EXERCICIS DIÈRESI

1. Separeu les síl·labes d’aquests mots, marqueu-ne la tònica i poseu-los dièresi, si cal.

veïna: becaina: raïm:

fruita: geniüt: dia:

saïm: conseqüent: transeünt:

diürn: feina: ungüent:

riu: aigua: cofoi:

terraqui: maleïen: produïa:

boira: peüc: esmorteït:

antiguitat: peülla: introduïu:

almoina: proteina: joia:

heroina: contribuïssin: taüt:

palauet: lluïes: cafeïna:

2. Poseu els accents i les dièresis que calguin en aquestes formes del verb traduir.

tradueixo traduïa tradueixi traduís traduïm

tradueixes traduïes tradueixis traduïssis tradueix

traduíem traduíssim traduïu traduíeu traduïssin

3. Poseu accent o dièresi, si cal, en les paraules següents i classifiqueu-les.

Lluís, països, aïllar, país, aïllament, veí, mania, traïdoria, agraïes, genuí, llengua, beneí,

produíeu, beneïda, lluïssor, juliol, fluïdesa, viure, aassiduïtatssiduitat, Caïn, descafeïnat,

veïnatge, accentua, diumenge

4. Poseu dièresi i/o accent en aquestes paraules, si cal.

trair arcaisme harmònium complaíem heroïnòman

rabiüt egoista constituïa proteínic fiïn

suïn canviï contraindicat cuit circuit

beneir reunificar suant gratuïtament fluïdament

mèdium ateisme traduiria posseir deslluïment

succeir intuïció queixa coíeu reüll

succeiran constituint diürètic lluint obeïm

5. Poseu els accents i les dièresis que falten en aquestes frases.

1. No et refiïs d’anar a l’aquàrium amb el Màrius i el Raül perquè segur que obeiran les ordres

dels seus pares i no hi faran cap.

2. En la pel·lícula, els víkings, aïrats com uns posseïts, esgrimien les armes perquè els déus els

beneïssin.

3. És millor que no s’enrabiï tant amb el veïnat si vol que el seu germà continuï vivint al pis

que tenien els avis a la cruïlla entre els carrers de Nàpols i València.

4. Per reduir els índexs de mortalitat en accidents de trànsit cal que apliqueu mesures com

ara que les fàbriques ja no produeixin automòbils de sèrie tan ràpids.

5. Es diu que és una dona molt intuïtiva: ja sabia que substituirien el director arcàic del

setmanari local per un altre de dotat d’una increïble espontaneïtat.