24
Oud of Mooi ????

Ensenyament en més d'una llengua

Embed Size (px)

Citation preview

Page 1: Ensenyament en més d'una llengua

L’ENSENYAMENT EN MÉS D’UNA LLENGUA

Dels estudis inicials fins als nostres dies

Page 2: Ensenyament en més d'una llengua

Interdependència lingüística i desenvolupament educatiu dels nens bilingües. James Cummins

Reflexions sobre l’educació bilingüe: llengua de llar i llengua d’instrucció. Ignasi Vila

Nivell sociocultural o desconeixement de la llengua? Ignasi Vila

Llengües, escola i immigració a Catalunya. Josep Maria Serra i Ignasi Vila

Algunes qüestions referides a l’adquisició de la llengua a l’escola per part de les criatures estrangeres. Ignasi Vila

Articles utilitzats per a l’elaboració d’aquest document

Page 3: Ensenyament en més d'una llengua

1928. Conferència Internacional sobre el bilingüisme a Luxemburg

L’ENSENYAMENT EN MÉS D’UNA LLENGUA

Dels estudis inicials als nostres dies

El bilingüisme exerceix una influència negativa sobre el desenvolupament intel·lectual.

Cal ensenyar en la llengua materna.

Cal retardar la introducció d’una L2.

Cal defensar l’educació monolingüe.

Què es plantejaven? Què varen concloure?

Com es mesura la influència del bilingüisme sobre la llengua materna?

Quins efectes té el bilingüisme sobre la intel·ligència?

Quins són els avantatges i els inconvenients del règim bilingüe?

L’estudi de les dues llengües ha de ser simultani o successiu?

Page 4: Ensenyament en més d'una llengua

1953. Especialistes convocats per la UNESCO

“És axiomàtic que el millor mitjà per ensenyar un infant és la seva llengua materna”

(Poc suport empíric, però esdevé un principi educatiu)

1962. Peal i Lambert:Per què - segons diu la literatura de l’època- el bilingüisme és negatiu per a l’alumne?

Realitzen una investigació amb nens i nenes bilingües franco-anglesos a Montreal

Conclusions

Els nens bilingües obtenien resultats superiors als monolingües en proves d’intel·ligència verbal i no verbal.

Es trenca el malefici de la Conferència de Luxemburg.

Els bilingües són biculturals.

Page 5: Ensenyament en més d'una llengua

1974. Peal i Lambert. Diferencien entre bilingüisme additiu i bilingüisme substractiu.

BILINGÜISME ADDITIU

Grups etnolingüístics d’alt prestigi.

Programes d’immersió voluntaris.

S’incorpora una nova llengua i no en surt perjudicada la pròpia

Grups etnolingüístics de baix prestigi.

El programa és imposat.

S’incorpora una nova llengua en detriment de la pròpia.

1970. Hi ha països que introdueixen en les seves legislacions el “respecte”a la llengua dels immigrants.

Estats amb més d’una llengua comencen a legislar al respecte.

1971. Mackey estableix la tipologia més completa per a l’educació bilingüe.

(En descriu 90 possibilitats diferents)

BILINGÜISME SUBSTRACTIU

Page 6: Ensenyament en més d'una llengua

1976. Fishman considera 3 models diferents d’educació bilingüe.

Compensatori

De manteniment

D’enriquiment

Hi ha la voluntat de compensar el dèficit de les minories lingüístiques. L’aprenent comença en L1 i continua en L2.

Model adreçat a minories lingüístiques amb intenció de compensar la llengua de l’alumne. Les dues llengües esdevenen vehiculars.

Programes de bilingüisme total. Tots els membres han de dominar les dues llengües presents al seu territori.

(És un model poc concret i permet massa categoritzacions diferents)

Page 7: Ensenyament en més d'una llengua

.Efectes cognitius Negatius

Efectes cognitius ni positius ni negatius

Efectes cognitius positius

Efectes cognitius

SemilingüismeBaix nivell en totes dues llengües

Bilingüisme dominantNivell com el dels nadius en una de les dues llengües

Bilingüisme additiuAlt nivell en totes dues llengües

Tipus de bilingüisme

Nivell llindar més alt de

competència bilingüe

Nivell llindar més baix de competència

bilingüe

Efectes cognitius dels diferents tipus de bilingüisme

1977. Toukomaa i Skutnabb-Kangas

Page 8: Ensenyament en més d'una llengua

1979. Cummins: Hipòtesi d’interdependència.

La hipòtesi del desenvolupament interdependent proposa que el nivell de competència en la L2 que el nen bilingüe adquireix depèn, en part, del tipus de competència que el nen ha desenvolupat en la seva L1 en el moment en què comença l’exposició intensa a la L2.

Quan l’entorn lingüístic del nen facilita, fora de l’escola, l’ús d’algunes funcions del llenguatge, com en el cas de la major part dels nens de classe mitja en programes d’immersió, el desenvolupament de vocabulari en la L1 i alguns conceptes, una exposició intensa a la L2 és probable que proporcioni alts nivells de competència en la L2, sense que per això es perjudiqui la competència en L1.

L’alt nivell inicial de desenvolupament en L1 permet que es desenvolupin nivells semblants de competència en L2. No obstant això, per a alguns nens, les habilitats dels quals no estan desenvolupades en alguns aspectes, una exposició intensa a la L2 en els primers cursos és probable que impedeixi que la L1 continuï desenvolupant-se. Al mateix temps, això limitaria el desenvolupament de la L2.

Resumint, la hipòtesi proposa que hi ha una interacció entre el llenguatge de l’ensenyament i el tipus de competència que el nen desenvolupa en la seva L1 abans d’assistir a l’escola.

Page 9: Ensenyament en més d'una llengua

Les habilitats implicades en l’ús d’una llengua no són pròpies de les seves característiques, no depenen dels seus aspectes formals (morfologia, sintaxi, fonologia, etc.) sinó que abasten l’ús del llenguatge en general de manera que a l’ús que qualsevol locutor fa d’una llengua hi ha per sota una competència comuna.

Aquesta competència no és innata ni creix de la mateixa manera que als ocells els creixen les ales, sinó que és el resultat d’aprendre a usar una llengua determinada.

Competència

L1 Competència

L2

Competència subjacent comuna

Canal L1Canal L2

Adaptat de Cummins(1984)

Page 10: Ensenyament en més d'una llengua

Monografies sobre com adquireixen el llenguatge els infants bilingües familiars: Swain 1976, Sanders 1982, Vila, Boada i Siguan 1982, Vila 1984.

Estadis per a l’adquisició del llenguatge dels bilingües familiars

1. L’infant no distingeix 2 codis distints (incorpora paraules dels dos codis)

2. Diferencia els dos sistemes lexicals però utilitza una sintaxi única.

3. Descobreix que tots dos codis posseeixenregles diferents i aplica el principi:

una persona/una llengua.

Page 11: Ensenyament en més d'una llengua

1981, Cummins

Quins aspectes de la competència comunicativa dominen els aprenents nadius d’una llengua i els d’una L2 en una època primerenca?

Quins aspectes varien individualment o depenen d’altres desenvolupaments?

(Cal distingir l’ús del llenguatge en situacions de comunicació interpersonal i en situacions escolars)

La competència comunicativa es pot desenvolupar de dues maneres: amb suport contextual o sense

sense participació cognitiva

participació cognitiva

suport contextual sense suport contextual

A

DB

C

Page 12: Ensenyament en més d'una llengua

2000, Cummins. Hi ha més de 150 investigacions que recolzen la idea de l’existència d’una competència subjacent comuna.

1999. Shohamy. L’alumnat immigrat a Israel triga entre 7 i 9 anys a aconseguir un domini de la llengua.

2000, Hakuta i altres. L’alumnat amb un coneixement limitat d’anglès triga 5 anys a assolir un bon nivell en l’ús formal de la llengua.

Condicions socials i

econòmiques

Manca de competència

en la L2

Diversitat lingüística a les aules

Dificultat per a l’adquisició de les capacitats lingüístiques i cognitives que es necessiten per al treball escolar

Situació actual

Page 13: Ensenyament en més d'una llengua

L’EDUCACIÓ BILINGÜE: IMMERSIÓ, SUBMERSIÓ I PRÀCTICA EDUCATIVA

IMMERSIÓ

Programa de canvi de llengua llar-escola Programa voluntari L’alumnat desconeix la llengua d’aprenentatge No hi ha alumnes que tinguin com a pròpia la llengua d’escola Professorat bilingüe

altrament SUBMERSIÓ

COM DESENVOLUPAR LA PRÀCTICA EDUCATIVA?Modificar la situació actual en el sentit d’invertir el temps en què el professorat parla i l’alumnat escolta.Potenciar el treball de grup. Ajudar en la resolució de tasques globals. Promoure la interactivitat entre l’alumnat. Equilibrar les exigències i els ajuts. Fer presents constantment els “sabers” i “competències lingüístiques” que l’alumnat posseeix, tot valorant-les i fent-les visibles.