12
ELS GRAMÀTICS VALENCIANS David Anchel Urda i Raul Ortega Puchades

Gramàtica valenciana

Embed Size (px)

Citation preview

Page 1: Gramàtica valenciana

ELS GRAMÀTICS VALENCIANS

David Anchel Urda i Raul Ortega Puchades

Page 2: Gramàtica valenciana

GRAMÀTICS VALENCIANS del SEGLE XX

• Carles Salvador i Gimeno

• Enric Valor i Vives • Manuel Sanchis i

Guarner • Josep Giner i Marco• Francesc Ferrer i

Pastor

Page 3: Gramàtica valenciana

Carles Salvador i Gimeno

• El poeta, prosista, assagista i gramàtic, va nàixer a València,el 1893 i va morir al 1955.

• Als divuit anys obté el títol de mestre. Va crear l'Associació Protectora de l'Ensenyança Valenciana. Va ser president de la Secció de Llengua i Literatura del Centre de Cultura Valenciana, president de la Secció de Literatura i Filologia de Lo Rat-Penat, professor de la Càtedra de Valencià de l'Institut d'Idiomes de la Universitat de València, col·laborador de l'Institut d'Estudis Catalans.

Page 4: Gramàtica valenciana

Obres de Carles Salvador• Com a gramàtic i difusor de la llengua, publica

obres com Ortografia

Valenciana (1934), Morfologia

Valenciana (1935) i la Gramàtica

Valenciana (1951). 

• Com a poeta, va escriure títols com

Plàstic (1923), El bes als llavis (1934) o El fang i

l'esperit .

• La seva obra en prosa conté obres com La

dragomana dels Déus (1920), Elogi del

xiprer (1928), Elogi del camp (1930) i els assaigs

dedicats a Benassal El Llibre de Rúbriques de

Benassal (1951) i Les Festes de Benassal (1952).

Page 5: Gramàtica valenciana

Enric Valor i Vives

• El gramàtic, lexicòleg, rondallista i novel·lista, va nàixer l´anyl 1911 a Castalla i va morir a l´any 2000.

• Recopila trenta-sis rondalles de la tradició oral valenciana i les transforma en literatura escrita en equilibri entre la normativa i la recerca dialectal, fixant expressions. Com a lexicògraf es guanya un lloc de privilegi entre els fabristes més respectats i té un paper destacat en la difusió de la gramàtica catalana al País Valencià.

• Va ser soci d'honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. 

Page 6: Gramàtica valenciana

Obres de Enric Valor i Vives

• Millorem el llenguatge (1971), Curs mitjà de gramàtica catalana referida especialment al País Valencià (1973) i La flexió verbal (1983), entre d'altres. De l'obra narrativa cal situar al capdamunt el "Cicle de Cassana", integrat per la trilogia Sense la terra promesa (1980), Temps de batuda (1983) i Enllà de l'horitzó (1991). 

Page 7: Gramàtica valenciana

Manuel Sanchis i Guarner

• • El Filòleg i historiador, és considerat el

pare de la filologia moderna a les terres valencianes va nàixer a València el 1911 i va morir l´any 1981.

• És autor d'una vasta obra que comprèn estudis de lingüística, literatura, història, etnografia i cultura popular, centrats en el País Valencià, però també en la resta dels Països Catalans i la península Ibèrica. Publica obres cabdals per a la filologia i literatura catalanes i també per a la formació identitària del País Valencià

• Va ser membre de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. 

Page 8: Gramàtica valenciana

Obres de Manuel Sanchis i Guarner

• La llengua dels valencians (1933), Gramàtica valenciana (1950), Els pobles valencians parlen els uns dels altres (1963-1983), La ciutat de València (1972) i Aproximació a la història de la llengua catalana (1980), entre molts d'altres.

• Al mateix temps col·labora en el Diccionari català-valencià-balear i en la Història del País Valencià.

Page 9: Gramàtica valenciana

Josep Giner i Marco

• Va nàixer a la ciutat de València el 1912, estudià a la Universitat de Barcelona. 

• Acabada la Guerra civil espanyola Giner s'exilià al sud de França. L'experiència vital durant els anys de guerra el van marcar per sempre, a partir d'aquest moment desenvolupà una mania persecutòria que l'impedí desenvolupar la seua tasca filològica normalment, és per aquest motiu que moltíssims treballs que ell va realitzar no consten al seu nom, ja que preferia donar la seua faena i que altre la publicara o com a molt ho publicava davall un pseudònim. De tota manera es va caracteritzar pels seus extensos coneixements filològics, el seu caràcter conciliador.

• Com a deixeble de Fabra va ser un defensor del fabrisme a València, estudiós dels trets gramaticals i lèxic peculiars valencians, col·laborador desinteressat de tots els filòlegs i escriptors valencians de la postguerra.

Page 10: Gramàtica valenciana

Obres de Josep Giner

• Obra filològica (1931-1991), Denes, València, 1998. El llibre és introduït per un estudi ampli que caracteritza i situa molt bé la seua obra.

• D'una banda tenim les col·laboracions desinteressades a molts filòlegs i escriptors valencians de postguerra.

• D'altra tenim els treballs signats per Josep Giner, de vegades feia servir el pseudònim de "Guillem Renart" (cognoms dels avis), com:• Categoria del valencià dins la Gramàtica històrica

de les Llengües hispàniques (1947). • Introducción a la toponimia valenciana (1948). • L'obra gramatical del P. Fullana (1949).

Page 11: Gramàtica valenciana

Francesc Ferrer i Pastor

• Francesc Ferrer Pastor  (La Font d’En Carròs 1918 – 2000 València) fou un important lexicògraf valencia.

• Començà a treballar el 1941 com a maquinista dels diaris Jornada i Levante, fins que el gener de 1942 va sofrir un accident laboral on va perdre la mà esquerra. A partir d´aquell moment va haver de dedicar-se a les tasques de corrector per la qual cosa va mantenir un constant contacte amb les paraules.

• Ferrer Pastor va obtenir el títol de professor de valencià i va integrar-se en la plantilla de professors, la qual cosa li permeté establir unes bones relacions amb Carles Salvador, Enric Valor i Josep Giner. Ferrer Pastor s´involucrà en el treball i l´estudi sobre el valencià, com a professor de Lo Rat Penat i com a estudiós de la llengua.

Page 12: Gramàtica valenciana

Obres de Francesc Ferrer • Ajudà a Carles Salvador en l'elaboració de la seua

gramàtica. D'entre les seues obres cal destacar elVocabulari Valencià-Castellà (1960), la seua posterior ampliació a Castellà-Valencià, i el Diccionari General, coneguts per la coberta blanca i blava.

• El Diccionari de la Rima (1956) també va adquirir

molta popularitat.