Embed Size (px)
DESCRIPTION
Idealisme i realisme
Citation preview
QUÈ ÉS LA REALITAT? 1Realisme/idealisme
REALISME I IDEALISME
La pregunta per la realitat i pel fet de conèixer estan estretament vinculades.
Hom pot entendre el coneixement com a una activitat humana en què un subjecte s´enfronta a un objecte, una realitat.
Subjecte, algú que coneix, i objecte, la cosa coneguda són els dos elements imprescindibles dins d´una relació cognoscitiva.
La resposta que donem a la pregunta sobre quin dels dos elements recau el protagonisme en aquesta relació, determinarà el tipus de model epistemològic que adoptem en l´explicació de l´activitat cognoscitiva.
REALISME I IDEALISME
En línies generals, si el pes de la interacció recau en l´objecte obtindrem un model explicatiu realista.
En canvi, si recau en el subjecte aleshores el model explicatiu resultant serà l´ idealista.
El model realista de coneixement es pot definir com la doctrina epistemològica que afirma l´existència de l´objecte per ell mateix, és a dir, independentment del subjecte que coneix.
El model idealista de coneixement designa la doctrina epistemològica que defensa la tesi que no hi ha objectes (coses reals) independentment d´una consciència (el subjecte que coneix).
REALISME I IDEALISME
El coneixement per a un realista no altera ni modifica la realitat coneguda.
El realisme afirma que podem conèixer les coses tal com són en si mateixes.
En el coneixement, segons el realisme, el subjecte ha d´ajustarse el màxim possible a l´objecte.
El coneixement per a un idealista, més aviat la forma de conèixer, pot alterar la realitat coneguda.
L´idealisme afirma que podem dubtar de l´existència d´objectes més enllà de la nostra consciència.
En el coneixement, segons l´idealisme, l´objecte ha d´ajustarse a les normes que imposa el subjecte.
REALISME I IDEALISME
el món extramental existeix encara que no hi hagi cap subjecte que el pensi o el percebi.
el món es pot conèixer perquè pot haver una correspondència entre l´objecte i el que afirmi d´ell el subjecte.
el coneixement del món depèn de l´existència d´una consciència que el conegui.
el món conegut no és la realitat mateixa sinó el resultat d´un procés d´organització i de construcció mentals de les idees que pressuposem representen les realitats extramentals.
Conseqüències del realisme
Conseqüències de l´idealisme
REALISME IDEALISME
Característiques del realisme
Característiques de l´idealisme
Prioritat de l´objecte Prioritat del subjecte
Se suposa l´existència del món extern
Es qüestiona l´existència del món extern
L´objecte immediat del coneixement són les coses
L´objecte immediat del coneixement són les idees
Les coses es coneixen tal com són
El coneixement de les coses depèn de la forma de conèixer
Actitud passiva, receptiva del subjecte
Actitud activa, constructiva dels subjecte
Actitud confiada en els òrgans de coneixement
Actitud crítica davant els òrgans de coneixement (els sentits).
Activitat:Assenyaleu si les afirmacions que tenim aquí al costat les podem considerar realistes o idealistes?
� “Jo no pinto el que veig, pinto el que penso” (Picasso)� Quan una font sonora s´aproxima les ones es
contrauen i el to puja, mentre que quan s´allunya, les ones s´allarguen i el to baixa. Això explica que la persona que espera a l´andana sent augmentar el to del xiulet del tren quan s´acosta i disminuir quan s´allunya (Efecte Doppler)
� Sigues realista, demana l´impossible Si no ho conec, per a mi és com si no existísp La terra era al centre de l´univers fins que algú va
descobrir que això era fals x El sol surt per l´oestl Estem veient el que els estels d´Alfa Centaure eren fa
uns quatre anys i migi Hi ha coses desconegudes que poden existir.o La grandària de la Lluna és superior a la del planeta
Mart� La realitat no és blanca o negra, tot depèn del color del
vidre amb el que es mira
TIPUS DE REALISME
Afirma que les coses són tal com les veiem.
És l´explicació més natural i espontània.
Hi ha una confiança absoluta en què les imatges mentals que tenim de la realitat corresponen a la realitat mateixa. Així, per exemple, la Lluna canvia efectivament de mida i de forma al llarg del mes.
És una concepció precrítica del coneixement, en la qual les coses són tal qual es presenten al subjecte i on no hi ha estructures ocultes.
Defensa que les coses no són tal com les percebem.
Aquesta explicació sorgeix dels errors detectats de l´explicació ingènua. No podem refiarnos totalment dels sentits, sovint s´equivoquen.
Hi ha una realitat objectiva fora de nosaltres però no és com sembla ser.
No hi ha coincidència total entre realitat i aparença o, com s´acostuma a dir, les aparences enganyen.
Realisme ingenu Realisme crític
TIPUS DE REALISME
Veiem que un cotxe de color blau es desplaça, sentim el soroll i a més a través del tacte notem les vibracions i el moviment de l´aire. Això és el que els sentits perceben de la realitat en aquest moment. Fins aquí arriba el realisme ingenu i és quan comença el realisme crític. El cotxe no és blau, sembla que és blau, ni retruny, sembla que retruny. Tan sols el cotxe té la capacitat de reflectir certa classe d´energia electromagnètica o d´impressionar l´oïda amb certa classe d´energia mecànica. Quan aquesta energia impacta sobre els receptors sensorials i el cervell, esdevé la percepció d´un color o d´un so determinats, però el color i el so no són reals.
TIPUS D´IDEALISME
La idea s´identifica plenament amb l´objecte.
La realitat objectiva és el resultat d´un pensament (allò que penso és) o d´una percepció (allò que percebo és).
La idea no és representació d´una realitat externa al subjecte, la idea és la mateixa realitat.
No cal pressuposar l´existència d´una realitat externa material.
La idea és el resultat de l´acció de les regles (a prioris) que imposa el subjecte al material sensorial d´un objecte extern captat pels sentits.
Reconeix certa dependència de l´objecte: el subjecte no pot actuar independentment de l´element no subjectiu, tot i que finalment és qui imposa la llei.
El coneixement humà queda limitat a aquesta realitat mental constituïda per les estructures internes a priori del subjecte, anomenat fenomen, mentre que ha d´acceptar que queda fora del seu abast l´objecte , tal com és en si mateix, independent del subjecte (el noümen).
Idealisme radical Idealisme moderat
TIPUS D´IDEALISME Activitats sobre el text
http://pitxaunlio.blogspot.com/2010/02/lidealismeempiristadeberkeley.html
A quin tipus d´idealisme pertany aquest filòsof?
En quines afirmacions bases la teva afirmació?
És empirista o racionalista? Per què?
George Berkeley(16851753)
ARGUMENTS DE L´IDEALISME RADICAL
� Allò percebut pels sentits d´una consciència perceptora existeix.
e Les coses no poden ser radicalment diferents del que veiem (allò real s´identifica totalment amb la idea percebuda).
� Les coses no poden ser absolutament independents de tota visió (no existeix per tant una realitat independent d´una consciència).
e Les coses continuen existint, tot i que podem deixar de percebreles, perquè existeixen dins d´una consciència perceptora infinita, Déu, que evita que deixin d´existir per a les consciències finites.
L´OBJECTIVITAT DELS NOSTRES CONEIXEMENTS
L´idealisme genera dubtes al voltant de l´objectivitat dels nostres coneixements.
Segons l´idealisme, no tenim tractes directes amb les realitats no mentals, només amb les realitats mentals, les idees.
¿Com podem estar segurs que aquestes idees corresponen a realitats fora de la nostra ment?
L´OBJECTIVITAT DELS NOSTRES CONEIXEMENTS
L´idealisme radical (Berkeley) creu eliminar el problema afirmant que no existeixen realitats externes materials.
Si només existeixen realitats mentals, la idea i la realitat coneguda amb aquesta idea és la mateixa cosa.
Si no existeix res extern material amb què comparar les idees, ¿com podem estar segurs que les idees no són producte de la nostra imaginació?
L´OBJECTIVITAT DELS NOSTRES CONEIXEMENTS
Tenim idees que s´imposen als nostres desitjos. Per exemple: no puc negar que la paret és sòlida per molt que intenti travessarla.
Per tant, la idea de la solidesa de la paret no pot ser creada per la meva ment.
Si no existeix res extern material, d´on provenen les idees no imaginàries?
L´OBJECTIVITAT DELS NOSTRES CONEIXEMENTS
Només poden provenir d´una consciència infinita (una realitat espiritual) que vetlla constantment perquè les consciències finites disposin de les idees necessàries en cada moment.
Per exemple: si algú s´entossudeix a travessar una paret, la superconsciència en aquell mateix moment li transmetrà la idea de la solidesa de la paret, la qual cosa, en cas, evitarà que intenti portar a terme una acció estúpida, o, en un altre cas, tindrà ocasió de comprovar per ell mateix que realment la paret és sòlida.
Aquesta consciència infinita és Déu, una entitat summament perfecta, que ens garanteix l´”objectivitat” d´aquestes idees.
L´OBJECTIVITAT DELS NOSTRES CONEIXEMENTS
¿Com responen els plantejaments (el realisme en totes les dues versions i l´idealisme moderat) que estan convençuts de l´existència d´una realitat externa al problema de l´objectivitat dels nostres coneixements?
L´OBJECTIVITAT DELS NOSTRES CONEIXEMENTS
Uns fan servir a Déu per assegurar la correspondència entre idees i objectes externs (Descartes). Déu és bo i no pot permetre que ens enganyem quan un coneixement que satisfà tots els requisits que demana la ciència descriu una determinada realitat.
Uns altres fan servir la teoria de l´evolució (epistemòlegs evolucionistes). Segons ells, l´existència d´uns òrgans que reflecteixin el més fidelment el món exterior suposa a qui els posseeix un avantatge sobre qui no els posseeix.
EL SOLIPSISME El solipsista creu que res no existeix fora del
contingut d´una ment i el que sembla que és una realitat exterior no és més que una ficció creada per aquesta ment.
Com s´arriba al solipsisme? El primer pas és adonarse d´un fet evident: tinc
idees i les idees són realitats que només poden estar contingudes en una ment (idealisme).
Més enllà d´ésser una ment que disposa d´unes idees, tot és problemàtic i dubtós.
Per al solipsista no hi ha proves segures que l´obliguin a inferir que les idees de la seva ment puguin referirse a altres realitats no mentals.
LA CIÈNCIA CONTRA EL SOLIPSISME
Davant dels que neguen o dubten de l´existència d´una realitat externa material (solipsisme), la ciència proposa un seguit d´arguments:
1 Si no hi ha una realitat externa independent als subjectes mai no hi ha possibilitat de determinar si una teoria és vertadera o falsa, ja que és per contrastació amb els fets externs objectius que pot ser assumida com a vertadera o rebutjada com a falsa.
2 Si un científic és capaç de reproduir allò que un altre ha descobert, demostra que la realitat té la seva pròpia existència.
LA CIÈNCIA CONTRA EL SOLIPSISME
3 No sempre la realitat s´ajusta a una teoria, acostuma a ser tossuda i això demostra que només les teories que dobleguen la seva resistència són les acaben per acceptarse (aplicació del principi de selecció natural a les teories científiques).
4 El conjunt de les confirmacions experimentals de les teories científiques més ben establertes és prova raonable del fet que realment la ciència aconsegueix un coneixement objectiu, malgrat que només aproximat o parcial.
5 El fet que la ciència pugui fer prediccions amb un grau molt alt d´èxit demostra que és capaç de descriure amb encert una realitat que està fora de la nostra ment.
LA CIÈNCIA CONTRA EL SOLIPSISME
6 El fet que altres activitats humanes que adopten una actitud racional comparteixin una mateixa “fe” demostra que la realitat existeix. El mecànic busca a partir de determinats indicis raonables la causa de l´avaria. El jutge acostuma a no dictar sentència sense proves racionalment acceptables. Això demostra que estan fortament convençuts d´una realitat causant o culpable no inventades de determinats fets. Aquest comportament no s´allunya gaire dels mètodes que fan servir els científics.
TEXT: EDWARD O. WILSON, CONSILIENCE, LA UNIDAD DEL CONOCIMIENTO, PÀG. 91
Activitats: En què consisteix el
problema de l´objectivitat del coneixement humà?
Com ho explica Wilson en aquest text?
Dintre dels quatre possibles models de coneixement, on situaríem el text de Wilson? Per què?
Edward O. Wilson
http://pitxaunlio.blogspot.com/2010/02/realitat-representacio-interna-i.html
REALISME I IDEALISME (TEXT)
Hay, por lo que parece, civilizaciones que tienden a mirar al suelo y otras que tienden a mirar al cielo, civilizaciones que tratan de sacar partido de la natural imperfectibilidad y otras viven del sueño de lo perfecto. Unas buscan que los pensamientos concuerden con las cosas y otras aspiran a descubrir la concordancia con el mundo de las ideas. Todos han tenido momentos mejores y peores. Pero por lo general, las primeras lo han hecho con menor estruendo. Por lo menos en casa, han salvado casi siempre los muebles.
Josep Ramoneda, Max Scheler y los ingleses, La Vanguardia, 21/03/1989
REALISME I IDEALISME
Activitats:
3. Distingiu els dos plantejaments que apareixen en el text.
4. Quines són les característiques de cadascun?
5. Quin model creieu que defensa Ramoneda? Per què?Josep Ramoneda
REALISME I IDEALISME
1. Tendeix a mirar el cel.
3. Viu del somni del perfecte.
5. Pretenen concordar amb el món de les idees.
1. Tendeixen a mirar el terra.
2. Tracten de treure partit de la imperfectibilitat natural.
3. Busquen que els seus pensaments concordin amb les coses.
idealisme realisme
