Història - Unitat I

HISTÒRIA IICFA Mare de Déu de Montserrat

Unitat I

LES ARRELS DEL MÓN CONTEMPORANI:

DE L’ANTIC RÉGIM A LES REVOLUCIONS.

LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM

Al començament del segle XVIII, les societats

europees eren agràries. La major part treballava al

camp, la producció del qual es repartia entre

l’autoconsum familiar i el pagament dels drets als

amos, senyors feudals que encara tenien un domini

absolut sobre la població camperola.


En la societat preindustrial, el model demògrafic es

caracteritzava per una taxa de natalitat i mortalitat

molt altes. Encara que la natalitat era una mica més

alta que la mortalitat, la població augmentava molt

lentament i la presència de la mort era constant,

especialment entre la població infantil.


Què va ser l’Antic Règim?

L’Antic Regim (AR) és el nom que va rebre la forma

d’organització de la societat europea entre el

període final del feudalisme i el sorgiment del

capitalisme, és a dir, durant l’Edat Moderna.


Quines eren les característiques de l’AR?

1. L’absolutisme monàrquic era el sistema polític

majoritari.

2. L’agricultura era l’activitat econòmica principal

3. La societat estamental era una societat dividida

en estaments.



Què era l’absolutisme monàrquic?

L’absolutisme monàrquic era la forma de governcaracterística d’alguns països d’Europa als s. XVII i XVIIIen el qual el monarca tenia el poder absolut. El reiabsolut acaparava tots els poders, perquèsuposadament la seva autoritat provenia directamentde Déu. Per això es deia que la absoluta era de caràcterdiví.


Com era l’agricultura a l’AR?

L’agricultura a l’AR tenia 3 característiques:

1.- Agricultura d’autoconsum: es consumia allò que

es produïa.


2.- Crisis de subsistència: les collites determinaven

els períodes en què els aliments escassejaven; per

tant, es produïen crisis de subsistència, és a dir,

períodes intermitents en els quals la manca

d’aliments provocava la mort d’una part important

de la població.


3.- La rotació triennal amb guaret: aquest sistema

de conreu consistia a canviar cada any allò que

s’havia plantat en una parcel·la. En una finca, el

primer any s’hi conreava un cereal d’hivern; el segon

any, un cereal de primavera, i el tercer any es

deixava descansar la terra sense plantar-hi res

(guaret). Els rendiments de l’agricultura eren molt

baixos.



Com era la societat a l’Antic Règim?

A l’Antic Règim, la societat encara era estamental.

Cada estament era una agrupació tancada de la

qual se n’era part per dret de naixença i era

pràcticament impossible canviar d’estament. La

societat es dividia entre dos tipus d’estaments: els

que gaudien de privilegis i els que no.

https://www.youtube.com/watch?v=yqM0ZKftKqg














Els estaments privilegiats:

Eren la noblesa i el clero. Posseïen la major part de

les terres, no havien de pagar impostos i

concentraven tot els càrrecs de poder.


Els estaments no privilegiats:

Agrupaven la major part de la població i, amb el seu

treball, contribuïen a proveir els grups privilegiats.

S’hi distingien dos grups:


a) La burgesia: agrupava els comerciants, els

banquers i els grans artesans. Durant l’Edat

Moderna va ser un grup que es va enriquir de

manera important. Malgrat això, com que no

formava part dels privilegiats, estava marginada

dels càrrecs de poder


b) Les classes populars: s’hi agrupaven els pagesos,

els artesans de la ciutat, els servents, etc. Vivien en

condicions precàries i una part important del que

guanyaven servia per pagar els impostos que els

imposaven la noblesa i el clero.



Els canvis que es van produir al segle XVIII, tant en

l’economia i en la societat com en el món de les

idees, van marcar l’inici de la fi de l’Antic Règim.


En què van consistir els canvis econòmics i socials a

l’Europa del segle XVIII?

L’economia i la societat europees van experimentar

3 canvis remarcables al llarg del segle XVIII:


1. Les innovacions en l’Agricultura: van permetreaugmentar la producció agrícola. Les innovacionsvan ser 2:

a) La introducció de conreus nous com ara la patatai el blat de moro.

b) El sorgiment d’un sistema de conreu nou, larotació quadriennal. Aquesta rotació va permetreeliminar el guaret tot distribuint la terra en 4 parts: a2 d’aquestes parts s’hi conreaven cereals (per alconsum humà), i a les altres 2, naps o llegums oplantes farratgeres (per al consum del bestiar.


2. El creixement de la població:

- L’augment de la producció d’aliments.

- La situació de pau internacional, gràcies a la

solució de conflictes per mitjà de la signatura de

tractats i d’aliances entre països.


3. L’expansió comercial: el creixement de lapoblació va provocar l’augment de la demandade tota mena de productes i això va produirl’expansió del comerç. El tipus de comerç queva augmentar més fou el comerç colonial.


La Il·lustració

La Il·lustració va aportar un conjunt de

noves idees que van posar en qüestió

els principis de l’Antic Règim.


Orígens de la Il·lustració?

La Il·lustració te els seus orígens en l’obra dedos pensadors anglesos que van elaborar lesseves teories en el pas del segle XVII al XVIII:John Locke i Isaac Newton. D’una banda, enla seva obra Locke criticava l’absolutismemonàrquic i plantejava, per primer cop, laintroducció de la divisió de poders. De l’altra,amb Newton naixia el mètode científic, és adir, la comprovació i la Raó com a manerad’entendre i d’interpretar el món..


Què va ser la Il·lustració?

La Il·lustració va ser moviment

intel·lectual que va sorgir a l’Europa del

segle XVIII i que l’únic mitjà per conèixer

la realitat és la raó, enfront de la

tradició i la revelació.


Quines eren les bases del pensament de

la Il·lustració?

Les bases del pensament de la

Il·lustració eren:


1. La ciència com a forma veritable de

coneixement de la realitat: s’aconseguia

per mitjà de l’anàlisi i la comprovació

dels fets. Fins aleshores, la via de

coneixement del món més acceptada

procedia de la religió.


2. Els dubtes sobre la legitimitat de certs

monarques: l’objectiu de tot monarca

consistia a garantir la felicitat dels

individus. Per això, un govern que no es

preocupés del bé de les persones no

tenia legitimitat per governar.


3. La defensa de la llibertat i la igualtat

per a tots els individus: per això, el

pensament il·lustrat atacava els privilegis

de la noblesa i del clero.


Ja es veu, doncs, que cadascun

d’aquests punts era un atac directe al

món de l’Antic Règim, on la ciència

estava tutelada per la religió, els

monarques governaven per damunt dels

interessos dels seus súbdits i el destí de

les persones estava marcat per

l’estament en què havien nascut.


En què es va basar el pensament polític

de la Il·lustració?

El pensament polític de la Il·lustració va

ser elaborat per 3 pensadors:


1. Montesquieu: va defensar la divisió de

poders amb la finalitat de limitar els

abusos dels governants. Per això, va

idear la separació en 3 poders

(legislatiu, executiu i judicial), que havien

d’estar en mans diferents.


Poder Legislatiu Executiu Judicial

Funció Fa lleis Aplica les lleis Assegura el compliment de

les lleis.

Responsable Un parlament elegit pels

ciutadans

El govern d’un país Els tribunals de justícia


2. Voltaire: va defensar la necessitat

d’un parlament per limitar el poder del

rei i la d’un nou sistema fiscal que no

només recaigués en el poble.


3. Rousseau: va plantejar el principi de

la sobirania nacional, per mitjà del qual

el poder procedeix de l’acord a què

arriben tots els ciutadans, expressat en

unes eleccions per elegir qui els governa.


Què va ser l’Enciclopèdia?

L’Enciclopèdia va ser una gran obra de35 volums que reunia tots elsconeixements de l’època. Els seuscreadors van ser Diderot i D’Alambert, ihi van participar els escritors principalsde la Il·lustració.


En què es va basar el pensament econòmic dela Il·lustració?

Els il·lustrats van introduir les noves ideesdels anomenats fisiòcrates i del liberalismeeconòmic anglès. S’oposaven almercantilisme, partidari de l’acumulació demetalls, de la defensa del comerç i de lanecessitat d’un Estat fort i intervencionista.Per contra, defensaven la propietat privada,la llibertat de comerç i d’indústria is’oposaven a qualsevol reglamentació.


Despotisme il·lustrat

Les monarquies absolutes van

reaccionar davant els canvis en la

societat i l’economia i van adoptar les

idees menys radicals de la Il·lustració,

amb la finalitat de guanyar-se el favor

del poble.


Què va ser el Despotisme Il·lustrat?

El Despotisme Il·lustrat és el nom en elqual algunes monarquies absolutistesd’Europa van intentar fer compatibles elvell absolutisme i les idees reformistes dela Il·lustració. El lema que va resumir mésbé la voluntat dels dèspotes il·lustrats(beneficiar el poble sense consultar-lo) vaser “tot per al poble, però sense el poble”.


Quines van ser les mesures reformistes

dels dèspotes il·lustrats?

1. La creació d’un administració moderna de

l’Estat.

2. La modernització de l’economia dels països.

3. La reforma de l’ensenyament.


Com van acabar els governs delsdèspotes il·lustrats?

Aviat van entrar en contradicció, perquèno era possible modernitzar l’estructuraeconòmica d’un país sense canviar-ne larealitat política(?). Amb això es va obrir elcamí de les grans revolucions del segleXIX.

LES TRES REVOLUCIONS BURGESES

Les revolucions angleses.

Al segle XVII, l’arribada al tron

d’Anglaterra d’una nova dinastia, els

Stuart, que pretenien governar sense

comptar amb el Parlament, va provocar

un seguit de revolucions.


Com van començar les revolucions angleses?

A Anglaterra, el poder del monarca estava

limitat per les dues cambres del Parlament: la

dels Lords (nobles i clergues) i la dels Comuns

(burgesos). Però, la nova dinastia que va

arribar al tron, els Stuart, va prendre regnar

sense el control del Parlament anglès.


Això va originar una guerra civil entre els

defensors del Parlament i els de la

monarquia absoluta. Van ser els primers

els qui es van imposar.


Quins esdeveniments van tenir lloc després de

la guerra civil ?

1. El rei va ser executat i va ser proclamada la

República.

2. L’impulsor del canvi polític, Oliver Cromwell,

va transformar la república en dictadura.

Després de la seva mort es va restaurar la

monarquia.

https://www.youtube.com/watch?v=27ipIdSa1fw









3. Malgrat que el nou monarca es va veure

obligat a acceptar el control del Parlament, no

va poder evitar una segona revolució, que va

acabar amb els Stuart.

4. La corona va ser oferta a Guillem d’Orange,

que va jurar la declaració de drets que limitava

el poder de la monarquia anglesa.


Què van comportar les revolucions angleses?

Les revolucions angleses van comportar que

Anglaterra fos el primer país amb una

monarquia de poder limitat. El Parlament

elegia el primer ministre, els poders executiu i

legislatiu estaven separats i el judicial era

independent.


La monarquia parlamentaria anglesa va ser un

exemple a seguir per als filòsofs de la

Il·lustració.


La Revolució americana.

Al segle XVIII, les tretze colònies angleses

de la costa est d’Amèrica del Nord es van

revoltar contra la metròpoli (la Gran

Bretanya) i van fundar un govern

independent basta en la igualtat i la

llibertat.


Quina va ser la causa principal de larevolució americana?

La causa principal de la revolucióamericana va ser que els colons noestaven d’acord amb les taxes i elsimpostos que els imposaven els britànicsni amb el monopoli comercial de la GranBretanya al seu territori.


Per això, encoratjats per les idees

il·lustrades d’igualtat, llibertat i tolerància

que els arribaven d’Europa, van decidir no

obeir les lleis dictades pel Parlament

britànic (on no tenien cap representant) i,

l’any 1776, van redactar una Declaració

d’Independència dels Estats Units

d’Amèrica.


Què es va redactar en la Declaraciód’Independència?

S’hi van deixar escrits els principis quevan implusar la revolta, és a dir, el dret detotes les persones a ser lliures i aprocurar la felicitat, així com el deure delsgovernants de respectar els drets delpoble.


Com es va desenvolupar la guerra per laindependència?

La guerra per la independència contra laGran Bretanya va ser llarga, i no es vaaconseguir la victòria fins al 1783. En laguerra es va comptar amb l’ajuda de moltsvoluntaris europeus. El general GeorgeWashington, líder dels revolucionaris, va serproclamat primer primer president delsEstats Units d’Amèrica.


Quines característiques tenia la

constitució americana?

La constitució americana va ser la

primera de la història. En la seva redacció

podem trobar les característiques

següents:


1. Es va assegurar la separació de poders(legislatiu, executiu i judicial).

2. Es va instaurar una forma de governrepublicana.

3. Es va conformar una estructura de govern detipus federal que s’encarregava dels afersexteriors, la defensa, les finances.

4. Paral·lelament, es va redactar una Declaraciódels Drets per garantir la llibertat de religió, depremsa, de reunió, etc.


Revolució francesa.

La fi del sistema de l’Antic Règim va arribar amb un

seguit de moviments polítics que es consideraven

hereus de la Il·lustració i que van acabar amb

l’absolutisme. El primer i el més important de tots ells

va ser la Revolució Francesa, que va portar el Tercer

Estat al poder. Sota l’imperi napoleònic, les idees

revolucionàries es van estendre por tot Europa.


Revolució Francesa.

La fi del sistema de l’Antic Règim va arribar amb un

seguit de moviments polítics que es consideraven

hereus de la Il·lustració i que van acabar amb

l’absolutisme. El primer i el més important de tots ells

va ser la Revolució Francesa, que va portar el Tercer

Estat al poder. Sota l’imperi napoleònic, les idees

revolucionàries es van estendre por tot Europa.


Què va ser la Revolució Francesa?

La Revolució Francesa va ser el conflicte social i

polític que va esclatar a França l’any 1799 entre

els estaments no privilegiats i els privilegiats, i

que va comportar la fi de l’AR. Al seu lloc, es va

crear un nou règim que va abolir els privilegis

senyorials i en el qual la burgesia va esdevenir el

grup social hegemònic.


Quines van ser les causes de la Revolució

Francesa?

1. Les fams i els períodes d’escassetat: provocats

per un seguit de males collites successives que

van motivar l’encariment del preu dels aliments.

Aquesta situació va augmentar el malestar

popular contra els estaments privilegiats.


2. Monopoli dels càrrecs de poder dels

privilegiats: malgrat que la burgesia s’havia

enriquit a l’empara del creixement econòmic del

segle XVIII, continuava sense tenir accés als

càrrecs de poder, perquè aquests eren

monopolitzats pels estaments privilegiats.


3. Crisi financera: la monarquia estava molt

endeutada a causa de les elevades despeses

militars i de la cort. Per això va apujar els

impostos als estaments no privilegiats (i en va

augmentar així el descontentament) i es va

plantejar la realització d’un reforma fiscal perquè

l’aristocràcia també pagués impostos.


Com va esclatar la Revolució Francesa?

1. Convocatòria dels Estats Generals: els privilegiatses van negar a pagar impostos i van obligar el rei LluísXVI a convocar representants del clero, la noblesa i elTercer Estat (que agrupava el conjunt dels noprivilegiats: la burgesia i les classes populars) en elsEstats Generals, l’assemblea que havia d’aprovar lareforma fiscal.


2. Proclamació de l’Assemblea Nacional: el

sistema de vot als Estats Generals afavoria el

clero i la noblesa; per aquesta raó, els

representants del Tercer Estat van abandonar els

Estats Generals i van proclamar la seva pròpia

Assemblea Nacional. Considerant-se ells mateixos

representants de la nació, es van tancar per

redactar una nova Constitució.


3. Presa de la Bastilla i crema de palaus: davantles amenaces de les tropes del rei de detenir elsdiputats que s’havien unit a l’AssembleaNacional, el poble de París va sortir al carrer i vaassaltar la presó de la Bastilla, símbol del’absolutisme. La revolució es va estendre per totFrança i al camp van esclatar revoltesantisenyorials en les qual els pagesos vanassaltar i cremar els palaus dels senyors.


4. La fi de l’Antic Règim: davant de la radicalizació

de les classes populars, els diputats de

l’Assemblea Nacional Constituent van decidir

abolir els privilegis feudals del clero i la noblesa i

proclamar la Declaració dels Drets de l’Home i

Ciutadà, que reconeixia la llibertat i la igualtat de

tots els individus.


Fases de la Revolució Francesa?

1. Monarquia constitucional (1789-1792).

2. La república democràtica (1792-1794).

3. La república burgesa (1794-1799).

LA REVOLUCIÓN INDUSTRIAL

La Revolució Industrial (RI) ha estat una de lestransformacions més radicals de la humanitat. Lesnovetats tecnològiques i les innovacions enl’organització de la indústria van configurar unasocietat nova que tenia poc a veure amb l’AR. Mentreque la burgesia va capitalitzar els beneficis delcreixement industrial, el proletariat va ser la mà d’obrade la indústria i va acabar organitzant-se enassociacions obreres per tal de defensar els seusdrets.


Què va ser la RI?

Va ser el resultat d’un conjunt de canviseconòmics tecnològics que es van donar perprimer cop a la Gran Bretanya (s. XVIII) i queposteriorment van arribar a la resta d’Europaoccidental. Amb la RI, es va passar d’unaeconomia basada en el treball manual a unaeconomia dominada per la mecanització deltreball.


Quins van ser els antecedents de la RI?

1. Revolució agrícola. Augment de la producció agrícola i els

rendiments dels conreus:

a) La privatització de les terres comunals.

b) L’augment dels rendiments agrícoles:

b1) La introducció de conreus nous: patata i blat de moro.

b2) La introducció del sistema quadriennal o sistema

Norfolk (diapositiva 21).


2. Revolució demogràfica: creixement de lapoblació de la Gran Bretanya per:

a) L’augment de la producció aliments que vareduir els períodes de fam i va fer la població mésresistents a les malalties.

b) La introducció de noves mesures d’higiene i elsavenços de la medicina també reduirà lamortalitat.


3. Expansió comercial: el creixement de la

població va comportar un augment de la

demanda de tota mena de productes, i això va

provocar l’increment dels intercanvis comercials i

la necessitat de crear nous productes per satisfer

la demanada.


Noves tècniques i noves fonts d’energia

Un dels factors que més va contribuir al sorgiment

de la industria moderna va ser la iniciació d’un

procés continu d’innovació tecnològica. L’eina de

treball manual va ser a poc a poc substituïda per

la maquina.



Un dels factors que més va contribuir al sorgiment

de la industria moderna va ser la iniciació d’un

procés continu d’innovació tecnològica. L’eina de

treball manual va ser a poc a poc substituïda per

la maquina.



La primera introducció de la maquinària en la

industria es va produir al ram del coto. Aquestes

primeres indústries mecanitzades funcionaven

encara amb energia hidràulica, fet que

condicionava que les fàbriques s’instal·lessin als

marges dels rius, per utilitzar el corrent d’aigua

com a font d’energia.



La utilització de l’energia alliberada per

combustió del carbó va permetre a l’home

emancipar-se, per primer cop en la història, de la

dependència i de les limitacions que presentaven

les fonts d’energia tradicionals (animals, humana,

hidràulica, eòlica, etc).



L’invent de James Watt de la màquina de vapor (s.

XVIII) va ser l’element decisiu per poder donar a

les màquines la força motriu necessària per fer-

les funcionar, sense estar subjectes a l’energia

hidràulica.


El naixement de la indústria moderna: el tèxtil.

Les innovacions en les màquines de filar

(conversió del cotó en fil) i de teixir (elaboració de

robes) van permetre augmentar la velocitat del

procés de teixidura i, per tant, la qualitat de peces

que es podien produir.


Un pas endavant: la siderúrgia.

A més de la industria del cotó, un altre sectorindustrial que també va destacar fou la siderúrgia, ésa dir, el treball i el tractament del ferro, gràcies:

1. Introducció del carbó coc com a combustible. Té unpoder calorífic més gran que el vegetal, això vafacilitar la difusió dels metalls.

2. Obtenció de l’acer: es va descobrir la manera detransformar el ferro en acer.


Els canvis en els sistemes de transport

La necessitat de fer arribar un gran nombre demercaderies a les seves destinacions va obligar a ampliarles xarxes de comunicacions.

1. El ferrocarril: Stephenson va inventar una locomotoraque funcionava per mitjà d’una màquina de vapor que lidonava prou força per arrossegar vagons. L’èxit d’aquesttipus de transport va ser rapidíssim i aviat tot Europa vaestar connectada per una xarxa ferroviària.

2. El vaixell de vapor: va sorgir amb l’aplicació de lamàquina de vapor al transport marítim. Els nous vaixellsde vapor eren de ferro i aviat van substituir els de vela.


Conseqüències

La revolució industrial va produir un canvi radical en tots els factors de la societateuropea creant un nou model de vida:

■ Desenvolupament industrial i miner

■ Augment de la producció:

1.Concentració dels obrers i les màquines en grnas edificis industrials.

2. La divisió del treball: cada obrer intervé només en una petita part del procésde producció.

■ Augment de la productivitat

■ Creixement de les ciutats

■ Millora del comerç

■ Augmenta l’esperança de vida i la taxa de natalitat.

■ Caiguda de la mortalitat i de la mortalitat infantil.

LA REVOLUCIÓN INDUSTRIALLes conseqüències socials i econòmiques són:

■ SOCIALS

Aparèixen dos tipus de classes socials: la burgesía i els obrers.La burgesíasubstitueix a la noblesa en el poder polític i econòmic.Els obrers són els que treballen en la fàbrica i viuen en el camp.

■ ECONÒMIQUES

• El camp deixa de ser el principal medi econòmic.

• Aparèixen el liberalisme econòmic, el dret a la propietat i la igualñtat davant la llei.

• Creixement de les ciutats.

• Concentració industrial.

• Aparèixen les societats anònimes.


• Ludisme

• Ned Ludd

Font:

J.M. Coll Ardanuy (2012). EXAtac CiènciesSocials. Barcelona: Vicens Vives.

Education

Història - Unitat I