62
ELS ESPAIS DEL ELS ESPAIS DEL SECTOR PRIMARI SECTOR PRIMARI 2on de Batxillerat. Geografia . IES Antoni Llidó. Xàbia. Professora: Vicenta Maria Ros

Els espais-del-sector-primari

Embed Size (px)

Citation preview

Page 1: Els espais-del-sector-primari

ELS ESPAIS DEL ELS ESPAIS DEL SECTOR PRIMARISECTOR PRIMARI

2on de Batxillerat. Geografia . IES Antoni Llidó. Xàbia. Professora: Vicenta Maria Ros

Page 2: Els espais-del-sector-primari

DEFINICIÓDEFINICIÓ

L’espai rural és el territori poc urbanitzat. Un espai on s’exerceixen activitats agrícoles, ramaderes i forestal. No obstant, des de la dècada del 1970 l’espai rural s’ha tornat més complex i heterogeni a conseqüència de la introducció d’altres activitats (residencials, industrials, recreatives, conservacionistes...)

L’espai rural és el territori poc urbanitzat. Un espai on s’exerceixen activitats agrícoles, ramaderes i forestal. No obstant, des de la dècada del 1970 l’espai rural s’ha tornat més complex i heterogeni a conseqüència de la introducció d’altres activitats (residencials, industrials, recreatives, conservacionistes...)

Page 3: Els espais-del-sector-primari

FACTORS FÍSICS FACTORS FÍSICS Els factors físics han perdut la importància del passat a causa dels avanços tècnics. No obstant, continuen tenint la seua influència.

Els factors físics han perdut la importància del passat a causa dels avanços tècnics. No obstant, continuen tenint la seua influència.

El relleu. Elevada altitud mitjana i pendents abundants. Faciliten l’erosió i dificulten la mecanització.

El relleu. Elevada altitud mitjana i pendents abundants. Faciliten l’erosió i dificulten la mecanització.

El clima. Predominen en quasi tot el territori precipitacions escasses i irregulars i temperatures amb situacions extremes i aridesa acusada.

El clima. Predominen en quasi tot el territori precipitacions escasses i irregulars i temperatures amb situacions extremes i aridesa acusada.

Els sòls. Qualitat mediocre amb problemes d’erosió.

Els sòls. Qualitat mediocre amb problemes d’erosió.

Page 4: Els espais-del-sector-primari

FACTORS HUMANSFACTORS HUMANS

L’ESTRUCTURA AGRÀRIAL’ESTRUCTURA AGRÀRIA

TRADICIONAL•Mà d’obra abundant•Tecnologia endarrerida•Explotacions treballades de forma extensiva•Rendiments baixos•Producció destinada a l’autoconsum

TRADICIONAL•Mà d’obra abundant•Tecnologia endarrerida•Explotacions treballades de forma extensiva•Rendiments baixos•Producció destinada a l’autoconsum

ACTUAL•Mà d’obra escassa i envellida•Incorpora avanços tecnològics•Explotacions treballades de forma intensiva•Elevat rendiment•Especialització per regions•Producció destinada al mercat

ACTUAL•Mà d’obra escassa i envellida•Incorpora avanços tecnològics•Explotacions treballades de forma intensiva•Elevat rendiment•Especialització per regions•Producció destinada al mercat

Page 5: Els espais-del-sector-primari

L’ESTRUCTURA AGRÀRIAL’ESTRUCTURA AGRÀRIAL’ESTRUCTURA AGRÀRIAL’ESTRUCTURA AGRÀRIA

La població rural. Població ocupada escassa (4,5% el 2007) i envellida (4,5% el 2007). L’envelliment és més acusat a les comunitats de l’interior. Principal causa d’aquesta situació: l’èxode rural.

La població rural. Població ocupada escassa (4,5% el 2007) i envellida (4,5% el 2007). L’envelliment és més acusat a les comunitats de l’interior. Principal causa d’aquesta situació: l’èxode rural.

Page 6: Els espais-del-sector-primari
Page 7: Els espais-del-sector-primari

Les explotacions agràries. Les parcel·les són les unitats mínimes d’explotació, amb límits precisos. L’explotació és el conjunt de parcel·les treballades per un mateix productor agrari. La grandària de les explotacions a Espanya es caracteritzen pel predomini de valors extrems (molt grans o molt menudes). La xicoteta explotació (menys de 10 ha) predomina al nord peninsular i a la Comunitat Valenciana. La gran explotació (més de 100 ha) predomina a l'Andalusia occidental, Extremadura, Castella- La Manxa i part de Castella-Lleó i Aragó. En l’actualitat les grandàries extremes tendeixen a disminuir en benefici de la mitjana explotació.

Les explotacions agràries. Les parcel·les són les unitats mínimes d’explotació, amb límits precisos. L’explotació és el conjunt de parcel·les treballades per un mateix productor agrari. La grandària de les explotacions a Espanya es caracteritzen pel predomini de valors extrems (molt grans o molt menudes). La xicoteta explotació (menys de 10 ha) predomina al nord peninsular i a la Comunitat Valenciana. La gran explotació (més de 100 ha) predomina a l'Andalusia occidental, Extremadura, Castella- La Manxa i part de Castella-Lleó i Aragó. En l’actualitat les grandàries extremes tendeixen a disminuir en benefici de la mitjana explotació.

L’ESTRUCTURA AGRÀRIAL’ESTRUCTURA AGRÀRIAL’ESTRUCTURA AGRÀRIAL’ESTRUCTURA AGRÀRIA

Page 8: Els espais-del-sector-primari

L’ESTRUCTURA AGRÀRIAL’ESTRUCTURA AGRÀRIAL’ESTRUCTURA AGRÀRIAL’ESTRUCTURA AGRÀRIA

El règim de tinença. És el grau de domini sobre la terra. Pot ser directa, quan el propietari és el que explota la terra o indirecta, quan el propietari cedeix l’explotació a una tercera persona. En la tinença indirecta la cessió pot ser en arrendament o parceria. En el primer cas l’explotador paga uns diners al propietari per l’ús de la terra, en el segon el pagament és amb part de la collita.

El règim de tinença. És el grau de domini sobre la terra. Pot ser directa, quan el propietari és el que explota la terra o indirecta, quan el propietari cedeix l’explotació a una tercera persona. En la tinença indirecta la cessió pot ser en arrendament o parceria. En el primer cas l’explotador paga uns diners al propietari per l’ús de la terra, en el segon el pagament és amb part de la collita.

Gràfic de barres que representa el règim de tinença de la terra en la Comunitat de Múrcia. És molt semblant al les xifres d’Espanya.

Page 9: Els espais-del-sector-primari

LA POLÍTICA AGRÀRIALA POLÍTICA AGRÀRIALA POLÍTICA AGRÀRIALA POLÍTICA AGRÀRIA

Des de mitjan segle XIX fins l’adopció de la PAC (Política Agrària Comunitària). Es va centrar en tres aspectes:•Els sistema de propietat de la terra i de distribució. Es féu en diverses actuacions, tot i que no s’aconseguiren els resultats esperats en cap d’elles. Aquestes foren:

•Les desamortitzacions del XIX (Mendizàbal i Madoz)•La Reforma Agrària de la Segona democràcia•Política de colonització i extensió del regadiu dels franquisme

•La política de concentració parcel·lària, que pretenia disminuir el minifundisme i la dispersió de les parcel·les, així com crear els camins d’accés a aquestes. Ha sigut més efectiva a les zones de monoconreu de secà, mentre que als minifundis del nord i de l’est peninsular gairebé han sigut modificats. Pel que fa a la legislació sobre grans finques, des del 1979 s’obliga a presentar plans de millora agrària, o si no la terra s’ha d’arrendar forçosament•L’Estat establí una política proteccionista als productes agrària amb la intenció d’evitar la competència exterior

Des de mitjan segle XIX fins l’adopció de la PAC (Política Agrària Comunitària). Es va centrar en tres aspectes:•Els sistema de propietat de la terra i de distribució. Es féu en diverses actuacions, tot i que no s’aconseguiren els resultats esperats en cap d’elles. Aquestes foren:

•Les desamortitzacions del XIX (Mendizàbal i Madoz)•La Reforma Agrària de la Segona democràcia•Política de colonització i extensió del regadiu dels franquisme

•La política de concentració parcel·lària, que pretenia disminuir el minifundisme i la dispersió de les parcel·les, així com crear els camins d’accés a aquestes. Ha sigut més efectiva a les zones de monoconreu de secà, mentre que als minifundis del nord i de l’est peninsular gairebé han sigut modificats. Pel que fa a la legislació sobre grans finques, des del 1979 s’obliga a presentar plans de millora agrària, o si no la terra s’ha d’arrendar forçosament•L’Estat establí una política proteccionista als productes agrària amb la intenció d’evitar la competència exterior

Page 10: Els espais-del-sector-primari

La Política Agrària Comunitària. S’adoptà en entrar Espanya en la Unió Europea (1986). Des d’aleshores marca la política agrària espanyola. Les principals conseqüències foren:

•Integració en el mercat interior comunitàri que marca preus màxims i mínims per als productes més representatius.•Els intercanvis amb la UE es van alliberar. Espanya adoptà el principi de preferència comunitària, per això, reorientà part de les importacions en benefici de la UE, a canvi ha accedit a un mercat ampli.•Ha hagut de dur a terme un esforç per modernitzar-se (més productivitat, qualitat i competència). Comptà amb l’aportació dels fons estructurals, del FEOGA i del FSE

La Política Agrària Comunitària. S’adoptà en entrar Espanya en la Unió Europea (1986). Des d’aleshores marca la política agrària espanyola. Les principals conseqüències foren:

•Integració en el mercat interior comunitàri que marca preus màxims i mínims per als productes més representatius.•Els intercanvis amb la UE es van alliberar. Espanya adoptà el principi de preferència comunitària, per això, reorientà part de les importacions en benefici de la UE, a canvi ha accedit a un mercat ampli.•Ha hagut de dur a terme un esforç per modernitzar-se (més productivitat, qualitat i competència). Comptà amb l’aportació dels fons estructurals, del FEOGA i del FSE

LA POLÍTICA AGRÀRIALA POLÍTICA AGRÀRIALA POLÍTICA AGRÀRIALA POLÍTICA AGRÀRIA

Page 11: Els espais-del-sector-primari

També s’ha vist afectada pels problemes de l’activitat agrària comunitària i per les mesures adoptades per resoldre'ls. Destaquen:

•Els preus elevats en relació als del mercat mundial. Per combatre’l tracten de reduir els preus•Els excedents de productes agrícoles i ramaders. Per solucionar-ho s’han establit quotes, es reorienta la producció cap a productes no excedentaris...•El deteriorament del medi per l’ús de productes químics. S’intenta fomentar els conreus ecològics•Les exigències dels consumidors sobre seguretat i sanitat. Han hagut d’establir normes en aquests temes.•El despoblament de les àrees rurals. Tracta de pal·liar-se amb el fons per al desenvolupament rural (millora d’infraestructures, diversificació d’activitats...)

El PAC ha sigut beneficiós per a les zones hortofrutícoles mediterrànies i per al camp andalús que han trobat en la UE un bon mercat, en canvi, les zones cerealístiques de l’interior i la zona cantàbrica (ramaderia bovina) han sofert el problema dels productes excedentaris.

També s’ha vist afectada pels problemes de l’activitat agrària comunitària i per les mesures adoptades per resoldre'ls. Destaquen:

•Els preus elevats en relació als del mercat mundial. Per combatre’l tracten de reduir els preus•Els excedents de productes agrícoles i ramaders. Per solucionar-ho s’han establit quotes, es reorienta la producció cap a productes no excedentaris...•El deteriorament del medi per l’ús de productes químics. S’intenta fomentar els conreus ecològics•Les exigències dels consumidors sobre seguretat i sanitat. Han hagut d’establir normes en aquests temes.•El despoblament de les àrees rurals. Tracta de pal·liar-se amb el fons per al desenvolupament rural (millora d’infraestructures, diversificació d’activitats...)

El PAC ha sigut beneficiós per a les zones hortofrutícoles mediterrànies i per al camp andalús que han trobat en la UE un bon mercat, en canvi, les zones cerealístiques de l’interior i la zona cantàbrica (ramaderia bovina) han sofert el problema dels productes excedentaris.

LA POLÍTICA AGRÀRIALA POLÍTICA AGRÀRIALA POLÍTICA AGRÀRIALA POLÍTICA AGRÀRIA

Page 12: Els espais-del-sector-primari

CARACTERÍSTIQUES DE L’AGRICULTURA ACTUALCARACTERÍSTIQUES DE L’AGRICULTURA ACTUALCARACTERÍSTIQUES DE L’AGRICULTURA ACTUALCARACTERÍSTIQUES DE L’AGRICULTURA ACTUAL

L’agricultura tradicional es basava en el policultiu, utilitzava tècniques endarrerides i sistemes de cultius extensius, la qual cosa donava rendiments baixos.L’agricultura actual ha experimentat transformacions en l’estructura i la producció, això ha permés augmentar els rendiments.

L’agricultura tradicional es basava en el policultiu, utilitzava tècniques endarrerides i sistemes de cultius extensius, la qual cosa donava rendiments baixos.L’agricultura actual ha experimentat transformacions en l’estructura i la producció, això ha permés augmentar els rendiments.

Agricultura actual•Tendeix a especialitzar-se en els productes millors de cada zona.•Els cultius incorporen tècniques modernes.

•Llavors seleccionades i cultius transgènics (manipulats genèticament) per a augmentar els seus rendiments i dotar-los de certes propietats.•El consum de pesticides i fertilitzants ha crescut.•L’ús de maquinària s’ha incrementat molt des de la dècada de 1960.•S’empren diverses tècniques per a superar els condicionants naturals:

•Encoixinament•Hivernacles•Arenament•Cultius hidropònics

Agricultura actual•Tendeix a especialitzar-se en els productes millors de cada zona.•Els cultius incorporen tècniques modernes.

•Llavors seleccionades i cultius transgènics (manipulats genèticament) per a augmentar els seus rendiments i dotar-los de certes propietats.•El consum de pesticides i fertilitzants ha crescut.•L’ús de maquinària s’ha incrementat molt des de la dècada de 1960.•S’empren diverses tècniques per a superar els condicionants naturals:

•Encoixinament•Hivernacles•Arenament•Cultius hidropònics

Page 13: Els espais-del-sector-primari

•L’agricultura intensiva guanya pes respecte a l’extensiva (disminució del guaret i augment del regadiu)

•La superfície de guaret ha retrocedit a Espanya a causa de l’ús de fertilitzants, la generalització del mig guaret (guaret amb llavors). Malgrat tot els darrers anys les exigències comunitàries han incentivat el guaret per a certs cultius. La pràctica del guaret destaca, especialment, a Castella-La Manxa i Aragó.•Els regadius han augmentat la seua extensió gràcies a la realització d’infraestructures com embassaments, canals i transvasaments. El Pla Nacional de Regadius, “Horitzó 2008”, contempla estendre la superfície regada. La pràctica del regadiu és notable en l’àrea de clima mediterrani, de precipitacions escasses i irregulars. Al litoral mediterrani es dóna el regadiu intensiu, mentre que a l’interior peninsular destaca el regadiu extensiu.

•L’agricultura intensiva guanya pes respecte a l’extensiva (disminució del guaret i augment del regadiu)

•La superfície de guaret ha retrocedit a Espanya a causa de l’ús de fertilitzants, la generalització del mig guaret (guaret amb llavors). Malgrat tot els darrers anys les exigències comunitàries han incentivat el guaret per a certs cultius. La pràctica del guaret destaca, especialment, a Castella-La Manxa i Aragó.•Els regadius han augmentat la seua extensió gràcies a la realització d’infraestructures com embassaments, canals i transvasaments. El Pla Nacional de Regadius, “Horitzó 2008”, contempla estendre la superfície regada. La pràctica del regadiu és notable en l’àrea de clima mediterrani, de precipitacions escasses i irregulars. Al litoral mediterrani es dóna el regadiu intensiu, mentre que a l’interior peninsular destaca el regadiu extensiu.

Page 14: Els espais-del-sector-primari

El guaret és una pràctica agrícola tradicional que consisteix en deixar descansar la terra un temps. Cal llaurar el terreny per a facilitar que l’aigua de pluja siga absorbida i llevar les males herbes, que serviran d’adob al sòl. Aquestes terres roten amb les cultivades. L’avantatge del guaret és permetre el descans natural de la terra, l’inconvenient és que es redueix la producció agrícola del terreny afectat.

El guaret és una pràctica agrícola tradicional que consisteix en deixar descansar la terra un temps. Cal llaurar el terreny per a facilitar que l’aigua de pluja siga absorbida i llevar les males herbes, que serviran d’adob al sòl. Aquestes terres roten amb les cultivades. L’avantatge del guaret és permetre el descans natural de la terra, l’inconvenient és que es redueix la producció agrícola del terreny afectat.

Com es pot observar el guaret ha disminuït, tot i que els darrers anys ha tingut fluctuacions degut a les polítiques de quotes i de preus del PAC.

Com es pot observar el guaret ha disminuït, tot i que els darrers anys ha tingut fluctuacions degut a les polítiques de quotes i de preus del PAC.

Page 15: Els espais-del-sector-primari

El regadiu és una pràctica agrícola que consisteix en aportar als cultius aigua addicional a la proporcionada per les precipitacions, procedeix de les aigües superficials i de les subterrànies. Els regadius poden ser:• intensius, es fan a l’aire lliure o en hivernacles, proporcionen diverses collites a l’any. Es dediquen a hortalisses i fruiters, i en alguns cassos productes tropicals.•Extensius, proporcionen una sola collita anual. Es dediquen a cultius farratgers i industrials.Els avantatges del regadiu són nombrosos.

•En el terreny econòmic: estabilitza la producció (no depén de les pluges), incrementa els rendiments i les rendes dels agricultors.•En el terreny social, millora el nivell de vida i augmenta la demanda de serveis i el benestar de la població•En el terreny demogràfic, contribueix a fixar la població, fins i tot és un estímul a la immigració•En el terreny cultural, millora la preparació tècnica i professional de les persones que s’hi dediquen.

El regadiu és una pràctica agrícola que consisteix en aportar als cultius aigua addicional a la proporcionada per les precipitacions, procedeix de les aigües superficials i de les subterrànies. Els regadius poden ser:• intensius, es fan a l’aire lliure o en hivernacles, proporcionen diverses collites a l’any. Es dediquen a hortalisses i fruiters, i en alguns cassos productes tropicals.•Extensius, proporcionen una sola collita anual. Es dediquen a cultius farratgers i industrials.Els avantatges del regadiu són nombrosos.

•En el terreny econòmic: estabilitza la producció (no depén de les pluges), incrementa els rendiments i les rendes dels agricultors.•En el terreny social, millora el nivell de vida i augmenta la demanda de serveis i el benestar de la població•En el terreny demogràfic, contribueix a fixar la població, fins i tot és un estímul a la immigració•En el terreny cultural, millora la preparació tècnica i professional de les persones que s’hi dediquen.

Page 16: Els espais-del-sector-primari

Regadiu per aspersióRegatge per gravetat (a fila)

Tècniques de regadiu:•Regatge per gravetat: obté l’aigua de canals o sèquies per les quals circula. Des d’elles l’aigua inunda tota la superfície cultivada. És un mètode molt malgastador d’aigua.•Regatge per aspersió: l’aigua és projectada sobre el sòl a mena de pluja des d’unes canonades en altura.•El regatge gota a gota: l’aigua arriba a la planta a través de tubs amb orificis. Amb aquest mètode s'estalvia molta aigua.

Tècniques de regadiu:•Regatge per gravetat: obté l’aigua de canals o sèquies per les quals circula. Des d’elles l’aigua inunda tota la superfície cultivada. És un mètode molt malgastador d’aigua.•Regatge per aspersió: l’aigua és projectada sobre el sòl a mena de pluja des d’unes canonades en altura.•El regatge gota a gota: l’aigua arriba a la planta a través de tubs amb orificis. Amb aquest mètode s'estalvia molta aigua.

Regatge gota a gota

Page 17: Els espais-del-sector-primari

LA PRODUCCIÓ AGRÍCOLALA PRODUCCIÓ AGRÍCOLALA PRODUCCIÓ AGRÍCOLALA PRODUCCIÓ AGRÍCOLA

La producció agrícola aporta entre el 60/65% de la producció final agrària espanyola. Els diferents cultius ha patit una sèrie de transformacions, especialment aquelles derivades de les exigències de la PAC: quotes de producció per a productes excedentaris, subvencions per abandonar el cultiu, ajudes desvinculades de la producció...

La producció agrícola aporta entre el 60/65% de la producció final agrària espanyola. Els diferents cultius ha patit una sèrie de transformacions, especialment aquelles derivades de les exigències de la PAC: quotes de producció per a productes excedentaris, subvencions per abandonar el cultiu, ajudes desvinculades de la producció...

Page 18: Els espais-del-sector-primari

DESTÍ ÀREES PRODUCTORES

CARACTERÍSTIQUES DE LA PRODUCCIÓ

EFECTES DE LA PAC

CEREALS Alimentació humana, animal i elaboració de pinsos. Obtenció de biocarburants (bioetanol)

Secans de l’interior peninsular. La dacsa en l’Espanya humida o zones de regadiu i l’arròs en àrees entollades

S’enfronta al rendiment superior d’altres països europeus

Hi ha quotes. Es redueixen la superfície de cultiu. Es desvincula el 75% de l’ajuda a la producció

LLEGUMINOSES Alimentació humana i animal

Secans de l’interior peninsular on rata amb els cereals

S’enfronta als baixos rendiments i a la difícil mecanització

Es desvincula el 75% de l’ajuda a cigrons i llentilles i el 100% a la resta de lleguminoses

VINYA Consum en fresc i elaboració de vi

Castella-La Manxa, La Rioja, Ribera del Duero, Ries Baixes Gallegues, Xerès, Catalunya...

Creix gràcies a les millores tècniques i a la promoció en nous mercats, però s’enfronta a la competència de la cervesa i les begudes no alcohòliques

Hi ha quotes. Es subvenciona l’abandó del cultiu o la dedicació de la producció a altres usos. També es subvenciona la reconversió cap a varietats de millor qualitat i major mercat

Page 19: Els espais-del-sector-primari

OLIVERA Consum en fresc o elaboració d’oli

Camps andalusos, Extremadura, Castella-La Manxa i el litoral mediterrani

Variable i en creixement, tot i que s’enfronta a la competència d’altres olis més barats

Hi ha quotes. Es desvincula el 93’61% de l’ajuda a la producció

HORTOFRU-TÍCOLES

Consum en fresc o industria conservera

Regadius de l’est peninsular, Balears i Canàries. Secundàriament els secans humits i certes àrees de l’Espanya seca

Ha augmentat gràcies al creixement de la demanda, encara que s’enfronta a la competència de països més barats

La protecció es limita a la retirada de productes del mercat per evitar la caiguda dels preus

CULTIUS INDUSTRIALS

Transformació industrial. Girasol : oli, coques per al bestiar, biodièsel; remolatxa: sucre i bioetanol; cotó: teixits; tabac: industria tabaquera

Regadius de la meitat meridional peninsular i de la vall del Duero (remolatxa)

Té gran relació amb la industria, que proporciona llavors, supervisa i contracta la producció

Quotes a tots els cultius. Es desvincula de l’ajuda de la producció de bona part dels cultius i el 100% del tabac

CULTIUS FARRATGERS

Alimentació animal Nord peninsular. Regadius extensius de l’interior peninsular

En augment per l’increment de la demanda ramadera

Es desvincula l’ajuda a la producció

Page 20: Els espais-del-sector-primari

Camp de blatCamp de blatCamp de blatCamp de blatCEREALSCEREALSCEREALSCEREALS

Page 21: Els espais-del-sector-primari

Camp de cigronsCamp de cigronsCamp de cigronsCamp de cigrons

Llentilles Llentilles Llentilles Llentilles

Camp de fesolsCamp de fesolsCamp de fesolsCamp de fesols

LLEGUMINOSESLLEGUMINOSESLLEGUMINOSESLLEGUMINOSES

Page 22: Els espais-del-sector-primari

Bancal de cepsBancal de cepsBancal de cepsBancal de cepsVINYAVINYAVINYAVINYA

Page 23: Els espais-del-sector-primari

Camps d’oliveresCamps d’oliveresCamps d’oliveresCamps d’oliveresOLIVERAOLIVERAOLIVERAOLIVERA

Page 24: Els espais-del-sector-primari

Enciams Enciams Enciams Enciams Tomaques Tomaques Tomaques Tomaques

Tarongers Tarongers Tarongers Tarongers Xufes Xufes Xufes Xufes

PRODUCTES HORTOFRUTÍCOLESPRODUCTES HORTOFRUTÍCOLESPRODUCTES HORTOFRUTÍCOLESPRODUCTES HORTOFRUTÍCOLES

Page 25: Els espais-del-sector-primari

Tabac Tabac Tabac Tabac Girasols Girasols Girasols Girasols

Remolatxa Remolatxa Remolatxa Remolatxa CULTIUS INDUSTRIALS

CULTIUS INDUSTRIALS

Page 26: Els espais-del-sector-primari

AlfalfaAlfalfa AlfalfaAlfalfa

CULTIUS FARRATGERSCULTIUS FARRATGERSCULTIUS FARRATGERSCULTIUS FARRATGERS

Page 27: Els espais-del-sector-primari
Page 28: Els espais-del-sector-primari

Conreu de vinyaConreu de vinyaConreu de vinyaConreu de vinya

Page 29: Els espais-del-sector-primari

Conreu d’oliveraConreu d’oliveraConreu d’oliveraConreu d’olivera

Page 30: Els espais-del-sector-primari

Conreu de cerealsConreu de cerealsConreu de cerealsConreu de cereals

Page 31: Els espais-del-sector-primari

Conreu d’horta en hivernacleConreu d’horta en hivernacleConreu d’horta en hivernacleConreu d’horta en hivernacle

Page 32: Els espais-del-sector-primari

Conreu de florsConreu de florsConreu de florsConreu de flors

Page 33: Els espais-del-sector-primari
Page 34: Els espais-del-sector-primari

Producció final agràriaProducció final agràriaProducció final agràriaProducció final agrària

Page 35: Els espais-del-sector-primari

L’ACTIVITAT RAMADERAL’ACTIVITAT RAMADERAL’ACTIVITAT RAMADERAL’ACTIVITAT RAMADERA

CARACTERÍSTIQUES DE LA RAMADERIA ACTUALCARACTERÍSTIQUES DE LA RAMADERIA ACTUALCARACTERÍSTIQUES DE LA RAMADERIA ACTUALCARACTERÍSTIQUES DE LA RAMADERIA ACTUALLa ramaderia tradicional es basava en la coexistència de diverses espècies, utilitzava tècniques endarrerides, sistemes extensius... Això ocasionava baixos rendiments.La ramaderia actual ha experimentat canvis que han permés augmentar els rendiments. •La ramaderia tendeix a especialitzar-se en la producció de carn o de llet. Això ha suposat la substitució de les races autòctones per altres estrangeres seleccionades.•Augmenta la tecnificació. L’ús de munyidores mecàniques, l’estudi científic en l’alimentació del bestiar, l’increment de la grandària de les explotacions i del nombre de caps ha elevat els rendiments..•La ramaderia intensiva guanya pes respecte a la extensiva.

•La ramaderia extensiva depén del medi físic i s’alimenta de prats i pastures naturals. Es dóna a l’Espanya humida i a les àrees muntanyenques de l’interior. Està associada a races autòctones i a tècniques de treball tradicional.•La ramaderia intensiva o industrial. És una ramaderia estabulada que s’alimenta de pinsos fonamentalment. Es localitza a les zones pròximes als centres urbans, i al nord-est i litoral mediterrani, especialment el bestiar porcí i avícola. Aquesta ramaderia empra tècniques modernes, races seleccionades... I dóna alts rendiments.

La ramaderia tradicional es basava en la coexistència de diverses espècies, utilitzava tècniques endarrerides, sistemes extensius... Això ocasionava baixos rendiments.La ramaderia actual ha experimentat canvis que han permés augmentar els rendiments. •La ramaderia tendeix a especialitzar-se en la producció de carn o de llet. Això ha suposat la substitució de les races autòctones per altres estrangeres seleccionades.•Augmenta la tecnificació. L’ús de munyidores mecàniques, l’estudi científic en l’alimentació del bestiar, l’increment de la grandària de les explotacions i del nombre de caps ha elevat els rendiments..•La ramaderia intensiva guanya pes respecte a la extensiva.

•La ramaderia extensiva depén del medi físic i s’alimenta de prats i pastures naturals. Es dóna a l’Espanya humida i a les àrees muntanyenques de l’interior. Està associada a races autòctones i a tècniques de treball tradicional.•La ramaderia intensiva o industrial. És una ramaderia estabulada que s’alimenta de pinsos fonamentalment. Es localitza a les zones pròximes als centres urbans, i al nord-est i litoral mediterrani, especialment el bestiar porcí i avícola. Aquesta ramaderia empra tècniques modernes, races seleccionades... I dóna alts rendiments.

La producció ramadera suposa el 35% en la producció final agrària. Ha augmentat des de la dècada dels 60 degut a la mecanització del camp i l’augment del nivell de vida (incorpora proteïnes de la carn i de la llet). Hi ha comunitats com Galícia, Astúries, Cantàbria i Catalunya on la producció ramadera supera a la agrícola.

La producció ramadera suposa el 35% en la producció final agrària. Ha augmentat des de la dècada dels 60 degut a la mecanització del camp i l’augment del nivell de vida (incorpora proteïnes de la carn i de la llet). Hi ha comunitats com Galícia, Astúries, Cantàbria i Catalunya on la producció ramadera supera a la agrícola.

Page 36: Els espais-del-sector-primari

RAMAT DESTÍ ÀREES PRODUCTORES PRODUCCIÓ PROBLEMES

BOVÍ Producció de carn i de llet

Boví d’aptitud lletera: extensiu o mixt en el nord peninsular; en grans explotacions a Andalusia aprofitant els farratges; i en règim intensiu als voltants de les grans ciutatsBoví d’aptitud càrnica: en règim extensiu al nord peninsular, zones de muntanya i deveses; i en règim intensiu prop dels nuclis urbans

La carns s’enfronta a altres carns més barates (aus i porc)la llet s’enfronta a la competència d’altres països comunitaris

Quotes en els lactis. es desvincula l’ajuda al 100% en la producció de llet i el 60% en la carn. Es manté l’ajuda a les vaques dida

OVÍ Producció de carn i llet i, molt secundàriament, obtenció de llana

Secans de l’interior peninsular, en règim extensiu (transhumància, guarets) o en règim intensiu per a encebament i munyiment

La carn es basa en races autòctones. la producció de llet compta amb la presència de races estrangeres i es veu afavorida per l’alta demanda de formatges

S’han desenvolupat importants ajudes a l’oví extensiu. es desvincula el 50% de la `producció

Page 37: Els espais-del-sector-primari

PORCÍ Consum en fresc i xarcuteria i embotits

En règim extensiu en les deveses d’Extremadura, Zamora, Salamanca i Andalusia. En règim intensiu a Catalunya i Múrcia

La producció ha crescut per l’augment del consum, però s’enfronta als excedents mundials d’aquesta carn

La protecció es limita a ajudes a l’exportació

AUS Producció de carn i ous

En règim intensiu a Catalunya, Castella i Lleó i Aragó

La producció de pollastres és inferior al consum

La protecció es limita a ajudes a l’exportació i a la retirada del producte per a evitar la caiguda dels preus

Page 38: Els espais-del-sector-primari

Ramaderia porcina

Ramaderia ovinaRamaderia bovina

Page 39: Els espais-del-sector-primari
Page 40: Els espais-del-sector-primari

PAISATGE AGRARI DEL NORD PENINSULAR HUMITPAISATGE AGRARI DEL NORD PENINSULAR HUMITPAISATGE AGRARI DEL NORD PENINSULAR HUMITPAISATGE AGRARI DEL NORD PENINSULAR HUMIT•Localització: nord i nord-oest de la península Ibèrica.•Medi físic: relleu accidentat amb clima oceànic plujós.•Estructura agrària:

•Població: tradicionalment nombrosa, actualment escassa i envellida (emigració, èxode rural).•Poblament: predomina el dispers intercalar.•Explotacions: minifundis, dificulta la mecanització. Per corregir-ho s’ha impulsat la concentració parcel·lària.•Usos del sòl: principalment ramaders.

•Localització: nord i nord-oest de la península Ibèrica.•Medi físic: relleu accidentat amb clima oceànic plujós.•Estructura agrària:

•Població: tradicionalment nombrosa, actualment escassa i envellida (emigració, èxode rural).•Poblament: predomina el dispers intercalar.•Explotacions: minifundis, dificulta la mecanització. Per corregir-ho s’ha impulsat la concentració parcel·lària.•Usos del sòl: principalment ramaders.

Page 41: Els espais-del-sector-primari

•Agricultura: ocupa una superfície escassa, en les valls. Antigament es practicava el policultiu, actualment tendeix a especialitzar-se en cultius d’horta i farratges.•Ramaderia: és l’activitat agrària més important, afavorida pel clima i la demanda urbana. Predomina el bestiar boví, el destinat a carn en règim extensiu o semiextensiu i el de llet en règim intensiu.•Explotació forestal: activitat important. Es dedica a la industria del moble i a l’obtenció de pasta de paper.

•Agricultura: ocupa una superfície escassa, en les valls. Antigament es practicava el policultiu, actualment tendeix a especialitzar-se en cultius d’horta i farratges.•Ramaderia: és l’activitat agrària més important, afavorida pel clima i la demanda urbana. Predomina el bestiar boví, el destinat a carn en règim extensiu o semiextensiu i el de llet en règim intensiu.•Explotació forestal: activitat important. Es dedica a la industria del moble i a l’obtenció de pasta de paper.

Page 42: Els espais-del-sector-primari

PAISATGE AGRARI DE L’INTERIOR PENINSULAR PAISATGE AGRARI DE L’INTERIOR PENINSULAR PAISATGE AGRARI DE L’INTERIOR PENINSULAR PAISATGE AGRARI DE L’INTERIOR PENINSULAR •Localització: Meseta i depressió de l’Ebre.•Medi físic: relleu pla, elevada altitud mitjana (Meseta), clima mediterrani continentalitzat amb escasses precipitacions estivals i grans contrastos tèrmics.•Estructura agrària:

•Població: escassa i envellida.•Poblament: concentrat en pobles xicotets i pròxims a les valls del Duero i de l’Ebre, i grans i distanciats a la meitat sud peninsular. •Explotacions: el minifundi predomina a la vall del Duero i als regadius de l’Ebre. Als secans castellans , aragonesos i extremenys predominen les grans propietats. •Usos del sòl: agrícola, ramader i forestal.

•Localització: Meseta i depressió de l’Ebre.•Medi físic: relleu pla, elevada altitud mitjana (Meseta), clima mediterrani continentalitzat amb escasses precipitacions estivals i grans contrastos tèrmics.•Estructura agrària:

•Població: escassa i envellida.•Poblament: concentrat en pobles xicotets i pròxims a les valls del Duero i de l’Ebre, i grans i distanciats a la meitat sud peninsular. •Explotacions: el minifundi predomina a la vall del Duero i als regadius de l’Ebre. Als secans castellans , aragonesos i extremenys predominen les grans propietats. •Usos del sòl: agrícola, ramader i forestal.

Page 43: Els espais-del-sector-primari

•Agricultura: •Àrees de secà: agricultura extensiva en camps obert, dedicats a la trilogia mediterrània (blat, olivera i vinya).•El regadiu: agricultura intensiva. Actualment l’agricultura de regadiu ha permès diversificar la producció. Plantes industrials (remolatxa, llúpol i tabac). Farratges per al bestiar. Fruites i hortalises per a la industria conservera de les terres riojanes, navarreses i aragoneses de la vall de l’Ebre.

•Ramaderia: •Els secans castellans i de la depressió de l’Ebre tenen una important ramaderia ovina.•Les deveses d’Extremadura, Salamanca, Zamora i Andalusia són explotacions agroramaderes. Tenen un ús ramader, cria de ramat oví i porcí (porc ibèric), agrícola, cultius en els millors sòls, i forestals, explotació de l’alzina surera per a l’aliment del bestiar i l’obtenció del suro. Avui en dia s’ha orientat també cap al bestiar boví.

•Explotació forestal: és important en zones com la Tierra Pinariega soriana.

•Agricultura: •Àrees de secà: agricultura extensiva en camps obert, dedicats a la trilogia mediterrània (blat, olivera i vinya).•El regadiu: agricultura intensiva. Actualment l’agricultura de regadiu ha permès diversificar la producció. Plantes industrials (remolatxa, llúpol i tabac). Farratges per al bestiar. Fruites i hortalises per a la industria conservera de les terres riojanes, navarreses i aragoneses de la vall de l’Ebre.

•Ramaderia: •Els secans castellans i de la depressió de l’Ebre tenen una important ramaderia ovina.•Les deveses d’Extremadura, Salamanca, Zamora i Andalusia són explotacions agroramaderes. Tenen un ús ramader, cria de ramat oví i porcí (porc ibèric), agrícola, cultius en els millors sòls, i forestals, explotació de l’alzina surera per a l’aliment del bestiar i l’obtenció del suro. Avui en dia s’ha orientat també cap al bestiar boví.

•Explotació forestal: és important en zones com la Tierra Pinariega soriana.

Page 44: Els espais-del-sector-primari
Page 45: Els espais-del-sector-primari

PAISATGE AGRARI MEDITERRANI PAISATGE AGRARI MEDITERRANI PAISATGE AGRARI MEDITERRANI PAISATGE AGRARI MEDITERRANI •Localització: litoral i prelitoral mediterrani, la vall del Guadalquivir i les illes Balears. •El medi físic: relleu accidentat al litoral mediterrani, pla prop de la costa i muntanyós al prelitoral. Camps suaus a la vall del Guadalquivir. Clima mediterrani amb escasses precipitacions a l’estiu.•Estructura agrària:

• Població: reduïda a causa de l’èxode rural.•Poblament: tendeix a la concentració.• Explotacions: a les zones de regadiu predomina el minifundi, al secà són xicotetes i mitjanes a València, Múrcia i Catalunya i grans a Andalusia occidental.•Usos del sòl: principalment agrícoles.

•Localització: litoral i prelitoral mediterrani, la vall del Guadalquivir i les illes Balears. •El medi físic: relleu accidentat al litoral mediterrani, pla prop de la costa i muntanyós al prelitoral. Camps suaus a la vall del Guadalquivir. Clima mediterrani amb escasses precipitacions a l’estiu.•Estructura agrària:

• Població: reduïda a causa de l’èxode rural.•Poblament: tendeix a la concentració.• Explotacions: a les zones de regadiu predomina el minifundi, al secà són xicotetes i mitjanes a València, Múrcia i Catalunya i grans a Andalusia occidental.•Usos del sòl: principalment agrícoles.

Page 46: Els espais-del-sector-primari

•L'agricultura: •Àrees de secà: ocupades per cereals, vinya, olivera i ametlers. S’estén per la vall del Guadalquivir, el prelitoral muntanyós i accidentat i l’interior de Mallorca.•El regadiu: es veu afavorit per les temperatures suaus, la insolació elevada, els sòls apropiats i la demanda internacional. Es dedica a productes hortofrutícoles bé a l’aire lliure, bé davall plàstic (hivernacles); a cultiu de cítrics i fruiters d’os i de llavors; i als fruits tropicals (advocat, xirimoia...) a les àrees protegides de Màlaga i Granada.

•Ramaderia: bovina i porcina predomina a Catalunya; l’ovina als secans i a les vores del Guadalquivir les vaques braves i els bous de lídia.•Explotació forestal: té escassa significació.

•L'agricultura: •Àrees de secà: ocupades per cereals, vinya, olivera i ametlers. S’estén per la vall del Guadalquivir, el prelitoral muntanyós i accidentat i l’interior de Mallorca.•El regadiu: es veu afavorit per les temperatures suaus, la insolació elevada, els sòls apropiats i la demanda internacional. Es dedica a productes hortofrutícoles bé a l’aire lliure, bé davall plàstic (hivernacles); a cultiu de cítrics i fruiters d’os i de llavors; i als fruits tropicals (advocat, xirimoia...) a les àrees protegides de Màlaga i Granada.

•Ramaderia: bovina i porcina predomina a Catalunya; l’ovina als secans i a les vores del Guadalquivir les vaques braves i els bous de lídia.•Explotació forestal: té escassa significació.

Page 47: Els espais-del-sector-primari
Page 48: Els espais-del-sector-primari

PAISATGE AGRARI DE MUNTANYA PAISATGE AGRARI DE MUNTANYA PAISATGE AGRARI DE MUNTANYA PAISATGE AGRARI DE MUNTANYA •Medi físic: relleu d’elevada altitud i pendents fortes. Clima fred amb precipitacions molt abundants, sovint en forma de neu.•Estructura agrària:

•Població: densitats molt baixes.•Poblament: tradicionalment dispers, actualment tendeix a concentrar-se.•Explotacions: coexisteixen xicotetes explotacions privades amb muntanyes i praderies municipals.•Usos del sòl: diversos i escalonats en funció de la variació del clima. Agricultura al fons de les valls, explotació forestal en els boscos, ramaderia en els prat més alts...

•Agricultura: cultius d’horta a les valls en les muntanyes del nord peninsular. A les àrees muntanyoses més meridionals es troben oliveres i ametlers pels vessants en bancals.•Ramaderia: extensiva. Al nord bovina i ovina. A les muntanyes mediterrànies domina la ramaderia ovina.•Explotació forestal: major a les muntanyes del nord.

•Medi físic: relleu d’elevada altitud i pendents fortes. Clima fred amb precipitacions molt abundants, sovint en forma de neu.•Estructura agrària:

•Població: densitats molt baixes.•Poblament: tradicionalment dispers, actualment tendeix a concentrar-se.•Explotacions: coexisteixen xicotetes explotacions privades amb muntanyes i praderies municipals.•Usos del sòl: diversos i escalonats en funció de la variació del clima. Agricultura al fons de les valls, explotació forestal en els boscos, ramaderia en els prat més alts...

•Agricultura: cultius d’horta a les valls en les muntanyes del nord peninsular. A les àrees muntanyoses més meridionals es troben oliveres i ametlers pels vessants en bancals.•Ramaderia: extensiva. Al nord bovina i ovina. A les muntanyes mediterrànies domina la ramaderia ovina.•Explotació forestal: major a les muntanyes del nord.

Page 49: Els espais-del-sector-primari

PAISATGE AGRARI DE CANÀRIES PAISATGE AGRARI DE CANÀRIES PAISATGE AGRARI DE CANÀRIES PAISATGE AGRARI DE CANÀRIES •Medi físic: relleu volcànic accidentat i clima càlid tot l’any, amb precipitacions escasses.•Estructura agrària:

•Població: en retrocés.•Poblament: dispers lax.•Explotacions: contrastos importants entre les xicotetes explotacions de les zones mitjanes i altes i les grans explotacions dels regadius costaners.•Usos agraris del sòl: principalment agrícoles.

•Agricultura: •Àrees litorals: predomina el monocultiu destinat a l’exportació (plàtan, tomaca...), els cultius d’hivernacles (flors, pebrera...) i els tropicals (mango, pinya, alvocat)•A les zones mitjanes o altes: agricultura tradicional de secà. Cultiu de vinya i creïlla.

•Ramaderia: és escassa. La que hi ha és ovina i caprina.•Explotació forestal: poc significativa. S’aprofita la fusta de pinedes, fayal-brezal...

•Medi físic: relleu volcànic accidentat i clima càlid tot l’any, amb precipitacions escasses.•Estructura agrària:

•Població: en retrocés.•Poblament: dispers lax.•Explotacions: contrastos importants entre les xicotetes explotacions de les zones mitjanes i altes i les grans explotacions dels regadius costaners.•Usos agraris del sòl: principalment agrícoles.

•Agricultura: •Àrees litorals: predomina el monocultiu destinat a l’exportació (plàtan, tomaca...), els cultius d’hivernacles (flors, pebrera...) i els tropicals (mango, pinya, alvocat)•A les zones mitjanes o altes: agricultura tradicional de secà. Cultiu de vinya i creïlla.

•Ramaderia: és escassa. La que hi ha és ovina i caprina.•Explotació forestal: poc significativa. S’aprofita la fusta de pinedes, fayal-brezal...

Vinya

Page 50: Els espais-del-sector-primari

Tomàques Pinyes

Plàtans Bosc canari

Page 51: Els espais-del-sector-primari

LES DINÀMIQUES RECENTS DEL MÓN RURAL LES DINÀMIQUES RECENTS DEL MÓN RURAL LES DINÀMIQUES RECENTS DEL MÓN RURAL LES DINÀMIQUES RECENTS DEL MÓN RURAL

El món rural és un espai cada vegada més heterogeni i complex. Els nous usos de l’espai rural•Causes: una percepció positiva d’allò rural, es revalora allò rural com a sinònim de major qualitat del medi ambient. La tendència a descentralitzar la residència buscant costos menors...•Els nous usos: residencials, industrials, terciàries (infraestructures de transport...), paisatgísticoculturals i conservacionistes.•Conseqüències: per una banda distribució més equilibrada de la població i de l’activitat econòmica, per contra degradació mediambiental, pèrdua d’identitat de l’espai agrari...

El món rural és un espai cada vegada més heterogeni i complex. Els nous usos de l’espai rural•Causes: una percepció positiva d’allò rural, es revalora allò rural com a sinònim de major qualitat del medi ambient. La tendència a descentralitzar la residència buscant costos menors...•Els nous usos: residencials, industrials, terciàries (infraestructures de transport...), paisatgísticoculturals i conservacionistes.•Conseqüències: per una banda distribució més equilibrada de la població i de l’activitat econòmica, per contra degradació mediambiental, pèrdua d’identitat de l’espai agrari...

Indicadors de la crisi del món rural•Descens de la població•Disminució de la contribució al PIB•Reducció de la participació agrària en el comerç exterior

Indicadors de la crisi del món rural•Descens de la població•Disminució de la contribució al PIB•Reducció de la participació agrària en el comerç exterior

Polítiques de desenvolupament ruralTres administracions tracten de solucionar els problemes del món rural:•La UE: planteja les directrius generals. Concedeix ajudes procedents del FEADER•L’Estat espanyol: a través del Ministeri del Medi Ambient i Medi Rural i Marí (MARM)•Les comunitats autònomes: elaboren els programes de desenvolupament rural.

Polítiques de desenvolupament ruralTres administracions tracten de solucionar els problemes del món rural:•La UE: planteja les directrius generals. Concedeix ajudes procedents del FEADER•L’Estat espanyol: a través del Ministeri del Medi Ambient i Medi Rural i Marí (MARM)•Les comunitats autònomes: elaboren els programes de desenvolupament rural.

Page 52: Els espais-del-sector-primari

PROBLEMESPROBLEMES ACTUACIONS PER CORREGIR-LOSACTUACIONS PER CORREGIR-LOS

DEMOGRÀFICS

•La disminució i l’envelliment de la població rural, això comporta el risc de despoblament.•L’escassa qualificació de la mà d’obra, que dificulta la innovació.

•Afavorir la permanència de la població mitjançant la millora de les explotacions amb subvencions, la diversificació econòmica...•Incrementar la formació professional en aquests estudis.

ECONÒMICS

•Hi ha encara una escassa diversificació econòmica de l’espai rural, que manté una excessiva dependència de les activitats agràries.•És insuficient l’ús de les telecomunicacions i de les noves tecnologies•La dependència agrària de la indústria i del mercat és cada vegada major. Multinacionals controlen la producció i la distribució.•És necessari adoptar les noves exigències de seguretat, sanitat i benestar animal, establides per la PAC.•Les exigències de la demanda quant a la qualitat i diversificació en la dieta requereixen mesures d’adaptació.

•Promoure la diversificació econòmica: transformació artesanal i industrial de la producció, turisme rural...•Fomentar la implantació de les noves tecnologies al món rural; afavorir el desenvolupament de la I+D+I.•Impulsar la creació de cooperatives agràries per a la compra, transformació i venda del producte.•El compliment de les normes de seguretat, sanitat... condicionarà les ajudes de la UE. S’ha implantat la traçabilitat dels aliments, es controlen els fertilitzants, els fitosanitaris i els productes transgènics, es realitzen campanyes d'eradicació de malalties i de sanejament ramader. Es controla el tracte del bestiar, des de la cria fins al transport i el sacrifici.•Es fomenten les denominacions d’origen i de qualitat.

Page 53: Els espais-del-sector-primari

PROBLEMESPROBLEMES ACTUACIONS PER CORREGIR-LOSACTUACIONS PER CORREGIR-LOS

D’EQUIPAMENT I QUALITAT DE VIDA

•Dificultat de molts nuclis rurals per accedir a infraestructures, serveis elementals i equipaments.

•Millorar l’accessibilitat i la dotació d’infraestructures i equipaments.

MEDIAMBIENTALS

•L’activitat agrària genera alteracions mediambientals. Aigües contaminades per l’ús de pesticides i fertilitzants; aqüífers sobreexplotats; excessiva tala d’arbres; erosió del sòl per pràctiques abusives...•L’activitat agrària utilitza un número limitat d’espècies vegetals i animals, la qual cosa fa perillar les espècies autòctones.•El despoblament amenaça la supervivència de paisatges rurals tradicionals, de gran valor històric i cultural.

•Fomentar una agricultura sostenibles i respectuosa amb el medi ambient com l’agricultura ecològica. Aquesta utilitza sistemes naturals per a produir, usen adobs orgànics, rotació de cultius per evitar el desgast del sòl, sistemes naturals per combatre les plagues... Malgrat que els seus productes són més cars és una agricultura amb futur, ja que cada vegada té més demanda i a més a augmentat la seua exportació. La ramaderia ecològica no empra l’estabulació permanent ni usa estimuladors del creixement, a més els animals s’alimenten amb pastures naturals o farratges produïts per l’agricultura ecològica.•Fomentar les varietats autòctones, sobretot en ramaderia.•La UE concedeix ajudes per mantenir la població i les activitats tradicionals.

Page 54: Els espais-del-sector-primari

ELS ESPAIS DE L’ACTIVITAT ELS ESPAIS DE L’ACTIVITAT PESQUERAPESQUERA

L’activitat pesquera ha perdut pes en l’economia espanyola. No obstant encara té molta importància en zones com Galícia i en la dieta alimentària espanyola.

L’activitat pesquera ha perdut pes en l’economia espanyola. No obstant encara té molta importància en zones com Galícia i en la dieta alimentària espanyola.

L’ESPAI PESQUER•S’estén des de la costa fins a les 200 milles nàutiques que delimiten la Zona Econòmica Exclusiva de pesca (ZEE). •S’organitza en huit regions: Nord-oest, Cantàbrica, Tramuntana, Llevantina, Sud-mediterrània, Sud-atlàntica, Balear i Canària •La flota pesquera espanyola faena en caladors nacionals, comunitaris i caladors internacionals (de l’Atlàntic, Índic i Pacífic)

L’ESPAI PESQUER•S’estén des de la costa fins a les 200 milles nàutiques que delimiten la Zona Econòmica Exclusiva de pesca (ZEE). •S’organitza en huit regions: Nord-oest, Cantàbrica, Tramuntana, Llevantina, Sud-mediterrània, Sud-atlàntica, Balear i Canària •La flota pesquera espanyola faena en caladors nacionals, comunitaris i caladors internacionals (de l’Atlàntic, Índic i Pacífic)

Page 55: Els espais-del-sector-primari
Page 56: Els espais-del-sector-primari

L’ACTIVITAT PESQUERAL’ACTIVITAT PESQUERAL’ACTIVITAT PESQUERAL’ACTIVITAT PESQUERA

L’activitat pesquera espanyola es caracteritza per:•La destinació principal és el destí humà. 77’8% en fresc.•La regió pesquera més importants és la gallega.•Les espècies capturades són peixos en més d’un 90%. La resta mol·luscos i crustacis. Destaquen: lluç, anxova, tonyina, sardina.•La flota pesquera està integrada:

•Una flota artesanal: embarcacions de dimensions reduïdes, pesquen en caladors nacionals, tècniques tradicionals.•Flota d’altura i de gran altura: vaixells de grans mides, caladors internacionals on romanen setmanes o mesos, procés industrialitzador en el vaixell.

•La pesca desembarcada va créixer fins el 1976, des d’aleshores ha descendit per l’esgotament dels caladors nacionals, les quotes pesqueres dels caladors comunitaris i les restriccions internacionals.•La pertinença espanyola a la Unió Europea ha suposat l’adopció de la Política Pesquera Comunitària (PPC). Això ha significat que la OCM fixa els preus dels productes; la liberalització dels intercanvis; l’adopció de les directrius comunitàries en matèria de pesca.

L’activitat pesquera espanyola es caracteritza per:•La destinació principal és el destí humà. 77’8% en fresc.•La regió pesquera més importants és la gallega.•Les espècies capturades són peixos en més d’un 90%. La resta mol·luscos i crustacis. Destaquen: lluç, anxova, tonyina, sardina.•La flota pesquera està integrada:

•Una flota artesanal: embarcacions de dimensions reduïdes, pesquen en caladors nacionals, tècniques tradicionals.•Flota d’altura i de gran altura: vaixells de grans mides, caladors internacionals on romanen setmanes o mesos, procés industrialitzador en el vaixell.

•La pesca desembarcada va créixer fins el 1976, des d’aleshores ha descendit per l’esgotament dels caladors nacionals, les quotes pesqueres dels caladors comunitaris i les restriccions internacionals.•La pertinença espanyola a la Unió Europea ha suposat l’adopció de la Política Pesquera Comunitària (PPC). Això ha significat que la OCM fixa els preus dels productes; la liberalització dels intercanvis; l’adopció de les directrius comunitàries en matèria de pesca.

Page 57: Els espais-del-sector-primari
Page 58: Els espais-del-sector-primari
Page 59: Els espais-del-sector-primari

LA CRISI DE LA PESCALA CRISI DE LA PESCALA CRISI DE LA PESCALA CRISI DE LA PESCA

La crisi està motivada per:•Problemes dels caladors•Problemes demogràfics•Problemes econòmics•Problemes socials•Problemes mediambientals

La crisi està motivada per:•Problemes dels caladors•Problemes demogràfics•Problemes econòmics•Problemes socials•Problemes mediambientals

Indicadors de la crisi:•Descens de la població ocupada•Disminució de la contribució al PIB, inferior a l’1%•Comerç exterior pesquer deficitari, és més Espanya necessita importar grans quantitats de peix per al consum

Indicadors de la crisi:•Descens de la població ocupada•Disminució de la contribució al PIB, inferior a l’1%•Comerç exterior pesquer deficitari, és més Espanya necessita importar grans quantitats de peix per al consum

La política pesquera tracta de solucionar els greus problemes pesquers. En aquesta qüestió intervenen tres administracions:•La Unió Europea. Planteja les directrius generals i concedeix ajudes a través del FEP•L’Estat espanyol. Té competències exclusives en la flota i la planificació bàsica. •Les comunitats autònomes. Tenen competències en les seues aigües costaneres.

La política pesquera tracta de solucionar els greus problemes pesquers. En aquesta qüestió intervenen tres administracions:•La Unió Europea. Planteja les directrius generals i concedeix ajudes a través del FEP•L’Estat espanyol. Té competències exclusives en la flota i la planificació bàsica. •Les comunitats autònomes. Tenen competències en les seues aigües costaneres.

Page 60: Els espais-del-sector-primari

Producció d'orades

ACUICULTURA MARINAACUICULTURA MARINAACUICULTURA MARINAACUICULTURA MARINA

Page 61: Els espais-del-sector-primari

Producció i valor al 2007

Page 62: Els espais-del-sector-primari

Cria de truites

Piscifactoria