40
0 5 2 5 7 5 9 5 1 0 0

Guia per a families acollidores

Embed Size (px)

Citation preview

Page 1: Guia per a families acollidores

0

5

2 5

7 5

9 5

1 0 0

Page 2: Guia per a families acollidores

per a famíliesacollidores

0

5

2 5

7 5

9 5

1 0 0

Page 3: Guia per a families acollidores

0

5

2 5

7 5

9 5

1 0 0

Page 4: Guia per a families acollidores

Guia per a famílies acollidores

Edita:Federació d'Entitats d'Atenció a la Infància i Adolescència

Balear - FEiAB

Rambla dels Ducs, 15, planta 207003 – Palma de Mallorca, Illes Balears

E-mail: [email protected]

Coordinació i elaboració de continguts: Antònia Pascual Barceló i Joan Ferrer

Agraïments per la col·laboració a l’Equip de Suport a Acolliments en Famílies externes i preadoptives del Programa

Niu de la Fundació Natzaret; i a l’Equip de Suport a Acollimentsen Famílies pròpies del Programa ACOFAM d` INTRESS.

Il·lustracions i disseny gràfic:Dani Quibo

0

5

2 5

7 5

9 5

1 0 0

Page 5: Guia per a families acollidores

0

5

2 5

7 5

9 5

1 0 0

Page 6: Guia per a families acollidores

Guia per a famílies acollidores

PRESENTACIÓ

La Federació d'Entitats d'Atenció a la Infància iAdolescència Balear, FEIAB, és una federació que esfundà l'any 2003 i que agrupa 12 entitats sense ànim delucre.Aquestes entitats treballen a l'àmbit de les Illes Balearsi es dediquen a l'atenció a la infància i a l'adolescència ensituació de risc o de desprotecció. Entre d'altres programes,gestionen centres residencials per a menors amb unamesura jurídica de protecció.

Per a molts dels menors acollits a centres residencials deprotecció, és positiu aconseguir una família acollidora ambcaracterístiques en consonància amb les seves necessitats.Per fomentar l'acolliment familiar dels menors, la FEIABrealitza un projecte de sensibilització i captació de famíliesacollidores, amb el suport del Ministeri de Sanitat i PolíticaSocial, mitjançant una subvenció a càrrec de l'assignaciótributària de l'IRPF.

La guia que teniu a les mans vol ajudar-vos amb el procés deconvivència amb el menor que teniu en acolliment. Per això,amb un llenguatge senzill, explica com és la integració a lafamília, com és el procés de relació i, a més, pretén donaralgunes altres orientacions.

Esperam que us sigui útil per resoldre els dubtes que surtenen el dia a dia d'aquesta relació tan meravellosa entrel'infant i la seva família acollidora.

0

5

2 5

7 5

9 5

1 0 0

Page 7: Guia per a families acollidores

0

5

2 5

7 5

9 5

1 0 0

Page 8: Guia per a families acollidores

ÍNDEX:

1. Què és l'acolliment familiar ?...........................................

2. La família acollidora: drets i responsabilitats...................

3. El procés d'integració del menor i la família....................

4. El suport durant el procés d'acolliment...........................

5. Característiques dels menors acollits..............................

6. Les visites amb la família biològica.................................

7. Altres qüestions a tenir en compte..................................

8. Guia de recursos.............................................................

1

3

4

9

11

22

24

26

0

5

2 5

7 5

9 5

1 0 0

Page 9: Guia per a families acollidores

0

5

2 5

7 5

9 5

1 0 0

Page 10: Guia per a families acollidores

1. QUÈ ÉS L'ACOLLIMENT FAMILIAR?

A Mallorca hi ha infants i adolescents que viuen en una situaciódifícil: la seva família no en pot tenir cura i, aleshores, l'IMASse'n fa càrrec. La família acollidora té com a objectiu oferir unentorn adequat al menor per créixer i desenvolupar-se i, almateix temps, afavorir el manteniment dels vincles amb els seuspares.

Tipus d'acolliments:

Acolliment temporal: és l'acolliment, per part d'una família,d'un menor durant un període de temps de, com a màxim,dos anys. L'objectiu és que l'infant pugui gaudir d'un entornper créixer i desenvolupar-se mentre la seva família es refà.De vegades s'utilitza l'acolliment temporal mentre s'està a l'espera d'una mesura més estable o definitiva coml'adopció.

Acolliment permanent amb família pròpia: té com aobjectiu evitar la separació dels nins i nines del seu entornfamiliar més pròxim i proporcionar-los l'estabilitat quenecessiten. Els menors passen a viure amb una padrina, ungermà major, una tieta... El temps d'acolliment en aquest casés indefinit.

Acolliment permanent amb família aliena: en l'acollimentpermanent amb família aliena, el menor passa a conviureamb una família que no és del seu entorn personal per untemps indefinit. El retorn amb la seva família d'origen no estàprevist però és possible.

En tots els acolliments, els menors mantenen el contacte ambla família d'origen a través de visites i contactes.

1 0

5

2 5

7 5

9 5

1 0 0

Page 11: Guia per a families acollidores

Hi ha molts de nins acollits a Mallorca?

El programa d'acolliments temporals començà l'any 2001. Encanvi, el d'acolliments permanents començà l'any 2006. Compodem veure, des de l'inici dels programes s'ha acollit un nombreelevat de menors:

Número total d'acolliments fins a 2009.

acolliments permanentsen família externa

acolliments temporalsacolliments permanentsen família pròpia

91

487483

2 0

5

2 5

7 5

9 5

1 0 0

Page 12: Guia per a families acollidores

2. LA FAMÍLIA ACOLLIDORA: DRETS I

RESPONSABILITATS

Les famílies que heu decidit iniciar un procés d'acolliment d'unnin o d'una nina heu de recordar que teniu uns drets i que tambéheu de complir una sèrie de compromisos.

La família acollidora es compromet a...

- Vetllar pel menor, tenir-lo en la seva companyia, alimentar-lo, educar-lo i donar-li una formació integral.

- No negar ni dificultar la supervisió per part dels equips deseguiment de l'acolliment i donar a conèixer qualsevolincidència que pugui afectar els menors que tenen al seucàrrec.

- Respectar l'origen i el passat del menor.

- Complir el règim de visites amb la família biològica.Aquestes visites les haurà establert prèviamentl'Administració.

La família acollidora té dret a...

- Disposar d'una ajuda econòmica que va en funció de lesseves circumstàncies.

- Acollir-se als drets de prestacions sanitàries dels menors.Per això, l'IMAS us facilitarà el certificat que necessiteu.

- Suport per part de l'equip de seguiment.

3 0

5

2 5

7 5

9 5

1 0 0

Page 13: Guia per a families acollidores

3. EL PROCÉS D'INTEGRACIÓ DEL

MENOR I LA FAMÍLIA

Quan un infant comença a conviure amb vosaltres heu de fer unesforç d'adaptació per integrar-lo a la vostra dinàmica. Durantaquest procés es poden donar diferents etapes fins que arribeu aconsiderar que el menor està totalment adaptat i vosaltres a ell.Hem de pensar que cada nin i nina és diferent i pot no respondreexactament a les etapes que descrivim:

3.1. ETAPA D'ADAPTACIÓ: QUAN L'INFANT ARRIBA A CANOSTRA

En entorns anteriors, els nins han après que no serveix de resplorar o demanar consol o ajuda. De sobte, descobreixen unspares acollidors que reaccionen al mínim gest i que elsproporcionen atenció i estima. Estan encantats.Durant aquesta fase el tracte i la relació sol ser molt dolça. El nino la nina pensa: “m'he de portar bé i agradar a les personesadultes per a què no s'enfadin amb mi i no perdre-les”.

Atenció! En aquesta etapa, encara que ho sembli,el nin o la nina no ha assumit les normes nil'autoritat dels adults.

4 0

5

2 5

7 5

9 5

1 0 0

Page 14: Guia per a families acollidores

ALGUNS CONSELLS...

- Limitau els estímuls i les novetats. Donau-li poques juguetes.

- Convé establir rutines i horaris fixos, petits rituals quotidians perdonar seguretat al nin d'allò que passarà.

- Verbalitzau els fonaments d'aquesta nova relació : “ sempret'estimaré i et cuidaré”

- És molt important compartir el màxim temps possible amb el noumembre de la família. Feis activitats que fomentin el contacte visual ifísic de forma agradable, però respectant sempre l'espai que demani elmenor. No forceu el menor a fer mostres d'afecte que encara no sent.

- No és bo comparar-lo amb altres nins o amb el que “es suposa quehauria de fer” per l'edat, etc. És millor gaudir i reforçar els seus petits grans avanços.

5 0

5

2 5

7 5

9 5

1 0 0

Page 15: Guia per a families acollidores

3.2. ETAPA DE PROVA O REBEL·LIÓ: COMENCEN ELSMALS COMPORTAMENTS.

Durant aquesta etapa el nin o la nina pot empitjorar el seucomportament a casa: rebequeries, plors desconsolats,dificultats per dormir, oposició, desobediència, mentides,regressions...

No s'han d'interpretar aquests comportaments com si hi haguésalguna cosa que no s'està fent bé ni s'ha de pensar que el nin fatot això per “molestar”.Aquest empitjorament el podem explicar des de tres punts devista:

- L'infant us posa a prova: les persones adultes, en elpassat, li han fallat i necessita posar a prova la fiabilitat,resistència i autenticitat del vincle. A poc a poc, aniràreconeixent certa autoritat en aquelles persones en quicreu que pot confiar.

- Està elaborant la pèrdua del seu passat: gràcies a larelació de confiança que ha establit amb vosaltres, elmenor acollit diposita el seu malestar en les personesadultes per a què l'ajudin a reparar-lo.

- Simplement està vivint una etapa comú a tots els ninsde la seva edat: aquest comportament és típic en elsmenors de tres anys. Si el nin que heu acollit té aquestaedat pot manifestar comportaments d'aquest tipus comuna etapa més del seu desenvolupament.

Atenció! El procés d'integració pot resultarcontradictori: s'ha de manifestar fermesa i calidesaal mateix temps. El nin que està amb vosaltresnecessita que el segueixin acceptant de maneraincondicional.

6 0

5

2 5

7 5

9 5

1 0 0

Page 16: Guia per a families acollidores

ALGUNS CONSELLS...

-Acceptau i intentau entendre les emocions de l'infant sense sentir-vosatacats.

- S'han de posar els límits necessaris: plantejau-vos la importància decada norma. Si ho veieu convenient, podeu ampliar el grup decomportaments que trobau acceptables; d'aquesta manera nol'haureu de renyar constantment.

- Interpretau les agressions del nin com a part d'un modeld'aprenentatge que fins el moment li ha resultat útil però que s'aniràmodificant a mesura que vagi aprenent que en aquesta nova situacióno és adequat i, per tant, les agressions no són necessàries.

- Si fa “rebequeries”no li doneu excessiva importància . Conteniu-lo sies pot fer mal.

- És molt bo reafirmar amb paraules el vostre amor incondicional.

- Guanyar-se la seva confiança requerirà afecte i paciència.

7 0

5

2 5

7 5

9 5

1 0 0

Page 17: Guia per a families acollidores

3.3. ETAPA FINAL:

Etapa d'adaptació real. Quan el nin o la nina pugui comprovarque l'estimació de la seva nova família és incondicional ja nonecessitarà “fer-se el dolent” perquè ja no tendrà por d'una novasituació d'abandonament.

8 0

5

2 5

7 5

9 5

1 0 0

Page 18: Guia per a families acollidores

4. EL SUPORT DURANT EL PROCÉS

D'ACOLLIMENT.

Les famílies que decidiu iniciar un acolliment heu de saber que comptau amb un equip de professionals que, al mateix tempsque fan el seguiment del menor acollit, us orientaran respecte ales situacions que us preocupin.

Qui fa el seguiment?

Un equip de professionals format per educadors i psicòlegs.Aquest seguiment durarà fins que s'acabi l'acolliment pel motiuque sigui ( el menor faci 18 anys, es trenqui l'acolliment,etc.)

En què consisteix?

El seguiment inclou entrevistes amb la família acollidora,trobades amb l'infant, visites al domicili, coordinacions amb laseva escola o altres recursos educatius i sanitaris quel'assisteixin.

Quins són els objectius?

- Millorar la convivència familiar.

- Oferir i orientar els menors i les famílies cap a recursosespecífics que ajudin a cobrir les seves necessitats.

- Mediar davant possibles conflictes familiars que puguinsorgir: tant entre el menor i la família acollidora com entre lafamília acollidora i la família biològica.

9 0

5

2 5

7 5

9 5

1 0 0

Page 19: Guia per a families acollidores

Formació continuada, recurs terapèutic i grups“d'autoajuda”:

Els equips de seguiment organitzen grups de formació sobretemes que us poden interessar respecte a l'acolliment, laconvivència amb el menor, etc. També podeu participar en grupsde famílies acollidores que es reuneixen per parlar sobre temesque els preocupen i donar-se suport en diferents aspectes.El recurs terapèutic té l'objectiu d'ajudar el nin que heu acollit encas que aquest presenti qualque problema a nivell de conducta,afectiu, de vincle...

El suport econòmic:

Podeu sol·licitar diferents tipus d'ajudes econòmiques:

Ajudes mensuals: són per a totes aquelles famílies que tenguinun o més menors en acollida.Les sol·licituds són valorades i s'atorga l'ajuda en funció de lescircumstàncies econòmiques, personals, socials i familiars de launitat familiar.

Ajudes econòmiques puntuals són les despeses no periòdiquesque es justifiquen segons les necessitats del menor: ulleres,ortodòncia, etc. Aquestes ajudes es donen després que el tècnicde seguiment hagi fet un informe-valoració. Es paguen en efectiuun cop s'ha entregat la factura original.

Ajudes per guarderies (abans de la jornada escolar), escoletesde 0 a 3 anys, activitats extraescolars i menjadors: si honecessitau, podeu demanar una ajuda econòmica per a lesdespeses d'aquests serveis.

10 0

5

2 5

7 5

9 5

1 0 0

Page 20: Guia per a families acollidores

5. CARACTERÍSTIQUES DELS MENORS

ACOLLITS

Els infants que necessiten una família acollidora han viscut unescircumstàncies personals molt diverses. Sovint, l'entorn que elsha envoltat no ha satisfet les necessitats pròpies per aldesenvolupament infantil. Arran d'aquestes experiències, esmostren inestables en l'expressió de les seves emocions.

Tot i així, no tots els infants reaccionen de la mateixa manera. Enaquest apartat descriurem comportaments i dificultats quepodem esperar en els nins i nines que tenim acollits així comalguns consells per entendre i reparar les mancances del passat.

5.1.PERSONAL:

Quan l'infant arriba a casa nostra ja ha viscut tota una sèrie decircumstàncies que formen part de la seva pròpia històriapersonal. En moltes ocasions són històries marcades perl'abandonament, maltractaments, negligència i vivènciestraumàtiques. Tot això influeix en la seva personalitat, en el seucomportament, en el seu caràcter, en la seva manera depercebre la realitat... És important conèixer aquesta història i noobviar el pes i les repercussions que li ha provocat. D'aquestamanera podrem ajudar el nin a reparar les seqüeles de la seva història anterior.

Atenció! Intentar que oblidi la seva històriapassada no suposa en cap cas un benefici sinó queagreuja els problemes i deixa els nins en unasituació d'impotència i vulnerabilitat major.

ELS MENORS TENEN LA SEVA PRÒPIA HISTÒRIA

11 0

5

2 5

7 5

9 5

1 0 0

Page 21: Guia per a families acollidores

5.2.

Els nadons, durant els primers 18 mesos de vida, estableixen unvincle amb la seva mare i uns patrons de comportament quel'ajudaran durant la resta de la seva vida a relacionar-se ambaltres persones, establir vincles afectius, interpretar el món,aprendre, etc.

Depenent de si durant aquest període han estat satisfetes lesseves necessitats, aquests patrons seran d'una manera o d'unaaltra:

- La satisfacció de necessitats durant els primers anys devida farà que els nins siguin confiats, creatius, amb ganesd'explorar el món, col·laboradors, empàtics i amb capacitatd'autocontrol.

- La insatisfacció de les necessitats, en canvi, generaràvincles insegurs, i, en conseqüència, conductes dedescontrol, temor, explosions de ràbia, rancúnia,desconfiança, dificultats per posar-se en el lloc de l'altre, pora situacions noves o desconegudes...

Atenció! Els acollidors podeu canviar, amb elvostre tracte, aquest vincle insegur i elscomportaments que s'hi associen (encara quealguns trets es mantindran). Cal tenir paciència:els processos de canvi solen ser llargs.

LAIMPORTÀNCIADELS PRIMERS MESOS DE VIDA.

12 0

5

2 5

7 5

9 5

1 0 0

Page 22: Guia per a families acollidores

5.3.ADULTES: RELACIÓ DELS MENORS AMB LA FAMÍLIAACOLLIDORA

Quan els nins i nines arriben a les nostres cases poden tenir und'aquests dos comportaments: penjar-se de nosaltres o béignorar-nos completament. Cap dels dos comportaments ésgens desitjable. Si el nin es penja de nosaltres no significa que allarg termini tengui una relació sana amb nosaltres. Tampocpodem garantir que amb un nin que al principi ens ignora i té ambnosaltres una relació molt utilitària no acabem tenint un vincle sai durador. És probable que aquest comportament vagi variantdurant el primer any i sovint passi d'un extrem a l'altre.

Sols si després d'un any aquests comportaments es mantenende manera molt intensa, es pot començar a plantejar que hipodria haver un desordre greu en l'afecció.

5.4. BAIXA AUTOESTIMA, BAIXA TOLERÀNCIA A LAFRUSTRACIÓ, DESCONFIANÇAI PESSIMISME:

“ No soporta que li diguem que fa alguna cosa malament. No sap encaixar les crítiques”

“Sempre pensa que el tracten de manera injusta”

Els menors que han patit un abandonament a una edat baixatendeixen a associar-ho a la seva persona. Creuen que els varenabandonar perquè no tenien suficient valor. Aquesta idea es vareforçant a mesura que viuen fracassos, conflictes i dificultats ala vida quotidiana.

La seva tolerància a la frustració és baixa i el sofriment per unfracàs potencial és un focus d'ansietat que no saben manejar.Poden mostrar-se exageradament aterrats o trists quan se'lsrenya (encara que sigui per un fet sense importància).

CREAR VINCLES REALS AMB PERSONES

13 0

5

2 5

7 5

9 5

1 0 0

Page 23: Guia per a families acollidores

Les circumstàncies que han viscut, en moltes ocasions, els fanprendre una actitud de “supervivents”, de protegir-se de tots elsperills potencials, i de no esperar res bo de ningú ni de res.Esperen que es produeixi un nou abandonament en qualsevolmoment i interpreten la crítica com un senyal de la seva arribada.

ALGUNS CONSELLS...

- Els nins i nines que teniu en acolliment necessiten el vostre suport perfer petites passes. Verbalitzau els seus petits èxits i mostrau-vosorgullosos d'ells. No oblideu fer-los veure que els valorau en totmoment.

-És bo animar-los a ser com són i acceptar els seus aspectes positius inegatius.

-S'ha d'acceptar que el comportament provocador forma part d'unadiscapacitat circumstancial i que no implica malícia ni faltad'agraïment.

14 0

5

2 5

7 5

9 5

1 0 0

Page 24: Guia per a families acollidores

5.5.D'AUTOCONTROL.

Potser us sorprengui la reacció del nin o la nina que viu ambvosaltres davant de certs estímuls. De vegades les coses que anosaltres ens semblen més insignificants poden desencadenarreaccions de ràbia, violència i dificultats per controlar-se. Sovintpensarem que intenta cridar la nostra atenció amb crits i cops.

LES EXPLOSIONS DE RÀBIA I MANCA

ALGUNS CONSELLS...

- És important que aguanteu les seves negatives, les seves evasives ino us manifesteu en cap cas incapaços.

- La desqualificació mai és un bon recurs educatiu.

- Els nins que teniu acollits necessiten que els recordeu les coses méssenzilles dia a dia.

- Conteniu-lo si es pot fer mal.

15 0

5

2 5

7 5

9 5

1 0 0

Page 25: Guia per a families acollidores

5.6.

“Passa de ser encantador i sociable a mostrar-se indiferent”

Molts dels nins i nines que teniu en acolliment són ninsencantadors, que els vostres amics i veïnats poden descriurecom a nins molt sociables, que saben què dir i com manejardiferents situacions socials. Aquesta “simpatia” l'hem d'entendrecom a quelcom funcional, una manera de fer que els va funcionaren el passat per rebre l'atenció dels adults que necessitaven. Ésuna “simpatia indiferenciada”.Aquests comportaments poden ser, en ocasions, moltsuperficials i l'infant pot mostrar-se totalment indiferent si l'adultvol crear una vertadera intimitat amb ell.

Atenció! Només la paciència, l'amor i el tempscrearan un vincle vertader. No us deixeu influenciarpels comportaments que us mostren indiferència jaque sols són mostres d'inseguretat.

L'AMBIVALÈNCIAEN EL COMPORTAMENT:

16 0

5

2 5

7 5

9 5

1 0 0

Page 26: Guia per a families acollidores

5.7.

“Necessita saber on serem a cada moment: on anam, amb qui, quan tornarem…”

Com a conseqüència de la por que té de l' abandonament, pot ser que l'infant que ara viu amb vosaltres necessiti saber en tot moment on són els membres de la família, insisteixi en noseparar-se'n, demani constatment si l'estimen o si el vendran acercar...Es pot sentir molt insegur i, arran de les seves experiènciesanteriors, tem l'abandonament. Empatitza de forma exageradaamb les situacions que viu la seva família acollidora perquè elconsiderin part d'aquesta.

PORAL'ABANDONAMENT:

ALGUNS CONSELLS...

- Intentau contestar de forma breu i satisfactòria els seus dubtes (“i tantque t'estim!”, “Quan surtis d'escola seré just aquí esperant-te”...) imirau de calmar la seva angoixa. A continuació intentau parlar amb ello fer alguna activitat que capti la seva atenció.

- De mica en mica, veureu com els dubtes i interrogants es van espaiant en el temps.

17 0

5

2 5

7 5

9 5

1 0 0

Page 27: Guia per a families acollidores

5.8.

El menor que heu acollit pot ser que comenci a dir mentides demanera exagerada. Normalment sol ser un mecanisme dedefensa o com a conseqüència d'enyorar el seu passat. En elpassat, els nins i nines poden haver experimentat unes vivènciesque fan percebre el món i les persones amb gran hostilitat. Dirmentides per aconseguir qualque cosa que els agrada i satisfàés una conducta acceptable ja que en altres contexts ho hannecessitat. Un cop visquin amb vosaltres, aquest patró deconducta es pot mantenir en les ocasions que desitgin qualquecosa amb molta intensitat o se sentin en perill.

LES MENTIDES

ALGUNS CONSELLS...

- Explicau-li que les mentides rompen la confiança i que entengui queles conseqüències de dir-les són pitjors que les de dir la veritat.

- Respectau el sentiment de pèrdua del passat i donau-li suport perelaborar el dol.

- Quan “s'inventi la realitat” explicau-li com són les coses amb claredat però no us enfadeu amb ell.

18 0

5

2 5

7 5

9 5

1 0 0

Page 28: Guia per a families acollidores

5.9.

“Intenta cridar l'atenció amb comportaments de nin petit”

L'infant acollit pot tenir fases o etapes on sembla que va capenrere en els seus aprenentatges. Pot començar a mostraractituds pròpies d'un nadó o d'un infant molt petit, tornar a orinar-se al llit, fer retrocessos importants en l'àmbit escolar...

Aquestes regressions les podem entendre:

- com a comportaments REPARADORS : el nin o la ninanecessita satisfer necessitats que no ha pogut cobrir en elpassat. Això és un senyal que el menor avança, no queempitjora.

-com a conseqüència de situacions d'estrès ( canvi enels horaris de visites amb els pares biològics, després d'unallarga estada a l'hospital, canvi de domicili, naixement d'un nou membre de la família, etc.).

LA IMPORTÀNCIA DE LES REGRESSIONS:

ALGUNS CONSELLS...

- Intentau desxifrar i comprendre per què es comporta d'aquestamanera.

-Avisau-lo dels canvis i ajudau-lo a preveure què és el que passarà.

-No penseu que heu fallat ni que tot el que heu fet no ha servit de res:normalment les regressions són una passa enrere per poder seguiravançant!

19 0

5

2 5

7 5

9 5

1 0 0

Page 29: Guia per a families acollidores

5.10.

“Mai vol anar a dormir quan li deim. També es desperta sovint a mitjanit”.

Potser que el nin que estigui amb vosaltres passi i us faci passarnits difícils. És freqüent trobar nins i nines que no volen anar adormir, tenen por durant la nit, malsons, dormen nerviosos...La qualitat del son és el reflex de la seva salut física i mental. Alprincipi el menor s'ha d'adaptar a molts de canvis ( a vosaltres, lanova escola, el nou entorn...) i també ha de reparar el dolor delseu passat.

DIFICULTATS PER DORMIR BÉ:

20 0

5

2 5

7 5

9 5

1 0 0

Page 30: Guia per a families acollidores

5.11.

“ A l'escola és un desastre. Té un nivell molt baix i un comportament agressiu ”

L'escolarització o el canvi d'escola pot comportar tot un seguit dereptes per a l'infant per als quals no està preparat. Això potderivar en una situació d'estrès i frustració que es potmaterialitzar de diferents maneres; per exemple, amb mostresde ràbia i agressivitat. També és possible que el menor acollit,per les diferents situacions que ha viscut, no hagi assolit elsnivells acadèmics que per edat li pertoquen.

DIFICULTATS EN EL CONTEXT ESCOLAR:

ALGUNS CONSELLS...

-Cal que tengueu expectatives realistes (partir de la situació del nin). Elrendiment millora quan s'estimula la motivació per aprendre, la sevaautoestima i la seva seguretat emocional.

- Parlau amb el tutor. És fonamental la coordinació i col·laboració entrela família i l'escola per compensar les dificultats que puguin sorgircercant estratègies i pautes educatives comunes que afavoreixin almateix temps l'adaptació i l'aprenentatge de l'infant.

- Ensenyau-li habilitats socials bàsiques i apuntau-lo a alguna activitatextraescolar.

21 0

5

2 5

7 5

9 5

1 0 0

Page 31: Guia per a families acollidores

6. LES VISITES AMB LA FAMÍLIA

BIOLÒGICA

Les visites dels menors amb els pares o membres de la sevafamília biològica són la característica més definidora delsacolliments. Aquestes visites entre pares biològics i fills esfonamenten en el dret que té el nin de mantenir uns vincles ambels seus progenitors ja que, l'acolliment familiar, no implicanecessàriament la ruptura d'aquesta relació ( encara que potocórrer).

Per què són bones aquestes visites?

- Ajuden el menor a entendre i elaborar la seva històriapersonal.

- Respecten el dret dels nins a poder seguir estimant elsseus pares.

- Respecta el dret dels pares a veure els seus fills.

- Mostra als menors la seva realitat i els ajuda a enfrontar-sea les seves pors i culpes. Les visites poden ajudar el menor a“desculpabilitzar-se” de la situació que viu.

Qui s'encarrega de què les visites resultin beneficioses?

En les visites, hi ha una responsabilitat compartida entre pares,família acollidora i administració per a què resultin beneficiosesper als infants acollits.

-La família acollidora: ha de fomentar el contacte del menoramb els seus pares i respectar el règim de visites i contactesestablerts.

22 0

5

2 5

7 5

9 5

1 0 0

Page 32: Guia per a families acollidores

- Els pares biològics: tenen el dret a mantenir el contacteamb els seus fills i han de complir amb el règim estipulat amés de respectar la família acollidora.

- L'Administració pública: ha de dissenyar el tipus de visites iels contactes més apropiats per a cada cas i s'ha deresponsabilitzar de fer el seguiment del desenvolupamentde les visites.

Com parlar al nin o a la nina de la seva família biològica?

El nin o nina que acabam d'acollir té una vinculació afectiva ambels seus pares o familiars més propers. És important quemostreu una actitud de respecte cap a la seva família i eviteuemetre judicis. Intentau desdramatitzar qualsevol problema quepugui sorgir durant el procés.

23 0

5

2 5

7 5

9 5

1 0 0

Page 33: Guia per a families acollidores

7. ALTRES QÜESTIONS A TENIR EN

COMPTE

7.1.

QUÈ VOL DIR TUTELAR UN MENOR?

Tutelar un menor significa tenir cura d'ell, educar-lo, alimentar-loi oferir-li una educació integral i fer tot el que sigui necessari per ala recuperació de les seves capacitats i la seva reinserció en la societat. Tutelar un menor significa representar-lo i administrarels seus béns.

En els casos d'acolliment familiar la tutela l'assumeixl'administració competent (en aquest cas l'IMAS) i implica unseguiment de l'acolliment ja que també és responsabilitat sevavetllar pel benestar del menor.

QUÈ VOL DIR QUE UN MENOR ESTÀ EN SITUACIÓ DEGUARDA?

La guarda d'un menor es refereix a l'obligació dels pares o tutorsde tenir cura d'ell: tenir-lo en la seva companyia, alimentar-lo,educar-lo i procurar-li una formació integral.

En els casos d'acolliment la guarda l'assumeix l'entitat pública ila delega a la família acollidora. Implica per als acollidors la curaquotidiana del menor, és a dir, vetllar per ell, tenir-lo en la sevacompanyia, alimentar-lo, educar-lo i donar-li una formacióintegral.

LASITUACIÓ LEGAL DELS MENORS:

24 0

5

2 5

7 5

9 5

1 0 0

Page 34: Guia per a families acollidores

7.2.

Durant el temps que el nin és acollit el seu tutor legal continuasent L'IMAS.Això comporta que qualsevol fet o circumstància detranscendència per al menor hagi de ser autoritzat perl'Administració competent: intervencions quirúrgiques, provesen què es requereixi l'ús d'anestèsia general, sortides al'estranger amb la família acollidora,etc.

L'AUTORITZACIÓ D'ACTIVITATS:

25 0

5

2 5

7 5

9 5

1 0 0

Page 35: Guia per a families acollidores

8. GUIA DE RECURSOS.

RECURSOS PER A ACOLLIDORS I MENORSACOLLITS:8.1.

ACOFAMEquip de suport a acolliments familiars en família pròpiac/ Nuredduna, núm.4, 2n B. Palma.Tel. 971 42 58 04

NIUEquip de suport a acolliments familiars en família externa i pre-adoptius.c/ Joan Miró, núm. 101. Palma. - Tel. 971 45 25 59

Institut Mallorquí d'Afers Socials (IMAS)c/ General Riera, núm.67. Palma. - Tel. 971 76 33 25

8.2. ALTRES RECUROS I SERVEIS COMUNITARIS QUE US PODEN INTERESSAR:

EDUCACIÓ:

Oficina d'escolarització (CAIB):Tel. 971 17 65 00

SALUT:

IB-Salut:Atenció al ciutadà Tel. 971 17 56 00Servei d'Atenció Mèdica Urgent: 061

26 0

5

2 5

7 5

9 5

1 0 0

Page 36: Guia per a families acollidores

Unitat Salut Mental Infanto Juvenil (USMIJ)- Creu Roja.c/Arquitecte Bennàssar, 73. - Tel: 971 29 50 00

Servei Municipal de Drogodependències.Plaça Cort, 4t-2n. Tel: 971 72 76 11/12

CAD (Programa d'atenció i tractament de l'abús i la dependènciad'alcohol i altres drogues, a nivell ambulatori)

CAD Palma: C/ General Riera, 67. Palma (Telèfon: 971 763663)CAD Inca: Av. d´Alcúdia, 25. Inca (Telèfon: 971 880216)CAD Manacor: C/ José López, 1. Manacor (Telèfon: 971 844901)CAD Calvià: Av. Sa Porrassa, s/n. Magaluf (Telèfon: 971131604)CAD Felanitx: C/ Vell Marí s/n. Casa del Mar de Porto Colom (Telèfon: 971824505)

Atenció a la Discapacitat (IBAS) C/ Joan Crespí, 11. - Tel.: 971 17 89 91

Infosex (CAIB)Tel. 901 500 101.

SEGURETAT SOCIAL: c/ Pere Dezcallar i Net, 307003 PALMA DE MALLORCA(ILLES BALEARS )Telèfons: 971 43 73 00 / 971 43 73 15; Fax: 971 43 73 17 ;

CENTRES DE SERVEIS SOCIALS DE PALMA:

CMSS Ciutat Antigac/Temple, 10 - C.P.07002 - Tel. 971 71 08 12 Fax. 971 71 64 96

CMSS Est c/ Mimosa, 4 - C.P.07008 - Tel. 971 70 61 90 Fax. 971 47 32 92

CMSS Estacions Plaça Espanya, S/N - C.P.07004 - Tel. 971 29 70 62Fax. 971 75 59 29

www.seg-social.es

27 0

5

2 5

7 5

9 5

1 0 0

Page 37: Guia per a families acollidores

CMSS Litoral de Llevant c/ José Vargas Ponce, 24 A - C.P.07007 - Tel. 971 26 86 90 Fax. 971 26 87 98

CMSS Llevant Nordc/ Pare Bayó, 17 - C.P.07008 - Tel. 971 42 06 97 Fax. 971 27 82 17

CMSS Llevant Sud c/ Joan Alcover, 59 - C.P.07006 - Tel. 971 46 38 15Fax. 971 46 32 09

CMSS Mestralc/ Soltes, 4 baixos, cantonada amb Moruna - C.P.07013Tel. 971 22 10 23 - Fax. 971 22 10 39

CMSS Nordc/ Soldat Soberats Antolí, 27 - C.P.07010 - Tel. 971 29 25 25 Fax. 971 20 04 57

CMSS Ponentc/ Soltes, 4 baixos, cantonada amb Moruna - C.P.07013Tel. 971 45 02 94 - Fax. 971 45 41 78

Punt d'Atenció Serveis Socials Son Ferriol c/ Cabot, 3 baixos - C.P.07198 - Tel. 971 26 86 90

Infància i joventud:Avda. Alemanya, 13 baixos. Tel. 971 78 44 78

Oficina de Defensa dels Drets del Menor (ODDM):Plaça Drassana, 4. Tel.: 971 78 42 86

DONA:

Institut Balear de la Dona (IB Dona):C/ Aragó, 26-1ºE; Tel: 971 17 89 89

Servei d'acolliment per a Dones i Famílies (SADIF).Tel: 971 71 94 04

28 0

5

2 5

7 5

9 5

1 0 0

Page 38: Guia per a families acollidores

ALTRES TELÈFONS D’INTERÈS:

29 0

5

2 5

7 5

9 5

1 0 0

Page 39: Guia per a families acollidores

ALTRES TELÈFONS D’INTERÈS:

30 0

5

2 5

7 5

9 5

1 0 0

Page 40: Guia per a families acollidores

www.feiab.org 0

5

2 5

7 5

9 5

1 0 0