11
La Pesta Negra Europa a mitjans del segle XIV (1347-1351) http://ca.wikipedia.org/wiki/Pesta_Negra

La pesta negra

Embed Size (px)

Citation preview

Page 1: La pesta negra

La Pesta NegraEuropa a mitjans del segle XIV (1347-1351)

http://ca.wikipedia.org/wiki/Pesta_Negra

Page 3: La pesta negra

LA PESTA NEGRA(També coneguda com a Mort NegraMort Negra ) va ser una epidèmia de pesta, que devastà Europa i Àsia a mitjan segle XIV (1347-1351), i es calcula que provocà la mort d’aproximadament un terç de la població europea (alguns autors arriben a manifestar que fins a un 50% serien dades més properes a la realitat).

L’apel·latiu negra amb què els coetanis anomenaren la malaltia prové del fet que els afectats presentaven taques fosques a la pell com a conseqüència d‘hemorràgies subcutànies.

Page 4: La pesta negra

El Bacteri Yersinia Pestis i (Rattus norvegicus)

La pesta està causada pel bacteri Yersinia pestis, afecta els rosegadors en zones endèmiques i provocava les grans epidèmies quan aconseguia infectar les rates (Rattus norvegicus) de les aglomeracions humanes i els seus paràsits les puces, les quals actuaven com a principal vehicle de transmissió als humans.

Page 5: La pesta negra

LA DIFUSIÓ DE LA EPIDÈMIA

No és del tot clar l’origen del brot de pesta que afectà l’Europa del segle XIV. S’especula que hauria pogut originar-se al nord de l'Índia, per bé que la teoria més estesa situa els primers casos a les estepes de l'Àsia central, des d'on els exèrcits i els mercaders mongols l’haurien transmès, en direcció est i oest, tot aprofitant la Ruta de la Seda. Ara bé, l’entrada de l’epidèmia a terres europees cal buscar-la a la península de Crimea (Ucraïna).

Des de Messina, la plaga saltà cap a Gènova i Venècia (entre l’any 1347 i 1348), i des d’Itàlia s’estengué en direcció nord-oest cap a tot el continent, arribant a la Península Ibèrica, França i Gran Bretanya abans del juny de 1348. S'escampà llavors cap a Alemanya i els països escandinaus on arribà entre 1348 i 1350, i finalment a Rússia cap al 1351.

Page 6: La pesta negra

La Pesta Negra presentava tres variants típiques:

La pesta bubònica: era la forma més comú de la Pesta Negra. Es transmetia pel contacte directe amb rates, puces i polls infectats. La seva taxa de mortalitat se situava entre el 30% i 75% dels casos. El símptoma característic d'aquesta variant de la malaltia era l'aparició de bubons a l'engonal, el coll i les aixelles pels quals supurava pus i sang. Les persones infectades tenien també hemorràgies sota la pell, raó per la qual presentaven nomses taques fosques per tot el cos. L'aparició d'aquestes tumoracions anava acompanyada de febre alta (entre 38 i 41 ºC), vòmits i confusió o deliri.

Page 7: La pesta negra

La Pesta Negra presentava tres variants típiques:

La pesta pulmonar o pesta pneumònica: era la segona variant més estesa de l'epidèmia. És l'única de les tres variants que es transmetia per via oral, a través de gotes de saliva contaminada pel bacteri d'una persona infectada. La taxa de mortalitat era altíssima, entre un 90% i un 95% dels infectats. Els símptomes característics eren la dificultat per respirar (dispnea), l'aparició de coloracions blavoses/violàcies pel cos (especialment a la cara) com a resultat d'una cianosi i, sobretot, l'expectoració sangonosa.

Page 8: La pesta negra

La Pesta Negra presentava tres variants típiques:

La pesta septicèmica: era la menys freqüent de les tres formes però, alhora, la més mortífera, atès que la infecció envaïa ràpidament la sang. Causava la mort a gairebé a tots els malalts. Els símptomes més característics eren la febre alta i l'aparició de taques de color morat pel cost

Així doncs, tot i que originàriament el brot de pesta correspondria a la varietat bubònica, a mesura que aquesta es propagà donà lloc a l'aparició de les altres variants. Durant els primers dies, i coincidint amb el període d'incubació de la malaltia, la persona infectada no presentava cap simptomatologia. Passats uns dies, però, la malura es manifestava amb tota la seva virulència i la majoria de les víctimes morien en el termini de quatre a set dies.

Page 10: La pesta negra

L'impacte en l'art i el folklore popular

Artísticament parlant, la pesta va quedar gravada en el pensament cristià i perduraria durant segles sota la forma d'una amenaça mortal, tant en dibuixos i gravats com en pintures o escultures que representaven la Mort amb esquelets macabrament irònics.

Són molt il·lustratius en aquest sentit els quadres de Brueghel el Vell o les il·lustracions de Hans Wieditz per al De Remediis de Petrarca; el folklore popular va incorporar les famoses danses macabres o Dansa de la Mort, de les que encara resta un únic i tètric testimoni a la localitat catalana de Verges (província de Girona, Baix Empordà).

La dansa de la Mort era una al·legoria molt tenebrosa que acostumava a representar-se vora les esglésies durant Setmana Santa, amb una processó d'esquelets dansaires que desfilaven sota una tètrica melodia, amb timbals i passos marcadament sinistres. La idea del "memento mori" (recorda que moriràs) es fa omnipresent en aquestes processons: els esquelets simbolitzen una mort que no respecta ningú, ni rics ni pobres, ni humils ni poderosos.

Page 11: La pesta negra

Verges (el Baix Empordà)

El poble de Verges s'ha fet famós per la processó de Dijous Sant i, en concret, per la Dansa de la Mort. Aquest reportatge de l'espai "Viure Catalunya" visita aquesta localitat del Baix Empordà.