Narrativa dels anys 70 fins a

l’actualitat

CONTEXT DELS ANYS 70 A L´ACTUALITAT

Entre finals dels anys 60 i el 1975 assistim a la progressiva desintegració del règim franquista. Amb la mort de Franco el 1975 s´inicia la transició a la democràcia, amb uns fets històrics rellevants :

• 1977: primeres eleccions democràtiques.• 1978: nova Constitució que proclama la cooficialitat de les llengûes

autonòmiques i elcastellà.• 1979, 1982, 1983: Estatuts d´Autonomia de Catalunya, C. Valenciana i

Balears.• 1983-1986 : Diverses lleis de Normalització del català

Factors fonamentals pel que fa a la literatura.• La cooficialitat de les llengües.• Creació d’editorial i enfortiment de les ja existents(Bromera, Marfil, Tàndem)• Les ajudes dels governs autonòmics (subvencions a l´edició, l´audiovisual, el

teatre...).• Presència major de crítics literaris i aportacions dels mitjans de comunicació.

INTRODUCCIÓ ANYS 70 FINS ANYS 80

• Al principi de la dècada dels 70 la producció novel·lística valenciana no presentava símptomes de vitalitat. Però els joves escriptors valencians van poder conéixer altres models del nostre àmbit lingüístic i el panorama començà a canviar.

• En l’época dels 70 destaca l’anomenada novel·la de trencament • El 1974 aparagueren dues tendències en la narrativa valenciana:

-La «novel·la del canvi» (Amadeu Fabregat, 1974: Assaig d'aproximació a “Falles folles fetes foc”) -La novel·la realista evolucionada (Joan F. Mira, 1974: El bou de foc).

CARACTERÍSTIQUES NOVEL·LA DE TRENCAMENT

• S’allunya de les tècniques narratives clàssiques.• Els escriptors es caracteritzen per:

-Buscar formes expressives i estructures noves. -Pel que fa al contingut: predomina el reflex d’ambients urbans, de la poblemàtica de personatges joves, de la seua relació amb el sexe i les drogues, com a mostra de rebel·lia.-Tracta del mite del viatge real o literari com una forma d’autoexploració psicològica, el rebuig de l’educació sentimental viscuda i la confrontació amb el sistema.• Les seues obres mostraran les preocupacions i la visió del

món d’una generació d’escriptors nascuts després de la guerra:la postguerra I l’educació rebuda, la revolta contra una societat que necessita canvis, el món universitari, el feminisme,etc

• Destaquen Camen Riera, Quim Monzó e Isabel Clara Simó.

ISABEL CLARA SIMÓ

• Júlia és el títol de la primera novel·la de l'escriptora Isabel-Clara Simó, i va ser editada per primera volta l'any 1983.

• L'argument, inspirat en personatges i fets real, està ambientat en l'anomenada Revolució del Petroli (1873).

• La història retrata l'evolució de la seua protagonista, Júlia, d'obrera en la indústria tèxtil a integrant de la burgesia industrial.

NOVEL·LA DE CANVI• Alterà la norma narrativa utilitzant dos procediments

transgressors: -la manipulació del codi textual pretenia introduir el lector dins del text o discurs que conformaven l'escriptura mateixa-la postulació de temes ideològics oposats a l'ordre vigent.

• En les «novel·les del canvi» que tenien un argument més definit, els temes oposats a l’ordre vigent van ser:

-La crítica política i l’exigència de llibertat-La ruptura amb els valors de la tradició cultural, familiar i social normativa i coercitiva (l'exaltació de la marginalitat, de la joventut i de la llibertat sexual). -El desig de modernitat i d'universalisme • Destaca Amadeu Fabregat amb la seua obra Assaig

d'aproximació a ''Falles folles fetes foc''

AMADEU FABREGAT

• Assaig d'aproximació a ‘’falles folles fetes foc‘’(1974) va ser escrit per Amadeu Fabregat.

• Es planteja la búsqueda de una identitat històrica i finalitza amb la afirmació d'una identitat recobrada.

El Realisme s’oposa a les formes idealistes i fantàstiques.Caraterístiques:

• Es basa en la descripció objectiva i desapassionada de la realitat.• Interessa perquè considera la realitat total (política, social i

econòmica) en la seua evolució dinàmica.• Té consciència dels canvis històrics i reflecteix els grans processos

de la societat de l’època, bàsicament, la revolució industrial i el triomf de la burgesia.

• L’individu és concebut com una entitat psicològica, en unes coordenades de temps i espais concrets i reals.

• fa que de el narrador omniscient s’interpose entre els personatges i el lector, adquirint el to moralitzador o fins i tot de divulgació ideològica.

• Destaca Joan Francesc Mira: El bou de foc (1974), Els cucs de seda (1975),

NOVEL·LA REALISTA

JOAN FRANCESC MIRA

Daniel Escrig estava destinat, a quedar paralitzat davant d´algunes coses com ara el foc, les dones,o els bous.

[Primera part, capítol VI]No hi havia ningú, al Bar Talisman. La dona, amb els braços recolzats sobre la barra, tot el cos tirat endavant, el mirà ambdes confiança. L’esquena i el cul dins l’espill dels prestatgesde les botelles, un cul ample i rodó com en el quadro aquell de la Història de l’Art per fascicles, només que l’espill no és tan gran i la dona és més vella, rossa tenyida amb els ulls pintats, una gran ombra blava verdosa i la boca molt molt exagerada, pensa, es pinten tant perquè volen semblar més joves, però aquesta deu estar retirada, si no no faria de cambrera de barra un divendres de matí.

És la crònica del despertar a la vida d'un adolescent que, des de la seua innocència, va descobrint, tot el suggestiu món que l'envolta.

El títol de la narració se'ns manifesta com una metàfora, com una imatge mateixa de la metamorfosi: res més canviant que un cuc de seda, un animal que ben aviat esdevindrà un ésser plenament adult, una papallona.

INTRODUCCIÓ ANYS 80 i 90

• Als anys vuitanta i noranta s'abandonen les experimentacions i es reactiva el desig per retornar a formes narratives més classiques:

• Importància dels personatges i de les descripcions.• De la literatura nord-americana destaca un corrent

narratiu anomenat realisme brut• Torna la narrativa de gènere.• L'èxit de vendes permetrà que alguns autors puguen

viure d'explicar coses en la nostra llengua ja que imprentes,distrïbuidores i llibreters obtindran guanys de vendre llibres en la nostra llengua.

• Destaca un corrent narratiu procedent de la literatura nord-americana anomenat realisme brut que:

• - Retracta els trets més contradictoris de la societat capitalista actual amb una certa crítica i mostra una societat urbana, burgesa, conformista, insolidària i consumista.

• -Destaca Quim Monzó.

REALISME BRUT

NOVEL·LA DE GÈNERE

La novel·la de gènere és una creació contemporània, pròpia de l’era capitalista.Els seus naixement i desenvolupament arrenquen de la Revolució Industrial, a cavall dels segles XVIII i XIXVénen condicionats per:• L'accés progressiu de les masses a la vida política activa• L'alfabetització progressivament universal• Ll'aparició de la premsa de masses• L'esclat del llibre popular, de baix cost• Lla professionalització de l'autor.• En definitiva, per l'establiment de l'actual cultura de masses, que

acabarà d'adquirir els grans trets al llarg del segle XX.

• Designa conjuntament els diversos tipus de gènere novel·lístic més o menys estereotipats

• Es caracteritzen pel centre d'interès (l'amor, el sexe, l'aventura, el crim...), la temàtica, l'ambientació i la mena de personatges, així com per una sèrie de convencions establertes (implícitament).

• En principi, la novel·la de gènere s'escriu seguint les convencions d'un gènere determinat, amb la voluntat explícita d'incloure-s'hi, de manera que l'obra atregui i plagui els afeccionats al gènere en qüestió.

• L’interès de la novel·la de gènere és per:-La trama més que en la qualitat artística-En la capacitat de distreure que no en l'expressió personal de l'autor.

NOVEL·LA DE GÈNERE

SUBGÉNERES

NOVEL·LA HISTÒRICA• Ambienta l'acció en un passat prou remot. • Reconstruix aqueixa època amb més o menys fidelitat.• És important la coneixença de les formes de vida, els

costums i la quotidianitat d'aquella societat.• A partir d'ací s'hi combinen elements d'altres gèneres;

especialment, de l'aventura, l'acció, el misteri, etc. • Es busca recrear l'ambient d'època, sovint amb

documentació per part de l'autor, però és més important la versemblança narrativa que el rigor històric, ja que es tracta d'obres de ficció.

• Destaquen Josep Lozano amb Crim de Germania i Borja Pupa amb Mira.

JOSEP LOZANO

• Crim de Germania és un llibre escrit per Josep Lozano l'any 1980.

• «Crim de Germania», de Josep Lozano, és una novel·la que parla de la convulsa època de la Revolta de les Germanies, s, que tingué lloc al Regne de València al segle XVI (1519-1522).Combina la ficció i la realitat, ens acosta a la història del conflicte armat que va fer estralls al Regne de València del moment.

NOVEL·LA DETESTIVESCA

És un gènere novel·lístic centrat en:• La investigació d'un delicte, generalment l'assassinat. • El protagonista, un "detectiu" un funcionari de la policia.

NOVEL·LA NEGRA• És un gènere literari que fa referència a característiques:• De la vida del segle XX,• Esdevé una nova tendència de la novel·la criminal de l'època a

causa del seu culte a la violència, el sarcasme i el ritme trepidant de l'acció.

• Els protagonistes són fonamentalment detectius privats

¡No emprenyeu el comissari! Ha esdevingutuna autèntic clàssic del genere policíac.La societat urbana es retratada amb tot el realisme crític que caracteritza la producció Negra.

Fede, un cambrer, ha de cuidar del seu germà Nis que sofreix esquizofrènia i desitja tenir un televisor en color i un vídeo.Comet un robatori en un xalet, que casualment, resulta ser el del comissari Cap García. Aquest detectiu tenia una particular forma d'actuar: recuperava l' objecte del robatori però mai no delatava el delinqüent.Finalment el detectiu lliura Garcia els objectes robats i amb els diners obtinguts pel treball tindria per uns mesos

FERRAN TORRENT

NOVEL·LA ERÒTICA• La novel·la eròtica,se centra en la vida sexual dels personatges• Utilitza descripcions més o menys explícites d'actes sexuals. • Durant molts segles aquest gènere, ha tingut circulació restringida o

clandestina• En canvi en les darreres dècades per la liberalització dels costums,

s’ha distribuit de forma massiva

NOVEL·LA SENTIMENTALNovel·la rosa tradicionalment adreçada al públic femení.• Narra una història d'amor, entre home i dona• Tenen que superar entrebancs i malentesos de tota mena, • Té un final feliç en què resta explícit que la parella viurà unida i feliç

per sempre més. • Es tracta d'un dels gèneres de major èxit comercia

L´ACTUALITATHi ha una gran disparitat de tècniques i d’estils,i una coincidència d’escriptors de generacions diferents que fan molt difícil explicar el panorama actual de la literatura catalana. Però destaquem:

• L’obra Nocilla Dreams (2006) d’Agustí Fernàndez Mallo ha donat origen a una generació d’escriptors nascuts en la dècada dels setanta anomenats “Afterpops”. Es caracteritzen:

• Per l’inconformisme, ús d’Internet i dels seus propis blogs com a espai d’experimentació literària.

• Pel rebuig cap a la literatura convencional per ser massa conformista i comercial.

• La difusió de la nostra literatura on han destacat escriptors com (La pell freda, 2002) d´Albert Sánchez Pinyol que ha estat traduït a moltes llengües i ha tingut un gran èxit de vendes.

• Els escriptors valencians actuals contrasten temàticament amb els seus predecessors per centrar-se més en la problemàtica de l’individu que en els problemes identitaris de la societat valenciana.Destaquen Silvestre Villaplana (Les cendres del cavaller, 2003), Francesc Gisbert (Els lluitadors, 2005)

FiPaloma Fernández i Claudia

Méndez