Escola nova teories

Teories i Institucions Teories i Institucions contemporànies de contemporànies de

l’educaciól’educació

Mestre : “manera de ser i fer.” magister.

Professor : “el qui parla davant la gent, en sentit

ducatiu.”profiteor.

Fonaments de Fonaments de l’educaciól’educació

ProfessorProfessor: el qui parla davant la gent, el qui es compromet.en sentit educatiu...

d’ajuda al creiexement personal per mitjà de la InstruccióInstrucció

Comunicació de coneixements que ajuden a estructurar la ment

És fent de professors que esdevenim MestresMestres ja que exercimun MAGISTERI, és a dir, una comunicació d’una manera de FERi SER. A més a més, aquest magisteri esdevé MINISTERI, un servei.


FER de PROFESSORFER de PROFESSOR suposa una responsabilitat enorme!

Ha de saber el que diu...

EDUCAR (e-ducar)= treure el que hi ha dins. EDUCAR (e-ducar)= treure el que hi ha dins.

Dominar a fons la matèria / Poder-la explicarDominar a fons la matèria / Poder-la explicar

Haver-ho estudiat i reflexionat!Per poder-ho amb noves paraules, lliurant el vostre temps per comprendre el que heu hagut d’aprendre!

en sentit educatiu...

•El bon professor ha de connectar amb la interioritat del seu auditori per tal de PROVOCAR-HI LA CAPACITAT DE CONCEBRE (elaborar en conceptes propis, els coneixements que s’intenta transmetre).

•El bon professor ha de saber escoltar.


Actituds : disposicions habituals, en gran part adquirides, que ens fan reaccionar de certa manera davant de situacions, persones o objectes que ens envolten. (Valors, normes.)


Competències del docent:Competències del docent:– Explicar, orientar, estimular i ajudar

l’alumnat.– Domini de la matèria.– El docent s’ha de conèixer ell mateix

descobrint el seu propi jo i deixant, de banda, la tasca d’aprendre a ensenyar. S’ha de tenir una bona percepció d’un mateix.

– Element i model actiu en lestasques comunitàries.


CRITERI

SOCIALSOCIAL LABORALLABORAL FAMILIARFAMILIAR PERSONAPERSONALL

INDICADORS

Nivell culturalNivell econòmicSistema de creencesModel d’autoritat…

Tipologia del treballSituació contractualNivell de professionalitzacióExperiència laboralPertinença sindical

Estructura familiarSistema de creencesCulturaEconomiaAturament…

Nivell acadèmicInterèsNecessitatsExperiènciesActituds i motivació…


El discent...El discent...


Concepte d’educació:Concepte d’educació:– Educare: criar, nodrir, alimentar. Educació

tradicional.– Educere: treure, portar, conduir de dintre a

fora. Educació Nova.

L’educació és art.L’educació és art.

L’educació és técnica. (fer)L’educació és técnica. (fer)

L’educació és tecnologia. L’educació és tecnologia. (coneixement)(coneixement)

FormarFormar: donar forma a algú o alguna cosa, modelar.

Donar a l’invidu la forma humana pel desenvolupament de les seves facultats que li

són pròpies: intel.ligència i voluntat, sentit del bé i la bellesa.

– pedagògicament= modelació i perfeccionament humà.

– psicològicament= influència sobre tipus de conductes i actituds que poden portar conseqüències i causar canvis.


Dimensions de Dimensions de l’educaciól’educació

Dimensió moral– Moral heterònoma– Moral autònoma

Dimensió social Dimensió econòmica Dimensió política Dimensió teòrica Dimensió física, artística,

intel·lectual, lúdica, religiosa,...

Educació ha de ser objecte d’estudi a partir de la seva complexitat i de ser la responsable

de la modificació d’actituds, hàbits, costums.De fet, educar és també parlar de canvi en

l’estructura cognoscitiva, emotiva i comportamental.

Perdura per tota la Perdura per tota la vida.vida.

Respon a una idea de Respon a una idea de perfecció, d’home perfecció, d’home ideal, de constant ideal, de constant canvi i millora.canvi i millora.

Relació ambient + Relació ambient + genètic.genètic.

Activitat : procés dinàmic (acció / interactivitat).

Intencionalitat : idea explícita i implícita de canvi.

Sistematisme : organització de tots els elements per tal d’arribar a la finalitat.

Planificació: organització i programació de la intervenció.

Ciències Ciències pedagògiquespedagògiques

Pedagogia és la ciència general de l’educació.

Principis de modelatge = imitació de models

•Didàctica: eina pedagògica que s’ocupa dels processos de formació, d’ensenyar i aprendre.

•Organització Escolar: organització de recursos humans, tècnics, polítics i institucionals i cadascuna de les seves funcions.

•Orientació: assessorament personal a diferents nivells.


ENSENYAMENT INSTRUCCIÓ

EDUCACIÓ

APRENENTATGE

FORMACIÓ


Institucions Institucions educativeseducatives

Família– Funcions: biològica, social i cultural.– Crisi actual. Nous models familiars.

Estat– Exerceix poder i control: inspecció i avaluació.

Església– Poder i influència pel que fa a valors i actituds davant

l’home, la vida i la societat.

Comunitat– Pren cada cop més importància.

Societat– Influència dels mitjans de comunicació.

Intervenció Intervenció educativaeducativa

No tots les intervencions educatives tenen les mateixes característiques substancials; no és igual l’ensenyament que es planifica d’acord amb uns requisits de l’Administració i es processa en un espai escolar (aula, taller, biblioteca,...) que en un altre que es dedica a aprofitar el temps d’oci.

També hi ha ensenyament i aprenentatge en el simple medi ambient físic i social. L’individu que viu en un medi tropical assoleix uns aprenentatges diferents dels de l’individu que viu al pol nord; qui desenvolupa la seva vida en una comunitat rural i agrícola tindrà uns aprenentatges diferents del qui viuen en una ciutat on el treball dels seus habitants és de tipus secundari i terciari.

ENSENYAMENT FORMALENSENYAMENT FORMAL– Identificació amb el sistema educatiu. Alt

grau d’intencionalitat i sistematisme. Titulacions acadèmiques. Subjecte a requisits normatius.

– L’educació infantil, primària, secundària, batxillerat, formació professional i l’ensenyament universitari hi ha:• Un requisit d’entrada.• Un programa mínim d’estudis.• Unes decisions a l’acabament de cicle.• Unes exigències de preparació i de titulació dels

docents.• Una normativa organitzadora que determina el

calendari escolar, el nombre d’hores anuals,...


ENSENYAMENT NO FORMALENSENYAMENT NO FORMAL– Hi ha intenció d’educar i hi pot o no haver

sistematisme. (Esplais, Casals, Agrupaments, Parròquies, Educació en el lleure,...) = àmbit molt social!

– No hi ha cap normativa que provingui d’instàncies externes a la institució formativa o a la simple acció concreta d’ensenyament.

– A considerar:• Ensenyaments i programes molt flexibles.• Molt adaptables.• Molt canviables.• Molt conseqüent amb la realitat dels

aprenentatges i no amb les presses de la temporalitat imposada pels programes.

• Molt actual en la realitat dels continguts del programa i en les necessitats i interessos dels participants.


ENSENYAMENT INFORMALENSENYAMENT INFORMAL– Menys intenció d’educar i menys

sistematisme. (Mitjans de comunicació)

– Tot és context, és a dir, no hi ha sistematització ni intencionalitat educativa.


Paradigmes Paradigmes d’intervenció educativad’intervenció educativa

Paradigma conductista:– Es fonamenta en el positivisme filosòfic i científic de la primera

meitat del segle XX i de l’associanisme aristòtelic.– El coneixement proveé de la percepció i de l’experiència. Explicar i

controlar la conducta.– Fragmentació del material d’aprenentatge a partir de reforços,

assaig-error,...– L’alumnat es considerat com a subjecte passiu de l’aprenentatge.– El professor és l’enginyer de l’ensenyament.

Paradigma cognitiu – processament de la informació:– Es fonamenta en les bases filosòfiques de Plató i Descartes.– El coneixement no proveé de la sensació, sinó de l’evidència de les

idees.– En l’’aprenentatge adquireixen gran importància els processos

mentals del sujecte.– Hi ha un interés per explicar com els humans tracten la informació

que reben.

Paradigmes Paradigmes d’intervenció educativad’intervenció educativa

Paradigma humanista– Es fonamenta bàsicament en bases filosòfiques d’Aristòtil i de

Rousseau, Sartre, Kierkegaard i Husserl.– Interés per problemes del ser humà.– Hi ha una concepció positiva de l’home i de les seves

potencialitats.– Perspectiva holística.

Paradigma constructivista.– La intel·ligència té una funció activa. La ment construeix els seus propis

conceixements.– Aportacions de Piaget– Implicacions educatives del paradigma psicogenètic

Paradigma sociocultural– El subjecte elabora els seus coneixements a partir d’una relació dialèctica

amb l’objecte. – El desenvolupament cognitiu està condicionat per la societat i la cultura.– L’activitat humana és social per naturalesa i les relacions socio-culturals

permeten l’emergència i el progrés de les funcioms psicològiques superiors.

Antecedents a Antecedents a L’Escola NovaL’Escola Nova

ÍndexÍndex

Història XIV-XV-XVI-XVII:– Humanisme, Renaixement i Edat Moderna.

Antecedents XVIII:– J.J.Rousseau i Naturalisme.– La pedagogia de Kant.

Precursors XIX - XX:– Pestalozzi, Fröbel i Herbart.

Edat contemporània.– Paidocentrisme.– Nova pedagogia.

Història Història XIV-XV-XVI-XVIIXIV-XV-XVI-XVII HumanismeHumanisme: Concepció clàssica de la cultura. Concepció clàssica de la cultura.

Estudi de les arts liberals i presentaven com a Estudi de les arts liberals i presentaven com a meta darrera el desenvolupament de les meta darrera el desenvolupament de les potencialitats de l’home. Idealistes. Cercaven la potencialitats de l’home. Idealistes. Cercaven la valoració humana més que no la faceta funcional valoració humana més que no la faceta funcional dels aprenentatges i estudis.dels aprenentatges i estudis. – Joan Lluís VivesJoan Lluís Vives: Per mitjà de les seves obres volia donar a

conèixer el seu projecte educatiu basat en l’aprenentatge literari dels sabers. Les primeres reflexions de l’home occidental sobre la cultura. Els seus punts claus són:• Tendència moralitzant del saber,• Insistència en la literatura clàssica,• Caràcter secular de l’educació,• “Un és allò que fa o sap fer”,• Educació=observació serena de la natura, diàleg interrogatiu i

espontani entre l’alumne i el mestre.• Importància del joc com a instrument d’expressió del nen.

– Erasme de RotterdamErasme de Rotterdam.

Història Història XIV-XV-XVI-XVIIXIV-XV-XVI-XVII RenaixementRenaixement: Trencament amb el passat. Etapa activa, Trencament amb el passat. Etapa activa,

de molta força creativa cap a una evolució del passat. de molta força creativa cap a una evolució del passat. Neix com a propòsit de canvi en la concepció d’home de Neix com a propòsit de canvi en la concepció d’home de l’edat mitjana. L’home és el centre de l’univers, s’exalta l’edat mitjana. L’home és el centre de l’univers, s’exalta l’home. D’aquí que es fomentés l’individualisme com a l’home. D’aquí que es fomentés l’individualisme com a nova forma de relació entre el mestre i l’alumne.nova forma de relació entre el mestre i l’alumne.– La pedagogia protestant de Luter:La pedagogia protestant de Luter: (Cada cristià té dret

a interpretar les sagrades escriptures). Aquesta revolució de pensament va fer que els poder públics s’ocupessin d’instruir a tothom per igual i que l’educació fos obligatòria centrant la importància en el coneixement i la instrucció religiosa. Per altra banda, són igualment importants la formació física, el joc,... L’ideal educatiu es va formant com a home complet, creador del seu treball, de la història i de la civilització. Reflexió de la necessitat d’educar per a la futura realització d’una professió.

Història Història XIV-XV-XVI-XVIIXIV-XV-XVI-XVII Edat ModernaEdat Moderna: Amos Comenio i la seva didàctica. Amos Comenio i la seva didàctica.

Principis:Principis:– mètode experimental inductiu,– necessitat de conèixer la naturalesa humana i al nen

per ajudar-lo en el seu procés de formació,– la instrucció, la virtut i la devoció són les finalitats de

l’educació,– l’educació per a tothom,– l’educació portada essencialment per la família i

ajudada pel mestre. Descartes: Descartes: Moviment racionalista= raó com a mitjà per Moviment racionalista= raó com a mitjà per

progressar en el coneixement.progressar en el coneixement. J. Locke:J. Locke: Ús de la raó com a fonament de l’acció Ús de la raó com a fonament de l’acció

pedagògica. Preparar la persona per l’ús de la raó pedagògica. Preparar la persona per l’ús de la raó fonamentada bàsicament per l’experiència. fonamentada bàsicament per l’experiència. Educar=educare (des de l’exterior!)Educar=educare (des de l’exterior!)

Antecedents XVIIIAntecedents XVIII La Il·lustracióLa Il·lustració: : neix a Anglaterra com a moviment neix a Anglaterra com a moviment

cultural sorgint del mètode educatiu. Es defineix cultural sorgint del mètode educatiu. Es defineix com un conjunt de teories materialistes i com un conjunt de teories materialistes i escèptiques.escèptiques.– J.J.Rousseau i Naturalisme:J.J.Rousseau i Naturalisme: L’individu s’ha de

desenvolupar segons la naturalesa i en la naturalesa. Per tant, el mestre és observador en la realització intrínseca del noi/a. D’aquesta manera, l’educació es limitarà a no intervenir en el procés de creixement de l’individu per tal de no deformar-lo ja que qualsevol intervenció no deixarà fer el camí natural. És el nen qui dirigeix, per l’experiència i reflexions pròpies, la capacitat per autodirigir-se segons les seves habilitats i tendències. El nen és el centre de l’escola, com únic factor actiu de la seva formació i educació personal. El procés educatiu es intencional i avarca la voluntat individual i s’adapta al desenvolupament natural de l’evolució humana. Educar=educere (des de l’interior!)

Antecedents XVIIIAntecedents XVIII La Il·lustracióLa Il·lustració: : neix a Anglaterra com a moviment neix a Anglaterra com a moviment

cultural sorgint del mètode educatiu. Es defineix com cultural sorgint del mètode educatiu. Es defineix com un conjunt de teories materialistes i escèptiques.un conjunt de teories materialistes i escèptiques.– La pedagogia de Kant: La pedagogia de Kant: basa l’educació en l'intel·lecte i

en les dades de l’experiència. Punts claus de la seva educació:• Atendre les necessitats de la vida i del creixement del nen

(criança),• L’ha de portar des dels seus instints naturals fins a les lleis

socials (disciplina),• Ha de desenvolupar les seves aptituds donant-li habilitats i

fent-lo capaç de viure en societat (instrucció),• Ha de conduir l’home cap a fins morals, superiors i

universals.

Precursors XIX-XXPrecursors XIX-XX Pestalozzi, Fröbel i Herbart: Pestalozzi, Fröbel i Herbart: precursors de la precursors de la

renovació pedagògica del S. XXrenovació pedagògica del S. XX– Pestalozzi:Pestalozzi: predicava un ensenyament objectiu per mitjà

de les coses. L’element intuïtiu del nen/a que li permetia no només aprendre de les impressions de l’exterior sinó de les que ell recull dins l’ambient social i moral. L’individu necessita d’un guia per créixer de forma joiosa i amb plenitud. L’educació és un acte d’amor i de comprensió entre mestre i alumne. L’educació prepara per viure en societat i pel treball.

– Fröbel:Fröbel: el treball és el mitjà pel qual s’aconsegueix el màxim desenvolupament personal. L’educació té com a missió guiar i il·luminar l’home fins a la seva unificació de la seva pròpia persona, la naturalesa, la societat i Déu.

– Herbart:Herbart: els fins de la pedagogia neixen plantejats per l’ètica. La didàctica s’ha de basar en l’individu com a ens psicològic capaç d’un desenvolupament amb harmonia.

Edat ContemporàniaEdat Contemporània Paidocentrisme: Paidocentrisme: a partir de tot aquest moviment de a partir de tot aquest moviment de

pensament al voltant de l’educació sorgeix una nova ciència que pensament al voltant de l’educació sorgeix una nova ciència que estudia l’ésser humà com a ens autònom, capaç d’enriquir-se de estudia l’ésser humà com a ens autònom, capaç d’enriquir-se de dins a fóra, el qual el porta, seguint el seus propis interessos, a dins a fóra, el qual el porta, seguint el seus propis interessos, a un procés d’autoeducació contínua. El mestre té com a funció un procés d’autoeducació contínua. El mestre té com a funció acomodar-se a les necessitats e interessos de l’alumne. L’acció acomodar-se a les necessitats e interessos de l’alumne. L’acció pedagògica passa a ser com l’ajut personal del mestre a l’alumne pedagògica passa a ser com l’ajut personal del mestre a l’alumne amb la finalitat d’aconseguir l’enriquiment social i individual del amb la finalitat d’aconseguir l’enriquiment social i individual del

darrer. El mestre facilita el camí de l’aprenentatge.darrer. El mestre facilita el camí de l’aprenentatge. Nova pedagogia: Nova pedagogia:

– concepció d’educació que uneix les dues vessants (dins i fóra),concepció d’educació que uneix les dues vessants (dins i fóra),– unió entre societat i infant donant com a resultat un ens unió entre societat i infant donant com a resultat un ens

específic: l’escola!específic: l’escola!– concepció d’educació que uneix mestre i alumne sota una concepció d’educació que uneix mestre i alumne sota una

mateix model d’igualtat i d’acomodació mútua. mateix model d’igualtat i d’acomodació mútua. – recerca de una estabilitat natural i tradicional en l’home: recerca de una estabilitat natural i tradicional en l’home:

societat i cultura amb procés de desenvolupament personal.societat i cultura amb procés de desenvolupament personal.

Edat ContemporàniaEdat Contemporània Conclusions:Conclusions:

– El nen no és un adult en miniatura; té les seves pròpies El nen no és un adult en miniatura; té les seves pròpies característiques psicològiques i úniques pel que fa característiques psicològiques i úniques pel que fa estructures mentals.estructures mentals.

– Importància de conèixer les etapes de creixement Importància de conèixer les etapes de creixement personal al llarg del desenvolupament, l’ambient, les personal al llarg del desenvolupament, l’ambient, les diferències entre home i dona,...diferències entre home i dona,...

– Estudi necessari de la voluntat com a base de la reacció.Estudi necessari de la voluntat com a base de la reacció.– Estudi de l’atenció com a base de la reflexió i Estudi de l’atenció com a base de la reflexió i

l’aprenentatge.l’aprenentatge.– Estudi de la intel·ligència com a fonament en la selecció Estudi de la intel·ligència com a fonament en la selecció

d’hàbits.d’hàbits.– Estudi de l’interès com a base de les activitats Estudi de l’interès com a base de les activitats

espontànies.espontànies.– Tot mètode d’ensenyament ha de respectar les exigències Tot mètode d’ensenyament ha de respectar les exigències

de l’infant.de l’infant.– Necessitat d’una orientació més personalitzada en Necessitat d’una orientació més personalitzada en

l’educació: entendre l’individu com a integral i global.l’educació: entendre l’individu com a integral i global.

L’Escola L’Escola NovaNova

L’Escola L’Escola NovaNova

ÍndexÍndex

Orígens. Fonaments de l’Escola Nova. Períodes. Principis de la nova educació. Definició de Escola Nova. Característiques. Mètodes.

OrígensOrígens En els mètodes tradicionalsEn els mètodes tradicionals, van sorgir els mètodes ideals =

representar situacions reals, aprendre per mitjà de l’observació i experimentació, és a dir, tenir contacte amb elles.

DidàcticaDidàctica= acció d’exposar o presentar. (didasco, grec)ensenyar, instruir, donar a entendre. (docere, llatí)

L’Escola NovaL’Escola Nova neix com a reacció dels mètodes utilitzats al s.XIX(passius i receptius=obediència, disciplina, coacció,...)

L’Escola NovaL’Escola Nova defensava les necessitats, desitjos, l’espontaneïtat, llibertat i disciplina interior de l’alumnat donant com a resposta l’expressió, producció, moviment i treball.

L’Escola NovaL’Escola Nova recull els pensaments de certs pedagogs (Vives, Locke, Rousseau,...) i de la psicologia experimental.– Naturalisme Rousseunià com autodesenvolupament,– Pestalozzi, en el principi de la consciència humana com a font

d’activitat i creació. L’Escola NovaL’Escola Nova és l’escola per a la responsabilitat i llibertat.

Fonaments de l’Escola Fonaments de l’Escola NovaNova

Vitalització de l’obra educativa.Vitalització de l’obra educativa. Problema entre el concepte d’escola i vida:Problema entre el concepte d’escola i vida:

– la preparació per a la vida és la finalitat de l’escola,– introduir a l’escola la mateixa vida social i humana

de la vida,– cristal·lització de l’activitat del quotidià com un

agent educatiu més (com a realitat escolar),– idea de vitalitat, d’activitat i de llibertat= Idealisme

Esc. Nova! Idea de substantivitat de la infància: Idea de substantivitat de la infància: deixar de pensar

en l’home que hi ha en el nen/a. Prendre l’infant com a infant.

Idea de comunitat:Idea de comunitat: l’escola ha de viure en comunitat. Comunitat de treball i de convivència on els alumnes es perfeccionen i s’ajuden mútuament.

PeríodesPeríodes Creació primeres escoles noves a Europa i USA (1889-1900):Creació primeres escoles noves a Europa i USA (1889-1900):

– Abbotscholme (Dr. Reddie, 1889, Anglaterra)– Bedales (Dr. Badley,1889, Anglaterra)– Llars d’educació al camp (Dr. Leiz,1898, Alemanya)– L’Ecole de Rochas (E. Demolins, 1890, França)– Escola Primària Universitària (Dewey, 1990, USA-Chicago)

Formulació de noves teories (1900-1907):Formulació de noves teories (1900-1907):– Pragmatisme i instrumentalisme de John Dewey,– l’Escola Activa de Munich,

Creació i publicació dels primers mètodes (1907-1918):Creació i publicació dels primers mètodes (1907-1918):– Montessory- Roma.– Decroly- Brusel·les.– Winnetka y mètode de Projectes de Kilpatrich.

Difusió, consolidació i oficialització d’idees i mètodes. Difusió, consolidació i oficialització d’idees i mètodes. (1918- ...)(1918- ...)– Cousinet, Freinet, Peterson,...

PrincipisPrincipis L’educació novaL’educació nova tracta del creixement integral: moral,

estètic, social, físic, intel·lectual, emocional i transcendent. Sense cap mena de discriminació a cap classe social del moment.

Els conceptes moralsEls conceptes morals són considerats com el resultat de l’acumulació d’experiències, tenint en compte que les persones necessiten un sistema de valors en ordre per governar la seva vida.

Necessitat d’ajudar l’ésserNecessitat d’ajudar l’ésser humà en la seva formació física, mental i social.

El currículum educatiuEl currículum educatiu ha d’estimular el creixement de l’aprenent, i a la vegada, capacitar-lo per viure, crear, dirigir i controlar qualsevol canvi vital.

L’escola ha de preveureL’escola ha de preveure les màximes oportunitats pel creixement personal:– la societat determina el clima de l’educació,– l’educació ha de tendir a desenvolupar la persona al màxim.

DefinicióDefinició Pedagogia activista:Pedagogia activista:

– només unes poques escoles ho són,– naixement d’institucions educatives amb cert caràcter

innovador. A. Ferrière:A. Ferrière:

– L’escola és un internat familiar ubicat al camp on l’experiència personal de l’infant li serveix per desenvolupar l'intel·lecte i la seva moralitat.

– L’Educació nova és educació física: equilibri de la salut en el cos per disposar d’equilibri en l’esperit.

– Escola Nova és educació i moral, educació per la iniciativa, la responsabilitat i el “self government”.

Lorenzo Luzuriaga: Lorenzo Luzuriaga: – L’escola nova és l’encarregada de canviar el rumb de

l’educació tradicional, intelectualista i llibresca donant un sentit viu i actiu. 8 principis de resum dels 30!

CaracterístiquesCaracterístiques Organització:Organització:

– laboratori de pedagogia pràctica,

– internat,– situat al camp,– cases separades,– coeducació,– treballs manuals,

• carpinteria

– temps lliure per treballs lliures,

– educació física natural,– excursions.

Formació intel·lectual:Formació intel·lectual:– cultura general– especialització espontània,– basada en fets i experiències,– basada en l’activitat personal

del nen,– interessos espontanis,– treballs d’investigació,

– Treballs col·lectius d’intercanvi,

– horari pel matí,– poques assignatures pel dia,– poques assignatures per

trimestre, Formació moral:Formació moral:

– sistema de república escolar, crítica i llibertat,

– monarquia institucional,– càrrecs socials i formar futurs

ciutadans,– gratificacions o recompenses,– sancions o càstigs,– competitivitat personal,– ambient de bellesa, ordre i

netedat,– música col·lectiva,– narracions que provoquen

judicis morals espontanis,– educació de la raó pràctica.

MètodesMètodes Des del punt de vista històric:Des del punt de vista històric:

– els primers mètodes van accentuar el treball individual davant del grupal (Montessori),

– treball grupal donat per Decroly,– els mètodes van evolucionar donant importància a la

comunitat i el grup com a font de creixement coneixement. Des del punt de vista dels països:Des del punt de vista dels països:

– anglosaxons= mètodes individuals,– germànics= mètodes col·lectius,– llatins= barreja entre tots dos.

Des del punt de vista de l’edat:Des del punt de vista de l’edat:– Ed. infantil= Montessori,– Primària= Decroly i Cousinet,– Secundària= Pla Dalton i mètode de projectes.

Des del punt de vista del treball:Des del punt de vista del treball:– Individual= Montessori, Mackinder i Pla Dalton.– Colectiu= Decroly, Winnetka i Howard.

Mètodes IMètodes I Dewey:Dewey:

– Pragmatisme pedagògic= coneixements provenen de l’experiència.

– El nen/a es desenvolupa per mitjà de la seva pròpia activitat i pel cúmul d’experiències que es produeixen en el tracte social amb els altres.

– Necessitat per activitats que despertin en el nen interès i motivació.

– L’educació serveix per preparar l’infant per a la vida social.

Mètodes IIMètodes II Projectes (Kilpatrich):Projectes (Kilpatrich):

– L’alumne ha de realitzar de forma autònoma un treball escollit per ell mateix.

– Els estudiants han d’investigar i organitzar el treball i les hores així com el contingut que han de portar a terme.

– El treball es realitza dins d’un ambient de col·laboració i cooperació.

Mètodes IIIMètodes III Pla Winnetka:Pla Winnetka:

– Estableix dins d’un programa escolar les matèries més adequades per a cada estadi evolutiu.

– S’utilitzen fitxes per l’adquisició de coneixements i per a la realització d’exercicis.

– De fet, és un sistema de treball autònom i programat.

Mètodes IVMètodes IV Montessori:Montessori:

– Utilitzar l’activitat funcional del nen/a en base a l’interès espontani i dels exercicis sensorio-motors.

– Això demana que:• hi hagi una bona preparació ambiental= facilita

la manifestació i el desenvolupament infantil.• hi hagi un instrumental adequat que faciliti el

treball autònom de l’infant, l’autodescobriment i la formació de la personalitat.

– Donar llibertat de decisió en el nen/a i de poder escollir entre les feines que ha de portar a terme arribant a sentir-se gratificat.

Mètodes VMètodes V Decroly:Decroly:

– Basat en una psicologia molt dinàmica i un mètode molt global, de conjunt.• Això es tradueix, per exemple, en

l’aprenentatge de lectura= no es fa per lletres (sil·làbic) sinó per llegir paraules i frases senzilles.

– Dóna importància als Centres d’Interès, és a dir, centrar totes les matèries en un únic tema de forma que es coneguin diferents aspectes de forma global.

– El nen/a associa tots els temes per mitjà de l’observació directe de les coses, l’anàlisi dels fets i l’expressió d’allò descobert per ell mateix.

Education

Escola nova teories