Embed Size (px)
Citation preview
El tres de maig de 1808
http://museoprado.mcu.es/home.html
El tres de maig de 1808 Documentació general
Catalogació:
Autor: Francisco de GoyaLucientes (1746-1828)Cronologia: 1814Localització: Museu delPrado (Madrid) Estil: neoclàssic – romàntic(Goya però és difícilment classificable)
Anàlisi material:
Dimensions: 2,68 x 3,47 mSuport: telaTècnica: oli
Carles IV (1789-1808)
Carles III (1759-1788)
Josep I “Pepe botella” (1808-1813)
Ferran VII (1808) (1814-1833)
El context històric
Ferran VI (1746-1759)
Biografia
Goya va néixer a Fuendetodos, un poble de Saragossa, el 1746. Fins als 40 anys va pintar escenes costumistes.
El 1785 va convertir-se en pintor de Carles III
Autoretrat, 1771-75 1786-88
Abans va aprendre l’ofici de pintor a Saragossa. El 1770 viatjà a Itàlia on va estudiar els mestres italians i va adquirir l’estètica neoclàssica i el gust per les figures al·legòriques i mitològiques. Quan retornà a Espanya va pintar el frescos de la basílica del Pilar de Saragossa. Després es traslladà a Madrid tutelat pel pintor de cort Francisco Bayeu.
Majas i embozados 1777 El cacharrero 1778
Models per a tapissos per la Real Manufactura de
tapissos de Santa Bárbara. De tema costumista.
Goya hi reflecteix l'ambient de l'alta societat
madrilenya
Els cartons 1775-1791
També hi pinta escenes del poble divertint-se
El pelele1791-92
La gallina cega1788-89
Gitanillos1791
El quitasol1777
La verema
1786
1788 La Pradera de
San Isidro
O escenes tristes, com La nevada1786
Goya es convertí el 1799 en pintor de cambra de Carles IV. Això li obrí les portes dels salons aristocràtics i fou el pintor de moda del moment.
Godoy1801
Els retrats
Maja desnuda i Maja vestida
La Duquesa de Alba 1797
Els ducs d’Osuna i els seus fills
1787-88
La comtessa de Chinchón (dona de Godoy) 1800
Don Gaspar Melchor de Jovellanos. 1798
Doña Isabel de Porcel, 1805
M. Lluïsa de Parma
Carles IVInfant Francesc de Paula
Don Antoni Pascual, germà del monarca
Carlota Joaquima, filla gran de Carles IV
Futura esposa del príncep Ferran
Príncep d’ Astúries, futur Ferran VII
Infanta Maria Isabel
Ducs de Parma (Maria Lluïsa Josefina i Lluís de Parma)
Carles Lluís, nét dels reis
Infant Carles MariaIsidre
Infanta Maria Josepa, germana soltera del rei
Goya
El 1800 Goya pintà els membres de la Família de Carles IV
Los Caprichos (1797-1799)
Dos fets van marcar la seva vida i també la seva obra: la sordesa que li va deixar Una malaltia el 1790, i la guerra contra Napoleó, a partir de 1808.
Escena de presó, 1810 El colós, 1808
La càrrega dels Mamelucs o Dos de maig de 1808 Pintat l’any 1814
Los desastres de la guerra (1810-1815)
Els gravats
Després de la guerra del francès fou pintor de cambra de Ferran VII. També ho havia estat de Josep Bonaparte.
Goya era liberal convençut, per la qual cosa la reacció absolutista el va portar a aïllar-se del món, i a criticar aspectes del nou ordre de coses, com la Inquisició
“L’Aquelarre” o “El gran cabró” 1820-1823. Quinta del Sordo.
Fou l’època de les pintures negres, que es troben a les parets de la Quinta del Sordo, on va viure Goya des de 1820 1823.
Duel a garrotades, 1820-23
Saturn devorant al seus fills 1820-1823. Quinta del Sordo.
Dos vells menjant sopes 1820-1823. Quinta del Sordo.
Baralla de gegants 1820-1823. Quinta del Sordo.
Asmodea
Amb la restauració absolutista Goya decidí marxar d’Espanya i anà a Burdeus, on va morir el 1828. Després les seves restes foren traslladades a Madrid, el 1901, i enterrades a San Antonio de la Florida el 1929.
San Pere, 1825
Última comunió de S. Jopep de Calasanz1819.
La lletera de Burdeus 1827
Anàlisi formal Elements plàstics:
Pinzellada vigorosa i solta, poca importància el dibuix.
Gamma cromàtica reduïda:
OcreNegreBlancGrocVermell
La pinzellada llarga i oberta potencia el dramatisme
Colors càlids a la part esquerra
Colors freds a la part dreta
Llum i colorL’únic focus de llum, el fanal del terra, il·lumina la figura amb els braços oberts de l’esquerra, convertint-la en el centre d’atenció.
La resta de personatges es distribueixen al seu voltant.
Els colors es veuen potenciats o apagats, segons els hi arriba la llum.
En aquest costat dominen les masses compactes de colors foscos barrejats amb el negre
Composició Articulada en dos grups.Al fons es veuen edificis de la ciutat, en la penombra de la nit. Hi destaca, possiblement, la Caserna del Conde-Duque
Els que han estat o han d’estar executatsSituats de front als seus executors amb actituds molt diverses
Els executors col·locats en filera, formant una diagonal, d’esquena a l’espec- tador. Tots iguals, sense rostre
La llum del terra reforça la separació dels dos grups
3 fases en el grup de les víctimes: a) Detinguts dirigint-se a la mort b) Grup davant del paredó c) Grup de presos ajusticiats
a)
b)
c)
InterpretacióAquesta obra, juntament amb La càrrega dels mamelucs, constitueix un encàrrec del govern de la Regència de les Corts de Cadis que se li va fer el 1814 a Goya. Segons paraules del propi pintor:
“Para perpetuar las más heroicas i notables hazañas de nuestra gloriosa insurrección contra el tirano de Europa” (Napoleó)
L’acció se situa a la muntanya del Príncipe Pio de Madrid, des d’on es veu la caserna del Conde-Duque, l’arquitectura de la qual es dibuixa al fons de la composició.
Els afusellaments del tres de maig o Els afusellaments de la muntanya del Príncep Pius, és una pintura a l’oli del 1814 i que forma una sèrie amb el quadre El dos de maig o La càrrega dels mamelucs.
El quadre és una instantània de la nit del 2 al 3 de maig de 1808 quan els soldats francesos executen els presoners espanyols que havien fet en el transcurs de la batalla en represàlia a la revolta del 2 de maig a Madrid i que representà l’inici de la Guerra del Francés o Guerra de la Independència Espanyola.
Tant aquest quadre com la seva parella van rebre crítiques dispars al llarg del temps. Després de la seva exhibició a l'aire lliure amb motiu del retorn de Ferran VII, es van emmagatzemar durant un llarg període i se sap que cap al 1850, es guardaven al Museu del Prado, però no s'exhibien. El pintor José de Madrazo, director del museu, va arribar a dir que eren obres de discutible execució, molt inferiors als retrats més famosos de l'artista. No va ser fins unes dècades després, amb l'apogeu del Romanticisme i l'Impressionisme, quan aquestes pintures van adquirir fama mundial.
L’home de la camisa blanca obre els braços en defensa de la llibertat de la seva pàtria.
Mira amb desafiament orgullós i sembla que s’enfronti als seus botxins.
Abans de ser afusellat adopta la postura de Jesucrist en la creu.
És símbol del nou redemptor laic que lluita per la Constitució i les revolucions burgeses en l’Europa conservadora de la Restauració.
Groc i blanc són símbols heràldics del Papa i simbolitzen l’Església.
L’home mort al terra reprodueix el gest dels braços oberts. Es troba sobre un bassal de sang i en un escorç marcat, cosa que accentua el dramatisme.
Els que esperen ser executats mostren actituds diverses, un es tapa la cara, el monjo resa, un altre mira l’escena, també desafiant... Tots mostren reaccions molt humanes (ràbia, desesper, horror, impotència...)
L’escamot d’execució està situat de manera compacta en la penombra i d’esquena. Són com autòmats sense rostre.
Representen el caràcter anònim de la màquina de guerra, que tant havia criticat Goya.
Tots s’inclinen cap en davant seguint el canó dels fusells, com ninots tràgics.
La proximitat entre víctimes i botxins accentua la intensitat dramàtica de l’escena.
L’únic focus de llum, als peus dels soldats, il·lumina els autèntics protagonistes del quadre, el poble, els patriotes, els herois de la insurrecció. És com una metàfora de l’assistència divina al represaliats.
És una obra de maduresa en la qual Goya, precursor del romanticisme, transcendeix la plasmació d’un fet concret per crear una tela compromesa amb la defensa de la llibertat i l'heroisme. Aquesta obra ha estat símbol del pacifisme i l’antibel·licisme de la humanitat fins al Guernika de Picasso. Goya supera el caràcter narratiu per dotar de valor universal un episodi particular.
http://www.wga.hu/index1.html
Goya denuncia la guerra i l’invasor francès com ja havia fet en els seus gravats: Els desastres de la guerra (1810-1812). En ells recollí l’herència dels martiris de sants propis de la tradició del Barroc, usant el clarobscur per accentuar el dramatisme. La imatge heroica pròpia del neoclassicisme s’uneix amb el nou romanticisme on es busca reflectir la lluita per la llibertat.
Models i influències
L’estil de Goya s’inspirà en les obres de Velàzquez, principalment pel que fa a la perspectiva, la llum, la llibertat del seu pinzell… com veiem a “Las Meninas”.
Abans de la “Maja desnuda”, l’únic antecedent de nu femení de la pintura espanyola era la “Venus del espejo” de Velàzquez.
De Rembrandt va rebre influència sobretot en el gravat, però també en la perfecció del joc de clarobscur, com veiem en la meitat esquerra de “La Família de Carles IV”, I també la voluntat realista, naturalista, que l’apartà de l’idealisme neoclàssic. També tenen en comú el seu interès pels autoretrats.
E. Manet: Execució de Maximilià, 1867
P. Picasso: Massacre a Corea, 1951
Influències posteriors de Goya
Goya va influir molt en corrents pictòrics posteriors, així en Manet, en la seva “Olímpia”, o en Picasso, en els seus nus reclinats.
Considerat per a molts l’iniciador de la pintura moderna. Delacroix l’admirà pel seu tractament lliure i viu del color. Pels impressionistes fou important per les seves pinzellades soltes i contrastos cromàtics. La deformació de la realitat sensitiva per manifestar l’interior avançà l’expressionisme modern. Nolde
Goya en Burdeos
Director: Carlos Saura Actors: Francisco Rabal, José Coronado, Daphne Fernández, Maribel Verdú
