Fotografia Digital

Escola Municipal d’Arts i Oficis

Curs 2015-2016

Professora: Ingrid Moragas

E-mail: ingridbrosman@gmail.com

L’EXPOSICIÓ I ELS OBJECTIUS

Sessió 9

L’EXPOSICIÓ

Equilibri entre l'obertura de diafragma, el temps d'exposició i la sensibilitat

del sensor per captar correctament la llum existent que el fotòmetre ha mesurat.

• La càmera mesura quanta llum hi ha gràcies al fotòmetre intern.

• Amb aquesta mesura ajustem quanta llum deixem passar per l'objectiu

amb l'obertura de diafragma.

• Ajustem el temps que la llum arriba al sensor amb el temps d'exposició.

• I ajustem quina quantitat de llum és capaç d'absorbir el sensor ajustant la

seva sensibilitat.

L'obertura de diafragma, el temps d'exposició i la sensibilitat es compensen entre

si.

Si en la mateixa foto alteres un d'ells, l'altre es veurà afectat.

Quan la càmera capta menys llum que la real direm que està subexposada i

quedarà fosca. (1)

Si la càmera capta la llum existent fidelment direm que la presa està exposada.

(2)

En el cas de que capti més llum, la foto estarà sobreexposada i quedarà clara. (3)

1 2 3

Fotòmetre

El fotòmetre és un instrument per mesurar la llum existent en una escena i

que s'utilitza per a calcular l'exposició correcta d'aquesta.

Totes les càmeres disposen d'un fotòmetre intern que mesura la llum

reflectida en l'escena.

No obstant això el fotòmetre de la càmera no és el més exacte, i per cert tipus de

fotografia s'utilitzen fotòmetres de mà o fotòmetres externs. Amb ells podem

mesurar la llum de forma més exacta.

Podem dividir els fotòmetres en dos en funció del mètode que s'utilitza per

mesurar la llum:

• De llum reflectida: Mesura la llum que es reflecteix en les superfícies. Fent

un retrat amb aquest mètode apuntaríem amb el fotòmetre cap a la cara del

subjecte i mesurariem la llum reflectida en aquesta.

• De llum incident: Mesura la llum que incideix sobre el fotòmetre. Fent un

retrat amb aquest mètode posaríem el fotòmetre al costat de la cara del

subjecte i apuntaríem cap al costat oposat per mesurar la llum que incideix a

la cara.

Podem trobar fotòmetres professionals que combinen els dos tipus de

mesurament o fotòmetres que utilitzen un dels dos mètodes.

Applicacions per el mòbil:

• Mylightmeter

• Light meter

• Lumu

Si alterem un paràmetre

• Si augmentem l'obertura de diagrama, haurem de reduir el temps

d'exposició o la sensibilitat.

En obrir el diafragma entra més llum al sensor, haurem de reduir el temps que

la llum està assolint el sensor o la sensibilitat d'aquest.

• Si augmentem el temps d'exposició, reduirem l'obertura de diafragma o la

sensibilitat.

En augmentar el temps d'exposició la llum està arribant més temps el sensor,

llavors haurem de deixar passar menys llum o bé baixar la sensibilitat.

• Si augmentem la sensibilitat, reduirem l'obertura de diafragma o el temps d'exposició.

Si el sensor és capaç de captar més llum perquè és més sensible a aquesta,

haurem de deixar passar menys llum o deixar que passi durant menys temps.

Si a més il·luminem amb llum artificial en aquesta combinació de paràmetres

entra en joc un quart paràmetre: la quantitat de llum incorporada.

Compensar l'exposició

Programes automàtics i semiautomàtics: la càmera fa càlculs per obtenir el que

ella entén que és una imatge correctament exposada.

Si el resultat no correspon amb el que entenem per correctament exposada s'ha

d'utilitzar la compensació:

• Subexposar per fer-la més fosca

• Sobreexposar per fer-la més clara

-0,66

(més detall)

Horquillado o bracketing

Tirar X fotos seguides on van variant els paràmetres.

La combinació és una fotografia amb més informació.

De forma automàtica o manual:

• Automàtica: càmera fotogràfica amb aquesta opció.

• Manual: variant els paràmetres amb les opcions de configuració de la

càmera (tripode).

Tipus de bracketing

Bracketing d'exposició

El més conegut i usat.

Diverses preses (3) amb exposicions diferents per obtenir una foto

subexposada, una altra exposada i una altra sobreexposada.

Compensar les zones poc il·luminades de la fotografia i també les que

tenien zones amb excés de llum.

Aquest mètode s'utilitza en condicions difícils i sobretot variables d'il·luminació.

Ens permetrà:

• Escollir la fotografia que més ens convenci

• Combinar mitjançant HDR per abastar tot el rang dinàmic de la fotografia.

-2

0

+2

Bracketing d'enfocament

Fotografia macro: S'intenta salvar el problema de la reduïda profunditat de

camp que tenen aquest tipus de fotografies.

Donar igual èmfasi al que tenim en primer pla com al fons.

Diferents preses enfocant diferents punts de la imatge.

Posteriorment les combinarem i tindrem una fotografia amb una profunditat de

camp ampliada.

Enfocament

esquerre

Enfocament

dret

Bracketing de Flash

Juguem amb diferents potències del nostre flash.

Aconseguim diverses il·luminacions i així podem escollir la que més ens agradi.

Bracketing de Balanç de blancs

Treballar en RAW:

• En obrir les imatges s'inicia automàticament el processador d'arxius RAW

(Camera RAW de Photoshop).

• Tindrem diverses opcions: automàtic, llum de dia, ennuvolat, ombra,

tungstè, fluorescent, flash i a mida.

• Escollir quin balanç ens interessa més, per obtenir la fotografia desitjada.

Canviar el tipus de balanç de blancs dins de les opcions de configuració de les

nostres càmeres.

L’OBJECTIU

Part de la càmera que dirigeix els raigs de llum cap al sensor.

Consta d'una o diverses lents de forma convexa que projecta els raigs de llum

que el travessen en un punt anomenat focus.

Enfocar: fer coincidir el focus amb el sensor de la càmera per obtenir una imatge

nítida.

Amb ell ajustem la distància focal (zoom) i l'enfocament.

Característiques

Distància mínima d'enfocament: Distància a partir de la qual es pot enfocar.

Per sota de la distància minima no podrà enfocar = Imatge borrosa

Obertura màxima de diafragma: Cada objectiu té una obertura màxima de

diafragma.

Distància focal mínima i màxima: Grau de zoom que té. Pot ser de focal fixa o

de focal variable.

Estabilitzador d'imatge: Sistema que redueix les vibracions, evitant trepidació.

Pot anar integrat en l'objectiu (més efectiu) o en el cos de la càmera.

Enfocament: Varia en velocitat i precisió segons la gamma de l'objectiu.

Alta gamma = autofocus molt més ràpid i condicions pitjors de llum.

Qualitat de construcció: Els objectius professionals disten clarament en la

qualitat de construcció amb els objectius domèstics. Permeten un ús més extrem

ja que estan més preparats per la pluja, la pols i els cops.

Nitidesa, distorsió i aberracions: Els objectius deformen la imatge segons la

forma de les lents i per la precisió en el procés de fabricació. Les desviacions

(imperfeccions) s'anomenen aberracions.

La suma és aquests factors fa que un objectiu sigui més o menys nítid i fidel a la

realitat.

Entent l’objectiu

Classificació dels objectius

Els diferenciarem segons la distància focal I l’angle de visió.

Angulars Normals Teleobjectius

Objectius angulars

Distàncies focals menors als 35mm.

Angle de visió superior a la de l'ull humà: de 63º a 180º.

Bastant lluminosos.

Poden ser:

• Angulars simples (24-35mm)

• Gran angulars (15-24mm)

• Ultragran angulars (menys de 15 mm)

ÚS

• Fotografia de paisatge (natural o urbà): mostrar una major porció del paisatge queens envolta.

• L'única solució en fotografies d'espais reduïts: mostrar en una sola fotografia totauna habitació i fer que sembli més gran del que realment és.

• Reportatges socials o fotografia de carrer (street photography): per aproparl'observador a l'escena. Conviden l'espectador a formar part de la fotografia.

Característiques

• El camp visual: més gran que el de l'ull humà. Veiem zones de l'escena quesense girar el cap o sense mirar de cua d'ull no seríem capaços de veure.

• La profunditat de camp: Tots els plans estan enfocats.

• Subjecte enfocat a menys de mig metre: la profunditat de camp és limitada, quedant enfocat el primer pla.

• A més de mig metre: la profunditat de camp es dispara i apareix total'escena enfocada.

• Distorsió: Les línies rectes es tornen corbes, especialment en les vores de la imatge. Com més a prop estiguin els elements, més l'afectarà aquestadistorsió.

• Distància entre plans: La distància entre el primer pla i els altres sembla mésgran de la que hi ha en la realitat.

Si apareix algun element del que coneixem les mesures la sensació que tenim

és que el primer pla està molt proper a nosaltres, és gairebé com si

estiguéssim sobre seu i la resta dels elements semblen molt més llunyans

(sensació de profunditat).

Sigma 10-20mm

Panoràmiques usant angulars

Fotografia que ens mostri una visió àmplia d'una escena.

Ha de ser com a mínim el doble d'ampla que alta.

• Prendre una foto i retallar per donar-li aspecte de panoràmica

• Retallar digitalment la foto per dalt i per baix.

• Fotografia feta o escenes amb molt moviment (persones, animals o

vehicles a l'escena, núvols…)

• Realitzar un muntatge de diverses fotografies de l'escena.

• Utilitza trípode

• Mode manual per que els valors d'exposició no variïn d'una fotografia a la

següent

• Dispara en RAW

• Paisatges estàtics o fotografies de fins a 360º

• Càmeres especialment dissenyades per realitzar fotografies panoràmiques

Retallada

Varies fotografies

360º

Objectius normals

El seu camp de visió i les seves característiques s'aproximen a la visió humana.

Distàncies focals incloses entre els 17 i els 90mm.

ÚS

• Situacions generals: no necessitem un camp de visió extraordinari (objectius

angulars) i que no necessitem apropar-nos massa als subjectes sense ser

vistos (teleobjectius).

• Fotografies de subjectes que han de conservar les seves proporcions reals

a la imatge.

• Sensació de normalitat i apropen l'espectador a l'escena sense sentir-se un

estrany o un espia.

Característiques

• Camp visual: Pròxim al de l'ull humà. El fotògraf ens mostra a través de la

seva foto, el mateix que veuríem si ens trobéssim davant.

• La profunditat de camp: L'obertura del diafragma i la distància a la qual ens

trobem del subjecte marcaran la profunditat de camp.

És difícil aconseguir desenfocaments del fons extremadament marcats o

que tots els plans apareguin enfocats.

Són objectius intermedis i per això presenta una profunditat de camp

intermèdia.

• Distància entre plans: Són els únics que respecten les dimensions i les

distàncies que podem contemplar a simple vista, com en la realitat. Si apareix

un objecte del qual coneixem les seves dimensions ens serà fàcil reconèixer-

les en la fotografia.

Tamron 17-50mm

Teleobjectius

Distàncies focals superiors a la normal, és a dir, superior a 50mm de distància

focal.

Tenir en compte:

• Tripode

• Cable disparador o el temporitzador

• Diafragmes oberts, limitar al màxim la profunditat de camp i aconseguir aïllar

encara més al subjecte principal.

Poden ser:

• Curts: distàncies focals entre 70 i 135mm i angles de visió entre els 46 i els

12º.

• Llargs: distàncies focals majors de 200mm i limiten més el camp visual, per

sota dels 12º.

Curts

ÚS

• Retrats formals: els de distància focal de 105mm.

• Bodegons: s'utilitzen molt per aconseguir captar els detalls dels elements,

aconseguint tancar l'enquadrament.

• Fotografia de flora i fauna: sense ser extrems ens permeten un cert

acostament que ens va bé per a aquells animals que tot i ser salvatges, estan

més acostumats a la presència humana.

• Camp visual: Menor que el de la vista humana. La limitació en el camp visual

no és exagerada. Ens donarà la sensació que ens trobem més a prop del

subjecte, es retalla part de l'escena que veiem sense càmera.

• Profunditat de camp: Es comença a reduir la profunditat de camp. Fins i tot

amb diafragmes mitjans-tancats els fons apareixen desenfocats. Encara

estant desenfocat el fons, els elements del fons no perden les seves formes,

podem reconèixer què ocupa aquest fons.

• Distància entre plans: Aplanen l’imatge. Fa l'efecte que la distància entre els

diferents elements que apareixen és menor de la que hi havia realment. Les

dimensions s'escurcen.

Característiques

Canon 70-300 IS

Llargs

ÚS

• Fotografia de fauna salvatge

• Fotografia esportiva, en moltes ocasions és impossible que el fotògraf estigui

més a prop del que està.

• Fotografia de premsa, per poder "acostar-se" a aquest polític del que els han

col·locat a trenta o quaranta metres per motius de seguretat.

Característiques

• Camp visual: Menor al dels teleobjectius curts. Tindrem la sensació que tot

l'ambient al voltant de l'escena de la fotografia, desapareix. Aquest tipus

d'objectius tanquen tant el camp de visió que permeten prendre fotografies de

primers plans a llargues distàncies.

• Profunditat de camp: A causa de les distàncies focals tan llargues, la

profunditat de camp es veu reduïda enormement. Només apareixerà enfocat

el subjecte principal de la fotografia i la resta de la imatge apareixerà com un

fons pla i sense formes reconeixibles.

• Distància entre plans: Les distàncies es redueixen tant, que un element a

cinc metres de nosaltres sembla estar a la mateixa distància que el subjecte

principal que es troba a seixanta metres. A més a l’oferir profunditats de camp

tan limitades apareix pràcticament totdesenfocat, excepte la zona

d'enfocament. Es fa molt difícil calcular les distàncies entre plans.

Macros

No es relaconen amb una distancia focal concreta.

Distància mínima d'enfocament molt baixa.

Podem observar detalls que a simple vista tot just som capaços de percebre.

Relació d'aspecte 1:1 o superior (2:1, 3:1, …).

En trobar-se tan a prop del subjecte la profunditat de camp es veu molt

limitada.

Per aconseguir una major profunditat de camp solen permetre tancar el

diafragma fins f/32.

Usar tripode per evitar la trepidació

ÚS

• Fotografia de flors i insectes

• Fotografia de petits objectes per a publicitat

• Fotografia d'aliments

Canon EF 100 mm

En aquest enllaç trobarem una demostració pràctica de les diferents distàncies

focals i els angles de visió dels objectius.

http://www.harlos-mfg.de/e-1/brennw/brennw.htm

Especials

Hi han objectius que tenen caracteristiques úniques o que estan dissenyats

d’una manera determinada.

Podem trobar entre ells:

• 50mm

• Ull de peix

• Descentrables

• Catadiòptrics

50mm

Focal és fixa, ni allunya ni apropa.

Fa esforçar-nos més a buscar l'enquadrament adequat.

El que més s'assembla a la visió humana.

Extremadament lluminosos.

Profunditat de camp baixa ja que disposen de lluminositats altes i la seva

obertura màxima de diafragma és molt gran.

Molt simples i menys lents = barats.

ÚS

• Fotografia de retrat: amb una profunditat de camp reduïda es dona molta

imortància al retratat.

Canon EF 50mm

Ull de peix

Proporcionen un camp de visió màxim, arribant als 180º.

Distancia focal està entre els 6 i els 16mm.

Distorsionen molt les línies rectes.

Se solen usar buscant aquest efecte tan característic que produeixen.

Imatges molt espectaculars.

Peleng 8mm

Tot terreny

Cobreixen un rang molt ampli de distancia focal.

Tenen de tot una mica:

• gran angular

• zoom intermedi

• teleobjectiu

Nitidesa, lluminositat i qualitat.

Molt còmodes: evita estar canviant constantment de lent i redueix la càrrega en

viatges.

Tamron AF 18-200mm

Objectius descentrables o Tilt&Shift

Control de perspectiva i angle d'inclinació.

Ideal per a fotografia de paisatges i arquitectura.

Permeten realitzar una inclinació (tilt) o un desplaçamient (shift) respecte al pla

del sensor.

Moviments d'inclinació o Tilt

Inclinar la zona d'enfocament de la càmera deixant de ser paral·lel al pla focal.

L’inclinació de la lent no té per què augmentar la profunditat de camp però sí

permetre al fotògraf fixar la zona d'enfocament en un punt determinat.

El moviment Tilt combinat amb la inclinació de la càmera i diafragmes oberts,

ens permet realitzar la il·lusió òptica de veure una maqueta en miniatura.

Moviments de desplaçament o Shift

El desplaçament de l'objectiu paral·lel al pla focal permet poder crear

panoràmiques (horitzontals o verticals) o tenir un major control de la

perspectiva.

També ens permet crear imatges angulars sense distorsió en les cantonades i

amb un angle de visió equivalent a un objectiu de 18mm.

Nikon 24 mm f/3.5 PC-E Nikkor ED

Catadiòptrics

Combinació de miralls corbats i elements de vidre.

Molt compactes en relació a la seva longitud focal.

Un objectiu de 500mm pot mesurar tan sols 12cm de llarg.

Solen tenir una correcció cromàtica molt bona i poden enfocar a distàncies molt

llunyanes (teleobjectiu petit)

D'enfocament manual i una sola obertura de treball (la màxima), bastant limitada

(f5 o f8).

Catadiòptric Tamron SP 500mm

Filtres

Son cristalls amb els que aconseguim diferents efectes finals sobre la fotografia.

Van montats a la part frontal de l’objectiu per mitjà d’una rosca.

Classes de filtres:

• De contrast per blanc i negre

• De correcció de color

• Polarizador

• Ultravioleta

• Neutre

• D’efectes especials

• Lents d’acostament

Filtres per a blanc i negre

Corregeixen i modifiquen els tons de la fotografia monocromàtica.

Cada filtre absorbeix o deixa passar una gamma de colors, amb el ques'aconsegueix modificar la lluminositat que rep la càmera.

• Filtre groc: Absorbeixen tant la llum blava com la ultraviolada.

Els cels apareixen més foscos, atenua les pigues i aclareix la pell en elsretrats.

Paisatges o fotografies a grans distàncies (aclareix la boirina).

• Filtre taronja: Elimina la llum blava i la ultraviolada.

Alt nivell de contrast entre el cel i els altres elements que componen la imatge.

Travessa la boirina (més nitidesa).

Enfosquir el fullatge i les parts verdes de les flors.

• Filtre vermell: Aclareix els objectes de colors vermells i enfosqueix els que

tenen colors complementaris.

Proporciona un fort contrast amb les flors de tons més clars especialment les vermelles.

Travessa les capes lleugeres de la boira (més nítida).

Aplana la imatge i disminueix la perspectiva.

• Filtre verd: Elimina el vermell i el blau i deixen passar el verd i el groc.

Diferencien les diverses tonalitats del verd.

Adequat a l'estiu: equilibra les transicions tonals entre prats, arbres i fulles.

En els retrats equilibra la tonalitat vermellosa dels focus per a la fotografia idóna a la pell tonalitats més naturals.

Filtres de correció de color

FILTRES DE CONVERSIÓ

Hi ha filtres de conversió tant per a fotografies en color com en blanc i negre.

Els més utilitzats són:

• blau: corregeix la dominant groga i elimina el vermell, moderant així la

coloració.

• taronja: s'usa en les pel·lícules amb llum artificial, quan s'utilitza flash.

FILTRE AMBRE

Corregeix la coloració blavosa que en ocasions afecta la llum de dia.

Filtre polaritzador

Ideal per eliminar els reflexos que formen sobre la superfícies brillants.

Adequat per:

• Per realitzar un retrat a una persona que porta ulleres.

• Fotografiar aparadors

• Fotografiar la superfície de l'aigua

• Per enfosquir el cel en les fotografies de color sense afectar l'equilibri

cromàtic

Filtre ultravioleta

Filtre neutre

Redueix la quantitat de llum que entra a la càmera.

S’utilizen per controlar la profunditat de camp, ja que permeten una obertura

major sense canviar la velocitat d’obturació.

Eviten la sobreexposició quan les condicions d’il·luminació són intenses.

Filtres d’efectes especials

FILTRE DE DEGRADAT

Són filtres pigmentats solament per la mitat de la seva superfície I l’altre és

incolora.

Pemeten realitzar efectes molt creatius en combinació amb altres filtres.

FILTRE MULTIPRISMA

Multiplica l’imatge en relació amb el nombre de facetes o matisos que la

composen.

FILTRE ESTRELLAT

Converteix els punts de llum intensa en punts brillants estrellats.

FILTRE DIFUSOR

S’utiliza per difuminar la imatge, ja que anul·la els efectes de l’elevada nitidesa

dels objectius. En fotografies de retrats elimina els efectes de la pell i

proporciona a les fotografies una atmosfera molt romàntica.

D’aproximació

Són econòmics.

Operen com un objectiu macro davant de l’objectiu normal, reduint la distància

focal i augmentant l’escala de reproducció disponible.

En podem trobar a partir de 8 augments diferents: des de +1.0 a +10 dioptries.

Poden usar-se fins 2 lents combinades, sumant-se la potència.

Tingues en compte

Utilitza el para-sol sempre que puguis. T'ajudarà a eliminar reflexos.

Els objectius donen el seu major grau de qualitat i de nitidesa en obertures de

diafragma intermèdies (f8, f11). Als extrems és on es produeix major distorsió.

Primer s'ajusta la distància focal (zoom) i després s'enfoca.

Si utilitzes un teleobjectiu, assegura't que el temps d'exposició és prou baix

per no haver trepidació. Utilitza un trípode.

Sempre amb la seva tapa per evitar pols i ratllades.

Protegeix tots els teus objectius amb un filtre UV

enroscat en el seu extrem. Pot salvar la vida al teu

objectiu i fa la neteja més fàcil (rentar amb aigua

i sabó neutre).

EXERCICI 9:

EXPOSICIÓ

Plantejament

1. Varies fotografies diferents (màxim 5).

1. La mateixa fotografia:

• 3 preses mínim: subexposada (-2), una altra exposada (0) i una altra

sobreexposada (+2).

• + de 3 preses: -2, -1, 0, +1, +2

• Retrats o objectes.

• Utilitzar trípode o mentenir la càmara quieta i tirar amb autodisparador.

• Utilitzar la regla de terços, diferents plans i enquadraments.

• En mode automàtic, manual o semi.

• Penjar a Flickr un àlbum titulat: “Exercici 9: Exposició”.

Portar varies fotografies que us agradin per la pròxima classe.