Desenvolupament conceptual: 5- La polèmica entre finalisme i atomisme5.1 Anaxàgores5.2 Atomistes

Amb la frase tot està en tot, Anaxàgores pretenia ser el màxim de respectuós amb els principis de Parmènides i alhora harmonitzar-los amb la necessitat d´explicar el moviment.

Més que parlar de generació i mort hauria de parlar-se de composició de les coses (aparició d´un nou ésser) o descomposició (desaparició d´un ésser).

Mentre els éssers canvien, els seus elements constitutius no canvien.

Aquests elements bàsics (que ell anomena llavors i també són conegudes com a homeomeries) són tan nombrosos com nombroses són les coses. D´aquí el seu principi segons el qual totes les coses estan en totes les coses.

Cada cosa, per tant, amaga en el seu interior totes les altres coses, tot i que en dosis diferents.

Que una cosa sigui diferent a les altres vol dir que la seves llavors predominen sobre les llavors de les altres coses.

Per exemple: en un gra de blat hi ha més quantitat de blat que d´altres coses.

Però dintre del gra de blat s´inclueixen totes les altres coses: cabell, carn, sang ...

Això explica perquè tan bon punt el pa es menjat i assimilat per un ésser humà, es transforma en cabell, carn i tota la resta de realitats que el constitueixen.

Seria impossible, diu Anaxàgores, que els cabells provinguessin dels no- cabells i la carn de la no-carn.

Així pretén mantenir-se fidel a Parmènides.

Quin és l´altre concepte important dins el pensament d´Anaxàgores?

Quina funció hi desenvolupa?

Anaxàgores distingeix entre l´ordre actual (cosmos) de la matèria i el desordre originari (caos).

En l´origen, totes les llavors estaven barrejades (mescla originària) i res no es distingia de la resta.

Aquesta mescla originària es transformà en la situació actual, on totes les coses són una mescla però individualitzada i ordenada, per la intervenció del Nous mitjançant un remolí.

Cada cosa singular és un vestigi de la mescla originària però ordenada i singularitzada.

Les teories cosmològiques pretenen explicar l´origen del cosmos, de l´univers.

El Nous és una realitat separada de les altres, més subtil i pura, que no participa de la mescla material originària.

És causant de l´ordre, dels canvis que experimenta la naturalesa i de la individuació de les coses.

Malgrat que Sòcrates valora positivament al principi la introducció per part d´Anaxàgores d´un principi sobrenatural en una explicació cosmològica, ja que la considera com un pas cap a una total interpretació espiritualista de la realitat, manifesta finalment la seva decepció quan observa que el Nous mou i ordena l´univers amb les forces cegues i mecàniques de la física materialista que ell tan abomina.

Fedó, 97a-100c

Zenó

Leucip

Leucip, deixeble de Zenó, fou el primer en defensar l´existència dels àtoms. Es creu que arribà a aquest descobriment després de fer una interpretació molt particular de l´argument sobre la impossibilitat de la multiplicitat de l´ésser. Leucip estava en part d´acord amb ell: si acceptéssim la divisió infinita de la realitat, aquesta s´ensorraria en el no res. Però està en desacord amb la solució plantejada pel seu mestre: si la divisió infinita de la realitat és impossible, llavors la realitat ha d´ésser única (monisme).

Segons Leucip, la solució podria ser una altra (el pluralisme):

2. La divisibilitat de la realitat és acceptable, però fins a uns límits.

3. Aquests límits són els que imposen els àtoms (les realitats bàsiques indivisibles)

4. Els àtoms eviten que la realitat s´ensorri en el no-res, malgrat que pugui ser múltiple.

La solució pluralista de Leucip consistia en afirmar que la divisió de la realitat era possible però fins a uns límits, els que imposaven els àtoms, les infinites realitats sòlides invisibles i no divisibles que impedien que la realitat visible s´enfonsés en el no res. Els àtoms, per tant, esdevenien els fonaments i suports últims de la realitat física.

L´atomisme fou un corrent que nasqué al segle Vè a. C. i que perdurà fins al segle I a. C., amb la figura de Lucreci. Després d´aquests quatre-cents anys de vigència fou oblidat i no renasqué fins al segle XVIè.

Els àtoms es caracteritzaven per un seguit de trets:

- sòlids - eterns - immutables - indivisibles - imperceptibles - infinits - tenen una varietat finita

de formes

Aquestes característiques dels àtoms, però, no eren prou per explicar la pluralitat i el moviment dels àtoms, calia a més defensar l´existència del buit, un espai infinit desocupat que mantingui separades aquestes partícules diminutes de matèria i a la vegada permeti llur desplaçament.

Segons els atomistes, totes les coses es formaven per la unió o combinació dels elements primaris, els àtoms. Això no obstant, cap combinació era eterna. Col·lisions i impactes entre àtoms singulars o grups d´àtoms generaven noves combinacions o dispersions d´àtoms. El que tenia lloc en el món invisible en forma de col·lisió i impacte, en el món visible tenia la forma de canvi, moviment, naixement i mort.

Lucreci, De rerum natura Contempla, en efecte, cada

vegada que els raigs del sol s´introdueixen a través de la penombra de les cases i hi difonen la llum: una munió de cossos menuts hi veuràs mesclar-se de mil maneres, a través del buit, en la mateixa llum dels raigs, i com en una eterna contesa, guerrejar i entaular combats, lluitant per esquadrons, sense treva, remoguts incessantment per reunions o dispersions; d´això podràs conjecturar com els elements primordials s´agiten sempre dins el buit immens, en la mesura, si més no, que una cosa petita pot servir-nos com a exemple dels grans i donar-nos una pista per a poder-les comprendre.

De què està parlant Lucreci en aquest text?

Què és el que predomina en aquest món?

Quin tipus d´argument utilitza Lucreci per explicar la seva teoria?

Segons Demòcrit, el desconeixement de la necessitat mecànica natural que determina el moviment i la generació de les coses, pot fer que tot sembli fruit de l´atzar. Afirmà que “res no es produeix perquè sí, sinó que tot sorgeix per una raó i necessitat” (DK B2) (determinisme). Aquest interès per establir les causes materials de tot aboca a una concepció mecanicista, determinista i materialista.

Per als atomistes els fenòmens naturals s´entenen com un resultat mecànic (mecanicisme) de la interacció de causes (determinisme) I d´elements naturals materials (materialisme); el materialisme prové de la suposició que només hi ha matèria i el mecanicisme, del fet que només el moviment és causa del canvi.

Això no obstant, Epicur i, sobretot Lucreci corregiran Demòcrit tot i introduint l´indeterminisme en l´explicació atomista de la realitat a partir de la seva teoria del clinamen). Creia, com els anteriors atomistes, que l´ordre de la naturalesa no calia ser explicat a partir de cap intenció o finalitat imposada per un agent intel·ligent transcendent o cap força espiritual o extra física. En l´explicació del que succeeix al món natural no hi ha lloc per a les forces immaterials. Buit, impacte i atzar eren conceptes suficients per explicar satisfactòriament tot allò que passa a la natura.

Desitjo també que sàpigues que quan els àtoms cauen en línia recta a través de l´espai gràcies al seu pes, en un moment indeterminat i en un indeterminat lloc es desvien una mica, suficient per tal de poder dir que el seu moviment ha canviat. Que si no declinessin els principis, caurien tots cap a baix com a gotes de pluja, per l´abisme buit, i mai no es produirien contactes entre ells; així d´aquesta manera la Natura mai no hagués produït res.

Lucreci, De rerum natura, L. II. 216-224

Llegiu la pàgina 75 del Llibre dedicada a la teoria del clinamen o declinació.

En quin moment apareix l´atzar en l´explicació d´Epicur?

En quin sentit també es pot parlar d´una cosmologia atomista? En què es diferencia fonamentalment de la d´Anaxàgores?

Similituds:

Diferències:

Similituds:D S´explica com la situació actual de la naturalesa, l

´ordre actual, és el resultat d´un procés que té l´origen en una situació inicial molt diferent.

i L´univers no sorgeix del no-res.g L´estructura de l´univers no segueix cap tipus d

´intenció o finalitat, només respon a un esquema de composició, descomposició, unió, desunió dels seus ingredients primordials (llavors o àtoms).

Diferències:D Per arribar a l´ordre actual en Anaxàgores intervé una

causa no material, el Nous, que a través de remolins que actuen sobre la barreja original explica la situació actual.

Per arribar a l´ordre actual en Lucreci no intervé una causa no material, sinó l´atzar, el moviment indeterminat d´un àtom generador de la situació actual.