33
La grave situación financiera de la Generalitat Valenciana: Causas y efectos Francisco Pérez Universitat de València e Ivie Aula Las Provincias Valencia, 25 de abril de 2013 1

La grave situación financiera de la Generalitat Valenciana: Causas y efectos

  • Upload
    ivie

  • View
    751

  • Download
    0

Embed Size (px)

Citation preview

La grave situación financiera

de la Generalitat Valenciana:

Causas y efectos

Francisco Pérez Universitat de València e Ivie

Aula Las Provincias Valencia, 25 de abril de 2013

1

¿Cuál es la situación financiera de la Generalitat?

• 2012:

• Un presupuesto de 13.700 millones

• Un déficit de 3.450 millones (25% del presupuesto)

• El objetivo de déficit era el 1,5% del PIB (1.500

millones) y se elevó al 3,45%

• Un endeudamiento de 29.000 millones (210% del

presupuesto)

• Una carga financiera (intereses) de más de 1.000

millones anuales

2

La Comunitat Valenciana es actualmente la más endeudada

Deute Públic en relació amb el PIB (percentatge en el IV trimestre de 2012)

0 4 8 12 16 20 24 28 32

Com. Valenciana

Castella-La Manxa

Catalunya

Illes Balears

Múrcia

Cantàbria

Navarra

Galícia

Andalusia

Extremadura

Aragó

Castella i Lleó

La Rioja

Astúries

Canàries

País Basc

Madrid

29,3

27,8

25,9

21,9

16,8

15,8

15,4

14,6

14,5

14,4

13,7

13,7

13,1

12,0

11,5

11,0

10,7

Font: Banco de España. 3

¿Cuál es la situación financiera de la Generalitat?

• 2013:

• Un presupuesto de 12.800 millones

• Un objetivo de déficit en el Presupuesto de la

Generalitat del 1,3% del PIB (1.326 millones)

• Un objetivo de déficit en el Plan de Estabilidad del

Gobierno para todas las comunidades del 0,7% del

PIB (700 millones para la CV)

• Una carga financiera (intereses) de 1.300 millones

anuales (igual o superior al déficit)

• Déficit de 3.450 700: ¿Reducir el gasto 2.800

millones? 4

¿A qué se debe la grave situación financiera de

la Generalitat Valenciana?

¿Es mayor el déficit valenciano debido a que

gastamos más que las demás comunidades….

o a que ingresamos menos?

5

La Comunitat gasta menos por habitante que la media

(un 22% menos)

Despesa total de les CC. AA. Mitjana 2002-2010

(euros de 2010 per habitant)

0 1.000 2.000 3.000 4.000 5.000 6.000 7.000

C. F. de Navarra

Extremadura

Castella-La Manxa

País Basc (sense Dip. Forals)

Catalunya

Galícia

Castella i Lleó

Aragó

La Rioja

Cantàbria

Andalusia

P. d'Astúries

Canàries

I. Balears

R. de Múrcia

C. Valenciana

C. de Madrid

Total CC.AA.

6.615

4.447

4.272

4.170

4.001

3.995

3.960

3.900

3.868

3.856

3.761

3.660

3.458

3.161

3.053

2.858

2.835

3.654

78%

Nota: Al País Basc les diputacions forals assumeixen la provisió de determinats serveis públics que habitualment són

satisfets per les comunitats autònomes. Si s’homogeneitzara les competències, la despesa per càpita del País Basc seria

superior la indicada al gràfic. En sentit contrari, també han de tenir-se en compte les competències diferencials assumi-

des per Catalunya (presons, tràfic), que eleven la seua despesa per càpita; així como el fet de que les comunitats

autònomes uniprovincials també solen assumir les competències de les diputacions provincials.

Font: Secretaría General de Coordinación Autonómica y Local, INE i elaboració pròpia.

6

La Generalitat se acerca a la media en gasto educativo...

(solo un 2% por debajo)

Despesa de les CC. AA. en educació. Mitjana 2002-2010

(euros de 2010 per habitant)

0 200 400 600 800 1.000 1.200

País Basc

Navarra (Com. Foral de)

Castella-La Manxa

Múrcia (Regió de)

Extremadura

Canàries

Cantàbria

Castella i Lleó

Galícia

Comunitat Valenciana

Catalunya

Andalusia

Aragó

Rioja (La)

Astúries (Principat d')

Madrid (Comunitat de)

Balears (Illes)

Total CC.AA.

1.152

977

878

858

852

845

826

821

814

804

791

791

765

758

755

745

741

816

98%

Font: Secretaría General de Coordinación Autonómica y Local, INE i elaboració pròpia.

7

... y también está cerca de la media en gasto sanitario...

(un 4% por debajo)

Despesa de les CC. AA. en salut. Mitjana 2002-2010

(euros de 2010 per habitant)

0 200 400 600 800 1.000 1.200 1.400 1.600

Navarra (Com. Foral de)

País Basc

Rioja (La)

Cantàbria

Extremadura

Aragó

Astúries (Principat d')

Galícia

Canàries

Castella i Lleó

Castella-La Manxa

Catalunya

Múrcia (Regió de)

Comunitat Valenciana

Andalusia

Madrid (Comunitat de)

Balears (Illes)

Total CC.AA.

1.433

1.402

1.380

1.356

1.354

1.329

1.318

1.285

1.283

1.272

1.256

1.253

1.163

1.159

1.128

1.079

1.078

1.213

96%

Font: Secretaría General de Coordinación Autonómica y Local, INE i elaboració pròpia.

8

... pero se aleja mucho de la media en el resto de gastos

(un 45% por debajo)

Despesa de les CC. AA. en la resta de funcions* (després d’excloure educació i

salut). Mitjana 2002-2010

(euros de 2010 per habitant)

0 500 1.000 1.500 2.000 2.500 3.000 3.500 4.000 4.500

Navarra (Com. Foral de)

Extremadura

Castella-La Manxa

Catalunya

Galícia

Castella i Lleó

Andalusia

Aragó

Rioja (La)

Cantàbria

País Basc (sense Dip. Forals)

Astúries (Principat d')

Balears (Illes)

Canàries

Múrcia (Regió de)

Madrid (Comunitat de)

Comunitat Valenciana

Total CC.AA.

4.205

2.241

2.137

1.957

1.895

1.867

1.842

1.806

1.729

1.673

1.616

1.588

1.342

1.331

1.032

1.011

895

1.625

55%

(*) En la resta de funcions s’inclou infraestructures, protecció social, cultura, promoció econòmica, etc.

Nota: Al País Basc les diputacions forals assumeixen la provisió de determinats serveis públics que habitualment són

satisfets per les comunitats autònomes. Si s’homogeneitzara les competències, la despesa per càpita del País Basc seria

superior a la indicada en el gràfic. En sentit contrari, també han de tenir-se en compte les competències diferencials

assumides per Catalunya (presons, tràfic), que eleven la seua despesa per càpita; així como el fet de que les comuni-

tats autònomes uniprovincials també solen assumir les competències de les diputacions provincials.

Font: Secretaría General de Coordinación Autonómica y Local, INE i elaboració pròpia.

9

Si la Comunitat Valenciana gasta igual o

menos en todas las funciones y tiene más

déficit...

... la principal causa del endeudamiento está

en que los ingresos son menores

10

La Comunitat recibe del sistema de financiación autonómica un 9%

menos que la media... desde hace muchos años

Rendiment definitiu dels recursos del Sistema de Finançament Autonòmic per a

les CC. AA. de règim comú. Mitjana 2002-2010

(euros de 2010 per habitant)

0 500 1.000 1.500 2.000 2.500 3.000 3.500

Cantàbria

La Rioja

Extremadura

Castella i Lleó

Aragó

Galícia

P. d'Astúries

Castella-La Manxa

Catalunya

Andalusia

C. de Madrid

Canàries

R. de Múrcia

C. Valenciana

I. Balears

CC. AA. de règim comú

3.028

2.943

2.792

2.741

2.726

2.668

2.635

2.568

2.556

2.462

2.385

2.276

2.267

2.256

2.244

2.490

91%

Font: Secretaría General de Coordinación Autonómica y Local, INE i elaboració pròpia. 11

¿A qué se debe la situación?

• Punto de partida: la valoración inicial de las competencias

transferidas fue baja porque el Estado prestaba los

servicios a menor nivel

• Como las competencias se recibieron pronto, las

inversiones para mejorar los servicios las financió la

Generalitat…en parte con endeudamiento

• En las revisiones del modelo de financiación nunca se han

corregido las desigualdades de recursos reconociendo la

discriminación valenciana

12

¿Cuál habría sido la deuda con el mismo gasto en la última

década, pero una financiación por habitante igual a la media?

Evolució del deute autonòmic valencià: real i sota el supòsit d’igual finançament per càpita

a partir de 2002

(milions d’euros)

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012

0

5.000

10.000

15.000

20.000

25.000

30.000

Ev olució real Ev olució amb igual finançament per càpita

-10.659

Font: Banco de España, Secretaría General de Coordinación Autonómica y Local, INE i elaboració pròpia.

13

¿Cuál es el peso de los gastos correspondientes a grandes eventos o

infraestructuras discutibles.... comparados con la infrafinanciación?

Millones de euros

14

¿Cuál es el peso de los gastos correspondientes a grandes eventos o

infraestructuras discutibles.... comparados con la infrafinanciación?

Millones de euros

15

Tres grandes causas del déficit actual

• La infrafinanciación permanente, en comparación con

otras comunidades: alrededor de 1.000 millones

• La fuerte caída de la recaudación tributaria durante la

crisis: un 20%, 2.500 millones

• El aumento de los gastos financieros (intereses)

generados por la deuda: ya superan los 1.000 millones

16

¿Es imprescindible reducir el déficit?

• Sin duda: nadie puede vivir en una situación de déficit

permanente porque

• Implica una deuda siempre creciente

• Se genera una carga de intereses cada vez mayor, que alimenta

el déficit y la deuda (círculo vicioso)

• En algún momento los mercados financieros desconfían del

deudor: se interrumpe la financiación y la liquidez

• La Comunitat Valenciana ya ha probado lo que significa el

cierre de los mercados:

• Se acumulan retrasos en los pagos a proveedores

• Se tiene que pedir ayuda y se pierde la autonomía financiera

• El control del déficit se tiene que realizar de manera brusca, en

el peor momento

17

¿Cómo reducir el déficit?

• Conseguir aumentar los recursos aportados por el modelo de

financiación autonómica

• Aumentar otros ingresos no financieros: reducir beneficios fiscales,

subir impuestos

• Aflorar bases tributarias: combatir economía sumergida y fraude fiscal

• Ampliar bases tributarias mediante el crecimiento económico

• Reducir gastos no financieros, definiendo prioridades y mejorando la

eficiencia

• Reducir gastos financieros (intereses), reclamando que el Estado se

haga cargo de la deuda generada por la discriminación padecida

18

¿A qué velocidad se debe reducir el déficit?

• Cuando la economía está en crisis, reducir el déficit

puede acentuar la recesión, porque frena el gasto público

y la demanda

• Pero un ritmo lento de reducción del déficit implica que la

deuda sigue aumentando durante más tiempo

• Europa está imponiendo ritmos intensos de reducción del

déficit

• El Estado está imponiendo ritmos más rápidos de

reducción a las comunidades autónomas

19

¿A qué velocidad se debe reducir el déficit?

2013 2014 2015

Total AA.PP. -4,5 -2,8 -1,9

Administración Central -3,8 -2,7 -2,1

Comunidades Autónomas -0,7 -0,1 0,2

Corporaciones Locales 0,0 0,0 0,0

AA. Seguridad Social 0,0 0,0 0,0

20

Escenario de consolidación fiscal para España.

Porcentaje de déficit respecto al PIB, y su reparto

entre las administraciones

¿Deben reducir el déficit a la misma velocidad

todas las comunidades?

El Plan de Consolidación Fiscal mantiene las desigualdades entre comunidades

2000 2500 3000 3500 4000 4500

Ingressos per càpita

2000

2500

3000

3500

4000

4500D

esp

eses p

er

càp

ita

A

A*

B

B*Mitjana ingressos: 3.024

Mitjana despeses: 3.709

21

El Plan de Consolidación Fiscal mantiene las desigualdades entre comunidades

2000 2500 3000 3500 4000 4500

Ingressos per càpita

2000

2500

3000

3500

4000

4500D

esp

eses p

er

càp

ita

A

B E

Mitjana ingressos: 3.024

Mitjana despeses: 3.709

22

El Plan de Consolidación Fiscal mantiene las desigualdades entre comunidades

2000 2500 3000 3500 4000 4500

Ingressos per càpita

2000

2500

3000

3500

4000

4500

Desp

eses p

er

càp

ita

Castella - La Manxa

A*

Com. Valenciana

B*

E

Mitjana ingressos: 3.024

Mitjana despeses: 3.709

23

El menor gasto per cápita de la Generalitat

Valenciana...

... ¿se ve compensado por un mayor gasto de la

Administración Central?

24

Todas las Administraciones gastan menos en la Comunitat

Distribució territorial de la despesa del sector públic, classificada per administracions. Mitjana 2002-2008 (Euros constants de 2008 per habitant)

Administracions

centrals

Comunitats

autònomes

Corporacions

locals Total

Andalusia 4.598,9 3.253,5 1.084,5 8.937,0

Aragó 5.330,4 3.394,3 1.318,0 10.042,7

Astúries, P. de 6.977,8 3.334,3 810,9 11.122,9

Balears, I. 4.913,6 3.038,8 1.397,2 9.349,6

Canàries 4.438,8 2.958,6 1.598,6 8.996,0

Cantàbria 5.371,7 3.624,2 960,4 9.956,4

Castella i Lleó 5.500,4 3.480,0 1.139,1 10.119,6

Castella-La Manxa 4.680,6 3.663,4 1.133,6 9.477,5

Catalunya 4.658,2 3.250,3 1.256,6 9.165,0

C. Valenciana 4.076,8 2.595,6 1.059,5 7.731,9

Extremadura 5.262,5 3.995,6 1.014,7 10.272,9

Galícia 5.312,7 3.394,2 838,5 9.545,4

Madrid, C. de 4.127,5 2.591,5 1.189,1 7.908,0

Múrcia, R. de 4.035,9 2.737,9 937,6 7.711,5

Navarra, C. F. de 3.811,5 5.600,3 1.229,3 10.641,1

País Basc 4.552,6 3.643,6 2.457,2 10.653,3

Rioja, La 4.752,9 3.595,4 1.048,7 9.396,9

Total CC. AA. 4.664,6 3.181,3 1.203,9 9.049,8

Nota: La despesa per càpita de les CC. AA. que ofereix aquest quadre no coincideix exactament amb el presentat en

anteriors gràfics perquè el període considerat no és el mateix i perquè ací s’incideix en la despesa del conjunt del sector

públic, motivo pel qual es pren la despesa consolidada entre els diferents nivells de les AA. PP. No obstant això, els

resultats són coincidents.

Font: Pérez, Cucarella, Fernández i Hernández (2011). 25

La inversión pública en la Comunitat Valenciana es

baja desde hace años

26

6

7

8

9

10

11

12

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012

Población PIB Inversión pública

La Comunitat Valenciana es la única con un saldo fiscal negativo,

y una renta inferior a la media

Balances fiscals amb l’Administració Pública Central

(saldo per càpita, en euros de 2005)

Font: Uriel y Barberán (2007) i elaboració pròpia.

-4.000 -3.000 -2.000 -1.000 0 1.000 2.000 3.000

MadridCatalunya

Balears (Illes)Com. Valenciana

Rioja (La)Cantàbria

NavarraMúrcia

AragóPaís Basc

AndalusiaCastella-La Manxa

GalíciaCanàries

Castella i LleóExtremadura

Astúries

27

¿Afecta esta situación a la economía valenciana?

• Los menores recursos de la Generalitat limitan su

capacidad de desarrollar políticas de fomento de la

actividad económica

• Las dificultades financieras repercuten sobre los

proveedores y sobre inversiones importantes para el

desarrollo (investigación, infraestructuras)

• La trayectoria económica reciente de la Comunitat

Valenciana es preocupante:

• Por nivel de renta por habitante es el de 1999 y ocupa el puesto

12 de las 17 comunidades

• Su tasa de paro supera en 2 puntos la media nacional (29,19%)

• Pierde peso en PIB y empleo en España 28

Trayectoria de la economía valenciana en el siglo XXI

29

90

95

100

105

110

115

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

PIBpc España PIBpc Com. Valenciana

El peso de la economía valenciana en España (%)

30

8

9

10

11

12

13

14

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012

Población PIB Ocupados Parados

¿En qué se puede apoyar la recuperación?

• Tenemos una capacidad productiva mayor: más recursos

productivos y de mayor calidad:

• Más capital físico e infraestructuras

• Mucho más capital humano

• Más experiencia empresarial y profesional

• El problema es que esa capacidad productiva no está

siendo utilizada, debido al bajo nivel de actividad actual

porque no hay demanda:

• Es necesario aproximarse a la demanda, cambiando la

especialización y vendiendo en los mercados más

dinámicos (fuera de Europa)

31

¿Qué se necesita para mejorar la situación

financiera de la Generalitat?

• Recuperar el crecimiento y

crear empleo

• Transformar nuestra

economía para hacerla más

competitiva

• Una gestión de los servicios

públicos más eficiente y

financieramente prudente

• Exigir un cambio del modelo

de financiación

Cómo cambiar la financiación

1. Un diagnóstico objetivo y

realista

2. Consenso político y social

interno sobre la situación y la

necesidad de cambiarla

3. Una hoja de ruta adecuada y

compartida

4. Un compromiso firme en

defensa de nuestros intereses

colectivos en España

32

La grave situación financiera

de la Generalitat Valenciana:

Causas y efectos

Francisco Pérez Universitat de València e Ivie

Aula Las Provincias Valencia, 25 de abril de 2013

33