4
La Caputxeta Vermella No fa massa temps, hi havia una noia molt bonica a Tarragona. La seva mare li

La caputxeta vermella (redacció)

Embed Size (px)

DESCRIPTION

 

Citation preview

Page 1: La caputxeta vermella (redacció)

La Caputxeta Vermella

No fa massa temps, hi havia una noia molt bonica a Tarragona. La seva mare li

Page 2: La caputxeta vermella (redacció)

haviaregalat un abric vermell amb un casquet a joc, per això tothom li deia la Caputxetavermella. A classe els nens se’n reien de la caputxeta per l’abric i el casquet que ella sempre duia a classe. Però la Caputxeta estava molt contenta perquè estimava molt la seva mare i apreciava molt el seu regal. Cada dia, quan es vestia, s’entristia, sabent que a l’hora d’arribar a l’escola les burles dels seus companys es repetirien. En un principi només es ficaven amb ella per la seva vestimenta, però més tard, qualsevol excusa era bona per fer-la sentir malament. Cada tarda, al arribar a casa, la Caputxeta es connectava al seu ordinador portàtil inavegava per internet. Els companys de classe continuaven assetjant-la a través de la xarxa, no hi havia dia en que no rebés bromes malintencionades per correu, trobés fotos seves retocades al facebook, rumors que feien córrer pel grup de facebook de la classe... a casa continuava l'infern. Acostumava a entrar en un xat, on podia ser ella mateixa, una nena sense por quenomés buscava amics amb qui poder parlar, riure, passar una bona estona, i sobretot, oblidar-se de l’assetjament que patia a l’escola... però amb una altre identitat. Un bon dia, la mare de la Caputxeta li va demanar que li portés a la seva àvia unpen-drive amb les fotografies del dinar del diumenge passat. L’àvia vivia a l’altre punta de la ciutat, i per arribar-hi la Caputxeta havia d’agafar l’autobús. Tot i que la seva mare sempre l’advertia dels perills de parlar amb desconeguts, aquell dia ella no en va fer cas, ja que un noi molt simpàtic va asseure’s al seu costat i van estar parlant tot el trajecte. Al tornar a casa seva, la Caputxeta va connectar-se a internet i es va sorprendre alveure que tenia:-Una sol·licitud d’amistat al facebook-La va agregar al MessengerVa seguir-li la pista per tota la xarxa. No podia creure que aquest noi volgués establir

Page 3: La caputxeta vermella (redacció)

Només desitjava sortir de l'escola per xatejar amb ell. Aquest noi no parava de dir-li coses maques sobre ella i el seu físic, completament al contrari que els nois i noies de classe. Aquest fet la feia sentir valorada, ignorant el menyspreu que rebia dels seus companys.Els dies passaven i continuava parlant a diari amb ell, cada cop volia saber més coses d'ella, li demanava fotografies i detalls personals... No va parar a pensar que, de fet, no el coneixia gens ni sabia si realment era el mateix noi amb el que havia parlat al bus... El noi, al cap d'uns dies més, li va demanar per quedar en persona i ella no va pensar-ho dos cops. - Aprofitaré quan vagi a visitar a l'àvia, amb qualsevol excusa, per quedar amb ell i així ningú sospitarà- va pensar. Dit i fet, l'endemà van quedar. Mentre estava al bus va pensar en tots els consells que la mare i el pare li havien donat sobre els desconeguts, totes les xerrades que havien tingut a classe sobre els perills d'internet... però sobretot va pensar en els contes que l'àvia li explicava quan era petita, en tots els bons consells que sempre li donava i en tot el suport de l'àvia. Però, evidentment no va pensar que li podia passar a ella. Al arribar al lloc on havien quedat es va endur una sorpresa, aquell noi amb el que ella parlava durant hores per internet... no era amb el que havia quedat! Un noi mes gran que ella l’esperava al banc, un noi que s’havia fet passar per aquell noi tan simpàtic del autobús.Ella es va ficar molt nerviosa, sense saber què fer. I ell la cridava per què s’acostés al banc. Aquell noi, com podeu imaginar, es va convertir en el llop del seu conte... menys mal que l'àvia en veure que no arribava va decidir sortir a buscar-la (amb aquestes coses tan modernes dels mòbils, que diuen on estàs en tot moment) i la va trobar just en el moment precís! El llop va rebre el càstig que mereixia per les autoritats, que feia temps que el buscaven, ja que la Caputxeta no era la primera de les seves víctimes. Sempre es feia passar per altres persones per poder conèixer a nens i nenes. Els companys de l’escola de la Caputxeta, al veure el que havia passat, es van sentir culpables, i van decidir demanar-li perdó per dir-li coses, deixar-la de costat i fer-la sentir tan malament. A partir d’aquell dia la van tractar com una companya més. La caputxeta va aprendre la lliçó i va prometre-li a l'àvia i a la mare que d'ara en endavant seguiria els seus consells, utilitzant internet d'una manera segura, i va entendre que aquesta gran xarxa no és només un espai lúdic, ni un lloc on

Page 4: La caputxeta vermella (redacció)

adoptar una altre personalitat. Internet es una via més de comunicació, on es poden consultar i aprendre gran quantitat de coses, però que sempre s'ha de saber utilitzar amb coneixement i tenint precaució. I conte explicat, conte acabat!