Pragmàtica

i gènere epidíctic

Corpus de Salutacions de Festa Major

Badalona (1976-1998)

Compilació: Elisabet Arús Badia

Direcció: Xavier Laborda

Lingüística. Universitat de Barcelona

(\A0\,S1 :+tt>-

El Santo Patrón

Pórtico

El alcalde no puede presentar en este programael habitual abanico de festejos de las tradicionalesfiestas en honor de nuestro co-patrón, San Anasta-sio, Todo el pueblo de Badalona es consciente delas múltiples dificultades que atraviesa el municipiopara hacer frente a sus propias y cuantiosas necesi-dades, que se cifran en centenares de millones delos que la Tesorería municipal no dispone,

Sí, sin embargo, puede ofreceros el alcalde y laCorporación toda que se honra en presidir, la conti-nuidad de la ancestral tradición de la "Cremada deldimoni" y los espectaculares fuegos de artificio quecomo norma les sigue. Porque Badalona es cuna detradiciones y de amor a su tierra y los badalonesesgente serena y agradecida, por lo que el recuerdode San Anastasio estará presente en nuestro ánimoeste 11 de mayo, fiesta laboral en nuestra ciudad

precisam!mte en honor de nuestro santo co-patrón,Que sea esta festividad de San Anastasio una

fiesta de transición, el punto de partida hacia nue-vos tiempos, hacia el cumplimiento de tantos ytantos anhelos de los badaloneses que buscamosen nuestro fuero interno la solidez de la nueva de-mocracia española, que se abre generosa al futuro,y la consolidación de Catalunya, con su Estatut y suGeneralitat definitiva.

El granito de arena para este prometedor mañanaes compromiso ineludible de los badaloneses. QueSan Anastasio nos guie el camino de fraternidad yprosperidad que yo os deseo.

Cordialmente,

Todos los pueblos tienen su santo patrón, o suVirgen, o su santa, que es como el intercesor, el intermediario entre la ciudad o el pueblo y Dios.

A veces, el origen de este patronazgo es tan an-tiguo, que ya se mezcla la historia con la leyenda. ylos pueblos ya no saben dónde acaba una y em-pieza la otra. Pero no por esto disminuye la devo-ción ni deja de ser motivo de fiesta su celebracióncon diversos festejos religiosos, civiles, sociales oculturales. Es la fiesta patronal, y la gente, el pue-blo, la celebra con alegría.

San Anastasio es el Patrón de nuestra ciudad. Nosé desde cuándo, pero desde hace muchos años,siglos ya". Y ello es motivo de alegría para todoslos badaloneses, que se disponen a celebrarlo de

Alfonso Ramos CruzAlcalde de Badalona

diversas maneras, pero alegres y confiados en queese Patrón continuará, desde el cielo, velando porsu ciudad e intercediendo por todas y cada una desus necesidades comunes y particulares. Porque laciudad. hoy quizá más que nunca, tiene sus proble-mas y preocupaciones. y sus habitantes tambiénlos tienen en plan individual. Y es un consuelo saberque tenemos. ante Dios, un intercesor tan amante ytan amado.

San Anastasio, como lo ha hecho hasta ahora,como lo hizo en el pasAdo. seguirá protegiendo alos badaloneses. a sus autoridades para que acier-ten en su cometido para bien de todos, ya los hijostodos de la ciudad y a los que en ella viven para quesepan convivir en la paz y en el amor que tanto ne-cesitan los pueblos para su prosperidad.

P. Eugenio

INFO RME

PREGODE LES!Has dit: "Me n'aniré en una altra

terra,me n'aniré en una altra mar.BII hi haura una ciutat millar que

, aquesta...

Uns naus indrets, no els trabaras,no trabaras, no, unes altres mars.La ciutat, an tu vagis, anira. Pels

mateixascarrers taras el tambo I en els

mate ix os barril

t'envellir~s, i en aquestes mateixescases et sortiran BIscabe lis blancs.Sempre sera en aquesta ciutat que

arribaras...

Aquests 56nUDSfragmentsque el poe.ta CariesRiba traduí d'un poema de Ka.vafis a qui coneixem com l'autor de laUetradel viatgea ltaca que canta en LlursLlach,

KavaflS era un poeta grec mediterrani,de la mateixa nostra mar que voreja lescostes catalanes I la costa del País Valen.

ci!, I la de Múrcia I la d'Andalusia I enaquest poema com en d'altres d'eU,1ú su.ra junt amb el desig d'anar enDA,una me.na de destí tnigic que et clava a la terra.També ho deja l'Esprlu, també ha e..queixa el "cante jondo", Es com un destíeer per a UDS,per a d'altres ens és una vo.luntat ferma, tossuda, de vagades si cal,una voluntat rebelo "em quedaré aquí...""aquesta. meva, pobra, bruta, trista,diasortada pAtria"," "La ciutat, on tu va.gis aoiré"

1 ara em diuen: aixo ha d 'ésser el pregóde les Festes de Maig! Bé dones, abaJIIque altra cosa he pregonat les arrels queens claven a Badalona, nascuts de Davor

en aquesta vila, o trasplantats, pero jaamb arrels fondes, qul més pot, més.Sabeu aquests tenaplens inclinats, que,formen en obrir carreteres quan escapeende gaireU una muntanya? Terra sobrepo-sada, a la quallls recomanat de plantar.1úhemel, mates o arbrets perq~ les arrelafixin la tena, per tal que resisteixi alguats

'1 ventades 1 no s'esUavissl, sinó que s'afer.mi Dones, tamb<! ens cal de plantar-nosa la nostra clutat, d'estendre-Iú arrela, perafennar.la de tal manera que les arrelas'entrecreuin i facin un telxit dona; tuplt,

REVISTA DEBADALONA/9 i 12de malg de1197t NgIna 16

t:

~, INFO RME

i FESTESDE MAIG

1,

tl:,:'

t~¡;..'"l'r

~.

Ri;VISTA DE BADALONA! 9 112 de malg del 1979

que faeí el teneny resistent a rierades,un poble a prova de rol. Badalona neceasi.ta el nostre anellament, la nostra volun.tato massa temps que no ens han deixatque ens tú plantéssim fonds; massa vega.des, tamb<! que no hem posar prou forme-sa per a estalviar.tú I esUavissades que jano tenen remeL

Si cm diuen: Són les Festes de Maig,les festes del nou temps del sol, deis pri.mers fruits d'una espera llarga. 1 56n lesFestes del patró Sant Anastasi, Sabeuque Anastasi és una paraula que en grecvol dir Ressorgiment, RenoveUament,Vida Nova que es desvetlla? Doncs, és unbon nom de patró, Sant Anastasi. Per auna ciutat que vol ser nova, que vol re.trobar.se ella mateixa, treball de toro. Unaciutat amb voluntat de vlure, que sent elmes de maig com ti puja des de les moh,des de la tradlció, pel trono o com s'es.campa per les branques I esclata en frultsI en alegria. 1 si aixo nO és una Festa, unaAnastasl, qué seria, doncs? Per a la quItoxalla i por a la jovenalla, per a les pareUesde primavera, per a la gent que en diuenfeta, por als nostres veUs, que tenen tanlSrecords, que han tingot tanta espera...Una festa, de gatzara, de gresca, de cas-teUs de focs, de can9ó, de mOsica, de fa.cecia, de ritme, de sardana, de ball a lapla9'. Una festa de coGes, de famílies,de penyes, de barris. De tothom, de totarreu. Tots tú som convidats; enUacemles maos i les can¡:ons, les voluntats, lesganes de fe! coses de beU nou: sentim lallibertat i l'alegria, escampem la boiracontaminada que ens cova de rutina I demandra.

Ja s'ha acabat el tuf oficial de les fe..

les, Entenem tot alIo que és of1C!alesc,seriUt, elipejant, autoritari, bregot, demusa fum, fatxenda, enravenat, ridícolllapaatre. Al, dimoRi de jaqué, com se'!veuen les banyea! que est" verd, mala.guanyat, amb la coa entre carnes! Qui t'bavist i qui et veu! El farem a la brusa.

enforquiUat enlaire i cremaras a la petar.rellada, dimOll.i of1C!al, flgUfon eaper¡*!.tic!

AmIgu'" _les, marta la ~uca, mor!el verí. o-ntumirn.nos, angresquem-nos,anern-tú tots, a la Feata, daixem-DOs en.comanar de m6glca llIbartat, d'alegria, depoble: a6n lea feates d. tots, A la taulad'en Bernat, qui no tú éa no tú és comp.tato Donca, Yiaca la música, visca el sarau,visca el pa, Yiacael vi i vJ8ca tot bu" -bada.'1oQí1

JOAN SOLER i AMIGO

Pagina -17

0INFORME-- - ' ,_..,.

U'Z \

Lff

¡,¡,

t1

1:rr'~"'.

FESTESDE MAlOAnimaei", participaeió i tranquil.litat en els primers acres

de 1.. Festes de Maig que enguany o~tza la Taula deCultura arreu de Badalona. Dos eoneerts, un Cereavila, l'Expo.sido de Roses al Museu i la Festa del Badiu, amb la inaugura-ció del Monólit de Can Solei, i el Pregó han estar les aetivitatsdel darrer cap de setmana. Hom ereu que uns vint.mil badalo-nins van entrar i sortir del Pare de Can Solei-

La Festa del Badiu, a cura de l'Assoeíació de Verns del Cen-tre, ha estar l':acte Inés eoneorregut. El Café del Mieaeo d 'Or.reeordant els anys en que s'anava a fer el "vtrrnut" a la Ram.bla per a prendre una grosella amb patates,o a primera hora dela tarda a pren~ un suau van ser la gran novela!. Can Cintode la Palla, la rateta, el tir, en Xexeo Boix animant la mainadai mohes coses més, com els Tornem.hi, la l:niverntat Lliure deTeatee i les parades de menjar, d'algun partir polítie~ la tomobola, van fer passar una diada aRradable.

Text I fotos:

Enric Giralt

Es evident que La Festa del Badiu tenia un atraetiu espeel3l.Deu deis vint.i-set nous regidors, inc1ós el batlle, son soeis del'Assodaeió de Verns del Centre i eom cada any van fer la fei.na que els corresponia. En Marius servía dinars, la Maite Ar.quer ala euina, en Jaume Sola al Mieaeo d'Dr, ete.

Pero el que Inés va atreura va ser el Pregó de les Festes, pro-nuneiat per en Joan Soler, la inauguraeió del Monólit de CanSolei, que Inés que una inaugurado va ser una explicado deeom va anar fa dos anys la eoUoeaeió d'aquella "pedra" quepesa una tona, i el modest homenatgeals "dimoniaires". '

No hi va mancar l'aneedota. Un guardia munieipalli reco-menava a un membre de l'organitzaeió que seria convenientque a migdia anessin a rebre al batlle ala porta del Pare, "Vos-té vol dir que anem a rebre a aquell que ara esta descarregantles barres de gel?",li va contestar. El municipal es va quedarmu!.

", ¡ESTA ES LAOFERTA MAS EXCEPCIONALDEL MOMENTO!

UN PISO CON:calefacción - parquet- 3 dormitorios, todas las dependencias exteriores - cocina equipada - club privadopiscina

por UNICAMENTE: 300,000 pesetas de entrada y 33,000 pesetas al mes todo incluido

Uaves en mano. Número limitado de pisos,en estas condiciones

EDIFICIO TRES-A TURO DEL MAR - MONTGAT, Telf: 3800349

Junto al mar y a la autopista.

REVISTADE BADALONA/9 i 12 de maig del 1979 PAgina 15

Extra FESTES DE MAIG-80

Pregó de testesDins els actes de la "Festa del badiu.. el badalon! i "Joglar", Andreu Solson.. fou I'encarregat de donar el pre-

g6 de les Festes de Maig, 80, dient-nos:

"Badalonins:

Aixo preten ser un eonvit. M'han encarregat que us eonvidi a participar en les festes de maigo Pero hi ha moltesmaneres de participar-ni i jo no us convido a totes.

Per a mi I'important de la festa és !'actitud en qué hi anem.Perqué hi ha malta gent que en lIoc de festes se'ls hi hauria de donar escales. Pero escales on aprenguessin que

divertir-se no és I'oposat de treballar, sinO que és tata una altra cosa.Hi ha qui Ií costa més divertir-se que.treballar. i! que I'esplai ens hagi de costar alguna cosa (sobretot diners) és

un engany vergonyós!Com que treballem amb avaríeia, volem divertir-nos amb avaríeia. I vet aquí que hem de treballar més per poder

pagar el temps lIiure-Una aparent tonteria: Sabeu quan treballen els australians que avuiviuen eom els badalonins de fa 10.000 anys?

Dones les dones 3 h. 44 minuts al dia i els homes 3 h. 50 minuts i aixo eomptant les feines de la casa, euinar irentar.

Com és natural aquesta gent no té la necessitat de programar-se el temps lIiure, ni de fer festes per a divertir-se.Esta ciar! no tenen ni cinema ni TV. ni moltes altres coses de les que nosaltres no sabriem passar-ne; pero tam-

poe han de cremar dimonis que faein referéneia a la poLlució.T ot alxo no és altra cosa que un peix que es mossega la eua. No es just la quantitat d'hores de treball que ens

costa pagar les estonetes d'esplai. Ens veiem obligats a treballar mes del eompte per consumir esplai; perque en defi-nitiva dediquem el temps lliure a consumir esplai i ens pensem que ens divertim mes.

Els balinesos (de Balí) diuen que no saben el que es el temps lIiure. pero no el troven a faltar perque ha fan tottan relaxats eom poden.

Yo us convido a relaxar-vos. Relaxar... no es deixar res de banda, pero si disminuir la tensió. Si anem cap a lesfestes de primavera eom qui s'aboca a un lIae perque es mort de set potser hi haura mes d'un ofegat I eertament noes traeta pas d'aixo.

Ens cal una actitud relaxada per a divertir-nos, una actitud relaxada per al nostre temps lIiure. Una actitud re-laxadament ecologica per a les festes i per a tato

Si anem amb aquesta actitud cree jo que en certa manera ens reeuperarem, que funcionaran millar les relaeions ique, a poe a poe, podrem arrlvar a un temps lIiure menys treballat i per tant mes nostre.

Us convido dones a les festes. Que ens hi poguem lIen,ar amb tot el seguit que ens arriva amb la primavera; peroque no hi anem tan! pol.lu<:ionats eom el dimoni que volem cremar, slnó relaxats eom els balínesos i els nostresavantpassats.

Així, jo propaso relaxar-nos tots i anar a les festes sense avaríeia, eom qui menja a poe a poc i pooix be.Proeurem que aquesta actitud ompli tata la nostra activitat i que d'aquí alguns anys o alguns segles Badalona,

si no I'han acabat de fer malbé del tot, sigui una eiutal en la que tothom hl visqui tan a gust que ningú es recordi defer festes.

Som-!1i¡"

Sant Anastasi1980

~MDA1OIAEdita: Edlclons Badalonlnes. S.A.President: Estanls Alcover i Martí

Direcció: Joaqulm Perramon I PalmadaRedaccló I Adminlstracló: CanongeBaranera, 64, 1.er- i 2ón. Badalona.TOIMon: 38941 58.Imprimelx: Impremta Novell, CanongeSaranera, 78.

Dlposit Legal: B - 1.384-1960.

Preu 75 pessetes

Revistade Badalona/8 de maig 1980

La I{nia de pensament de Revista de Badalona és independent i no accep-ta n~riament com a seves les idees que es tradueixen en els articles, col.laboracions i cartes publicades en les seves pagines.

Rnista de Badalona agraeix totes les col.laboracions espontanies, pero nomantindra correspondencia amb els seus autors, ni seran retornats els origi-nals no publieats. Les eartes al director no deu..n sobrepassar d'un foli me-canografíat a doble espai i en tot cas -..ncara que es vulgui la seva insercióamb p$Oudonim- deuran venir firmades de puny i lIetra de "autor, fent sa-ber el seu domicili, i a ésser possib!e, el telMon.

Pagina 5

restesde~q:g

FESTES DE MAIG-81

Una .celebraciód 'esperit ciutada

lnevitablement haig de comen~raquestes ratlles, en un principi pensadesper a fer una salutacio a tots els ciutadansals celebrar les Festes de Maig d'enguany,parlant deis gravíssims aconteixemenlsque en els darre" dies s'han produit a Ma-drid.

Decid¡(lamem la m~ criminal del ter-

rorisme est~ dirigida a que el procés de-mocr~tic que amb tants esfor~os i sacrifi-cis tots els pobles d'Espanya hem aconse-guit posar en marxa, quedi paralitzat pelterror, la inseguretat collectiva, i la por al'esdevenidoL

Repetidamem hem condemant i condemnem l'esU"tégiaterrorista, que no té cap altre objectiu ni justificacio historicaque acabar amb la democdcia.

Catalunya, i dins d'ella Badalona, és un exemple de {[adi-cions civils, democdtiques i pacIfiques. Hem sabut sempre de-fensar els nostres drets i les Rostros aspiracions pel comí de lamajoria, que és la qui dona rao d'ésser el sistema democritic.

Les Festes de Maig d'enguany son, un cop més, l'expressiod'una voluntat essenctalment democdtica i de fideütat " lestradicions de Catalunya. Una institucio lIiurement elegid2 pelpoble: l'Ajuntament; i la societat civil organitzada d'una formaplural i dive"" amb partits poIítics, sindicats, associacions devefns, entitats culturals i esportives, i d'altres organitzacions detota mena, s'han posat d'acord per a convertir, durant Iot elmes de maig, Badalona en un espai de festa.

Cada cop més, les Festes de Maig, expressen una voluntat deciutadania i d'integracio en un sol poble. Si veiem el programade festes d'enguany, observarem que aquests objectius s'estanassoünt d'una manera progressiva. Observarem com amb la par.ticipacio de tots els barris de Badalona anem vestint una nrxa

Revista de Badalona! 9 de mai~ del 19tH

de comunicacio en la qual conv;uen, sense cap meRa de dificul-tat, els trets essencials de la cultura i les tradicions catalanesamb les aportacions que milers de treballado" i ciutadans vio.guts d'altres pobles d'Espanya han portal a la nostra ciutaL

Estem aprenent a ser fidels al nostre poble, a alió que ensve de lluny, i a la vegada a ser renovado" i sensibles a les novesaportacions que la moderna societat genera.

Les Festes de Maig, les festes de la ciutat, son sinónim d'aIe-gria collectiva i d'esperit solidario

Malgrat tot els atemptats, mlagrat l'intent de fer-nos viureun clima de por, hem de saber participar aques! any amb mésentusiasme que mal en les Festes de Maig.

La democr~cia la fem tots, i avui aconseguir que les Festesde Maig es converteixin en una celebració de l'esperit ciutad~ isolidari, és la millor manera, més en~ de les paraules, de seguirtreballant per la democcicia; els drets de Catalunya.

Així n'estic profundament conven~ut, i així us ho demanoa tots.

MARIUS DIAZ BIELSA

Pagina 3

-

Revista d'informaci6 municipal. Maig1982 Nova epoca. N° 11 Edita: AJBntament de Badalona. Exemplar gratuit.

Reserva informativa del Ayuntamiento

Aún no hay acuerdodefinitivo sobre el polígono

Montigala- BatlloriaSiguen las negociaciones con la

empresa propietaria

Modernitzaci6

L'HospitalMunicipalnecessita200 milions

Amb una inversió de 200 mi-lions de pesseles, ¡-Hospital Mu-nidpsl de Badalona pot assolirel niveU adeqüat d'assist~nda sa-nitaria per a convertir-se en hos-pital coma",al, i la dutat milk>-rar en part el greu pmblema dela manca d'equipamenls sanita-lis.

Badalona s'enfronta, en aqueslsmomenls, aJ repte de poder te.nir. en el centre urba. un hospi-IsI modero amb la infraestructu-

ra necessaria per a complir smbIs fundó de tractar la majoria deles maJaJlies deis dutadans de

Badalona. Aquest Hospital Mu-nicipsl moderni"'t es coordino.ris amb la Resid~ncia de Con

Ruti, de manera que el dutada sIs fi, uno cobertura sanitAria d'un

ni"n molt m~s salisfactori que elsetusl, quasi tercermundista.

Per tal de que sixó sigui possi-ble. csl uno inversió de 200 mi.lions de pessetes al Hospital Mu-nicipal.

Durante el pasado mes de abril, el polígonoMontigal¡¡-BafllcJria ha vuelto a estar presente enla actualidad informativa con la publicación en

algunos periódicos de Barcelona de noticiasreferentes a un posible acuerdo entre el

Avuntamiento de Badalona, La Generclitat deCatalunya, la Corporación Metropolitana de

Barcelona y la empresa propietaria de los terrenos,sobre el futuro del polígono.

compmmiso de convocar a lospartidos. pollti..., asociacionesde vecinos y entidades dudado.nas para dar""'" pñ IDInr.

del lIaaI de ... negocia-doaeo, u... de du a con...r el_tenido de ... porlbleo acucr-

a ... s... inlo llv..".

El Ayuntsmiento justifico este si.lendo informstivo "en beneficio

de la oeriedad Y ñ...rooIdad que..1.. un lema tan complejo en-mo .. el de """"'a< una ..Uda

a! poIioono MonllgaJa-BatUóña",e insiste mis adelante "deade elprincipio el Ayuntamiento de Ba-dalona deIiende en ..ta negocia.~ ... cñ acovdad.. por,. comJslóu de gobierno en el ...rano de 1979".

La comisión del gobierno delAyuntamiento ha dsdo a conocerdias despu~s de la publicodónde estas noticias. una noto infor-mativa en Is que se msnifiesta"La comJIlón de gobierno delAyuntamiento de Badalona mu-tiene el acuerdo de no da< a en-

noeu el contenido de ... 0<&0-e- hutaque noha.yu ~o, y por "'10, hutaque.. -tan, en Ilrme, ... cñ-te- deflnlllvos oobre el futuropl_to del poIigono".

Mis adelante la nota del Ayun-Ismlenlo aftade que ..iste el

A finales de mes

Duranteunos díashabrá TVde Badalona

Para finaJes de mes de mayo yen el contesto de les Festes deMaig est. p..,isto realizor en Isciudad. y durante 'res dlas uno..pericnds de televisión locsl.

De no surgir ningún impedi-mento técnico que impida laemisión, los ptores de TV. dela ciudad podr.n sintonizar enunas semanas un canal, dentmdc la frecuencia de UHF, en elque se olr.cer. una programa-ción especial compuesta de pro-gramas inform"i,", y ..ports-jes sob.. las Festes de Maig.

Oias antes de la fecha de emi-sión, saldr. en sntens uno misde ajuste que permitir; compro.bsr en cada spar"o de televisiónel ni'el de calidad de la ..cep.ción de la imagen.

Esta "periencia de televisiónlocal ser. ..alizada conjunta.mente por el Gsbinet Municipslde Mitjans de Comunkadó,Ródio Ciutat de Badalona y unequipo de técnicos de radiodifu-,ión

Festes de Maig, la ciutat som tots.MARJUS DIAZ

Alcalde de Badalona

E l programa de les Festes de Maig d'enguany és el mIs ..tens de tau eb quahem conegut en els da...rs anys. Aisó se"", dubte és un bon slm--. Eauna bona senyal que ens indica que aquestes festes tenen ja moltes Is a

ls nostra ciutar. Que comencen ha assolir un deIs objectius que ens propowem ala prima"ra de 1919. convertir-les en unes testes profundament populan. ¡con-"rtir-les, Ism~. en la festa de tota la dutat.

Per fer punible un programa com el d'enguany no n'hi ha pmu amb ua peasu-post i una bona organitzadó, cal sobretot la il.lusió de pmtagonitzar-Ies ¡---unveritable sentiment de comunitar. Alzanquem d'una ...adició centensria, .runa ce-lebració ..ligiosa, la de Sanl Anastasi, i anem convertint la ciutat en un ri aon la múska, el teat.., I'esporl, el ball, la diversió, la comunicació, es m- comsi fossin una sola cosa duzant trenls dies. 1 fent-ho aixl no tant sois recuperem lavello tradició sinó que la ..novem. Ii donem continguts i signifkacions n......

lo en resaltaria un: les Festes de Maigles pmtagonitza tota la ciut", La itúciati-va del'Ajuntament i la iniciativa de les entitats es ba...jen en un sol esfo~.

La inkiativa de la institució i la de la societat fan punible que duru' ... mesBadalona a'espolsi de la rutina i de la ..petició quotidiana. Que la ciuta. ...t so-,int desagradable i freda és converteixi en un territori a on es possible d--se idisfrutar.

Quan la crisi i I'atur Ion mIs dificil que mai ..plegar eslo,,",. Quan la diagrega-ció amena,a a la integració. la idea de ciutat entesa com una unitar és Ana ideapmgressiva,

MIs enllO deIs diferenls "pectes del seu programa. 'es Festes de Maig unpmfund significat culturaJ: oposar-se a la disgregació, a la despenonalítuci6 deBadaJona,

Per aixó, no n'm ha pmu amb la iniciativa de l'Ajuntament i de les entila... sinóque es necesaaria, sob.. tOl, la parlicipadó, Sense ella les I..t.. no ..is..~.

Esperem que les f..t.. de Maig de 1932 aiguin recordades. 1 que poc a poc, enels propen anys, el lema d'enguany "Badalona, la ciutat, som _. participo"."'"vagi lent veD i inneceasari,

E l programa de las F..tes de Maig de este afto es el mis ..tenso de todos losque se han ..alizodo hasls ahora. Esto es sin duda. un buen sintoma quenos indica que estas f",tas tiene ya muchos ..ices en nuest.. ciudad. Que

empezamos a alcanzar uno de los objeti,os que nos propusimos en la prims"ra de1919. convertiñas en unas fiestas profundamente populares. y convertirias, tamobi~n. en la fi..ta de toda la ciudad.

Para hacer posible un programa como el de ..te afto no es sufkiente con un p...supuesto y una buena organiudón, sino que.. necesario sob..todo la ilusión deprotagonizañ.. y tener un "rdadero sentimiento de comunidad.

Arzancamos de una tradición centenaria, de una celebración religiosa, la de SanAnastasio. y vamos convirtiendo la ciudad en un escenario donde la múska, el tea-tro, el deporte, el balle, la diversión y la comunkadón se me..lan como si luesenuna sola cosa durante treinta dlas, Y hadéndolo asl no Isn solo recuperamos una-:ieja tradíci6n, sino que la renovamos y le damos nuevos contenidos y significados.

Yo resaltaría uno de ellos: Las Festes de Maiglas pmtagonizo toda la ciudad. Lainiciativa del Ayuntamiento y la iniciativa de las entidades se mezclan en un soloesfuerzo.

La iniciativa de la institución y la de la sociedad hacen posible que durante unmes, Badalona se sacuda de la ",tina y la repetkión cotidiana. Que la ciudad. tana menudo desagradable y fria, se convierta en un territorio en el que es posible di."rtirse y dislrutar. .

Cuando la eriais Y el desempleo hacen mis difícil que nunca reunir eslae ",Cuando la disgregación amenaza.a la integración. la idea de ciudad entendida co.mo una unidad es una id.. progresiva.

Mis allá de los dife...tes aspectos de su programa. las Festes de Maig tienen unprofundo signifICado cultura!: oponerse a la disgregación. a la despenonaJizociónde Badalona.

Por esto, la iniciativa del Ayuntamiento y las entidades no .. suliciente. sino que.. n na, sob.. todo, la participaaón. Sin ena las fiestas no ..isten.

Esperamos que las F de Malg de 1932 sean recordadas. Y que poco a poco,en los proximos afIos, el lema "Badalona, la ciudad, somos todos, Parlicipa", senos vaya haciendo viejo e inneceaario,

~TA~ B1lD1lLONAMEMa.. DE L'ASSOClAClO CATALANA

DE LA PREMSA COMARCAL

ANY XLIII\ "

EDICIO NUM. 2.446

6 de maig de 1983

FESTES DE MAIG

COL.LABORENEN AOUEST NUMERO:

(Per ordre alfabetic)

Joan AbrilJordi Bel i CaraltMontserrat Cairó i TejedorPere CaldersAntoni CastelhiJoaquim CastellvíCese (dibuixant)Jordi ClosasJosep CortinasJosep-Anton CavesJosep Maria Cuyas i TorosaMontserrat Esteve i PedragosaEnric GiraltJosep Gual i LloberasJaume GuillametPep MitaJoan PrietoJosep Maria Riera i MilaM.a del Mar S3nchez-Colomer RuizLlorenfi: S3nchez i VilanovaJoan SilletaPere Soriano

i els r dactors i coLlaboradors quetenen cura de les seccions habi,tuals

Les fotos són de:Genís Vera, Rafael Rodríguez, PereRuzafa i del nostre arxiu.

PREU: 100 PTES.

Edlt.,Edidons Badalonines, S. A._dent-dl...,tor,Fstanis Alcover i Martí.Redacdb I Admlnlstradb,Canonge Baranera, 64. 1.er i 2.08.TeJefon: 389 4158- BadalonaImorlme'x,Impremta Noven.CanongeBaranera,78.DlpbsltLe.a" 8-1384-1960.

EDITORIAL

.1

Festeseleccions

OVAN tot just s'obre davant de nosaltres el mes de ""1. emmarcaten les tradieionals testes que, des de temps immerr':"i~/, Badalona

, dedica al seu eo-patró Sane Anastasi, ens trobem i",,',,-,;os en unesjomades electorals que poden caraeteritzar -que caraeteritz&C~ durant elsquatre anys vinenes la vida i I'esdevenidor de Badalona. No gens ">e,vs que, igualque es tara a la resta de I'Estat espanyol, Badalona elegid les ~'.->nes que hand'ocupar els vint-i-set escons que, a la Casa de la Vila, Cenen de-::."" per a regirels destins del 'lastre poble durant una etapa que ha de """-">rde maneradecisiva el tutur badaloní.

En la curta experiencia demacratiea que, desprtis de quara,% ~nts anys demanca d'exereici de sutragi electoral, tots tenim encara, soIs sa~, "rou bé queen unes eleeeions municipals mes que parties políties es voten ~"'nes. Perquesi els parties engloben un substraete ideologie que es indiseutÓ" aglutinen alseu entorn un nombre gran o petit de militan es, de simpatítz.", ) de simplesvotanes, les persones que en una ciutat eom la nostra els represe",~ 'ón aquel/esque veiem cada día, que eonviuen amb nosaltres sota el me,. :el, sobre elmateix sol i davant de la mateixa mar. Perque a Badalona, ene&', Jue siguem jados-cenes einquanta mil habitan es, toes ens eoneixem i toes S&~" qui som. Itambé cal dir que d'entre els diversos estraes instiruciona".'tat central,Genen¡litat autonoma, Diputaeió "provincial", Corporac,¿ '"ropolitana,Ajunlament, és aquest organisme el que tenim mes a prop, 0'- -~- j'anar per atreure qualsevol paper o O8r a demanar qualsevol/lieeneia, i e-. .->ctant, on hiha les persones Que amb mes assiduirat i mes de cara a cara he". ~ "etar.

Diumenge, día 8, tenim davant nostre el gran repte, Hi ha a B&o<',,"~vuit /listesdiferenes perque eadaseú de nosaltres pugui elegir segons lé ~e manera depensar i segons al/o que el/ eregui que és mes eonvenient 08:: "'er8$$OS de laciu/;lt, que en definitiva son els de toes nosaltres. I eaOé ,'o d'aquesteseandidatures ha tet públie els seus propósies de cara a la ges!o:-'micipal quevalen dur a terme si son elegides, i cada una, /;Imbé, ha prodiga: .<"gie deis seusnespectius caps de /lista, d'entre els quals ha de sortir l'alca6 1e Badalonadurantels propers quatre anys, Qui sera I'elegit?

Les eleeeions munieipals son gairebé a I'iniei de les Festes ~ -oig, Que SaneAnastas;, a qui dediquem les testes pel seu patronatge sob" "'dalona, ensil.lumini a tots.

La Irnla de pensamen' de REVISTA DE BADALONA 4s Independen, "..".pta neeeo-drloment com a seves les 1- que .. ..fIoctelxen on el. artlcles, colJa"", ,s I eart.. pu-bU~ en 1.. .eves pAgln.., dn6 QUeon tot moment la Dlnccl6 """-'- , "'bert.. d"x-p 6 dets comentarl.tes.,L'oPlnI6 de REVISTA DE BADALDNA s"~"om"enol. '

odl_a'"

REVISTA DE BADALONA agraolx tot.. les colJaboracl""s e.pon,",- ""rb no man-tln- -p",,<Mnela amb lIs seus auto,., ni seran retomat. lis orlgl"o" . ""bUeats,Leseart.. al dl"",tor no -aur... de IObrePassar d'Un foO mecanograflat a doOo<..,.., I en tot ea.-encara que.. yulgul la _a Insercl6 amb 6nlm- -auran de ven,' ""'de. de puny Illet.. do "autor, font saber el seu domlc:lH101numero de, seu Oocum..., ~ ---"tltat,I, a fl-_'_"",olto"foo,

REVISTADE BADALONA/6 de maig de 19B3 Pagina 5

Pregó de les restes de maig,en la inauguració de la Rambla

Diumenge de maig, calma serena al caure de la tarda.Hi som i hi sou! Els badalonins de sempre i els que han vol-

gut arrelar.s'hi..Hi som i hi sou! Arran de la mar, prop de I'aigua assolellada

d'aquest primer de maigoPel maig cada dio un raig. Avui, peró,son els raigs de sol d'a-

questa tarda enealmada, que ens ablaneixen i suavitlen la pell,que ens asserenen i temperen l'anim.

1 sentim tots plegats una mena de pau espessa i ampla, unapau dol~a, preludi de festa. De les Festes de Maig.

Hi som i hi sou! A la Rambla. Espai oben al bat del sol i dela marinada. Salabror de la mar que embauma l'aire, agombo-lats pel tremoladís bellugoeig de les palmeres.

Mireu-les eom es dreeen esvelles i rejovenides, eom espon-gen al sol el gris-verdosde les seves palmes. Guaiteu.les ben en-floeades agermanant-se amb el lleu serreDet d'eseuma blancadeisrompents.

Contempleu el passeig, que avui va d'estrena. Com s'ha em-polainat la nostra velJa presumida. Quina palXoca! Aneu a sa-

@

ber si es reeorda de la sevajoventut: la teranyina estesa alllargde l'espatlla eom un mantell de núvia i les xarxes de I'artet unaeaputxa, per arraeades. les nanses, i, per ram nupcial. la florblanca de les primitives aCáeies. I encara en queda una d'aci.eia, record d'un passat perdurable. Es la germana gran de lespalmeres, la supervivent de la primera plantada.les palmeres, la supervivent de la primera plantada.

Potser es reeorda de quan els eorders ge canem lligaven eleordillam a les saques i treballaven de sol a sol en la seva tas-ca, eaminant de reseules, mentre s'eseoltava el erit allargassatde "Roda, noi, roda, que ton pare fila!".

En tant, al portal de les cases emblanquinades, les dones iels homes asseguts en eadires de boga, repassaven i construi'enels ormeigs o feien xarxa. D'altres dones, des de les minyonesmés tendres fins a les avies més seeaiones, amb una eadira aldavant, on hi eoLloeaven el eoixí de fer puntes, remenaven em-febrosides un devessall de boixets, que deixa anar un fresseigremorós, parió a la cadencia musical de les onades. I ereixia laranda eom un ramell d'esponges blanques. I s'enjoiaven elseobrellits i els enagos de les noies casadores i les tovalles detaula deis dies de festa grossa.

A I'allra banda .de la via, la suau pendent aeollia les barquesde bou, de sardinals i de palangre i ~Is llaguts, quillats i gussis,arreeerats damunt la sorra, oloroses d'algues i de quitra, sem.pre properes al treneant de l'onada:. Cel amunt pujava tenuament boirós el fumerol, eixit delguisat d'una olla de peix o de eongre amb patates, que exhala.ven sentors per a fer-hi cantar els angels. Els peseadors hi feien

AlfombreeMoble8 de Jone 1de badluCortlne8, perslanes, paraBols 1 veles

Mobl8Salumlnl"Ketal" l:..

...,",~,,'Pr_~~~FUND~AV r 1891

Frene..e l.8yret, 106 Telf' 380 18 23

~~

.CUMARESME. B.A, ....

. Inst;alaciones ymont;enimient;o de . .

CALEFACCIDN. AIR~ ACDNDICIDN~ciD.

.: Y CDMBUSTIBLES '.' . . .;~13894962

FEo-:rEE DE NIArG -'S3 - - -- -- - - - - -rotUana, emparant.se del sol canicular, sota els fioes o els estaisdel velam.

Els diumenges al mati a l'hivem, i a les nits d'esüu, la eoblaesbargia les seves sonoritats entranyables i es formnen anellessaltironants.

I vingué la maltempsada. La negra nn del poble, com unmal somni emparentat amb la mor!.

Després hem vist eréixer en desmesura,monstruosament, lesedifieacions de la ciutat, aterrar les masiesi els ediflCisnobles,arrancar els boseatges, les hortes i les vinyes, empudegar.nosl'aire, eorrompre I'aigua de mar i empastifar la platja. 1aquestaRambla, pubilla nostra, degradar.se dia a dia deixada de la made Déu.

Ha ealgut que tots plegats toméssim a ser nosaltees matei-xos, a prendre consciencia contra la malvestat i I'especulaciósalvatge; a bandejar els mereaders del patrimoni eomú de totsels eiutadans, els prevarieadors de falses promeses, eIs corifeusnomenats coro a manaires de toro per deslgnaeiódigitaI.

Ha ealgut tot aixCl,i ens caldea molt més encara, per a con.tinuar essent nosaltres, els eiutadans, qui dirigim els nostresdestins sense interfereneies alienes, Ens caldea, dones, tenirben desperta la memoria. Perque som aui som, i som i serem!

S'han reeuperat, digmlleant.íes, masies eom les de can Ca-banyes, can Miravitges, can Bofí Vell; equipaments esportiusde nova planta eom les pistes d'atletisme, Ofllullde la ciuta!.L'esperpentiea i infrahumana urbanitlOeió del nOSlre termes'ha proeurat de regUlaritlOr.la, encarrilar degudament lesedifieaeions noves, renovar els anties earrers deis vollantsde la Pla~a Vella, equipar de banes, papereres, jardins, arbrat,fonts i enllumenament barriades seneeres. Retolar i retomar elseu nom autentic als earrers que havien estat motejats. S'hanbastit més escoles ara que no pas en quaranta anys d'ignomi-niós analfabetisme. S'ha eondieionat el soterrani de les andro-mines, de la Pla~ade la Vila, eonvertint-lo en l'aetual "Refugi"fogar de cultura, d'estruetura modeliea, i s'ha esborrat de la su.perficie de la mateixa Pla~a la vergonyant "fuente de los leo-nes", esearni de la monumental font granadina.

Es procedeix a la neteja periodiea de la platja, on s'bi haninstaLlat dutxes, i s'avan~a en la eolossal eonstrueeió d'aquesteoLleetor transversal que posara remei a la eontaminaeió delnostre sector marítimo

Aquesta esquematiea exposieió de realitlOeions no abonal'aetitud de partits políties ni de persones concretes, ja que a fide eomptes som els eiutadans badalonins els que podem repre-;entar.nos a fer.nos representar en el govern de la ciuta!.

9Orontia.2eo¡;01

1ara, en aquesta Rambla renovada que avoi s'i naugura, s'o-bren ofieialment les Festes de Maig. Desdel nostre baleo marí-tim s'espandeix la joia per la ciutat, engegant festes i festetesdurant tot el mes, arreu de la geografia eiutadana.

Des d'aquí, també, armegem la nau deis nostres somnis depersones !liures, porque nosaltres esco!limla própia singladura.

Que eomenci d'afinar I'orquestra. iniciem el baUi la gatlOrai avarem I'embareaeió de les Festes de Maig amb una locuelooPtimista, marinera i ben nostra: Bon vent i barca nova!

5 años. garantía 5 atlas. garantia 5 años. garantía 5 años.

JOSEP GUAL i LLOBERAS

¡,I

rr;iII

i

gtCo111

.2i:eo01.

pagos In. 003 año.

..~.:..,. o

garantía 5 atlas' garantía<Ooa~a

QUASARS:s.l.UI

o'"2

BADALONA' Francese Layret. 114ELMASNOU ' Barulona, 6 y 7

MATARO . SanCugat, 30 y 36

<Ooo~c'

televlslon vtdeo .

HU~JCU..-~Gn\QJ"I" .. ., .. ., W¡ST_BAULOrCJS-s-i.,

I[r

EDITORIALPasqual Maragall aprofita, una vegada més, per parlarde la «Gran Barcelona»La ciutat bruta

BADALONATEVAI NETA

Un pregó «polític»

Pasqual Maragall, alcalde de Barcelonai al hora president de la Corporació Metro-politana de Barcelona (CMB), fou l'encarre-gat de fer el pregó de les Festes de Maigd'enguany-

En primer lIoc agraí a Joan BlanchI'haver-Io escollit a ell per a pronunciar el.pregó de les Festes, i !o! segui! parla de laxírinola i ¡'entusiasme que comporten unesFestes de Maig, les quals «Domés poden te-nir un protagonista: el poble, lots nosaltres».

Més endavam Pasqual Maragall es féuressó deis ternps dificils que travessa la nos-tra ciutat en aquests moments. Parla deI'atur i digué que s'ha de sortír al carrer, aparticipar de la feSta, perque «és una ma-nera de senlir-oos Junls per afrontar amb fe,amb voluDlJlt i amb eoratge els moments di-ficils i per encarar el futur».

J.'alcaldede Barcelona també féu esmenten el tema de la «Gran Barcelona», al ferreferéncia que «avui Badalona Ja és, Ja for-ma part de la capital de Catalunya, perquéla capital de Catalunya Ja no és la ciutat es-tricta de Barcelona sinó aquests vint-i-selmunicipis que s'estenen practicament des delMaresme 60s el Garraf, pel Vallés i el BaixLlobregat, amb el gran batec central de laserra de Collserola». Aprofundint sobre laCMB digné que "avui la capital real de Ca-talunya té quasi lres millons i mig de ciuta-dans, homes i dones que, com vosaltres, te-nen neguils i preOcupacions, esperances i eo-ralge d'encanor el futur, d'enfrontar-se alsproblemes amb la voluntat de poder deixarals seus, als nostres fms, una rica i bella he-rencia: major benestar, maJors nivells de jus-ticia, més igualtat, un cel ciar, un mar blau,una piltria - a tothom».

El pregoner cita badalonins iLlustres,com Enric Borras i Margarida Xirgu, i dí-gué que la capacítat emprenedora deis ho-mes del mar s'ha de posar en practica en laindústria, ja,que «Badalona, ciutal industriali marinera ha de crear riquesa, ha d'afermarel seu tarand medllerrani, ha de ser unaporta més de la projecció de Catalunya id'Espanya eA el móO».

Per últim parla de la integració, «una vir-tut de Badalona, que fon en un sol gresoldiverses singularitats i aportacions cultu-rals», fent referencia a un badaloní d'adQp-ció, com és Pompeu Fabra, «artl(ex de lalIengua catalana moderna». «La integració-afegí- no es fmit de les paraules o del vo-luntarlsme, sino de la capacitat de I'acolli-ment, del combat eomú, deis ideals compar-tits. Moltes persones s'ban Inlegral a la vi-da de Badalona perqué van trobar altres ciu-tadans que oren solldaris, que lIuitaven ambells colze a colze, que tenlen Igualment el ne-guit de conquerir un futur més lUure, mésjust, més igualitarl, basat en la valua de ea-dascú i no en la primacia del diner, en el re-conelxement de la felna ben feta i no deI'aprofllament abuslu del treball huma...

I s'acomiada amb uns versos del nostreconciutada Joan de Déu Soler i Amigó quediuen: «Badalona: posa'tde cara a mari queel crlt et sigui proa...»

Al marge de l'alocució de Maragall hemde constatar que els regidors municipals con-vergents es mostraren molestos perque noconsidera ven adient que fos I'alcalde de Bar-celona I'encarregat de dirigir-se als badalo-nins, quan creuen que el més lógic haguésesta! que fos un badaloní qui s'adrecés alsseus conciutadans.

JOSEP-ANTON COVES

Badalona es troba immersa dinsde les seves Festes de Maig. Sem-bla que aixo hauria d'haver estat mo.tiu per a rentar-li la fesomia pública,pero dissortadament no ha estat així.

Quants dies fa de les eleccionsal Parlament catala? A/eshores, perla campanya electoral, les forma-cions polítiques que acudien als co.mícis van emprar lotes les paretsque van trobar, tots els espais I/iuresa tanques, a envans i a murs, per alixar.hi la seva propaganda, com tam-bé van plantar pancartes i penjaro-l/es. Ningú no s'ha cuidar de treu-re'ls. Ni els pripis partits politics queels van enganxar, i que tenien I'obli.gació de treure'ls, ni I'Ajuntament,que té a les seves mans la manerade fer-ho i, si calgués, de repercutirla despesa a qui los.

El cas és que la cíutat esta bru.fa, molt bruta, i que aquesta degra-dació ha persistir aquests díes de lesFestes ciutadanes. " com a cas mésxocant, cal dir que en alguns l/o es lapropaganda electoral, esparracada imalmesa, ha coexistit a la mateixaparet, costal per costal, amb els car-tel/s de propaganda que ens dema.nen una «Badalona leva i neta». Qui-na paradoxa!

Ara ens caldria recordar a totsque la impressió externa d'una per-sona -o, en aquest cas, d'una ciu-tal, que ve a ser el mateix-, és laque perdura en el record deis queens han visitar aquests dies. Mal re-cord els haurem deixat...

R(liSIH B.\DI1LON11

Ed;,., EdicioAS Badalonines, S.A.P,.,;dml-d;, :Estanls Akoy.. i Martl.R_. Adm;n;",.c;ó. Publ;d,., ; Folocom"",ic;o,CaAonge Banneno, 64, 1"

TeIHoA: 389 41 58'. Badalona,~" Novell. Canonge Bannen, 78.[);"o.;I tqa', 8-1.)14 - 1960.

-ullnla de penSllmenl de REVISTADE BADALONA és Independen' í no accepla ne<:ess~rlament com e seves les

-. que ea IfIflectelxen en els artícles, col.fabonlclons i cartes publicades en les seves pagines, sin6 que en 101momenl/a Dlreccl6 respacta" /libertal d'expressió deIs comenlarisles. L'oolni6 de REVISTA DE BADALONA s'ex-preua nomé. en els ed/torlals.

REVISTA DE BADALONA agraeix loles les coI.lólboracions espontanies, pero no manl;ndrlJ¡ corre~pondiincla ambala aeua aulora, ni seran relornals els originafs no publicals. Les cartas al díreclor no hauran de aol11epeuar d'unfO/; IfNC4!nograf/ala doble espeí, I en 101eas -encara que es vulgui la SBYa Inserc;6 amb pseudó"im- hauran deWHllfllgnMJaa de puny lile'" de I'aulor, fent s-el seu domicili lel número del seu Docflmenl d'ldenli/al, 1,a tlsserpo8afbltt, al Ialllan.

An~ XLI'. - Divcndrcs. 10 de maig dc 1985 - NÚm. 2.622 - 11I::poca - Preu: 100 pIes.nn__- -

FESTES DE MAIG 1985

Salutació de I'alcalde

Amb "arribada deis ajuntaments democriltics, les Festes deMaig, al vollant de la diada patronimica de Sant Anastasi, hanestat i són "expressió de la voluntat lúdica de.la nostra ciutat,lIuny de caires oficialistes i extremadament pomposos d'epo-ques anteriors.

En aquests darrers anys, el mes de maig s'ha convertit enel reflex inequívoc del gresol de cultures que configuren la ciu-tal del present., enriquida vitalment per les diverses aportacions

deis qui un dia arribaren a Badalona, ara ja plenament inte-grats a una ciutat oberta, que camina amb pas ferm i irreversi-ble cap al futuro

Per tot aixo, com Alcalde de Badalona i en nom de totl' Ajuntament, vull convidar badalonins i forans a participar igaudir de les nostres Festes. Unes Festes de Maig amb un únici ciar protagonista: el poble de Badalona.

JOAN BLANCH i RODRIGUEZAlcalde de Badalona

1" .. .. ., .. .. ., - .- .----.-.---.----.--.--.--

Les Festes

o La testa, com e/ treball, és inherelll a la condicióhumana i un e/emem central de tota civilització, perllunyana i ai1lada que aquesta sigui, ímimament relacio-nada amb la 'lOstra capacitar de llenguatge i de represen-roció simbólica. Des de sempre. les col-Iectivitars huma-nes han destinar determinats dies de rallY a realitzar unseguir d'activitats que ni persegueixen UIWproductivitaldirecta, ni es poden collSiderar simples jomades derepós.

Des deis inicis, la testa ha servir per donar gracies pe/sproductes obtinguts, foragirar e/s perills que amenacellla vida del grupo i demanar éxits i fertilitat ell el següentciele de les quatre estacions.

Podríem considerar pueril la creell¡:aell poders exte-riors. i propi de ['época infalltil de la Ilustra evoluciórhabit de la testa. Na podem oblidar peló. que e/ joc iels nivells illconsciem simbólic de la persOlwlitat huma-na són tallnecessaris ell redat adulta cam en la infancia.

El nostre destí depén follamelltalmellt del lIostreesfor¡: i capacitar, peló necessirem, periódicament icol.lectivament, donar-IIOS les gracies els UIISals altres,conjurar i ter front als nostres problemes i lIecessitats idesitjar-nos sort pels projecles immediats.

Les Festes de Maig ens dónell ['oportUllitat de repetirTires tan antics com e/ propi home. VII cap mescremorem el Dimoni i demanaren ols déus que ajudill iprotegeixin aquesta ciutat i o tots e/s qui li dollem vida.

Edi'~, VldolD'"",", "<na, -.Jooop M~I""'"0;=" de ,. m",,~" ud".." p~ R.ur.,..,.."",, o s. Lk<o-A.,;J~" """..'" Mkm Roo~. Im- G.m.Do<u~n<ació, 5<rci s. SO.,."Adm',"'oció,r- S<n-oooEdi<"",._", Á~'" Rducion.,c;.""._.G.M.".C..,,~dc.",.

20. ",. T,~f.., 38'101'MI"" ó519)""~pooició, ., S.o. "pUh'ic. P"".,.,q. 29M.",." , ""om<dna, Tri ""on.. XII.54.",.,_""'" """""" s. Conp.Udo.Ed",d M"""", 100o;",iI>Ució,--_o Conp.Ü,.. 77 O.LB.: 40.445 - 1985

de Maig. La fiesta. como el trabajo, es algo inhereñte a lacondición humana y un elemento central que aparJeceen toda civilización, por remota y aislada que ésta sea,íntimamente ligada a nuestra capacidad de lenguaje yde representación simbólica. Desde siempre, las colec-tividades humanas han dedicado ciertos días del año áactividades que ni persiguen una productividad directa,ni se pueden considerar meras jornadas de descanso.

Desde los inicios, la fiesta ha servido para dar lasgracias por los productos obtenidos, conjurar los peli-gros que se ciernen sobre la vida del grupo y parasolicitar el. éxito y la fertilidad en el siguiente ciclo de laeternamente repetida serie de las cuatro estaciones.

Podríamos considerar pueril la creencia en poderesexternos, y como propio de la época infantil de nuestraevolución el hábito de la fiesta. Pero no podemosolvidar que el juego y los niveles inconsciente ysimbólico de la ?ersonalidad humana son tan necesa-rios en la infancia como en la edad adulta.

Nuestra suerte depende fundamentalmente de nues-tro esfuerzo y capacidad, pero seguimos necesitando,periódica y colectivamente, damos las gracias unos aotros, conjurar y hacer frente a los problemas comunesy deseamos suerte en nuestros proyectos inmediatos.

Las Fiestas de Mayo nos dan la oportunidad derepetir ritos tan antiguos como el hombre. Una vezmás, quemaremos el Demonio y pediremos a los diosesque protejan y ayuden a esta ciudad'y a todos los quele damos vida.

Joan BLANCO i RODRIGUEZAlcalde de Badalona

e \«Badalona», ara amb la TVIPropera edició del «Full d'/nformació Munici~

pa/», divendres 9 de maig, en els punts habitualsde distribució. I\A partir d'ara, més pagines, més informació i la

programació setmanal deis tres canals de televisi6.

~ ~

~nln,. -,

. Maig és un mes per a les coses noves. L'hivern s'hatancat definitivament i la primavera fa germinar mil for-mes diverses de vida que, any reTa any, ens sorprenen iens sedueixen. També el nostre anim i humor semblarejo venir-se: mirem les coses des de nous punrs de vistai ens sentim amb torees per a tot tipus d'empreses i pro-jectes.

Maig és també per a Badalona el marc d'unes Festesque han adquirir ja una gran acceptaci6 i arrel popular.Les Festes de Maigsón fruit i paradigmad'aquestanovaBadalona que emergeixcom a sínteside culturesisabidu-ries diverses i que. partintdel seupassat, antiei recent, esprojecta amb iJ'lusi6 i renovades possibilitars cap a nousobjectius.

La gran diversitat deIs acres programats, que s'estenenper tots els barris i que, en molts casos, s6n resultar de laprópia gesti6 i planificaci6 deIs seus verns, s6a rambé unamosrra de la viralirar i empenta d'una Ciurar que vol i porconvertir-se en una de les comarques motores -social-ment, económicamenr i culruralmenr- de la Caralunyamoderna.

Tots esrem, dones, convidars, perque aquesres Fesresde Maig s6n a la vega da una expressi6 de J'alegria de per-tanver a una mateixa comunicar i de ser una ciurar oberta,dinámica i solidaria.

Maig:la Festa!

o Mayo es un mes para las cosas nuevas, El invierno seha cerrado definitivamente y la primavera hace germinarmil formas distintas de vida que, año tras año, nos sor-prenden y nos seducen. También nuestro ánimo y humorparece rejuvenecerse; miramos las cosas desde nuevospuntos de vista y nos sentimos con fuerzas para todo tipode empresas y proyectos.

Mayo es también para Badalona el marco de unas Fies-tas que han adquirido ya una gran aceptación y raíz popu-lar. Las Fiestas de Mayo son fruto y paradigma de estanueva Badalona que emerge como síntesis de culturas ysabidurías distintas y que, partiendo de su pasado, anti-guo y reciente, se proyecta con ilusión y renovadas posi-bilidades hacia nuevos objetivos.

La gran diversidad de los actos programados, que seextienden por todos los barrios y que, en muchos casos,son resultado de la propia gestión y planificación de susvecinos, son también una muestra de la vitalidad yempu-je de una Ciudad que quiere y puede convertirse en unade las comarcas motoras -social, económica y cultural-mente- de la Catalunya moderna.

Todos estamos pues invitados, porque estas Fiestas deMayo son asimismo una expresión de la alegría de perte-necer a una misma comunidad y de ser una ciudad abier-ta, dinámica y solidaria.

Q /\J ( BtA. LIGU~Z

e Bad~

Ed',o" ,..,,0 --"01D""Óó"""" """"'p ""'~"D"".,d",m,qo""p",Rouro"",.""", AmoldS.u",AJod~e'"d","" R~K"hjo~.",,¡10m",e'q"" ImmoG..a..D.~om,e""o'So..1S."M'O<"dmlel"""", F"M«<SO~'OEdl'" "jon"mo.. do"d.lo... A..odoR"""" 0 G.'UI.C..

"""d"'".~'.I"T""0,,3890100(".i""""om,,'e',,' moe""" '..",mpo<ldóo,. [.m SO",.,". "'l'. .........Imp",,"¡'Imprimol,.S.Cnop.lIdo.Edo"d""""e,.I~J

D,LB,: 40,405 .1985

Una edicióespecial

i

1

1

Com en anys anteriors, la propera celebració de lesFestes de Maig demana I'edició del FuJ/ que ara teniu a les

I manso En ella trobareu tata la programació del mes, tantpel que fa als acres de les Festes de Sant Anastasi com elsorganitzats a tots el barris.

El dibuix de les ",benes es de Monlesol. El post" 'enlral i el disseny el< lesi!-lumaaons especials són de Sebastiá González.

pagina 3

,...,cc:

E1:.1.:1

a~

el)

1:.1.:1Iel)

1:.1.:1I:.a..

DISSABTE 3 o D'ABRll PRESENTACIÓ

20.00 Hores Pla~ad.e la VilaPREGODElES FESTES

LesFestesdeMaigde Badalonavannéixercoroa talsI'any1980amb

I'enlradadela democraciaa la vidamunicipal.Vanserconcebudescorounespaidetempslúdic i dedive~ió,perotambépreteniemserunelemenlvenebradori de

participaciódela propiaciutat.Així, doncs,volienserlesrestesdeIotala ciutati

pera Iotala ciutal,tanlpelquefa I'espaiciutadacoroal temps,la primavera,

Tampocs'haoblidal,queaqueslesrestesdonensuporti arropamenla unaancestrallradició:la restadelpatroi la cremadadeldimoni.

20,30HoresPla~adela VilaConcertde músicapopularamb¡'actuacióde ..LA MURGA"

.j

22,30HoresEsplanadade CanCabanyesConcertde pop.rockambI'actuacióde..NACHAPOP"ielgrupdeBadalona..EFECTOSSECUNDARIOS"

L'areadeCultura,JovenlUti Esports,aqueslany1988vol recuperaraquesta

concepcióinicialdelesFestesdr Maig,intentantdur a tenneunprogramamés

descentralitzatdeisactesperrotala geograffaurbanadeBadalonai mésdispe~en

el temps.Així s'hadissenyalunprogramaenel quecadadislrictedela ciutatté un

actecentralrellevantquehadeservirperatrauregentd'altresharris,ésa dir, per

fer possiblela interrelaciódeishabitantsd'aquestaciutat.

DISSABTE DE M A I G ., ,11Hores Rambla

11TROBADADEPUNTAIRES

20Hores Pla~ade laVila.RamblaCORREFOCEl CORREFOCDEBADALONAsortirá,comcadaany,de la pla~adela vi/a,perseguirel recqrregutsegüent:Fr¡mcesclayret,SantMiquel,CanongeBaranera,SantFrancesc,SantPere,Prim,Rambla,CanongeBaranera,Primi acabaráaldavantdelmonumenta Rocai Pi. Tenimespectaclesinfantils,músicaclássica,halls,folklore,tradicions

divmes,cantaulo~,concertsderocki pop,activitatsesportivesencadaunadeles

disciplines,acresperajoves,pera gransi pera nens,És,dones,unprogramaqueincorporalesdiferentsaficionsi prerer~nciesdela gent.

El programad'actescontemplacoroespaiderestaIotala ciutali incorpora

el mesdejunyja quemoltsbarriscelebrenlesrestesdurantaquestmes:SantJoani

SantAnlonideLlefia,Manresa,Lloreda,Sislrells,...i si aquestessónunesrestesd,primaveracalqueloteshi figurin,

DIUMENGE B D E M A I G

Tot el die Cerrerdel TempleFIRADE l:ARROP

Toteldía Lesassociacionsdeveins,lesentitatsculturalsi lesentitatsesportiveshan

tingutunpaperprincipalenI'organitzaciódelesrestes,Senseells,aquestprograma

queavuiuspresentemnohauriaestatpossible.TambélesConselleriesDelegades

hancoordinatengranmanerael programadecadaundeisbarris,

ParcdeCanSoleiFESTADELBADIUduranttot el diaparades,tembola,entreteniments,...i I'actuacióde Julivert,Magú el Mag. Ara va de Bo, Titellesl'Estenedor i JaumeArnella

Pertanl,desdel'AreadeCultura,Joventuti Esportsusdonemlesgracies

a totsel qui heulreballatenaqueslprogramaderestesdeIot Badalona;i alsquene

hi heuparticipat,velerodemanar.vosquelesdisfruteu,queescolliuallequemésus

agradi,que00usperdeuresja que,el mésimportanldelesrestes,00ésel

programa,ésla genlqueel disfruta,la gentqueparticipa.

CariesSaguési Bai~rasConselkrde I'ArtadeCullura

mlÚul i Esponsdel'AjunlarntlÚdeBadalona

19Hores CarrerEduardMarquinaRecitalde can~ó..TOMEU PEÑA"

DIMARTS 1 O DE M A I G

17 Hores Pavellóde laPlana

Balld'avisamenitzatperl'Orquestra..CHUPI"

Maig,den anys després

L' arribada de la primavera ens ha panat significa-tius aniversarisi esdevenimentsde grantranscendenciapera la nostra ciutat.

D ' una banda, els deu anys de les primeres eleccions

municipals democratiques que ens han portal, per un mo-ment, a mirar entera i a fer balan\; d'allo que s'ha fet desd'aleshores, i a comprovar que les nostres ciutats han as-solit ja una etapa del seu desenvolupament, per entrar enuna nava fase, amb naves necessitats, nous reptes i nousobjectius.

Estem, d'altra banda, davant unes naves Festes deMaig, la programació de les quals s'exposa detalladamenten les pagines d'aquesta publicació. Unes restes que lesllibertats democratiques van permetre de reintegrar en elnostre patrimoni popular; deu anys, dones, d'ajuntamentsdemocratics i deu anys, també, de Festes de Maig.

1 coincidint feli,ment amb aixo, la firma de diversosacords relatius al poligon de Montigala, realment molt be-neficiosos per a Badalona. El volum d'inversions i I'abastde les transformacions que comportara el desenvolupa-ment d'aquests acords ens permet d'afirmar que estero da-vant de l'impuls productiu més important de tota la Rastrahistoria. S'inicia el preces de la definitiva modemitzacióde la ciutat.

P odem felicitar-nos per un exit que és el resultat d'un

llarg esfor\; co¡'¡ectiu de malees persones, instirucions, par-tits politics i sindicats, entitats cíviques..., en definitiva,de tot el poble de Badalona. Un esfor\; co¡.¡ectiu que se-guita sent necessari per portar a bon terme aquest i elsaltres projectes deIs quals depenen el nostre present i elnostre futuro

Ara, pero, el que tenim al davant són aquestes Fes-res de Maig, que cal viure amb la majar intensitat i parti-cipació possible. Donarem així a aquesta primavera, labenvinguda que es mereix.

L a llegada de la primavera nos ha traido significati-vos aniversarios y acontecimientos de gran transcenden-

cia para nuestra ciudad.

Por una parte, los diez años de las primeras eleccio-

nes municipales democráticas, que nos han llevado por unmomento a mirar hacia atrás y a hacer un poco de balan-

ce de lo hecho desde entonces, ya comprobar que nues-tras ciudades han cubierto ya una etapa de su desarrollo,

para entrar en una nueva fase, con nuevas necesidades,nuevos retos y nuevos objetivos.

Estamos, por otra ~arte, ante unas nuevas Fiestas deMayo, cuya programación se expone detalladamente enlas páginas de esta publicación. Unas fiestas que las liber-tades democráticas permitieron reintegrar a nuestro pa-trimonio popular; diez años, pues, de ayuntamientosdemocráticos y diez años, también, de Fiestas de Mayo.

y coincidiendo felizmente con ello, la firma de di-

versos acuerdos relativos al poligono de Montigalá, real-

mente muy beneficioso para Badalona. El volumen deinversiones y el alcance de las transformaciones que in-

ducirá el desarrollo de estos acuerdos nos permite afirmar

que estamos ante el impulso productivo más importantede toda nuestra historia. Se inicia el proceso de la defini-tiva modernización de la ciudad.

Podemos felicitarnos por un éxito que es resultado de

un largo esfuerzo colectivo de muchas personas, institu-ciones, partidos politicos y sindicatos, entidades civicas...,en definitiva, de todo el pueblo de Badalona. Un esfuer-

zo colectivo que seguirá siendo necesario para llevar a buenfin éste y los muchos otros proyectos de los que depende

nuestro presente y nuestro futuro.

A hora, sin embargo, lo que tenemos delante son es-tas Fiestas de Mayo, que hay que vivir con la mayor in-tensidad y participación posibles. Daremos así a estaprimavera, la bienvenida que se merece.

Joan BLANCH i RODRIGUEZAlc:alde de Badalona

BadfJlona

Eñergíei col.1ecilvesAra fa un any, comentilVem el doble i paral.lel de-

cim aniversari de les nostres Festes de Maig i delrestabliment de les llibertats i deIs Ajuntaments demo-criltics. En aquella valoració posilvem en relació l'exis-tencia d'unes regles del joc democriltiques ambI'alliberament de les energies col.lectives de la nostraCiutal. Unes energies que ens han permes d'obrir-nosUDShoritzons de progrés i modernització, cap els queja estero avancant, amb el referent de la cita olímpicadel 1992 i sota I'impuls de la propia voluntat d'arribara la fi del segle amb una Badalona radicalment diferenti millar que la que ens havien Ilegal.

E n els mesas de marc i.abril, que ens han servil d'an-tesala a les Festes de Maig d'enguany, la Placa de

la Vila ha estat escenari de tres esdeveniments ben sig-nificatius de la nava dinilmica que anima actualmenta Badalona. D'una banda, la gran resta popular de ce-lebració de la victoria de la Penya a la Copa Korac, pre-cisament en el 60 aniversari de la seva fundació.

1també les dues exposicions que hem tingut ocasióde presentar-hi: la que mostra el treball fet per les

Escoles-taller per afavorir la qualificació deis joves tre-balladors en diversos oficis bilsics, i la que ens perme-tia de visualitzar tot el conjuntde graos projectes urbanísticsque ajudaran a transformar laCiutat i apropar-nos a aquestaBadalona de I'any 2000.

Ara podrem gaudir amb ale-gria d'unes naves Festes de

Maig. L'única cosa que hem dedemanar és salut per disfrutar-les; tota la resta depen exclusi-vament de nosaltres mateixos.

Que les nostres ganes de viureamplio les places i els carrersd'una ciutat vestida de resta!

- ....

H ace ahora un año, comentábamos el doble y pa-ralelo décimo aniversario de nuestras Fiestas de

Mayo y del restablecimiento de las libertades y de los Ayun-tamientos democráticos. En aquella valoración relacio-nábamos la existencia de unas reglas del juego democráticascon la liberación de las energías colectivas de nuestra Ciu-dad. Unas energías que nos han permitido abrimos unoshorizontes de progreso y modernización, hacia los que yaestamos avanza!Jdo, con el referente de la cita olímpicade 1992 y bajo el impulso de la propia voluntad de llegaral final del siglo con una Badalona radicalmente diferen-te y mejor que la que nos habían legado.

E n los meses de marzo y abril, que nos ha servidode antesala a las Fiestas de Mayo de este año, la

Pla¡;a de la Vila ha sido el escenario de tres acontecimien-tos muy significativos de la nueva dinámica que animaactualmente a Badalona. Por una parte, la gran 'fiesta po-pular de celebración de la victoria de la Penya en la CopaKorac, precísamente en el 60 aniversario de su fundación.

Y también las dos exposiciones que hemos tenido oca-sión de presentar: la que muestra el trabajo hecho

por las Escuelas-taller para favorecer la calificación delos jóvenes trabajadores en diferentes oficios básicos, y

la que nos permitía visualizar to-do el conjunto de grandes proyec-tos urbanísticos que ayudarán atransformar la Ciudad y acercar-nos a esta Badalona del año 2000.

A hora podremos gozar con laalegria de unas nuevas Fies-

tas de Mayo. Lo único que hemosde pedir es salud para disfrutar-las; todo lo demás depende exclu-sivamente de nosotros mismos.

¡Qué nuestras ganas de vivir lle-nen las plazas y calles de una ciu-dad vestida de fiesta!

Badalona 3

8Sde Maig traspunten, un any más, per I'ho-

la ciutat amb la seva cárrega quasi infinita de

onimació, ball, espectades,... i arriben dispa-

Iransmetre a totham que el vulgui rebre aquestJ de la primavera.

O de maig, qua n faltón poco minuto per a les

nit, retumbará el tercer tro que anunciará I'inici

ell de foco que precedeix la Cremada del Di-

la platja. Així s'iniciará I'acte más impartant i

de les nostres feotes. Un acre que enguany téu afegit per celebrar: es tracta del reconeixe-

orgat dins les Festesde Maig, a la Cremada

oni com a Festad'lnterés Turísticde Catalunya.el, intrascendent per a molls, cal entendre'l com

-mament d'una tradició que ha arrelat a la ciu-

..ha esdevingut nudi central de la feota. la cre-Jel dimani és una tradició actual, viscoda i ce-

I per molts badalanins.

,¿, Maig, perá, fará dies que hauran comen-

~haurá anunciar el seu inici i jo s'hauranIt places i carrero d'alguns barrio de la ciutat

: actes de les feotes corresponents. Passaran els

molts altres barrio seguiran lesfeotesque s'allar-

'ins prácticament els primers dies de I'estiu. Se-

.ueres de Sant Joan les que roncaran aquestTe festiu.

" que tindran lIoc durant oquests dies en tolo

ris no podrien ser possibles sense lo tasca de

,ones que des d'associacions i entitats hi dedi-

:mps i esfor~, a tolo ello el meu agra"iment más'" nom de la ciutat.

em col. doncs, convidar, tothom a participar,"to i a disfrutar-la.

Festesde Maig!!

;S SAGUES I BAIXERAS

ler de Cultura, Joventut i Esports.

Moltes cosess'hon dit i escrit ja sobre la noturalesa so-

cial i cultural de les anomenades feotes majors, sobre

la sevocorreloció amb I'estructura productivo de I'épo-

co en qué s'originen, o sobre el seu paper aglutina-dar deis sentiments individuals dintre d'uno autocons-

ciéncia de grup i de comunitat.

Pelque fa a les Festesde Maig de Badalona, i després

de 12 anys d'existéncia, també s'han fet malts camen-

taris i consideracions. Senseánim d'ariginalitat valdría

resaltar-ne un cap más alguno deis seus trets más ca-racterístics.

D'una banda, el fet de qué, en un períade de lempo

malt curt, les Festesde Maig han arrelot en el castumde Badalona amb la mateixa fa~a que altres feotesma-

}jars amb una tradició histórica malt más lIargEI en

segan lIoc, el seu carácter versátil, participoti s-centralitzat. En efecte, i iunt a aconteixement .lars i emblemátics cam la Cremada del Di oni, lesfes-

les es distribueixen per tata la geo fi urbana,

adaptant-se als desitjos i característiques 'ferents

barris de la ciuta!, i deis diversos grups d'edats i d'in-

teressas culturals de la població.

Enguany, les Festesde Maig se celebren amb una pro-

gramació más ámplia, interessant i diversa.i que com sempre está presidida per la tradici

moda del Dimoni. Una festa que des de fa any"ns ~permet contemplar, en el ja cálid vespre del rrls de

maig, el magnilic espectade del fac a la vara de I'aigua ..

i de la imaginació mediterránia esdatant en una cele-bració, que acavo de rebre el reconeixement oficial delseu interés cultural i turístico

p

En presentar-vas aquesto pragromoció de les Festesde

Maig del 1991,valdría ograir lo col-Ioboroció i portici-pació de les entitats cíviques de Badalona, i invitar-vasa examinar I'extenso oferta d'activitots i diversions que

s'han preparat enguony. en la seguretat que tolo, granoo ¡aves, hi trabaran lo manera d'oprofitar oquestes Fes-

les amb lo intensitat i alegria que I'ocasió demana.

JOAN BLANCH RODRIGUEZ

Alcalde de Badalona

~"

"

'

."

:

'

.'.

" '

." ~

"

~.

"~

vl§' ~~iJ&

~:\01:

\...-

~

~. AJUNTAMENT DE

BADALONA

~i'

k.

'~

.

' ~..

'

E?JV

I1 ~Le$Festes de Maig són un deis signes més eviden!$ dela vitalitati la creotivitatde la Badalonarenovado. ..z

Una renovoció que es correspon amb una pobIacióque és de les més ¡aves de tot t'Esta!. I una Badalonarecuperada, en el seo esperit i en la seva rnaterialitat,de catorze anys e~; preci$Qmentels que té de vidael nO$lresistema democrotic i goirebé eI$mateixosanys que, aquestes Fesles de Maig són fruít de lavoluntat d'aquesta Badalona, d'avui, de recuperar, enel context actual, la trodició de la Festa Major deIsnastres pares ¡avis. Parque Badalona ha sabut sempreconeixer i estimar el seo pas$af. Així ho demastra enla programació de les Feste$de Maig que ens ofereixjunl amb celebracions de tata la vida, com laCremada del Oimoni, adivitats i espectades modernsperfectament adaptals al$ gustO$i tendencie$ actuab.

E$pero i desitja que tots en pogUEtITIgaudir amb)'alegría i vitoIilat que són caracterí$tiques d'aquestmes de maig cor de la primavera.

Joon Blanch Rod~i9uezAlcalde de Badc\lona

/,-, , \

( \ I \\ I \

\ \ / i

\.~

-f1;¡Q:..¡J

- 11N"'\t1.á t/c'¡"lú.A.A,. íX"

a

la primaveraa Badalona té una manifestació festiva

molt particular,que la diferencia de la majoria d'altrespoblacions:les Festes de Maig.

Unes testes que, des del seu nucli inicial de

celebracionsmés tradicionals, s'escampen per tots elsbarrisde la ciutat i s'allarguen en el calendari fins a

finals del mes de juny. Unes testes que, en lescircumstimciesde la Badalona d'avui, tradueixen el

ve" costum i I'antic esperit de les testes majors.

És, dones, una satisfacció especial poder-vos

presentar la programació d'enguany d'aquestesFestes de Maig, esperant i desitjant que tothom les

podra gaudir amb alegria i dinamisme, propis deI'estació en la qual ens trobem.

QJ)//.

--~.JoanBLANCH.Alcaldede Bad

l

lRODRíGUEZ

aona

Dilluns .. O de maig..a les 22 h a la Rambla

tiAjuntament de Badalona

IUn aoy més, els badolonins ens disposem a inicial les

restes de Maig, veritable festa majar de la autal, que s'han

canvertil en un simba! que identifica la pe¡sonaIilat propia de

Badalona. Unes Festes que engoony podem celebrar omb

majars motius d'alegrio i optimisme,que eIsd'aro fa un ony.

O'uno bonda, perque les restes comenten quan en

prou feines s'hon silenciar eIs darrers ai1s d'er.tusiome per la

victoria de lo Penyo, el millor equip d'Europl de bOsquel en

oquesI ony 1994. O'altro boodo, perque les ~ives de lo

situoció econOmka han millorOl ¡o de manero aütoble, i 101ens

fa pensar que estem inKiOllIUDnou dde de aeixemenl i ROva

aeoóó de riqueso. .

En oquest conlexl geoeric, les restes de Moig ens

ofereixen, (om sempre, una progromoáó exlraordinarioment

atractiva i inleressont, omb les (elebrocions més trodióonals j

lípiques cambinodes amb odivilots i inióatives que roda ooy són

diferenls, pero sempre odoplodes o les djver5eS preferen<ies i

sensibilitats que (oexisteixen o Badalona.

Benviguts, doocs, a les Festes de Moig de 19941

IAmb 1, . bon

o . .el 1. ___I~d i-

1010empenlaI orumque pu: IOOUIeIU

primavera ensfa correperlesVeDeS,eIsbodoIoninsensdisposem

uno vegado més o celebrar les nastres restes de Moig, que han

esdevingUI jo uoo de les senyesd'identilat que formen port del

potrimOlli cultural de BodaIonn.

Us presentem,dones,nmb parIicuIor sntisÚlcció,In pro-

grnmació que ens ha prepornt engoonv, rAreo de Cultura de

l'Ajuntornent. (0/11sempreen intimo coUaboroció nmb uno gran

diversital d'entitnis ¡ nssociacionsrepresentlllives.

Una progrnmacióque rellecteix perfedoment la plurali-

int i diversitatdelesdemandesculturok i IúdiqIKádelo pobIoció

de Badalona. Les{werses activilüls i ce/ebrnciOl1sens donen, en

mobscosos,l'opMurulnt decompartir0IIIb eIsnostresamicsi

ve"insexperienciasde festai enriquimentpersonali, en canse-

qiiencio, unomojarcohesióCo/llocomunitotj comaciutot.

Benvingutsa lesFestesde Moig de 1995!

JocnBIoadai Rodrís)

n'ii"' i

~JJ/-----

Ajuntament de Badalona

Bada'oM aporta al panorama de fesles major> de

(alalunya una manera mo" propia I especifica de pen-sar.les i de Yiur..-Ies,

O'una banda, perQu~ no soIs eS prolonguen en elealendari de manera molt poc habilual, stn6 quetambé es eompl.-menlen amb 101un seguil de lestes debarri qu.. escampen i proclamen la dive"ilal culturale"'slenl a Badalona,

O'una altra banda, perqu~ indouen celebracio", lanpropies i reveladore, del tarann~ propi deIs badalo.nin.. com ara la Nit de Sanl Ana"as;, la (remada delOimoni o la Fesla a Bai" a Mar,

En 101 caso el que tenen en eomú lola aqueSla grandivenilal d'aelivilalS i ce'ebraeion, de les noslres

Fe"es de Maig és QU" 'ens donen a 101Smolles oportu'

nilalS de passar estones molt agradabl de consolidar

.elactons de bol' veTnatge I de fer més viu el noSlre

senlimenl de p..rt~nyer a una mal..i"a eomunilal: la de

1.. eiula! de Badalona,

Joan Blancl;t RodrtguezAlcalde d.. Badalona

Ajuntament de Badalona --

"*JBadalona, 100 anys da tiutat

Les ~tes de Maig han f">d«'Vingut¡", els darrers any5 undeIs SigIlE'Sd'iCentilal de la Badalona moderna. 1. eom

cada a"y. ens di~ a ce1ebrar-l('S amb la tranquiTi,

lar i al~a de sÉ<mpre ¡8mb I'optimisme Que ens per-

IT1f'.tla bona conjuntura etor.omica, soc'-'-' i política enquE- es troba la OOtat en aquests mcmenls

Una bona situacié que hem de sabt-r aprolilar, no soIsfenr en cada molT1f'.nfla f,.;na n('(('S>atiastn6 tamb"de<!icanrals asp~ Imma!erialsCM'IO'a cM'" ~

Sffita rota 1'atenció que t'Xig!'ixla persona!;tal propi3 deBadalona.

Us convidem. dones. a participar en els dnereots actes i

celebrilcions cl"aquesres Festes. pertlUE-aquE'Sra ~ també

una ~ril especialment gralifiGJnf de ler ctuta!-

Joan B1<Incf1RodríguE'ZAlcaldfo de Badalona

-¡ En liI prepariJeió i organització de' programa de les'¡ "estes de Maig d'enguany, r¡'rea de Cultura ha procura!¡ [elun eslO,\especiald'ómagilkJeióI d'ap'ofit<>mentdeis" 'ecursos disponibles. conscients que aquest é<,un any

!Spe<i31per a Badalona.Unany en que celebrem el cm-!'flan de la concessió a Badalona deltítol de GUtat,no'cm una simple anecdota histo,;ca sioó com un estímu'

ler seguir avanc;anten el cami del proglé<,i la moder-litzaCi6,

,.., presenlem, dones. aqUesl tlÍptic iníormatiu de les

.nncipals actMtaf5 programildes. a'!lb la segu~a! quebor <fenguany superara el deis anys preced..nts i amb

I desig de que lO/S ros h(l passem d'al1o mé<, bé.

Cat..,;na Hieras Barre16

Regidcra de Cultura, Joventut i Esports

ID e nou, maigoLa testa toma a envair elscarrers i les pla~s de la nostra ciutat i ens

anuncia amb torva, I'arribada del bon temps. Cadaany, inesgotablement, es repeteix el ciele i sommolts els que esperem aquestes dates per podergaudir de la nostra ciutat d'una manera diferent,perque a les portes del tercer mil.leni la testa hade seguir sent allo que ha estat sempre: un tall enla rutina diaria. Potser caldra donar-li formes ocercar lIengüatges que corresponguin als noustemps, pero mal podrem variar-ne I'essencia.

És des d'aquesta essencia que les Festes deMaig han esdevingut la Festa Major de Badalona Ila seva consolidació ha estat gracies, d'unabanda, a I'esforv que tan les associacions queorganitzen els actes i que demostren la vitalitatsocial i cultural de la ciutat i, d'una altra, que cadabadaloní o badalonina se les ha jet seves a la

seva manera, vivint-Ies al seu aire o particlpant enalguna de les melles propostes que en configurenel programa: des deis grans actes centrals queens tan sentir membres d'una mateixa comunitatfins als balls de barri que ens permten una estonade convivencia lúdica amb el vei; des deis actestradicionals i de cultura popular com els Gegants,la Cremada o Las Migas, fins a les activitats cultu-rals de diferent formal i contingut; des de les pro-postes más velles fins a les formes más noves deferfesta.

Els que hem tingut responsabilitats de govem enaquests darrers anys hem tingut la voluntat d'im-pulsar les Festes de Maig i aprofitar el potencialque representen per construir la ciutat, ja que laciutat no es construeix nomás amb padres. Aixo,pero, no ha estat sempre possible pel jet que hacalgut esmervar recursos a superar els deficitshistOriesque palia aquesta ciutat, els quals ens halocal priorilzar. Ara, amb una nova perspectiva iamb más recursos, les Festes de Maig poden sermás lIuides, intenses I espectaculars. Aprofitem-he, dones, i sortim al carrer, visquem la nostra ciu-tal i fem testa. Segur que valdra la pena. BonesFestes de Maig.

Joan Blanch RodriguezAlcalde

lB envinguts a les testes de Badalona. Cadacop más, les Festes de Maig esdevenen

les testes per excel.lencia de la ciutat, par la sevaqualitat i diversitat, par la seva participació i per-que disposen d'un element central tradicional iexclusiu de Badalona -la Cremada del Dimoni-

que les caracteritza i les diferencia respecte deles de la resta de pobles i ciutats del nostreentorno

A fi de subratllar aquesta particularitat, des deI'Área de Cufiura, Joventut i Esports, amb eslretacol.laboració amb les entitats, enguany s'hanimpulsat alguns canvis necessaris en el model deles testes, canvis que hauran d'anar trobant laseva consolidació en el futuroAmb la voluntat dereduir I'atomilzació d'actes i d'accentuar la viven-cia de "festa grossa', de testa major, de tots eIsbadalonins, d'una banda, es promou la concen-tració de bona part deis actes centrals en un pen-ode de temps más reduit, entre dos caps de set-mana. D'altra banda, se subratlla la tarda-nit deSant Anastasi com a festa central, donant-!i unaestructura que relligui els diferents elements iintroduint-ne de nous: entre d'altres, la recupera-ció de I'antiga aliga de Badalona i I'al.legoria de lalIegenda de la Cremada en forma d'espectacleper tal d'augmentar i d'innovar el ritual de la niL Ala vegada, una serie d'accions promocionalsdivulgaran les nostres testes más emblema1iquestant dins com lora de la ciutat.

A más de la Cremada, tindrem I'oportunitat degaudir del pregó, de concerts de música clilssica icanvo, de sardanes i balls de testa major i demúsica moderna, d'espectaeles teatrals i de sar-suela, per als quals comptarem amb un conjuntd'artistes de renom. També podrem participar deles trobades de puntaires i de gegants, de lesfires tradicionals, del correfoc, d'activitats esporti-ves i testes gastronomiques, entre d'afires. Unconjunt d'activitats que ens conviden a grans ipetits a sentir-nos particips d'una ciutat,Badalona, plena de vitalitat i d'iI.lusió.Que comenci, dones, la testa!

Caterina Mieras i Barceló

Regidora de Cultura, Joventut i Esports

la CremadadelDimoni

Cadaany,eluespredel1Odemaig,ulgOladeSantHnastasl,copatródeBadalona,secelebraa laplatjalacremadadeldimonl.Hquestarte,queté pera laclntatelvalord'unatradicló,es,defet,uncostumquetot just datadel1940.moltmesantlga,encanul,ésladeuodópelsant,queesremuntaal segleIIUII,ambla creadódela ContrariadeSantHnastasiI la Instltu-riódeldíadelsantcoroajornadafestiva.

Hfinalsdelsegle11111,SantHnastasiencaraeraunatestafor~ significada,perbenlesprlmeresdecadesdelnostresegleuaanarperdentimporti\ndaIla seuapopularitatvadecauresensiblementHquestaeralasltuaclóquanel1940,enunIntentdedonarunnouImpulsa la testa,algunsmembresdelaContrariadeSantIInastasivaninidarelcostumdecremareldimonl.la IdeaprocedíadeI'hlstorladorlocalJosepm.Cuyas,ls'lnspirauaenuntragmentdelCalalxdeSastre,onelbaródemaldadescriucoroel8 demaigdel1785-testadelRoser-,UDSpescadors,dauantunpúbllcconcorregut,vancremar-dlu- un"figurón"alaplatjadeBadalona. ~

la primeracremadadeldimoniuatenirlIoc,dones,enplenapostguerra,ellO demalgdeI'anyl~,1 esvaportara terrnea I'actualpla~ade1'lIssembleadeCatalunya,i quanel1955esuacomen~raconstruirel museu,lacremadaesuatraslladardefinitiuamenta la platja,onja s'haulafetelsanys1943i 1945.

la popularltatcreixentdelacremadadeldimoniI dela celebradódeSantHnastasluacomportarques'a-nésdeslligantdelaContrarIaperconvertir-seenunarteorganltzatpelproplHjuntament.DesdeI'arriba-dadelprimerconsistorldemocratlc,el1979,lacele-bradóhacontinuat1,ambelnomde"festesdemaigO,s'ofereixunuarlatprogramad'actesquemantécoroatestasingularprlndpallacremadadeldimonlala platja,laqual,el1991,uaserdeclaradad'lnteresturlsticperlaGeneralitat

Hmesd'acomiadarel darrerdimonidelsegle1111,enguanycelebremuintanysdelesfestesdemaigo

l'flligadeBadalona

Perla festamajordeI'any1893,BadalonaVilestre-narla sevaallga,construIdaperenSantlgosa,.regi-dormunicipalDurantunaquinzenad'anys,Tallgad'enSantigosa"uaprendreparta lesprocessonsdeCorpus,a lestestesmajorsIalsartesmésrelleuantsdelaclntat Perexemple,sesapque,escortíldapelgegantIla gegantaluna mugiódenans,vaserpre-senta la inauguradódelmonumentaRocaI Pi,I'any1894.

SIalgunacosacaracterltzaaquestafiguradelbes-tlarl populardioselpanoramafestiudeCatalunya,éselseupaperrelleuantI insubstitúlbleeneIscele-braclons.Elseuhallsolemneacomplla,entempsmedieuals,la fundód'obsequia lesvisitesdereísIpersonalitatsdestacades.l'allga eraI'únicmb'emesquehallaDaperalsregldorsi acompanyavalacustbdlaa la processódeCorpus:el seuhallesreservaDapera lestestesi ocasionsmoltes¡¡ecIals.ElfolkloristaJoanHmadesdiuqueI'aliga"ésel mesImportantdeisentremesosd'apeu".Huuieocara,alespoblaclonsqueteneDaliga,laseuaactuadóestarevestidadesolemnitat.

HBadalona,enelsdarrerstretzeanY5,la tradidógeganterahaarrelatfort i s'haprojectatarreudeCatalunyaperla qualitati categoríadelhalldegegants,queté la seDamaximaexpressióla vigRiadesantHnastasl,a la pl~a dela Ulla,abansdelaCremadadelDimoni.HmbI'impulsdelaColladeGegantersIdeI'RreadeCUlturadeI'Hjuntamenti,sobretot,graclesa I'aportaclóvoluntariosademoltsbadalonlnsi badalonines,I'¡¡ligadeBadalonavaserrecuperadaa lesfestesdemaigdeI'anypassat,ambmúsica Ihall propl,solemnecoros'escaua IIIICIaligadenissagai a unadntat coroBadalona.Hw,dones,enguanytambésortlraacompanyadadelseguiclpopularpertal d'iniclarI'espectacledelaaemada.Hmblabogaacollidaqueuatenir I'anypassat,enguanyesconsolidara,seasdubte,corounnouslmboldela dntat

festes

de rn !!lgIiII .Q1i ro

12, (]J

<:JV1(]J

+-'V1(]J

LL

(]J<:J

~ero<:)

INI ffi'+-

V1+-'e:::JV1

, +-'! O

+-'

x'X(]J

O)(]JV1

(]J<:Jc¡:::roro ti

Ajuntament de Badalona

Una nova etapaDesprés de les eleccions municipals i del parentesi

de les vacances, el nou govern municipal ha re-pres ja plenament el firme habitual de treball i de noutinc l'oportunitat i el plaer d'adre~ar-me als badalonins,des d'aquestes pagines.

A la campanya electoral, encara no tan llunyana, vaigdemanar als ciutadans un suport ampli i majori-

tari per poder culminar un procés ja endegat cap a unanava Badalona en l'horitzó de l'any 2000. Un projectedel qual els principals trets físics són ja coneguts: Xar-xa moderna de comunicacions internes i metropolita-nes. Un litoral reintegrar a l'aprofitament col.lectiu il'ús social. La constitució d'un eix urba generador denaves activitats i d'una nava centralitat comarcal, desdel futur Port fins al Turó Caritg. La dotació d'una navaxarxa de tren i metro... Un procés que en els darrers

anys ha anat prenent cos, dia a dia, un pas rera un allje.

e om els que ara mateix són l'actualitat ciutadana.O'una banda, el Palau Municipal d'Esports -un

equipament que fa poc temps ningú no hagués gosatimaginar en el patrimoni de Badalona-. 1 d'un altra,la modernització del comen;:a la nostra ciutat; pensemen les importants actuacions de millora deis carrers co-mercials coro el Passeig de la Salut, carrer del Mar, Pé-fez Galdós o Xile, o en la inauguració de lesinstal.lacions de la cadena Continente, que no sois re-presenten avantatges pels consumidors de tata la comar-ca, sinó que també donen vida i empenta a un polígonque en els proxims anys ens do-nara molts altres motius de sa-tisfacdó.

A ra que aquest projecte deciutat ha rehuí un inequí-

voc suport deIsciutadans, obrimuna nava etapa en la qualla nos-tra comunitat té cites tan deci-sives i transcendents coro són lacelebració deIs Jocs Olímpics, ila desaparició de les frontereseconomiques a l'Europa comu-nitaria. Voldria aprofitar doncsla reaparició d'aquesta publica-dó municipal per reiterar el meucompromís de seguir treballanten l'interés de Badalona, pel seupresent i pel seu futur i per laqualitat de vida deIs qui aquí vi-viro. Amb l'ajut i la participa-dó de tothom.

f

/(q!:: j I..

T ras las elecciones municipales y el paréntesis de lasvacaciones, el nuevo gobierno municipal ha reto-

rnado ya el ritmo habitual de trabajo, y de nuevo tengola oportunidad y el placer de dirigirme a los badalone-ses desde estas páginas.

E n la aún no tan lejana campaña electoral, solicité;.¡ de los vecinos un apoyo amplio y mayoritario pa-

rapoder culminar un proceso ya iniciado hacia una nuevaBadalona, en el horizonte del año 2000. Un proyecto delque los principales rasgos físicos son ya conocidos: Redmoderna de comunicaciones internasy metropolitanas. Unlitoral reintegrado al aprovechamiento colectivo y al usosocial. La creación de un eje urbano generador de nuevasactividades y de una nueva centralidad comarcal, desdeel futuro Puerto hasta el Turó Caritg. La dotación de unanueva red de tren y metro... Unprocesoqueen los últimosaños ha ido tomando cuerpo día a día, paso a paso.

C omo los que ahora mismo son de actualidad ciuda.dana. Por un lado, el Palau Municipal d'Esports

-un equipamiento que hace poco nadie se hubiera atre-vido a imaginar en el patrimonio de Badalona-. Y porotro, la modernización del comercio en nuestra ciudad;pensamos en las importantes actuaciones de mejora delas calles comerciales como,el Passeig de la Salut, calledel Mar, Pérez Galdós o Xile, o en la inauguración delas instalaciones de la cadena Continente, que no sólorepresentan ventajas para los consumidores de toda lacomarca, sino que también dan vida y empuje a un poli-

. gonoque en lospróximosañosnos dará nuevos motivos de sa-tisfacción y progreso.

A hora que este proyecto deciudad ha recibido un ine-

quívoco apoyo de los ciudada-nos, abrimos una nueva etapa enla que nuestra comunidad tienecitas tan decisivasy transcenden-tes como la celebración de losJuegos Olímpicos, y la desapari-ción de las fronteras económicasen la Europa comunitaria. Qui-siera aprovechar la reapariciónde estapublicación municipal pa-ra reiterar ll1icompromiso de se-guir trabaj~ndo en 'el interés deBadalona, por SUpresente y s!,futllro y por la calidad de vida délos que aquí vivimos. Conlaayu-da y la participación de todos.

Badalona 3

Cara a ]'estiueatalunya acaba d'encetar un període polític nou,

després de les eleccions autonomiques recents del15 de mar~, en les quals els socialistes varo tornar a serel partir majoritari a Badalona. Un període nou en elquall'acció del Govern catala haura de resoldre tot unseguir de problemes que la nostra societat té pendentsde solució. Problemes nous, generats per l'evolució eco-nomica i social, i també problemes vells i, fins i ter, demolt vells, que en els dotze darrers anys no han quedarresolts.

Un deIs que ara més ens preocupa -perque ofegales nostres possibilitats de despesa- és la necessi-

tat, fins ara ignorada pel Govern de la Generalitat, dedotar el Fons de Cooperació Local. Un fans que servei-xi per donar una resposta raonablement satisfactoria ales moltes demandes d'obres, serveis i prestacions socialsque els ciutadans adrecen a les institucions i poders pú-blics més ama, és a dir, als Ajuntaments. Complir ambaquest compromís pendent rara, sense discussió, unamanera excel.lent de fer que Catalunya segueixi sent ca-talana, i que les seves ciutats -cel.lules basiques delpaís- vagin endavant.

P el que fa a l'actualitat ciutadana, i a banda de lesiniciatives municipal s de les quals donem compre

en aquestes pagines, ve especialment caracteritzada perles Festes de Maig, la primera manifestació col.lectivade la primavera a Badalona. Unes Festes que, coro sem-pre, seran presidides per la sevacelebració més emblematica imediterrania -la Cremada delDimoni- i que, coro cada any,ens ofereixen una programacióplena de possibilitats i a l'abastde tothom.

C ata1Unyaacaba de iniciar un nuevo período políti-co, después de las recientes elecciones autonómi-

casde115 deMarzo, en las que los socialistas hemos sidonuevamente elpartido mayoritario enBadalona. Un nue-vo período en el que la acción del Gobierno catalán debe-ría resolver todo un conjunto de problemas que nuestrasociedad tienependientes desolución. Problemas nuevos,generadospor la evolución económica y social, y tambiénproblemas viejos e incluso muy viejos, que en los últimosdoce años no han quedado resueltos.

Uno de los que más nos preocupa ahora -porqueahoga nuestras posibilidades degasto- es la nece-

sidad, hasta ahora ignorada por el Gobierno de la Gene-ralitat, dedotar al Fondo de Cooperación Local. Un fondoque sirva para dar una respuesta razonablemente satis-factoria a las muchas demandas deobras, servicios y pres-taciones sociales que los ciudadanos dirigen a lasinstituciones y poderes públicos más próximos, esdecir,a los Ayuntamientos. Cumplir con estecompromiso pen-diente sería, sin discusión, una excelente manera de ha-cer que Cata1unyasiga siendo catalana, y que susciudades-células básicas del país-avancen.

P or 10que respecta a la actualidad ciudadana, yade-más de las iniciativas municipales que recogemos

en estasmismas páginas, viene especialmente caracteri-zadapor las FestesdeMaig, la primera manifestación co-lectiva de la Primavera en Badalona. Unas fiestas que,

como siempre, estaránpresididaspor su celebración más emblemá-tica y mediterránea -la Crema-da del Dimoni- y que, comocada año, nos ofrecen una pro-gramación llena deposibilidadesy al alcance de todos.

Vull, per tant, invitar-vos aaprofitar-les plenament, i

desitjar que tots les gaudim ambsalut, benestar, optimisme ialegria, que són situacions isentiments que l'estació prima-veral contribueix a fer realitat,.per poc que hi pesero de partnostra.

Q uiero, por tanto, invitar1esa aprovecharlas plenamen-

te, y desear que todos las disfru-temos con salud, bienestar, opti-mismo y alegría, que son situa-ciones y sentimientos que la es-tación primaveral contribuye ahacer realidad, por poco quepongamos de nuestra parte.