Embed Size (px)
Citation preview
”
Història del món contemporani
Batxillerat
Curs 2010-2011
Apartat 3: L´ IMPERIALISME EUROPEU El colonialisme mercantilista propi de la edat moderna
(segles XVI, XVII i XVIII) es basava en l´ explotació delsrecursos de països llunyans per vendre aquests productes a Europa a preus molt alts: metalls preciosos, espècies, seda, ivori o esclaus.
A l´ edat contemporània es dóna un altre tipus: el colonialisme imperialista (segle XIX i principis del XX). Es basava en la recerca de matèries primeres per a la indústria.
L´ Imperialisme europeu va ser motivat per cinc tipus de causes: econòmiques, polítiques, ideològiques, religioses i cinetífiques.
CAUSES DE L´ IMPERIALISME EUROPEU: Causes econòmiques El capitalisme de la Primera Revolución Industrial era
lliurecanvista (lliure intercanvi de mercaderies entre països). A partir del 1873 (durant la Segona Revolució Industrial) hi ha una greu crisi financera que fa que els governs prenguin mesures proteccionistes (posar aranzels -alts impostos- als productesestrangers per defensar els productes nacionals).
El proteccionisme va encarir el preu de les matèries primeres. Elspaïsos industrialitzats van decidir buscar aquestes matèries a continents gairabé desconeguts: Àfrica, Àsia i Oceania.
Altres causes econòmiques van ser el desig d´ expandir mercats(vendre els productes europeus a altres zones) o poder donar treballi un lloc nou per viure als excedents demogràfics de la SegonaRevolució Industrial.
CAUSES DE L´ IMPERIALISME EUROPEU: Causes polítiques Moltes colònies es conquerien o es conservaven per
raons polítiques, encara que no fossin rendibleseconomicament:
- Colònies estratègiques: Panamà o Egipte permetiencontrolar els canals; Gibraltar o Marroc permetienvigilar el pas de l´ estret de Gibraltar; etc.
- A vegades es feien colònies per evitar l´ enfortimentde països rivals (com la colònia alemanya de Tanganica, que tallava el desig britànic de enllaçarÀfrica de nord a sud).
CAUSES DE L´ IMPERIALISME EUROPEU: Causes ideològiques El nacionalisme era una ideologia molt de moda a l´
Europa del segle XIX. La teva nació havia de ser forta, gran i dominar a la resta. Aquests ideals van afavorir el desig d´ expansió territorial.
Una altra ideologia sorgida al segle XIX era el racisme. La civilització europea (blanca i cristiana) era superior a la resta (a nivell moral, biològic, cultural, tecnològic, etc.); per tant els europeus tenien la obligació de “civilitzar” a les “races inferiors” (“darwinismesocial”).
CAUSES DE L´ IMPERIALISME EUROPEU: Causes religioses Una altra justificació de l´ imperialisme va ser la de
portar el cristianisme a tot el món. Les “missionsevangelitzadores” van ser practicades tant per païsoscatòlics com per països protestants.
CAUSES DE L´ IMPERIALISME EUROPEU: Causes científiques La ciència moderna es va desenvolupar a Europa
durant el segle XIX. Europa tenia el desig de conèixerel món, per això es van fer “viatges d´ exploració” organitzats per les “societats geogràfiques” (associacions de científics).
El científics eren els primers en arribar a llocsdesconeguts pels europeus i preparaven el terreny(fent mapes i descripcions del territori i de les poblacions indígenes) als militars de la potènciaimperialista. Desprès dels militars arribaven elscomerciants i, per últim, els missioners.
Apartat 3: L´ IMPERIALISME EUROPEU L´ imperialisme del segle XIX, a diferència del
colonialisme mercantilista, rebia el suport militar de l´ estat.
El país que practica l´ imperialisme rep el nom de metròpoli, en front del país colonitzat o colònia. Les grans potències colonials van ser Regne Unit i França.
Les metròpolis van practicar quatre models d´explotació colonial.
MODELS D´ EXPLOTACIÓ COLONIAL: Colònies convencionals La majoria de les colònies es trobaven a regions
tropicals o equatorials d´ Àfrica, sud d´ Àsia i zones d´ Oceania.
En aquestes colònies, una petita minoria europea encapcelada per un governador controlava a la població indígena.
L´ objectiu dels colonitzadors era explotar econòmicament la colònia i a les seves gents.
MODELS D´ EXPLOTACIÓ COLONIAL: Colònies de poblamenti dominis Eren territoris amb un clima temperat, semblant al
d´ Europa. Les colònies de poblament britàniqueseren: Austràlia i Nova Zelanda (Oceania), Sud-Àfrica i Canadà (Amèrica del nord).
Aquests territoris s´ utilitzaven per donar sortida alsexcedents de població europea del segle XIX. Elscolons europeus es dedicaven a l´ explotació agrícola i ramadera.
La colònia solia ser part del territori de l´ estat i rebiael nom de “colònia de poblament” al Regne Unit o de “domini” a França (com el territori d´ Algèria).
MODELS D´ EXPLOTACIÓ COLONIAL: Protectorats Els protectorats eren estats que ja existien abans
de la dominació colonial. Continuaven sent, en teoria, països independents encara que “tutelats” per una potència europea. És a dir, la metròpoli dominaval´ economia i dirigia el govern del protectorat.
Exemples: Egipte o Sudan (Regne Unit) o Marroc(França i Espanya).
MODELS D´ EXPLOTACIÓ COLONIAL: Concessions Eren estats independents amb un govern no controlat
pels europeus. Això sí, les potències europeesforçaven a obrir el comerç d´ aquest país a empreses occidentals que controlaven l´ economia).
Exemples: Xina (fins a cinc països van arribar a tenirconcessions: Regne Unit, França, Japó, Alemanya i Estats Units) o Japó (amb concessió dels E.U.A.).
EL REPARTIMENT D´ ÀFRICA L´ imperialisme europeu va començar a Àfrica en torn el 1870.
Fins llavor, l´ únic que es coneixia del continent eren les costes.
França va començar amb les conquestes d´ Algèria i Tunísia(amb l´ objectiu d´ aconseguir tot el nord d´ Àfrica d´ est a oest). El Regne Unit va començar per Egipte per controlar el Canal de Suez i amb la intenció d´ ocupar tot l´ est d´ Àfrica de nor a sud.
Exploradors-aventurers com David Livingstone, Henry Stanley o Savognan de Brazza van fer mapes i informes de l´interior del continent a mitjan del segle XIX.
LA CONFERÈNCIA DE BERLÍN (1885) L´ any 1885 es va celebrar la “Conferència de Berlín” on els països
europeus es van repartir el territori africà com si fos un pastís, per evitar possibles conflictes armats. Aquests van ser els acords que es van prendre:
1) “Principi de l´ ocupació efectiva”: si un país estava present a un territori africà en el moment de la conferència, el territori ja era seulegalment.
2) Prohibició de l´ esclavitud. Encara que estaven reconeguts elstreballs forçats o la feina dels porteadors.
3) Llibertat de comerç i navegació pels rius Congo i Níger.4) Concessió al rei Leopold II de Bèlgica d´ una colònia “personal”
(propietat seva), el Congo belga.
LLISTAT DE COLÒNIES BRITÀNIQUES Protectorat d´ Egipte
Protectorat del Sudan
Uganda
Kenya
Somàlia britànica
Illes de l´ oceà Índic: Zanzíbar (actualment a Tanzània), Seychelles i Maurici
Rhodèsia del nord (Zàmbia i Malawi)
Rhodèsia del sud (Zimbabwe)
Batxuanalàndia (Botswana)
Unió Sud-africana
Nigèria
Costa d´ Or (Ghana)
Sierra Leone
Gàmbia
LLISTAT DE COLÒNIES FRANCESES Protectorat del Marroc Algèria Protectorat de Tunísia Àfrica occidental francesa (Mauritània, Malí, Burkina-Fasso,
Níger, Benín, Costa d´ Ivori, Guinea i Senegal) Àfrica equatorial francesa (Txad, República Centrafricana i
Congo) Gabon Somàlia francesa (Djibouti) Illes de l´ Índic: Comores i Reunió Madagascar
LLISTAT DE COLÒNIES ALEMANYES I ITALIANES Colònies d´ Alemanya:
- Camerun
- Àfrica oriental o Tanganica (Tanzània)
- Àfrica del sud-oest (Namíbia)
Colònies d´ Itàlia:
- Líbia
- Eritrea
- Somàlia italiana
LLISTAT DE COLÒNIES PORTUGUESES, ESPANYOLES I BELGA Colònies de Portugal:
- Moçambic
- Angola
- Illes de Santo Tomé i Príncep
- Guinea portuguesa (Guinea-Bissau)
- Illes de Cap Verd
Colònies d´ Espanya:
- Protectorat del Marroc
- Riu d´ Or (Sàhara occidental)
- Guinea espanyola (Guinea Ecuatorial)
Colònia del rei de Bèlgica:
- Congo belga (República Democràtica del Congo)
EL REPARTIMENT D´ ÀFRICA Els únics països independents d´ Àfrica el 1914 eren
Abissínia (Etiòpia) i Libèria (territori comprat pelsE.U.A. al Regne Unit per enviar antics esclausafroamericans).
La Conferència de Berlín no va evitar tres conflictesgreus entre països europeus. De fet, les disputes colonials van ser una de les causes de la Primera Guerra Mundial (1914-1918).
CONFLICTES IMPERIALISTES A ÀFRICA Disputes entre França i Regne Unit: els projectes colonials a Àfrica
de britànics i francesos va xocar a Fashoda (Sudan). No es va arribar a la guerra gràcies al triomf de la diplomàcia.
“Guerra anglo-bòer” (1899-1902): l´ exèrcit britànic va guanyar la guerra als colons holandesos i alemanys (els “bòers” o “afrikaners”) que vivien al sud d´ Àfrica de del segle XVI com a granjers. El conflicteva esclatar quen es van trobar diamants i or a la regió sud-africana del Transvaal.
La “qüestió marroquina” consistia en l´ oposició d´ Alemanya al domini francès del Marroc (França i Alemanya van estar en guerra a finals del segle XIX).
L´ IMPERIALISME EUROPEU A ÀSIA: l´ Imperi Rus Rússia havia ocupat Sibèria (extrem nord d´ Àsia) durant
el segle XVII. El segle XIX va conquerir Àsia central(Turquestan). Rússia va ser frenada pels britànics a Afganistan i Iran.
L´ altre objectiu rus era la Xina. La línia de tren del Transsiberià (que connectava Muscou amb Vladivostock) va permetre la colonització de la regió xinesa de Manxúria; regió que van perdre els russos a la “Guerra russojaponesa” (1904-1905).
L´ IMPERIALISME EUROPEU A ÀSIA: l´ Imperi britànic Índia era la “joia de la corona” (la colònia més valuosa del Regne
Unit). El major problema va ser el de la “Rebel.lió dels sipais” (1857-1858). Els sipais eren indis que formaven part de l´ exèrcitd´ ocupació britànic i es van rebel.lar per la manca de respecte religiòs dels europeus. La rebel.lió va fracasar.
Les altres colònies britàniques a Àsia i Oceania eren:- Protectorat de Birmània- Malàisia i Singapur- Sud d´ Aràbia (Iemen i Oman)- Austràlia i Oceania
L´ IMPERIALISME EUROPEU A ÀSIA: França Les possessions colonials franceses a Àsia es limitaven
a Indoxina (actualment Vietnam, Cambodja i Laos).
Per evitar un conflicte amb el Regne Unit, es va disposar que Siam (Tailàndia) es convertís en un estatindependent, “tutelat” per totes dues potències.
L´ IMPERIALISME EUROPEU A ÀSIA: altres països Països Baixos tenien la colònia de les Índies
orientals (Indonèsia).
Alemanya posseia Guinea oriental (Papúa-Nova Guinea).
L´ Imperi Otomà (Turquia) controlava la major partd´ Aràbia.
L´ IMPERIALISME EUROPEU A ÀSIA: el cas de la Xina Xina era desitjada per tots, però era un país feudal i tancat a
qualsevol influència estrangera. El Regne Unit va aconseguir la concessió de poder comerciar amb Xina
vers el “Tractat de Nanquín” (1842). Aquest acord va arribar desprèsde dues guerres guanyades pels britànics: “Guerres de l´ opi” (mitjandel segle XIX). Els britànics venien opi indi a Xina a canvi de cotó, te i seda. A més, es van fer amb la ciutat de Hong Kong.
Altres països (França, E.U.A., Japó i Alemanya) també van aconseguircomerciar amb Xina, el que va perjudicar als comerciants xinesos. Aixòva provocar la “Revolta dels bòxers” (1900-1901) que va provocar un canvi de govern. [Els bòxers eren els nacionalistes xinesos radicals].
Apartat 4: L´ IMPERIALISME NO EUROPEU: L´ expansionismejaponès El creixement industrial i econòmic del Japó meiji va
impulsar a l´ emperador a conquerir nous territoris comCorea, l´ illa de Formosa (Taiwan) o Manxúria a Xina.
Els objectius japonesos eren:1) Cercar matèries primeres per a la indústria: petroli,
carbó, ferro, coure, etc.2) Buscar una sortida a l´ excés de població de les illes.3) Desig nacionalista de convertir-se en un gran estat.
L´ IMPERIALISME NO EUROPEU: Estats Units d´Amèrica E.U.A. era un dels països més grans del món gràcies a:1) La “Conquesta de l´ Oest”: ocupació dels territoris occidentals d´ Amèrica
del nord on vivien els indis.2) Conquestes de territoris del nord de Mèxic: Califòrnia, Nou Mèxic,
Nevada, Utah i Arizona.3) Compra d´ Alaska als russos. A finals del segle XIX, E.U.A. va voler convertir-se en la gran potència del món
gràcies a:1) “Doctrina Monroe”: el president Monroe va pensar que el seu país havia de
dominar economicament tot el continent americà, doncs ere el “poble triatper Déu per dominar a la resta” (teoria del “destí manifest”). Per fer aixòvan enderrocar governs a Latinoamèrica i expulsar a qualsevol país europeu(Espanya va perdre Cuba, Puerto Rico i Filipines el 1898 a la “Guerra de Cuba”).
L´ IMPERIALISME NO EUROPEU: Estats Units d´Amèrica2) Van fer una política d´ establiment de bases
militars a territoris estratègics: el Carib, Panamà, illes del Pacífic, etc.
3) Per últim, es va practicar la política del “bon bastó” (big stick) per part del president TheodoreRoosevelt. Consistia en intervenir militarmentsempre que calgués defensar un objectiucomercial o econòmic dels E.U.A.
