Fauna d'Espanya

ÍNDEX·Introducció·Fauna a la Península Ibèrica

-Amfibis -Peixos -Aus -Rèptils

-Mamífers·Fauna a les Illes Balears·Fauna a les Illes Canàries·Fauna a Ceuta i Melilla (nord d'Àfrica)

IntroduccióLa fauna d'Espanya presenta una àmplia

diversitat que es deu en gran part a la posició geogràfica de la Península

Ibèrica, entre l'Atlàntic i el Mediterrani i entre Àfrica i Euràsia, i la gran diversitat d'hàbitats i biòtops, conseqüència d'una varietat

considerable de climes i regions ben diferenciades.

Fauna de la Península Ibèrica

A la Península Ibèrica és possible trobar espècies desaparegudes en altres regions

europees, a causa de haver sigut un territori escassament poblat comparat amb països

com Alemanya, Gran Bretanya o Itàlia, i de la seva tardana industrialització.

Les hem classificat segons el nivell de perill d'extinció:

Gairebé amenaçada

Extinta en llibertat

AmfibisAMFIBIS

En la península ibèrica habiten trenta espècies

d'amfibis dels ordres Anura i Caudata, sent tretze d'elles

endemismes de la península ibèrica i dues introduïdes.

Existeixen representants de les famílies Salamandridae,

Alytidae, Pelobatidae, Pelodytidae, Bufonidae,

Hylidae i Ranidae.

Tritó pirinencCalotriton asper

És endèmica dels Pirineus. Pell grisenca coberta de

tubercles, amb una franja groga en l'esquena. Les femelles tenen el ventre

taronja.

Salamandra penibètica

Espècie robusta, amb el musell punxegut i

taques quadrades en el cos.

Salamandra longirostris

Gripau parter ibèricAlytes dickhilleni

Endemisme d'Andalusia oriental. 32,8 - 56,6 mm.

Dors de color grisenc amb taques fosques, finament granulat. Tubercles en el

dors.

Gripau d'esperonsPelobates cultripes

Dors cremós, brunenc o verdós, amb clapes

brunenques verdes. Ventre amb taques.

Femelles fins a 10, mascles fins a 7,5 cm.

Viu enterrat durant el dia.

Granota pirenaicaRana pyrenaica

Espècie robusta, amb el musell punxegut i taques de forma quadrangular en el cos. 18,5 - 23 cm

Granota trepadora de 3,5 - 5 cm i pell llisa generalment verda. Com croen quan s'aproxima pluja, eren usades antigament com a baròmetre.

Granota de Sant AntoniHyla molleri

PEIXOS

La península ibèrica és una zona amb un elevat nombre d'espècies endèmiques: trenta-una.

Madrilleta rojaAchondrostoma arcasii

Fins 10 cm i 40 g. Coloració fosca en el dors i vermella a la base de les aletes pares. Alimentació

oportunista: omnívor..

CalandinoSqualius alburnoides complex

Omnívor, color verdós. Trams mitjans i baixos dels rius. Suporta baixes concentracions d'oxigen en l'aigua.

JarabugoAnaecypris hispanica

Escates abundants i molt petites. Habita en rierols de poc corrent.

Omnívor d'uns 10 cm, allargat, de color platejat.

GobiGobio lozanoi

8 - 20 cmTrams mitjans dels rius.

Cada estiu la femella posa entre mil i vintmil ous.

Omnívor sedentari.

FartetAphanius iberus

gregariOmnívor amb gran dimorfisme sexual en la coloració: femelles marró verdoses, mascles grisos o blavencs. Viu entre la vegetació subaquàtica.

AUS

La avifauna de la Península Ibèrica consta de 346 espècies, de les quals una és endèmica. Nou es troben globalment amenaçades

d'extinció.

Perdiu d'ÀfricaAlectoris barbara

Llargària: 33 - 34 cm.Envergadura: 46 – 49 cm. Aspecte arrodonit i escàs

dimorfisme sexual.Dors gris-marró i parts inferiors

gris beix. Ampli collar marró vermellós clapejat de clar.

Potes i bec de color rogenc.

Morell cap-roigAythya ferina

45 cm.Mascle: cap rogenc, pit i cua

negre icos gris.Femella: terrosa, té una petita

brida de color clar que va del bec a l'ull i s'estén cap a la nuca. La

gorja presenta la mateixa tonalitat.

GangaPterocles alchata

Llargària: 31 cmEnvergadura: 54-65 cm

Pes: 200-280 g.Ventre de color blanc, ales blanques amb la punta negra.

Poques diferències de color entre mascle i femella.

GruaGrus grus

Llargària: 114 i 127 cm Pes: 4-7 kg

Envergadura: 200 - 230 cm. Camallarga i esvelta.

Cigonya blancaCiconia ciconia

Llargària: 95 - 110 cmEnvergadura: 180 - 210 cm

Pes: 2 - 4 kgAu migratòria que passa

l'hivern a Àfrica. Posa de 2 a 6 ous. Alimentació

bàsicament piscívora.

Ibis ermitàGeronticus eremita

Llargària: 70 - 80 cmEnvergadura: 120 - 135

Espècie reintroduïda que s'alimenta d'invertebrats, escorpins

i coleòpters. Supervivència i reproducció lligada disponibilitat de

l'aigua.

RÈPTILSEn la Península Ibèrica

existeix una gran varietat de rèptils, tant marins com terrestres.

Sargantana carpetana

Mida mitjana, robusta.Cua gairebé dues vegades la

grandària del cos. Espècie lligada a penyals d'alta muntanya.

Depredadors habituals són rèptils.

Iberolacerta cyreni

Sargantana serrana

Sargantana mitjana, aspecte robust i cap

relativament aixafat, hàbitatlligat a penyals d'alta

muntanya.

Iberolacerta monticola

Colobreta cega

Hàbitats naturals: boscos de pins, erms i camps de conreu.

Depredadors: rèptils. Pot arribar a 254 mm.

Té dents.

Blanus cinereus

Rèptil escamós d'uns 20cm, silueta esvelta i cua mitjana. Viu en paratges pedregosos. Caça

coleòpters, papallones, isòpodes i aranyes.

Sargantana de BocagePodarcis bocagei

Víbora cantàbricaPot arribar als 70 cm. Cola petita. Es troba

entre boscos i prats. És depredada per

rapinyaires.

Vipera seoanei

Bívia ibèrica

Petit, cap triangular i musell arrodonit. Cos curt i gruix recobert d'escates llises i

brillants. Extremitats petites, Cua de menor longitud que el

cos.

Chalcides bedriagai

Mamífers

La població de mamífers silvestres que viuen en la península ibèrica consta de 96 espècies, de les quals vuit són endèmiques.

Cabra salvatge ibèricaCapra pyrenaica

Espècie amb fort dimorfisme sexual. Habiten tant en boscos com en extensions herbàcies.

Dieta predominantment herbàcia.

Llebre de piornal

Grandària intermèdia: 49 - 52 cm. Pes: 2,6 - 3,2 kg. Habita en bruguerars i

boscos de muntanya, a fins 2000 m d'altitud.

Lepus castroviejoi

Isard pirinencRupicapra pyrenaica

De petita grandària. Banyes amb forma de

ganxo. Depredadors: la guineu, l'àguila real, l'ós

bru i el llop.

Talpó de cabrera

Robust, de pelatge llarg i espès. Habita zones

climàtiques estrictament mediterrànies i és presa de

rapinyaires.

Microtus cabrerae

Ratpenat de ferradura mitjà

Rhinolophus mehelyi

Mida mitjana, amb el cos entre 47 i 54 mm. Entre 10 i 18 grams de pes. Presenta un

pelatge dorsal.Pelatge dorsal gris contrastant amb el ventre

gairebé blanc, antifaç fosc en els ulls.

Ratpenat hortolà mediterrani Eptesicus isabellinus

46 - 55 mm. Pes entre 17 i 28 grams. Pelatge pàl·lid

groguenc. Ventre més clar. Joves de color grisenc. Orelles triangulars i curtes, glop lineal

amb l'extrem arrodonit.

Fauna de les Illes Balears

Hi ha dues espècies endèmiques en les Illes Balears. Són:

Petit tòtil endèmic de Mallorca i Menorca.Primers exemplars vius a Mallorca (1980).

A Menorca no se'n coneixen exemplars vius, s'hi extingí de Menorca després de l'arribada

dels romans.

Alytes muletensisFerreret

Virot petitPuffinus mauretanicus

Només a les Pitiüses. Llargària: 30 - 38 cm

Envergadura: 76 - 89 cmPes: 500 g

És anomenada «baldritja», «baldritxa», o «virot petit» a

Mallorca i Menorca, «virot» a les Pitiüses.

Fauna de les Illes Canàries

Presenta una complexa diversitat a causa de dos factors determinants: insularitat i

clima. Han estat des de sempre aïllades del continent, això es reflecteix en la seva

fauna amb poques espècies i molts endemismes:

Colom canari de BolleColumba bollii

Només es troba en boscs de les Canàries (Tenerife, La Palma, El

Ferro i La Gomera)El seu nom es deu al naturalista

alemany Carl Bolle.

Xixella canàriaColumba junoniae

Es considera el símbol natural de la illa de la

Gomera, conjuntament amb el Viñátigo. Només habita zones molt concretes de la

Gomera, La Palma i Tenerife.

Bitxac canariSaxicola dacotiae

Només a Fuerteventura. Bru fosc, cap negre. Llesta blanca fins a darrere de l'ull. Laterals de coll blancs i pit ataronjat.

Pioc hubaraChlamydotis undulata

Llargària: 55 - 65 cmEnvergadura: 135 - 170 cmPes: 1,15 - 2,4 kg (mascles)

1 - 1,7 kg (femelles)Color marró per sobre i blanc per sota, banda negra sota el coll.

Mosquiter canariPhylloscopus canariensis

Amenaces: certs mamífers introduïts a les

illes (gats, rates...) Les poblacions de les illes més orientals es

van extingir.

Musaranya de CanàriesCrocidura canariensis

Tamany mitjà, orelles i pelatge llarg, bru o gris

fosc. Cua, orelles i extremitats de color més

clar i cobertes de pèls fins i blancs.

Bec gris i pelatge uniforme. Femelles de

color marró o gris, mascles de pelatge blau en època de cria i gris blavenc la

resta de l'any.

Pinsà blauFringilla teydea

Aufrany majorerNeophron percnopterus majorensis

Única au carronyera de Canàries. Fa dècades habitava

en totes les illes, actualment només a Lanzarote i

Fuerteventura.

Dragò de Boettger

Dragò de La Gomera

Dragò de TenerifeTarentola boettgeri Tarentola delalandii

Tarentola gomerensis

El Hierro La Gomera

Tenerife Gran Canaria

A més a més, hi ha nombrosos rèptils endèmics a les diferents illes. Gairebé tots estan en perill

d'extinció.

Ceuta i Melilla, Nord d'Àfrica

Els territoris espanyols transfretans, (Ceuta, Melilla i illots nord-africans),

malgrat la seva reduïda extensió suposen un important punt de

diversitat en la fauna d'Espanya. Entre els mamífers destaquen:

Eriçó clarAtelerix algirus

Mesura al voltant de 20 cm. Habita en prats o conreus.

És nocturn. Consumeix insectes, cucs, cargols i fruits caiguts de l'arbre.

ArruíAmmotragus lervia

Mida màxima: 165 cm de llarg i 110 d'alçada. Pes: 145 kg. Camina per terrenys relliscosos i rocosos. La seva dieta es compon de líquens,

herbes, arbustos i branques. Depredadors: caracal, lleopard i l'home.

Mangosta comunaHerpestes ichneumon

Té una silueta allargada i afilada. El cos mesura entre 48 i 60 cm, i la cua, entre 33 i 54 cm. El seu pes oscil · la

entre 1,7 i 4 kg. Habita en zones costaneres, lacustres i riberenques.

Geneta comúGenetta genetta

Mesura: 55-60 centímetres. Pes: 1,2 - 2,5 quilos. Viuen en boscos.

Són depredadors nocturns. Preses principals: insectes,

mamífers petits, llangardaixos, ocells i de vegades fruits.

Llebre magrebí

De grandària semblant al de la llebre ibèrica.

Semblant en zones de matoll amb mitja, baixa cobertura o en àrees de cultiu i matoll obert. És depredada pel xacal o la

guineu.

Lepus capensis schlumbergeri

Musaranya elefant nord-africana

Elephantulus rozeti

De mida petita, aspecte rabassut. Ocupa

hàbitats àrids amb mitjans rocosos i

accidentats. S'alimenta d'insectes, vegetals i

llet.

Musaranya de Whitaker

Crocidura whitakeri

Petita grandària. Ocupa des dunes litorals a límits del desert.

Dieta: invertebrats terrestres, insectes i aràcnids. La òliba és el depredador habitual de l'espècie.

No vaig trobar ninguna foto d'aquest animal, així que vaig optar per posar una d'un gremlin.