Els paisatges vegetals peninsulars

  • View
    4.186

  • Download
    0

Embed Size (px)

Text of Els paisatges vegetals peninsulars

  • 1. ELS PAISATGES VEGETALS PENINSULARS2on de Batxillerat. Geografia . IES Antoni Llid. Xbia. Professora: Vicenta Maria Ros

2. LES FORMACIONS VEGETALSLa vegetaci s el conjunt despcies vegetals dun territoriEs classificaen Regnes REGI PAISATGE ATLNTIC EURO SIBERIANAREGNE HOLRTIC REGI PAISATGE MEDITERRANI MEDITERRNIEAREGIPAISATGE CANARI MACARONSICAREGIPAISATGE DE MUNTANYAALPINA 3. TIPUS DE VEGETACISEGONS LA GRANDRIA I FORMABOSC MATOLLPRATForma arbriaForma arbustiva Forma herbcia 4. FACTORS QUE INFLUEIXEN EN LA DISTRIBUCI DE LA VEGETACI CLIMARELLEU SL HOMETEMPERATURA SALINITATINTRODUCCIESTATGESVegetaci termfilaVegetaci halfilaDESPCIESBIOCLIMTICS Vegetaci crifila ACIDESSAHUMITATVegetaci acidfila DEGRADACIORIENTACIVegetaci xerfila Vegetaci basfilaDESPCIESVESSANTSVegetaci higrfilaLLUMVegetaci umbrfila 5. EL PAISATGE VEGETAL DE CLIMA OCENIC: EL BOSC CADUCIFOLI, LA LANDA I ELS PRATS-Es situa per tota lEspanya de clima atlntic, des deGalicia fins els Pirineus: les condicions climtiques(precipitacions abundants i regulars; temperaturessuaus) generen una vegetaci exuberant.- Formacions vegetals caracterstiques: - Bosc caducifoli: arbres alts, descora relativament prima, tronc dret i llis, perden les fulles a la tardor. Destaquen el roure (en sls silicis), el faig (en sls calcaris), el tiller, el freixe, el bedoll.... Lhome ha introdut el pi i l eucaliptus.Aquests tipusde bosc tenenuna vegetacimolt frondosa,per poquesespciesvegetals 6. ESPECIES VEGETALES DEL BOSQUE CADUCIFOLIO El roure es situa en El faig tolera molt b el altures menors que el faig fred i vol molta humitat. (tolera menys el fred). T La seua fusta, dura i de creixement lent, la seua bona qualitat, sempra fusta sempra per a la per elaborar mobles. La construcci. Les rees ms seua rea principal s la extenses de roure es Serralada Cantbrica i els troben a Galcia . Pirineus. 7. ESPECIES VEGETALES DEL BOSQUE CADUCIFOLIOShan repoblat grans extensions ambarbres de creixement rpid com el pii l eucaliptus. El castanyer s una formaci vegetal secundria. 8. De la degradaci del bosc caducifoli sorgeix: -Landa: s la vegetaci de matolls. Les espcies ms abundants sn el bruc, la ginesta i les falagueres. - Prats: ocupen grans extensions on abunda la vegetaci herbcia i els pastius.PratsLandaFalagueres BrucGinesta 9. PAISATGES VEGETALS DE LA REGI MEDITERRNIA: EL BOSCPERENNIFOLI I EL MATOLL (MQUIA, GARRIGA I ESTEPA).-Sestn per la zona de clima mediterrani tant dinterior com de costa. Les caracterstiquesclimtiques, amb precipitacions escasses i irregulars i marcada sequera estival, fan que lesespcies vegetals predominants siguen xerfiles (s a dir, adaptades per a resistir lasequera) i de fulla perenne.- Formacions vegetals caracterstiques: - Bosc perennifoli: de mitjana altura, tronc no rectilini, escora gruixuda i rugosa de tipus esclerofilla (dures i coricies), amb fulles perennes, xicotetes i dures. Destaquen les alzines i les alzines sureres (sls silicis). Lhome ha introdut el pi (pel seu creixement rpid). 10. ESPCIES VEGETALS DEL BOSC PERENNIFOLILalzina surera necessita hivernssuaus, certa humitat i sls silicis. Eslocalitza al sud-oest peninsular, alsud dAndalusia, al nord-est deCatalunya i a Castell (nord-oest).Lescora susa per obtenir suro. Lafusta per fer tonells i vaixells. 11. ESPCIES VEGETALS DEL BOSC PERENNIFOLILalzina o carrasca s larbre ms ests del climamediterrani. s resistent a la sequera i sadapta a tottipus de sls. A Serra Morena, Extremadura iGaudarrama es troben els boscos millor conservats. Laseua fusta sempra per fer eines, rodes i carb. Labellota, el fruit, serveix per alimentar el bestiar. 12. Actualment, mitjanantel sistema de devesa(combinaci del boscdalzina amb lagriculturai la pastura) sestanpreservant els boscosdalzines. El pi s una formaci secundria que sha ests molt perqu t un creixement rpid i s molt aprofitable econmicament: resina, fusta, pasta de paper (cellulosa)... 13. - de la degradaci del bosc mediterrani eix el matoll mediterrani: presenta tres tipus caracterstics: -mquia (llentiscle, bruc, xara i ginesta)Llentiscle -la garriga (romer, frgola i espgol) -lestepa (en zones semi rides del sud-est (margall, espart i esprrec).RomerEspartMquiaGarrigaEstepa 14. PAISATGES VEGETALS DE RIBERA.Les vores dels rius, impregnadesdhumitat, permeten elcreixement despcies vegetalsdistintes a les prpies del climade lentorn. Es situen en frangesparalleles al riu.Els boscos de ribera estanformats per espcies com elvern, el salze, el pollancre illber.PollancreSalzelbers 15. PAISATGES VEGETALS DE MUNTANYA. La vegetaci es divideix en estatges segons laltura, el clima i la latitud. Ens trobem amb dos tipus de muntanya:a) Muntanya alpina o pirenaica: sobre el boscdalzines o roure es distingeixen tres estatges:- Estatge subalp: entre els 1200 i els 2400metres: vegetaci de conferes (avets, pinegre i pi silvestre), el sotabosc ambarbustos com el rododendre.- Estatge alp: entre els 2400 i els 300metres: prats quan es produeix el desgel.- Estatge nival, per damunt dels 3000 metres,amb vegetaci rupcola (sobre les roques)on no hi ha neu.b) Resta de muntanyes: es caracteritza perlabsncia destatge subalp, de conferes. Passadirectament del bosc propi de la zona (caducifolia la regi atlntica i perennifoli a la mediterrnia)a lestatge supraforestal, a partir dels 1900metres. Aquest darrer estatge es compon dexicotets arbustos, el tipus dels quals varia segonsel clima. 16. Clisrie dels Pirineus 17. Molses Tarteres Pi negre Avets 18. PAISATGES VEGETALS DE LES ILLES CANRIES.Paisatge vegetal de la regi macaronsica-Regi que compren les illes atlntiques dAores, Madeira, Canries i Cabo Verde, entre lesquals, malgrat algunes diferncies, hi ha moltes semblances. La seua insularitat i el seuclima fa que tinguen trets molt particulars: gran quantitat despcies endmiques i unnotable escalonament altitudinal.-Les illes orientals (Lanzarote i Fuerteventura) tenen vegetaci subdesrtica, mentre que ala resta de les illes la vegetaci sagrupa en una successi destatges.CardonTajinaste 19. Tabaiba Violeta del TeideDragoEstatge supracanari: per damunt dels 2200 m, predomina lanuesa del sl, per amb gran riquesa de flors, com la violeta delTeide. Estatge canari: entre els 1200 i 2200 m, dominat pels boscos de conferes i a les zones ms altes pel cedre canari. Estatge termocanari: constitut per originals formacions boscoses com el bosc de laurisilva (bosc perennifoli de llorer, loro, tiller, viatigo...) i el matoll fayal-brezal.Estatge intermedi: entre els 200 i els 800 m,creixen espcies com la palmera, el drago i la savina.Estatge basal: marcat per laridesa,predominen matolls xerfils com elcardn i la tabaiba. 20. Pi canariBosc de laurisilvaCardones sobre sl volcnic Cedre canari