica pictrica que va tenir un gran reconeixement pels volts de lany 1400 al nord de Frana grcies al treball dun gran nombre dartistes flamencs.

La influncia de Van Eyck va ser molt mplia i la seva tcnica realista depurada va ser acceptada com a model en bona part de la pintura flamenca de la segona meitat del segle XV i XVI. A ms, tamb va influir, a travs de Lluis Dalmau, en lltima pintura gtica i els primers exemples del renaixement catal al segle XVI. Tamb sha apuntat que la figura del gos en primer pla i el mirall al fons, que reflecteix els personatges, van inspirar Velzquez en la realitzaci de Las Meninas.

Jean Pucelle: Llibre dhores de Jeanne dEvreux (1320-1328).

Lluis Dalmau: Mare de Du dels consellers (1443-1445).

Diego Velzquez: Las Meninas (1656).