Embed Size (px)
Citation preview
L’IMPERIALISME (1870-1914)
1.- Introducció: Definició
3.-Causes de l’imperialisme
2.- Context Històric:
4.- El repartiment del Món: Els Imperis Colonials
5.- Conseqüències de l’imperialisme
La Segona Revolució Industrial
Creixement Demogràfic
4.1.- Formes de domini i explotació de les colònies
4.2.- Imperialisme Europeu, Americà i Japonès
4.3.- Relacions entre les Imperis Colonials: Conferència de Berlin
En el darrer terç del segle XIX, el desenvolupament de la segona revolució industrial va originar
un gran creixement econòmic i demogràfic en la major part dels estats europeus, i també als
Estats Units i el Japó.
1.- INTRODUCCIÓ:
INTRODUCCIÓ
Entre 1870 i 1914 les potències industrials van iniciar una cursa frenètica per a conquerir
territoris els quals van dominar políticament i van explotar econòmicament. És l’era de
l'imperialisme.
L'imperialisme va significar
el repartiment d'Àfrica i de
bona part d'Àsia i Oceania
entre les grans potències
europees, encapçalades per
la Gran Bretanya i França.
Tot i que també van acabar
participar les noves i joves
potències Industrials que es
havien sorgit fora d’Europa:
Els Estats Units i el Japó.
1.- INTRODUCCIÓ:
El repartiment del món per part de les grans potències industrials va originar tensions i conflictes
internacionals entre elles. El resultat de tot plegat, serà l'esclat de la Primera Guerra Mundial.
Per als pobles colonitzats, l'època sota domini de les potències industrials va suposar l’inici d’un
subdesenvolupament en el que , encara avui dia es trobem. És per això, que diem que
l'imperialisme és un fenomen clau per a entendre el món actual.
1.- INTRODUCCIÓ:
L’IMPERIALISME podria definir-se com:
Un sistema en el que els països industrialitzats d'Europa, juntament amb els
Estats Units i Japó, dominen i controlen l’economia, la política i la cultura de la
resta de països del món
És doncs, un fenomen es produeix entre finals
del segle XIX i principis del segle XX (1870-
1914) i que tindrà com a principals
protagonistes a les potències Industrials
Europees, juntament amb els EEUU i el Japó.
Ara bé, tot i que l’Imperialisme no era un
fenomen nou, doncs al segle XVII i XVIII,
Espanya i Portugal ja havien tingut importants
imperis.
L’Imperialisme als segles XIX i XX presenta
importants diferències.
Per exemple: Mentre que en el 1800 el 35% del territori del planeta eren dependent
d´Europa i dels Estats Units, el 1914, aquest percentatge era del 84%.
2. CONTEXT HISTÒRIC
Dos fenòmens emmarquen l’aparició i el desenvolupament de l’Imperialisme:
EL DESENVOLUPAMAMENT DE LA
SEGONA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
UN GRAN CREIXAMENT
DEMOGRÀFIC A EUROPA
GRAN CREIXEMENT ECONÒMIC
(Producció comerç i consum)
Europa duplica la seva població.
Grans fluxos Migratoris des de
Europa cap altres continents
Aplicació de noves fonts d’energia:
Electricitat i petroli
Nova organització del treball
Producció en cadena (Taylorisme )
Es produeix a partir del darrer terç del s. XIX. Per mitjà de:
LA SEGONA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL (1870-1914)
CREIXAMENT ECONÒMIC
ESPECTACULAR
2. CONTEXT HISTÒRIC: II REV. INDUSTRIAL
0
50
100
150
200
250
1910 1915 1920 1925 1930
energia de
vapor
energia
elèctrica
APLICACIÓ DE NOVES ENERGIES
2. CONTEXT HISTÒRIC: II REV. INDUSTRIAL
LES NOVES ENERGIES
Petroli Electricitat
Enllumenat
Producció
Comunicacions
(Ràdio, Telègraf)
Gasolina
Aquestes noves fonts d’energia augmentaren la producció de les empreses. 1877 1888 1877
També possibilitaren el naixement de noves industries i
nous productes: Industria química, metal·lúrgica...1899
1867
I també canviaran les formes de transport i comunicació, transformant
la vida quotidiana dels ciutadans
2. CONTEXT HISTÒRIC: II REV. INDUSTRIAL
El Taylorisme és un mètode d’organització
industrial que té com a finalitat l’augment
de la productivitat.
Per això la producció s’organitza en sèrie
per mitjà d’una cadena de muntatge.
Això s’aconsegueix mitjançant l’eliminació
dels moviments inútils de l’obrer.
El moviment continu de la cinta marca el
ritme de la producció, evita la pèrdua de
temps.
La qual cosa permet reduir els costos de
producció.
EL TAYLORISME
Nova organització
del treball
Treball en cadena(estalvi de temps i de feina)
Major producció
reducció de costos( Més productes, menys temps, més barats)
UNA NOVA ORGANITZACIÓ DEL TREBALL: EL TAYLORISME
2. CONTEXT HISTÒRIC: II REV. INDUSTRIAL
EXEMPLE
El Ford T va sortir a la
venda el 1908.
La seva fabricació costava
1500 dòlars i exigia 14
hores de treball.
El 1925, el seu cost era de
600 dòlars i només
suposava una hora i vint
minuts de treball.
De com un canvi en l’organització de la producció va permetre
disminuir costos i augmentar la producció
En suma, produir més i a preus més baixos .
2. CONTEXT HISTÒRIC: II REV. INDUSTRIAL
L’augment de la producció industrial provocat per la utilització de noves formes
d’energia i dels canvis en els sistemes d’organització en la producció va anar
acompanyada d’un increment del comerç internacional.
Especialment afavorit per les millores en el transport marítim, afavorit per la
construcció de canals artificials en llocs estratègics com:
El anal de Suez ( 1869) El Canal de Panamà ( 1914)
Unes espectaculars obres d'enginyeria, resultat del continu progrés tecnològic que
va caracteritzar l’època i que van permetre escorçar distàncies i baixar els preus dels
transports
2. CONTEXT HISTÒRIC: II REV. INDUSTRIAL
APARICIÓ DE NOVES POTÈNCIES INDUSTRIALS
Amb el desenvolupament de la segona Revolució Industrial apareixen
també noves potències industrials, com Alemanya, França, Bèlgica, Rússia,
EEUU i Japó.
Noves potències industrials que
durant l’últim terç del segle XIX i
principis del segle XX desbancaran a
Anglaterra com a potència industrial
hegemònica. (l’única i més important)
La qual cosa també provocarà un
AUGMENT DEL COMERÇ
I DE LA
COMPETENCIA INTERNACIONAL
En suma, amb la Segona Revolució Industrial el món quedà dividit entre
els països industrialitzats i els no industrialitzats.
2. CONTEXT HISTÒRIC: II REV. INDUSTRIAL
La població europea es duplicà al llarg del segle XIX, gràcies a les millores en
la dieta i als avenços mèdics i sanitaris.
EL CREIXAMENT DEMOGRÀFIC A EUROPA
El 1914, una quarta part de la
població mundial es
concentrava a Europa.
Al llarg del s. XIX la població
europea va pasar de 187 a
401 milions de persones.
L’altre fenomen que va emmarcar el desenvolupament de l’Imperialisme va
ser : El creixement demogràfic a Europa
2..- CONTEXT HISTÒRIC: CREIXEMENT DEMOGRÀFIC I MIGRACIONS
La població europea es duplicà al llarg del segle XIX, gràcies a les millores en
la dieta i als avenços mèdics i sanitaris. La mortalitat es reduí, l’esperança de
vida augmentà, mentre que la natalitat es mantenia elevada.
La industrialització havia provocat un augment de les rendes (els guanys), però no havia millorat la distribució d’aquestes, que havien quedat en mans d’una minoria: LA NOVA BURGESIA INDUSTRIAL I FINANCIERA
Per un altre banda milions d’europeus vivien a les portes de la misèria: Atur, sous baixos...
Molts europeus no van trobar una altra sortida per millorar la seva situació que la emigració. Entre 1815 i 1914, 60 milions d’europeus van abandonar Europa
AUGMENT DEMOGRÀFIC I MIGRACIONS
2..- CONTEXT HISTÒRIC: CREIXEMENT DEMOGRÀFIC I MIGRACIONS
2..- CONTEXT HISTÒRIC: CREIXEMENT DEMOGRÀFIC I MIGRACIONS
1873: CRISI DE SOBREPRODUCCIÓ A EUROPA
Al 1873 Europa patí una greu crisi econòmica. En principi agrícola, i provocada
per les importacions cereals d’Estats Units ( Més barats que els europeus ).
La crisi al camp reduí el consum, Per això es donà una greu crisi de sobreproducció. Les indústries van començar a tancar i augmentava l’atur
Per protegir la seva producció els països europeus adoptem mesures com el proteccionisme (Posar aranzels (impostos)
als productes importats)
Però la resta de potències fora d’Europa feren el mateix, amb la qual cosa els països europeus es trobaren que tampoc podien donar sortida al seu excés de producció.
La conflictivitat social va augmentar
Tot això provocarà la necessitat de buscar NOUS MERCATS on vendre
els excedents de producció i obtenir matèries primeresSortida
2..- CONTEXT HISTÒRIC: LA CRISI DE 1873
L’ IMPERIALISME
Conquesta, domini i explotació per part de les potències industrials d'àmplies zones del món per vendre la seva sobreproducció, per l'obtencióde matèries primeres i també per invertir el seus capitals i col·locar els excessos de població.
L’IMPERIALISME
- FACTORS ECONÒMICS
CAUSES DE L’IMPERIALISME
- FACTORS POLÍTICS
- FACTORS DEMOGRÀFICS
- FACTORS CULTURALS I IDEOLÒGICS
3. CAUSES DE L’IMPERIALISME
Tradicionalment sempre s’ha considerat com a causa principal de l’Imperialisme les
necessitats econòmiques dels països industrialitzats, però avui dia, les darreres
investigacions coincideixen en afirmar que L'Imperialisme és un fenomen complex,
que és produeix com a resultat d’un conjunt de causes o factors diversos, no sols
de caràcter econòmic.
3. CAUSES DE L’IMPERIALISME
Una de les causes principals que expliquen, el per què s’origina l'imperialisme, són
les necessitats econòmiques dels països industrialitzats, es a dir :
FACTORS ECONÒMICS
La necessitat de trobar nous mercats on vendre els excedents de producció generats per la segona revolució industrial.
La necessitat de trobar nous llocs d’inversió, on invertir els capitals
generats pel desenvolupament de l’industria i el comerç.
La necessitat de trobar noves matèries primeres que en molts països europeus s'havien esgotat.
(Les colònies, de fet, es van convertir en mercats on es venien els productes
elaborats per les industries de les metròpolis )
(Les metròpolis van invertir gran quantitat de capitals a les colònies, tant en en la
construcció i millora d´obres públiques com en noves empreses i negocis)
(Les colònies eren territoris rics en recursos naturals on s´obtenien primeres matèries per a les
indústries a preus molt baixos).
Els factors polítics també van tenir una gran importància. En plena època de formació
dels Estats Nacionals la formació d’un imperi dominador enfortia el sentiment
nacional ( l’orgull nacional) dels seus ciutadans
Serà doncs, per aquestes dues raons, que els governs animaren a l’expansió colonial
PRINCIPALS IMPULSORS DE L’IMPERIALISME
Chamberlain
( Anglaterra)
Jules Ferry
( França )
(NACIONALISME I PRESENCIA INTERNACIONAL)
Von Bismarck
( Alemanya )
Cecil Rhodes
( Empressari )
3. CAUSES DE L’IMPERIALISME
A més a més, també incrementava la importància Internacional del país conqueridor.
(Més territoris, més pes i més importància en la política internacional)
FACTORS POLÍTICS
L’exaltació nacionalista
En primer lloc, crec en l’imperi britànic i, en segon lloc, crec en la raça britànica. Crec que la raça britànica és la més gran de les races imperials que el món ha conegut, [...]. Entre totes les nacions del globus tan sols nosaltres hem estat capaços de fundar i de conservar colònies en les condicions més diverses i a totes les regions del món. Ens hem assegurat no només la fidel submissió de tots els ciutadans britànics, sinó també la simpatia de totes les races que viuen a l’ombra de la bandera britànica.
Discurs del 1r ministre britànic, Chamberlain, 1895
L’IMPERIALISME I LES SEVES CAUSES
Per tal de garantir la seguretat dels seus imperis, les potències també van conquerir
territoris estratègics.
3. CAUSES DE L’IMPERIALISME
L´objectiu era controlar les rutes marítimes i terrestres.
Les colònies donen poder militar
Afirmo que la política colonial de França, que la política d’expansió colonial,
la que ens ha impulsat a anar cap a Saigon, a la Contxinxina, i que ens
condueix cap a Tunísia, [...] es fonamenta en una realitat sobre la qual és
necessari cridar la vostra atenció un moment. És a dir, que una marina com
la nostra no pot navegar sobre la superfície dels mars sense refugis sòlids,
sense defenses i sense cap centre de proveïment. Cal que el nostre país es
posi a fer el mateix que els altres i, atès que la política d’expansió colonial
és el mòbil general de les potencies europees en el moment actual, cal
prendre partit a favor seu.
Discurs al parlament francès del 1r ministre J.Ferry, 1864
3. CAUSES DE L’IMPERIALISME
Al llarg del segle XIX la població als països
europeus havia crescut intensament. Europa vivia
un gran “boon” demogràfic: “L’explosió blanca”
FACTORS DEMOFRÀFICS
Població Europea
Any 1850 284 milions
Any 1900 423 milions
La crisis de sobreproducció provocava atur i misèria per milions d’obrers europeus
Per reduir el malestar social provocat per l´atur, molts governs animaven els fluxos
migratoris cap a les colònies
Milions d’europeus van marxar a d’altres continents
(1850-1914: més de 50 milions)
Britànics 17
Italians 10
Alemanys 5
Balcànics 4’5
Espanyols 4’4
altres 13
3. CAUSES DE L’IMPERIALISME
L’emigració per viure a noves terres va ser una “sortida” per els més pobres a
Europa.
“Urgent. Qualsevol que vulgui venir cap a les riques i
pròsperes terres de la colònia d’Austràlia, com a
pagès, criat, o miner, disposarà de passatge gratuït
en primera classe.” (Comissió d’emigrants de les
colònies)
Anunci publicat al Northampton Herald 1894
I les potències industrials europees van trobar en l’expansió territorial, una sortida
per col·locar els seus excedents de població i evitar les tensions socials que
provocava l’atur i la misèria.
La revolució dels transports va fer possible que es produeixin
grans onades migratòries.
L’IMPERIALISME I LES SEVES CAUSES
FACTORS DEMOGRÀFICS
Ahir vaig estar a l'East End de Londres (un barri obrer) i vaig assistir a una assemblea de persones a l'atur. A la reunió vaig sentir discursos exaltats que eren com un crit: Pa! Pa! Quan vaig tornar a casa vaig reflexionar sobre el que havia sentit, convençut, més que mai, de la importància de l'imperialisme. (…) La idea que tinc representa la solució del problema social, és a dir, per poder salvar quaranta milions de britànics d'una guerra civil mortífera, nosaltres, els polítics colonials, hem de prendre possessió de nous territoris per col·locar l'excés de població, per obtenir matèries primeres i trobar nous mercats on poder vendre els productes de les nostres fàbriques (…) .Si es vol evitar una guerra civil ,cal esdevenir imperialista
CECIL RHODES, (empresari i aventurer anglès) 1895
3. CAUSES DE L’IMPERIALISME
FACTORS CULTURALS I IDEOLÒGICS
Els valors culturals i la ideologia d’una part important dels habitants d’Europa en
aquell moment, també seran un factor important en el desenvolupament de
l'Imperialisme.
A) EL RACISME I LA MISIÓ CIVILITZADORA
Com a més importants podem destacar el següents:
Una gran part de la població europea, estaven
convençuts de que la raça blanca era superior i que
això, justificava el fet de dominar altres pobles, que
ells consideraven endarrerits i inferiors.
Igualment, hi havia una majoria que pensava que la
civilització cristiana europea era superior, i que els
europeus tenien el deure d’imposar-la als “salvatges”.
És el que els anomenaven MISSIÓ CIVILITZADORA:
“l’home blanc ha d’ajudar als inferiors, instruint-los i
evangelitzant –los”
3. CAUSES DE L’IMPERIALISME
RACISME I MISIÓ CIVILITZADORA
Hi ha un altre punt que també he de tractar de la qüestió colonial: és
l'aspecte humanitari i civilitzador. Cal dir obertament que, efectivament,
les races superiors tenen un dret respecte de les races inferiors, perquè
hi ha un deure cap a elles: les races superiors tenen el deure de
civilitzar-les.
Jules Ferry a la Cambra de Diputats francesa, juliol del 1885.
És un fet incontestable que els negres tenen un
cervell més lleuger i menys voluminós que el
de l’espècie blanca. Però, aquesta superioritat
intel·lectual, ¿ens dóna als blancs dret de
reduir a l’esclavatge la raça inferior? No, i mil
vegades no. La inferioritat intel·lectual dels
negres lluny de conferir-nos el dret d’abusar de
la seva debilitat, ens imposa el deure d’ajudar-
los i protegir-los.
Article del “Grand Dictionaire Universal Larousse”
3. CAUSES DE L’IMPERIALISME
EL RACISME I LA MISIÓ CIVILITZADORA
3. CAUSES DE L’IMPERIALISME
B) LA CURIOSITAT CIENTIFICA: EXPEDICIONS GEOGRÀFIQUES I ANTROPOLÒGIQUES
Un altre factor que també va contribuir al desenvolupament de l’Imperialisme va ser la
curiositat científica, una moda molt estesa al segle XIX entre les societats industrials
Aventurers i societats científiques es llancen a descobrir i explorar territoris nous.
Principals expedicions i descobriments
1841-1871 Expedicions per Àfrica (Livingstone, Stanley..)
1871- Darwin publica la teoria sobre l’origen de les
espècies
1878- Descobriment del pas entre Àsia i Amèrica (Estret
de Bering)
1895-1908- Expedicions per l’Àsia Central1909- Robert Edwin Peary Arriba al Pol Nord 1910- Roald Amundsen arriba al Pol Sud.
Van ser unes expedicions van obrir noves rutes i van
assolir un coneixement sobre els pobles que havitaven
aquests nous territoris, que després van ser utilitzades
pels païssos colonitzadors amb finalitats militars i
econòmiques.
Moltes d’aquestes societats i expedicions rebien suport i
finançament per part dels governs.
A la fi del segle XIX totes les grans potències industrials es van llançar a la conquesta i
el repartiment del món. Aquesta conquesta es centrarà principalment en el domini
d’Àfrica i Àsia, i la major part de les illes de L’Oceà Pacífic (inclosa Austràlia)
EL REPARTIMENT DEL MÓN: ELS IMPERIS COLONIALS
4. EL REPARTIMENT DEL MÓN: ELS IMPERIS COLONIALS
AFRICA ASIA
La cursa pel control i domini d’aquests territoris donarà lloc a conflictes bèl·lics amb
els pobles dominats i les primeres friccions entre les potències conqueridores.
Fins 1880 intervenció
es limitava a les zones
costaneres (factories)
A partir de 1885
LA COLONITZACIÓD’AFRICA
FASES DE LA
CONQUESTA:
CONQUESTA TOTAL
Àfrica el 1914
A diferència d’Àfrica a la
conquesta d’Àsia i
Oceania a més de les
potències europees es
van afegir de noves:
Rússia, Japó i EEUU.
LA COLONITZACIÓD’ÀSIA I OCEANIA
Gran Bretanya
Anglaterra
Hong Kong
Singapur
França
França
Holanda
Holanda
Expansió del Japó
Expansió de Rússia
Xina va resistir l’ocupació de les
potències però va cedir Hong Kong
a Anlaterra durant 100 anys.
4.1- EL REPARTIMENT DEL MÓN
COLÒNIES (pròpiament dites)
Territoris conquerits i dominants per les potències industrials sobre les quals la
metròpoli exercia un control absolut.
Segons la manera com el país conqueridor organitzava o explotava els nous
territoris podem diferenciar diferents tipus de colònies:
Aquet territoris no tenien govern propi i depenien directament de la metròpoli.
Grans empreses occidentals explotaven els seus recursos naturals utilitzant com a
ma d’obra als indígenes, els quals treballaven en condicions de semi esclavitud
Un governador militar i l’exèrcit mantenien l’ordre (Ex: Índia, Colònies africanes,
Indoxina) Era el model més habitual.
ELS PROTECTORATS
Són territoris als quals se’ls respecta el govern autòcton, però controlat per la
metròpoli. “governs “titelles”. Es donen en el cas de territoris difícils de conquerir o
amb un govern indígena fort. (Ex: Marroc, Egipte)
DOMINI
4.- EL REPARTIMENT DEL MÓN
Eren territoris amb població indígena escassa. En aquest cas s’hi establien emigrants
europeus de forma permanent que s’apropiaran del territori
CONCESIÓ
Són territoris cedits a la metròpoli durant un temps pels governs locals. Solen ser llocs
de gran importància estratègica o comercial. (Els ports) . Exemple: Xina va cedir Hong
Kong a la Gran Bretanya 100 anys. (Tornat a Xina el 1997)
Amb el temps disposaren d’un govern autònom propi i acabaren independitzant-se de
les metròpolis. ( Exemple: Canadà, Austràlia Nova Zelanda Sudàfrica, Argèlia)
LA VIDA A LES COLONIES
4.- EL REPARTIMENT DEL MÓN
L’objectiu principal de la dominació i control dels nous territoris per part dels
colonitzador era l’Explotació Econòmica.
Els colonitzadors s´apropiaven de les terres i les convertien en grans plantacions on
es cultivaven productes que no es podien cultivar a Europa (cafè, sucre, cacau o
cautxú) o bé explotaven la riquesa dels minerals del subsòl (or, carbó, diamants ...)
La població nativa proporcionava mà d´obra barata i,
molt sovint, era maltractada i sotmesa a situacions
properes a l´esclavitud.
4.- EL REPARTIMENT DEL MÓN
La població autòctona en la major part dels territoris dominats va ser explotada, però
també va ser sotmesa en alguns casos, com a Australià o Nova Zelanda a una política
d’extermini, essent substituïda pels colonitzadors.
A la major part de les colònies, colonitzats i colonitzadors vivien realitats
completament separades. Les relacions eren jeràrquiques i de subordinació.
L´expansió colonial va imposar la civilització occidental a la població colonitzada, que
va haver de modificar les seves formes de vida i aprendre la llengua del colonitzador.
4.- EL REPARTIMENT DEL MÓN
L’IMPERI BRITANIC ( És l’Imperi europeu de major extensió )
Un imperi amb presència a tots els continents (33M Km2, 450M persones). Regnava la
reina Victòria, per això també aquest període es conegut l’Època Victoriana.
L’IMPERIALISME EUROPEU
L’expansió britànica provocà importants conflictes, dels quals els més destacats foren:
4.- EL REPARTIMENT DEL MÓN
LES GUERRRES DE L’OPI Un conflicte que enfrontà a Anglaterra amb la XIna
Els britànics introduïen opi en la Xina i a
canvi obtenien seda, te i altres productes.
El govern xinès prohibí les importacions
d’opi, la qual cosa provocà el conflicte.
Els britànics van vèncer en aquest
conflicte, la qual cosa va permetre obrir els
ports xinesos al comerç de les potències
occidentals i a més Anglaterra obtingué la
concessió d’ Hong-kong duran 100 anys.
LA REVOLTA DELS SIPAIS Un conflicte amb els indígenes a la India
Els sipais eren soldats indígenes que servien en l’exèrcit britànic a l’Índia, en un
moment en que la colònia era controlada per una companyia privada.
La revolta va fer que el govern britànic assumís directament el control. L’Índia passà a
ser governada per un virrei en representació de la reina Victòria.
LA GUERRA ANGLO-BÒER
4.- EL REPARTIMENT DEL MÓN
Un conflicte que es produí a l’Àfrica on els anglesos s’enfrontaren amb els colons
holandesos. ( Boèrs )
Aquest conflicte no va enfrontar colonitzadors amb indígenes, sinó que va ser un
enfrontament entre dues potencies colonitzadores: Anglaterra i Holanda.
Els britànics, assentats al Cap de Sudàfrica volien estendre els seus dominis a tot el
sud del continent, perquè hi havia importants jaciments d’or i diamants en zones
ocupades per colons holandesos (els Boérs).
Això provocà un enfrontament entre dos pobles
colonitzadors que finalitzà amb els triomf dels
anglesos que acabaren annexionant a l’Imperi
britànic els territoris ocupats prèviament pels colons
holandesos.
Aquests va ser un dels molts enfrontaments que es
donaren durant l’Imperialisme entre potències
colonitzadores i que accentuen les diferencies i
recels entre elles. Preludi de la gran confrontació que
es produirà al 1914.
4.- EL REPARTIMENT DEL MÓN
És el segon Imperi en extensió.
Àsia: Indoxina Francesa (Vietnam, Laos i Cambotja)
Amèrica: Guadalupe, Guaiana, Martinica.
Àfrica: Algèria, Marroc, Tunísia.Àfrica Occidental Francesa:Àfrica Equatorial
Francesa:Somàlia Francesa:Madagascar
Oceania: Polinèsia Francesa, Nova Caledònia.
Amb Gran Bretanya es va disputar el domini de la zona central d’Àfrica, produint-se el
1898 el conflicte de Fashoda. Un conflicte molt greu que va estar a punt de fer esclatar
la guerra entre les dues grans potències . Sols la retirada francesa ho va impedir.
I es va estendre principalment Àfrica i Àsia
L’IMPERI FRANCÉS
4.- EL REPARTIMENT DEL MÓN
ALTRES IMPERIS COLONIALS EUROPEUS
AlemanyaArriba tard i provoca conflictes.
Àfrica (Tanganika, Camerún, Togo, Namíbia) Oceania (Nova
Guinea, Bismarck, Carolines, Mariannes)
HolandaÍndies Occidentals Holandeses: Sumatra, Borneo, Java, Illes
Cèlebes, Moluques, part de Timor, part de Nova Guinea.
Bèlgica Congo Belga
ItàliaEritrea, Somàlia i Líbia
Portugal.Angola, Moçambic, Guinea-Bissau, Timor Oriental, Macao
Espanya Cuba, Filipines, Puerto Rico, Guam. Guinea, Sidi Ifni, Sàhara
Occidental, nord del Marroc..
4.- EL REPARTIMENT DEL MÓN
L’IMPERIALISME DELS ESTATS UNITS
A finals del segle XIX els EUA experimenten un creixement econòmic espectacular.
A més dels països europeus altres dos nacions de fora d’Europa es desenvolupen
industrialment al llarg del segle XIX : Estats Units i Japó.
L’Imperialisme dels E.E.U.U. presenta unes característiques diferents de
l’europeu i el japonès basant-se principalment en dos aspectes::
- Ingerència en els afers interns dels països (control
dels governs) més que no pas la conquesta territorial i
el control directe.
- Control de rutes comercials en defensa dels interessos
de les grans companyies (empreses) americanes
El proteccionisme europeu “obligà” els nord-americans a cercar noves àrees de
comerç on vendre el seus excedents de producció.
4.- EL REPARTIMENT DEL MÓN
L’expansionisme americà es va dirigir:
Al Carib, el centre i el sud del continent americà “Amèrica pels americans”
Cap l’oceà Pacífic buscant posicions
estratègiques (illes) per tal de
protegir les rutes comercials amb
els mercats asiàtics.
I també cap el
control de l’estret
de Bering. Pas
entre Amèrica i
Àsia, per la qual
cosa compra
Alaska a Rússia
(1867)
“Les fàbriques nord-americanes produeixen més del que el poble pot utilitzar; el sòl nord-americà produeix més del que es pot consumir. El destí ens marca la política a seguir: El comerç mundial ha de ser i serà nostre.
Establirem factories comercials a la superfície del món, com a centres de distribució dels productes nord-americans. Cobrirem els oceans amb els nostres vaixells mercants.
La llei nordamericana, l’ordre nordamericà, la civilització nord- americana i la bandera nord-americana es plantaran a les costes i regions del món dominades fins ara per l’obscurantisme i la violència, i aquest auxiliars de Déu les faran a partir d’ara magnífiques i resplendents”
Discurs del senador Beveridge a Boston, 1898
1.- Com justifica el senador americà la necessitat de conquerir colònies ?
2.- Quines altres raons, a més de les estrictament econòmiques addueix ?
L’IMPERIALISME DELS ESTATS UNITS
4.- EL REPARTIMENT DEL MÓN
4.- EL REPARTIMENT DEL MÓN
“Parla suaument i porta un gran garrot, així arribaràs lluny”
Aquesta frase pronunciada pel president dels EEUU Theodore Roosevelt resumeix el
caràcter de l’Imperialisme estatunidenc i de la seva actuació com a potència mundial
(speak softly and carry a big stick, you will go far)
Amb aquesta frase queda patent la
voluntat dels EUA de realitzar
negociacions i pactes amb altres
països, però mantenint sempre la
possibilitat de realitzar una
intervenció armada si no arribaven
a un acord.
Sota la política del “Gran Garrot”
es legitimava que els Estats
Units poguessin utilitzar la força
com a mitjà per defensar els seus
interessos fora del seu territori.
(Recollit a la seva constitució)
Aquesta frase es complementava amb “Amèrica pel americans” frase amb la que es
defensava que el seu espai de domini natural era tot el continent americà.
L’IMPERIALISME DELS ESTATS UNITS
Quin paper s'atorga els E.E.U.U. en relació a Amèrica del Sud ?
Comenta l'expressió “Amèrica pels americans” en relació a les idees del text.
4.- EL REPARTIMENT DEL MÓN
Theodore Roosevelt 1904,
president dels EEUU
“Amèrica pels americans”
La frase se refiere a las intervenciones estadounidenses
ocasionadas por la "discapacidad" de los gobiernos locales de
resolver asuntos internos desde el punto de vista del gobierno
de Estados Unidos y protegiendo los intereses de ciudadanos y
entidades estadounidenses. En tal sentido, Roosevelt postulaba
que los desórdenes internos de las repúblicas latinoamericanas
constituían un problema para el funcionamiento de las
compañías comerciales estadounidenses establecidas en dichos
países, y que en consecuencia los Estados Unidos debían
atribuirse la potestad de "restablecer el orden", primero
presionando a los caudillos locales con las ventajas que
representaba gozar del apoyo político y económico de
Washington ("hablar de manera suave"), y finalmente
recurriendo a la intervención armada (el "Gran Garrote") en caso
de no obtener resultados favorables a sus intereses.
4.- EL REPARTIMENT DEL MÓN
L’IMPERIALISME JAPONÈS
Japó arriba al segle XIX essent una societat feudal de caràcter medieval.
1868 REVOLUCIÓ MEIJI ABOLICIÓ ESTRUCTURES FEUDALS
MODERNITZACIÓ ECONÒMICA
CREIXEMENT ECONÒMIC MODERNITZACIÓ SOCIAL
JAPÒ ES TRANSFORMÀ EN UNA POTÈNCIA
IMPERIALISTA QUE RIVALITZARÀ PER ÀSIA
Japó inicia el seu expansionisme cap la costa asiàtica de l’oceà Pacífic per:
Obtenir aliments per la seva creixent població
Obtenir matèries primeres per la seva industria tèxtil
Protegir-se del poder de Xina I Rússia ( Potències tradicionals zona)
4.- EL REPARTIMENT DEL MÓN
L'expansionisme territorial portarà a Japó a tenir conflictes bèl·lics amb les altres
potencies de la zona.
GUERRA AMB LA XINA (1894-1895)
GUERRA AMB RÚSSIA (1905)
4.- EL REPARTIMENT DEL MÓN
LA RELACIÓ ENTRE ELS IMPERIS COLONIALS
El repartiment ràpid del món (1880-1914) va provocar friccions (conflictes) entre les
potències colonials , entre el més important, cal destacar:
Fashoda (1898): Conflicte entre França
i Anglaterra en Àfrica (ferrocarril)
Guerra de Cuba: Espanya i E.E.U.U.
Guerra Ruso Japonesa (1905)
Per prevenir aquestes friccions
s’organitzaren congressos i reunions entre
els països europeus com la Conferència
de Berlín
En 1885, catorze països europeus es
reuniren en Berlin per prendre una sèrie
d’acords per regular la conquesta i
repartiment del continent Africà.
4.- EL REPARTIMENT DEL MÓN
LA CONFERÈNCIA DE BERLIN
Els 14 països europeus reunits a Berlín acorden una sèrie de normes per evitar
enfrontaments entre ells en la conquesta i colonització d’Àfrica.
Malgrat els acords, els enfrontaments colonials continuaren i foren una de les causes
de la Primera Guerra Mundial.
- El país que ocupa una zona costanera tindrà dret a un territori interior
(hinterland).
- Per considerar com a propi un territori cal l’ocupació efectiva, real i
permanent del territori i no, només el drets històrics.
- La navegació pels grans rius africans: Congo, Níger, Zambesi, Nil, Senegal,
serà lliure i no es podrà impedir el pas per cap territori.
- Cada potència ha de comunicar a les demes quins territoris considera com a
propis. Per evitar ingerències d’un altra país.
A LES METRÒPOLISConsciència de superioritat racial
CONSEQÜÈNCIES DE L’IMPERIALISME
5.- CONSEQÜÈNCIES DE L’IMPERIALISME
El desenvolupament de l’imperialisme tindrà un profund impacte tant en les potencies
colonitzadores, com en els territoris colonitzats, arribant alguns dels seus efectes fins
als nostres dies.
Acumulació de riquesa
A LES COLÒNIES
Pigmeus amb el Prof. K. G. Murphy. Alguns pigmeus eren exhibits en
zoològics humans, com Ota Benga en el Zoològic del Bronx, a Nova York.
Impacte profund que va trasbalsar la manera
de viure dels pobles indígenes en tots els
ambits:
Econòmic i demogràfic
Polític, Social i Cultural
ÀMBIT ECONÒMIC
5.- CONSEQÜÈNCIES DE L’IMPERIALISME
Explotació d’homes i terres en benefici de les metròpolis
Expropiació de terres Passen a mans dels colonitzadors
Substitució conreu tradicional per plantacions de monocultiu
Eliminació de les terres col·lectives
imposició de la propietat privada
necessitat dels natius de
treballar en plantacions i
mines per obtenir diners
Reducció
de la
mortalitat.
- Millores Higièniques
-Millores Sanitàries
(vacunes, hospitals)
BOON
DEMOGRÀFIC
DESEQUILIBRI POBLACIÓ
RECURSOS
FAM (SUBALIMENTACIÓ
CRÒNICA)
ÀMBIT DEMOGRÀFIC
5.- CONSEQÜÈNCIES DE L’IMPERIALISME
Es produeix una alteració total de la societat tradicional (tribal)
És Substituïda per una nova
estructura social de classes
Alta: Els colonitzadors i els aliats
d’aquest. Acaparava terres i recursos.
5.- ECONSEQÜÈNCIES DE L’IMPERIALISME
AMBIT SOCIAL
Mitjana: Funcionaris i tècnics formats
a Europa. Molt occidentalitzats.
Jornalers: Majoria de la població
indígena. Pateixen explotació i viuen a
la misèria.
També és van ajuntar o separar ètnies
artificialment
Forçant la convivència entre grups
tradicionalment enfrontats (germen de
futurs conflictes bèl·lics)
GERMEN DE FUTURS CONFLICTES ALGUNS
DELS QUALS ENCARA PERDUREN
ÀMBIT POLÍTIC
Introducció del concepte Estat-Nació.
Creació de fronteres artificials
5.- CONSEQÜÈNCIES DE L’IMPERIALISME
Es Produí una important
ACULTURACIÓ
Pèrdua dels costums autòctons i de la pròpia
identitat, substituïts per les creences i formes de
vida europeus
ÀMBIT CULTURAL
5.- CONSEQÜÈNCIES DE L’IMPERIALISME
L’IMPERIALISME: CIVILITZACIÓ O EXPLOTACIÓ
Al segle XIX, entre la població de les potències industrialitzades es van donar dos
postures radicalment oposades respecte a l’Imperialisme:
ELS COLONIALITES
(majoria)
ELS QUE SE
OPOSAVEN (minoria)
La colonització era símbol de civilització:
La metròpoli enviava soldats per pacificar,
metges per curar, tècnics per ensenyar nous
mètodes de producció, mestres per educar i
missioners per evangelitzar (salvar ànimes)
Denunciaven que darrera d’aquesta visió
civilitzadora el que s’amagava era unes
ànsies enormes de enriquiment.
La colonització era explotació.
5.- CONSEQÜÈNCIES DE L’IMPERIALISME
L’Imperialisme pels pobles conquerits i sotmesos significava CIVILITZACIÓ o
EXPLOTACIÓ. Aquesta era la qüestió.
Al·legoria colonització francesa (1911) Caricatura colonització francesa (1911)
5.- CONSEQÜÈNCIES DE L’IMPERIALISME
Aquestes dues visions de l’Imperialisme apareixien reflectides en la premsa de
l’època i els discursos dels polítics.
5.- CONSEQÜÈNCIES DE L’IMPERIALISME
Hi ha un altre punt que també he de tractar sobre l’Imperialisme: és l'aspecte humanitari i civilitzador. Cal dir obertament que, efectivament, les races superiors tenen un dret respecte de les races inferiors, perquè hi ha un deure cap a elles: les races superiors tenen el deure de civilitzar-les.
Discurs Jules Ferry a la Cambra de Diputats francesa, juliol del 1885.
Races superiors! Races inferiors! Aviat és dit. Per part meva, m'oposo completament a aquesta afirmació des que he vist que els savis alemanys demostraven científicament que França havia de ser vençuda en la guerra contra Alemanya perquè la francesa és una raça inferior a l'alemanya. No existeix el dret de les nacions anomenades superiors sobre les nacions anomenades inferiors. (…) No intentem, doncs, revestir la violència amb el nom de civilització, no parlem de dret, de deure. La conquesta que preconitzeu és simplement l'abús de poder de la civilització científica sobre les civilitzacions rudimentàries per, explotar-los i extreure’ls hi tota la seva força en benefici de qui suposadament el ve a civilitzar.
Discurs George Clemenceau a la Cambra de Diputats francesa, juliol del 1885
Activitat 1:
Fes una redacció explicant amb les teves pròpies paraules que va ser és
d'Imperialisme i quines van ser les causes que el van provocar, es a dir, quins
factors van provocar que les potències industrials es llancessin a la conquesta del
món entre 1870 i 1914.
Desprès valora personalment la importància que va tenir cada un d’aquest factors
en el desenvolupament de l’Imperialisme.
PER SABER-NE MÉS
AMPLIAR INFORMACIÓ
Per ampliar la informació sobre “L’Imperialisme” o repassar el conceptes fonamentals
del tema “cliqueu” sobre els
a) Apunts sobre el tema d'obligatòria lectura (Català)
b) Apunts en format PDF sobre el tema (Castellà)
c) Web que presenta el tema de forma ben estructurada (Català)
d) Exercici interactiu sobre el repartiment d'Àfrica per les potències europees.
VIDEOS RESUM TEMA:
COLONITZACIÓ ÀFRICA
COLONITZACIÓ ÀSIA
